Exercici 1 - Opció B · Historia de la Filosofía Selectividad Cataluña Setembre Serie 2 2026

Tema: Kant · Del examen Setembre Serie 2 (2026)

Enunciado

OPCIÓ B

Els fins que un ésser racional es proposa, segons li plau, com a efectes de la seva acció [...] són en conjunt només relatius, atès que únicament la seva relació amb una facultat de desitjar del subjecte, particularment constituïda, els atorga el valor que tenen, el qual consegüentment no pot proporcionar cap principi universal per a tot ésser racional [...]. D’aquí que tots aquests fins relatius només siguin el fonament d’imperatius hipotètics.

Però suposant que hi hagi alguna cosa l’existència de la qual en si mateixa tingui un valor absolut, quelcom que, com a fi en si mateix, podria ser fonament de lleis determinades, aleshores en això i només en això rauria el fonament d’un imperatiu categòric possible, és a dir, d’una llei pràctica.

[...] L’imperatiu pràctic serà el següent: Actua de tal manera que tractis la humanitat, tant en la teva persona com en la persona de qualsevol altre, sempre al mateix temps com a fi, mai simplement com a mitjà. [...]

Seguint amb els [quatre] exemples anteriors, tenim:

[...]

En quart lloc, pel que fa al deure meritori envers els altres, el fi natural que tenen tots els homes és la seva pròpia felicitat. Ara: la humanitat podria subsistir, certament, si ningú no contribuís a la felicitat dels altres però tampoc no els sostragués felicitat expressament. Però això seria només una concordança negativa i no pas positiva amb la humanitat com a fi en si mateixa, si cadascú no s’esforcés també, tant com li fos possible, a promoure els fins dels altres. Perquè els fins d’un subjecte que és un fi en si mateix han de ser també, tant com sigui possible, els meus fins, si aquesta concepció ha de tenir en mi tot el seu efecte.

Immanuel KANT. Fonamentació de la metafísica dels costums, II

Pregunta I. Feu un breu resum d'aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s'estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre cent i cent trenta paraules.) [2 punts]

Pregunta II. Expliqueu breument el significat que tenen en el text les expressions següents (responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas): [1 punt]

a)

b)

Pregunta III. Considereu la següent afirmació del text: «els fins d’un subjecte que és un fi en si mateix han de ser també, tant com sigui possible, els meus fins». Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació d’Immanuel Kant, i quin paper i quina justificació té aquesta afirmació dins de les propostes de Kant. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Kant que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

Enunciado: Exercici 1 - Opció B · Historia de la Filosofía Selectividad Cataluña Setembre Serie 2 2026

Solución

Según los criterios oficiales de corrección

Pregunta I. Feu un breu resum d'aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s'estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre cent i cent trenta paraules.) [2 punts]

Solución: Una resposta ha d'assolir la màxima puntuació si exposa, d'una manera o altra, les idees següents: (i) El text comença distingint entre: (a) Els fins que una persona es proposa d'acord amb els seus desitjos. Què cal fer per aconseguir aquests fins ho indicarà un *imperatiu hipotètic*. (b) La possible existència d'alguna cosa que tingui valor absolut i que sigui, per tant, un fi en ella mateixa. L'existència d'aquesta cosa amb valor absolut donaria lloc a un *imperatiu categòric* o *llei pràctica*. (ii) Després el text formula l'imperatiu pràctic. [No cal repetir la formulació en el resum.] (iii) Finalment, el text diu que per a actuar d'acord amb aquest imperatiu categòric, que demana tractar la humanitat sempre com un fi en ella mateixa, em cal no sols no impedir que els altres siguin feliços, sinó que he de fer que els seus fins, siguin els meus. És a dir, contribuir activament a la seva felicitat.

Pregunta II. Expliqueu breument el significat que tenen en el text les expressions següents: a) «imperatius hipotètics» [0,5 punts]

Solución: «imperatius hipotètics»: un imperatiu hipotètic és un principi que estableix què ha de fer una persona si vol aconseguir un determinat fi que ella té.

Pregunta II. Expliqueu breument el significat que tenen en el text les expressions següents: b) «llei pràctica» [0,5 punts]

Solución: «llei pràctica»: principi que estableix què ha de fer qualsevol ésser racional, sense que estigui condicionat a si es tenen determinats desitjos.

Pregunta III. Considereu la següent afirmació del text: «els fins d’un subjecte que és un fi en si mateix han de ser també, tant com sigui possible, els meus fins». Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació d’Immanuel Kant, i quin paper i quina justificació té aquesta afirmació dins de les propostes de Kant. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Kant que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

Solución: Una resposta ha de tenir la màxima puntuació si tracta, adequadament, els punts següents: (i) Algunes de les idees bàsiques de l'ètica kantiana, molt especialment: què és un imperatiu categòric (la distinció entre imperatius hipotètics i categòrics). (ii) Presentar la formulació de l'imperatiu categòric en termes del "fi en si mateix", i explicar què vol dir i com s'ha d'entendre aquest principi. Aquí la resposta ha de mostrar comprensió del principi. Una manera de demostrar aquesta comprensió és aplicant adequadament, de forma breu, aquest principi a algun cas (per exemple, al cas de complir una promesa) abans d'aplicar-lo, també, al cas específic per al qual es demana. (iii) Aplicació de l'imperatiu categòric en la formulació del "fi en si mateix" al cas d'ajudar els altres, que es descriu en el mateix text de l'examen. (iv) És especialment rellevant que l'alumne sàpiga explicar, amb les seves pròpies paraules i mostrant comprensió, allò que Kant diu breument en el text de l'examen, i al qual fa referència explícita la frase objecte de la pregunta: per a actuar d'acord amb l'imperatiu categòric, que demana tractar la humanitat sempre com un fi en ella mateixa, em cal no sols no impedir que els altres puguin perseguir allò que desitgen i que els farà feliços, sinó que he de fer que els fins dels altres siguin també els meus. És a dir, he de contribuir activament a la seva felicitat. (v) Serà meritori (pot afegir puntuació), però no imprescindible per a tenir la màxima puntuació, que l'alumne/a distingeixi entre els casos on hi ha involucrat un deure necessari o estricte (per exemple, els casos del suïcidi i la falsa promesa), i els casos on hi ha involucrats deures contingents (o meritoris) (per exemple, el cas del desenvolupament de les pròpies capacitats), i que assenyali que el cas objecte d'aquesta pregunta, ajudar els altres, es tracta d'un deure contingent.

La explicación paso a paso, hecha con IA, es Premium. Premium

Resuélvelo aquí mismo: corrección automática, pistas y solución paso a paso.

‹ Exercici 2 · Juny Serie 5 2026 · Exercici 1 - Opció B · Juny Serie 4 2025 ›

Más ejercicios de Kant

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat