Crisi de la Restauració a Espanya (1902-1931)

Text del document

TEMA 8: LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ. Les resistències a la democratització política i social 1902-1931 Per què creus que s'ensorrarà el sistema de la Restauració? Algunes causes... Falta de capacitat del sistema per ampliar la base social. Conseqüències del desastre del 98. Divisió i fragmentació dels partits del torn. Increment de l'oposició. Guerra del Marroc. Con ictivitat social. Índex 1. El reformisme dinàstic conservador i la setmana tràgica 2. Enfortiment de l'oposició 3. Reformisme liberal i impacte de la 1GM 4. La Mancomunitat de Catalunya. 5. L'auge de l'obrerisme i la crisi de 1917 6. La descomposició del sistema parlamentari (1918-1923). 7.

La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) 1 EL REFORMISME CONSERVADOR I LA SETMANA TRÀGICA 6 1. Fracàs del primer govern regeneracionista Silvela, nou líder conservador, formarà govern l'any 1899 amb una política reformista: Entrada de "nous polítics" (Polavieja, Duran i Bas). Descentralització administrativa. Pujada i creació de nous impostos. Com a protesta, a Catalunya s'organitza el Tancament de Caixes al setembre del 1899. L'estat reprimirà durament la protesta (empresonament dels morosos, suspensió de les garanties constitucionals i declaració de l'estat de guerra). Francisco Silvela 1.

EL FRACÀS DEL PRIMER GOVERN REGENERACIONISTA Cal retenir aquesta informació: El DESASTRE DEL 98, marca profundament aquesta etapa. El tancament de caixes suposa una ruptura entre les elits econòmiques de Catalunya i els partits dinàstics! 8 2. LES OPCIONS DEL REFORMISME 1902 ALFONS XIII puja al tron. Regnat marcat pel reformisme. Corrents reformistes: a) PARTITS DEL TORN DINÀSTIC: La reforma des de dalt! b) PARTITS MARGINATS DEL SISTEMA ( Socialistes, republicans, nacionalistes, han d'apro tar i mobilitzar l'opinió pública) c) REGENERACIONISME INTEL·LECTUAL I LITERARI ( re exionant sobre la decadència d'Espanya i la necessitat de regeneració, reformes econòmiques i educatives.

9 CRONOLOGIA DEL REFORMISME DINÀSTIC 10 REFORMISME DINÀSTIC 1914 1898 El Desastre marcaria l'inici del reformisme La Primera Guerra Mundial i la Revolució Rusa marcarien l'inici de la desintegració del sistema de torns 11 Alfons XIII arribava al poder al 1902 als 16 anys, La seva etapa vindria marcada pel desastre del 98, i la descomposició del sistema Canovista. - El suport a la dictadura de primo de Rivera acabaria marcant el nal del seu regnat. A cionat als esports Sabeu quin és l'origen de la copa del rei?

1 REFORMISME CONSERVADOR "LA REVOLUCIÓ DES DE DALT" Calen canvis, la monarquia i la Constitució es mantindrien durant l'etapa 12 13 Antoni Maura, Partit conservador, Calia evitar la " revolució des de baix" En què consisteix la revolució des de dalt? El frau electoral era evident, per tant els nous dirigents del partits dinàstics tindran la intenció de sanejar els sistema. La opinió pública ( gràcies a la corrent regeneracionista, era conscient de la situació. Recordem Joaquin Costa Cal renovar des de dalt per evitar: LA REVOLUCIÓ DES DE BAIX!

14 " 15 REPRESENTANTS DEL REFORMISME DINÀSTIC PARTIT CONSERVADOR PARTIT LIBERAL FRANCISCO SILVELA ANTONIO MAURA EDUARDO DATO JOSE CANALEJAS SEGISMUNDO MORET COMTE DE ROMANONES MANUEL GARCÍA PRIETO " A) Parlem primer del REFORMISME CONSERVADOR. 1903, Antoni Maura puja al poder Qui era Maura? Mallorquí Inicis liberals entra al 1902 al partit conservador. 16 " OBJECTIUS de la política de MAURA: 1 -Cal desbancar a la vella casta de cacics 2-Desbancar als cacics però mantenint al marge a les classes populars! 3- Cal el suport de " LES MASSES NEUTRES" Què són les masses neutres? Aquella població indiferent amb la participació política. 17 REFORMISME CONSERVADOR COM ES DU A TERME?

LLEI D'ADMINISTRACIÓ LOCAL Pretèn minimitzar el caciquisme. Concedeix més autonomia als ajuntaments ( per atreure als regionalilmes) LLEI ELECTORAL 1907 vot obligatori, control més ferm de les juntes electorals. Fa més difícil el frau. Però no acaba amb la corrupció ni democratitza el sistema 18 REFORMISME CONSERVADOR COM ES DU A TERME? MESURES PROTECCIONISTES -Per apropar-se a la burgesia catalana, allunyada dels partits dinàstics a partir del tancament de caixes INSTITUT NACIONAL DE PREVISIÓ -Organisme de protecció social. Primera institució o cial encarregada de la Seguretat Social i de l'Assistència sanitària a Espanya.

REFORMES LABORALS -llei descans dominical, - llei de vagues, - millora de les condicions de treball de dones i infants - protecció en cas d'accidents 19 LA POLÍTICA EXTERIOR ACTIVA AL MARROC I després del Desastre del 98? -Política exterior espanyola es centra en el nord d'Àfrica. -Per la Conferència d'Algesires(1906) i el Tractat Hispanofrancès (1912) el Marroc quedarà dividit entre França i Espanya. Espanya inicia un protectorat al nord, a la zona coneguda com el RIFF. Interessos econòmics, sobretot miners (ferro/ infraestructures) i reparar l'orgull espanyol perdut. Barranco del Lobo i l'esclat de la SETMANA TRÀGICA Tenir en compte el context imperialista del moment.

Espanya ha de fer un gran esforç en mantenir el que li queda. Les tribus berebers de la zona contestaran a la presència espanyola. Atacs continuats fan que la presència d e l'exèrcit s'hagi d'intensi car. Barranco del Lobo i l'esclat de la SETMANA TRÀGICA Derrota espanyola al BARRANCO DEL LOBO ( juliol 1909). 153 militars moren i 600 ferits a prop de Melilla. Resposta del govern mobilització de "reservistes" Tenir en compte -Qui va a la guerra? gent treballadora de classe humil, sense recursos per pagar la redempció en metàl·lic. Barranco del Lobo i l'esclat de la SETMANA TRÀGICA Embarcament de tropes reservistes al port de Barcelona per lluitar a l'Àfrica.

Incidents (18 de juliol) 26 de juliol: El sindicat "Solidaritat Obrera" (antecedent de la CNT que es funda l'any 1910) crida a una VAGA GENERAL, que també rep el suport de la UGT i de grups republicans. Embarcament de tropes Desencadenant de la Setmana Tràgica L'esclat de la SETMANA TRÀGICA Setmana de protestes populars a Barcelona. Es construeixen BARRICADES (aprox 250) Es CREMEN edi cis religiosos (anticlericalisme) Es produeixen enfrontaments amb les forces de l'ordre.

" Comunicació del govern de Madrid a la premsa: "Advertidas las autoridades de la extensión del movimiento y de su evidente carácter sedicioso por las manifestaciones que los movimientos anarquistas, mezclados entre los obreros, hicieron respecto del carácter de dicha huelga, se reunieron para deliberar y acordaron declarar el estado de guerra en Barcelona y su provincia". Així, MAURA, Declarava l'estat de guerra i enviava tropes que posarien fi a les protestes cap al 29 de juliol de 1909. 25 RESPOSTA DEL GOVERN! " Balanç: 100 morts, 300 ferits i 100 edi cis destruïts.

La protesta no va tenir una direcció política clara, és una REVOLTA popular, espontània, tenint a Barcelona com a ciutat principal. També hi ha protestes a Sabadell. Durissima REPRESSIÓ: 2000 detencions / 17 penes de mort, 5 de les quals es van aplicar. Entre els afusellats es trobava Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de l'escola Moderna. Acusat d'instigador de les revoltes. 26 RESPOSTA DEL GOVERN! FRANCESC FERRER I GUÀRDIA La gura de ferrer i Guàrdia era reconeguda internacionalment. En què consistia l'ESCOLA MODERNA?

- Educació moral humanística (la religiosa relegada a àmbit familiar) - Ensenyaments adaptats a la psicologia i edat de l'alumnat - Sense premis, càstgs, o exàmens - Educació fonamentada sobre una base cientí ca i racional ( separar de lo místic o sobrenatural) - Conferències dominicals per famílies i alumnat.

Manifestació a l'Estat francés per protestar contra l'afusellament de Ferrer i Guàrdia CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES DE LA SETMANA TRÀGICA RETROCÉS DE LA LLIGA AL 1910 DIMISSIÓ DE MAURA AUGMENT SUPORT ANARQUISME 28 DESINTEGRACIÓ SOLIDARITAT CATALANA (en parlarem + endavant) DESENGANY POLÍTIC DESPRESTIGI DE LERROUX ( Conseqüències de la SETMANA TRÀGICA -Antonio Maura és obligat a dimitir per la forta i desmesurada repressió. (Maura no!!!) -Desprestigi del partit d'Alejandro Lerroux, entre la classe treballadora, ja que els dirigents van tenir un comportament "oportunista", sense fer costat als obrers. - Desintegració de "Solidaritat Catalana". La LLiga donarà suport a Maura i la forta repressió.

Finalment desapareix per les discrepàncies internes. - Retrocés electoral de La Lliga l'any 1910 ja que havia donat suport a la repressió. - Desengany amb la classe política, més suport a l'anarquisme. Conseqüències de la SETMANA TRÀGICA -Antonio Maura destituït Alfons XIII encarrega a Canalejas el govern Veurem després el reformisme liberal. Però ara, ens detenim a veure com l'oposició al sistema es va enfortint a poc a poc a poc. Conseqüències de la SETMANA TRÀGICA Una de les conseqüències de la SETMANA TRÀGICA serà: LA DEBILITAT DE LES FORCES DINÀSTIQUES, que donarà força a l'oposició.

Enfortiment del REPUBLICANISME Augment de l'ANARCOSINDICALISME TRENCAMENT DEL CATALANISME UNITARI augment del catalanisme republicà. RESUMIM El reformisme dinàstic CONSERVADOR EL REFORMISME CONSERVADOR Maura, nou líder conservador, es fa càrrec del govern (1903). "Revolució des de dalt" per fer-se a les "masses neutres". Pretén crear un estat fort i e caç que elimini els cacics. Llei d'administració local i Llei electoral del 1907. Mesures proteccionistes per impulsar l'activitat industrial.

Millora de la legislació laboral (Llei protectora d'accidents de treball, Llei sobre les condicions de treball de dones i nens, Llei del descans dominical i la Llei de vagues) Crea l'Institut Nacional de Previsió. Política exterior: intervenció al Marroc (Setmana Tràgica, 1909). Antonio Maura 2 L'ENFORTIMENT DE L'OPOSICIÓ 35 2. Les forces polítiques d'oposició Nacionalisme Català. Basc. Gallec. Moviment obrer. Socialisme. Anarquisme. Republicanisme. Nou republicanisme d'Unión Republicana. Republicanisme lerrouxista. Carlisme i tradicionalisme. 2. Les forces polítiques d'oposició EL NOU REPUBLICANISME D'UNIÓN REPUBLICANA Principal grup de l'oposició política.

Força notable a zones urbanes (menor in uència cacics). Moviment social més ampli, de caràcter reformista. Agrupa sectors de les classes mitjanes i capes populars. L'any 1903 neix Unión Republicana (Nicolás Salmerón). Programa: Restaurar la Constitució de 1869. Proclamar la República. Convocar Corts Constituents. A les eleccions de 1903 i 1905 obtindran importants victòries a ciutats com Madrid, València i Barcelona. Nicolás Salmerón 2. Les forces polítiques d'oposició EL LERROUXISME A 1908 funda el Partit Republicà Radical, amb el qual participarà de diferents governs durant la II República. Juntament amb la Lliga Regionalista, suposen la superació del torn dinàstic a Catalunya.

Principals característiques: Anticlericalisme. Propaganda antimonàrquica. Espanyolisme. Demagògia obrerista oposada a l'anarquisme. Alejandro Lerroux 2. Les forces polítiques d'oposició DEL CARLISME AL TRADICIONALISME El carlisme havia acceptat la participació electoral i tenia representació al Congrés. Es produeix una escissió i Juan Vázquez de Mella funda el Partido Tradicionalista, l'any 1919. Des del 1917 els sectors antiliberals demanaren la necessitat d'un govern autoritari. Amb l'arribada de la II República l'any 1931 els carlins, integristes i tradicionalistes van reunir-se en un sol partit, la Comunión Tradicionalista. Vázquez de Mella 2.

Les forces polítiques d'oposició CENTRE NACIONALISTA REPUBLICÀ (1906) Escissió de la LLiga Regionalista liderada per Lluis Domènech i Montaner. Es de nien com: Nacionalistes. Democràtics. Republicà. UNIÓ FEDERAL NACIONALISTA REPUBLICANA (1910) Unió de les forces republicanes d'esquerra després de la crisi de Solidaritat Catalana. Desfeta electoral al 1914 després d'unir-se amb el lerrouxisme (Pacte de Sant Gervasi). LA LLIGA REGIONALISTA Partit hegemònic a Catalunya. Reclamava el dret a l'autonomia, la modernització política espanyola i la descentralització. Enric Prat de la Riba (La nacionalitat catalana, 1906) i Francesc Cambó eren els seus portaveus a Madrid.

Tensions internes entre progressistes i possibilistes (partidaris de negociacions). Victòria a les eleccions de 1901 i derrota al 1903 i 1905 davant dels republicans. ELS PARTITS CATALANISTES 2. Les forces polítiques d'oposició SOLIDARITAT CATALANA (I) La presència de diputats catalanistes al Congrès va ser rebuda amb hostilitat per part dels partits dinàstics i la premsa de Madrid. En aquest clima de tensió van tenir lloc els incidents del Cu-cut! (1905) Important PAU! ELS PARTITS CATALANISTES FETS CLAU DE LA ÈPOCA Dins el Catalanisme com a oposició.

ELS FETS DEL CU-CUT 42 ELS FETS DE CU -CUT 43 VÍDEO " Un grup de militars assalten la seu de la revista per l'aparició d'un acudit que l'exèrcit considerava ofensiu. El govern no sanciona l'atac, suspèn tant el Cu-Cut! com el periòdic La Veu de Catalunya (lliguistes) i elabora el projecte de la LLEI DE JURISDICCIONS (1906): LLEI DE JURISDICCIONS : Totes les ofenses a l'exèrcit o els seus símbols seran jutjades per l'exèrcit. REBUIG MASSIU a aquesta llei que s'interpreta com un atac a la pròpia Catalunya.

44 FETS DE CU -CUT 1905 SOLIDARITAT CATALANA En resposta a la llei de Jurisdiccions es forma la coalició electoral: SOLIDARITAT CATALANA (1906), que aplega: - Lliga Regionalista - Republicans federals - Centre Nacionalista Republicà - Els carlins catalans Eleccions de 1907 els partits de Solidaritat Catalana presenten candidatura conjunta. Programa del Tívoli: Què demanen? - la derogació de la Llei de Jurisdiccions SOLIDARITAT CATALANA Eleccions de 1907 els partits de Solidaritat Catalana presenten candidatura conjunta. Programa del Tívoli: Què demanen? -la derogació de la Llei de Jurisdiccions -autogovern per Catalunya. Gran triomf en les eleccions.

Teatre Tívoli, Barcelona 1907 Solidaritat Catalana: gran tasca de difusió per a tot el territori català. Grans diferències entre els grups que la composen. A falta de programa comú, cal apel·lar al que els uneix. IDENTITAT. 47 PROGRAMA DEL TÍVOLI LA CAIGUDA DE SOLIDARITAT CATALANA Tot i l'èxit inicial, Solidaritat va patir discrepàncies ideològiques per la heterogeneïtat dels membres. Què va fer caure solidaritat catalana? A) La llei de la reforma de l'administració local impulsada per A. Maura (govern "llarg" de Maura de gener 1907 a octubre 1909) i recolzada per la Lliga, que hi veia un primer pas cap a l'autonomisme ja que permetia la creació d'un ens regionalista a Catalunya.

Altres partits no ho acceptaven. B) La defensa de la Lliga dels interessos de l'Església contra l'Ajuntament de Barcelona que volia neutralitat religiosa i coo cialitat del català a les escoles. C) Els fets de la Setmana Tràgica (1909) acaben dispersant la coalició per estar o no en contra de la repressió (La Lliga vol repressió i els republicans, no). 3 EL REFORMISME LIBERAL I L'IMPACTE DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL 49 " B) Parlem ara del REFORMISME LIBERAL. Líder reformista dels liberals José Canalejas. Intenta com Maura, una política regeneracionista. La seva etapa al govern va ser la més progressista.

Va dominar el reformisme dels liberals ns a la seva mort al 1912 50 Assassinat de CANALEJAS, 1912 " REFORMISME LIBERAL. Política regeneracionista. Cal reformar el sistema! Objectiu: - limitar el poder de l'Església. - Fi del monopoli a l'ensenyament. - atreure a certs sectors populars 51 JOSÉ CANALEJAS PRINCIPALS ACTUACIONS del REFORMISME LIBERAL LLEI DEL CANDAU 1910 Limita la instauració de nous ordres religiosos a ESpanya. Oposició de sectors catòlics i tensió amb el Vaticà. 52 REFORMES LABORALS -S'avança altre cop en millores laborals. -millora condicions laborals de la dona. Però in exible davant vagues i con ictes laborals. Durament reprimits. " Tot i les reformes…

RECORDEM, Política in exible amb les vagues. Tensió social. Con ictes laborals durament reprimits. Agafa força el moviment obrer. 53 II congrès de Solidaritat Obrera. Fundació de la CNT, Barcelona 30 de octubre a 1 de novembre de 1910 CNT: Sindicat Anarquista PRINCIPALS ACTUACIONS del REFORMISME LIBERAL REFORMA IMPOSTOS -Substitució dels consums per un impost progressiu sobre rendes urbanes. Provoca descontent classes benestants. LLEI DEL RECLUTAMENT 1912 Servei militar obligatori en temps de guerra. Es substitueix la redempció en metàl·lic.

Tot i que permet els soldats de quota ( servei reduït) 54 INICI DE LA CRISI DE TORN DELS PARTITS La mort de CANALEJAS, 1912 Obre periode d'inestabilitat que portarà a la crisi de 1917. 55 PRINCIPALS ACTUACIONS del REFORMISME LIBERAL LLEI DE MANCOMUNITATS - Important! És una resposta al nacionalisme. Dato, al poder un cop mort Canalejas, Aprova la llei al 1914. Permet la unió de diverses diputacions provincials per gestionar serveis. 56 En parlarem més endavant! RESUMIM El reformisme dinàstic LIBERAL EL REFORMISME LIBERAL Canalejas, nou líder liberal. Entre 1910-12 desenvolupa un reformisme social més gran. Planteja la separació Església-Estat (ley del candado).

Reforma del sistema d'impostos (impostos progressius). Llei de reclutament (1912): obligatori en temps de guerra i supressió de la redempció en metàl·lic. Lleis adreçades a millorar les condicions laborals. Llei de Mancomunitats per respondre a les reivindicacions nacionalistes (unió de diputacions provincials per gestionar). Morirà assassinat per un anarquista l'any 1912. José Canalejas 4 LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA 58 " 59 Per què és important? La Mancomunitat va ser el primer òrgan administratiu català des del 1714. Era la principal concessió d'autogovern aconseguida pel catalanisme ns la creació de la Generalitat l'any 1931.

Proposta i Constitució de la MANCOMUNITAT L'any 1911, la Diputació de Barcelona amb Enric Prat de la Riba com president, presenta la proposta al govern liberal de mancomunar les 4 diputacions (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona). CANALEJAS accepta la proposta i tira endavant un Projecte de mancomunitats, aprovat a les Corts el 1912 però el seu assassinat el 1912 va aturar la seva acceptació pel Senat (més conservador) Finalment, l'any 1913, el govern conservador de Dato publica el decret que accepta les mancomunitats amb nalitat purament administratives! La Mancomunitat es constitueix el 6 d'abril de 1914, amb les mateixes funcions i pressupost que els antigues diputacions.

Assemblea constitutiva de la Mancomunitat 1914. Proposta i Constitució de la MANCOMUNITAT La Mancomunitat va tenir tres presidents: -Enric Prat de la Riba: 1914-1917 -Josep Puig i Cadafalch 1917-1923 -Alfons Sala, nomenat per Primo de Rivera després de fer el cop d'Estat, ns el 1925. Enric Prat de la Riba, el president més important de la Mancomunitat encapçala el projecte i vol donar a la Mancomunitat una sensació de poder polític i institucional que realment no tenia. El projecte de la Mancomunitat era un projecte de La Lliga, qui hi va tenir una presència majoritària.

S'organitza en base a: -PRESIDENT -ASSEMBLEA -CONSELL PERMANENT Obra de la MANCOMUNITAT Dues direccions: A) ECONÒMICA: Creació d'una infraestructura de serveis públics i administratius bàsics que potenciessin el desenvolupament econòmic. Modernització i desenvolupament econòmic de Catalunya amb la creació d'una infraestructura de serveis públics i administratius. (xarxa viària/ telefonia/ telègraf/ comunicacions) Desenvolupa un pla d'acció agrària per modernitzar el sector primari.(Escoles tècniques/camps d'experimentació de conreus/foment del cooperativisme agrari) Obra de la MANCOMUNITAT B) CULTURAL: Foment de la llengua i la cultura catalanes.

Crea l'Institut d'Estudis Catalans (1907/ creat per la Diputació de Barcelona) comença la tasca d'uni cació ortogrà ca i normalització lingüística que encarrega a Pompeu Fabra l'elaboració d'un DICCIONARI (1932). Junta de Museus i Servei de Conservació i Catalogació de Monuments ( Taüll/ Obres del Romànic) Renovació pedagògica: Mètode de Maria Montessori/ Escola Industrial(1910)/ Escola del Treball i Escola de l'Administració Local (per funcionaris públics). Biblioteques Populars (1918)/ escoles Experimentals(1918) i d'Estudis Normals(1919) 5 L'AUGE DE L'OBRERISME I LA CRISI DE 1917 64 IMPACTE DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL 1914 Govern de DATO declara la NEUTRALITAT D'ESPANYA.

- Divisió de la societat entre germanò ls ( Alemanya i Àustria) i aliadò ls ( França i Anglaterra). - ALIADÒFILS: visió més liberal i democràtica - GERMANÒFILS: visió més conservadora i autoritària. El moviment obrer en general veu la guerra com un con icte imperialista i s'oposa al con licte. 65 IMPACTE DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL 1914 Quin va ser l'impacte de la guerra a Espanya? A curt termini: important expansió econòmica. Espanya no està en guerra i afavoreix les exportacions. Conseqüències per a la població: Pujada de preus, in ació. -Enriquiment d'un sector de la població amb negocis i interessos econòmics -Empobriment de les classes populars. Increment del cost de la vida.

Onada de vagues i protestes. 66 Quina era la situació a inicis del segle XX? 67 CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ CATALANA MIGRACIONS A CATALUNYA 68 La població catalana va créixer durant el primer terç del segle XX. Causes: - davallada de la mortalitat - arribada d'immigrants. Causes i repercussions del creixement de la població Forta con ictivitat social Es consolida l'obrerisme 69 " Què cal ? LLUITAR CONTRA EL CAPITALISME Com fer-ho? UNINT les forces obreres 70 Davant la situació dels obrers a inicis del segle XX el moviment obrer entre en auge. " Què era SOLIDARITAT OBRERA? - Organització unitària sindical de Barcelona.

- Creada l'agost de 1907, formada sobre les estructures de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona. associacions obreres de caràcter apolític 71 Solidaritat obrera, organ de difusió de les idees del sindicat 72 " Per consolidar la difusió de l'ANARQUISME i abastar al conjunt del territori espanyol, El sindicat barceloní SOLIDARITAT OBRERA, promou la creació de la CNT 73 1910 " Prohibida pel govern de 1911 al 1914. Aspirava a implantar-se a tota Espanya Hegemònica a Catalunya, També s'implanta a Andalusia i València 74 CONFEDERACIÓ NACIONAL DEL TREBALL: CNT OBJECTIUS! -Volen la independència del proletariat respecte a la burgesia i l'Estat.

-Volen enderrocar el capitalisme -promouen l'apolitisme: no s'ha de conquerir l'Estat, s'ha de destruir l'Estat burgès. Promouen abstencionisme electoral. -Necessitat d'unió sindical per fer força! 75 ANARQUISME CONFEDERACIÓ NACIONAL DEL TREBALL: CNT LÍDERS -SALVADOR SEGUÍ ( el noi de sucre) -ÀNGEL PESTAÑA -JOAN PEIRÒ Principal organització obrera de Catalunya i Andalusia. 1911-1914: Va estar prohibida: Activitat clandestina 76 1918 congrès de Sants BCN FIXEM EL EL MOVIMENT OBRER ANARQUISME L'any 1910 es funda la Confederació Nacional del Treball (CNT), principal organització obrera de Catalunya i Andalusia: Independència del proletariat respecte la burgesia i l'Estat.

Voluntat d'enderrocar el capitalisme. Apoliticisme del moviment obrer i abstencionisme electoral. Necessitat d'unitat sindical. Líders com Salvador Seguí (el Noi del Sucre), Angel Pestaña i Joan Peiró. SOCIALISME Creixent pes del Partit Socialista (PSOE). Partidari d'apro tar les aliances electorals amb els republicans, com la Conjunción Republicano-socialista (1910). Destaquen Pablo Iglesias, Julián Besteiro, Indalecio Prieto i Francisco Largo Caballero. L'any 1921 es produeix una escissió dels comunistes, creant-se el Partit Comunista. LA CRISI DE 1917 ESTIU 1917 la situació s'agreuja amb una crisi generalitzada.

Coexisteixen 3 grans con ictes: LA CRISI DE 1917 79 L'impacte de la 1GM és clau per entendre la crisi de 1917. - Situació desfavorable de les classes obreres. Impacte de la revolució Russa. - CNT i UGT criden a vaga. Dura resposta del govern. Vídeo resum! CRISI DE 1917 CRISI MILITAR O cials de mitjà i baix rang (en desacord per l'ascens per mèrits de guerra) s'organitzen en JUNTES DE DEFENSA. Culpen a govern dels mals de l'exèrcit Critíquen la macrocefàlia a l'exèrcit Reclamen renovació política CRISI POLÍTICA Davant el tancament de corts, els partits de l'oposició, reunits en ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS, reclamen formació govern provisional, corts i descentralització. Convoca la Lliga.

80 CRISI SOCIAL Organitzacions sindicals convoquen vaga general. Exigeixen: -govern i corts. Incidents violents a les zones obreres. Repressió de l'exèrcit LA CRISI DE 1917 RESPOSTA DEL GOVERN? REPRESSIÓ. -Reprimir la vaga -Es dissol l'assemblea de parlamentaris -Es desactiven les Juntes de Defensa. Per què el sistema no fa fallida al 1917? La por a la revolució social ( impacte de la Revolució Russa) mantindrien al sistema tot i que tocat de mort ns al 1923. Crisi de 1917 A tenir en compte: -Impacte econòmic 1GM -Impacte al moviment obrer de la revolució russa -Impacte grip espanyola 1917. Sobre un govern que ja de per si començava a trontollar. És la DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA.

6 LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA PARLAMENTARI ( 1918-1923) 83 5. La descomposició del sistema parlamentari La greu crisi de 1917 aboca a la formació d'un GOVERN DE CONCENTRACIÓ. Partits a ns al sistema, participació dels líders dinàstics i els catalanistes de la Lliga Regionalista. La Lliga argumenta que la seva participació en el govern de Madrid ajudaria a renovar la política espanyola i facilitaria la consecució de l'autonomia catalana. 1918 després del fracàs del govern d'unitat, es torna al TORN DINÀSTIC. 5. La descomposició del sistema parlamentari La descomposició del sistema de torn era un fet. 10 governs en només 5 anys.

Sense uns líders clars Partits fragmentats en diverses faccions Tot va di cultar la formació de majories parlamentàries clares que donessin estabilitat als governs i al sistema polític. Les divergències partidistes di cultaven el redreçament de la situació. CRISI POLÍTICA que no pot fer front a la CRISI ECONÒMICA i la CRISI SOCIAL El pistolerisme als perillosos anys 20 86 CLASSE OBRERA Lluita pels seus drets CLASSE BENESTANT S'enriqueix - A liació massiva a la CNT - sindicalistes van reaccionar creant les seves pròpies bandes. - genera una resposta violenta de la patronal, que va contractar criminals a sou i bandes policials per assassinar sindicalistes.

- Els Entre 1918 i 1923, tothom duia una pistola a la butxaca. Els crims i les revenges es reproduïen sense . Durant aquells anys van morir a Barcelona més de 400 persones a causa del pistolerisme. Font: Buxaweb La Canadenca Font: Buxaweb El pistolerisme A Catalunya: Paper de la Lliga Inicis de 1919, la Lliga amb Josep Puig i Cadafalch ( nou president de la Mancomunitat) presentar a Madrid un Projecte d'Estatut d'Autonomia: -formació d'un govern català -formació d'un parlament elegit per sufragi universal. GOVERN I REI s'hi oposen. Resposta de Madrid: dura campanya contra l'autonomisme català. Resposta catalana: els diputats catalans marxaren temporalment de les Corts.

Josep Puig i Cadafalch A Catalunya. Francesc Macià i el catalanisme d'esquerres En aquest context, apareix FRANCESC MACIÀ. -critica a la Lliga pel seu col·laboracionisme amb el govern de Madrid. TRAICIÓ! PROJECTE DE MACIÀ: -millorar les condicions socials dels obrers -protecció de la petita burgesia Enfront del capital representat pels homes de la Lliga. Per resoldre la qüestió catalana, es mostrava partidari de la lluita, ns i tot armada. Francesc Macià A Andalusia. El Trienni bolxevic Andalusia increment de la con ictivitat social. La situació de misèria dels pagesos va donar pas al Trienni Bolxevic (1918-1921).

Anarquistes, i en menor grau els socialistes, impulsen l'esclat de revoltes pageses. Motivacions: fam i condicions de vida. RESPOSTA DEL GOVERN: -Declaració de l'Estat de guerra -Il·legalització de les formacions obreres -Detenció dels seus líders Aturen la rebel·lió La descomposició del sistema: CAUSES A) PROBLEMES TRADICIONALS: Caràcter oligàrquic del govern, frau electoral, divisió i crisi dels partits del torn, etc.

B) CRISI ECONÒMICA I SOCIAL: Recessió econòmica, males condicions de vida, vagues i violència (pistolerisme), revoltes pageses a Espanya (Trienni bolxevic) La descomposició del sistema: CAUSES C) DESCOMPOSICIÓ POLÍTICA I PRIMER PROJECTE D'ESTATUT: Ine càcia dels governs de concentració; projecte d'Estatut d'autonomia demana un govern i parlament propis i àmplies competències. D) EL PROBLEMA DEL MARROC: Annual 1921, nova derrota al Marroc; noves protestes i manifestacions; constitució de la comissió d'investigació presidida pel general Picasso que va posar de manifest corrupció, ine càcia i grans irregularitats en l'exèrcit espanyol a l'Àfrica.

Font: Buxaweb El desastre d'Annual - Pistolerisme - Descomposició política - Desastre d'Annual, el problema de Marroc (1921) 95 Per què Primo de Rivera fa un cop d'Estat i tindrà el suport de classes benestants i monarquia? Les claus en aquest apartat! Derrota Annual, 1921 DEL DESASTRE D'ANNUAL A PRIMO DE RIVERA 96 En què va consistir el DESASTRE D'ANNUAL? I quines conseqüències polítiques va tenir? Recordar els interessos espanyols a Marroc. - Empreses espanyoles volen construir ferrocarril ( interesos econòmics) - Punt estratègic per al prestigi de la monarquia i l'exèrcit. - L'opinió pública no ho veu de la mateixa manera.

General SILVESTRE, acció mal dirigida i plani cada, tot i el vist i plau del rei. 97 DERROTA D'ANNUAL 1921 98 DERROTA D'ANNUAL 13 MIL morts a l'exèrcit espanyol, entre els quals el GENERAL SILVESTRE. FORT IMPACTE en l'opinió pública Contrària a la guerra Grans protestes populars, diputats republicans i socialistes reclamen al sortida de Marroc. Cal demanar RESPONSABILITATS! COMISSIÓ D'INVESTIGACIÓ: Presidida pel GENERAL PICASSO L'INFORME PICASSO: Posava de manifest les IRREGULARITATS, Corrupció i ine càcia de l'exèrcit a Marroc Per què es produeix el cop d'Estat?

ABRIL 1923, El govern Liberal intenta: DEMOCRATITZAR EL SISTEMA, cal: - Reformar la Constitució - Reduir la in uència de l'Església - Reduir el poder de la corona - Depurar responsabilitats per ANNUAL CORONA EXÈRCIT s'hi oposen ESGLÉSIA 99 I ARA QUÈ? 7 LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA ( 1923-1931) 100 101 QUI ERA PRIMO DE RIVERA? EL CAPITÀ GENERAL DE CATALUNYA, Impulsa el 13 de setembre de 1923 un cop d'ESTAT Demana el poder a la corona Quina és la resposta del rei? ACCEPTAR LA DICTADURA COM UNA RESPOSTA A LA CRISI! Recordem: - la por a l'expansió bolxevic - i l'ascens del feixisme a Europa.

- Cal aturar l'expedient Picasso 102 Justi cació del cop d'estat Justi ca el cop: diu que el POBLE LI DEMANA Ell és un "LÍDER REGENERADOR" que ha de guiar al poble en aquest procés SALVAR al poble de les malalties del país : LOS GUSANOS -Comunistes -polítics corruptes -socialistes -polítics que "devoren a la pàtria" (nacionalistes) Es planteja una dictadura APOLÍTICA ( Unión Patriotica com un antipartit). 1923-1925 DIRECTORI MILITAR 1925-1929 DIRECTORI CIVIL 103 ETAPES Buidatge del vídeo Què és important?

a) Etapes 1923-1925 DIRECTORI MILITAR Punt d'in exió: 1925 ALHUCEMAS 1925-1929 DIRECTORI CIVIL b) Actuació anticatalanista de la dictadura c) Oposició a la dictadura 104 PRIMO DE RIVERA I CATALUNYA La gura de Capità General no havia manifestat obertament postures anticatalanistes, - Això va ser una de les raons que va moure a part de la burgesia a podar-li suport.

Un cop al poder el règim pren un camí totalment ANTICATALANISTA 105 PRIMO DE RIVERA I CATALUNYA Decret per a la represió del SEPARATISME 106 «Señor: De los males patrios que más demandan urgente y severo remedio es el sentimiento, propaganda y actuación separatista que viene haciéndose por audaces minorías, que no por serlo quitan gravedad al daño, y que precisamente por serlo ofenden el sentimiento de la mayoría de los españoles, especialmente de los que viven en las regiones donde tan grave mal se ha manifestado". Primo de Rivera i Alfons XIII PRIMO DE RIVERA I CATALUNYA Decret per a la represió del SEPARATISME 107 Cal Desmantellar les institucions públiques i privades catalanistes.

Carlos de Losada i després ALFONS SALA (anticatalanista) Serien els presidents nomenats per Primo de Rivera per tal de desmantellar l'obra de la Mancomunitat Alfons Sala i Joaquín Milans del Bosch ( governador militar de Barcelona) Van perseguir el teixit associatiu i cultural del país que s'havia anat forjant i consolidant des de 1914. Es tractava d'espanyolitzar Catalunya. Foto: Alfons Sala Alfons XIII el convertiria en comte d'Egara (Terrassa era la seva ciutat natal). Com espanyolitzar Catalunya?

108 ALFONS SALA: "la labor de la Mancomunidad ayudaba a deshacer la gran obra nacional" OBLIGACIÓ de retolar els cartells de les carreteres catalanes exclusivament en "español", "en una carretera donde haya un aviso en catalán, se estrelle uno por ignorar aquel idioma". El català passaria de la condició de llengua oficial de fet, categoria que havia guanyat durant la governació de la Mancomunitat (1914-1923), a la de llengua constitutiva de delicte. Es prohibia impartir les classes en català a l'escola pública catalana. S'exigia als mestres l'ensenyament en castellà.

"intensa y pedagógicamente la lengua castellana, desde el primer dia que el niño entre en la escuela" Com espanyolitzar Catalunya? 109 Persecució que va arribar fins al FCB. Els noms de viles i ciutats i carrers es van traduir al castellà Tot es preparava per a l'exposició universal de 1929, La gran plaça que donava accés a l'exposició passava a dir-se, i ns avui, 'plaza de España' El Palau del Saber Antic es va convertir en el 'Palacio Nacional' Com espanyolitzar Catalunya?

110 Les 4 columnes, obra de l'arquitecte Puig i Cadafalch, aixecades el 1919 ( projecte urbanístic i simbòlic) ideat per exaltar l'obra de modernització i de reconstrucció nacional que duia a terme la Mancomunitat de Catalunya Les columnes es van fer desaparèixer al 1928 per construir la Font Màgica. Iberona ( com a homenatge als primers pobladors de les terres catalanes.) es convertí en el 'Pueblo Español' PRIMO DE RIVERA I CATALUNYA Exposició Universal 1929 , mostrar BCN al món 111 Inauguració de l'exposició: 19 de maig del 1929 Presència d'Alfons XIII i de Miguel Primo de Rivera. La van visitar unes 200.000 persones.

Punt culminant d'una era que tancaria el seu creixement amb el crac del 29. L'ajuntament trigaria en recuperar les nançes arrel de l'exposició, La dècada dels 30 seria una època de crisi a la que seguiria una guerra. 112 FINS AQUÍ EL PARCIAL! 113 L'OPOSICIÓ A LA DICTADURA Amb el pas temps anirà creixent l'oposició a la dictadura a) REPUBLICANS, Lerroux ( Partido Radical) Manuel Azaña, Niceto Alcalà Zamora b) SECTORS DE L'EXÈRCIT ( sanjuanada intent cop d'estat fallit) c) INTEL·LECTUALS I ESTUDIANTS UNIVERSITARIS ( denuncien censura i falta de llibertats) 114 L'OPOSICIÓ A LA DICTADURA d) SECTORS CATALANISTES. La persecució del català havia radicalitzat postures.

Creació Estat Català ( liderat per Francesc Macià des de l'exili. Fets de Prats de Molló. Popularitat al líder tot i el fracàs. e) OBRERISME, CNT, Partit Comunista ( minoritari)1927 creació de la FAI. Federació Anarquista Ibèrica f) PSOE, en contacte amb grups republicans a partir del 1929 començaran a dissenyar estratègies per fer caure la monarquia 115 La dictadura posa en perill la Monarquia La conjuntura econòmica crisi del 29, Descontentament social creixent… LA DICTADURA va perdent suports! El REI veu com la dictadura és un perill per la pròpia monarquia i retirarà la con ança en el dictador. 27 de gener 1930, PRIMO DE RIVERA presenta la seva dimissió i marxa a l'exili.

Moriria dos mesos després.. LA DICTABLANDA Nom humorístic amb el qual fou conegut el règim de transició presidit pel general Dámaso Berenguer (28 gener 1930 — 14 febrer 1931), substitua la Dictadura de Primo de Rivera, Es tractava d'atenuar algunes disposicions repressives. També s'aplica al govern presidit per l'almirall Juan B.Aznar, que prepararia les eleccions del 12 d'abril de 1931. 116 117 28 gener 1930 febrer 1931 L'OPOSICIÓ A LA DICTADURA FRANCESC MACIÀ I ESTAT CATALÀ L'anticatalanisme de la dictadura fa créixer a Catalunya la in uència del nacionalisme republicà. 1926 Macià intenta una invasió armada des de Prats de Molló ( França). Macià serà detingut i jutjat a França.

118 OPOSICIÓ OBRERA: CNT I PARTIT COMUNISTA Perseguits i prohibits durant la dictadura. 1927: FEDERACIÓN ANARQUISTA IBÈRICA: FAI Partidaris de l'acció directa A partir del 1929 el PSOE entrarà en contacte amb grups republicans per tombar la dictadura. 119 PACTE DE SANT SEBASTIÀ, Agost 1930 Acord per fer caure a la monarquia, qui el signa? - Republicans - Socialistes - Nacionalistes El signants es comprometien amb que el nou règim havia de reconèixer el dret a l'autonomia de Catalunya, País Basc i Galicia. 120 121 PACTE DE SANT SEBASTIÀ, Agost 1930 Qui són i què acorden? Es constituia un comitè revolucionari revolucionari presidit per NICETO ALCALÀ ZAMORA.

Al pacte s'acordava: a) Organització autonòmica de l'Estat. b) Establir una República. c) Avalar la llibertat religiosa i política. El comitè estava en contacte amb un grup de militars amb el que es va estudiar un cop militar, 122 Signants del pacte de Sant Sebastià, agost 1930 FONT: Pàg 153. Manifest del Comitè revolucionari Presidit per NICETO ALCALÀ ZAMORA, Qui era i d'on venia, La vella política a favor del canvi! 123 EL COMITÈ REVOLUCIONARI, octubre 1930 124 Miguel Maura, el inquieto hijo de don Antonio, declaró en una conferencia en San Sebastián: "En cuanto vea que un hombre de prestigio eleva la bandera republicana, me uniré a él". Ese hombre tardó pocas semanas en aparecer.

Se llamaba Niceto Alcalá-Zamora, había sido ministro de Fomento y de la Guerra y era uno de los más característicos representantes de la vieja política en las filas del liberalismo monárquico. Su lealtad al sistema liberal-parlamentario le había llevado, sin embargo, a enfrentarse primero con el dictador, a denunciar después la actitud cómplice del rey y a convencerse, finalmente, de que sólo una república de carácter moderado, o "de orden", garantizaría la vigencia de los procesos paulatinos de democratización frustrados por la dictadura.

Fragment ARTICLE DEL MUNDO " TODOS CONTRA EL REI" 125 El 13 de abril de 1930, en el Teatro Apolo de Valencia, Alcalá-Zamora se declaró republicano y defendió su proyecto de "una república viable, gubernamental, conservadora, con el desplazamiento consiguiente hacia ella de las fuerzas gubernamentales de la mesocracia y de la intelectualidad española", en la que incluso pudiera sentirse cómodo "el cardenal de Toledo". Los pasos dados por Maura y Alcalá-Zamora, aunque estrictamente personales, tenían una gran importancia política.

No sólo representaban un golpe para los planes del Gobierno, sino que podían facilitar el desembarco en las filas republicanas de no pocos monárquicos, dispuestos a fortalecer un proyecto de "república de orden", que anulara el peligro de una revolución social a cargo de la izquierda proletaria. Fragment ARTICLE DEL MUNDO " TODOS CONTRA EL REI" Treballem fonts FONT: LA INSURRECCIÓ DE JACA, 126 Els Capitans Fermín Galan i Gracía Hernández amb altres companys i edils de la ciutat es revolten a Jaca " Visca la República espanyola!" 12 de desembre 1930 Treballem fonts FONT: LA INSURRECCIÓ DE JACA, 127 La desorganització i descoordinació amb el comitè general, va provocar el fracàs de l'operació.

Màxims responsables serien empresonats, jutjats, condemnats a mort i executats. Primers màrtirs de la REPÚBLICA SÍNTESI DEL TEMA PÀGINES 154-155 128