Exercici 1 - Opció A · Historia de la Filosofía Selectividad Cataluña Setembre Serie 3 2024

Pregunta I. Expliqueu breument (entre setanta i cent deu paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

Solución: Idees principals que cal exposar segons el criteri oficial: (i) Kant analitza casos en què es violen els «deures necessaris o estrictes» envers els altres, com ara fer una falsa promesa o atemptar contra la llibertat i la propietat alienes. (ii) En aquests casos s'utilitza les altres persones exclusivament com a mitjans per a finalitats que no comparteixen, vulnerant el principi moral que exigeix tractar i valorar sempre tot ésser racional com a fi en si mateix.

Pregunta II. a) «deure necessari o estricte»:

Solución: Una obligació d'actuar d'una determinada manera que hem de respectar sempre i en totes les circumstàncies; actuaríem malament si en alguna ocasió concreta no actuem d'aquella manera.

Pregunta II. b) «mitjà»:

Solución: Quelcom que s'usa per tal d'assolir una altra cosa, que és la que pròpiament es valora o es vol aconseguir.

Pregunta III. Expliqueu el sentit i la justificació, segons Immanuel Kant, de la següent afirmació del text: «Aquí es fa manifest, en efecte, que el transgressor dels drets dels homes té la intenció de servir-se de la persona dels altres simplement com a mitjà, sense prendre en consideració que ells, com a éssers racionals, sempre han de ser valorats al mateix temps com a fins.» [3 punts]

Solución: Punts clau que ha de contenir la justificació segons el pensament de Kant: 1. Fonaments de l'ètica deontològica kantiana: l'imperatiu categòric (llei moral incondicionada i autònoma, oposada als imperatius hipotètics) i el valor absolut de la bona voluntat i del deure. 2. La formulació de la humanitat o del fi en si mateix de l'imperatiu categòric («obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre al mateix temps com a fi i mai simplement com a mitjà»), fonamentada en la dignitat i l'autonomia de tot ésser racional. 3. Aplicació als exemples esmentats al text: la violació de la llibertat i la propietat i la falsa promesa constitueixen transgressions de deures necessaris/estrictes envers els altres, instrumentalitzant l'ésser racional sense que aquest pugui consentir ni contenir en ell mateix el fi de l'acció.