Literatura, Història i Art de l'Època Clàssica

I 102 flashcards i 68 preguntes més al document.

Text del document

Curs 2022/23 Jan Rossell Hass BLOC 3.1: LITERATURA Època clàssica (500-336 aC) El gènere per excel·lència d'aquest període és el teatre. El terme grec θέατρον prové del verb θεάομαι, contemplar. És a dir, a diferència dels dos gèneres anteriorment mencionats, èpica i lírica, que varen néixer essencialment per a ésser escoltats, aquí hi intervé la vista. Les companyies de teatre estaven integrades per tres actors (només homes) que es repartien els diferents papers. Per no crear confusions empraven les màscares. Aquestes eren de color blanc si el paper era femení. Calçaven plataformes per ressaltar sobre l'escena. A part dels tres actors trobem el cor, encapçalat pel corifeu.

Aquests es mouen, canten i dansen en l'espai anomenat orquestra. Fan de narradors i a vegades de veu de la consciència del que està passant sobre l'escenari. Les tragèdies gregues presentaven les següents parts en la seva estructura: - Pròleg: S'hi exposa l'acció. En el pròleg, un o més personatges de la tragèdia s'encarreguen de posar en situació els espectadors i explicar en quin punt de la història comença l'argument i qui n'eren els personatges protagonistes. - Pàrode: El cor fa la seva primera entrada per un dels laterals del teatre. - Episodis: Similar als posteriors "actes" del nostre teatre, Són les parts del drama, però a grècia no es tallava la tragèdia en "actes".

Se situaven entre dues entrades del cor. - Estàsims: Etimològicament "Cants al lloc". Eren els cants del cor fets des de l'orquestra que separen els episodis. Això suposava una pausa o interval per als actors, que aprofitaven per deixar l'escena i canviar de vestuari. - Àgon: lluita dialèctica, competició.... - Èxode: Era l'última part de la tragèdia. El cor sortia d'escena i el drama arribava al seu final que serveix de moralitat a la història. En les comèdies afegirem la Paràbasi, moment en els que els actors interactuen amb el públic.

Pel que fa a la llengua, les obres de teatre estaven escrits en dialecte àtic, una variant del jònic, però les intervencions del cor tenien pinzellades de dòric. 1. Tragèdia. Té els seus orígens en un antic ritual dedicat a Dionís. Literalment aquest terme vol dir cant dels homes boc (τραγῳδία). 1.1 Èsquil (525-456 aC). És el poeta tràgic més antic. Sabem el nom de tràgics anteriors a ell (ex. Tespis s.VI aC) però no en conservem l'obra. Es caracteritza pel seu llenguatge enrevessat. Les seves obres tenen un gran to místic. Fou el primer a escriure trilogies. 2 actors. La seva obra més famosa és Prometeu encadenat. 1.2. Sòfocles (c.496-406/5 aC.). Abandona les trilogies.

En la seva obra apareix una idea constant: l'home no pot defugir el destí marcat pels déus. El seu llenguatge és molt més modern i àgil. Introdueix el 3r actor. Conservem un total de 7 tragèdies senceres de les que destaquem Èdip rei i Antígona. 1.3. Eurípides (c. 485-406 aC): És el més modern dels tràgics i això es nota no només en el seu llenguatge, sinó també en el plantejament de les seves obres. En elles hi podem trobar un principi d'escenografia i tramoies teatrals. Conservem un total de 19 obres, una de les quals, El ciclop, no és pròpiament una tragèdia sinó un drama satíric.

Algunes de les seves tragèdies són vertaders exemples d'aquest gènere, mentre que d'altres estan a cavall entre la tragèdia i la novel·la ja que el final es resol feliçment amb l'aparició d'un deus ex machina que resol desfà tot l'entrellat. Són representatives: Medea, Les Bacants i Alcestis. Curs 2022/23 Jan Rossell Hass AUTOR CRONOLOGIA CARACTERÍSTIQUES OBRES Tespis S.IV aC. - Primer dramaturg en introduir un actor (ύποκριτής) separat del cor i màscares. NO Èsquil Eleusis 525 - Gela 456 aC Va lluitar a Marató i a Salamina - Trilogies lligades - 2n actor - Cor de 12 membres - Ritme lent - Tema principal: patiment humà i justícia final dels déus.

- Set contra Tebes - Prometeu encadenat Sòfocles Circa 496 – 406/405 aC Període d'esplendor d'Atenes - 3r actor - No trilogies - Cor de 12 a 15 - Encara que religió i moral van continuar sent els principals temes, voluntat, decisions i destí van passar a ocupar el centre d'interès. - Èdip rei - Antígona Eurípides Salamina 485/480 – Pel·la 407/405 - És el més modern - Precursor de la novel·la - Món = lloc on oportunitat, ordre, pau, raó i tolerància eren constantment frustrades per irracionalitat i violència. - Gran desenvolupament psicològic. - Introducció d'un deus ex machina que ho resolt tot. - Medea - Les Bacants - Alcestis 2. La comèdia.

Té els seus orígens en els antics κώμος, festes amb cants i danses pels carrers en honor de Dionís ( κωμῳδία). L'estructura de les obres és similar a la de les tragèdies. 2.1. Comèdia Antiga. Els personatges de les obres amaguen personatges reals i situacions contemporànies al moment en què foren escrites. El seu màxim representant és Aristòfanes ( c.445-385aC). 2.2. Comèdia Mitja. Fa de pont entre l'etapa anterior i la següent. No destaquem cap autor. 2.3. Comèdia Nova. Els personatges fan poques referències als polítics i personalitats de torn. Els arguments són episodis estereotipats però realistes de la vida privada quotidiana. Això fa que les obres siguin més comprensibles.

El seu màxim responsable és Menandre (342- 292 aC). A part del teatre hem de dir que en aquesta època destacaren altres gèneres com: - Filosofia: Plató: Diàlegs - Historiografia: Heròdot (Història): légein ta legomena; Tucídides: més crític (Història de la Guerra del Peloponès). - Oratòria: Demòstenes (Filípiques) AUTOR CRONOLOGIA CARACTERÍSTIQUES OBRES Aristòfanes 448 – 386 aC - Comèdia antiga - Crítica de personatges i fets contemporanis (Sòcrates, Eurípides...) - Lisístrata - Els núvols Menandre 342/341 – 292/290 - Comèdia nova: la comèdia romana el segueix. - El misantrop Curs 2022/23 Jan Rossell Hass aC - Crítica o burla a estereotips de la societat.

BLOC 3.2: EMPÚRIES EMPÚRIES: 800 aC suposada colonització ròdia a la Mediterrània occidental 600 aC Fundació de Massalia per part dels grecs foceus. 575 aC Fundació de la Palaiàpolis 550 aC Neàpolis 544 Focea cau en mans dels perses 535 Etruscos i cartaginesos derroten els grecs foceus a la batalla naval d'Alalia (Alèria, Còrcega)i posen fre a l'expansió focea a occident. 264-241 aC Primera guerra púnica 226 aC els cartaginesos funden Cartago Nova (Cartagena). 218aC Segona guerra púnica. Gneu Escipió desembarca a Empúries per bloquejar als cartaginesos els passos del Pirineu. 205 aC Concessió d'un pacte o foedus per part dels romans a la ciutat aliada d'Empúries.

195 aC el consol Marc Porci Cató desembarca a Empúries amb dueslegionsisotmet elsindiquets i altres tribus. Pels voltants del 100 aC es basteix la nova ciutat romana emmurallada. s. I dC Empúries entra en decadència mentre que les veïnes Gerunda, Bàrcino i Tàrraco van guanyant importància. s. III dC comença a ser abandonada s. IV Sant Martí d'Empúries ésseu episcopal durant l'època visigòtica. La neàpolis és usada com a cementiri. 859 destrucció normanda 935 destrucció per la ràtzia d'aquell any. El comtat es trasllada a Castelló d'Empúries. s. XVI fundació de l'Escala.

1846 primera intervenció arqueològica (religió Julián González de Soto) 1908 primeres excavacions planificades (Emili Gandia i Puig i Cadafalch i posteriorment Pere Bosch Gimpera). 1909 es troba l'estàtua d'Asclepi. Actualment els investigadors es qüestionen si es tracta de la divinitat alexandrina Serapis.

Excavat només parcialment, es pot dividir en quatre parts: la primera fundació grega, situada en una península (avui Sant Martí d'Empúries), anomenada pels arqueòlegs paleàpolis ('ciutat vella'); la ciutat grega a terra ferma, a la vora del mar, dita neàpolis ('ciutat nova'); la ciutat romana, situada a l'oest de la neàpolis, i restes d'un poblat ibèric dels indigets, fins avui encara no localitzat arqueològicament. La ciutat estava emmurallada. Al centre de la neàpolis, hi ha la plaça o àgora. Només es conserva una porta d'accés a la ciutat, al sud, flanquejada per dues torres quadrades. Els carrers eren irregulars i adaptats al terreny natural.

Al costat de la plaça, hi havia una Estoa (edifici per a transaccions mercantils). La ciutat tenia diversos temples, que es creu que estaven dedicats a Zeus-Serapis i Asclepi (Esculapi). La ciutat romana estava envoltada d'una muralla de formigó. Tenia una gran plaça fòrum porticada, amb diversos temples i botigues, i uns grans banys públics. Fora la muralla, hi havia un amfiteatre i un gimnàs o palestra. Al sud de la Neàpolis, s'han trobat diverses restes d'usos industrials i, en especial, relacionades amb treballs metal·lúrgics. Es coneixen diverses necròpolis al voltant de la ciutat.

Curs 2022/23 Jan Rossell Hass BLOC 3.3 I 3.4: HISTÒRIA I ART MÓN MINOIC CRONOLOGIA 2200 aC – 1400 aC – Creta. SISTEMA DE GOVERN - Monarquia. RELIGIÓ - Politeista. - Mare Terra. - Culte als braus. - Rituals amb ofrenes, sacrificis i enterraments. ECONOMIA - Talassocràcia - Agricultura (trilogia mediterrània) - Artesania, ceràmica ART - Grans palaus bellament decorats. - Construccions funeràries. LLENGUA - No parlen grec (són preindoeuropeus). - Sistema d'escriptura: Lineal A (no desxifrat) VIDA PRIVADA - Vestimenta rica amb complements : joies, cenyidors... MITOLOGIA -Rapte d'Europa. - Rei Minos i Pasífae. - Minotaure i el laberint. - Teseu i Ariadna.

- Dèdal i Ícar EL MÓN MICÈNIC CRONOLOGIA - 1650 aC -1200 aC – Peloponès . - Guerra de Troia 1250 a.C. SISTEMA DE GOVERN - Monarquia (wànax) - Petits reialmes. - Societat jeràrquica. RELIGIÓ - Politeista. - Déus del panteó grec. - Ofrenes i rituals funeraris. ECONOMIA - Agricultura i ramaderia. - Artesania. - Practicaven el bescanvi. Curs 2022/23 Jan Rossell Hass - Comerç amb el Pròxim Orient. ART - Ciutadelles fortificades. - Construccions ciclòpees. - Grans tombes . - Micenes, Tirint, Atenes... LLENGUA I LITERATURA - Parlen grec (són indoeuropeus). - Escriptura: lineal B (desxifrat per Ventris i Chadwick). - Es comencen a gestar oralment els poemes del cicle troià.

VIDA QUOTIDIANA - Parlen grec (són indoeuropeus). - Escriptura: lineal B (desxifrat per Ventris i Chadwick). - Es comencen a gestar oralment els poemes del cicle troià. MITOLOGIA - Cicle Tebà. - Jàson i els Argonautes. - Cicle Troià ÈPOCA FOSCA CRONOLOGIA - 1100 aC – 800 aC. - Edat de ferro. - 2a onada indoeuropea: els doris - Període de gestació de moltes innovacions que trobarem en l'època arcaica. SOCIETAT - Lliures: aristocràcia, burocràcia, camperols i artesans. - Esclaus SISTEMA DE GOVERN - De mica en mica els reis van perdent poder i els aristòcrates van adquirint importància en els diferents llocs de responsabilitat.

-Apareixen l'assemblea dels ancians i l'assemblea general del homes lliures. ECONOMIA - Agricultura en propietat col·lectiva. - Ramaderia. ART - Ceràmica d'estil protogeomètric. MITOLOGIA - Cadme és considerat com l'importador de l'alfabet a Grècia. - Els Heràclides: identificats amb els doris (2a onada indoeuropea) ÈPOCA ARCAICA CRONOLOGIA - 800 – 500 aC - 776 primers JJOO testimoniats. - s.VIII Homer? - 750 Hesíode Els treballs i els dies. - 660 fundació de Massalia - 625 lleis de Dracó. Curs 2022/23 Jan Rossell Hass - 600 Tales de Milet. - 594 Soló, arcont d'Atenes. - 580 fundació d'Empúries. CARACTERÍSTIQU ES - Naixement de les polis. - Aparició de la moneda. - Alfabet grec.

- Poder a mans de l'aristocràcia: monarquia > oligarquia - Gran període de colonitzacions. - Literatura escrita. - Jocs panhel·lènics. LA COLONITZACIÓ GREGA CRONOLOGIA Tot el període de l'època arcaica CAUSES - Augment de la població. - Activitats comercials de les ciutats gregues. - Lluites internes(στάσις). - Mitologia (ex. Hèracles, Jàson i els argonautes) CARACTERÍSTIQU ES - Colònies dependents de la metròpoli (ἐμπόριον). - Colònies independents de la metròpoli (αποικία). - Α vegades una colònia dependent, esdevé a la llarga independent. - Situació estratègica. - Lligams de llengua, sistemes de govern, religió, culturals i familiars amb la metròpoli.

- Intercanvi comercial amb els indígenes, amb la metròpoli i amb altres pobles colonitzadors. - Ritual de fundació: οἰκιστής. CONSEQÜÈNCIES - Expansió de la cultura grega a orient i occident. - Difusió de l'ús de l'escriptura. - Aparició de la moneda. - Intercanvi de mercaderies. ART CARACTERÍSTIQU ES - Per primera vegada hi ha un reconeixement de l'artista. - Manifestacions artístiques en totes les arts. -La majoria de les obres conservades foren donades a santuaris i temples. ARQUITECTURA - Construccions en pedra - Trobem els tres ordres arquitectònics: dòric, jònic i corinti. - Obres més destacades: Artemísion d'Efes, Àgora d'Atenes, primer Partenó, temple de Zeus Olímpic d'Atenes.

ESCULTURA - Invenció de la tècnica de fosa del bronze a la Jònia. - Kouroi kores de pedra. Curs 2022/23 Jan Rossell Hass PINTURA -Diferència entre homes i dones en les representacions pictòriques. CERÀMICA - Tècnica de les figures negres (Àtica). - Motius orientalitzats, amb decoracions d'animals (Peloponès). ÈPOCA CLÀSSICA (SEGLE DE PÈRICLES) SITUACIÓ POLÍTICA FINAL DE LES TIRANIES S'inicien noves formes de govern. ATENES Reformes de Clístenes: - 10 tribus: població de la muntanya, la plana i la costa. - arcont representant per tribu (10 arconts en total). - Un general i un regiment per tribu.

- Cada tribu té 50 representants en la boulé, dividit per tant en 10 seccions o pritanies, que manaran per torn durant l'any polític. Dins de cada pritania, cada dia s'elegeix a l'atzar un representant. - Ciutadans majors d'edat formen part de l'ekklesia. - Ostracisme: eina que evitava possibles tiranies en el futur. Base política i social per a les noves constitucions democràtiques. ESPARTA - Diarquia. - 5 èfors: amb poders executius, judicials i disciplinaris. - Guerousia: Consell d'ancians. - Apella: assemblea de tots els ciutadans mascles adults. Poden fer propostes o modificacions de lleis, declaracions de guerra, establir tractats.

CONFLICTES BÈL·LICS GUERRES MÈDIQUES (HERÒDOT) Causa: Imperi Persa apareix amb pretensions de domini. Les ciutats gregues s'uneixen enfront el perill. Desenvolupament històric: - Primera Guerra Mèdica: 499-490 aC. Batalla de Marató: guanyen els atenesos. - Segona Guerra Mèdica: Xerxes tornà a preparar-se per a la guerra. Batalla de les Termòpiles (480 aC) Batalla de Salamina (480 a.C): Les naus gregues derrotaren una esquadra persa. Batalla de Platea (479 aC): la resta de les tropes perses fou dispersada Conseqüències: - Reforç del sentiment de poble i aliança de les polis - Sistemes polítics constitucionals de participació ciutadana. - Hegemonia d'Esparta i Atenes.

- Importància de la flota i el control militar per mar. - Creació de la Lliga de Delos (478 aC): Atenes, Samos, Quios Lesbos, Delos i algunes ciutats de Rodes. Cada ciutat havia d'aportar uns tributs o material logístic, que eren dipositats en el santuari de Delos. Atenes la va convertir en un instrument de domini, tot i que la finalitat era unir forces per al futur. Curs 2022/23 Jan Rossell Hass GUERRA DEL PELOPONÈS (TUCÍDIDES) Cronologia: 431 – 404 aC. Causes: - Creixement del poder atenès. - Conflicte de Corint amb la seva colònia Corcira. Atenes ajudà Corcira. - Al segle V a.C. conflicte entre Megara(Atenes d'aliada) i Corint (amb Esparta) (455 aC).

Megara es va revoltar contra Atenes i van expulsar als atenencs de la ciutat. Atenes va aprovar uns decrets (Decrets megarians) excloent als megarians dels seus mercats i ports. Això va afectar tant a Megara que juntament amb Corint va demanar amb força la guerra contra Atenes a la seva aliada Esparta i per tant a la Lliga del Peloponès. Desenvolupament històric: - La Guerra d'Arquidam (rei d'Esparta): 431 – 421. Finalitzà amb la signatura de la pau de Nícies (comandant atenès). Pèricles morí per causa d'una plaga,el 429 aC. El 420 aC fou elegit estrateg atenenc Alcibíades, representant del sector partidari de la guerra. - Expedició contra Sicília a Siracusa.

Els atenesos foren derrotats el 413 aC. - Guerra de Decelia: Etapa definitiva per a la derrota atenesa. Batalla d'Egospòtamos (405 aC). Conseqüències: - Decadència i desfeta d'Atenes. - Victòria d'Esparta, però no la sabrà gestionar. - Ruïna del sistema democràtic LITERATURA POESIA Píndar: Poeta líric coral. TEATRE Tragèdia: Tespis, Èsquil, Sòfocles i Eurípides Comèdia: Aristòfanes HISTORIOGRAFIA Heròdot: pare de la historiografia segons Ciceró. Història en 9 llibres.. Tucídides: Autor de la Història de la guerra del Peloponès. Admirador de Pèricles, no acabà la seva obra. Xenofont: tractà diversos temes, deixeble de Sòcrates. Obres de caire històric: Anàbasi, Hel·lèniques.

ORATÒRIA Importància al poder de la paraula. Destaquem Lísies. ÈPOCA HEL·LENÍSTICA IMPERI D'ALEXANDRE EL GRAN GENERALITATS - Alexandre succeeix el seu pare, Filip - Va conquerir l'Imperi persa: Anatòlia, Egipte, Àsia menor i orient fins a l'Indus. ESTRUCTURA - Imperi es recolzava en un exèrcit cosmopolita. - Xarxa de ciutats i colònies fortificades, en llocs estratègics. ADMINISTRACIÓ - Va mantenir el sistema persa de les satrapies. - Les ciutats i les regions tenien autonomia. ESTRUCTURA SOCIAL - Es mantingueren les estructures socials de l'Imperi persa. - Fundació de ciutats en els llocs de pas de les caravanes i rutes comercials.

Curs 2022/23 Jan Rossell Hass GOVERN D'ALEXANDRE - Per Macedònia i Grècia fou un conqueridor i pels perses el successor de Darios III. - Va pretendre que occident el prengués per un ésser humà i diví. - Quan va morir es dividí l'imperi en diferents Regnes Hel·lenístics. LITERATURA I PENSAMENT Literatura - Proliferació de gèneres literaris ja existents i aparició de la novel·la. - Creació de grans espais culturals: les biblioteques (Alexandria, Pèrgam...). Pensament - Aristòtil: mètode científic i del treball en equip - Estoïcisme: Zenó. Arribar a la virtut, entesa com la vivència segons la raó. - Epicureisme: Epicur. Es fonamenta en el plaer de l'ànima com objectiu de la vida.

- Cinisme: virtut i la llibertat i una vida extremadament senzilla. Diògenes. LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA Medicina Hipòcrates: teoria dels equilibris dels humors. Jurament hipocràtic Biologia Aristòtil i Teofrast: classificació d'animals i plantes Matemàtiques Gran desenvolupament de la geometria. Matemàtics: Arquímedes, Euclides. Astronomia Càlcul de distàncies i mesura dels astres, temps de rotació de la Terra. Tecnologia Grans invents: bombes hidràuliques, grues, politges, màquines de guerra... LECTURES OBLIGATÒRIES: 1.

ODISSEA (HOMER) Cant 1 Atenea sol·licita als déus, reunits en assemblea, poder alliberar Ulisses, l'heroi de de la guerra de Troia, del càstig de Posidó, que ha marxat temporalment a la terra dels etíops. El déu del mar, irat per les ferides que Ulisses infrigeix a Polifem, el més gran dels ciclops, el confina a l'illa de Calipso impedint-li retornar a Ítaca. Zeus, déu de déus, accedeix a la demanda d'Atenea, que sota l'aparença d'ésser mortal, apareix al porxo de la casa d'Ulisses. Entre la colla de pretendents que allí s'estan menjant i bevent a cor què vols, troba Telèmac, fill d'Ulisses, que la rep amb gran hospitalitat.

Mentre gaudeixen d'un magnífic àpat, Telèmac li explica que el rumor de la mort del seu pare ha atret tots aquells joves nobles d'Ítaca i de les illes veïnes a la porta de casa per festejar la mare, Penèlope. Atenea aconsella a Telèmac que aparïi un vaixell per navegar fins a Pilos i Esparta on podrà esbrinar quin ha estat el destí d'Ulisses, el seu pare. Cant 2 Inspirat per Atenea, Telèmac convoca a consell els itaquesos a qui recrimina que consenteixin la situació de casa seva. Curs 2022/23 Jan Rossell Hass Tots callen, excepte Antínous que culpabilitza Penèlope. Durant quatre anys, l'esposa d'Ulisses assegura que escollirà un dels pretendents en acabar un llenç.

Però a la nit desfà la feina feta durant el dia, fins que és descoberta. Zeus envia un parell d'àguiles, que planegen sobre el consell. Haliterses, venerable heroi coneixedor de les arts endevinatòries, interpreta la presència de les aus com un mal presagi. En tancar l'assemblea, Telèmac demana als seus homes que apariïn un vaixell per poder dur a terme els consells que Atenea li ha donat, i esbrinar quin ha estat el destí del seu pare. Cant 3 Quan Telèmac i la seva tripulació, acompanyats per Atenea, sota l'aparença de Mèntor, arriben a Pilos, troben el rei Nèstor i els seus fills a la platja. Aquests els conviden a casa seva.

Telèmac s'identifica després de menjar i explica el motiu de la seva visita. Segons Nèstor, durant la guerra de Troia, Agamèmnon i els seu germà, Menelau, es barallaren ferotgement. Llavors, les tropes es dividiren i retornaren a casa per separat. Ulisses acompanyà Nèstor, però es produí una altra baralla a Tenedos, i s'uní a les tropes d'Agamèmnon. Aquest és, doncs, qui pot proporcionar notícies del seu pare a Telèmac, tal com indica Nèstor. A l'endemà al matí, Telèmac marxa cap a Esparta, acompanyat de Pisístrat, fill de Nèstor. Cant 4 En arribar a Esparta, Telèmac i Pisístrat, són convidats a un gran banquet a casa de Menelau per celebrar les noces dels seus fills: Hermíone i Megapentes.

Durant l'àpat Menelau esmenta en diferents ocasions Ulisses. Telèmac s'emociona: les llàgrimes li rodolen per les galtes. Quan la reina Helena, esposa de Menelau, s'incorpora a la festa, s'adona com el noi és la viva imatge del seu pare. Pisístrat fa les presentacions. Telèmac descobreix el propòsit de la seva visita, però fins a l'endemà Menelau no li proporciona cap informació. Ulisses és viu, Menelau n'està segur. En tornar de la guerra de Troia, el seu vaixell quedà atrapat a Faros. En aquesta illa, prop d'Egipte, Proteu, el vell de la mar, li proporciona ajut i notícies, concretament, d'Ulisses, de qui assegura que és a l'illa de Calipso.

Mentrestant, a Ítaca, els pretendents aparien un vaixell per assassinar Telèmac en una emboscada. Cant 5 Atenea torna a intercedir per Ulisses a l'assemblea dels déus. I, Zeus, havent-la escoltada, envia Hermes, missatger de les sandàlies màgiques, perquè li transmeti la seva voluntat: Calipso ha d'alliberar Ulisses. Les ordres de Zeus fereixen la ninfa. Enamorada d'Ulisses, n'ha esdevingut l'amant durant els set anys que s'ha estat a l'illa. Amb l'ajuda de Calipso, Ulisses es construeix un petit vaixell i marxa. Durant setze dies, navega guiat per Orió, fins a atalaiar terra. Posidó, que tot just retorna de la terra dels etíops, s'adona del que està passant.

Provoca una tempesta que fa sotsobrar l'embarcació d'Ulisses. Però la dea Ino Leucòtea, filla de Cadmos, sent pietat per ell i el rescata. Durant dos dies i dues nits l'arrossega agafat del seu mantell entre les ones fins a Feàcia. En arribar-hi, cau extenuat i s'adorm entre les oliveres. Cant 6 Perquè Ulisses aconsegueixi l'ajut dels feacis, Atenea apareix en un somni de la princesa Nausica, recordant-li un dels preparatius per al dia del seu casament: rentar el vestit de núvia. A l'endemà, Nausica amb les serventes van al riu a fer bugada. Un cop l'han acabada, l'estenen, perquè s'assequi i decideixen banyar-se.

Curs 2022/23 Jan Rossell Hass Els riures de les noies desperten Ulisses, qui per cobrir la seva nuesa arrenca una branca d'olivera. En aproximar-se al grup, queda embaladit per la bellesa de Nausica. Ulisses torna a imprecar Atenea, perquè faci que els feacis l'ajudin en el seu viatge. Cant 7 Atenea, amb aparença humana, ajuda Ulisses a arribar al palau del rei Alcínous i la reina Arete. El rei i els seus cortesans estan gaudint d'un fantàstic banquet. Perquè Ulisses pugui arribar fins a Arete sense ésser vist, Atenea l'envolta de boira. I, quan ja és davant de la reina, s'abraça a les seves cames demanant-li que li concedeixi poder tornar sa i estalvi a casa.

L'endemà matí, Alcínous convoca els consellers i els ducs dels feacis per informar-los de la presència d'un foraster. El rei organitza un gran banquet després del qual crida Demòdoc, el cantaire cec, que recita les gestes d'Ulisses i Aquil·les a la guerra de Troia. Després de la música, Alcínous organitza una cursa i competicions de boxa i llançament de disc per impressionar el seu hoste. Però és Ulisses qui els venç en llançar el disc més lluny que cap feaci. Cant 8 L'endemà matí, Alcínous convoca els consellers i els ducs dels feacis per informar-los de la presència d'un foraster.

El rei organitza un gran banquet després del qual crida Demòdoc, el cantaire cec, que recita les gestes d'Ulisses i Aquil·les a la guerra de Troia. Després de la música, Alcínous organitza una cursa i competicions de boxa i llançament de disc per impressionar el seu hoste. Però és Ulisses qui els venç en llançar el disc més lluny que cap feaci. Cant 9 En marxar de Troia, Ulisses fa cap a Ísmar, terra dels cícons. Després, navega cap al sud fins a arribar a la terra dels lotòfags, que s'alimenten de lotus. Alguns homes de la tripulació en mengen i immediatament obliden Ítaca i perden la voluntat de tornar-hi. Navegant cap a l'oest, arriben a l'illa del Ciclop.

Amb dotze homes, Ulisses surt a explorar el territori. Al cap d'una estona de caminar, arriben a la cova de Polifem, el més gran dels ciclops. Quan aquest retorna amb el ramat a la cova, clou l'entrada amb una gran pedra. Llavors s'adona de la presència dels aqueus i, sense dubtar-ho se'n cruspeix dos. Ulisses tracta de parlar amb ell, però no obté cap resultat: l'endemà mata dos homes més i marxa a pasturar el ramat. Al vespre, Ulisses li ofereix un vi que l'adorm. Aprofitant el son profund de Polifem, li fereixen l'ull amb un pal d'olivera. A l'endemà, quan el Ciclop treu el ramat a pasturar, Ulisses i els seus homes es lliguen a la panxa de les ovelles i fugen.

Cant 10 La nau dels itaquesos arriba a Eòlia, illa on viu Èol, déu dels vents. Aquest els obsequia amb una gran hospitalitat. Abans de marxar, el déu regala a Ulisses un darrer present: un sac de pell de brau. Empesa per un vent de ponent, la nau es fa a la mar. Després de deu dies, arriba tan a prop d'Acaia que es poden veure els focs i la gent que els encén. Llavors la son venç Ulisses. I la tripulació l'aprofita per obrir el sac creient que conté un gran tresor. Però en realitat amaga tots els vents adversos. Després de sis dies i sis nits, arriba a l'illa dels lestrígons. Ulisses envia tres homes a explorar el territori.

Aquests troben una donzella prop d'una font que els adreça al palau d'Antífates, el seu pare. Curs 2022/23 Jan Rossell Hass Ja dins del palau aquest apareix immediatament i es cruspeix un home de l'escamot. Els altres dos fugen, però milers i milers delestrígons els persegueixen fins que destrueixen totes les embarcacions, excepte una: la d'Ulisses. Escapats d'una mort segura, Ulisses i els seus homes fan cap a l'illa d'Eea on viu Circe, filla d'Oceà. Euríloc amb vint-i-dos homes surten a explorar el territori. L'escamot s'endinsa al bosc i troba l'estatge de Circe. Aixoplugats al portal, la senten cantar i la criden. Ella els convida a entrar.

Hi accedeixen tots, però Euríloc té un pressentiment i decideix no seguir els companys. Circe els ofereix formatge, farina d'ordi i mel verda. Quan ja els ha servit, branda la seva vareta màgica i els transforma en porcs. Euríloc, astorat, s'escapoleix i alerta la resta de la tripulació. Ulisses decideix investigar. Afortunadament, fent camí, troba Hermes amb aparença de jove mortal. Aquest li ofereix una herba que el protegirà dels encanteris de la dea. Cant 11 Seguint les indicacions de Circe, Ulisses arriba a l'Hades, la fi del món, terra dels morts, on prega i realitza libacions i sacrifis.

Amb l'olor de la sang fresca es desperten els esperits, entre el quals hi ha Tirèsies, l'oracle cec, que els indica la ruta que han de seguir per evitar els perills a què l'exposarà la ira de Posidó. Tirèsies marxa i Ulisses parla amb altres esperits, entre els quals es troba Aquil·les, el millor guerrer de Troia. Cant 12 Un cop reprès el viatge, el primer perill que han de desafiar són les Sirenes, que amb els seus cants arrosseguen els mariners contra els penya-segats. Però Ulisses tapa les orelles de la tripulació amb cera i ell es lliga al pal de l'embarcació. Així, s'aconsegueix salvar.

Però un altres perills els esperen en forma de monstres terribles: Escil·la, un monstre de sis caps que pren la forma de dona envoltada de gossos, està asseguda al capdamunt d'un penya-segat i devora els mariners que s'hi atansen; i Caribdis, que engoleix i vomita aigua salada. Durant la travessia pels esculls, Escil·la devora sis components de la tripulació, però la resta se salva. Finalment, arriben a una illa on pasturen les vaques d'Hiperió, déu del sol. A pesar dels advertimetns d'Ulisses, la tripulació en sacrifica algunes per menjar-se-les, la qual cosa desferma la còlera dels déus. Zeus provoca una tempesta terrible que provoca la mort de tots els mariners.

Ulisses és l'únic que aconsegueix salvar-se. I aquí acaba el relat que Ulisses narra als feacis. Cant 13 El rei dels feacis ordena conduir Ulisses fins a Ítaca. Sobre una catifa estesa al vaixell, Ulisses s'adorm durant tot el viatge. Els mariners el deixen a la platja, encara adormit, al costat de magnífics presents. Atenea el proveeix d'una boira protectora per impedir que sigui reconegut. Finalment, la deessa es mostra a si mateixa i la dissol. Aleshores, Atenea el transforma en un vell esparracat i brut. I, així, va a la recerca del seu lleial porquer. Cant 14 A pesar de l'aspecte d'Ulisses, Eumeos, el porcater, li dóna la benvinguda.

Seguint les regles de l'hospitalitat, mata un porc i el serveix amb pa i vi. Eumeos deixa la seva túnica a Ulisses perquè dormi al costat del foc. I ell, enmig d'una gran turmenta, dorm a l'intempèrie. Curs 2022/23 Jan Rossell Hass Cant 15 Atenea fa retornar Telèmac a casa i li diu com evitar l'emboscada dels pretendents. Mentrestant, a Ítaca, Ulisses escolta la història d'Eumeos: fill d'un rei, fou segrestat per la seva vida i, posteriorment, venut a Laertes. Cant 16 Telèmac evita l'emboscada dels pretendents. Amb les instruccions d'Atenea, fa cap a casa d'Eumeos, a qui envia al casal de la seva mare per avisar-la que ha retornat sa i estalvi. Atenea retorna Ulisses al seu aspecte.

Telèmac creu que és un déu, però immediatament el seu pare s'identifica. Tots dos planegen la venjança contra els pretendents. Telèmac es mostra reticent pel nombre d'enemics. Ulisses indica que els ajudaran Atenea i Zeus. Cant 17 Disfressat com a captaire, Ulisses es dirigeix cap a la vila. Pel camí es creua amb Melanti, un pastor de cabres, que l'increpa i el colpeja. En arribar al casal, Ulisses retroba Argos, el seu gos. Aquest, en reveure'l s'eixoroveix, però tot seguit mor. Ulisses demana menjar als pretendents. Antínous arremet contra ell i l'hi nega.

La resta de pretendents, però, l'adverteixen que aquesta actitud és arriscada, ja que pot tractar-se d'una prova a la qual els sotmeten els déus. Cant 18 Un captaire, Iros, que sempre ronda els pretendents, apareix al casal. Ulisses li proposa compartir el que obtinguin del banquet. Però Iros no accepta i s'embranquen en una baralla. Cant 19 Ulisses parla llargament amb Penélope, però no revela la seva identitat. Seguint les ordres de la seva mestressa, Euriclea, renta els peus d'Ulisses. Aquesta, que fou la dida d'Ulisses, reconeix una cicatriu en el peu de l'heroi, producte d'una ferida feta per un porc senglar, al Parnàs.

Ulisses, però adverteix la serventa que no descobreixi la seva identitat. Cant 20 Al matí següent, Ulisses prega a Zeus i li demana un signe que se l'hi reveli. Aleshores, trona a l'Olimp i una serventa reconeix aquest fet com un signe diví. Teoclimen prediu la baralla amb els pretendents que posteriorment tindrà lloc al casal. Cant 21 Penèlope proposa un repte per escollir el pretendent que vulgui casar-se amb ella: qui tensi l'arc d'Ulisses i faci passar la sageta per l'ull de les dotze destrals. Els pretendents posen a prova la seva força. Ulisses pregunta si ell també pot participar.

Però s'hi neguen, ja que temen que el fals captaire sigui capaç d'assolir el que ells no han pogut obtenir. I, efectivament, Ulisses aconsegueix fer passar la fletxa pel forat de les dotze destrals. Cant 22 Curs 2022/23 Jan Rossell Hass La baralla amb els pretendents comença. Melanti, el pastor de cabres, aconsegueix esmunyir-se fins al tresor del casal per agafar-ne cascs i escuts, i armar els pretendents. Però aleshores apareix Atenea per ajudar Ulisses i Telèmac, que s'enfronten i guanyen els pretendents ferint-los mortalment amb les llances i rematant-los amb les espases. Després, les serventes aliades amb els pretendents segueixen la mateixa sort que ells en ser penjades.

Melanti és tallat a trossos davant del vestíbul del casal Cant 23 Ulisses ensofra la sala on s'ha produït la matança i hi cala foc. Perquè els habitants de la vila no sospitin la matança que s'ha esdevingut, Ulisses fa que tothom del casal, amb les millors túniques ballin, simulant que estan celebrant el casament. Mentrestant, Euriclea, la dida, avisa a Penèlope que el seu marit ha retornat a casa. Però l'esposa d'Ulisses no s'ho pot creure i el posa a prova fent que descrigui com es va construir el llit matrimonial. Cant 24 Mentrestant, Hermes crida les ombres dels pretendents, i aquestes el segueixen.

Al matí següent, Ulisses va a retrobar el seu pare, el rei Laertes, que viu de treballar la terra des que la seva dona morí apenada per l'absència del fill. I, després d'explicar una història inventada, Ulisses comprova que el pare no l'ha oblidat i el continua estimant. Eupites, pare d'Antínous, organitza la revenja contra Ulisses. Aquest, juntament amb Telèmac i Laertes, es preparen per enfrontar-s'hi. Atenea, que segueix el parer de Zeus, atura l'enfrontament i requereix que es facin les paus. 2. MEDEA (EURÍPIDES) Jàson i Medea parteixen, després de la cerca del velló d'or, cap a Corint i allà tenen dos fills.

Però tota la felicitat s'acaba quan Jàson rebutja a Medea per casar-se amb Creüsa, filla del rei Creont, per voluntat de aquest. Llavors, el rei ordena el desterrament de Medea. Aquesta, assegurant-se que el rei Egeu la acollirà en el seu pàtria, demana un dia més d'estada a Corint, i s'ho donen. En aquest dia, mata Creüsa, enviant-li un vestit enverinat. Quan aquesta li posa, creient que era un regal de noces i símbol de reconciliació, es veu embolicada en un foc abrasador que acaba també amb la vida del seu pare en intentar socórrer-la. Tot seguit, tement que es prenguessin reprimendes contra ells, Medea mata els seus fills i fuig en un carro de foc que li proporciona el déu Helios.

Jàson es queda sense dona i sense fills fent i, como ja he dit, Medea fuig a no se sap on. 3. ELS NÚVOLS (ARISTÒFANES) L'obra tracta sobre un pare (Estrepsíades), el qual té bastants problemes econòmics amb diferents creditors a causa dels capritxos del seu fill (Fidípides), doncs aquest és aficionat a les apostes en les carreres de cavalls. La trama segueix els intents del pare per no haver de pagar els seus deutes. Per aconseguir-ho, demana al seu fill que provi d'aprendre l'art de parlar amb l'ajuda d'una "escola" anomenada El pensatori. Però el fill no aprova la idea del pare, deixant com a única solució presentar-se el propi Estrepsíades.

Aquest demana que l'ensenyi Sòcrates, el qual accepta. Li presenta "els núvols", entitats divines que l'ajudarien en tot el possible però no se'n surt, doncs és tan vell que oblida tot el que aprèn. Així torna a demanar al seu fill que es presenti, aconseguint-ho amb èxit. Fidípides va amb Sòcrates i aquest presenta els dos tipus de discursos (personificats), el bo i el dolent, doncs han de lluitar per a ser els mestres del jove. Després d'una batalla verbal, acaba guanyant el dolent, convertint-se en el Curs 2022/23 Jan Rossell Hass professor de Fidípides. Aquests entren en El pensatori, lloc on es faran les classes i Fidípides aprèn a refutar qualsevol plet.

Tot seguit, el pare torna a casa amb el fill, que ja ha après tot sobre el discurs dolent, on es trobarà amb el primer creditor que, utilitzant l'après de Sòcrates i el seu fill, el defugirà, el mateix passarà amb el segon. Però les coses se li posaran malament doncs el fill, rancorós del tracte del seu pare en el passat, el comença a pegar, tot argumentant el perquè ho fa. Al final, Estrepsíades s'adona que tot és culpa seva, doncs no havia d'haver-se quedat els diners i esperar quedar impune. L'obra acaba cremant El pensatori, doncs creu que el van enganyar.