Exercici 1 - Opció A · Historia de la Filosofía Selectividad Cataluña Juny Serie 1 2024

Pregunta I. Expliqueu breument (entre vuitanta i cent vint paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

Solución: Per assolir la màxima puntuació, cal que el resum exposi, d'una forma o altra, les idees següents: (i) Totes les qualitats que puc copsar amb els sentits en un tros de cera, canvien quan l'acosto al foc, però tot i així jo sé que segueix essent el mateix tros de cera. (ii) Per tant, allò que conec quan conec aquest tros de cera no són aquestes qualitats que m'arriben pels sentits. (iii) El que em permet copsar què és el tros de cera no són els sentits, sinó l'enteniment.

Pregunta II. a) «distintament»:

Solución: Sense confondre-ho amb cap altra cosa, de forma separada.

Pregunta II. b) «esperit»:

Solución: La part d'una persona que té la capacitat de pensar (la ment, l'ànima racional o substància pensant / *res cogitans*).

Pregunta III. Expliqueu el sentit i la justificació, segons René Descartes, de la següent afirmació del text: «la percepció del tros de cera no és en absolut una visió, ni un tacte, ni una imaginació [...], sinó una inspecció de l'esperit». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

Solución: Una resposta ha de tenir la màxima puntuació si tracta adequadament els punts següents: (i) Descripció del projecte filosòfic de Descartes a les *Meditacions metafísiques*: escepticisme metodològic, raons per dubtar del que ens diuen els sentits. Intent de fonamentar el coneixement a partir d'una primera veritat que coneixem amb claredat i distinció. (ii) Descripció en les pròpies paraules de l'estudiant de l'argument descrit parcialment en el text de l'examen segons el qual allò que em permet conèixer que és aquest tros de cera no són els sentits: perquè quan l'acosto al foc la cera canviarà molt (canviarà allò que perceben els sentits), però tot i així jo sabré que es tracta del mateix tros de cera. (iii) El que em permet copsar què és la cera no és tampoc la imaginació: encara que ara percebi amb els sentits la cera com tenint certes propietats i pugui imaginar que en podria tenir unes altres, amb la imaginació no puc considerar totes les possibles diferents maneres en què podria ser la cera (tenir forma rodona, tenir forma triangular, etc.). Però jo sé que la cera pot tenir aquestes innumerables possibles formes. Si ho sé no pot ser, doncs, perquè de fet hagi imaginat totes aquestes innumerables possibles formes. (iv) Per altra banda, és clar que sí que conec aquest tros de cera. Però com que resulta que no podria copsar què és aquest tros de cera simplement amb el que em diuen els sentits, o amb el que em diu la imaginació, ha de ser que el meu coneixement de la cera es fonamenta, en darrer terme, en l'enteniment.