Ejercicio 4 - Opció A · Latín II Selectividad Cataluña Juny Serie 2 2022

Llegiu el passatge de sota, que pertany a una de les lectures obligatòries, i elaboreu un text expositiu de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules) en què respongueu a les qüestions...

Solución: El text correspon a l'episodi d'«Ariadna i el Laberint» de les *Metamorfosis*, el gran recull de mites i llegendes gregues i romanes compost en hexàmetres pel poeta llatí Publi Ovidi Nasó. Ovidi desenvolupà la seva obra literària en els cercles literaris del final de l'època d'August. Pertanyia a una generació més jove que la de Virgili i Horaci. Va ser admès en el cercle literari de Valeri Messala Corví i va rebre el suport del poeta Tibul, pel qual Ovidi sentí una especial devoció. Va caure en desgràcia davant d'August i l'emperador va decretar el seu desterrament a Tomis, entre els escites, l'any 8 o 9 dC, coincidint amb l'acabament de les *Metamorfosis*. Les causes d'aquest càstig no estan gaire clares. Ovidi al llibre segon de *Les tristes* fa al·lusió a un «poema» i a un «error» com a motius del seu exili. Sembla que el poema a què es refereix seria l'*Ars amatoria* i l'error, haver vist una cosa que no havia de veure. El monstre de doble figura que s'esmenta a l'inici d'aquest passatge és el Minotaure, un ésser híbrid d'humà i toro, que la dona del rei Minos de Creta, Pasífae, havia engendrat fruit de la seva unió amb un toro. El rei Minos per amagar la vergonya familiar encomana a l'enginyer Dèdal la construcció d'un laberint i hi fa tancar el Minotaure. L'aliment d'aquest monstre eren set joves de cada sexe, escollits a la sort, enviats des d'Atenes cada nou anys, com a tribut exigit per Minos als atenesos. En una de les trameses s'hi presenta voluntàriament Teseu, fill del rei atenès Egeu. Ariadna, la filla de Minos, se n'enamora. Amb l'ajut d'Ariadna, assessorada per l'enginyer Dèdal, Teseu aconsegueix matar el Minotaure i sortir del laberint recollint el fil d'un cabdell que havia anat amollant en entrar-hi. Teseu s'endú amb ell Ariadna però la deixa abandonada a l'illa de Naxos. Allà el déu Líber (Bacus) la consola entre els seus braços i transforma la corona de la noia en una constel·lació. En descobrir els fets, Minos, el pare d'Ariadna, empresona dins del Laberint Dèdal, el seu artífex, junt amb el fill Ícar, per haver contribuït amb el seu enginy a la fugida de Teseu i Ariadna.