Exercici 1 - Opció B · Historia de la Filosofía Selectividad Cataluña Juny Serie 5 2026

Pregunta I. Feu un breu resum d'aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s'estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre vuitanta i cent vint paraules.) [2 punts]

Solución: Una resposta ha d'assolir la màxima puntuació si exposa, d'una manera o altra, les idees següents: (i) Descartes, en aquest punt de les Meditacions, ha establert que sap que ell és una cosa que pensa, i que no és cap cosa corpòria: doncs pot considerar la possibilitat que no existeixi cap cosa corpòria, sense que això suposi haver de deixar d'estar segur que ell existeix. (ii) La imaginació només permet representar-se allò que és corpori. (iii) Per tant, res del que es representa amb la imaginació forma part del que ell sap sobre ell mateix.

Pregunta II. a) «imatge»:

Solución: «imatge»: és aquella idea que algú té quan (creu que) està percebent una cosa, i també quan només imagina com seria percebre-la.

Pregunta II. b) «cossos»:

Solución: «cossos»: allò que està situat en l'espai i té extensió.

Pregunta III. Considereu la següent afirmació del text: «Sé amb certesa que res del que puc comprendre per mitjà de la imaginació no pertany al coneixement que tinc de mi mateix.» Expliqueu quin és el sentit d'aquesta afirmació que René Descartes fa a la meditació II, com encaixa aquesta afirmació amb el conjunt de l'argumentació de Descartes a les Meditacions i quina justificació tindria aquesta afirmació segons Descartes. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

Solución: Una resposta ha de tenir la màxima puntuació si tracta, adequadament, els punts següents: (i) Trets bàsics de la primera part de l'argumentació de Descartes a les Meditacions (Meditació primera i segona): (ii) El dubte metòdic. Raons per al dubte. (iii) El cogito com a primera veritat indubtable. (iv) El primer argument per establir que jo no soc el mateix que el meu cos (que es troba en el mateix text de l'examen): a. Estic segur que jo existeixo. b. No estic segur que existeixi cap cos. c. Per tant, no pot ser que jo sigui un cos. (v) Explicació amb les pròpies paraules de l'estudiant de la raó que Descartes ofereix, en el text mateix de l'examen, per descartar que usar la imaginació sigui, en aquest punt de les Meditacions, una manera d'obtenir informació sobre la seva naturalesa: la imaginació pretén representar formes corpòries; atès que ja ha establert (punt (iv)) que ell no és un cos, la imaginació no pot servir per aclarir quina és la seva naturalesa.