Ejercicio Opció A - 1.5 Lectures obligatòries · Lengua Catalana y Literatura II Selectividad Cataluña Setembre Serie 2 2023

Només eren les sis. Exactament a les set i cinc minuts, quan tothom comencés a plegar, entraria a la gerència. Es pensava que s’ho sabia de memòria, el que havia de tirar en cara a don Narcís, i ara, tot just si recordava quatre coses sense cap mena d’importància. Per si fos poc, aquells dies no l’havien deixat ni un moment sol amb la Maria. Només, asseguts a taula a les hores dels àpats, es miraven sense dir-se res, amb tristesa. […] Arrabassà d’una estrebada el paper que tenia a la màquina d’escriure i el va rebotre contra la paperera. S’aixecà enfurismat, amb ganes de cridar, de fer-s’hi a cops de puny, a mossegades.

—Què li passa, Joaquim?

Això mateix, què li passava? Que perdia els estreps, que si no sabia contenir-se, obrar amb astúcia, ho perdia tot, definitivament. Si li digués què li passava! Però allò no era cap pregunta. S’hi assemblava. Venia a ser un comentari que no el comprometia. Tombà el cap amb l’esperança de trobar algú que a última hora el compadís, amb ganes d’ajudar-lo. Refia-te’n. Cap mica de cordialitat ni tal sols d’interès en aquella mirada de conill del senyor Rovira: inexpressiva, mansa, sempre igual a si mateixa.

—Haig de parlar amb don Narcís —va dir per dir alguna cosa.

—Doncs, si no s’hi afanya no hi serà pas a temps. Avui té pressa. Ara, que si em vol creure a mi, em penso que val més…

En Quimet sortí disparat de l’oficina sense acabar d’atendre el consell del senyor Rovira. No podia perdre ni una hora més, ni un sol minut. No trucà a la gerència, com era de rigor, va entrar-hi impetuosament. Don Narcís estava tancant els calaixos de la taula, disposant-se a plegar. En escoltar el vaivé de la porta es regirà, sorprès.

—Ah, és vostè, Joaquim!

El tenia allà dins, no se li escaparia; l’hauria d’escoltar, si no de grat, per força.

—És que el senyor Rovira m’acaba de dir que potser el trobaria fora, i com que necessitava parlar-li avui mateix…

—No es preocupi, home de Déu, ni faci compliments. Realment porto pressa i em disposava a sortir, però tractant-se de vostè…

El to era cordial, ajustat al seu estil. Potser un inquiet anar i venir de les pupil·les delatava una certa inquietud si no fos el desig de treure-se’l del davant com més aviat millor. En Quimet reüllà al seu entorn. Era estúpid, però per un moment va tenir la impressió que la senyora Rosa i la tia Sílvia l’espiaven des del lavabo de don Narcís. Tant li fot si hi eren. […]

—Digui què vol.

Xavier Benguerel. Suburbi. Barcelona: Proa, 1985, p. 131-132

1.5. Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d'aquest curs.

1.5.1.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quina relació tenia la Natàlia amb els coloms que hi havia a casa seva a la novel·la La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. [1 punt]

1.5.2.

Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Afirmació · Vertader · Fals

1.5.3.

Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Afirmació · Vertader · Fals