Examen de Latín II Selectividad Cataluña 2021 · Setembre Serie 1

Durant el regnat de Tul·lus Hostili, la guerra dels romans contra els albans es resol amb un combat entre trigèmins dels dos bàndols

Tullus Hostilius, rex creatus, bellum Albanis indixit, quod trigeminorum certatione finiuit. Erant apud Romanos trigemini Horatii, apud Albanos tres Curiatii. Foedere icto, concurrunt; statim duo Romanorum ceciderunt, tres Albanorum uulnerati sunt. Unus Horatius, quia tribus impar erat, fugam simulauit et singulos per interualla insequentes interfecit.

Anònim. De uiris illustribus Vrbis Romae, I, 1-7

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

Albanus, -a, -um: albà (habitant de la ciutat d'Alba Longa).

Curiatius, -i (m.): Curiaci (nom de família albà).

foedus, -eris (n.): tracte, tractat, pacte.

Horatius, -i (m.): Horaci (nom de família romà).

ico, ici, ictum (3a, tr.): concloure, signar.

impar, -aris: (amb dat.) inferior a, en inferioritat davant (de).

indico, indixit, indictum (3a, tr.): (esp.) bellum indicere, declarar la guerra.

insequens, -ntis (m.): perseguidor.

quia (conj.): ja que, com que.

singuli, -ae, -a: un per un.

Tullus, -i Hostilius, -i (m.): Tul·lus Hostili (tercer rei de Roma).

unus, -a, -um: únic.

1. Exercici de traducció [4 punts]

Feu la versió del text següent:

Durant el regnat de Tul·lus Hostili, la guerra dels romans contra els albans es resol amb un combat entre trigèmins dels dos bàndols

Tullus Hostilius, rex creatus, bellum Albanis indixit, quod trigeminorum certatione finiuit. Erant apud Romanos trigemini Horatii, apud Albanos tres Curiatii. Foedere icto, concurrunt; statim duo Romanorum ceciderunt, tres Albanorum uulnerati sunt. Unus Horatius, quia tribus impar erat, fugam simulauit et singulos per interualla insequentes interfecit.

Anònim. De uiris illustribus Vrbis Romae, I, 1-7

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

Albanus, -a, -um: albà (habitant de la ciutat d'Alba Longa).

Curiatius, -i (m.): Curiaci (nom de família albà).

foedus, -eris (n.): tracte, tractat, pacte.

Horatius, -i (m.): Horaci (nom de família romà).

ico, ici, ictum (3a, tr.): concloure, signar.

impar, -aris: (amb dat.) inferior a, en inferioritat davant (de).

indico, indixit, indictum (3a, tr.): (esp.) bellum indicere, declarar la guerra.

insequens, -ntis (m.): perseguidor.

quia (conj.): ja que, com que.

singuli, -ae, -a: un per un.

Tullus, -i Hostilius, -i (m.): Tul·lus Hostili (tercer rei de Roma).

unus, -a, -um: únic.

Exercici 2. Morfosintaxi

OPCIÓ A

2.1.

En la construcció quod trigeminorum certatione finiuit, digueu quin tipus d'oració introdueix quod i indiqueu-ne l'antecedent.

2.2.

Digueu quin sintagma fa la funció de subjecte de la forma verbal uulnerati sunt; expliqueu els elements que el constitueixen i la relació sintàctica existent entre ells.

Durant el regnat de Tul·lus Hostili, la guerra dels romans contra els albans es resol amb un combat entre trigèmins dels dos bàndols

Tullus Hostilius, rex creatus, bellum Albanis indixit, quod trigeminorum certatione finiuit. Erant apud Romanos trigemini Horatii, apud Albanos tres Curiatii. Foedere icto, concurrunt; statim duo Romanorum ceciderunt, tres Albanorum uulnerati sunt. Unus Horatius, quia tribus impar erat, fugam simulauit et singulos per interualla insequentes interfecit.

Anònim. De uiris illustribus Vrbis Romae, I, 1-7

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

Albanus, -a, -um: albà (habitant de la ciutat d'Alba Longa).

Curiatius, -i (m.): Curiaci (nom de família albà).

foedus, -eris (n.): tracte, tractat, pacte.

Horatius, -i (m.): Horaci (nom de família romà).

ico, ici, ictum (3a, tr.): concloure, signar.

impar, -aris: (amb dat.) inferior a, en inferioritat davant (de).

indico, indixit, indictum (3a, tr.): (esp.) bellum indicere, declarar la guerra.

insequens, -ntis (m.): perseguidor.

quia (conj.): ja que, com que.

singuli, -ae, -a: un per un.

Tullus, -i Hostilius, -i (m.): Tul·lus Hostili (tercer rei de Roma).

unus, -a, -um: únic.

Exercici 2. Morfosintaxi

OPCIÓ B

2.1.

Digueu com s'anomena la construcció formada per foedere icto; expliqueu els elements que la constitueixen i la relació sintàctica existent entre ells.

2.2.

Indiqueu el subjecte i el complement directe dels verbs simulauit i interfecit.

3. Exercici de llengua, literatura o civilització romanes [2 punts]

OPCIÓ A

[Cada resposta correcta val 0,5 punts; les respostes errònies no seran penalitzades]

Escriviu en els espais en blanc el llatinisme que considereu més adient per a completar cadascuna de les frases següents. Tingueu en compte que l'heu de triar de la llista que trobareu a continuació de les frases i que no en podeu repetir cap.

3.1.

Quina indemnització li correspondria a un treballador amb un sou de 1.800 € al mes amb de les pagues extres i una antiguitat de quinze anys a l'empresa?

3.2.

No ha calgut que li donés gaires explicacions, ho ha entès de seguida. Realment,.

3.3.

És un tibat, sempre amb aquell despectiu als llavis.

3.4.

Va fer esperar els membres del tribunal més de mitja hora i, per a més, ni tan sols es va disculpar.

Llatinismes: rigor mortis, inri, non plus ultra, rictus, superàvit, ídem, a posteriori, súmmum, intelligenti pauca, motu proprio, prorrata, ultimàtum.

3. Exercici de llengua, literatura o civilització romanes [2 punts]

OPCIÓ B

[Cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte]

Encircleu la lletra que correspon a l'opció correcta en cada cas.

3.1.

L'autor d'una història de Roma des de la seva fundació és

3.2.

A la divulgació dels ideals d'August de regeneració moral hi van contribuir literats com ara

3.3.

Eneas baixa a l'inframon acompanyat de

3.4.

L'obra d'Ovidi que constitueix un recull de cartes escrites per personatges mítics femenins als seus amants absents es titula

Exercici d'exposició d'un tema de literatura o de civilització romanes

[3 punts]

OPCIÓ A

Llegiu el passatge de sota, que pertany a una de les lectures obligatòries. Elaboreu un text expositiu de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules) explicant:

A quina obra i a quin episodi concret d'aquesta obra pertany.

Qui n'és l'autor i en quin entorn literari va desenvolupar la seva producció.

Com es diuen els protagonistes del mite i quines relacions de parentiu tenen.

En quina situació es troben.

A quina deessa consulten i què li demanen.

Com interpreten les paraules de la deessa, com hi reaccionen i, finalment, quin n'és el resultat.

La deessa, commoguda, va donar aquesta resposta: «Allunyeu-vos del temple, cobriu-vos el cap, deslligueu-vos els ceynidors dels vestits i llanceu darrere l'esquena els ossos de la vostra gran mare.»

Van romandre llarg temps astorats, [...].

(Traducció de Ferran Aguilera)

Exercici d'exposició d'un tema de literatura o de civilització romanes

[3 punts]

OPCIÓ B

El plànol adjunt correspon a una reconstrucció de la Lleida romana. En quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), desenvolupeu el tema de la ciutat romana de Lleida contestant les qüestions següents:

Digueu el nom llatí de la ciutat i la cronologia de la seva fundació.

Especifiqueu quin poble iber habitava abans la zona i el nom del nucli iber habitat anterior a la fundació romana.

Expliqueu la importància històrica que tingué la ciutat a la Hispània romana fent especial referència al conflicte bèl·lic més important de què va ser escenari, a l'època en què va succeir, als generals que el van protagonitzar i a la font històrica gràcies a la qual en tenim coneixement.

Ajudant-vos del plànol, descriviu-ne l'estructura urbanística en relació amb les característiques topogràfiques de l'emplaçament.

Esmenteu alguna de les restes romanes que s'hi conserven.