Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret

I 0 flashcards i 18 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ A L'ECONOMIA Grau en Dret Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Introducció a l'Economia: microeconomia, costos, mercats, sector públic, comptabilitat nacional, diner i comerç exterior per a Dret. APREN.AI Índex Fonaments d'Economia 1 Concepte, Escassetat i Metodologia Científica 1. El problema econòmic fonamental: l'escassetat 2. Els factors de producció 3. Els problemes bàsics: microeconomia i macroeconomia 4. Metodologia científica en economia 5.

Economia positiva davant d'economia normativa 2 FPP, Cost d'Oportunitat i Sistemes Econòmics El cost d'oportunitat i les decisions econòmiques La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) Creixement econòmic i desplaçaments de la corba El flux circular de la renda i la interacció d'agents Sistemes econòmics i mecanismes d'assignació La mà invisible i les fallades del mercat Demografia i Mercat de Treball 3 Estructura Demogràfica i Capital Humà 1. La base demogràfica i la seva mesura 2. Transició demogràfica, fecunditat i esperança de vida 3. Conseqüències econòmiques de l'envelliment poblacional 4. Formació de la mà d'obra i capital humà 4 Funcionament, Indicadors i Teories Laborals 1.

Naturalesa singular del mercat de treball i relacions laborals 2. Indicadors bàsics del mercat de treball 3. Oferta, demanda i equilibri al mercat de treball 4. Teories del salari: reserva, mínim i eficiència 5. Models teòrics: anàlisi neoclàssica vs model keynesià 6. Tipologies de l'atur i institucions laborals La Producció i els Costos 5 Funció de Producció i Productivitat a Curt i Llarg Termini 1. La naturalesa de l'empresa i la funció de producció 2.

La producció a curt termini: PT, PMe i PMa 6 Teoria dels Costos Empresarials i Ingrés Naturalesa dels costos: perspectiva comptable i perspectiva econòmica Costos a curt termini: totals i unitaris Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 1 Cost Marginal i l'òptim d'explotació Ingressos empresarials i condició de maximització de beneficis Inversió, progrés tècnic i eficiència a llarg termini El Mercat 7 Oferta, Demanda i Equilibri Competitiu La teoria de la demanda Desplaçaments i tipologia de béns La teoria de l'oferta L'equilibri de mercat i el mecanisme d'ajust 8 Teoria de les Elasticitats 1. El concepte d'elasticitat com a sensibilitat relativa 2.

Elasticitat-preu de la demanda i el mètode del punt mig 3. Classificació de la demanda segons el coeficient d'elasticitat 4. Factors determinants de l'elasticitat-preu 5. Relació entre l'elasticitat-preu i l'ingrés total empresarial 6. L'elasticitat-renda de la demanda 7. L'elasticitat creuada de la demanda 8.

L'elasticitat de l'oferta respecte al preu Estructures de Mercat 9 Competència Perfecta Supòsits bàsics del model competitiu La decisió de producció a curt termini La corba d'oferta de l'empresa i l'ajust a llarg termini 10 Competència Imperfecta, Monopoli i Oligopoli Competència imperfecta i barreres d'entrada El monopoli: funcionament, absència de corba d'oferta i regulació Oligopoli, col·lusió i competència monopolística El Sector Públic 11 Funcions de l'Estat, Eficiència, Equitat i Cicle Econòmic 1. El paper de l'Estat en una economia mixta 2. Béns públics i fallades d'assignació 3. La tensió entre eficiència i equitat 4. Les tres funcions del sector públic 5.

Mesura de la desigualtat: Corba de Lorenz i Índex de Gini 6. L'anàlisi del cicle econòmic 12 Pressupost, Ingressos Públics i Política Fiscal Marc constitucional i cicle pressupostari Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 2 Classificació dels ingressos públics tributaris Mesura de la càrrega tributària: pressió i esforç fiscal El saldo pressupostari, el dèficit i el seu finançament Política fiscal: estabilització del cicle econòmic Comptabilitat Nacional 13 Mesura de l'Activitat Econòmica i Renda Agregada 1. Objecte de la macroeconomia i capacitat productiva 2. El Producte Interior Brut (PIB) i els seus límits 3. Els tres mètodes de càlcul i els components de la despesa 4.

De la producció interior a la Renda Personal Disponible 14 Preus, Inflació i Comparació Temporal Mesura de la renda i creixement demogràfic PIB nominal, PIB real i el deflactor del PIB L'Índex de Preus al Consum (IPC) i la taxa d'inflació Comparativa: IPC vs Deflactor del PIB davant de xocs exògens Fenòmens sobre el nivell de preus i pèrdua de poder adquisitiu Diners i Sistema Financer 15 Naturalesa del Diner i el Negoci Bancari Naturalesa i funcions del diner Evolució històrica: del valor intrínsec a la confiança Diner legal, diner bancari i agregats monetaris Demanda de diners i el cost d'oportunitat de la liquiditat Intermediació financera i negoci bancari El trilema de la gestió bancària: liquiditat, rendibilitat i solvència 16 Banc Central Europeu i Política Monetària El marc institucional: Banc Central, Eurosistema i SEBC Estructura del sistema financer i magnituds monetàries Equilibri del mercat monetari i política monetària expansiva Política monetària restrictiva i estabilitat de preus Sector Exterior 17 Comerç Internacional, Avantatge Comparatiu i Proteccionisme Fonaments del comerç internacional i models d'avantatge Lliurecanvisme, proteccionisme i instruments comercials El mercat de divises i les fluctuacions del tipus de canvi Organitzacions econòmiques internacionals 18 Balança de Pagaments i Posició Financera Internacional Estructura general de la balança de pagaments Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 3 Balança per compte corrent Balança de capital Balança financera i fluxos de capital Capacitat o necessitat de finançament i crisis de balança 19 Formulari Demografia i Mercat de Treball Producció, Costos i Mercats Elasticitats i Ingrés Total Sector Públic i Política Fiscal Comptabilitat Nacional i Inflació Errors típics Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 4 1 Concepte, Escassetat i Metodologia Científica EN ACABAR SABRÀS Definir el problema de l'escassetat distingint entre necessitats humanes i factors de producció disponibles. Identificar els quatre factors productius i relacionar cadascun amb la seva remuneració específica. Explicar les fases del mètode científic aplicat a l'economia i el paper central de l'estadística com a eina de contrastació. Distingir amb claredat enunciats d'economia positiva d'afirmacions d'economia normativa.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si una societat augmentés la seva riquesa material fins a nivells mai vistos, desapareixeria el problema de l'escassetat econòmica? L'economia és una ciència social que estudia com administrar recursos limitats per produir béns i serveis i distribuir-los entre els membres d'una societat. Fonaments d'Economia 1 Concepte, Escassetat i Metodologia Científica 2 FPP, Cost d'Oportunitat i Sistemes Econòmics Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 5 ESQUEMA Estructura general de la ciència econòmica 1.

El problema econòmic fonamental: l'escassetat El nucli de la disciplina neix d'un desajust insalvable: les necessitats humanes són il·limitades, mentre que els recursos disponibles per produir el que es necessita són estrictament finits. DEFINICIÓ L'escassetat és el desfasament constant entre uns recursos productius finits i unes necessitats humanes virtualment infinites. Aquesta limitació obliga a prendre decisions contínues: com que no és viable produir tot el que es desitja, cal establir un ordre de prioritats.

Tota elecció comporta renunciar a altres opcions alternatives (concepte analitzat a fons com a cost d'oportunitat a «Fonaments d'Economia — FPP, Cost d'Oportunitat i Sistemes Econòmics»). Classificació de les necessitats Les necessitats humanes es poden categoritzar segons diferents criteris: Segons qui les experimenta: individuals (pròpies d'una persona concreta, com alimentar-se o vestir-se) o socials (compartides pel conjunt de la comunitat, com l'ordre públic o el transport col·lectiu).

Segons la seva naturalesa: materials (requereixen elements físics, com l'habitatge, l'aliment o la roba) o no materials (intel·lectuals o espirituals, com l'educació, l'aprenentatge d'idiomes o l'assistència sanitària).

El problema bàsic Recursos limitats davant necessitats infinites Factors productius Terra, treball, capital i empresa Béns i serveis Outputs tangibles i intangibles Metodologia científica Procés de generació de coneixement Fases d'investigació Observació, hipòtesi, model i estadística Enfocament d'anàlisi Distinció epistemològica clau Economia positiva Fets contrastables i lleis causals Economia normativa Judicis de valor i recomanacions Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 6 Elements que satisfan les necessitats Per donar resposta a aquestes necessitats, l'activitat productiva genera dos tipus de resultats: Béns: elements de caràcter tangible, amb substància física, com un vehicle, un ordinador o un llibre.

Serveis: prestacions de caràcter intangible, sense suport físic directe, com una classe lectiva, una consulta mèdica o l'ensenyament d'una llengua. COMPROVA-HO 2 Per què l'escassetat afecta tant les societats amb rendes baixes com les societats riques? 2. Els factors de producció Per generar qualsevol bé o servei cal coordinar un conjunt d'entrades conegudes com a factors de producció o recursos productius. Tradicionalment es distingeixen quatre components essencials: Factor productiu Descripció i característiques Forma de retribució Terra (recursos naturals) Elements aportats directament pel medi físic: sòl, subsòl, minerals, aigua i fonts d'energia (renovables o no renovables).

Renda de la terra Treball ( ) Aportació humana directa, ja sigui d'esforç físic, capacitat intel·lectual, experiència o coneixement aplicat a la producció. Salari o sou Capital ( ) Béns produïts prèviament per l'ésser humà que no es destinen al consum immediat, sinó a facilitar o accelerar la producció d'altres béns (màquines, instal·lacions, eines). Interès Iniciativa empresarial (empresa) Capacitat d'organitzar, gestionar i combinar la terra, el treball i el capital assumint el risc de coordinació per obtenir béns i serveis finals.

Benefici econòmic La retribució del factor treball ha tingut distincions històriques: tradicionalment s'anomenava sou a la compensació mensual dels empleats de despatx o gestió (sovint anomenats de coll blanc), mentre que el terme salari s'associava al pagament per jornades o setmanes dels treballadors d'oficis manuals o industrials (de coll blau). COMPROVA-HO 3 En quina categoria de factor productiu s'inclou un programari de disseny o un tractor agrícola? 3.

Els problemes bàsics: microeconomia i macroeconomia Atesa l'escassetat de recursos, qualsevol col·lectivitat ha de resoldre de manera sistemàtica una sèrie d'interrogants clau, abordats des de dues perspectives complementàries: L K Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 7 L'enfocament microeconòmic La microeconomia examina el comportament individual de les unitats decisòries (les famílies com a consumidores i les empreses com a productores) i la manera com interactuen en mercats concrets. Respon a les qüestions següents: Què produir i en quines quantitats? Ho estudia la teoria dels preus, determinant quins béns es fabriquen segons les valoracions del mercat.

Quins mètodes de producció s'utilitzen? Ho analitza la teoria de la producció, triant la combinació òptima de factors (per exemple, tècniques intensives en capital o intensives en treball; vegeu «La Producció i els Costos — Funció de Producció i Productivitat a Curt i Llarg Termini»). Com es distribueix el producte obtingut? Examina com es reparteix la renda generada entre els individus i les polítiques públiques correctores (vegeu «El Sector Públic — Funcions de l'Estat, Eficiència, Equitat i Cicle Econòmic»). Són eficients la producció i la distribució? Valora si és possible reorganitzar els recursos per fer que algú millori sense perjudicar cap altre participant.

L'enfocament macroeconòmic La macroeconomia analitza el funcionament global de l'economia a partir d'agregats econòmics. Planteja qüestions com: S'utilitzen plenament tots els recursos disponibles? Compara la producció potencial amb la producció efectiva generada en un període (aprofundit a «Comptabilitat Nacional — Mesura de l'Activitat Econòmica i Renda Agregada»). És constant el poder adquisitiu dels diners? Avalua l'evolució dels preus i l'estabilitat del valor del diner al llarg del temps (vegeu «Comptabilitat Nacional — Preus, Inflació i Comparació Temporal»).

Quan s'analitzen xarxes i plataformes, apareix el concepte d'economia de xarxa: situació en què la utilitat o el valor que rep cada usuari augmenta a mesura que creix el nombre total de participants en aquell sistema. 4. Metodologia científica en economia Com a disciplina científica, l'economia no accepta teories sense validació. Una teoria constitueix una explicació lògica i estructurada del mecanisme que genera uns determinats fenòmens observables. Per formalitzar aquestes explicacions es construeixen models econòmics.

DEFINICIÓ Un model econòmic és una representació simplificada de la realitat que, mitjançant supòsits raonats i deduccions lògiques, intenta explicar i predir proposicions sobre el funcionament d'un fenomen concret. La hipòtesi de partida fonamental en la majoria dels models és la racionalitat econòmica: se suposa que els agents prenen decisions consistents amb la valoració del seu propi interès, orientades a maximitzar el seu benestar o benefici personal. Així, les llars busquen maximitzar la seva utilitat, les empreses persegueixen el benefici econòmic i l'administració pública canalitza recursos per cobrir les despeses generals i els serveis col·lectius.

Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 8 Les fases del mètode científic El procés d'investigació econòmica segueix un protocol rigorós en quatre etapes: A diferència de les ciències experimentals (com la física o la biologia), que validen les seves hipòtesis aïllant variables en laboratoris, l'economia estudia subjectes en societat; per tant, valida els seus models mitjançant l'anàlisi estadística i economètrica de sèries de dades reals. COMPROVA-HO 4 Quina eina metodològica substitueix l'experiment de laboratori en la contrastació de teories econòmiques? 5.

Economia positiva davant d'economia normativa És indispensable distingir els judicis sobre el funcionament real del sistema de les valoracions sobre com hauria d'actuar la política econòmica. Criteri Economia positiva Economia normativa Objecte d'anàlisi Descriu i explica el que és, ha estat o serà en la realitat econòmica. Prescriu o recomana el que hauria de ser segons principis morals o polítics. Fonament Explicacions objectives, causes i efectes mesurables. Judicis de valor, preferències subjectives i ideologies. Verificabilitat Les seves afirmacions són contrastables empíricament: les dades determinen si són certes o falses.

No és verificable ni refutable amb dades objectives, ja que depèn de criteris personals. Exemple típic «Els cursos de formació ocupacional redueixen el temps d'espera per trobar feina.» «Els governs han de destinar més ajudes als joves i reduir el suport a la gent gran.» Observació de la realitat: identificació de regularitats o problemes empírics en el comportament econòmic. 1 Formulació d'hipòtesis: proposta d'una relació causal teòrica entre variables (per exemple, establir que el consum depèn del nivell de renda : ). 2 C Y C = f(Y ) Elaboració de la teoria o model: formalització quantitativa i paràmetres de la relació (per exemple, plantejar l'equació lineal ).

3 C = 0,60 Y Contrastació empírica: verificació de si les prediccions del model s'ajusten a la informació observada en dades o mostres de població. 4 Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 9 ERROR FREQÜENT Un error molt habitual és creure que una proposició és d'economia positiva només si és certa. La condició d'enunciat positiu depèn exclusivament de si es pot contrastar empíricament, no del seu resultat final.

Per exemple, «si s'apugen els impostos augmentarà automàticament el consum privat» és una afirmació positiva (falsa segons l'evidència, però contrastable amb dades), mentre que «el govern hauria de baixar els impostos per justícia social» és una afirmació normativa basada en un judici moral que cap estadística no pot refutar. IDEES CLAU L'escassetat sorgeix del desajust universal entre recursos productius limitats i necessitats humanes infinites. Els quatre factors de producció fonamentals són la terra (recursos naturals), el treball ( ), el capital ( ) i la iniciativa empresarial. Els béns es distingeixen pel seu caràcter tangible i físic, mentre que els serveis són prestacions intangibles.

La metodologia de la ciència econòmica empra models analítics basats en la racionalitat dels agents i contrasta les seves hipòtesis amb eines estadístiques. L'economia positiva analitza relacions causals objectives i verificables, a diferència de l'economia normativa, que es recolza en judicis de valor subjectius sobre com hauria de funcionar la societat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Per quina raó una afirmació falsa pot continuar formant part de l'economia positiva? 6. En què es diferencia el factor capital del factor terra en l'anàlisi de la producció?

FONAMENTS D'ECONOMIA 2 FPP, Cost d'Oportunitat i Sistemes Econòmics EN ACABAR SABRÀS Distingir entre combinacions eficients, ineficients i inassolibles mitjançant la FPP. Calcular i interpretar el cost d'oportunitat en la presa de decisions econòmiques. Analitzar els fluxos reals i monetaris que connecten els agents en el flux circular de la renda. Comparar els sistemes econòmics i justificar la intervenció pública davant les fallades de mercat. L K Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 10 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 7 Per què decidir construir un nou hospital pot implicar que un país tingui menys carreteres noves?

El cost d'oportunitat i les decisions econòmiques Les necessitats de la societat són il·limitades, però els recursos per cobrir-les són finits (sobre la naturalesa dels recursos, vegeu «Fonaments d'Economia — Concepte, Escassetat i Metodologia Científica»). Per aquesta raó, qualsevol elecció requereix renunciar a opcions alternatives. DEFINICIÓ El cost d'oportunitat és la quantitat d'altres béns o serveis a què s'ha de renunciar per tal d'obtenir una unitat addicional d'un determinat bé. Aquest principi s'aplica tant a nivell individual com col·lectiu.

Quan una empresa o un govern assigna recursos escassos a una finalitat concreta, el cost real de la seva tria equival al valor del millor ús alternatiu sacrificat. La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) és un model gràfic que reflecteix les combinacions màximes de béns i serveis que una economia pot generar utilitzant plenament tots els seus recursos i la tecnologia existent. Per entendre l'estructura del model, considerem una economia que només elabora dos béns (per exemple, cotxes i ordinadors). L'anàlisi de les posicions respecte a la corba permet distingir tres situacions: Punts sobre la corba: representen combinacions eficients.

Tots els factors productius estan ocupats al màxim rendiment. Per augmentar la quantitat d'un producte cal, de forma ineludible, reduir-ne un altre. Punts a l'interior: reflecteixen combinacions ineficients. L'economia manté recursos ociosos (com l'atur laboral o maquinària aturada) o els utilitza de manera inadequada, generant una producció efectiva per sota de la seva producció potencial. Punts a l'exterior: són combinacions inassolibles amb la disponibilitat present de factors i coneixements tècnics.

ERROR FREQÜENT Confondre eficàcia amb eficiència fa perdre punts: ser eficaç consisteix exclusivament a resoldre un problema o assolir una meta, mentre que ser eficient exigeix aconseguir el resultat emprant la menor quantitat possible de recursos. COMPROVA-HO 8 Què indica que una economia se situï en un punt per sota de la seva FPP? Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 11 Creixement econòmic i desplaçaments de la corba La capacitat productiva no és estàtica. Quan la dotació de recursos o la productivitat varien, la frontera canvia de posició.

Tipus de desplaçament Causes determinants Impacte econòmic Cap a l'exterior (dreta) Descobriment de recursos naturals, augment de la força de treball, increment del capital per major estalvi i inversió, o millores tecnològiques. Creixement econòmic: s'assoleixen nivells de producció prèviament inaccessibles. Cap a l'interior (esquerra) Destrucció d'infraestructures o reducció dràstica de recursos degut a conflictes bèl·lics o catàstrofes. Pèrdua neta de capacitat productiva i disminució del benestar global.

La incorporació de nous mètodes productius permet obtenir volums superiors d'oferta amb la mateixa quantitat d'inputs, la qual cosa abarateix els costos i fa possible reduir el preu dels productes finals. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Millora de la tecnologia Permet produir més amb els mateixos recursos disponibles. Augment de capital i treball Increment d'equips gràcies a l'estalvi i més treballadors qualificats. Creixement econòmic Desplaçament FPP cap a l'exterior La frontera s'expandeix augmentant el límit màxim de producció. Major benestar col·lectiu Possibilitat d'assolir combinacions de béns abans impossibles.

COMPROVA-HO 9 Quina és la conseqüència d'un increment de l'estalvi i la inversió en béns de capital sobre la FPP? El flux circular de la renda i la interacció d'agents Per coordinar la producció i l'ús dels recursos, els agents econòmics s'interrelacionen mitjançant dos mercats complementaris. Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 12 Esquema del flux circular de la renda entre famílies i empreses. En aquesta estructura interactuen principalment tres subjectes econòmics: Diagrama de la interconnexió de mercats i agents en l'economia. Les famílies (economies domèstiques): posseeixen els factors productius (terra, treball i capital) i els ofereixen a les empreses.

A canvi, reben remuneracions: renda per la terra, sous o salaris pel treball i interessos pel capital. Amb aquests ingressos compren béns i serveis per satisfer necessitats. 1 Les empreses: adquireixen o lloguen factors als mercats de factors per transformar-los en béns i serveis que després venen al mercat de béns i serveis amb l'objectiu d'obtenir un benefici. 2 El sector públic: organitza la convivència col·lectiva, recapta tributs i proveeix béns i serveis públics.

3 Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 13 Així es configuren dos circuits simultanis: el flux real (intercanvi físic de treball, terra, béns i serveis) i el flux monetari (diners pagats com a retribució de factors o com a despesa de consum). COMPROVA-HO 10 Quina remuneració rep cada factor de producció en el flux circular de la renda? Sistemes econòmics i mecanismes d'assignació Un sistema econòmic és el conjunt de relacions estructurals, normes i institucions que determinen com una societat organitza els seus recursos per respondre què, com i per a qui produir.

Segons la propietat dels mitjans de producció i el mecanisme d'assignació, destaquen tres models: Sistema Propietat dels mitjans Mecanisme d'assignació Trets distintius Mercat lliure Privada (individual, societats anònimes, de responsabilitat limitada o cooperatives). El sistema de preus i la llei de l'oferta i la demanda. Descentralització, llibertat d'elecció i incentius al guany individual. Planificació centralitzada Estat / Sector públic. Plans estatals obligatoris i òrgans centrals. Absència d'incentius a l'eficiència i forta burocràcia institucional. Economia mixta Compartida entre agents privats i el sector públic. Mercat combinat amb regulació i intervenció estatal.

Correcció de disfuncions del mercat i garantia de serveis bàsics. Dins la propietat privada existeixen modalitats específiques segons el factor prioritari. En societats com la societat anònima (SA) o la societat de responsabilitat limitada (SL), el poder es distribueix segons el capital aportat (mitjançant accions o participacions). En canvi, a les cooperatives predomina el factor treball sota el principi democràtic d'una persona, un vot.

La mà invisible i les fallades del mercat En el model teòric de mercat lliure, Adam Smith va formular la metàfora de la mà invisible: quan individus i empreses busquen exclusivament el seu propi interès, acaben afavorint el benestar col·lectiu mitjançant la informació que transmeten els preus. Tanmateix, el mercat no sempre aconsegueix assignacions òptimes ni garanteix la justícia social. Aquestes situacions es denominen fallades del mercat: Béns públics: béns on no és possible l'exclusió de consumidors ni hi ha rivalitat (defensa nacional o protecció civil). El sector privat no té incentius de preu per oferir-los, exigint el finançament mitjançant impostos.

Externalitats: efectes d'una activitat que recauen sobre tercers sense compensació econòmica, ja siguin negatives (perjudicis ambientals o costos a tercers) o positives (com l'educació o la sanitat). Competència imperfecta: estructures (monopolis, duopolis o oligopolis) on certes empreses fixen preus i estableixen barreres d'entrada, allunyant-se del mercat competitiu. Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 14 Equitat i inestabilitat: el mercat genera desigualtats en la distribució de la renda i pateix crisis periòdiques que motiven la intervenció pública correctora. COMPROVA-HO 11 Per què la defensa nacional ha de ser finançada pel sector públic i no pel mercat lliure?

IDEES CLAU El cost d'oportunitat mesura les alternatives sacrificades en prendre qualsevol decisió econòmica en un context d'escassetat. La FPP delimita el límit màxim de producció factible amb la tecnologia i els recursos vigents, separant combinacions eficients, ineficients i inassolibles. L'eficiència implica optimitzar els recursos per al màxim resultat, mentre que l'eficàcia únicament avalua la consecució de l'objectiu proposat. El flux circular de la renda vincula llars i empreses a través dels mercats de béns i de factors mitjançant contraprestacions reals i monetàries.

Davant les fallades del mercat com externalitats o béns públics, l'economia mixta combina l'eficiència del mercat amb la intervenció reguladora de l'Estat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 12. En què es diferencia un punt ineficient d'un punt inassolible respecte a la Frontera de Possibilitats de Producció? 13. Com comuniquen les preferències dels consumidors en una economia de mercat lliure segons la teoria de la mà invisible? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 14. Quin és el tret definitori del problema econòmic de l'escassetat? 15. Com valida l'economia els seus models a l'etapa final del mètode científic?

La incapacitat tècnica de produir maquinària industrial moderna. a) La manca d'ingressos en les famílies vulnerables. b) L'esgotament físic de tots els recursos naturals. c) Recursos productius limitats davant de necessitats humanes infinites. d) Mitjançant experiments controlats de laboratori tancat. a) Mitjançant contrastació empírica amb anàlisi estadística. b) A través de votacions parlamentàries sobre polítiques. c) Mitjançant debats ètics sobre justícia distributiva. d) Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 15 16. Quina de les afirmacions següents pertany a l'àmbit de l'economia normativa? 17.

Quin element productiu es remunera habitualment mitjançant el pagament d'interessos? 18. Què representa un punt situat sobre la corba de la FPP? 19. Quin factor desplaça la FPP cap a l'exterior? 20. Quina retribució reben les llars pel factor treball en el flux circular? 21. Per quina raó principal el mercat no sol proveir béns públics com la defensa? Un increment dels impostos redueix la despesa familiar. a) El preu del petroli va augmentar l'any passat. b) L'Estat ha de protegir preferentment el col·lectiu jove. c) La pujada de salaris augmentarà els costos empresarials. d) El factor terra o recursos naturals. a) La iniciativa i gestió empresarial.

b) El factor capital utilitzat en producció. c) El factor treball qualificat.

d) Una fita inassolible per a l'economia a) Manca de coordinació en el sistema b) Una situació de greu atur productiu c) Plena utilització i màxima eficiència dels recursos d) Un conflicte bèl·lic generalitzat a) La reducció de la inversió productiva b) Un increment del nivell d'atur c) Una millora en la tecnologia disponible d) Interessos financers a) Sous o salaris b) Renda de la terra c) Dividends cooperatius d) Manca total de demanda social a) Excés de competència entre fabricants b) Impossibilitat d'excloure els usuaris que no paguen c) Control estatal de tots els preus d) Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 16 3 Estructura Demogràfica i Capital Humà EN ACABAR SABRÀS Calcular el saldo vegetatiu i la taxa de dependència aplicant les seves fórmules Analitzar les fases de la transició demogràfica i comparar països rics i pobres Avaluar els efectes econòmics de l'envelliment sobre pensions, sanitat i habitatge Identificar el cost d'oportunitat i l'externalitat positiva de la inversió en educació PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què estudiar un grau universitari té un cost econòmic fins i tot si la matrícula fos completament gratuïta?

La comprensió de la demografia resulta indispensable per a l'anàlisi econòmica, ja que els individus constitueixen l'element fonamental de qualsevol societat i mercat. ESQUEMA Estructura del Bloc de Demografia i Treball Demografia i Mercat de Treball 3 Estructura Demogràfica i Capital Humà 4 Funcionament, Indicadors i Teories Laborals Base Demogràfica Cens, piràmides i saldo vegetatiu Transició i Envelliment Fecunditat, pensions i habitatge Capital Humà Formació, cost d'oportunitat i externalitats Mercat de Treball Relacions laborals, oferta i demanda Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 17 1.

La base demogràfica i la seva mesura Per avaluar el potencial productiu i les necessitats assistencials d'un territori, l'economia requereix eines d'observació empírica de la població: El cens de població consisteix en l'operació estadística sistemàtica que recopila, sintetitza i publica dades demogràfiques, econòmiques i socials de tots els residents d'un territori en un moment temporal concret o en períodes determinats. La piràmide de població és la representació visual que mostra l'estructura demogràfica segons grups d'edat i sexe en un instant específic. La densitat de població mesura la concentració espacial mitjançant el nombre d'habitants per quilòmetre quadrat ( ).

Les migracions interiors descriuen els desplaçaments residencials de persones dins de les fronteres del mateix país. La dinàmica de canvi natural d'un col·lectiu s'estableix a través del creixement vegetatiu o saldo vegetatiu. Aquesta magnitud expressa la diferència entre el ritme de naixements i el de defuncions: Quan la natalitat supera la mortalitat, la societat experimenta un increment natural de la població; en cas contrari, es produeix una pèrdua d'efectius. DEFINICIÓ La taxa de dependència reflecteix la proporció d'individus que requereixen el suport d'altres per subsistir respecte al conjunt total de la població.

Es calcula dividint el volum de dependents entre la població total i expressant el resultat com a percentatge: COMPROVA-HO 23 Què passa amb el saldo vegetatiu si la taxa de mortalitat supera la de natalitat? 2. Transició demogràfica, fecunditat i esperança de vida La humanitat ha evolucionat històricament des d'un règim de taxes de natalitat i mortalitat molt altes cap a escenaris de major supervivència. Amb el progrés de les condicions de vida, la mortalitat disminueix de manera acusada mentre es sosté una certa natalitat, provocant inicialment una ràpida expansió demogràfica coneguda com a transició demogràfica.

hab/km2 Saldo vegetatiu (%) = Taxa de natalitat Taxa de mortalitat Taxa de depend ncia = e ˋ × ( Poblaci total o ˊ Poblaci dependent o ˊ ) 100 Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 18 Tipus d'economia Rol econòmic dels fills Dinàmica de natalitat i mortalitat Països en desenvolupament Garantia de futur i suport directe a l'economia familiar. Manteniment de taxes elevades tant de naixements com de defuncions. Països desenvolupats Suposen costos addicionals de manteniment i atenció directa per a les famílies. Descens acusat de la natalitat i taxes baixes de mortalitat general.

Un factor decisiu en les economies desenvolupades ha estat la incorporació laboral de la dona, fet que ha provocat una reducció notable del volum global de naixements. Per avaluar aquest fenomen s'utilitzen dos indicadors complementaris: Fecunditat: nombre mitjà de fills que té cada dona en edat fèrtil. Taxa de reemplaçament: nombre de fills per dona necessari perquè la generació següent pugui reproduir la població en les mateixes condicions que l'anterior. Actualment, el continent europeu se situa per sota d'aquest nivell de reemplaçament a causa de la integració professional femenina.

Pel que fa a la supervivència, la taxa de mortalitat varia substancialment entre països, mentre que l'esperança de vida s'ha anat prolongant progressivament, en gran mesura gràcies a millores en l'alimentació i en la dieta. En països com Espanya, aquest indicador assoleix xifres particularment altes, observant-se una convergència entre homes i dones a mesura que elles s'incorporen a activitats tradicionalment associades a perfils masculins. ERROR FREQÜENT No confongueu la fecunditat amb la taxa de reemplaçament.

La fecunditat mesura el nombre real de fills que té una dona en edat fèrtil, mentre que la taxa de reemplaçament estableix el llindar mínim teòric necessari perquè una societat no perdi efectius entre generacions. COMPROVA-HO 24 Quina relació s'observa als països desenvolupats entre l'accés femení a l'ocupació i la taxa de reemplaçament? 3. Conseqüències econòmiques de l'envelliment poblacional L'augment de l'esperança de vida sumat a la caiguda dels naixements altera l'equilibri de les estructures socials i planteja pressions directes sobre diferents àmbits econòmics: Sostenibilitat del sistema de pensions: La relació numèrica entre treballadors en actiu i jubilats disminueix.

En ser la ràtio de jubilats proporcionalment alta i la de cotitzants reduïda, es busquen alternatives per finançar els compromisos de prestacions públiques. 1 Pressió sobre el sistema sanitari: L'avanç de l'edat mitjana requereix una despesa més elevada en serveis mèdics i atenció perllongada. 2 Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 19 COMPROVA-HO 25 Per què l'envelliment demogràfic obliga a repensar el finançament de les pensions? 4. Formació de la mà d'obra i capital humà Dins del marc dels factors productius (vegeu «Fonaments d'Economia — Concepte, Escassetat i Metodologia Científica»), la qualificació dels treballadors determina la capacitat productiva general.

L'adquisició de coneixements (com l'aprenentatge d'idiomes o viatjar pel món) constitueix una inversió pròpia que incrementa l'ocupabilitat i obre noves oportunitats. La formació universitària i professional incorpora el concepte de cost d'oportunitat (vegeu «Fonaments d'Economia — FPP, Cost d'Oportunitat i Sistemes Econòmics»). Quan un individu decideix estudiar a temps complet, renuncia als ingressos salarials immediats que hauria obtingut treballant en aquell lapse de temps. EXEMPLE Un jove que dedica quatre anys a cursar estudis superiors assumeix un cost d'oportunitat equivalent als salaris no percebuts durant el període lectiu.

No obstant això, en finalitzar el període formatiu pot accedir a llocs de feina que ofereixen una remuneració significativament superior, compensant amb escreix l'esforç previ. Als països democràtics, els poders públics fomenten que tota la ciutadania assoleixi nivells educatius elevats. La instrucció actua com una externalitat positiva: els beneficis socials, culturals i productius derivats d'una societat educada superen el rendiment estrictament privat que percep el treballador individual en el seu salari. COMPROVA-HO 26 Quin és el component principal del cost d'oportunitat quan una persona opta per continuar estudiant en comptes d'incorporar-se a la feina?

Tensions al mercat de l'habitatge: La població requereix immobles ja sigui en règim de lloguer o de propietat. Es generen cicles de canvi on augmenta la demanda d'immobles (de promoció pública o privada), alternats amb etapes d'escassa demanda on es produeix un sobrant d'habitatges buits. 3 Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 20 IDEES CLAU El cens de població i la piràmide demogràfica reflecteixen l'estructura d'edats, el sexe i les condicions socioeconòmiques d'un país. El creixement vegetatiu és el resultat de restar la taxa de mortalitat a la taxa de natalitat.

La transició demogràfica porta de mortalitats i natalitats altes a un context de baixa fecunditat i elevada esperança de vida. La incorporació laboral de la dona ha situat la fecunditat europea per sota de la taxa de reemplaçament generacional. L'educació és una inversió que assumeix el cost d'oportunitat del salari no percebut i genera una clara externalitat positiva per a tota la societat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Com es formula el saldo vegetatiu d'una població i en quines unitats s'expressa segons el model bàsic? 28. Per què els fills representen un paper econòmic oposat en societats en desenvolupament respecte a les desenvolupades? 29.

En quin sentit l'educació genera una externalitat positiva? DEMOGRAFIA I MERCAT DE TREBALL 4 Funcionament, Indicadors i Teories Laborals EN ACABAR SABRÀS Distingir correctament els col·lectius de població i calcular les taxes d'atur, activitat i ocupació. Explicar la condició de demanda derivada de la mà d'obra i els factors que desplacen l'equilibri laboral. Comparar els postulats del model neoclàssic amb el model keynesià respecte a la flexibilitat de salaris i l'atur. Classificar els tipus d'atur i valorar l'impacte del salari d'eficiència, el salari mínim i els sindicats.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 30 Per què quan un país entra en crisi econòmica i cau el consum de les famílies, el nombre d'aturats augmenta gairebé de manera immediata? Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 21 1. Naturalesa singular del mercat de treball i relacions laborals El treball constitueix una activitat humana conscient orientada a produir béns o serveis per cobrir necessitats. A diferència d'altres factors de producció (vegeu «Fonaments d'Economia — Concepte, Escassetat i Metodologia Científica»), el factor treball presenta trets institucionals i humans que impedeixen tractar-lo com una mercaderia ordinària. El treball no es ven ni es compra, sinó que es lloga o es contracta.

La persona treballadora cedeix a l'empresa la seva capacitat productiva durant un temps determinat (força de treball) a canvi d'un salari, però aquesta capacitat és indissociable de la persona mateixa. A més, els elements no monetaris (condicions laborals, seguretat, tracte) tenen el mateix pes o més que la retribució econòmica. Dins de les relacions socials de treball s'ha de distingir clarament entre activitats que constitueixen ocupació remunerada i aquelles que no ho són: Treball assalariat o per compte d'altri: L'empresa posseeix els mitjans de producció, dirigeix la jornada i es queda amb el producte final per vendre'l al mercat. El treballador rep un sou a canvi de les seves hores.

En aquest àmbit poden sorgir conflictes al voltant del salari, les condicions de treball, la definició de tasques i el rendiment efectiu. Treball autònom o per compte propi: La persona és propietària dels seus propis mitjans de producció, organitza directament la seva activitat i ven el producte o servei acabat a particulars o a altres empreses que externalitzen serveis. Treball en cooperatives de treball associat: Els treballadors són simultàniament socis copropietaris dels mitjans de producció i del producte. Participen de manera democràtica en la gestió i en l'organització (Catalunya disposa d'una legislació pròpia sobre cooperatives de l'any 2015).

Treball reproductiu (no ocupació): Aplega les tasques domèstiques i de cures comunitàries essencials per sostenir i regenerar la capacitat física i vital de la mà d'obra. Tot i requerir esforç humà, no rep remuneració monetària de mercat. COMPROVA-HO 31 Per què diem que en el mercat laboral el treball es lloga i no es ven? 2. Indicadors bàsics del mercat de treball Per mesurar l'estat del mercat laboral, els organismes estadístics oficials com l'Institut Nacional d'Estadística (INE) mitjançant l'Enquesta de Població Activa (EPA), l'antic INEM (actual servei d'ocupació) o Eurostat classifiquen la població en diversos col·lectius segons la seva vinculació amb l'activitat econòmica.

Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 22 ESQUEMA Estructura de la població segons el mercat laboral A partir d'aquestes categories s'articulen tres indicadors percentuals clau que cal no confondre mai: DEFINICIÓ Taxa d'atur ( ): Percentatge de la població activa que no té feina i la busca de manera activa. Taxa d'activitat: Proporció de persones en edat de treballar que participen activament al mercat laboral (treballant o cercant ocupació). Taxa d'ocupació: Percentatge de persones en edat de treballar que realment disposen d'un lloc de treball. ERROR FREQÜENT Calcular la taxa d'atur dividint els aturats entre la població en edat de treballar o entre la població total.

Recorda: el denominador de la taxa d'atur és sempre la població activa ( ). Si s'utilitza una altra base demogràfica, el càlcul queda invalidat immediatament en els exàmens. COMPROVA-HO 32 Si una regió té 40 aturats, 160 ocupats i 100 inactius majors de 16 anys, quina és la taxa d'atur?

Població total Conjunt d'habitants d'un territori Edat de treballar Majors de 16 anys aptes Població activa Disposats a treballar Població inactiva Estudiants, jubilats, tasques llar Ocupats Assalariats i autònoms amb feina Aturats Sense feina i en recerca activa u Taxa d'atur = × Poblaci activa o ˊ Poblaci aturada o ˊ 100 Taxa d'activitat = × Poblaci en edat de treballar o ˊ Poblaci activa o ˊ 100 Taxa d'ocupaci = o ˊ × Poblaci en edat de treballar o ˊ Poblaci ocupada o ˊ 100 Ocupats + Aturats Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 23 3.

Oferta, demanda i equilibri al mercat de treball El funcionament agregat del mercat laboral s'analitza contraposant les decisions de les llars i les de les empreses: Oferta de treball ( ): Procedeix de les persones treballadores, que ofereixen el seu temps a canvi d'un salari. Presenta un pendent positiu respecte a la retribució: quan augmenta el salari per hora, creix el cost d'oportunitat de l'oci i del descans. Com a conseqüència, més persones estan disposades a oferir hores laborals. Demanda de treball ( ): Procedeix de les empreses, que contracten treballadors per ampliar la producció i obtenir guanys.

Presenta un pendent negatiu: a salaris més alts, els costos laborals s'encareixen i es contracten menys hores. La contractació es produeix mentre el valor generat pel treballador addicional supera el cost salarial de contractar-lo. La demanda de treball és una demanda derivada. Això significa que les empreses no reclamen mà d'obra pel seu propi valor, sinó en funció directa de la demanda dels béns i serveis finals que aquests treballadors elaboren. Si la demanda del producte final creix, les necessitats empresarials de mà d'obra augmenten; si les vendes del producte s'enfonsen, la demanda de treball cau de retruc.

L'equilibri al mercat de treball s'assoleix quan la quantitat oferta i la quantitat demandada coincideixen a un determinat nivell salarial. Aquest equilibri es pot desplaçar per diversos factors: Desplaçaments de la demanda de treball: Una millora tecnològica o un increment en les vendes del producte final desplaça la corba de demanda cap a la dreta (creixen els llocs de treball i el salari). En canvi, una caiguda de preus del producte o expectatives empresarials desfavorables traslladen la corba cap a l'esquerra. Desplaçaments de l'oferta de treball: L'arribada d'immigració o l'entrada de nous col·lectius augmenta l'oferta laboral i desplaça la corba cap a la dreta.

Per contra, restriccions d'accés o barreres a la mà d'obra desplacen la corba cap a l'esquerra, reduint l'ocupació d'equilibri i empenyent els salaris a l'alça. COMPROVA-HO 33 Què significa que la demanda de treball sigui «derivada»? 4. Teories del salari: reserva, mínim i eficiència En la fixació dels preus laborals intervenen criteris psicològics, normatius i estratègics que modifiquen el comportament pur d'oferta i demanda: Salari de reserva: És el llindar de remuneració per sota del qual a un individu li resulta indiferent treballar o romandre fora de l'ocupació.

Si les prestacions o subsidis públics per desocupació són molt generosos, el salari de reserva s'eleva, fent que certs individus no acceptin llocs de treball amb salaris baixos. Salari Mínim Interprofessional (SMI): És la quantia retributiva mínima fixada legalment per l'Estat referida a la jornada legal de treball. Cap empresa pot pagar legalment per sota d'aquest límit normatiu. Salari d'eficiència: És un nivell salarial fixat deliberadament per l'empresari per sobre del salari d'equilibri del mercat. El pioner d'aquest mecanisme va ser Henry Ford, que pagava retribucions L s L d Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 24 superiors a la mitjana del seu temps.

Aquesta estratègia busca reduir la rotació de plantilla, evitar costos d'obertura de nous processos de selecció, fomentar la productivitat diària dels treballadors i incentivar un bon clima laboral sense comportaments negligents. COMPROVA-HO 34 Per quin motiu una empresa com Ford optaria per pagar un salari d'eficiència superior al de mercat? 5.

Models teòrics: anàlisi neoclàssica vs model keynesià La discrepància principal entre escoles rau en la flexibilitat dels preus i en la naturalesa de la desocupació: CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Demanda agregada feble Manca de consum i vendes a les empreses Rigidesa salarial Resistència dels sous a baixar Determinants de l'atur involuntari keynesià Acomiadaments i tancaments Les empreses ajusten reduint llocs de treball Desocupació involuntària Treballadors disposats a treballar que queden exclosos Criteri Model Neoclàssic (s.

XVIII-XIX) Model Keynesià (posteriors a la II Guerra Mundial) Supòsits de partida Treball com a factor homogeni, informació perfecta, mobilitat laboral plena i mercats sense traves estatals. Mercats laborals imperfectes, presència d'institucions, sindicats i informació asimètrica. Mecanisme d'ajust Flexibilitat salarial immediata a l'alça i a la baixa que garanteix el retorn permanent a l'equilibri. Rigidesa salarial a la baixa: els treballadors es resisteixen a retallades salarials per protegir-se de la incertesa. Naturalesa de l'atur Atur voluntari: no treballa qui no accepta el salari de mercat fixat lliurement.

Atur involuntari: persones que volen treballar al salari vigent no troben feina per manca de demanda. Origen de la desocupació Interferències i regulacions que impedeixen que el salari baixi fins al nivell d'equilibri. Insuficiència de la demanda dels béns i serveis que produeixen les empreses. Paper del sector públic Mínima intervenció, impostos reduïts per recaptar el mínim necessari i desregulació. Intervenció activa de l'Estat; despesa pública en dèficit per reactivar sectors i restaurar l'ocupació. Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 25 COMPROVA-HO 35 Segons Keynes, per què les empreses no redueixen simplement els salaris per contractar tothom durant una crisi? 6.

Tipologies de l'atur i institucions laborals En el món econòmic real el mercat de treball no s'ajusta automàticament a causa d'imperfeccions institucionals com el poder sindical, la legislació laboral o la manca de flexibilitat. Això origina diferents tipologies d'atur: Atur friccional: És una desocupació transitòria deguda a baixes voluntàries, canvis d'empresa i persones que entren o reentren per primer cop al mercat. Es desglossa en dues variants: Atur de recerca: El temps que inverteixen els individus a trobar l'oferta laboral i salarial més convenient mentre les empreses seleccionen candidats.

Atur d'espera: Generat per excés d'oferta laboral lligat a salaris alts o d'eficiència, on les persones prefereixen esperar vacants determinades abans d'acceptar sous inferiors. Atur estructural: Provocat per un desajust permanent entre les qualificacions demandades per les empreses i les que posseeix la mà d'obra. També inclou el desajust geogràfic (llocs vacants en una regió mentre els aturats viuen en una altra, requerint emigració) i la pèrdua de llocs per reconversions o tancaments empresarials definitius. La via de solució és la formació continuada.

Atur per rigidesa salarial: Es genera quan la normativa estatal estableix un salari mínim (o de conveni) per sobre del punt d'equilibri competitiu, generant un desajust on la quantitat oferta de treball supera la demandada ( ). Atur per demanda insuficient: Lligat a la teoria keynesiana, ocorre quan la manca generalitzada de compres de béns i serveis en l'economia fa que les empreses retallin la seva producció i prescindeixin de mà d'obra. El paper dels sindicats i la negociació col·lectiva condiciona de manera decisiva aquestes dinàmiques.

La negociació col·lectiva entre treballadors (organitzats mitjançant sindicats) i empresaris estableix les condicions salarials i les jornades laborals d'un sector o empresa. Quan els sindicats pacten restriccions a l'entrada de mà d'obra o fixen salaris per conveni superiors al nivell d'equilibri, desplacen l'oferta de treball cap a l'esquerra, aconseguint salaris més elevats per als contractats a canvi d'una contracció en el volum total de contractació.

Finalment, la cobertura pública articulada a través de la prestació contributiva d'atur i el posterior subsidi d'atur (que s'activa un cop esgotada la prestació inicial) protegeix els ingressos dels individus, si bé pot incidir en el salari de reserva retardant la reincorporació laboral si la seva quantia és molt elevada. L s L d Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 26 IDEES CLAU El treball no es ven com una mercaderia ordinària, sinó que es lloga mitjançant la cessió temporal de la força de treball, indissociable de la persona.

La taxa d'atur és exclusivament el quocient entre la població aturada i la població activa multiplicat per 100, on l'activa és la suma d'ocupats i aturats. La demanda de mà d'obra té caràcter derivat: depèn intrínsecament de les vendes i la demanda dels béns i serveis finals produïts. El model neoclàssic confia en la flexibilitat salarial per garantir la plena ocupació (atur voluntari), mentre que el model keynesià remarca la rigidesa a la baixa dels sous i l'existència d'atur involuntari per insuficiència de demanda. El salari d'eficiència es fixa per damunt del nivell de mercat per maximitzar la productivitat i fidelitzar els empleats, concepte impulsat històricament per Henry Ford.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36. Com es calcula la taxa d'activitat i en què es diferencia de la taxa d'atur pel que fa al denominador? 37. Quina diferència fonamental hi ha entre l'atur estructural i l'atur friccional? 38. Com afecta la fixació d'un salari mínim superior al d'equilibri al volum de desocupació? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39. Com es calcula la taxa de dependència d'un territori? 40. Quin efecte directe ha tingut la incorporació de la dona al treball als països avançats? 41. Què representa la taxa de reemplaçament generacional?

Població ocupada entre població jubilada a) Dependents entre població total per cent b) Mortalitat dividida entre naixements anuals c) Població en edat activa entre dependents d) Estabilització automàtica del saldo vegetatiu a) Creixement sobtat de la fecunditat b) Descens acusat del volum de natalitat c) Augment immediat de la mortalitat infantil d) Ràtio entre treballadors públics i privats a) Fills necessaris per mantenir la població b) Mortalitat necessària per equilibrar el cens c) Percentatge d'immigrants que substitueixen jubilats d) Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 27 42. Quin és el cost d'oportunitat associat a estudiar a temps complet? 43.

Quin col·lectiu conforma el denominador exacte en el càlcul de la taxa d'atur? 44. Per què s'afirma que la demanda de treball és una demanda derivada? 45. Segons l'escola neoclàssica, com es restableix l'equilibri davant d'una desocupació imprevista? 46. Quin objectiu primordial cerca un empresari en implementar un salari d'eficiència?

L'adquisició obligatòria d'idiomes estrangers a) Els salaris no obtinguts durant l'estudi b) La pèrdua d'habilitats tècniques manuals c) L'encariment de la matrícula oficial d) Població ocupada a) Població activa b) Població total del país c) Població en edat de treballar d) Perquè depèn del consum de les llars a) Perquè la fixen exclusivament els sindicats b) Perquè depèn de la venda dels béns c) Perquè sorgeix de la taxa d'inflació d) Amb restriccions sindicals a la contractació a) Amb subsidis públics garantits b) Augmentant la despesa de l'Estat c) Mitjançant la flexibilitat dels salaris d) Augmentar la productivitat dels treballadors a) Acomplir la normativa estatal d'atur b) Reduir la jornada laboral obligatòria c) Facilitar el treball domèstic i reproductiu d) Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 28 5 Funció de Producció i Productivitat a Curt i Llarg Termini EN ACABAR SABRÀS Distingir entre els conceptes econòmics de curt, llarg i molt llarg termini.

Calcular i interpretar el Producte Total, el Producte Mig i el Producte Marginal. Identificar l'òptim tècnic i diferenciar-lo amb precisió de l'òptim d'explotació. Diferenciar els rendiments decreixents a curt termini dels rendiments d'escala a llarg termini. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 47 Si una empresa duplica tots els seus recursos i treballadors, aconsegueix sempre duplicar exactament la seva producció? L'activitat empresarial combina recursos productius per generar béns i serveis aptes per al consum o per a etapes posteriors del procés econòmic.

Tota organització d'aquesta naturalesa opera sota la premissa fonamental de cercar el màxim benefici, assumint de manera inherent el risc empresarial associat a la incertesa dels resultats econòmics futurs. La Producció i els Costos 5 Funció de Producció i Productivitat a Curt i Llarg Termini 6 Teoria dels Costos Empresarials i Ingrés Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 29 ESQUEMA Estructura de la Teoria de la Producció 1. La naturalesa de l'empresa i la funció de producció Per assolir els seus objectius, l'empresa ha de decidir quins béns produir, en quin volum i mitjançant quins mètodes.

Aquestes decisions es materialitzen a través del procés de producció, que consisteix en l'aplicació de procediments tecnològics per transformar factors productius (vegeu «Fonaments d'Economia — Concepte, Escassetat i Metodologia Científica») i consums intermedis en productes acabats. DEFINICIÓ La funció de producció expressa la quantitat màxima de producte que es pot obtenir per període de temps a partir d'una combinació determinada de factors productius, donat un estat tecnològic concret.

Teoria de la Producció Anàlisi dels processos de transformació i rendiments Curt termini Coexistència de factors fixos i variables Magnituds bàsiques PT, PMe, PMa i l'òptim tècnic Rendiments decreixents Saturació progressiva del factor fix Llarg termini Tots els factors productius són variables Rendiments d'escala Resposta productiva a la variació d'escala Criteris d'eficiència Avaluació tècnica i econòmica dels processos Eficiència tècnica No malbaratament d'inputs físics Eficiència econòmica Minimització del cost monetari total Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 30 De manera general, la relació matemàtica agrupa la terra ( ), el treball ( ), el capital ( ) i la iniciativa empresarial ( ): En l'anàlisi simplificada, se sol expressar considerant únicament el capital i el treball: La tecnologia és la forma concreta de combinar aquests recursos per a la manufactura o prestació del servei.

Cada organització disposa d'una funció específica d'acord amb la tecnologia que implementa. COMPROVA-HO 48 Quina informació econòmica transmet la funció de producció q = f(K, L)? 2. La producció a curt termini: PT, PMe i PMa En teoria econòmica, l'horitzó temporal no depèn d'un nombre establert de dies o mesos, sinó de la capacitat de modificar els factors productius: Curt termini: període en què almenys un factor roman fix (habitualment l'equipament o la maquinària, ) i la producció només varia modificant el factor variable (el treball, ). Llarg termini: marc temporal prou extens com perquè tots els factors de producció siguin variables, tot i que la tecnologia es manté constant.

Molt llarg termini: període en què es produeixen alteracions estructurals en la tecnologia, aconseguint més volum d'output amb la mateixa dotació d'inputs. Dins del curt termini, amb el capital fix ( ), s'utilitzen tres magnituds bàsiques de rendiment: Magnitud Concepte Fórmula Producte Total (PT) Volum global de producció obtingut combinant el factor variable amb la dotació fixa existent. Producte Mig (PMe) Rendiment mitjà generat per cada unitat de factor variable utilitzada (producció per treballador). Producte Marginal (PMa) Increment de la producció total resultant d'afegir una unitat addicional de factor variable.

T L K H q = f(T, L, K, H) q = f(K, L) K L K = K ˉ P T = q = f( , L) K ˉ P M e = L L PT P M a = L ΔL ΔPT Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 31 Gràfica de la corba de Producte Total segons les unitats de treball. A mesura que s'incorporen treballadors, la corba del producte total creix primer a un ritme ràpid i posteriorment de manera més moderada fins a atènyer un nivell màxim. DEFINICIÓ L'òptim tècnic és el nivell d'ocupació del factor variable on el producte mig assoleix el seu màxim. En aquest punt, la productivitat per treballador és la més alta possible. La corba de producte marginal talla la corba de producte mig precisament en el seu punt més alt.

Apunts d'Introducció a l'Economia — Grau en Dret 32 IDEES CLAU La funció de producció quantifica el volum màxim de béns que es poden obtenir combinant determinats factors mitjançant una tecnologia concreta. A curt termini existeixen factors fixos, mentre que a llarg termini tots els factors de producció tenen caràcter variable. L'òptim tècnic se situa en el màxim del Producte Mig ( ), punt on la corba de Producte Marginal ( ) el creua. La llei dels rendiments decreixents és un fenomen de curt termini provocat per la saturació progressiva del factor fix en afegir factor variable.

Els rendiments d'escala analitzen la resposta de la producció a llarg termini quan s'incrementen tots els factors en una mateixa proporció. L'eficiència tècnica descarta el malbaratament físic d'inputs, mentre que l'eficiència econòmica selecciona la tècnica eficient de menor cost monetari. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 49. En quin punt coincideixen el Producte Marginal i el Producte Mig d'una empresa? 50. Per quina raó una empresa no pot experimentar rendiments d'escala en el curt termini? LA PRODUCCIÓ I ELS COSTOS 6 Teoria dels Costos Empresarials i Ingrés EN ACABAR SABRÀS Distingir entre costos explícits i implícits per calcular el cost econòmic total.

Calcular i representar les corbes de costos totals, mitjos i marginals a curt termini. Identificar l'òptim d'explotació a partir de la intersecció entre el CMa i el CTMe. Aplicar la condició IMa = CMa per determinar el nivell de producció que maximitza beneficis. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 51 Si una empresa guanya prou per pagar…