Exercici 1. Opció B · Historia de la Filosofía Selectividad Cataluña Setembre Serie 3 2025

Pregunta I. Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre noranta i cent trenta paraules.)

Solución: Per assolir la màxima puntuació, l'alumne/a ha d'exposar, d'una forma o altra, les idees següents: (i) En aquest text, Descartes està (encara) considerant la possibilitat que hi hagi algú maligne i extremadament poderós que el vol enganyar. (ii) Atès que pot haver-hi aquest ésser maligne i extremadament poderós, no pot estar segur de tenir cap de les propietats que se solen atribuir al cos, en particular la propietat d'estar percebent diferents objectes. (iii) Conclou, que l'única propietat que pot estar segur de tenir és la de pensar. El pensament és l'única cosa que li pertany necessàriament. Ell és, doncs, una cosa que pensa. (iv) A partir d'aquí pot afirmar que ell no és un cos humà: pot suposar que ell no té cos, i tot i així, i al mateix temps, seguir mantenint que està segur que ell existeix. Per tant, no pot ser que ell sigui un cos.

Pregunta II. Expliqueu breument el significat que tenen en el text els mots següents: a) «necessàriament»:

Solución: Que seria impossible que fos d'una altra manera.

Pregunta II. Expliqueu breument el significat que tenen en el text els mots següents: b) «suposició»:

Solución: Es fa una suposició quan es pren en consideració una possible manera en què podrien ser les coses, sense acceptar, si més no de moment, que realment són d'aquella manera.

Pregunta III. Considereu la següent afirmació del text: «No soc de cap manera aquesta agrupació de membres que anomenem cos humà.» Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació i de quina manera es relaciona amb les propostes filosòfiques de René Descartes; indiqueu de quina manera aquesta afirmació es justifica a partir d’aquestes propostes.

Solución: La màxima puntuació requeriria tractar, d'alguna manera, els punts següents: (i) Explicar en què consisteix el dubte metòdic de Descartes: es tracta d'un mètode per intentar trobar un fonament segur del coneixement. L'apel·lació a la possibilitat del geni maligne com a base per al dubte general. (ii) El *cogito* com a prova d'una primera veritat segura. (iii) Si fem servir el dubte metòdic, hem de considerar com a fals tot allò sobre el que es podria dubtar; això porta Descartes a concloure que l'única propietat necessària que tinc és la de pensar, i que, per tant, l'essència del jo és el pensament. (iv) Explicar i desenvolupar, amb les pròpies paraules de l'estudiant, el raonament que hi ha en la darrera frase del text: no pot ser que jo sigui un cos, perquè puc estar suposant que no tinc cos, al mateix temps que ja he establert que puc afirmar amb seguretat que jo existeixo i que jo soc una cosa que pensa. Per tant, segons Descartes, aquesta cosa que pensa, jo, no pot ser que sigui un cos: si la cosa que pensa i el cos fossin la mateixa entitat, aleshores, no podria passar (com de fet passa) que jo estigui segur que una existeix sense estar segur que l'altre existeix. (v) Serà meritori (afegirà puntuació, si es presenta adequadament), però no és necessari (es pot treure la màxima puntuació sense incloure-ho), que l'estudiant presenti algun altre dels arguments que Descartes ofereix en la Meditació VI per a intentar justificar que el meu cos i el meu esperit són dues entitats diferents.