Exercici 1 - Opció A · Historia de la Filosofía Selectividad Cataluña Setembre Serie 2 2026

Pregunta I. Feu un breu resum d'aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s'estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre cent i cent trenta paraules.) [2 punts]

Solución: Una resposta ha d'assolir la màxima puntuació si exposa, d'una manera o altra, les idees següents: (i) Quan raonem en termes de causa i efecte, ho fem a partir de l'experiència. I treure conclusions a partir de l'experiència sempre requereix assumir que la natura en el futur es comportarà com ho ha fet en el passat. (ii) No tenim, però, cap bona raó per pensar que la naturalesa en el futur es comportarà com ho ha fet en el passat: (a) No podríem demostrar que la natura en el futur es comportarà com en el passat usant un argument demostratiu (que no apel·li a l'experiència), perquè és possible concebre que la natura pogués canviar; (b) Tampoc no podríem demostrar que la natura en el futur es comportarà com ho ha fet en el passat usant un argument probable (que sí apel·li a l'experiència) perquè, fer això, suposaria assumir ja allò que volem provar.

Pregunta II. a) «raonaments»:

Solución: Un raonament és l'intent de justificar una afirmació, sobre la base d'altres afirmacions.

Pregunta II. b) «conformitat»:

Solución: Que són de la mateixa mena, que tenen característiques similars, que es comporten de la mateixa manera.

Pregunta III. Considereu la següent afirmació del text: «És evident que Adam [...] no hauria estat mai capaç de demostrar que el curs de la natura hagi de continuar sent uniformement el mateix i que el futur hagi de ser conforme al passat.» Expliqueu quin és el sentit d'aquesta afirmació i de quina manera David Hume intenta justificar-la.

Solución: Una resposta ha de tenir la màxima puntuació si tracta, adequadament, els punts següents: (i) Contextualitzar breument la qüestió: l'empirisme de Hume; el problema de la causalitat: Què ens justifica creure que de les mateixes causes, en el futur, se seguiran els mateixos efectes que es van produir en el passat? (ii) Hume ens fa adonar que hi hauria, en principi, dues maneres en què es podria mirar de justificar que el futur serà igual al passat: (a) Mitjançant una demostració (un argument a priori), o (b) Mitjançant un argument que apel·li a l'experiència (o, com ell l'anomena, un argument probable). Hume argumentarà que ni (a) ni (b) no permeten oferir una justificació de que la naturalesa en el futur serà com en el passat. (iii) En la resposta a aquesta pregunta cal explicar de forma clara l'avaluació que Hume fa de la possibilitat esmentada a (a), és a dir: es pot justificar, segons Hume, amb una demostració (una prova a priori) que la natura en el futur es comportarà de manera semblant a com ho ha fet en el passat? (iv) Hume argumenta que no: no es pot oferir una prova a priori que estableixi que la naturalesa en el futur serà com en el passat. Si es pogués establir a priori que la naturalesa en el futur ha de ser com en el passat, aleshores hauria de ser impossible poder imaginar sense contradicció que la naturalesa fos d'una altra manera. Però no hi ha cap contradicció lògica o conceptual a imaginar que, tot i que fins ara, la naturalesa s'ha comportat de determinada manera, en el futur es comportés d'una manera diferent.