Exercici 1 - Opció A · Historia de la Filosofía Selectividad Cataluña Setembre Serie 2 2023

Pregunta I. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

Solución: El text estableix com a criteri moral general que cal poder voler que la màxima de la nostra acció esdevingui llei universal. Kant distingeix dos tipus de màximes contràries al deure: aquelles que no es poden ni tan sols pensar com a llei universal sense contradicció lògica intrínseca, oposades als deures estrictes o rigorosos; i aquelles que es poden pensar com a tals però és impossible voler que siguin universals sense incórrer en una contradicció de la voluntat, oposades als deures amplis o meritoris.

Pregunta II. a) «màxima»:

Solución: Principi subjectiu de l'acció / regla o norma pràctica individual que guia la conducta d'una persona concreta en determinades circumstàncies segons la seva voluntat.

Pregunta II. b) «sense contradicció»:

Solución: Sense que es donin elements incompatibles entre si o que facin impossible la coherència lògica interna de la màxima en fer-se universal.

Pregunta III. Expliqueu el sentit i la justificació, segons Immanuel Kant, de la següent afirmació del text: «el primer tipus d’accions s’oposen al deure estricte (o rigorós), mentre que el segon tipus d’accions s’oposen al deure ampli (o meritori)». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Kant que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Solución: L'afirmació expressa com s'aplica l'imperatiu categòric com a criteri universalitzador de màximes per derivar i classificar els deures morals. D'una banda, els deures estrictes o rigorosos (com la prohibició del suïcidi o de la falsa promesa) provenen d'accions les màximes de les quals no poden ser universalitzades sense incórrer en una contradicció lògica intrínseca de pensament (la promesa mateixa deixaria d'existir com a institució). De l'altra, els deures amplis o meritoris (com el desenvolupament de les pròpies capacitats o el deure d'ajudar qui ho necessita) provenen de màximes que es poden concebre sense contradicció en una hipotètica llei natural, però cap ésser racional no pot voler racionalment que esdevinguin universals, ja que tothom necessita en algun moment l'ajuda o el concurs d'altres éssers racionals.