Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests

I 0 flashcards i 13 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ A L'ECONOMIA Grau en Dret Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Micro i macro en 13 temes per a Dret a la UAB: oferta i demanda, elasticitats, impostos, monopoli, PIB i DA-OA. Amb esquemes, tests i formulari. APREN.AI Índex Principis d'economia i models bàsics 1 Escassetat, elecció i la frontera de possibilitats de producció 1. El problema econòmic fonamental: escassetat, elecció i necessitats 2. Economia positiva contra economia normativa i la presa de decisions 3. El model de la Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) 4. Desplaçaments de la FPP i creixement econòmic 2 Cost d'oportunitat, avantatge absolut i comparatiu 1.

El cost d'oportunitat: costos explícits i implícits 2. La base del comerç: d'Adam Smith a David Ricardo 3. Determinació de l'avantatge: càlcul pas a pas 4. La relació real d'intercanvi (RRI) i els guanys del comerç Oferta,demanda i equilibri de mercat 3 Determinants de la demanda i de l'oferta 1. La demanda i la llei de la demanda 2. Fonaments microeconòmics: la teoria del consumidor 3. Desplaçaments de la corba de demanda versus moviments al llarg de la corba 4.

L'oferta i els seus determinants 4 Determinació de l'equilibri i xocs simultanis El concepte d'equilibri de mercat Desequilibris: excés d'oferta i excés de demanda Desplaçaments simples i xocs simultanis d'oferta i demanda Elasticitats 5 Elasticitat-preu de la demanda i ingrés total 1. Concepte d'elasticitat-preu de la demanda 2. El mètode del punt mig 3. Classificació de la demanda segons la seva elasticitat 4. Factors determinants de l'elasticitat-preu 5.

Elasticitat-preu i ingrés total dels productors 6 Elasticitat creuada, elasticitat-renda i elasticitat de l'oferta L'elasticitat creuada de la demanda i la relació entre mercats L'elasticitat-renda de la demanda i la classificació dels béns L'elasticitat-preu de l'oferta: resposta productiva i condicionants Benestar,intervenció pública i impostos Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 1 7 Excedents del consumidor i productor, i controls de preus 1. Excedent del consumidor i disposició a pagar 2. Excedent del productor i cost d'oportunitat 3. Eficiència de mercat i l'excedent total 4. Controls de preus: preus màxims 5. Controls de preus: preus mínims i el mercat laboral 6.

Exemple resolt: càlcul integral d'un control de preus 8 Incidència impositiva, pèrdua irrecuperable i fallades de mercat 1. Modelització de l'impost unitari i incidència impositiva 2. Pèrdua irrecuperable d'eficiència, recaptació i la corba de Laffer 3. Fallades de mercat: Externalitats i mecanismes de correcció 4. Béns públics i el problema del polissó (*free-rider*) 9 La teoria de l'empresa — Producció i costos a curt i llarg termini 1. Objectiu empresarial, ingressos i costos econòmics 2. La funció de producció i els rendiments a curt termini 3. L'estructura de costos a curt termini 4. Costos a llarg termini i rendiments a escala 5.

El mercat dels factors de producció Estructures de mercat 10 Competència perfecta i decisió de producció 1. Fonaments de la competència perfecta 2. La regla d'optimització de la producció a curt termini 3. La decisió de tancament a curt termini i la corba d'oferta individual 4.

Decisió a llarg termini i equilibri de mercat 11 Mercats no competitius: monopoli, oligopoli i competència monopolística Poder de mercat i estructures de competència imperfecta El monopoli: barreres d'entrada i decisió de producció L'oligopoli i la interdependència estratègica La competència monopolística Quadre comparatiu de les estructures de mercat Macroeconomia 12 Magnituds agregades: PIB, IPC, inflació i mercat de treball 1. El flux circular de la renda i el concepte de PIB 2. Les tres vies de mesurament del PIB i agregats de renda 3. PIB nominal, PIB real i deflactor del PIB 4. L'Índex de Preus de Consum (IPC) i la inflació 5. El mercat de treball: categories i indicadors 6.

La relació entre inflació i atur: la corba de Phillips Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 2 13 Polítiques econòmiques, multiplicador i el model DA-OA 1. Política fiscal i els multiplicadors keynesians 2. El sistema financer, el diner i la política monetària 3.

El model de Demanda Agregada i Oferta Agregada (DA-OA) 14 Formulari Principis d'economia: cost d'oportunitat i comerç Oferta, demanda i equilibri Elasticitats Benestar, controls de preus i impostos Teoria de l'empresa: producció i costos Competència perfecta Mercats no competitius Macroeconomia: PIB, preus i treball Política fiscal, monetària i model DA-OA Valors que cal saber Errors típics Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 3 16 % dels punts de l'examen 1 Escassetat, elecció i la frontera de possibilitats de producció EN ACABAR SABRÀS Distingir entre economia positiva i normativa a partir de proposicions concretes Classificar els punts d'un gràfic de FPP segons la seva eficiència i viabilitat Analitzar els motius tecnològics i de recursos que desplacen la FPP en el temps PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si una economia aconsegueix reduir la seva taxa d'atur del 15 % al 5 %, es desplaça la corba de la Frontera de Possibilitats de Producció cap a l'exterior?

L'activitat econòmica sorgeix perquè els éssers humans experimenten un conjunt de necessitats que desitgen satisfer mitjançant la producció i el consum de béns i serveis. Històricament coneguda com a Economia Política, la ciència econòmica té la seva arrel etimològica en el grec oikos (casa) i nomos (administració o llei), és a dir, la gestió de la llar o de la comunitat. L'any 1776, amb la publicació de La riquesa de les nacions d'Adam Smith, l'economia es consolida com a disciplina científica independent orientada a entendre com s'assignen els recursos en la societat.

Principis d'economia i models bàsics 1 Escassetat, elecció i la frontera de possibilitats de producció 2 Cost d'oportunitat, avantatge absolut i comparatiu Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 4 ESQUEMA Estructura del tema: Principis, FPP i comerç 1. El problema econòmic fonamental: escassetat, elecció i necessitats El nucli de l'anàlisi econòmica reposa sobre una tensió constant: la contradicció entre uns recursos limitats i unes necessitats humanes il·limitades.

Aquesta condició estructural s'anomena escassetat: com que no disposem de prou temps, treball, recursos naturals (terra, minerals, aigua neta) ni béns de capital (maquinària, instal·lacions) per complaure tots els desitjos de la població, estem obligats a triar quines finalitats prioritzar. Les necessitats es poden classificar segons dos criteris bàsics: Segons de qui sorgeixen: necessitats individuals (que poden ser naturals com alimentar-se o socials com viure en comunitat) i necessitats de la societat (col·lectives, sorgides del grup, o públiques, ateses per l'Estat).

Segons la seva naturalesa: necessitats primàries o vitals (indispensables per a la supervivència biològica) i secundàries o civilitzades (orientades a augmentar el benestar material o cultural segons el context històric). Per donar resposta a aquestes necessitats es produeixen béns i serveis. Un bé és tot objecte material capaç de satisfer un desig humà, mentre que els serveis són activitats intangibles amb la mateixa finalitat. El quadre següent sintetitza la tipologia analítica dels béns econòmics: Bases de l'economia Escassetat, elecció, mètode i sistemes Escassetat i necessitats Recursos limitats davant desitjos infinits Metodologia econòmica Positiva vs.

normativa i models Model de la FPP Eficiència, ineficiència i creixement Punts de producció Eficients, ineficients i inassolibles Dinàmica de la FPP Creixement i desplaçaments de corba Intercanvi i avantatge Cost d'oportunitat i especialització Avantatge absolut Menor ús absolut de factors Avantatge comparatiu Menor cost d'oportunitat relatiu Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 5 Criteri de classificació Tipus de bé Característiques i definició Disponibilitat Lliures Abundants i d'accés universal; no tenen preu ni requereixen assignació (ex. aire atmosfèric). Econòmics Escassos, útils i transferibles; requereixen esforç productiu i tenen un preu.

Destí o funció De consum Satisfan directament necessitats humanes; poden ser duradors (ús continuat) o fungibles (s'esgoten en un sol ús). De capital No cobreixen necessitats immediates; s'empren per fabricar altres béns o serveis (ex. maquinària). Grau de transformació Intermedis Requereixen transformacions posteriors abans d'incorporar-se al consum final (ex. planxes d'acer). Finals Llestos per a l'ús directe o per a la inversió productiva sense fases afegides. COMPROVA-HO 2 Per què un tractor agrícola és un bé econòmic, de capital i final al mateix temps? 2.

Economia positiva contra economia normativa i la presa de decisions En analitzar la realitat, els economistes utilitzen el mètode científic combinant la inducció (observació empírica de fets) i la deducció (construcció de models abstractes). És imprescindible separar dos enfocaments metodològics: Economia positiva: descriu i explica el funcionament real dels fenòmens econòmics de manera objectiva, formulant proposicions que es poden contrastar empíricament amb dades (estableix «el que és»). Economia normativa: emet judicis de valor i criteris ètics sobre com hauria d'organitzar-se la societat, oferint prescripcions o recomanacions polítiques (estableix «el que hauria de ser»).

EXEMPLE Proposició positiva: «Un increment del salari mínim del 10 % redueix la contractació juvenil un 1,5 % segons les dades del darrer any». És una afirmació empírica que es pot verificar o refutar. Proposició normativa: «El govern hauria d'apujar el salari mínim perquè cap treballador visqui sota el llindar de pobresa». És una valoració moral sobre la justícia social.

La disciplina es divideix convencionalment en dos camps: la microeconomia, que examina el comportament individual dels agents (famílies i empreses) i els mecanismes de mercat específics; i la macroeconomia, que estudia el funcionament agregat de l'economia, les recessions i les polítiques públiques per estabilitzar el nivell d'ocupació i preus. Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 6 Tota decisió individual o col·lectiva comporta avaluar alternatives mitjançant una anàlisi marginal, és a dir, comparant els beneficis i els costos afegits d'incrementar o reduir una activitat una mica més o una mica menys.

La renúncia associada a triar una opció en comptes d'una altra constitueix la base de la valoració econòmica (vegeu «Principis d'economia i models bàsics — Cost d'oportunitat, avantatge absolut i comparatiu»). A nivell agregat, la manera d'organitzar la producció i la distribució depèn del sistema econòmic. En el sistema de planificació central, com el que va imperar a la Unió Soviètica entre 1917 i 1991, l'Estat posseeix els mitjans de producció i fixa metes sense mecanismes de preus lliures, fet que provocà greus desajustos i cues cròniques. En l'extrem oposat, l'economia de mercat pura assigna els recursos exclusivament mitjançant preus i propietat privada.

La immensa majoria de societats actuals funcionen com economies mixtes, on el mercat actua com a eix central d'assignació mentre l'Estat intervé per corregir ineficiències i garantir xarxes de protecció social. COMPROVA-HO 3 Classifica l'afirmació: «La taxa d'atur ha baixat al 11,5 % aquest trimestre, però el govern hauria de destinar més recursos a subsidis». 3. El model de la Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) Per il·lustrar l'impacte de l'escassetat i el dilema de triar, la teoria econòmica empra el model simplificat de la Frontera de Possibilitats de Producció (FPP).

Aquest model reflecteix les quantitats màximes de béns o serveis que una economia pot produir durant un període determinat, donada una dotació constant de factors de producció (recursos naturals, treball, capital) i un estat tecnològic concret. Gràfica de la Frontera de Possibilitats de Producció i classificació d'eficiència. La representació geomètrica de la FPP permet establir tres categories fonamentals de punts sobre l'espai de producció: Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 7 La forma de la corba transmet informació crucial sobre l'estructura tecnològica.

Quan la FPP és una línia recta de pendent constant, significa que els recursos són perfectament adaptables d'una indústria a una altra. Tanmateix, a la realitat els recursos són heterogenis i s'especialitzen en tasques concretes; a mesura que transvasem factors cap a un sector, s'han d'emprar recursos cada cop menys adients, generant rendiments decreixents. Això fa que la corba sigui còncava respecte a l'origen. ERROR FREQÜENT No confonguis un moviment cap a la frontera amb un desplaçament de la frontera.

Si un país redueix la taxa d'atur passant del 20 % al 5 %, no s'ha produït creixement econòmic de la capacitat màxima: senzillament, l'economia s'ha desplaçat des d'un punt interior ineficient (punt C) cap a un punt sobre la corba (punt A o B). La corba només es desplaça quan canvien els recursos potencials o la tecnologia. 4. Desplaçaments de la FPP i creixement econòmic La posició de la FPP no és estàtica; es modifica al llarg del temps en resposta a alteracions en la capacitat productiva de la societat. Quan aquesta capacitat s'amplia de manera sostinguda, parlem de creixement econòmic.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Inversió en capital Adquisició de nova maquinària i infraestructures Innovació tecnològica Mètodes que incrementen la productivitat Catàstrofes o guerres Destrucció física de factors i treballadors Desplaçaments de la corba FPP Expansió de la FPP Desplaçament a la dreta i creixement Contracció de la FPP Desplaçament a l'esquerra i pèrdua Es distingeixen dues grans direccions de variació de la frontera: Punts sobre la frontera (punts A i B): Representen situacions d'eficiència productiva.

L'economia empra la totalitat dels seus recursos amb la millor tecnologia possible; per tant, resulta impossible augmentar la producció d'un bé sense reduir necessàriament la de l'altre bé. 1 Punts interiors a la frontera (punt C): Són combinacions factibles o assolibles però ineficients. L'economia està desaprofitant recursos (per exemple, existència d'atur laboral o maquinària aturada) o està utilitzant tecnologies inadequades. Des d'un punt com C, és possible produir més d'un bé, de l'altre, o de tots dos alhora, sense cap sacrifici. 2 Punts exteriors a la frontera (punt D): Són combinacions inassolibles o no factibles amb els recursos i la tecnologia actuals.

L'economia no disposa de prou capacitat instal·lada per assolir aquests volums de producció en el període d'anàlisi. 3 Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 8 Desplaçament cap a la dreta (expansió de la FPP): Permet assolir combinacions de producció abans inabastables. Té lloc per dues causes primordials: Increment en la dotació de factors productius: augment de la població activa (creixement demogràfic o immigració), acumulació de béns de capital físic (inversió en maquinària i infraestructures), millora del capital humà (educació i formació tècnica) o descobriment de noves fonts de matèries primeres.

Progrés tecnològic: desenvolupament de nous mètodes productius o innovacions organitzatives que permeten obtenir més producte amb la mateixa quantitat d'inputs. Si la millora afecta tots els sectors per igual, el desplaçament és paral·lel; si afavoreix només una branca (per exemple, la informàtica), la frontera pivota sobre l'eix contrari. Desplaçament cap a l'esquerra (contracció de la FPP): Reflecteix una pèrdua neta del potencial productiu del país. S'origina per fenòmens de destrucció de recursos, tals com conflictes bèl·lics, catàstrofes naturals severes, epidèmies que delmen la força laboral o un esgotament brusc de recursos naturals no renovables.

COMPROVA-HO 4 Si un país rep una onada d'immigració de treballadors qualificats, com canvia el gràfic de la seva FPP? IDEES CLAU L'escassetat sorgeix del xoc estructural entre uns recursos naturals, humans i de capital limitats i unes necessitats humanes il·limitades. L'economia positiva descriu i contrasta empíricament el funcionament real del sistema («el que és»), mentre que la normativa estableix valoracions morals («el que hauria de ser»). La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) delimita el volum màxim de béns que una economia pot generar utilitzant plenament i eficientment els seus recursos.

Els punts interiors de la FPP denoten ineficiència o atur de factors, els punts sobre la corba representen eficiència productiva i els punts exteriors són inassolibles. El creixement econòmic desplaça la FPP cap a la dreta gràcies a l'acumulació de factors (treball, capital) o al progrés tecnològic. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. En què es diferencia metodològicament una proposició d'economia positiva d'una de normativa? 6. Quina condició reflecteix un punt situat a l'interior de la Frontera de Possibilitats de Producció? 7. Quins dos factors determinen que la FPP d'un país es desplaci cap a l'exterior?

PRINCIPIS D'ECONOMIA I MODELS BÀSICS Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 9 2 Cost d'oportunitat, avantatge absolut i comparatiu EN ACABAR SABRÀS Distingir amb claredat entre costos explícits i implícits en el càlcul del cost d'oportunitat. Calcular els costos d'oportunitat a partir de taules de productivitat o de requeriments de treball. Determinar l'avantatge absolut i l'avantatge comparatiu entre dos productors. Identificar l'interval vàlid de la relació real d'intercanvi que fa factible el comerç internacional.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 8 Si un cirurgià té una habilitat mecanogràfica molt superior a la del seu secretari, per què contracta un secretari en lloc d'escriure ell mateix els informes? Tota decisió econòmica sorgeix davant la necessitat d'escollir entre opcions excloents a causa de la limitació de recursos (com es va introduir a «Principis d'economia i models bàsics — Escassetat, elecció i la frontera de possibilitats de producció»). Per entendre com decideixen els individus i per què les nacions s'associen comercialment en comptes d'optar per l'autosuficiència, cal analitzar a fons el concepte de cost d'oportunitat i els models d'avantatge absolut i avantatge comparatiu. 1.

El cost d'oportunitat: costos explícits i implícits El cost d'oportunitat és el valor de la millor alternativa a la qual es renuncia quan es pren una decisió determinada. No es limita a una simple xifra monetària, sinó que reflecteix el sacrifici real de recursos (temps, diners, esforç o béns alternatius). DEFINICIÓ El cost d'oportunitat mesura el rendiment o benefici que s'hauria obtingut de la segona millor opció disponible si no s'hagués triat l'opció principal.

En l'anàlisi econòmica distingim dos tipus de costos que integren el cost d'oportunitat total: Costos explícits: impliquen un desemborsament monetari directe i efectiu de diners (per exemple, pagar la matrícula de la universitat, el lloguer d'un local o els sous dels treballadors). Costos implícits: no comporten una sortida monetària immediata, però representen ingressos o beneficis als quals es renuncia per destinar els recursos a l'activitat escollida (per exemple, el sou que un esportista d'elit o un estudiant deixa de guanyar mentre estudia, o l'interès bancari sacrificat en invertir capital propi en un negoci).

Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 10 EXEMPLE Suposem que una emprenedora decideix obrir una llibreria invertint 30.000 € dels seus estalvis (que li retien un 5 % d'interès anual, és a dir, 1.500 € l'any) i deixa una feina assalariada on cobrava 24.000 € anuals. Durant el primer any paga 12.000 € de lloguer i 18.000 € en subministraments i compres. Costos explícits: 12.000 € + 18.000 € = 30.000 €. Costos implícits: 24.000 € (salari renunciat) + 1.500 € (interessos no percebuts) = 25.500 €. Cost econòmic total (cost d'oportunitat): 30.000 € + 25.500 € = 55.500 €.

Les decisions racionals es prenen mitjançant l'anàlisi marginal: els agents econòmics comparen el benefici addicional (ingrés marginal) amb el cost addicional (cost marginal) d'efectuar una unitat extra d'una activitat. Si una aerolínia té un cost mitjà de 500 € per seient en un avió de 200 places, però a última hora queda una plaça buida i un viatger n'ofereix 300 €, la decisió racional és acceptar-ho si el cost marginal d'embarcar aquest passatger addicional (menjar, combustible extra mínim) és inferior a 300 €. COMPROVA-HO 9 Un propietari té un local comercial buit i decideix muntar-hi una cafeteria.

Afirma que el local no li genera cap despesa de lloguer, de manera que el cost de l'immoble és zero. És correcte aquest raonament des del punt de vista econòmic? 2. La base del comerç: d'Adam Smith a David Ricardo L'any 1776, Adam Smith va publicar La riquesa de les nacions, on establia que la divisió del treball i l'especialització augmenten exponencialment la productivitat global. En lloc de pretendre ser autosuficients, els individus i els països intercanvien allò que produeixen millor pels béns que necessiten.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Cost d'oportunitat desigual Diferències relatives en la productivitat dels països Divisió internacional del treball Cada nació es concentra en el seu bé més eficient Especialització i comerç segons l'avantatge comparatiu Guanys del comerç Consum situat més enllà de la FPP autàrquica Optimització de recursos globals Augment de la producció mundial total sense inputs addicionals Smith va formular la teoria de l'avantatge absolut: un productor té avantatge absolut respecte a un altre si pot produir un bé o servei emprant menys quantitat de factors productius (menys hores de treball o menys recursos) o, el que és equivalent, si aconsegueix produir més unitats per hora treballada.

Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 11 Ara bé, què passa si un país és més eficient produint tots els béns i un altre país és menys productiu en tots ells? Tindria sentit el comerç internacional? L'any 1817, David Ricardo va demostrar que sí mitjançant la llei de l'avantatge comparatiu. DEFINICIÓ Un productor té avantatge comparatiu en la producció d'un bé si el seu cost d'oportunitat de fabricar-lo és inferior al de l'altre productor (és a dir, si ha de renunciar a menys quantitat d'altres béns per elaborar una unitat d'aquell producte).

PER RECORDAR-HO Un agent pot gaudir d'avantatge absolut en tots els béns imaginables, però és lògicament impossible que tingui avantatge comparatiu en tots, ja que el cost d'oportunitat d'un bé és l'invers exacte del cost d'oportunitat de l'altre. COMPROVA-HO 10 Si el país X necessita menys hores de treball que el país Y per produir tant blat com cotxes, per què el país X voldria comerciar amb Y? 3.

Determinació de l'avantatge: càlcul pas a pas Per determinar quin país o individu s'especialitza en cada tasca, cal distingir clarament com ve expressada la informació a l'enunciat: Identificar la matriu de dades: comprovar si les dades representen unitats produïdes (productivitat: com més gran, millor) o bé hores/recursos necessaris per unitat (requeriments tècnics: com més petit, millor). 1 Determinar l'avantatge absolut: observar qui produeix més unitats per factor (en matrius de productivitat) o qui empra menys hores per unitat (en matrius de requeriments).

2 Calcular els costos d'oportunitat de cada bé: aplicar la relació de sacrifici: 3 Cost d'oportunitat de X = Unitats obtingudes de X Unitats renunciades de Y Assignar l'avantatge comparatiu i l'especialització: el país amb el menor cost d'oportunitat en el bé s'especialitza en i exporta ; l'altre s'especialitza necessàriament en el bé . 4 X X X Y Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 12 EXEMPLE Suposem dos individus, la Susanna i el Pere Tomàs, amb la capacitat màxima de producció diària següent (expressada en unitats de producte al dia): Individu Telèfons mòbils Ordinadors Susanna 4 2 Pere Tomàs 2 4 Pas 1.

Avantatge absolut: En mòbils: la Susanna en produeix 4 al dia davant dels 2 del Pere Tomàs. La Susanna té avantatge absolut en mòbils. En ordinadors: el Pere Tomàs en produeix 4 al dia davant dels 2 de la Susanna. El Pere Tomàs té avantatge absolut en ordinadors. Pas 2. Càlcul dels costos d'oportunitat: Susanna: per fer 4 mòbils renuncia a 2 ordinadors. Per tant, el cost d'1 mòbil és ordinador. Recíprocament, el cost d'1 ordinador és mòbils. Pere Tomàs: per fer 2 mòbils renuncia a 4 ordinadors. Per tant, el cost d'1 mòbil és ordinadors. Recíprocament, el cost d'1 ordinador és mòbil.

Individu Cost d'oportunitat d'1 mòbil Cost d'oportunitat d'1 ordinador Susanna 0,5 ordinadors 2 mòbils Pere Tomàs 2 ordinadors 0,5 mòbils Pas 3. Avantatge comparatiu i especialització: La Susanna té avantatge comparatiu en mòbils perquè sacrifica només 0,5 ordinadors per mòbil (enfront dels 2 que sacrifica el Pere Tomàs). La Susanna s'especialitzarà en mòbils i els exportarà. El Pere Tomàs té avantatge comparatiu en ordinadors perquè sacrifica només 0,5 mòbils per ordinador (enfront dels 2 de la Susanna). El Pere Tomàs s'especialitzarà en ordinadors i els exportarà. ERROR FREQÜENT Confondre les taules de producció total (productivitat) amb les taules de temps de treball requerit per unitat.

Si una taula indica les hores necessàries per unitat, el cost d'oportunitat es calcula de forma inversa: qui tingui la xifra d'hores més baixa té avantatge absolut. Si no et fixes en les unitats de la taula, intercanviaràs el numerador i el denominador i obtindràs especialitzacions totalment oposades a les correctes. = 4 2 2 1 = 2 4 2 = 2 4 2 = 4 2 2 1 Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 13 4. La relació real d'intercanvi (RRI) i els guanys del comerç Perquè el comerç internacional tingui lloc de manera voluntària i beneficiï ambdues parts, cal establir un preu relatiu o relació real d'intercanvi (RRI).

DEFINICIÓ La relació real d'intercanvi (RRI) és el preu relatiu al qual dos països o agents intercanvien béns. S'expressa com la raó entre el preu de les exportacions ( ) i el preu de les importacions ( ): El comerç serà beneficiós per a tots dos agents si el preu acordat se situa estrictament entre els costos d'oportunitat interns dels dos productors: Reprenent l'exemple de la Susanna i el Pere Tomàs: Cost d'oportunitat del mòbil per a la Susanna: 0,5 ordinadors. Cost d'oportunitat del mòbil per al Pere Tomàs: 2 ordinadors. Rang d'intercanvi mutuament beneficiós: . Si s'acorda una taxa d'1 mòbil per 1 ordinador (taxa situada dins del rang): 1. La Susanna ven 1 mòbil i rep 1 ordinador.

Com que produir-lo ella mateixa li hauria costat 2 mòbils, s'estalvia 1 mòbil. 2. El Pere Tomàs compra 1 mòbil lliurant 1 ordinador. Com que produir el mòbil ell mateix li costava 2 ordinadors, s'estalvia 1 ordinador. Gràcies a l'especialització i a l'intercanvi, la producció conjunta s'optimitza i ambdós assoleixen punts de consum inaccessibles en autarquia, situats per sobre de la seva frontera de possibilitats de producció individual. COMPROVA-HO 11 Si el cost d'oportunitat d'un quilo de formatge és de 2 litres de vi a França i de 5 litres de vi a Alemanya, s'acceptaria un intercanvi internacional de 1 kg de formatge a canvi de 6 litres de vi?

P x P m RRI = P m P x Cost d'oportunitat del productor eficient < RRI < Cost d'oportunitat del productor ineficient 0,5 ordinadors < P < m bil o ˋ 2 ordinadors Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 14 EXAMEN · 2017 (REPÀS DE «PRINCIPIS D'ECONOMIA I MODELS BÀSICS — ESCASSETAT, ELECCIÓ I LA FRONTERA DE POSSIBILITATS DE PRODUCCIÓ») Pregunta 2. Desplazamiento de la FPP ¿Cuál de los siguientes acontecimientos provocaría que la Frontera de Posibilidades de Producción (FPP) se desplace hacia la izquierda?

Resolució Per respondre a aquesta qüestió, cal analitzar la influència de cadascun dels factors sobre la capacitat productiva màxima d'una economia: L'ús de factors que abans estaven ociosos (com la reducció de l'atur) no desplaça la frontera cap a l'exterior ni cap a l'interior; simplement trasllada el punt de producció des d'una posició interior ineficient cap a un punt situat sobre la mateixa corba de la FPP. El progrés tècnic o el creixement de la dotació de factors productius (més capital o més mà d'obra) desplacen la FPP cap a la dreta (expansió econòmica).

Perquè la corba de la FPP es desplaci cap a l'esquerra cal que es produeixi una pèrdua o destrucció permanent de recursos productius (per exemple, a causa de catàstrofes naturals, guerres o esgotament sever de recursos). En el test original, les opcions (b) i (c) recollien el desenvolupament tecnològic i l'augment de factors (que expandeixen la FPP cap a la dreta). Com a conclusió teòrica estricta, un desplaçament a l'esquerra requereix una disminució de la capacitat productiva de l'economia. ARA TU El país Alfa i el país Beta disposen de recursos per produir blat i teixit. Alfa pot produir 10 tones de blat o 5 tones de teixit a l'any per treballador.

Beta pot produir 6 tones de blat o 6 tones de teixit a l'any per treballador. Primers passos: 1. Les dades estan expressades en unitats de producció (tons/treballador). 2. Alfa té avantatge absolut en blat (10 > 6) i Beta té avantatge absolut en teixit (6 > 5). Determina quin país té avantatge comparatiu en cada bé i estableix l'interval de la relació real d'intercanvi en què el comerç de 1 tona de teixit és avantatjós per a ambdós països. Solució: 12 Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 15 IDEES CLAU El cost d'oportunitat inclou tant els costos explícits (pagaments dineraris) com els implícits (beneficis de la millor alternativa renunciada).

L'avantatge absolut avalua la productivitat directa d'un recurs, mentre que l'avantatge comparatiu es fonamenta en el menor cost d'oportunitat. Un país pot tenir desavantatge absolut en tots els productes i, tanmateix, gaudir d'avantatge comparatiu en un d'ells. El comerç voluntari i l'especialització internacional generen guanys conjunts si la relació real d'intercanvi queda compresa entre els costos d'oportunitat interns dels participants. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. En quina circumstància coincideixen l'avantatge absolut i l'avantatge comparatiu? 14. Què estableix el rang d'una relació real d'intercanvi mútuament beneficiosa? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 15. Quin és l'origen del problema econòmic fonamental en qualsevol societat? 16. Quina de les següents afirmacions pertany exclusivament a l'àmbit de l'economia positiva? 17. Què implica que una combinació de béns se situï exactament sobre la corba de la FPP? 18. Quin dels següents fets provoca un desplaçament de la FPP cap a la dreta?

L'existència d'inflació i desocupació periòdica a) La manca de planificació per part de l'Estat b) L'escassetat de béns davant necessitats il·limitades c) L'absència de comerç internacional entre països d) S'han d'apujar els impostos als rics a) Cal garantir una renda bàsica a tothom b) La pujada del preu redueix el consum c) És injust que augmenti la desigualtat d) Que la producció assoleix l'eficiència productiva a) Que és una combinació materialment inassolible b) Que el país necessita importar tecnologia c) Que hi ha recursos ociosos a l'economia d) Una disminució de la taxa d'atur a) Un avenç en la tecnologia de producció b) Una transferència de treballadors entre fàbriques c) Una catàstrofe natural destructora d) Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 16 19.

Quin concepte representa el sou al qual renuncia una persona en deixar la feina per estudiar? 20. Qui va establir de forma pionera la teoria de l'avantatge comparatiu l'any 1817? 21. Si per produir 1 moble un fuster renuncia a 3 cadires, quin és el cost d'1 cadira? 22. Què permet a dues economies consumir per sobre de les seves fronteres de producció individuals?

Cost fix amortitzat a) Cost marginal decreixent b) Cost implícit c) Cost explícit d) Adam Smith a) Alfred Marshall b) David Ricardo c) John Maynard Keynes d) 1/3 de moble a) 1 moble b) 3 mobles c) 6 mobles d) L'autarquia econòmica a) L'especialització i el comerç b) La fixació de preus mínims c) La disminució de factors disponibles d) Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 17 20 % dels punts de l'examen 3 Determinants de la demanda i de l'oferta EN ACABAR SABRÀS Distingir amb precisió analítica entre un moviment al llarg de la corba i un desplaçament de les corbes de demanda i oferta.

Formular matemàticament la restricció pressupostària i calcular la cistella òptima del consumidor mitjançant la condició de tangència de la RMS. Classificar els béns segons la seva resposta a la renda (normals, inferiors, Giffen) i als preus d'altres productes (substitutius i complementaris). PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Per què quan s'encareix el preu d'un producte la gent en compra menys, però quan es posa de moda en compra més encara que pugi de preu? L'anàlisi dels mercats competitius constitueix la pedra angular de la microeconomia.

Un mercat competitiu és aquell espai físic o virtual on interactuen nombrosos compradors i venedors d'un bé homogeni, de manera que cap d'ells té la capacitat individual d'influir sobre el preu; són agents preu- acceptants. Per comprendre com s'assignen els recursos en una economia de mercat, és indispensable analitzar de manera independent el comportament dels consumidors i el dels productors abans d'estudiar la seva interacció conjunta (vegeu «Oferta, demanda i equilibri de mercat — Determinació de l'equilibri i xocs simultanis»).

Oferta,demanda i equilibri de mercat 3 Determinants de la demanda i de l'oferta 4 Determinació de l'equilibri i xocs simultanis Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 18 ESQUEMA Estructura del tema d'oferta, demanda i equilibri 1. La demanda i la llei de la demanda La demanda expressa la voluntat i la capacitat adquisitiva dels compradors d'adquirir diferents quantitats d'un bé als diversos preus possibles, durant un període determinat i mantenint constants tots els altres factors externs (clàusula ceteris paribus).

DEFINICIÓ La llei de la demanda estableix que, si la resta de variables es mantenen inalterades (ceteris paribus), la quantitat demandada d'un bé disminueix quan augmenta el seu preu, i augmenta quan el preu disminueix. Per tant, existeix una relació inversa o negativa entre el preu i la quantitat demandada. Matemàticament, la quantitat demandada és una variable dependent (endògena al model de mercat) que respon a la variable independent (el preu unitari), així com a factors exògens com la renda ( ), els preus d'altres béns ( ), els gustos o preferències ( ) i les expectatives ( ): Comportament de la demanda Llei de demanda, teoria del consumidor i determinants Moviments vs.

desplaçaments Preu propi vs. factors exògens Cistella òptima del consumidor Tangència entre balanç i indiferència Comportament de l'oferta Llei d'oferta, costos de factors i tecnologia Canvis en costos i tecnologia Desplaçaments de la capacitat productiva Equilibri de mercat Interacció entre oferta i demanda i buidat Xocs i ajustos de mercat Excessos d'oferta, demanda i nous equilibris Q d P Y P o G E Q = d f(P , Y , P , G, E) o Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 19 Esquema conceptual dels factors que determinen la funció de demanda d'un bé.

En el pla cartesià, seguint la convenció d'Alfred Marshall, es representa el preu a l'eix vertical d'ordenades i la quantitat a l'eix horitzontal d'abscisses. A causa de la llei de la demanda, la corba de demanda presenta pendent negatiu ( ). Per exemple, si davant d'una pujada de preu de 5 unitats monetàries la quantitat es redueix en 10 unitats, el pendent és . Agregació: de la demanda individual a la demanda de mercat La corba de demanda de mercat s'obté mitjançant la suma horitzontal de les quantitats que cada individu del mercat està disposat a adquirir a cada nivell de preu.

Si a un preu determinat un consumidor desitja 8 unitats i un altre en desitja 5, la demanda total de mercat per a aquest preu és de 13 unitats. Preu unitari ( ) Quantitat consumidora A (Susanna) Quantitat consumidor B (Pere) Quantitat total de mercat ( ) 0 € 12 7 19 1 € 8 5 13 2 € 4 3 7 3 € 0 1 1 COMPROVA-HO 24 Si un mercat està compost per 100 consumidors idèntics amb corba de demanda individual , quina és l'equació de la corba de demanda del mercat? P Q < ΔQ ΔP 0 = 10 5 0,5 P Q d M q = i 12 2P Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 20 2.

Fonaments microeconòmics: la teoria del consumidor Per justificar per què la corba de demanda presenta pendent negatiu, la microeconomia formalitza l'elecció racional mitjançant la combinació de les preferències de l'individu i els seus límits pressupostaris. La restricció pressupostària Un consumidor disposa d'una renda monetària limitada (o ) per distribuir entre dos béns, i , als preus i . La restricció pressupostària delimita el conjunt de cistelles de consum assequibles: El pendent de la recta de balanç és , que representa el preu relatiu o cost d'oportunitat de consumir una unitat addicional de en termes del bé que s'ha de sacrificar.

Corbes d'indiferència i Relació Marginal de Substitució (RMS) Les preferències es modelen mitjançant corbes d'indiferència, que agrupen totes les combinacions de béns que proporcionen exactament el mateix nivell d'utilitat o satisfacció al consumidor. Presenten tres propietats essencials: Pendent negatiu: per mantenir la utilitat constant davant la pèrdua d'un bé, cal augmentar el consum de l'altre. Corbes més allunyades de l'origen representen nivells d'utilitat superiors (principi de no saturació). Són convexes respecte a l'origen: a mesura que es consumeix més del bé , la disposició a renunciar al bé per una unitat addicional de disminueix.

El pendent en qualsevol punt d'una corba d'indiferència és la Relació Marginal de Substitució (RMS), que reflecteix la taxa subjectiva a la qual el consumidor està disposat a canviar un bé per un altre: On i representen les utilitats marginals respectives de cada bé. La cistella òptima del consumidor L'equilibri del consumidor s'assoleix quan s'escull la cistella assequible que pertany a la corba d'indiferència més alta possible.

Gràficament, aquest òptim correspon al punt de tangència entre la recta de balanç i la corba d'indiferència: Aquesta condició de tangència indica que l'últim euro gastat en el bé ha de proporcionar exactament la mateixa utilitat marginal que l'últim euro gastat en el bé (llei de les utilitats marginals ponderades pels preus). R Y X Y P X P Y P X + X P Y = Y R Y = P Y R X ( P Y P X ) P Y P X X Y X Y X RMS = XY = dX dY U =constant UMg Y UMg X UMg X UMg Y RMS = XY P Y P X = P X UMg X P Y UMg Y X Y Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 21 EXEMPLE Un consumidor té una funció d'utilitat , una renda de € i s'enfronta a uns preus de € i €.

COMPROVA-HO 25 Què passa amb la recta pressupostària si el preu del bé X es duplica i la renda i el preu del bé Y romanen constants? 3. Desplaçaments de la corba de demanda versus moviments al llarg de la corba La precisió terminològica en economia exigeix diferenciar taxativament entre canvis en la quantitat demandada i canvis en la demanda: Moviment al llarg de la corba: té lloc exclusivament per una variació en el preu del propi bé. Si el preu puja, la quantitat demandada disminueix (contracció); si el preu baixa, la quantitat demandada augmenta (expansió). La corba no es mou de lloc.

Desplaçament de la corba de demanda: succeeix quan varia qualsevol altre determinant que no sigui el preu del propi bé. Si a cada nivell de preu els consumidors desitgen comprar més quantitat, la corba es desplaça cap a la dreta; si desitgen comprar menys quantitat, es desplaça cap a l'esquerra.

Factor determinant Variació de la variable Efecte sobre la corba de demanda Preu del propi bé ( ) Augment o disminució Moviment al llarg de la corba (variació de la quantitat demandada) Renda (Bé normal) Augment de la renda ( ) Desplaçament cap a la dreta (augment de la demanda) Renda (Bé inferior) Augment de la renda ( ) Desplaçament cap a l'esquerra (disminució de la demanda) Bé substitutiu ( ) Augment de Desplaçament cap a la dreta del bé original Bé complementari ( ) Augment de Desplaçament cap a l'esquerra del bé original Gustos / Preferències ( ) Campanya favorable o canvi de moda positiu Desplaçament cap a la dreta U(X, Y ) = X Y R = 120 P = X 4 P = Y 2 Calcular les utilitats marginals: i .

1 UMg = X = X U Y UMg = Y = Y U X Igualar la RMS a la relació de preus: . 2 RMS = = X Y = P Y P X = 2 4 2 Y = 2X Substituir a la restricció pressupostària: unitats. 3 4X + 2(2X) = 120 8X = 120 X = 15 Determinar : unitats. La cistella que maximitza la utilitat és .

4 Y Y = 2(15) = 30 (15, 30) P ΔY > 0 ΔY > 0 P s P s P c P c G Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 22 Factor determinant Variació de la variable Efecte sobre la corba de demanda Expectatives de preu ( ) Previsió de pujada de preu demà Desplaçament cap a la dreta de la demanda actual Nombre de compradors ( ) Augment demogràfic al mercat Desplaçament cap a la dreta Classificació dels béns segons la resposta a la renda Quan la renda monetària dels compradors augmenta, la demanda d'un bé no reacciona sempre en el mateix sentit: Bé normal: la seva demanda s'incrementa quan augmenta la renda ( ).

Dins d'aquests, es distingeixen els béns de primera necessitat (creixen menys que proporcionalment a la renda) i els béns de luxe (creixen més que proporcionalment a la renda). Bé inferior: la seva demanda disminueix quan augmenta la renda ( ). En disposar de més diners, els consumidors abandonen el producte per comprar alternatives de més qualitat o prestigi (com ara marques blanques bàsiques o transport públic enfront de vehicle privat). Bé Giffen: cas teòric d'un bé estrictament inferior en el qual un augment del seu propi preu provoca un augment de la quantitat demandada (violant la llei de la demanda).

Això succeeix perquè l'efecte renda negatiu és tan poderós que supera completament l'efecte substitució. Interdependència de preus: béns substitutius i complementaris El canvi de preu d'altres productes té una incidència decisiva en la demanda del bé analitzat: Béns substitutius: dos béns són substitutius si compleixen una funció similar per al consumidor. Quan puja el preu del bé alternatiu ( ), el consumidor deixa de comprar-lo i adquireix més quantitat del nostre bé ( ). Per tant, un encariment del bé substitutiu desplaça la demanda del bé original a la dreta. Béns complementaris: són béns que es consumeixen de forma conjunta (com una impressora i els seus cartutxos de tinta).

Si el preu del cartutx s'encareix, baixa el consum de cartutxos i, en conseqüència, es redueix també la demanda d'impressores a cada nivell de preu, desplaçant la corba cap a l'esquerra. ERROR FREQÜENT Afirmar a l'examen que «un augment del preu del producte desplaça la corba de demanda cap a l'esquerra». Això és fals i resta punts. La variació del preu del propi bé mai desplaça la corba; produeix únicament un moviment al llarg de la corba existent (canvi en la quantitat demandada). Els desplaçaments totals de la corba ocorren exclusivament quan canvien variables externes com la renda, els gustos o el preu d'altres productes.

COMPROVA-HO 26 Si el cafè i el sucre són béns complementaris, quin impacte té sobre la demanda de cafè un increment brusc del preu del sucre? E P N > ΔY ΔQ d 0 < ΔY ΔQ d 0 P 2 Q 1 Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 23 4. L'oferta i els seus determinants L'oferta reflecteix la conducta dels productors i la quantitat de béns que les empreses estan disposades a fabricar i vendre als diferents preus de mercat possibles durant un període, mantenint la resta de factors constants. DEFINICIÓ La llei de l'oferta postula que, ceteris paribus, en augmentar el preu d'un bé, la quantitat ofertada d'aquest bé augmenta, i en reduir-se el preu, la quantitat ofertada disminueix.

Existeix una relació directa i positiva entre el preu i la quantitat ofertada. Com que els productors busquen maximitzar els seus beneficis i s'enfronten a costos d'oportunitat creixents de producció, preus de venda més alts incentiven un volum de producció superior. Així, la corba d'oferta presenta pendent positiu ( ).

Formalment, la quantitat ofertada s'expressa en funció del preu del bé ( ), els preus dels factors o inputs productius ( ), l'estat de la tecnologia ( ), els preus dels béns alternatius en la producció ( ), les expectatives empresarials ( ) i el nombre de venedors ( ): PROCÉS Avaluació dels canvis en l'oferta 1 Identificar la variable que canvia Distingir entre preu del bé o xoc exogen 2 Determinar moviment o desplaçament Si canvia el preu del bé, només hi ha moviment 3 Avaluar l'impacte en costos Inputs més cars o menys tecnologia redueixen l'oferta 4 Desplaçar la corba Cap a l'esquerra si es redueix o dreta si augmenta Desplaçaments de la corba d'oferta Mentre que una variació del preu del propi bé ocasiona un moviment al llarg de la corba d'oferta, qualsevol modificació en les altres variables genera un desplaçament de la corba: Preus dels factors de producció (inputs): un increment en els salaris, el cost de l'energia o el preu de les primeres matèries encareix el procés productiu.

L'activitat esdevé menys rendible i els venedors ofereixen menys quantitat a cada preu, fet que desplaça la corba d'oferta cap a l'esquerra. Si els costos dels factors baixen, l'oferta es desplaça cap a la dreta. Avenç tecnològic: la implementació de maquinària més eficient o mètodes de gestió optimitzats redueix els costos unitaris de fabricació, desplaçant l'oferta directament cap a la dreta. Preus de béns alternatius en la producció: si un agricultor pot conrear blat o gira-sol i el preu de mercat del gira-sol puja fortament, reassignarà terres cap al gira-sol, desplaçant l'oferta de blat cap a l'esquerra.

Expectatives dels venedors: si s'espera que el preu del producte s'incrementi dràsticament el mes vinent, les empreses poden decidir emmagatzemar estoc avui per vendre'l més endavant, > ΔQ ΔP 0 Q s P P i T P a E s N s Q = s g(P , P , T, P , E , N ) i a s s Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 24 disminuint l'oferta actual (desplaçament a l'esquerra). Nombre de productors: l'entrada de noves empreses al sector augmenta la quantitat total que es pot vendre a cada preu, desplaçant l'oferta de mercat cap a la dreta. COMPROVA-HO 27 Què passa amb la corba d'oferta de cotxes elèctrics si s'introdueix un robot industrial que redueix a la meitat el temps de muntatge?

IDEES CLAU La llei de la demanda estableix una relació inversa entre el preu del bé i la quantitat demandada (pendent negatiu), explicada per la utilitat marginal decreixent i la condició de tangència de la cistella òptima ( ). La demanda de mercat s'obté sumant horitzontalment les quantitats que demana cada consumidor individual a cada nivell de preu. És imprescindible distingir entre un canvi en la quantitat demandada (moviment al llarg de la corba per variació de ) i un canvi en la demanda (desplaçament complet de la corba provocat per la renda, gustos o béns relacionats).

Els béns es classifiquen en normals (la demanda augmenta amb la renda) o inferiors (la demanda disminueix amb la renda); i segons la relació creuada en substitutius (preu de l'un augmenta demanda de l'altre) o complementaris (preu de l'un redueix demanda de l'altre). La llei de l'oferta reflecteix una relació directa entre el preu del bé i la quantitat que les empreses volen vendre (pendent positiu), desplaçant-se a l'esquerra si pugen els costos dels inputs o a la dreta davant millores tecnològiques. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 28. En què es distingeix conceptualment i gràficament un moviment al llarg de la corba d'oferta d'un desplaçament d'aquesta? 29.

Com respon la demanda de pa blanc si es tracta d'un bé inferior i es produeix un augment generalitzat de la renda de les famílies? 30. Quina condició formal defineix l'elecció de la cistella òptima del consumidor que maximitza la seva utilitat subjecta a la restricció pressupostària? RMS = P /P X Y P Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 25 OFERTA, DEMANDA I EQUILIBRI DE MERCAT 4 Determinació de l'equilibri i xocs simultanis EN ACABAR SABRÀS Calcular i identificar gràficament i analíticament el preu i la quantitat d'equilibri d'un mercat. Explicar el mecanisme corrector dels preus davant de situacions d'excés d'oferta i excés de demanda.

Determinar l'impacte sobre el preu i la quantitat d'equilibri quan es produeixen xocs simultanis en les corbes d'oferta i demanda identificant quina variable roman indeterminada. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 31 Per què quan s'esgoten ràpidament les entrades d'un concert els preus a la revenda es disparen de manera immediata? El concepte d'equilibri de mercat En un mercat competitiu, els plans dels compradors i dels venedors conflueixen a través del sistema de preus.

L'equilibri de mercat s'assoleix en aquell punt precís on la quantitat que els consumidors desitgen i poden adquirir coincideix exactament amb la quantitat que les empreses estan disposades a produir i vendre (vegeu «Oferta, demanda i equilibri de mercat — Determinants de la demanda i de l'oferta» per a la construcció d'ambdues corbes). Gràficament, aquest punt correspon a la intersecció entre la corba de demanda decreixent i la corba d'oferta creixent. Gràfica de l'equilibri de mercat: intersecció d'oferta i demanda.

Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 26 DEFINICIÓ L'equilibri de mercat és la situació en què, a un preu determinat anomenat preu d'equilibri ( o preu que buida el mercat), la quantitat demandada és igual a la quantitat oferta ( ). En aquest estat, cap agent econòmic té incentius per modificar les seves decisions de compra o venda si no canvien les condicions externes. Quan el mercat assoleix aquest preu , es diu que el mercat es buida: no queden compradors disposats a pagar el preu de mercat sense producte, ni queden venedors amb estocs invenduts que desitgin comercialitzar a aquest nivell de preus.

La quantitat intercanviada en aquest escenari s'anomena quantitat d'equilibri ( ). COMPROVA-HO 32 Què significa en termes econòmics que el preu d'equilibri «buida el mercat»? Desequilibris: excés d'oferta i excés de demanda Quan el preu de mercat no coincideix amb el preu d'equilibri, sorgeixen discrepàncies entre els desitjos de compra i les intencions de venda. La interacció descentralitzada entre consumidors i productors posa en marxa la coneguda com a llei de l'oferta i la demanda, un mecanisme corrector que empeny el preu cap a la seva posició d'equilibri. PROCÉS Ajust dinàmic davant d'un excés d'oferta 1 Preu massa alt El preu vigent supera el preu que buida el mercat.

2 Acumulació d'estocs La quantitat oferta supera àmpliament la demandada. 3 Rebaixa de preus Els productors competeixen abaixant preus per vendre. 4 Assoliment de l'equilibri Creix la demanda i cau l'oferta fins a igualar-se. Excés d'oferta (excedent) Si el preu vigent se situa per sobre del d'equilibri ( ), els productors troben molt atractiu vendre i augmenten la quantitat oferta, mentre que els consumidors redueixen la quantitat que estan disposats a comprar a causa del preu elevat. En aquesta situació tenim que . Aquesta diferència genera un excés d'oferta o excedent. Per donar sortida als estocs acumulats als magatzems, els venedors comencen a abaixar els preus i a oferir descomptes.

Aquesta caiguda de preus incentiva un augment progressiu de la quantitat demandada (moviment descendent al llarg de la demanda) i desincentiva la producció (moviment descendent al llarg de l'oferta) fins a retornar al preu . P Q = d Q = s Q P Q P > P Q > s Qd P Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 27 Excés de demanda (escassetat) Si el preu vigent se situa per sota del d'equilibri ( ), el producte resulta molt assequible i la quantitat demandada es dispara, mentre que als productors no els resulta prou rendible abastir el mercat i redueixen la seva oferta. En aquest cas es compleix que , provocant un excés de demanda o escassetat.

Com que hi ha consumidors disposats a pagar més diners per aconseguir les poques unitats disponibles abans que s'esgotin, els venedors aprofiten aquesta pressió per encarir el bé. La pujada del preu modera el consum i estimula la producció fins que es restabileix la igualtat a .

Situació de mercat Relació de preu Relació de quantitats Mecanisme d'ajust dels preus Efecte sobre la quantitat Excés d'oferta (excedent) Competència entre venedors fa baixar el preu ( ) i fins a igualar-se Equilibri de mercat El preu es manté estable No hi ha incentius al canvi Excés de demanda (escassetat) Competència entre compradors fa pujar el preu ( ) i fins a igualar-se COMPROVA-HO 33 Si en un mercat competitiu s'acumulen productes sense vendre als prestatges, per què baixa el preu de manera natural?

Desplaçaments simples i xocs simultanis d'oferta i demanda Quan s'altera una variable externa diferent del preu del propi bé (renda dels consumidors, gustos, tecnologia, costos dels factors o nombre de participants), tota la corba es desplaça, establint un nou punt d'equilibri. Xocs individuals Augment de la demanda ( ): fa créixer tant el preu com la quantitat d'equilibri ( , ). Disminució de la demanda ( ): fa caure el preu i la quantitat d'equilibri ( , ). Augment de l'oferta ( ): fa baixar el preu i créixer la quantitat d'equilibri ( , ). Disminució de l'oferta ( ): fa pujar el preu i caure la quantitat d'equilibri ( , ).

Anàlisi sistemàtica de xocs simultanis Quan les corbes d'oferta i de demanda es mouen al mateix temps, l'impacte net sobre una de les dues variables (preu o quantitat) serà completament cert i previsible, mentre que l'altra variable quedarà en situació d'indeterminació analítica. La variable indeterminada només es podrà concretar si coneixem quina de les dues forces té una magnitud numèrica superior.

P < P Q > d Qs P P > P Q > s Qd P Q d Q s P = P Q = d Q = s Q P < P Q > d Qs P Q d Q s D P Q D P Q S P Q S P Q Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 28 Variació de les corbes Oferta constant ( ) Augment de l'oferta ( o dreta) Disminució de l'oferta ( o esquerra) Demanda constant ( ) no varia no varia Augment de la demanda ( o dreta) Indeterminat (?) (Augment segur) (Augment segur) Indeterminada (?) Disminució de la demanda ( o esquerra) (Descens segur) Indeterminada (?) Indeterminat (?) (Descens segur) PER RECORDAR-HO Per deduir la indeterminació ràpidament sense memoritzar la taula, suma els efectes individuals: Si els dos desplaçaments empenyen el preu en la mateixa direcció, el preu és cert i la quantitat és indeterminada.

Si els dos desplaçaments empenyen la quantitat en la mateixa direcció, la quantitat és certa i el preu és indeterminat. ERROR FREQÜENT Un dels errors més habituals en l'examen consisteix a afirmar categòricament que el preu «no canvia» quan augmenten alhora l'oferta i la demanda. Sense dades numèriques sobre quina corba s'ha mogut amb més intensitat, el preu no és necessàriament constant: està indeterminat (pot pujar, baixar o romandre constant segons quina variació predomini). Assegura't de respondre sempre que la variable és indeterminada si no disposes de valors quantitatius.

COMPROVA-HO 34 Si la demanda d'un bé cau i al mateix temps els costos de producció s'encareixen (reduint l'oferta), quin serà amb certesa l'impacte sobre la quantitat d'equilibri? S = 0 S S D = 0 P Q P Q P Q D P Q P Q P Q D P Q P Q P Q Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 29 PAU · 2017 Pregunta 2 (1 punt). Mercats de béns substitutius Suposeu que els mercats de maduixes i de cireres es troben en equilibri i compleixen la llei de la demanda i de l'oferta. Els consumidors consideren ambdós béns com a substitutius perfectes (els és indiferent consumir-ne un o l'altre).

Com incidirà sobre el mercat de les maduixes un progrés tecnològic que abarateixi els costos de producció de les cireres? Resolució b. Tant el preu com la quantitat d'equilibri de les maduixes disminuiran. ARA TU Suposeu que el mercat de cotxes elèctrics i el mercat de bateries de liti estan en equilibri. Les bateries són un factor productiu essencial (input) per a la fabricació de cotxes elèctrics. Paral·lelament, els cotxes elèctrics i la gasolina són béns que s'utilitzen conjuntament o en mercats alternatius de transport. Si s'introdueix una millora en els processos químics que abarateix notablement l'extracció i refinament del liti: 1.

Determina què succeeix en el mercat de les bateries de liti (preu i quantitat). 2. Analitza la transmissió d'aquest canvi al mercat dels cotxes elèctrics: indica quin desplaçament s'origina i quina és l'evolució del seu preu i de la seva quantitat d'equilibri. Solució: 35 Anàlisi del mercat d'origen (cireres): Un progrés tecnològic redueix els costos unitaris de producció, fet que provoca un desplaçament de la corba d'oferta de cireres cap a la dreta ( ). Això genera un excés d'oferta al preu inicial que empeny el preu d'equilibri de les cireres a la baixa ( ) i n'augmenta la quantitat d'equilibri ( ).

1 S cireres P cireres Q cireres Interacció entre mercats relacionats: Atès que les maduixes i les cireres són béns substitutius, una baixada en el preu de les cireres fa que aquest fruit resulti comparativament més atractiu. Molts consumidors optaran per comprar cireres en comptes de maduixes. 2 Impacte sobre el mercat de destinació (maduixes): La demanda de maduixes es contrau i la seva corba es desplaça cap a l'esquerra ( ). Aquesta contracció genera un excés d'oferta provisional al mercat de maduixes, forçant un ajust a la baixa tant en el seu preu d'equilibri com en el volum intercanviat ( i ).

3 D maduixes P maduixes Q maduixes Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 30 IDEES CLAU L'equilibri de mercat s'assoleix quan el preu iguala la quantitat demandada i la quantitat oferta, buidant completament el mercat. Un preu superior al d'equilibri genera un excés d'oferta que empeny els preus a la baixa mitjançant la competència entre venedors. Un preu inferior al d'equilibri genera escassetat o excés de demanda, pressionant el preu a l'alça per la competència entre consumidors.

Quan es produeix un xoc simultani de demanda i d'oferta, una de les variables (preu o quantitat) té un sentit de variació cert, mentre que l'altra roman analíticament indeterminada a menys que es conegui la magnitud relativa de cadascun dels desplaçaments. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36. Què succeeix amb el preu i la quantitat d'equilibri si la demanda i l'oferta s'incrementen alhora? 37. Com actua el mecanisme de preus per corregir una situació d'excés d'oferta? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 38. Quin dels següents canvis genera exclusivament un moviment al llarg de la corba de demanda d'un bé? 39.

Si la gasolina i els automòbils són complementaris, què succeeix si el preu dels automòbils puja? 40.

A la cistella de consum que maximitza la utilitat sota restricció pressupostària, es compleix sempre que: Un increment de la renda del consumidor a) Una pujada del preu del propi bé b) Un encariment d'un bé substitutiu c) Una campanya publicitària reeixida d) Augmenta la quantitat ofertada de gasolina automàticament a) La corba de demanda de gasolina es desplaça a la dreta b) La corba de demanda de gasolina es desplaça a l'esquerra c) Es produeix un moviment al llarg de la demanda de gasolina d) Es consumeix la mateixa quantitat de tots els béns a) La relació de preus supera la RMS b) La RMS és igual a la relació de preus relatius c) La utilitat total és igual a zero d) Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests 31 41.…