Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB)

I 0 flashcards i 12 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ A L'ECONOMIA Grau en Dret Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Introducció a l'Economia (Dret UAB): mercat, elasticitats, estructures, fallades de mercat, PIB, inflació i polítiques macroeconòmiques. APREN.AI Índex 1 Fonaments d'Economia — Principis bàsics, FPP i comerç internacional 1. Definició d'economia i el dilema de l'escassetat 2. Principis bàsics de la presa de decisions i interacció econòmica 3. El model del flux circular de la renda 4. La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) 5.

Comerç internacional: avantatge absolut i avantatge comparatiu El Mercat 2 Oferta, demanda i equilibri Tipologies de mercat i el model competitiu La demanda: comportament del consumidor i determinants L'oferta: comportament del productor i factors determinants Equilibri de mercat i dinàmica d'ajust Canvis en l'equilibri: desplaçaments individuals i simultanis 3 Elasticitats de la demanda i de l'oferta El concepte d'elasticitat i la sensibilitat del mercat L'elasticitat-preu de la demanda Classificació de la demanda segons la seva elasticitat Elasticitat-preu i ingrés total Factors determinants de l'elasticitat-preu de la demanda Altres elasticitats de la demanda: creuada i renda Elasticitat-preu de l'oferta Benestar i Estat 4 Excedents i eficiència del mercat L'excedent del consumidor i la disposició a pagar L'excedent del productor i el cost de producció Excedent total i eficiència de l'equilibri competitiu Pèrdua irrecuperable d'eficiència per desviació de quantitat 5 Controls de preus i intervenció pública Intervenció pública mitjançant controls de preus El preu màxim i les seves conseqüències El preu mínim i els seus desequilibris 6 Impostos, recaptació i distribució de la renda Incidència impositiva: compradors contra venedors El paper de les elasticitats en el repartiment tributari Pèrdua irrecuperable d'eficiència, tipus impositius i Corba de Laffer Principis d'equitat i estructura del sistema tributari Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 1 Distribució de la renda, desigualtat i llindars de pobresa La Producció i les Estructures de Mercat 7 Teoria de la producció i costos de l'empresa Benefici econòmic davant benefici comptable Funció de producció i llei dels rendiments decreixents Mesures del cost a curt termini i geometria de les corbes Costos a llarg termini i rendiments d'escala 8 Competència perfecta Estructura i trets del mercat perfectament competitiu Ingressos i la regla de maximització de beneficis Decisions de producció i equilibri a curt termini Equilibri competitiu a llarg termini i benefici econòmic nul 9 Mercats no competitius i fallades de mercat Estructures de mercat imperfectes i poder de mercat El monopoli: funcionament, barreres d'entrada i ineficiència Oligopoli i teoria de jocs: cooperació versus interès individual Competència monopolística: diferenciació i ajust temporal Fallades de mercat: externalitats i mecanismes de correcció Béns públics i el problema del consumidor paràsit Macroeconomia 10 Magnituds agregades: PIB, inflació i atur El Producte Interior Brut (PIB) i els seus límits Mètodes de càlcul del PIB Del PIB a la Renda Personal Disponible Mesura de preus: PIB nominal, PIB real i inflació El mercat de treball i la taxa d'atur Interconnexions empíriques: Llei d'Okun i Corba de Phillips 11 Sistema financer, diner i política monetària El sistema financer, l'estalvi i la inversió El mercat de fons prestables i l'efecte expulsió Concepte, funcions del diner i agregats monetaris La creació de diner bancari i el multiplicador monetari Autoritat monetària i instruments de política monetària 12 Model de Demanda i Oferta Agregada i política fiscal Dicotomia clàssica i el model de Demanda i Oferta Agregada La Demanda Agregada (DA) L'Oferta Agregada a curt i llarg termini Equilibri macroeconòmic, ajust dinàmic i estanflació Política fiscal i els multiplicadors de la renda Estabilitzadors automàtics i límits temporals Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 2 13 Resum per repassar 1.

Fonaments econòmics i comerç 2. Mercats, equilibri i intervenció de l'Estat 3. Producció, estructures de mercat i fallades 4. Macroeconomia, diner i polítiques agregades Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 3 1 Fonaments d'Economia — Principis bàsics, FPP i comerç internacional EN ACABAR SABRÀS Distingir entre economia positiva i normativa, així com entre microeconomia i macroeconomia. Calcular el cost d'oportunitat i interpretar la concavitat i els desplaçaments de la FPP.

Determinar l'avantatge absolut i comparatiu a partir de taules de productivitat o de costos. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si un país produeix tant cotxes com aliments de forma més eficient que un altre, té sentit que continuï comerciant? L'activitat econòmica sorgeix per resoldre una tensió fonamental: la convivència entre uns recursos materials limitats i unes aspiracions humanes que no tenen límit. ESQUEMA Estructura dels Fonaments d'Economia 1. Definició d'economia i el dilema de l'escassetat Etimològicament, el mot economia prové de l'expressió grega oikos, referida a la persona encarregada d'administrar la llar.

De la mateixa manera que una família organitza tasques i reparteix despeses, la societat ha d'establir mecanismes per assignar els seus recursos productius. DEFINICIÓ L'escassetat expressa el caràcter limitat dels recursos socials en relació amb els desitjos i necessitats il·limitades de la població. Un recurs és qualsevol element que serveix per generar béns o serveis.

Decisions i escassetat Recursos limitats i cost d'oportunitat Anàlisi marginal Comparació de costos i beneficis addicionals Sistemes econòmics Mercat lliure, planificació i economia mixta Models econòmics bàsics Flux circular i FPP Flux circular Fluxos monetaris i reals entre agents FPP i eficiència Costos d'oportunitat i creixement Comerç i especialització Avantatge absolut i comparatiu Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 4 Identifiquem quatre categories fonamentals de factors de producció: Terra: recursos naturals provinents del medi físic com minerals, fusta, aigua o petroli. Treball: temps dedicat per les persones a l'activitat laboral.

Capital físic: estructures, maquinària i edificacions emprades en la transformació. Capital humà: formació, habilitats i coneixements que atresoren els treballadors. La disciplina econòmica s'organitza en dues branques i aplica dos enfocaments metodològics diferenciats: Àmbit d'estudi Objecte central Enfocament analític Naturalesa de l'anàlisi Microeconomia Decisions individuals de famílies i empreses i la seva interacció en mercats concrets. Economia positiva Descripció objectiva de la realitat («com funciona el món»). Admet contrastació empírica. Macroeconomia Fluctuacions globals de l'activitat econòmica, cicles, recessions i indicadors agregats.

Economia normativa Judicis de valor i prescripcions ètiques («com hauria de funcionar el món»). COMPROVA-HO 2 Quina diferència metodològica hi ha entre una afirmació positiva i una de normativa? 2. Principis bàsics de la presa de decisions i interacció econòmica En assignar recursos escassos, els individus afronten disjuntives. Una disjuntiva social clau contraposa l'eficiència (aprofitar al màxim els recursos disponibles sense malbaratament) i l'equitat (repartir els beneficis generats d'una manera socialment justa). Tota tria exigeix valorar el cost d'oportunitat, que representa allò a què renunciem per aconseguir l'opció triada.

Aquest cost integra components explícits (pagaments dineraris directes) i components implícits (guanys o rendes sacrificades per no escollir la millor alternativa). L'anàlisi marginal avalua si convé realitzar un petit ajust addicional comparant el cost marginal ( ) amb l'ingrés marginal ( ): EXEMPLE Un vol comercial amb 200 places costa en total 100.000 €. El seu cost mitjà unitari és de 500 € per seient. Si a l'últim minut un passatger ofereix 300 € per una plaça buida, la companyia surt guanyant acceptant l'oferta si el cost marginal d'aquest passatger addicional és inferior a 300 €.

Els agents responen a incentius modificant la seva conducta quan canvien els beneficis o els costos de les seves accions. A nivell agregat, la cooperació mitjançant la divisió del treball permet superar l'autosuficiència. Com va exposar Adam Smith el 1776 a La riquesa de les nacions, l'intercanvi voluntari genera guanys mutus gràcies a l'especialització. CM IMa CM = ΔQ ΔCost Total Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 5 Segons el grau d'intervenció, distingim entre economia de mercat (decisions descentralitzades coordinades per la mà invisible dels preus), economia dirigida (control centralitzat de la producció i els preus) i economia mixta.

L'Estat intervé quan s'originen fallades de mercat (poder de monopoli o oligopoli, externalitats ambientals) o per millorar la distribució de la renda mitjançant impostos. A nivell macroeconòmic, les societats afronten a curt termini la disjuntiva representada per la Corba de Phillips, que mostra la relació inversa entre inflació i atur. No obstant això, pertorbacions d'oferta (com l'alça dels costos de les primeres matèries) poden provocar situacions d'estanflació, on coexisteixen inflació alta i contracció econòmica. Gràfica de la Corba de Phillips i la seva disjuntiva.

COMPROVA-HO 3 Per què una pujada sobtada del cost del petroli pot desballestar la relació habitual de la Corba de Phillips? 3. El model del flux circular de la renda El diagrama del flux circular il·lustra les relacions bàsiques entre els dos agents privats clau: famílies i empreses. Aquests agents interactuen a través de dos mercats: Mercat de béns i serveis: les empreses venen els productes que fabriquen i les famílies els adquireixen mitjançant la seva despesa de consum. 1 Mercat de factors de producció: les famílies ofereixen terra, treball i capital a les empreses, rebent a canvi rendes salarials, lloguers i beneficis.

2 Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 6 Esquema del flux circular de la renda entre agents. En el model coexisteixen dos circuits paral·lels: el flux real (moviment físic de factors, béns i serveis) i el flux monetari (circulació de diners a través de despeses, ingressos de venda i remuneracions de factors). 4. La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) és un model gràfic que delimita les quantitats màximes de dos béns que una economia pot elaborar emprant plenament i eficientment tots els recursos i la tecnologia existents. Gràfica de la frontera de possibilitats de producció.

Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 7 La posició de cada assignació respecte a la corba transmet informació econòmica essencial: Punts sobre la frontera (A, B): representen combinacions eficients. Tota la capacitat productiva s'aprofita sense malbaratament. Punts interiors (C): reflecteixen situacions ineficients o amb recursos ociosos (atur, instal·lacions aturades). Punts exteriors (D): són combinacions inalcançables o inviables amb el nivell actual de factors i tecnologia. El pendent negatiu de la FPP posa de manifest el cost d'oportunitat: augmentar la producció d'un bé exigeix retirar recursos de l'altre bé.

Quan els recursos no són igualment aptes per a totes dues activitats, regeix la llei dels rendiments decreixents i els costos d'oportunitat esdevenen creixents. Això fa que la FPP presenti una forma còncava respecte a l'origen. El creixement econòmic desplaça la frontera cap a la dreta i a l'exterior. Això té lloc gràcies a l'expansió dels factors productius (creixement de la població activa, acumulació de capital físic o humà) o bé a les millores tècniques derivades del progrés tecnològic. COMPROVA-HO 4 Quina propietat geomètrica reflecteix que el cost d'oportunitat sigui creixent en la FPP? 5.

Comerç internacional: avantatge absolut i avantatge comparatiu Per entendre la cooperació internacional, distingim dos conceptes que solen generar confusió: Avantatge absolut: capacitat d'un agent o país per produir un bé utilitzant menys factors o assolint una productivitat superior que un altre. Avantatge comparatiu: capacitat de produir un determinat bé amb un cost d'oportunitat inferior al d'un altre productor. Considerem l'exemple de producció de Susanna i Pere Tomàs: Productor Mòbils Ordinadors Susanna 4 2 Pere Tomàs 2 4 Susanna posseeix avantatge absolut en mòbils (4 enfront de 2), mentre que Pere Tomàs té avantatge absolut en ordinadors (4 enfront de 2).

Calculem ara els costos d'oportunitat unitaris: EXEMPLE Càlcul per a Susanna: Cost d'1 ordinador: renúncia a mòbils. Cost d'1 mòbil: renúncia a ordinador. Càlcul per a Pere Tomàs: Cost d'1 ordinador: renúncia a mòbil. Cost d'1 mòbil: renúncia a ordinadors. = 2 4 2 = 4 2 2 1 = 4 2 2 1 = 2 4 2 Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 8 Cost d'oportunitat d'una unitat Producció de Mòbils Producció d'Ordinadors Susanna ordinador 2 mòbils Pere Tomàs 2 ordinadors mòbil Com que el cost d'oportunitat d'un mòbil és inferior per a Susanna ( davant de 2 ordinadors), Susanna té l'avantatge comparatiu en mòbils i ha d'exportar mòbils.

Pere Tomàs suporta un cost menor produint ordinadors ( davant de 2 mòbils), per la qual cosa ostenta l'avantatge comparatiu en ordinadors i ha d'exportar ordinadors. ERROR FREQÜENT Confondre avantatge absolut amb avantatge comparatiu. Un país pot ser més productiu i tenir avantatge absolut en tots els béns, però és matemàticament impossible tenir avantatge comparatiu en tot. Atès que els costos d'oportunitat d'un bé són els inversos de l'altre bé, si un agent té avantatge comparatiu en un bé, l'altre agent necessàriament el tindrà en l'altre. IDEES CLAU L'escassetat sorgeix per la discrepància estructural entre necessitats humanes il·limitades i recursos productius finits.

El cost d'oportunitat inclou tant els desemborsaments directes explícits com els sacrificis implícits per no triar la millor alternativa. El flux circular de la renda vincula mercats de béns i de factors a través d'un circuit real i un altre monetari entre famílies i empreses. La concavitat de la FPP respecte a l'origen reflecteix l'existència de costos d'oportunitat creixents. El comerç es fonamenta en l'avantatge comparatiu, de manera que un agent mai pot posseir avantatge comparatiu en tots els béns simultàniament. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quina diferència hi ha entre un cost d'oportunitat explícit i un d'implícit? 6. Per quina raó la FPP és normalment còncava i no una línia recta? 7.

Pot un productor tenir avantatge absolut en dos béns i alhora no tenir avantatge comparatiu en un d'ells? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Quin és l'origen etimològic del terme economia? 1/2 1/2 1/2 1/2 L'assignació de tributs estatals a) L'administrador de la llar b) Gestió dels recursos financers c) Lleis del mercat públic d) Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 9 9. Com es defineix el cost d'oportunitat? 10. Què representa un punt situat per sota de la corba de la FPP? 11. En què es basa l'especialització comercial segons el model clàssic?

El preu dinerari de compra a) La renúncia a la millor opció b) La pèrdua d'eficiència tècnica c) El cost total dividit entre unitats d) Una fita d'equilibri màxim a) Un creixement econòmic sostingut b) Una assignació productiva ineficient c) Una combinació inassolible d) En l'avantatge comparatiu a) En el volum d'importacions b) En la igualtat de costos d'oportunitat c) En l'avantatge absolut global d) Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 10 2 Oferta, demanda i equilibri EN ACABAR SABRÀS Distingir conceptualment i gràficament entre moviments al llarg de la corba i desplaçaments de la corba. Calcular i determinar el preu i la quantitat d'equilibri en un mercat competitiu.

Preveure les variacions en el preu i quantitat d'equilibri davant canvis simultanis d'oferta i demanda. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Per què un augment del preu del petroli pot encarir el preu del transport però no desplaçar la corba de demanda de viatges per si sola? Un mercat és una institució o mecanisme en el qual compradors i venedors interactuen per determinar el preu i la quantitat intercanviada d'un bé o servei concret. El funcionament coordinat d'aquestes dues forces econòmiques estableix les condicions d'intercanvi a l'economia.

ESQUEMA Estructura del model de mercat Tipologies de mercat i el model competitiu Les condicions sota les quals operen els agents econòmics permeten distingir diferents estructures de mercat: El Mercat 2 Oferta, demanda i equilibri 3 Elasticitats de la demanda i de l'oferta Demanda Comportament dels compradors i relació decreixent Determinants de la demanda Renda, gustos, expectatives i béns relacionats Oferta Comportament dels productors i relació creixent Determinants de l'oferta Costos de factors, tecnologia i expectatives Equilibri Determinació de preu i quantitat de mercat Desajustos de mercat Excés d'oferta i excés de demanda Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 11 Competència perfecta: coexisteixen molts compradors i molts venedors d'un producte homogeni, de manera que cap agent pot influir individualment sobre el preu de venda (actuen com a preu-acceptants; vegeu «La Producció i les Estructures de Mercat — Competència perfecta»).

Monopoli: hi ha una única empresa proveïdora que determina el preu del producte, actuant com a preu- decisor davant dels compradors (vegeu «La Producció i les Estructures de Mercat — Mercats no competitius i fallades de mercat»). Oligopoli: un nombre reduït d'empreses ofereix un bé bastant homogeni. Els resultats depenen de la interacció estratègica i de la possibilitat d'acords (vegeu «La Producció i les Estructures de Mercat — Mercats no competitius i fallades de mercat»).

Competència monopolística: múltiples empreses competeixen oferint productes similars però diferenciats, com en el cas del sector de la restauració, disposant cadascuna d'un petit marge de poder sobre el seu propi producte. La demanda: comportament del consumidor i determinants El pla o taula de demanda reflecteix les quantitats que els consumidors estan disposats a comprar a cada nivell de preu possible. La representació gràfica d'aquesta relació és la corba de demanda, la qual presenta un pendent negatiu.

DEFINICIÓ La llei de la demanda estableix que, mantenint tots els altres factors constants (ceteris paribus), un augment del preu d'un bé en redueix la quantitat demandada, i una reducció del preu n'augmenta la quantitat demandada. Matemàticament, el pendent de la corba es defineix com la variació del preu dividida per la variació de la quantitat: La demanda agregada o de mercat s'obté a partir de la suma horitzontal de les quantitats individuals que cadascun dels consumidors demana a cada nivell de preu determinat.

Preu Quantitat Susana Quantitat Pere Quantitat Mercat 0 12 7 19 1 8 5 13 2 4 3 7 3 0 1 2 Quan canvien variables alienes al preu del mateix producte, la corba sencera experimenta un desplaçament: Preus de béns relacionats: Béns substitutius: béns que satisfan la mateixa necessitat. Si puja el preu d'un, augmenta la demanda de l'altre bé (la seva corba es desplaça cap a la dreta). Pendent = = ΔQ ΔP < Variaci de la quantitat o ˊ Variaci del preu o ˊ 0 Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 12 Béns complementaris: béns que es consumeixen conjuntament. Si puja el preu d'un bé, es redueix la demanda de l'altre bé (la seva corba es desplaça cap a l'esquerra).

Renda dels consumidors: Bé normal: la demanda augmenta quan creix la renda, desplaçant la corba cap a la dreta. Bé inferior: la demanda disminueix quan augmenta la renda, desplaçant la corba cap a l'esquerra perquè els consumidors passen a adquirir productes més cars o desitjables. Gustos i preferències: modificacions favorables degudes a modes o campanyes desplacen la demanda cap a la dreta; canvis desfavorables la desplacen cap a l'esquerra. Expectatives: preveure increments de preus o augments de sous futurs incrementa la demanda en el període present. Nombre de compradors: una entrada de nous consumidors desplaça la corba de demanda de mercat cap a la dreta.

COMPROVA-HO 13 Com es comporta la demanda d'un bé si augmenta la renda del consumidor i aquest bé és considerat inferior? L'oferta: comportament del productor i factors determinants El pla d'oferta recull el volum de producte que les empreses estan disposades a vendre a cada preu. La corba d'oferta té pendent positiu. DEFINICIÓ La llei de l'oferta assenyala que, mantenint constants la resta de variables, un increment en el preu d'un bé comporta un augment de la quantitat oferta, mentre que una baixada del preu en redueix la quantitat oferta.

De la mateixa manera que en el cas de la demanda, la corba d'oferta del mercat s'obté sumant horitzontalment les quantitats ofertes per cadascun dels productors individuals. Els factors exògens que modifiquen els plans dels productors i produeixen desplaçaments de la corba d'oferta són: Preus dels factors de producció: un encariment dels recursos productius fa més cara la fabricació, desplaçant l'oferta cap a l'esquerra. Una baixada dels costos la desplaça cap a la dreta. Preus d'altres béns alternatius: la quantitat oferta depèn dels beneficis relatius que el productor pot obtenir elaborant altres productes alternatius.

Tecnologia: les millores en els processos permeten abaratir la producció i desplacen la corba d'oferta cap a la dreta. Expectatives: les perspectives sobre els preus de mercat futurs condicionen el ritme d'emmagatzematge i la quantitat que es llança a la venda actualment. Nombre de productors: un major nombre d'empreses venent el bé desplaça la corba agregada d'oferta cap a la dreta. Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 13 ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre un moviment al llarg de la corba amb un desplaçament de la corba. La variació exclusiva del preu del propi bé origina un moviment d'un punt a un altre sobre la mateixa corba (canvi en la quantitat demandada o ofertada).

Qualsevol canvi en una variable distinta del preu (costos, tecnologia, renda, gustos) trasllada completament la corba de posició (canvi de la demanda o de l'oferta). COMPROVA-HO 14 Quina és la diferència gràfica entre una pujada del preu del producte i una millora tecnològica? Equilibri de mercat i dinàmica d'ajust La intersecció entre la corba d'oferta i la corba de demanda determina l'equilibri de mercat. En aquest punt, la quantitat que els compradors desitgen adquirir coincideix exactament amb la quantitat que els productors desitgen vendre, fixant el preu d'equilibri ( ) i la quantitat d'equilibri ( ).

Gràfica de l'equilibri de mercat mostrant el punt d'intersecció entre oferta i demanda. Quan el mercat no es troba en aquesta posició d'equilibri, sorgeixen desajustos que pressionen els preus cap al punt d'intersecció: Excés d'oferta (excedent): té lloc quan el preu vigent és superior al preu d'equilibri. La quantitat oferta supera la quantitat demandada, generant estoc sense vendre i empenyent els preus a la baixa. Excés de demanda (escassetat): té lloc quan el preu és inferior al d'equilibri. La quantitat demandada supera l'oferta disponible, cosa que condueix a una pressió a l'alça sobre els preus.

Canvis en l'equilibri: desplaçaments individuals i simultanis Quan es produeix un canvi exogen, l'equilibri inicial es trenca i el mercat s'ajusta cap a una nova situació: P 1 Q 1 Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 14 Un augment de la demanda desplaça la corba cap a la dreta, provocant un increment tant del preu d'equilibri com de la quantitat d'equilibri. Una disminució de la demanda redueix tant el preu d'equilibri com la quantitat d'equilibri. Un augment de l'oferta redueix el preu d'equilibri i eleva la quantitat d'equilibri. Una reducció de l'oferta eleva el preu d'equilibri i fa disminuir la quantitat d'equilibri.

Quan es donen desplaçaments simultanis d'ambdues corbes, l'efecte final sobre una de les dues variables dependrà de la magnitud relativa de cada moviment: Variació Oferta constant Augment de l'oferta ( S) Disminució de l'oferta ( S) Demanda constant no varia no varia Augment de la demanda ( D) ambigu ambigu Disminució de la demanda ( D) ambigu ambigu COMPROVA-HO 15 Per què l'efecte sobre el preu és ambigu quan augmenten simultàniament la demanda i l'oferta? IDEES CLAU La llei de la demanda indica una relació inversa entre preu i quantitat demandada, mentre que la llei de l'oferta en descriu una de directa.

El canvi en el preu propi del bé genera un moviment sobre la corba, mentre que alteracions en altres variables provoquen el desplaçament de tota la corba. Els béns substitutius presenten relació directa amb el preu de l'altre bé, mentre que els complementaris tenen relació inversa. En els béns normals la demanda creix amb la renda, mentre que en els béns inferiors la demanda disminueix en augmentar els ingressos. L'equilibri de mercat buida les existències quan la quantitat oferta iguala la quantitat demandada al preu vigent. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Què succeeix en un mercat si el preu vigent se situa per sobre del preu d'equilibri? 17.

Quin és l'efecte sobre el preu i la quantitat d'equilibri si disminueix simultàniament la demanda i l'oferta?

P Q P Q P Q P Q P Q P Q P Q P Q P Q Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 15 EL MERCAT 3 Elasticitats de la demanda i de l'oferta EN ACABAR SABRÀS Calcular l'elasticitat-preu emprant la fórmula bàsica i el mètode del punt mig Preveure com canvia l'ingrés total en alterar els preus segons l'elasticitat Classificar els béns en substitutius o complementaris a partir de l'elasticitat creuada Distingir béns normals, inferiors, de luxe i de primera necessitat mitjançant l'elasticitat-renda PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 18 Per què a una farmàcia li pot convenir apujar el preu de certs medicaments per ingressar més, mentre que un restaurant podria perdre diners si fa el mateix amb els menús?

El concepte d'elasticitat i la sensibilitat del mercat La llei de la demanda indica la direcció en què varia la quantitat davant d'un canvi de preu (vegeu «El Mercat — Oferta, demanda i equilibri»). Tanmateix, aquesta regla no n'especifica la magnitud. Per mesurar quant reacciona el comportament dels compradors o venedors davant alteracions en el preu o en altres variables, s'utilitza el concepte d'elasticitat. DEFINICIÓ L'elasticitat és la mesura que quantifica el grau de sensibilitat de la quantitat demandada o de la quantitat oferta d'un bé davant de canvis en una de les seves variables determinants.

L'elasticitat-preu de la demanda L'elasticitat-preu de la demanda ( ) avalua el canvi percentual de la quantitat demandada respecte a la variació percentual del preu a mesura que ens desplacem al llarg de la corba de demanda. Com que el preu i la quantitat es mouen en sentits oposats per la llei de la demanda, aquest quocient ofereix sempre un resultat negatiu. En l'anàlisi de l'elasticitat-preu pròpia, és habitual prescindir del signe menys i interpretar el resultat en valor absolut.

El càlcul estàndard de la taxa de variació percentual d'una variable es defineix com: El mètode del punt mig La fórmula convencional presenta un inconvenient: el percentatge obtingut difereix segons si es calcula una pujada o una baixada de preu entre dos punts.

Per corregir aquesta asimetria s'aplica el mètode del punt mig, el qual pren com a referència el valor mitjà entre la situació inicial i la final: E p D E = p D %ΔP %ΔQD X %ΔX = X inicial X X final inicial 100 Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 16 Classificació de la demanda segons la seva elasticitat Segons la magnitud de la resposta en valor absolut, distingim diferents tipologies de demanda: Demanda elàstica ( ): La quantitat demandada respon de manera molt sensible. La variació percentual de la quantitat supera la variació percentual del preu (per exemple, un augment del preu del 10 % genera una caiguda de la quantitat del 20 %).

Demanda inelàstica ( ): La resposta dels compradors és poc sensible. El percentatge de canvi en la quantitat és inferior al del preu (per exemple, un increment del 10 % en el preu redueix la quantitat només un 5 %). Demanda d'elasticitat unitària ( ): La variació de la quantitat és proporcionalment idèntica a la del preu (una variació del preu del 10 % provoca un canvi de la quantitat exactament del 10 %). Així mateix, existeixen dos casos extrems de sensibilitat: Demanda perfectament inelàstica ( ): La corba de demanda és completament vertical. Els consumidors adquireixen exactament la mateixa quantitat fixa sense importar el preu establert.

Demanda perfectament elàstica ( ): La corba de demanda és totalment plana (horitzontal). A un preu determinat es pot vendre qualsevol quantitat, però a un preu lleugerament superior la demanda cau a zero. Gràfica dels casos extrems: demanda perfectament inelàstica i perfectament elàstica. COMPROVA-HO 19 Si el preu d'un bé s'incrementa un 8 % i la quantitat demandada es redueix un 4 %, quin tipus de demanda presenta?

Elasticitat-preu i ingrés total L'ingrés total ( ) correspon a l'import total rebut pels venedors d'un producte i es calcula multiplicant el preu unitari per la quantitat venuda: %ΔX = Valor mitj de X a ˋ X X final inicial 100 Valor mitj de X = a ˋ 2 X + X inicial final E > p D 1 E < p D 1 E = p D 1 E = p D 0 E = p D IT Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 17 Quan el preu d'un bé varia, sobre l'ingrés total conflueixen dues forces oposades: 1. Efecte preu: Un increment del preu fa augmentar l'ingrés obtingut per cada unitat venuda. 2. Efecte quantitat: Un increment del preu indueix una caiguda de la quantitat adquirida, fet que tendeix a reduir l'ingrés.

L'evolució final de l'ingrés depèn de quin dels dos efectes predomina, un resultat dictat per l'elasticitat-preu de la demanda: Tipus de demanda Relació de forces Variació del preu ( ) Impacte en l'ingrés total ( ) Elàstica ( ) Predomina l'efecte quantitat Pujada de Baixada de L'ingrés total disminueix L'ingrés total augmenta Inelàstica ( ) Predomina l'efecte preu Pujada de Baixada de L'ingrés total augmenta L'ingrés total disminueix Unitària ( ) Ambdós efectes es compensen Pujada o baixada de L'ingrés total es manté constant PROCÉS Impacte d'una pujada de preu sobre l'Ingrés Total 1 Augment de preu El preu de venda unitari s'incrementa 2 Avaluació de l'elasticitat Determina si predomina l'efecte preu o l'efecte quantitat 3 Demanda inelàstica L'efecte preu guanya i l'ingrés total augmenta 4 Demanda elàstica L'efecte quantitat guanya i l'ingrés total disminueix Factors determinants de l'elasticitat-preu de la demanda Diverses característiques del mercat i del bé defineixen la sensibilitat dels consumidors: Existència de béns substitutius propers: La demanda és més elàstica si existeixen alternatives similars que el consumidor pot triar fàcilment davant una pujada de preu.

Si no n'hi ha, la demanda esdevé més rígida o inelàstica. Bé de primera necessitat o de luxe: Els articles imprescindibles acostumen a tenir una demanda inelàstica, mentre que els béns prescindibles o de luxe mostren una elevada sensibilitat al preu. Proporció de la renda gastada en el bé: Si la despesa en el producte representa una part important del pressupost total de l'individu, la demanda és més elàstica. Si la proporció és reduïda, el consumidor és menys sensible. Horitzó temporal: L'elasticitat és superior a llarg termini que a curt termini, atès que els compradors requereixen temps per ajustar els seus hàbits i trobar alternatives.

COMPROVA-HO 20 Per què una empresa amb demanda inelàstica aconsegueix augmentar els seus ingressos apujant els preus? IT = P Q P IT E > p D 1 P P E < p D 1 P P E = p D 1 P Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 18 Altres elasticitats de la demanda: creuada i renda Elasticitat-preu creuada de la demanda L'elasticitat-preu creuada mesura com reacciona la quantitat demandada d'un determinat article (1) quan es modifica el preu d'un altre producte distint (2): En aquesta mètrica, el signe aritmètic és indispensable per tipificar la relació existent entre els dos articles: Béns substitutius ( ): La pujada del preu d'un article desplaça la demanda cap a l'altre bé.

Si el valor és altament positiu, la substitució és molt intensa. Béns complementaris ( ): Si el preu d'un producte puja, la demanda de l'altre cau perquè es consumeixen conjuntament. Si el resultat és lleugerament inferior a zero, són poc complementaris; si és molt negatiu, són fortament complementaris. Elasticitat-renda de la demanda L'elasticitat-renda ( ) reflecteix com varia la quantitat demandada en resposta a alteracions en la renda o ingressos dels consumidors: El signe i el valor permeten classificar els béns segons les pautes de consum: Béns normals ( ): La quantitat demandada augmenta quan creix la capacitat adquisitiva.

Dins d'aquest grup trobem: Béns de primera necessitat ( ): Mostren una resposta inelàstica; la demanda creix en menor proporció que la renda. Béns de luxe ( ): Mostren una resposta elàstica; la demanda augmenta en major proporció que l'increment de renda. Béns inferiors ( ): L'increment de la renda provoca una caiguda de la quantitat demandada, ja que els individus els substitueixen per opcions de més qualitat.

E = creuada %ΔP 2 %ΔQ 1 D E > creuada 0 E < creuada 0 E R D E = R D %ΔRenda %ΔQD E > R D 0 0 < E < R D 1 E > R D 1 E < R D 0 Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 19 ESQUEMA Classificació de béns segons elasticitats ERROR FREQÜENT Eliminar el signe negatiu en l'elasticitat creuada o en l'elasticitat-renda. El valor absolut només s'utilitza en l'elasticitat-preu pròpia. En l'elasticitat creuada i l'elasticitat-renda, el signe és justament el criteri que permet saber si els béns són substitutius ( ), complementaris ( ), normals ( ) o inferiors ( ).

Elasticitat-preu de l'oferta L'elasticitat-preu de l'oferta ( ) mesura el percentatge de canvi en la quantitat oferta davant d'una variació percentual del preu de mercat: D'acord amb el valor obtingut, l'oferta es classifica en: Oferta elàstica ( ): La quantitat oferta respon amb molta intensitat al preu. Oferta inelàstica ( ): La producció reacciona dèbilment a les oscil·lacions del preu. Oferta d'elasticitat unitària ( ): La variació percentual de la quantitat coincideix amb la del preu. Casos extrems: Oferta completament plana ( , perfectament elàstica) o oferta vertical ( , perfectament inelàstica).

En moltes corbes d'oferta l'elasticitat no roman constant: quan la quantitat oferta és baixa, l'elasticitat acostuma a ser alta a causa de la capacitat productiva ociosa; per contra, quan la quantitat oferta és elevada, l'elasticitat es redueix perquè les instal·lacions s'apropen al límit.

Determinants de l'elasticitat de l'oferta La capacitat de resposta dels productors està condicionada principalment per dos elements: Elasticitat de la demanda Criteris de classificació segons variables Elasticitat creuada Segons la resposta al preu d'un altre bé Substitutius Coeficient positiu (> 0) Complement Coeficient negatiu (< 0) Elasticitat-renda Segons la resposta a la capacitat adquisitiva Béns normals Coeficient positiu (> 0) Béns inferiors Coeficient negatiu (< 0) + + E p S E = p S %ΔP %ΔQS E > p S 1 E < p S 1 E = p S 1 E = p S E = p S 0 Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 20 Disponibilitat d'inputs: Si els factors de producció són fàcils d'obtenir, l'elasticitat és elevada.

Si els recursos són escassos o difícils d'adquirir, l'oferta es torna inelàstica. Temps: Els productors tenen una capacitat de reacció més gran com més temps tinguin per adaptar la seva infraestructura. Per tant, l'elasticitat-preu de l'oferta és superior a llarg termini que a curt termini. COMPROVA-HO 21 Si l'elasticitat creuada entre el cafè i el te és de +1,5, quin vincle econòmic mantenen aquests dos productes? IDEES CLAU L'elasticitat avalua quantitativament la sensibilitat d'oferents o demandants davant variacions en preus, renda o béns relacionats.

El mètode del punt mig calcula les variacions percentuals prenent com a base la mitjana dels valors inicial i final per garantir un únic coeficient. L'ingrés total ( ) augmenta amb una pujada de preu si la demanda és inelàstica, i disminueix si és elàstica. El valor absolut només s'aplica a l'elasticitat-preu pròpia; el signe és estrictament informatiu en l'elasticitat creuada i l'elasticitat-renda. L'elasticitat de l'oferta depèn principalment de la facilitat per aconseguir inputs i augmenta amb el pas del temps. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. Com varia l'ingrés total d'un productor si redueix el preu d'un bé amb demanda elàstica ( )? 23.

Què indica un coeficient d'elasticitat-renda negatiu ( )? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. Què provoca directament una variació en el preu d'un bé? 25. Si el cafè i el sucre són complementaris, com afecta un encariment del sucre al cafè? IT = P Q E > p D 1 E < R D 0 Un canvi en la tecnologia productiva a) Un desplaçament de la corba d'oferta b) Un desplaçament paral·lel de la demanda c) Un moviment al llarg de la corba d) Redueix la demanda de cafè a) Fa augmentar el preu del cafè b) Augmenta la demanda de cafè c) Augmenta la quantitat oferta de cafè d) Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 21 26.

Quin efecte provoca un descens en els costos de les matèries primeres? 27. Quan es genera una situació d'excés de demanda o escassetat? 28. Què succeeix amb l'ingrés total si s'apuja el preu d'un producte amb demanda inelàstica? 29. Si l'elasticitat-preu creuada entre dos béns és de -2, com es classifiquen? 30. Com és la corba de demanda d'un bé perfectament inelàstic? 31. Quin és l'avantatge clau d'utilitzar el mètode del punt mig?

Desplaçament de l'oferta cap a la dreta a) Moviment ascendent sobre la mateixa oferta b) Desplaçament de l'oferta cap a l'esquerra c) Desplaçament de la demanda a la dreta d) Quan el preu és superior al d'equilibri a) Quan l'oferta supera la demanda b) Quan el preu és inferior al d'equilibri c) Quan el mercat està en equilibri exacte d) Augmenta a) Disminueix ràpidament b) Es manté constant c) Cau a zero d) Béns inferiors a) Béns substitutius b) Béns de luxe c) Béns complementaris d) D'elasticitat unitària a) Completament horitzontal b) Creixent cap a la dreta c) Completament vertical d) Converteix la demanda en elàstica a) Dona un resultat asimètric b) Evita diferències segons la direcció c) Elimina els nombres negatius d) Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 22 4 Excedents i eficiència del mercat EN ACABAR SABRÀS Identificar i calcular gràficament l'excedent del consumidor i de l'productor.

Demostrar per què l'equilibri competitiu maximitza l'excedent total. Avaluar la pèrdua irrecuperable d'eficiència davant d'alteracions en la quantitat de mercat. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Si una persona compra un producte per menys del que estaria disposada a pagar, qui surt guanyant realment? L'anàlisi del benestar econòmic avalua com l'assignació de recursos a través del mecanisme de preus afecta el benefici net conjunt que obtenen consumidors i productors. ESQUEMA Estructura del Benestar i l'Estat L'excedent del consumidor i la disposició a pagar La corba de demanda expressa la valoració marginal que els compradors atorguen a cada unitat d'un bé.

Aquesta valoració determina el llindar màxim monetari que estan disposats a desembolsar. Benestar i Estat 4 Excedents i eficiència del mercat 5 Controls de preus i intervenció pública 6 Impostos, recaptació i distribució de la renda Excedents i eficiència Mesura del benestar i optimització competitiva Controls de preus Preus màxims, mínims i desajustos Impostos i recaptació Incidència fiscal i distribució Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 23 DEFINICIÓ La disposició a pagar és el preu màxim que un comprador està disposat a lliurar per adquirir una unitat determinada d'un bé.

Quan el preu establert pel mercat se situa per sota d'aquest llindar de valoració, el comprador obté un benefici net directe de la transacció. Aquesta diferència mesura el guany individual de benestar. DEFINICIÓ L'excedent del consumidor és la diferència entre la màxima disposició a pagar i el preu efectivament pagat. En termes individuals, si una persona valora un bé en 50 € i el compra per 35 €, aconsegueix un excedent de 15 €. En agregar totes les compres del mercat, l'excedent total del consumidor es representa de manera contínua: Correspon gràficament a l'àrea delimitada per sota de la corba de demanda i per sobre del preu de mercat vigent.

Si el preu de mercat es redueix, l'excedent del consumidor creix tant pels consumidors inicials com per l'entrada de nous compradors. COMPROVA-HO 33 Què indica geomètricament l'àrea situada sota la corba de demanda i per sobre del preu pagat? L'excedent del productor i el cost de producció La corba d'oferta reflecteix el cost d'oportunitat o cost de producció necessari per posar cada unitat addicional a disposició del públic. DEFINICIÓ El cost del venedor o de producció és el preu mínim al qual un productor està disposat a vendre el seu bé o servei.

Sempre que el preu fixat al mercat superi aquest llindar de cost mínim, el productor rep un guany net que compensa amb escreix els seus recursos invertits. DEFINICIÓ L'excedent del productor és la diferència entre el preu rebut pel venedor i el seu cost de producció. Per al conjunt de la indústria, l'excedent total del productor és la suma aritmètica dels excedents individuals de totes les empreses venedores: Geomètricament, equival a l'àrea compresa per sobre de la corba d'oferta i per sota del preu de mercat. Un increment en el preu de venda amplia l'excedent dels venedors existents i n'incorpora de nous al mercat.

Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 24 COMPROVA-HO 34 Com es defineix l'excedent individual d'un productor i com es mesura gràficament en el mercat? Excedent total i eficiència de l'equilibri competitiu La suma dels beneficis obtinguts per ambdues parts mesura el benestar econòmic global generat en una societat per l'intercanvi comercial. Desenvolupant els components mitjançant les seves definicions bàsiques, el preu pagat pels consumidors i el preu rebut pels venedors coincideixen i es cancel·len: Una assignació de recursos és eficient si maximitza l'excedent total. L'equilibri competitiu garanteix aquesta fita: Gràfica de l'excedent del consumidor i productor en equilibri.

Quantitat en relació a l'equilibri ( ) Comparació entre valor i cost Impacte sobre l'eficiència Subproducció ( ) Valor compradors > Cost venedors Es perden guanys potencials d'intercanvi no realitzats. Equilibri competitiu ( ) Valor compradors = Cost venedors L'excedent total assoleix el nivell màxim possible. Sobreproducció ( ) Valor compradors < Cost venedors Es destrueix benestar perquè produir costa més del que val.

Excedent total = Excedent del consumidor + Excedent del productor Excedent total = (Valor per als compradors Preu) + (Preu Cost dels venedors) = Valor per als compradors Cost dels venedors q q < q q = q q > q Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 25 ERROR FREQÜENT Confondre maximitzar l'excedent del consumidor amb maximitzar l'eficiència global. Un preu molt baix afavoreix el consumidor però redueix dràsticament l'excedent del productor i la quantitat venuda, provocant una destrucció neta d'excedent total. COMPROVA-HO 35 Per què una quantitat intercanviada superior a la d'equilibri és ineficient?

Pèrdua irrecuperable d'eficiència per desviació de quantitat Quan una mesura d'intervenció o alteració externa limita o distorsiona el volum intercanviat respecte al nivell d'equilibri lliure, es redueix la quantitat transaccionada. DEFINICIÓ La pèrdua irrecuperable d'eficiència és la disminució de l'excedent total provocada quan la quantitat comerciada se situa per sota de la quantitat d'equilibri eficient. Quan la quantitat es contreu (per exemple a sota un preu màxim; vegeu «Benestar i Estat — Controls de preus i intervenció pública»), el preu que els compradors estarien disposats a pagar supera amb escreix el cost marginal dels venedors per a aquelles unitats.

Gràfica de la pèrdua irrecuperable d'eficiència per contracció del mercat. Entre els mecanismes i conseqüències associats a aquesta contracció del volum d'intercanvi destaquen: Distribució ineficient entre els consumidors, ja que el bé pot no assignar-se a qui més el valora. Presència de recursos desaprofitats en cues o cerques improductives. Incentius per a la caiguda ineficient de la qualitat del producte ofert. Aparició del mercat negre per intentar capturar la diferència de preus. Q 1 Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 26 COMPROVA-HO 36 Què passa amb l'excedent quan el preu de demanda és superior al preu d'oferta per a unitats no produïdes?

IDEES CLAU L'excedent del consumidor és la distància monetària entre la valoració màxima d'un bé i el preu pagat. L'excedent del productor mesura el guany net restant el cost de producció del preu rebut pel venedor. L'excedent total agrega ambdós beneficis i equival a la valoració dels compradors menys el cost dels venedors. L'equilibri del mercat competitiu és eficient perquè maximitza l'excedent total sense generar transaccions deficitàries. Qualsevol desviació que redueixi la quantitat per sota de l'òptim competitiu produeix una pèrdua irrecuperable d'eficiència. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37.

Com es calcula matemàticament l'excedent total i per què no depèn explícitament del preu final en la fórmula simplificada? 38. Què representa gràficament el triangle de la pèrdua irrecuperable d'eficiència? BENESTAR I ESTAT 5 Controls de preus i intervenció pública EN ACABAR SABRÀS Distingir entre controls de preus rellevants i no rellevants segons la seva posició respecte a l'equilibri. Determinar els desequilibris associats a l'establiment d'un preu màxim o mínim vinculant. Identificar les conseqüències d'ineficiència associades a la fixació de preus màxims.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 39 Si el govern aprova un límit màxim al lloguer per ajudar els inquilins, per què pot acabar havent-hi menys pisos de lloguer disponibles? Intervenció pública mitjançant controls de preus Els governs intervenen sovint en els mercats competitius per alterar els resultats de l'assignació lliure. Quan consideren que el preu que buida el mercat és injust per a algun dels col·lectius, decreten límits legals de compravenda. Aquestes regulacions directes s'agrupen bàsicament en dues modalitats: els preus màxims i els preus mínims.

Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 27 DEFINICIÓ Un control de preus és una regulació legal imposada per l'autoritat pública que fixa el nivell tarifari màxim o mínim al qual es pot intercanviar un bé o servei en un mercat. El preu màxim i les seves conseqüències L'objectiu principal d'introduir un preu màxim legal és la defensa dels interessos dels compradors davant de costos excessius d'un bé. Aquest mecanisme impedeix que les transaccions es duguin a terme a un preu superior al límit marcat per la llei.

Tanmateix, l'impacte depèn de la seva posició respecte al punt d'equilibri de mercat (vegeu «El Mercat — Oferta, demanda i equilibri»): Preu màxim no rellevant (o no vinculant): si el límit legal se situa per sobre del preu d'equilibri, el mercat assoleix l'equilibri de forma natural. La restricció legal no actua i no altera el preu ni la quantitat d'intercanvi. Preu màxim rellevant (o vinculant): un preu màxim és efectiu o rellevant només si s'estableix per sota del preu d'equilibri. Com que la llei impedeix assolir l'equilibri, la quantitat demandada supera la quantitat oferta, fet que genera escassetat.

Quan sorgeix escassetat persistent, el mecanisme de preus deixa de funcionar com a filtre de distribució. Això dona lloc a mecanismes ineficients de racionament (cues, favors personals o assignacions arbitràries), un deteriorament de la qualitat del producte per la manca d'incentius dels productors i l'aparició de mercats negres il·legals on el bé es ven clandestinament a preus molt superiors al màxim regulat. COMPROVA-HO 40 Què passa en un mercat si el govern aprova un preu màxim que se situa per sobre del preu d'equilibri?

El preu mínim i els seus desequilibris La implementació d'un preu mínim busca la defensa dels interessos dels venedors assegurant-los una retribució mínima pel seu producte o servei. La legislació prohibeix efectuar vendes per sota de la xifra prefixada. De la mateixa manera, cal distingir dues situacions: Preu mínim no rellevant (o no vinculant): si el topall mínim legal se situa per sota del preu d'equilibri, les forces del mercat porten el preu al seu nivell òptim lliurement. La normativa no té cap incidència sobre el resultat final. Preu mínim rellevant (o vinculant): un preu mínim és efectiu o rellevant només si es fixa per sobre del preu d'equilibri.

En impedir que el preu baixi, la quantitat que els venedors desitgen oferir és superior a la que els consumidors volen adquirir, provocant un excedent o excés d'oferta. Aquest excedent de producció no troba compradors al preu legal. Això pot obligar a l'emmagatzematge improductiu o a la destrucció d'estocs, generant pèrdues d'eficiència econòmica.

Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 28 Tipus de control Objectiu social Condició d'efectivitat (rellevància) Desequilibri resultant Preu màxim Defensa dels compradors Fixat per sota de l'equilibri Escassetat (excés de demanda) Preu mínim Defensa dels venedors Fixat per sobre de l'equilibri Excedent (excés d'oferta) ESQUEMA Controls de preus públics ERROR FREQÜENT Confondre la posició gràfica de la rellevància: creure que un preu mínim és efectiu quan està per sota de l'equilibri o que un preu màxim ho és quan està per sobre.

Recorda sempre que la regulació només altera el mercat quan impedeix arribar a l'equilibri; per tant, el màxim ha d'estar a sota per frenar la pujada natural del preu, i el mínim ha d'estar a sobre per impedir que baixi. COMPROVA-HO 41 Per quina raó un preu mínim efectiu genera un excedent de producció? IDEES CLAU Un preu màxim intenta protegir els compradors i només és rellevant si es decreta per sota del preu d'equilibri. Un preu màxim efectiu genera una situació d'escassetat que afavoreix problemes de racionament, caiguda de la qualitat i mercats negres. Un preu mínim intenta protegir els venedors i només és rellevant quan s'estableix per sobre del preu d'equilibri.

Un preu mínim efectiu produeix un excedent de béns no venuts perquè l'oferta supera la demanda. Els controls de preus no vinculants no tenen cap incidència sobre el funcionament espontani del mercat. Preu màxim Defensa dels compradors Preu màxim rellevant Sota equilibri: genera escassetat Preu màxim no rellevant Sobre equilibri: sense efecte Preu mínim Defensa dels venedors Preu mínim rellevant Sobre equilibri: genera excedent Preu mínim no rellevant Sota equilibri: sense efecte Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 29 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 42. En quina condició exacta un preu màxim esdevé vinculant per al mercat? 43.

Quin tipus de desequilibri genera un preu mínim establert per sobre de l'equilibri? BENESTAR I ESTAT 6 Impostos, recaptació i distribució de la renda EN ACABAR SABRÀS Determinar la incidència d'un impost segons les elasticitats de l'oferta i la demanda. Analitzar la relació entre tipus impositius i recaptació mitjançant la Corba de Laffer. Distingir els criteris d'equitat horitzontal i vertical, així com els sistemes tributaris progressius, proporcionals i regressius. Avaluar la desigualtat de la renda utilitzant la Corba de Lorenz, l'Índex de Gini i la taxa AROPE.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 44 Si l'Estat imposa un tribut sobre el combustible a les benzineres, per què el preu del litre s'encareix gairebé en la mateixa quantia per als conductors? Incidència impositiva: compradors contra venedors La incidència impositiva fa referència a la manera com es reparteix realment el cost d'un tribut entre els agents que intervenen en una transacció. Quan l'Estat aprova un gravamen, el resultat econòmic final no depèn de qui estigui obligat legalment a pagar-lo davant l'administració tributària. Si la llei imposa la taxa directament als compradors, la corba de demanda es desplaça cap a l'esquerra i cap avall en la quantia exacta de l'impost.

Això genera una caiguda tant en el preu percebut pels productors com en la quantitat total intercanviada en el mercat. Si la taxa s'estableix formalment sobre els venedors, la corba d'oferta es desplaça cap a l'esquerra i cap amunt en el mateix import. En aquest cas, el preu que acaben pagant els compradors augmenta, mentre que la quantitat d'equilibri torna a reduir-se. En ambdues situacions, el volum negociat s'encongeix de forma idèntica. S'obre una falca tributària entre el desemborsament real del consumidor i l'ingrés net que reté el productor, repartint-se la càrrega entre totes dues parts.

DEFINICIÓ Un gravamen és un tribut establert per l'autoritat pública que introdueix una diferència entre el preu pagat pel consumidor ( ) i el preu rebut pel venedor ( ), de manera que . P c P v P c P = v T Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 30 El paper de les elasticitats en el repartiment tributari La distribució de l'esforç fiscal està determinada per la sensibilitat relativa de cada agent davant de les variacions de preu (vegeu «El Mercat — Elasticitats de la demanda i de l'oferta»). La càrrega econòmica d'un impost recau amb major intensitat sobre el costat del mercat que presenta menor elasticitat.

Si els compradors tenen una demanda rígida o inelàstica perquè necessiten el bé i manquen de substituts propers, suportaran la major part de l'impost mitjançant un preu final molt més alt. Per contra, si l'oferta és la part inelàstica, els venedors no tindran facilitat per reorientar els seus recursos productius i assumiran gairebé tot el cost rebent un preu net significativament inferior.

Condició d'elasticitat relativa Incidència sobre el comprador Incidència sobre el venedor Demanda més inelàstica que l'oferta Majoritària (fort augment de ) Minoritària (lleugera caiguda de ) Oferta més inelàstica que la demanda Minoritària (lleuger augment de ) Majoritària (forta caiguda de ) ERROR FREQÜENT Pensar que el subjecte passiu designat per la llei és qui paga l'impost és un error clàssic. Encara que una taxa es recapti oficialment a la caixa d'una botiga o a través de l'empresa, la incidència econòmica real es trasllada sempre cap a la part que té menys marge de maniobra o alternatives de consum i producció.

COMPROVA-HO 45 Si un govern grava la venda de tabac als fabricants i els fumadors presenten una demanda altament inelàstica, qui assumeix la major part del cost? Pèrdua irrecuperable d'eficiència, tipus impositius i Corba de Laffer La introducció de qualsevol gravamen modifica els incentius del mercat i desplaça la producció per sota de la quantitat socialment òptima (vegeu «Benestar i Estat — Excedents i eficiència del mercat»). Aquesta reducció del volum d'intercanvi genera una pèrdua irrecuperable d'eficiència, que representa el benestar perdut per la societat que ningú no arriba a percebre (ni consumidors, ni empreses, ni l'Estat).

A més d'aquest cost sobre l'eficiència, el sistema tributari genera càrregues administratives lligades a la gestió, compliment i control fiscal. Per analitzar el comportament dels contribuents i de les finances públiques cal distingir entre el tipus impositiu marginal (TMg) i el tipus impositiu mitjà (TMi): on és el total d'impostos satisfets i és el nivell de renda del contribuent. L'evolució dels ingressos públics en relació amb el tipus impositiu queda descrita per la Corba de Laffer.

Aquesta relació mostra que la recaptació fiscal augmenta inicialment a mesura que puja el tipus impositiu, però a partir d'un llindar crític comença a decréixer perquè la contracció de l'activitat econòmica i el desincentiu al treball erosionen la base gravable. P c P v P c P v TMg = increment de Y increment de T TMi = Y T T Y Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 31 PROCÉS Dinàmica de la Corba de Laffer 1 Tipus impositius baixos La recaptació fiscal creix en apujar els tipus impositius. 2 Punt màxim de recaptació S'assoleix el volum òptim d'ingressos tributaris de l'Estat. 3 Tipus impositius excessius Es desincentiva el treball i la producció, enfonsant la base imposable.

COMPROVA-HO 46 Per quina raó una pujada del tipus impositiu pot reduir la recaptació fiscal en el tram descendent de la Corba de Laffer? Principis d'equitat i estructura del sistema tributari A l'hora de dissenyar un sistema fiscal intervenen dos principis fonamentals de justícia distributiva: Principi del benefici: defensa que els ciutadans han de pagar tributs en funció de l'ús o profit que obtenen dels béns i serveis públics. Principi de capacitat de pagament: proposa que la contribució ha d'estar vinculada als recursos econòmics de cadascú.

D'aquest principi se'n deriven dues dimensions: L'equitat vertical estableix que les persones amb més capacitat econòmica han d'aportar una quantitat superior. Segons com evoluciona la proporció pagada respecte a la renda, distingim tres tipus d'impostos: Impost progressiu: el tipus impositiu mitjà s'eleva a mesura que creix el nivell d'ingressos (qui més guanya, paga un percentatge més alt). Impost proporcional: aplica exactament el mateix percentatge de tributació independentment del volum de renda. Impost regressiu: el percentatge de la renda destinat a pagar l'impost disminueix com més gran és la renda del subjecte.

D'altra banda, l'equitat horitzontal exigeix que individus amb idèntic nivell de renda o situació econòmica suportin una càrrega tributària equivalent. També es relaciona amb el dret de tothom a accedir a un conjunt mínim de serveis bàsics. La pressió fiscal d'una economia mesura el pes conjunt dels ingressos tributaris i les cotitzacions socials sobre la producció agregada: En el sistema tributari espanyol, els ingressos públics provenen principalment de quatre figures: Més o menys 40 % prové de l'IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques).

És un tribut directe i progressiu estructurat en tres fonts: rendiments del treball (representen prop del 85 % del total de l'IRPF, tributant entre un 28 % i un 32 % de tipus mitjà efectiu segons trams), rendiments del capital (mobiliari —com accions i títols— i immobiliari —com habitatges i immobles—, que sumen aproximadament el 15 % restant) i rendiments d'activitats econòmiques (autònoms o rendes mixtes). Pressi fiscal = o ˊ × PIB Ingressos tributaris de l'Estat + Cotitzacions socials 100 Apunts d'Introducció a l'Economia (Grau en Dret, UAB) 32 Més o menys 22 % correspon a l'IVA (Impost sobre el Valor Afegit). És un impost indirecte que grava el consum.

Com que tothom paga el mateix tipus sobre el bé comprat sense considerar la seva capacitat econòmica, resulta regressiu en termes de renda. Més o menys 13 % s'obté de l'Impost sobre Societats, que grava el benefici empresarial net. Més o menys 12 % prové dels Impostos especials sobre hidrocarburs, tabac o alcohol. COMPROVA-HO 47 Per què l'IVA té un caràcter regressiu si aplica el mateix percentatge per a tothom a la botiga? Distribució de la renda, desigualtat i llindars de pobresa La distribució de la renda es pot analitzar des de diferents perspectives: sectorial (agricultura, ramaderia, indústria), espacial (pes i diferències territorials entre comunitats autònomes), funcional o personal.

La distribució funcional divideix el…