Text del document
1 Unitat 1 els àmbits del disseny [The materials farm ] Disseny nous materials 2 Gairebé tot el que utilitzem i llegim des que ens llevem fins que anem a dormir ha estat dissenyat. En el nostre món industrialitzat i urbà gairebé tot allò que és artificial, o sigui, que no és producte de la naturalesa, ha estat projectat i, per tant, dissenyat. Aquesta omnipresència del fenomen del disseny no es correspon amb la seva comprensió i per això ens trobem que els mitjans de comunicació utilitzen el mot disseny de maneres estranyes.
Ara es diu que hi ha drogues "de disseny", que hi ha polítics "de disseny" que fan discursos "de disseny", que hi ha pisos "de disseny" o que hi ha dentistes la feina dels quals consisteix a dissenyar somriures. Entès així, el disseny és una mena de moda, quelcom sofisticat, artificiós i car. L'estil d'aquells que viuen obsessionats per oferir una imatge ultra moderna de la seva llar, del seu cotxe i de la seva indumentària. Això no és estrany que succeeixi en una societat obsessionada pel culte al cos i a la imatge. Però el disseny en realitat, és una professió molt seriosa el producte de la qual ha generat una cultura visual innovadora i diferenciada de l'art.
Fragment de: Què és el disseny, Isabel Campi Si estàs estudiant amb el document en línia clica Si estàs estudiant en format paper obre amb el teu mòbil El disseny ens permet adaptar-nos al canvi 3 Índex de la unitat: 1. El Disseny i el seu Context 1.1. Què és dissenyar? ...............................................................[p4] 1.1.1. Procés del disseny: condicions, recerca, dissenyar, producte..........................................................................[p4] 1.1.2. Factors del procés del disseny: funcionals, formals, tecnològics i econòmics ................................................[p7] 1.2. Orígens del disseny: de l'artesania a la indústria...............
[p10] 1.3. El disseny: condicions a assolir.......................................... [p12] 1.3.1. Funcionalitat........................................................[p16] 1.3.2. Factibilitat............................................................[p17] 1.3.3. Comunicabilitat....................................................[p18] 1.3.4. Contextualitat......................................................[p19] 2. El Fet projectual 2.1. Què és el Fet de projectar? ..................................................[p20] 2.2. Vies projectuals: 2.2.1. Elements de suport per a projectar.....................[p20] 2.3.
Argumentació.........................................................................[p23] 2.4. Llenguatge visual...................................................................[p23] 3. Àmbits d'aplicació del disseny 3.1. Com defineixen el disseny diferents autors..........................[p.24] 3.2. Especialitats del disseny.......................................................[p.25] La Unitat 1 vol ser la finestra que s'obre cap el món del disseny.... Els temes plantejats són l'esquema bàsic dels continguts de la matèria de Disseny (blocs 1 i 2) En el transcurs dels dos semestres anirem desenvolupant-los amb més detall. Veieu-los tot seguit a tall d'introducció a la matèria. 4 1.
El disseny i el seu context 1.1. Què és dissenyar? Si entenem que dissenyar comprèn el conjunt d'operacions, tècniques, mentals perquè un objecte ideat adquireixi forma concreta, es materialitzi i s'utilitzi, a l'hora de dissenyar haurem de tenir en compte tota una sèrie d'aspectes que determinaran com s'han de desenvolupar aquestes operacions (tècniques o mentals) que ens portaran a materialitzar una idea. A l'hora de dissenyar primer de tot s'han de tenir en compte els aspectes o condicions que volem que acompleixi el producte. Després s'ha de veure com enfoquem el nostre treball per a desenvolupar una recerca formal adequada a aquests requisits.
Aquesta recerca formal ha de tenir en compte tots aquells elements que condicionaran la forma final del producte. 1.1. 1 Procés del disseny: condicions, recerca, dissenyar, producte Quan es comença un procés de disseny, el primer que es té en compte són les condicions que ha de tenir, perquè seran les que determinaran quina ha de ser la forma final. Es començarà un procés de recerca per trobar la informació necessària per iniciar la projecció de l'objecte a dissenyar. Acabat el procés de projecció, "el dibuix" perquè ens entenguem, tindrem el producte final.
5 [1] [2] condicions recerca D'informació del producte 6 [3] [4] Procés del disseny condicions recerca dissenyar producte dissenyar Producte final 7 1.1. 2. Factors del procés del disseny: funcionals, formals, tecnològics i econòmics El dissenyador, a l'hora de desenvolupar un projecte, ha de tenir en compte diferents factors, els més essencials són els següents: Funcionals Formals Tecnològics Econòmics Factors del procés Funcionals Es refereix a la funció que ha de fer l'objecte. Formal Fa referència a la forma que ha de tenir l'objecte. Tecnològics Tenir present amb quins mitjans tecnològics es produirà en sèrie l'objecte. Econòmics Valorar els costos del procés, del producte final.
I la seva sostenibilitat. El dissenyador definirà quines són les propietats formals que ha de tenir l'objecte final. Nosaltres anomenarem "objecte final" al resultat de la producció d'un procés de disseny. Si parlem de disseny gràfic "l'objecte final" serà un missatge visual, en el cas del disseny industrial "l'objecte final" serà un objecte. Pel disseny d'espais (Interior o exterior) "l'objecte final" són els espais creats. 8 Tot seguit us passo una bona reflexió al voltant de l'obra de Víctor Papanek que ens ajuda a visualitzar un aspecte molt important a tenir en compte també, la funció social del disseny.
Forma part de la presentació que es va fer de l'exposició retrospectiva al Museu del Disseny de Barcelona del 31/10/2019 al 02/02/20 Victor Papanek: La política del disseny Introducció L'exposició Victor Papanek: la política del disseny és la primera gran retrospectiva centrada en el dissenyador, autor i activista Victor J. Papanek (1923-1998). Quin ha de ser avui el rol del disseny i del dissenyador per ser veritablement útils a la societat? Aquest és un debat molt present arreu en les darreres dècades i una reflexió que ja va abordar Víctor Papanek, un dels pioners del disseny contemporani i un dels precursors més influents de l'activisme social i la sostenibilitat en el disseny.
Les idees i preguntes que Papanek ja abordava durant els anys seixanta continuen sent de gran rellevància per al disseny i constitueixen l'essència del disseny crític, social, inclusiu i interdisciplinari. Papanek és autor del llibre Disseny per al món real (1971), encara avui dia el més llegit sobre disseny. En aquest treball fa una crida per a la inclusió, la justícia social i la sostenibilitat, temes que avui continuen sent de gran rellevància per al disseny.
La vida i l'obra de Papanek es presenten en aquesta exposició a través d'una àmplia sèrie de peces originals i evocadores procedents de l'arxiu de la Fundació Victor Papanek, a més d'objectes d'alguns dels seus contemporanis com Buckminster Fuller i el grup radical Global Tools, entre d'altres. Les idees de Papanek traslladades al segle XXI i el seu impacte durador les trobarem també als projectes de diversos dissenyadors i artistes internacionals relacionats amb el camp del disseny crític, social i activista.
La mostra s'estructura per temes a partir de l'obra de Papanek i els seus contemporanis, com la política sobre dades i sobre els mitjans, les estructures socials digitals, la biotecnologia, la metodologia del disseny o design thinking, la sostenibilitat i 9 la inclusió social amb una reflexió de fons: la importància del disseny com a eina política. Una visió de conjunt Papanek concebia el disseny com un sistema i un procés, més que no pas objectes individuals. Tot està connectat: el consum excessiu, la contaminació mediambiental i la injustícia social.
Aquesta visió del món, que en la seva complexitat és més urgent avui que mai, il·lustra la profunda influència que el principal mentor de Papanek, Richard Buckminster Fuller, va tenir en ell. Igual que Fuller, Papanek també creia en la funcionalitat dels principis intel·ligents de la construcció que trobem a la natura. Tanmateix, a diferència de Fuller, Papanek no creia que la tecnologia fos la solució per als problemes del món, de manera que fins i tot va publicar un llibre anomenat How Things Don't Work (Com no funcionen les coses), amb James Hennessey el 1974. Aquesta secció presenta obres històriques i contemporànies que responen als reptes que fins i tot són més rellevants avui dia.
Hi ha algú normal, aquí? Com a professor i conferenciant, Papanek va compartir la seva filosofia del disseny amb diverses generacions d'estudiants. A més dels seus propis dissenys, l'exposició presenta moltes de les obres creades pels alumnes sota la seva direcció. Amb la inclusió social com a centre d'atenció, aquests projectes d'estudiants internacionals es dirigien a les denominades "minories", és a dir, a les persones poc representades i rutinàriament excloses del procés de disseny, com els infants, les dones, les persones de l'hemisferi sud del planeta, la gent gran o les persones amb discapacitat.
Aquesta secció també mostra altres obres històriques, així com projectes contemporanis, que desenvolupen les idees de Papanek tot traslladant-les al segle XXI. [Victor Papanek: La política del disseny] https://ajuntament.barcelona.cat/museudeldisseny/ca/exposicio/victor-papanek-la-politica-del- disseny 10 1.2. Orígens del disseny: de l'artesania a la indústria Els objectes creats per homes i dones són gairebé tan antics com la humanitat mateixa. Probablement el simple acte de beure aigua d'un rierol agafant-la amb les mans o el fet d'observar els contenidors naturals d'algunes roques van inspirar els nostres remots avantpassats per crear el primer bol.
Després del primer bol, recipient que va cobrir una necessitat molt concreta, en van aparèixer molts més que oferiren altres serveis.
L'ésser humà quan va crear els primers utensilis no buscava necessàriament bellesa, encara que nosaltres la puguem apreciar per la seva senzillesa; aquesta recerca va venir més tard, quan objectes amb la mateixa finalitat es van començar a repetir i els seus creadors es volien distingir els uns dels altres o quan la forma depassà la simple utilitat per a assumir també d'altres sentits, més simbòlics que connotessin determinats significats (de riquesa, poder, religiosos, etc.), o simplement responguessin a una necessitat decorativa tot creant objectes ornamentals destinats a embellir una casa, un temple, el propi cos.
Poc a poc l'espècie humana va multiplicar les seves activitats i va anar creant objectes que les facilitaven, i va trobar plaer en el fet que aquests objectes fossin atractius als sentits. Així doncs, la bellesa conjuntament amb la utilitat van ser uns dels factors determinants a l'hora de crear. Gairebé tot allò que forma part del nostre món objectual, gairebé tot allò que ens envolta i que ha estat creat per les persones, abans de ser realitat ha estat disseny, tot i que en el passat no es conegués amb aquest nom o que els trets dels objectes es creessin a la ment i no damunt un paper.
11 []De l'artesania a la indústria: canvis de materials, i processos de producció Envàs, mans Envàs fang, artesania Envàs vidre, industrial Envàs plàstic, industrial De l'artesania a la producció industrial En les societats preindustrials, els artesans dissenyen, produeixen i comercialitzen les cases, els utensilis i els vestits que la gent necessita per al desenvolupament de la vida quotidiana. Els artesans creen i executen la peça ells mateixos, tenen un gran domini de la matèria amb què treballen; controlen tot el procés de producció i sovint són responsables de la seva venda, la qual es fa sense intermediaris.
Durant els segles XVII i XVIII, algunes manufactures europees de mobiliari, vidre, teixits i porcellana van assolir uns nivells de producció tan elevats que fou necessari establir una divisió del treball, de manera que s'encarregà a dibuixants la tasca de dibuixar les peces, a artesans la tasca d'executar-les i a comerciants la tasca de vendre-les. Els dibuixants provenien del món artístic i n'hi va haver de molt cotitzats al seu temps, per això alguns historiadors defensen la tesi que el disseny ja existia com a activitat diferenciada abans de l'aparició de les fàbriques.
Tanmateix, la civilització industrial ha comportat una forta divisió del treball, una especialització cada cop més gran dels homes i de les màquines i una problemàtica social que està a anys llum d'aquells protodissenyadors. Ara hi ha uns individus que financen els projectes (editors o empresaris), uns altres que realitzen la configuració dels productes objectuals o visuals (els dissenyadors), uns equips tècnics que els materialitzen (enginyers i tècnics de tota mena) i uns altres que els distribueixen (comerciants). Fragment de: Què és el disseny, Isabel Campi 12 1.3.
El disseny: condicions a assolir A l'hora de dissenyar primer de tot s'han de tenir en compte els aspectes o condicions que volem que acompleixi el producte. Després s'ha de veure com enfoquem el nostre treball per a desenvolupar una recerca formal adequada a aquests requisits. Aquesta recerca formal ha de tenir en compte tots aquells elements que condicionaran la forma final del producte. La idoneïtat del dissenyi, per tant, la qualitat del producte en les vessants anomenades dependrà en cada cas d'allò que s'esperi del producte.
Pot ser que el seu valor vingui determinat per la comoditat, la senzillesa, la practicitat, la seguretat, la durabilitat o la resistència, l'ergonomia, la novetat, l'estranyesa... Les condicions que ha d'assolir un objecte dissenyat són: Funcionalitat Factibilitat Comunicabilitat Contextualitat El disseny: condicions a assolir Funcionalitat Funció Forma i Funció Factilibitat Viabilitat del projecte Comunicabilitat Expressar el missatge Contextualitat Conjunt de factors entorn 13 []Un bon exemple d'un "producte" que assoleix les quatre condicions és el diari ara. Un projecte periodístic innovador pel que fa a la imatge gràfica i al concepte de periodisme.
[Diari ara ] Premi de disseny Diari Europeu de l'any 2015 []El jurat, format per una dotzena de periodistes i dissenyadors de diversos països europeus, ha reconegut l'ARA per "la seva excel·lència en el periodisme visual", i destaca que "moltes de les històries no estan escrites segons el model de reporterisme tradicional, sinó que són una combinació de textos, fotografies i infografies", la qual cosa dóna al diari un "estil semblant al d'una revista". El jurat considera "especialment remarcable" la "potència" de les portades de l'ARA, que molt sovint estan "centrades en un únic tema", i es converteixen així en "pòsters que anuncien el contingut" d'aquella edició del diari.
El president de l'Oficina per al Disseny de Diaris, Norbert Küpper, hi afegeix encara un altre element, en aquest cas vinculat a l'edició digital, com els interactius especials dedicats a analitzar a fons alguns temes destacats de l'actualitat. [Diari ara ] Edició 16/11/2015 14 La idoneïtat del disseny i, per tant, la qualitat del producte en les vessants anomenades dependrà en cada cas d'allò que s'esperi del producte. Pot ser que el seu valor vingui determinat per la comoditat, la senzillesa, la practicitat, la seguretat, la durabilitat o la resistència, l'ergonomia, la novetat, l'estranyesa...
En el món contemporani que ens envolta els objectes són infinits, i les necessitats i els capricis que ens hem anat creant, especialment a les zones del món anomenades desenvolupades són enormes. Aquesta tendència al consum comença a ser tan exagerada que, segons estudis científics i sociològics recents, els recursos del planeta no seran suficients per atendre demandes i exigències que cada vegada són més grans.
Així, quan hem de dissenyar un objecte cal que tinguem en compte unes consideracions que també són molt importants, encara que de vegades no formen part estrictament de la forma o la funció de l'objecte, com ara l'optimització dels recursos, la possible reutilització o reciclatge, els residus que genera, etc.
[]El Disseny, doncs, ha d'assolir les condicions de: Contextua litat Comunicabili tat Factibilitat Funciona litat Disseny 15 Tot seguit tenim la llista de tots els elements que condicionen a l'hora d'inciar un projecte de disseny: La forma: elements que condicionen La funció L'adequació al consumidor o usuari Els requeriment físics Els materials La tecnologia emprada per a la seva construcció Les possibilitats del mercat i les estratègies de màrqueting Els dissenys precedents El valor comunicatiu que es vol donar al producte Les tendències de moda o l'estètica d'un determinat context o grup L'adequació a l'entorn i a d'altres elements Aspectes econòmics D'altres de tipus social, ecològic, ètic...
16 1.3.1. Funcionalitat: Forma i Funció La recerca dels diferents aspectes que ha d'acomplir un disseny ens duran a buscar una forma. Diversos elements poden condicionar les característiques formals d'un disseny. En disseny, referir-nos a la funció d'una cosa és parlar de la seva utilitat i, al mateix temps, de la manera com aquesta utilitat es adequada en un sentit global. []Un bon exemple d'adequació de la forma a la funció: [Taula per tallar ] Lékué []La taula de tallar més segura! Taula per tallar de la col·lecció SMART SOLUTIONS. Talla de manera més segura: el suport fixa el ganivet per evitar talls i altres perills.
Moviment de tall més fàcil i natural, el suport del ganivet permet tallar amb un moviment natural i amb menys esforç. Complerta llibertat de gir del ganivet. Sòl antilliscant per una manipulació molt més segura. Apte per a qualsevol ganivet. [lékué] www.lekue.com 17 1.3.2. Factibilitat: Entenem per factibilitat aquella condició que asseguri la fabricació , impressió o construcció sense problemes, amb materials i tecnologies concretes, d'un disseny específic i en un context industrial. []Escala interior que s'ha pogut fabricar seguint un projecte de disseny. [Projecte inicial] [Proposta inicial] [Mostra] [Procés fabricació] [Producte final] [Producte final] 18 1.3.3.
Comunicabilitat: Entenem per comunicabilitat tots aquells atributs estètics i sígnics que copsem de forma unificada en qualsevol disseny. Els continguts estètics són enterament subjectius i s'emmarquen en un context cultural determinat i els sígnics faciliten l'adequació formal i de significació al receptor, ens permeten entendre els dissenys. []El logotip dels jocs olímpics de Tokyo 2020, reuneix les característiques estètiques i sígniques que corresponen a la cultura japonesa. [TOKYIO 2020 ] Logotip olímpic El logotip és un cercle dibuixat a partir d'un patró de rectangles de color blau.
El disseny està inspirat en l'època Edo, i és el reflex de la sofisticada elegància que caracteritza el Japó. 19 1.3.4. Contextualitat: Entenem per contextualitat el conjunt de condicions generals i particulars a les quals s'ha d'adaptar cada disseny en qüestió, ja que cada context suposa certes maneres de viure i pensar, certes possibilitats materials, cert moment històric i cultural i un determinat mercat. []El cartell del grec 2016 és una mostra d'adaptació al moment històric i cultural que viu la ciutat de Barcelona. [Grec 2016 ] El cartell 20 2. El fet projectual 2.1. Què és el Fet de projectar? El dissenyador projecta.
Fa un conjunt de plans i de documents explicatius que donen totes les dades tècniques i totes les vistes d'elements o de conjunt necessàries per tal que hom pugui fabricar una màquina, una instal·lació, o construir un edifici, un pont, etc., d'acord amb les instruccions de qui l'encarrega o segons un programa establert. Pensa com ha de ser el producte i en determina totes les seves característiques però, segurament, no l'arribarà a construir ell mateix.
Projectar suposa començar a buscar una nova forma partint d'una recerca prèvia d'informació, per acabar definint un producte final, donant-li cos fins on sigui necessari i atribuint-li totes les seves característiques (mesures, formes, elements, materials...). Projectar significa donar forma, anar definint les idees i finalment exposar-les amb el màxim rigor perquè puguin posteriorment ser dutes a terme. El disseny com a projecte fa servir el sistema projectual per trobar respostes renovadores i creatives als objectius plantejats. 2.2. Vies projectuals.
Les Vies projectuals són els elements de suport que té el dissenyador per idear, concretar i projectar els seus productes: dibuix, maqueta, prototip. Hi pot haver diferents vies de projecció, maneres d'enfocar i organitzar la tasca de projectar. Aquestes vies poden venir definides per la manera com s'organitza la nostra tasca, les fases que establim, les estratègies creatives o els suports tècniques que emprem. 21 [Vies d'ideació i projecció ] Organització, Fases, Estratègies i Suports tècnics per a la projecció 2.2.1. Elements de suport per a projectar. La representació gràfica, el dibuix El dibuix és un dels mitjans d'ideació i de representació més utilitzat durant el procés de projecció.
És un mitjà que serveix per a assajar i visualitzar les idees, i poder-les definir abans de realitzar-les. Per utilitzar aquesta eina cal tenir: Un mínim de destresa en el dibuix per a poder representar clarament i amb fluïdesa idees i elements no existents. Facilitat de representació d'elements plans, volumètrics o espacials. Facilitat per a canviar de punts de vista i poder representar un volum o un espai des de diferents vistes.
Els recursos gràfics suficients per a poder determinar característiques concretes dels elements representats (superfícies, colors, ombres...) Suports Estratègies Fases Organització Vies 22 Els sistemes de representació Dins l'àmbit del disseny tridimensional s'utilitzen durant el procés de projecció els sistemes de representació que permeten dibuixar els elements tridimensionals sobre el pla. La informàtica ha facilita t molt les tasques del dibuix tècnic i possibilita representar elements i modificar-los.
Això permet idear des de l'ordinador directament sobre representacions tridimensionals (variar-ne les mesures, les formes, aplicar-hi colors, textures, etc.) Els recursos informàtics Avui dia la informàtica juga un paper molt important durant el procés de projecció. Molts dissenyadors utilitzen directament l'ordinador per a idear i esbossar els projectes.
Tots els camps del disseny disposen de programari adaptat a les necessitat de projecció i de definició dels projectes: en el disseny gràfic (amb els programes de tractament d'imatges, de textos i d'edició), en el disseny d'objectes i en el d'espais (amb els programes de dibuix i de modelat 3d), però també en el disseny de teixits s'han desenvolupat recursos informàtics específics que permeten crear i definir els dissenys. La fotografia i el collage Sobretot en l'àmbit del disseny gràfic, en molts casos es prescindeix del dibuix i s'utilitzen directament d'altres mitjans gràfics o tècniques com el collage o el muntatge i retoc de fotografies.
A partir d'un elements ja donat se'n construirà un altre per combinació, modificació o subtracció. El procés de projecció vindrà regit per aquest treball de transformació i construcció amb elements ja existents. El dibuix pot ser un suport per aquesta tasca o ésser completament prescindible. 23 Les maquetes El dibuix permet definir i visualitzar les formes d'un element. Si estem dissenyant un objecte es pot realitzar aquest procés treballant directament amb un material modelable. La modificació física i directe de materials, les maquetes, pot ser una altra via de suport de la projecció.
La construcció de prototips A part del modelat o de l'assemblatge, també es pot idear construint directament un prototip, modificant-lo a mesura que se li va donant forma. El prototip sol tenir la mateixa mida que l'objecte original que s'està dissenyant, tot i que a vegades està fet a escala. A l'hora de definir i donar forma final a l'element dissenyat: els prototips, els sistemes de representació com el dibuix, i les maquetes permeten visualitzar i concretar les especificacions tècniques dels dissenys. Esdevenen eines per la definició de projectes. 2.3.
Argumentació Els projectes s'acompanyen generalment d'una memòria que permet seguir el procés d'ideació i de definició, així com la descripció i especificacions del resultat final. El Fet projectual s'ha de poder argumentar (explicar). Donar arguments dels aspectes referits a la funcionalitat (forma i funció), la viabilitat material i tècnica (Factibilitat) i l'adequació a les finalitats comunicatives (comunicabilitat) i contextuals (contextuallitat) del projecte. 2.4. Llenguatge visual Les imatges que veiem representades estan formades pels: Elements bàsics del llenguatge visual, el punt, la línia, el pla, el color, la forma i la textura.
Elements estructurals i compositius del llenguatge visual: la repetició, l'ordenació i la composició modular, la simetria, i el dinamisme. 24 3. Àmbits d'aplicació del disseny 3.1. Com definim el disseny des de diferents autors. Tot seguit un presento un recull de definicions del que és el disseny que us ajudaran a visualitzar en què consisteix. La primera és de Norberto Chaves, responent a una pregunta que li fan en una entrevista. Idea important, la cultura com a fonament del pensament del dissenyador i base de l'objecte dissenyat. "Què ens ensenyen l'antropologia o la sociologia sobre conceptes com forma, funció, útil, bellesa...?
Abans de res ens ensenyen que tots aquests conceptes estan relativitzats per la cultura, i que les veritats culturals no són una qüestió de lògica. Sense pensament màgic no hi ha cultura possible" La segona, també de Chaves, ens planteja, ja més concretament el concepte disseny. "El disseny és la disciplina que s'encarrega de dotar de valor simbòlic explícit el producte industrial, és per tant la cultura de la indústria. Per al disseny, qualsevol condicionament utilitari o tecnològic constitueix la base significant d'una proposta simbòlica" O la següent: " El disseny li pot prestar el servei a tot el món.
Es tracta d'un procés de planificació d'un producte" Tomàs Maldonado dissenyador i important estudiós de la teoria del disseny, ens presenta una clara definició: " El disseny industrial és l'activitat projectual que consisteix en determinar les propietats formals dels objectes susceptibles de ser reproduïts industrialment en sèrie. Propietats formals no només són les característiques exteriors, sinó sobretot, les relacions funcionals i estructurals que fan d'un objecte una unitat coherent tant des del punt de vista del productor com de l'usuari." 25 3.2. Especialitats del disseny. El món del disseny s'organitza en diferents especialitats, tenint en compte l'àmbit d'aplicació del disseny.
Els àmbits del disseny es poden agrupar en quatre modalitats: Disseny Gràfic Disseny Industrial Disseny de l'Espai Disseny Tèxtil Disseny Gràfic, comunicació visual El disseny gràfic té com a objectiu la comunicació visual. S'ocupa de l'emissió de missatges, mitjançant la configuració de la informació i la comunicació. I per assolir aquesta finalitat utilitza tipografia, il·lustracions, fotografies i tota mena de recursos gràfics generalment plans o bidimesionals. El disseny gràfic s'especialitza en el disseny editorial, de marques i d'identitat, senyalització, publicitat, cartells, il·lustració, d'envàs.
Si estàs estudiant amb el document en línia clica Si estàs estudiant en format paper obre amb el teu mòbil Què és el disseny gràfic? 26 Disseny Industrial, o de producte Disseny industrial, d'objectes o de producte, són tres maneres d'anomenar el que es coneix com a disseny industrial. Tot i que el nom que predomina més és "industrial", actualment també pren força el de "producte".
Tots els artefactes que les persones utilitzen per a desenvolupar les seves activitats són objecte d'estudi del disseny: eines, electrodomèstics, mòbils, estris de cuina, un cotxe, unes sabates, una bicicleta, cadires, làmpades, un bolígraf...El disseny contribueix a fabricar objectes útils, que solucionin les necessitats de les persones, però també, que contribueixin a millorar perceptiva i sensitivament el seu entorn a través de l'aparença externa d'aquests objectes.
Si estàs estudiant amb el document en línia clica Si estàs estudiant en format paper obre amb el teu mòbil https://anima.es/ca/ Disseny Espai, interior i de l'entorn El disseny de l'espai inclou totes les especialitats que projecten la configuració de l'espai, l'interiorisme i el disseny de l'entorn. L'àmbit de l'arquitectura, també en forma part del disseny de l'espai. El camp de l'espai interior s'encarrega del disseny d'espais interiors, de botigues, cuines, estands de fira, aules d'escola, escenaris per una obra de teatre... Per que fa al disseny de l'entorn fa una lectura de l'espai públic. Projecte els espais urbans d'ús compartit.
27 Si estàs estudiant amb el document en línia clica Si estàs estudiant en format paper obre amb el teu mòbil Marta Rabassa. Disseny interiors Disseny Tèxtil, i indumentària El disseny tèxtil s'encarrega de projectar els diferents tipus de teixits, estampats. També es fa càrrec de crear la forma i confecció de vestits i dels complements i sabates, tot i que s'usin materials que no siguin tèxtils. Per això mateix a aquesta especialitat se l'anomena tèxtil i indumentària.
Si estàs estudiant amb el document en línia clica Si estàs estudiant en format paper obre amb el teu mòbil Disseny catifes nanimarquina 28 Especialitats del disseny Gràfic Disseny de la comunicació visual Industrial Disseny de producte Espai Disseny interior i de l'entorn Tèxtil Disseny d'indumentària 29 Unitat 1Material annex Els àmbits del disseny Les fonts i documents que teniu en aquests apunts, en forma d'enllaç o en format QR, també els podeu visualitzar dins de l'aula de disseny a l'apartat de Recursos complementaris. Aquestes fonts formen part del material necessari per estudiar el Lliurament1. És un material que està en línia, complementa i amplia els apunts de la Unitat1.
Els recursos i les seves fonts Els materials que podeu trobar en aquests apunts han estat confeccionats a partir de diferents fonts: Recursos propis de la professora Montserrat Vallverdú Material web Batxillerat d'arts, materials i recursos , M. Planellas Què és el disseny? Isabel Campi