Història de la Música: Edat Mitjana al Segle XX

I 48 flashcards i 32 preguntes més al document.

Text del document

EDAT MITJANA Alta edat mitjana S. V-XII: Període de monodia (pot haver-hi moltes veus però una sola melodia). Música de l'època: cants gregorians. Formes de cantar el cant gregorià: 1. directe canta el cor directament 2. antifonal cors en diferents espais canten diferents coses (et sona x un auricular…) 3. responsorial pregunta-resposta entre cor i solista Estils: 1. Sil·làbic: 1 nota x cada síl·laba 2. Pneumàtic: diverses notes en una síl·laba 3. Melismàtic: una síl·laba, moltes notes.

Característiques: - temàtica religiosa - destinats a la liturgia (cristianisme) - idioma: llatí - cantats a cappella - cors masculins - autors anònims - no hi ha compàs, es canta segons la llera – ritme flexible - melodies planes, no grans salts LA MISSA Forma per desenvolupar la litúrgia. Sempre té una estructura concreta (ordinarium missae ordinari de la missa) menys a les festes i dies especials (proprium missae propi de la missa). Baixa edat mitjana (S.XII-XV) Canvi brutal en la música (i pintura). S'inventa la polifonia (l'organum). Comença a haver-hi +1 melodia. Les veus diferents no segueixen el mateix ritme. Tipus d'organum: 1.

Paral·lel 2 veus que es mouen de forma paral·lela a distància de 4a/5a. 2. Florit/melismàtic notes llargues en el tenor, i a dalt una nota que es va movent. 3. Discantus moviments contraris, contrapunts. Quan una nota baixa l'altra puja. - aquestes són les primeres polifonies que existeixen. GUIDO D'AREZZO Gran pas escriptura musica. Constituirà la notació quadrada, on s'escriu la música medieval. - estableix el tetragrama - Li dona nom a les notes musicals (himne St. Joan). Adopten formes quadrades/ romboides i es col·loquen tant en línies com en espais de la pauta - inventa sistema d'aprenentatge d'intervals i escales. Molt d'èxit, utilitzat durant anys.

CÁNTIGAS - composicions profanes, lírica gallego-portuguesa. Cantades i acompanyades música - tipus: d'amor, d'amistat, d'escarni i maledicència. - Tema: amor, elogi de l'amant, trobada enamorats… Elements simbòlics: mar, fonts… - ALFONS X escriu les cantigas de Santa Maria, S.XVIII S.XII-XIII - Ars Antiqua: - Estil de compondre a la manera antiga. - Tècniques de composició: organum, conductus i motet. Leónin: primer gran compositor d'organum Magnus Liber Organi Pérotin: deixeble de Léonin, revisa i amplia el . Hi afegeix veus addicionals (polifonia). S.XIV - Ars Nova: - Estil de compondre a la manera nova/moderna.

- Difusió de sistemes d'escriptura musicals nous mètodes de composició - Inspirat en tractat de Vitry (compositor q fa peces elaborades amb subtilesa rítmica). - Dues corrents: francesa i italiana - Obres exploren la independència de les línies melòdiques dins d'una composició. EL LLIBRE VERMELL DE MONTSERRAT - recull de peces polifòniques que son transició de l'Ars Antiqua a l'Ars Nova. - cantades pels pelegrins a l'entrada de l'església - mostra la importancia de catalunya a europa referent cultural. - les cançons: en llatí, 1-3 veus, diverses formes (virelai, motet, balada, canon…) GUILLAUME DE MACHAUT (S.XIV) - Escriptor de poemes dels quals n'escriu també l'acompanyament instrumental.

- Composició destacada: motets. Hi incorpora innovacions de l'Ars Nova. - Obra destacada: Missa de Notre-Dame 1a partitura de missa completa Motets: - composicions elaborades de 3 o 4 veus. Gènere principal de l'edat mitjana. - quan melodies llargues del cant gregorià es posaven de moda, aleshores s'independitzaven i servien com a base del motet. JOGLARS I TROBADORS - Contribueixen a la riquesa musical/cultural de l'edat mitjana. Joglars: classes baixes. Nòmades, coneixien moltes cançons, vivien ballant i actuant. Trobadors: classes altes. Poetes/compositors q escrivien i musicaven les seves obres. Monodia Profana - Interpretat x trobadors i joglars. Cancons no litúrgiques.

Tema principal: amor cortés. DANSA MACABRA "dansa de la mort" tracta la universalitat de la mort. - Diàleg en vers on una personificació de la mort convida a persones importants a ballar al voltant d'una tomba. La mort els recorda quer tots han de morir. A l'antiguitat: DANSA DIONISÍACA: inicialment rituals de bogeria i èxtasi fets x les dones. Amb el temps evolucionen cap a celebracions elaborades (amb ball, música, disfresses…). Fetes x honorar a Dionís. Celebracions de la naturalesa i la vida. Inspiren les 1es formes de teatre. RENAIXEMENT - Retorn als ideals grecoromans - Humanisme home com a representació de Déu. - Cantus Firmus: base estructural en composicions religioses.

S'agafa del cant gregorià, estiren la melodia i sorgeix una música nova. - Quadre: proporcionat i equilibrat - Renaixement = equilibri i proporció. Tomás Luis de Victoria - Màxim representant de la polifonia sacra espanyola. - Dedicació a la música religiosa - Va ser sacerdot (Àvila-Roma-Madrid) Característiques musicals - expressió espiritual - intensitat mística/dramàtica - ús expressiu de la dissonància - contrast contrapunt – homofonía - relació música – text Producció 1. Motets - funció litúrgica però no text litúrgic - ús de contrapunt i harmonies - forma expressiva, gran llibertat compositiva. 2.

Misses - composició polifònica - basada en el cantus firmus - cinc parts fixes: Kyrie/Gloria/Credo/Sanctus/Agnus Dei - Missa Parodia (us material d'una altra obra) - Missa Sine Nomine (sense cantus firmus) 3. Himnes 4. Responsoris Obres destacades - O Magnum Mysterium - Missa o Quam Gloriosum Giovanni de Palestrina - Model perfecte de l'estil contrapuntístic - Música vinculada al Concili de Trento (Reunió de catòlics. Fan protesta i decideixen q hi hagi major claredat textual) Característiques musicals: - línies melòdiques suaus i equilibrades - contrapunt controlat - dissonàncies amb cura - claredat textual i equilibri entre les veus Producció 1. Misses (+100) 2. Motets (+300) 3. HImnes 4.

Madrigals - Itàlia. Gènere musical + important en l'àmbit profà. - estructura polifònica i expressivitat textual - "Madrigalisme" musica ilustra literalment el significat de les paraules. - 4-8 veus - alternant entre homofonia i contrapunt Obres destacades - Stabat Mater - Sicut Cervus Josquin des Prez - Dels compositors + importants del renaixement - Figura central de l'escola franco-flamenca - Treballa a: cort dels Sforza (Milà), Capella Papal del Vaticà. Característiques musicals - domini del contrapunt imitatiu (mateixa idea melòdica apareix successivament en diferents veus, creant una textura polifònica cohesionada).

- ús cantus firmus - claredat melodica - sensibilitat expressiva - relació música-text Producció - misses - motets - chansons - canons Obres destacades - Missa Pange Lingua - Ave Maria… virgo Serena - Mille Regretz - Miserere Mei, Deus EL BARROC S. XVII comenca a fer-se la música tonal = començament del Barroc. Exageració/contrast (al Renaixement - equilibri) Quadre: + recargolat, moviment, currat. Molta textura i ombres. Es consolida la melodia acompanyada com a textura Característiques del Barroc 1. Baix continu - línia de baix interpretada per instruments de tecla/corda. - la línia es completada per l'intèrpret amb acords improvisats - dóna sentit i estabilitat harmònica. 2.

Tonalitat Major-menor - durant el barroc s'estableix el sistema tonal major-menor - estructura dinàmica i dramàtica - Major: Honika. menor: Eolia 3. Ornamentació musical - ús d'elements que embellien la melodia: - trinos, mordents, arpegis… 4. Expansió música instrumental (LUTERIA) - hi ha demanda d'instruments concrets constructors s'adapten a demanda mercat + global. Musica instrumental s'expandeix - Luteria = art de construcció d'instruments de corda (fabricació violins/violes...) 5. Complexitat contrapuntística 6. Creació de l'òpera - Inspirada del teatre de grècia, q tenía música. Volen barrejar un gran espectacle que barregés moltes arts escèniques = òpera.

- Monteverdi: considerat el pare de l'òpera (amb l'Orfeó) - Tipus d'òpera: Oratori (no escenografia ni vestuari, tot reduït, cristià). Cantata (obra vocal amb diverses parts, protestant) Passió: oratori amb veu de narrador, àries reflexives i cors. Gèneres Instrumentals 1. Fuga - tècnica de com fer el contrapunt (es l'estructura contrapuntística + complexa) - basada en imitar un tema principal per diverses veus 2. Sonata - da Camera: tocada a les habitacions dels palaus. Instrumental profana. - da Chiesa: tocada a l'església. caràcter seriós i religiós - a Trio: interpretada x 3 instruments: baix continu i 2 veus principals. 3.

Concerto grosso - forma musical, contrasta: grup petit d'instruments ("concertino") i tota l'orquestra "Ripieno o Tutti" diàleg entre grup reduit i orquestra. 4. Suite de Danses - Danses fetes per ballar, no per tocar. S'independitza la música del ball. - El nom de la dansa et diu el compàs i tempo de la música. Gallarda: dansa animada, compàs ternari, coneguda pels seus salts/energia.

Gavotta: origen francès, compàs binari/quaternari, ritme alegre/viu Minuet: dansa elegant, compàs ternari, mvments gràcils, estructura simètrica Monteverdi Autor pont entre Renaixement - Barroc Estableix nou llenguatge musical basat en l'expressivitat dramàtica Treballa a Màntua (Cort dels Gonzaga) i mestre de capella (Basílica de St Marc, Venècia). - renova música sacra i desenvolupa estil monumental, amb cors i instruments. Prima practica utilitzada en els madrigals. estil polifònic amb contrapunt estricte.

Seconda practica música s'adapta al text i expressivitat, ús lliure de dissonàncies i harmonies, vol provocar sensació dramàtica/tensió Consolida: - Baix continu - ús expressiu de dissonàncies = polèmica amb Artusi, qui criticava les dissonàncies - el recitatiu (en òpera, melodies q expliquen el q passa a l'acció). - dramatisme en veu i instruments - evolució del madrigal cap a formes + teatrals. Obres destacades: - L'Orfeo (1607) 1a gran òpera de la història. coherència dramàtica i musical. - L'incoronazione di Poppea obra de maduresa de l'autor. profunditat psicològica. - 8 llibres de madrigals expliquen el procediment de les seves 1a i 2a practica.

Arcangelo Corelli Desenvolupa música instrumental, tècnica del violí i llenguatge tonal. Treballa a Roma (sota el mecenatge de pietro Ottoboni) Característiques musicals: - equilibri harmònic - claredat melodica - coherència formal - estructura musical clara i simètrica Fixa els models de: 1. Sonata da Chiesa lent-rapid-lent-rapid 2. Sonata da Camera basada en sanses estilitzades 3. Concerto Grosso contrast entre concertino i ripieno Obra destacada: Concerti Grossi op. 6 esdevé la seva obra més influent Antonio Vivaldi - Dels compositos + prolífics del Barroc. Instrument que + utilitzava = violí - Treballa a l'Ospedale della Pietà de venècia.

- Escriu: concerts, òperes, sonates i música sacra - Consolida el model del concert solista ràpid-lent-ràpid - desenvolupa el ritornello (secció orquestral recurrent alterna amb solista) Característiques musicals: - energia rítmica - melodies clares i repetitives - contrastos dinàmics i tímbrics Obra destacada: Les Quatre Estacions (1725) destaca per ser de les primeres obres descriptives. Consisteix en 4 concerts per a violí - cada concert associat a un sonet descriptiu. Johann Sebastian Bach Mort Bach = final Barroc La seva música sintetitza els estils musicals europeus - contrapunt alemany - lirisme italià - elegància rítmica de la música francesa.

Característiques musicals: - profunditat expressiva - sofisticació harmònica - estructures complexes Escriu en gairebé tots els gèneres del Barroc 1. Música religiosa Passió segons Sant Mateu 2. Música instrumental Concerts de Brandenburg 3. Música per teclat L'art de la Fuga CLASSICISME - Pas de la música antiga a la moderna - S'inventa l'orquestra clàssica (músics organitzats x fer combinacions de sons = +potència) - Elegància, equilibri i senzillesa. - Baix alberti acompanyament + habitual - Neix orquestra simfònica Mozart Producció: 1. Música d'ocasió (agafa les tendències musicals del moment). - petites serenates i nocturns 2.

Quartets i simfonies - fa sis quartets en els quals innova l'ús de la viola. - amb les simfonies fa el canvi del model preclàssic al clàssic (estableix 4 moviments). - Ex: Sinfonía n.41 Júpiter 3. Concerts de piano (explosió del seu talent musical) - equilibri, proporció, originalitat, expressivitat - Ex: Concert de piano n.21 4. Òpera (Mozart tenia un gran talent dramatic) Opera Buffa - inici a Italia - Ex: Cosi Fan Tutte, Don Giovanni, Les noces de Fígaro Singspiel - marca la pauta de l'òpera romàntica alemana, posant un exemple a seguir.

- Ex: La Flauta Màgica L'òpera de Mozart - mix d'estils: italià (espontaneïtat i lleugeresa) i alemany (tècnic, conduntent, cerebral) - més important la música que el text - coherència i profunditat de personatges, els quals estan caracteritzats musicalment - importància al treball conjunt de veus (cors/duos/trios…) Beethoven Autor pont entre Romanticisme i Classicisme (porta elements del romanticisme cap al classicisme, trencant les normes establertes i posant-ne de noves). 1. Sonata per a piano - segueix l'estil de haydn i Mozart - Fa canvi en la forma d'entendre el piano + expressivitat, - capacitat tècnica.

poques notes, poc moviment = molts sentiments - Innovació en l'estructura de les sonates la posa al cervell de l'expressió. - Períodes: 1. influència Sturm und Drang (Ex: Pathétique) 2. trencament forma sonata = benvinguda al romanticisme (Ex: Clair de Luna) 3. trencament d'equilibri. La seva escriptura musical esdevé agosarada i sorprenent. 2. Simfonies - trencament formal i perfeccionament de l'escriptura orquestral Simfonia n.3 - revolucionara i innovara l'aspecte formal/estilístic - darrer moviment variacions sobre Prometheus (heroi q desafia a Déus) Simfonia n.5 - Inici del 1r moviment motiu de tres corxeres, blanca. = aporten una manera excepcional de desenvolupar la música.

Simfonia n.6 - Pastoral contrast amb la núm.5 pel seu lirisme. Simfonia n.7 - Allegretto cèl.lula rítmica anirà prenent força fins determinar el discurs musical. Simfonia n.9 - amb el tema "reconciliació dels homes", es busca la bellesa magnífica a partir del Poema de Schiller: A la joia. 3. Òpera - Una única òpera Fidelio. evolució del singspiel de Mozart - Història: Leonora rescata al seu home, condemnat per temes polítics. 4. Quartets de corda - Ampliació de la forma sonata. Mostren la visió + profunda i revolucionària de l'autor.

- 1rs quartets: influència Haydn - 2ns quartets: dissolució forma sonata\ - 3rs quartets: complexitat melòdica i harmònica ROMANTICISME 1815-1848 1r romanticisme 1848-1880 2n romanticisme El Segon Romanticisme - Sentiments personals de l'artista art subjectiu - Públic nombrós concerts públics i privats músic té llibertat d'artista, no és servidor. - Es comencen a separar els papers d'intèrpret, compositor, director… Característiques: - Motor: sentiment - Música: art romàntica per excel·lència - ús de la música programàtica - ambients allunyats i exòtics Característiques musicals: - Llibertat formal i expressiva, lirisme.

- Melodies: lleugeres, expressives i emotives - Ritme: flexible al servei de l'expressivitat. Ús freqüent del tempo novatto. - Inspiració: música tradicional - Timbre: augmenta instruments de l'orquestra, + vent-metall, + combinacions. - Harmonia: més complexes. Hi ha cromatisme (de nota a nota per semitons, canvi més difuminat). - Textura: al classicisme melodia acompanyant complexa però reconeixible. Al romanticisme melodia acompanyant no tan clara, fusió amb melodia Formes: Grans formes: (opera molt important no cine, l'entreteniment era aquest) - Simfonia: perquè ho toqui tota l'orquestra simfònica.

- Concerts: un solista acompanyat d'una orquestra simfònica - Música de cambra: quartet, quintet. Grup d'instruments reduït, no director. Petites formes: - (nocturn, impromptus, blades, preludis). - Director d'orquestra es torna important, música de cambra es torna més popular sobretot per la burgesia. És música per una habitació, petits palaus. Hector Berlioz - Forma + important: POEMA SIMFÒNIC: obra instrumental per a orquestra, 1 moviment on es desenvolupa una idea/argument/element literari/poètic. - Simfonia Fantàstica: narra el seu amor no correspost per una actriu anglesa, converteix la seva estimada en música.

- Reforma l'orquestra: l'engrandeix, busca/crea noves sonoritats, incorpora gran càrrega literària a les seves obres. La música programàtica Unió de la música pura i la forta orientació literària del segle XIX. Música instrumental simfònica associada a un tema polític, però: no simplement descripció, sinó que la música traspassa les paraules. Música simfònica sotmesa a tema literari / artístic el qual segueix i condueix tota l'obra. SCHUBERT Piano: utilitzat per: - suggerir imatges sonores d'idees extretes del text - recrear atmosfera adequada a l'estat anímic del poeta. Poemes: - inspiració Goethe i Schiller, però millors composicions seves són basades en Wilhelm Müller (menys dotat).

- Resultat artístic brillant, supera musicalment la font d'inspiració literària. Lieder + destacats de Schubert: 'La bella molinera' i 'Viatge d'hivern' basats en Müller. Col·lecció Schwanengesang ('El cant del cigne') basat en Heinrich Heine. Leid (cançó) Cançó amb diverses estrofes, utilitza com a lletra textos literaris. Veu amb acompanyament de piano. Petita composició de caràcter intimista. Relació text poètic i música. En alemany. CLARA SCHUMANN - Pianista i compositora alemanya, intèrprets més destacades del Romanticisme. - Fa concerts públics des de molt jove. Guanya fama per la seva gran tècnica i expressivitat al piano.

- Producció reduïda per les limitacions de l'època per a les dones en aquest camp. - Obres: peces per a piano, lieder i música de cambra. - Casada amb Robert Schumann mor Clara popularitza la seva música. - Intèrpret i pedagoga la seva obra i dedicació obren camí per a les dones en el món de la música. FRANZ LISZT Piano: toca amb unes condicions físiques extraordinàries virtuosisme + tècnica personal (interpreta obres de molta dificultat) - Es fa famós per les seves complexes peces i simfonies de piano. Per a tocar-les es necessita un complex desenvolupament tècnic (has de ser molt bo). Inici: Transcriu partitures d'orquestra i simfonia a piano.

Tot el que va aprendre fent-ho ho va reflectir en les seves obres. Final: precursor impressionista llenguatge cromàtic de Wagner Crea nou concepte: el POEMA SIMFÒNIC obra instrumental per a orquestra, 1 moviment on es desenvolupa una idea/argument/element literari/poètic. - "Les Perludes", "Orpheus", "Prometheus" TXAIKOVSKI Es considera un autor academicista: músic de molta formació a l'acadèmia. Compositor destacat del Romanticisme ballets i simfonies. Música representativa del romanticisme perquè: - emocions profundes, melodies intenses, orquestracions riques.

- harmonies complexes, temes emocionals, contrastos i dinàmiques dramàtiques Influeix en música del romanticisme amb innovacions i capacitat per connectar amb públic. Ballets: combina música, coreo i expressió corporal per narrar història/transmetre emocions. - gran riquesa melòdica i emocional ballet: forma d'art dramàtica i completa. - "El llac dels cignes", "La bella dorment", "El trencanous". Simfonies: 4, 5 i 6 Intensitat emocional. Estructura innovadora, to introspectiu, malenconia i expressió. CHOPIN No carrera com a intèrpret perquè no li agradava fer concerts es dedica doncs a fer obres en què el piano tenia un paper molt destacat.

Petites obres de piano d'1 moviment + forma lliure + idea exclusivament musical No posa títols pensant en una idea en concret. Els editors ja li posaven per poder vendre. Chopin: llenguatge original, subtil, de gran elaboració exigeix molt domini tècnic de piano. - S'allunya dels corrents estètics. Evita música programàtica. Estudi lliçó (obra). Peça musical de dificultat que servia per estudiar i millorar tècnicament. VERDI Bel Canto Abans de Verdi. Molt delicat, forma de cantar lleugera, fraseig ben cuidat. Es valora la puresa del to, el cant lligat amb control de respiració i l'agilitat en la vocalització. Verdi: - Es basa en el llegat operístic italià.

- Món rural italià música "terrenal" expressió directa, emocional, arriba al públic - Influït per nacionalisme temes d'interès en el moment persona clau per la unificació d'Itàlia. "Viva Verdi (Victor Emmanuel Rey de Italia"). - Explora ambigüitat (2 interpretacions) moral dels personatges Utilitza cors + tenor amb gran protagonisme Arguments enrevessats + personatges psicològicament complexos. Verisme (verdaderíssim) Després de Verdi. Expressa la realitat pura i crua en les obres. - vessant + fosca de l'humà, s'ensenya gent de carrer treuen la bèstia interior RICHARD WAGNER Leitmotiv Associar música a determinats personatges/emocions/accions/objectes permet seguir la narració de l'oient.

Representar sempre amb la mateixa música, sempre reconeixible per l'espectador, sap que s'està fent una referència a l'element. Berlioz l'anomena "idea fixa" (representa aparicions de la seva estimada en les obres). Liszt i Wagner adopten la "idea fixa" com a leitmotiv. Wagner: construeix teatre a Bayreuth nova forma de veure música i apreciar art escènic. Trenca amb teatre ja existent italià. Revoluciona els auditoris d'avui en dia. Teatre Wagner: - tothom mateixa visió - cadires incòmodes perquè la gent no s'adormi - el + important és l'escenari, no lo social. Inventa ideals del teatre modern no interacció del públic (no comentar ni moure's, aplaudir només al final).

Gesamtkunstwerk obra d'art total (fusió entre música i text d'una manera que abans no s'havia fet). Òperes: - simbolisme en els diàlegs, - idealitzar figura l'heroi - amor impossible / místic, lluita de forces i poders, símbols religiosos. - veu instrument + de l'orquestra. Inventa per a les òperes: - el leitmotiv - la melodia infinita (entrellaçar escenes sense parar, no separació). "Tristany i Isolda", "Els Mestres Cantors de Nuremberg", "L'Anell dels Nibelungs". El nacionalisme Nacionalisme fa prendre consciència dels propis valors de cada país europeu. - Música basada en propi folklore (tradicional).

- Ritmes de danses populars, escales modals de cançons, particularitats harmòniques ho porten a l'orquestra simfònica. - Òpera i poema simfònic: arguments d'històries i llegendes tradicionals. El rimer nacionalisme: semblant a romanticisme, músics acadèmia centreeuropea. - Característiques romàntiques, revolucionàries. Música influenciada pel folklore. El segon nacionalisme: Dos vessants: 1. Rússia: segueix estil de primer nacionalisme per estètica. 2. Renovar llenguatge musical extraient elements de la música nacional. - Música no folklòrica, independent i creativa, influència moviments d'avantguarda. FALLA Converteix música espanyola en universal arrelada a allò popular.

- coneix ritmes hispànics - sap aprofitar modes espanyols antics i combinar-los amb contemporanis. - influències dels corrents europeus (impressionisme/neoclassicisme/expressionisme) Ballets: - "El Amor Brujo" Andalusia + tràgica - "Noches en los jardines de España" Andalusia amb nostàlgia i poesia - "El Retablo de Maese Pedro" llenguatge musical arriscat, recupera instrument antic i el modernitza. - "L'Atlàntida" barreja d'òpera i oratori. Inspirada en Verdaguer. ANTONÍN DVOŘÁK Combina en les seves obres: elements música popular txeca + llenguatge simfònic + formes clàssiques estil únic i recognoscible. «Danses eslaves»: guanya fama internacional audiència àmplia i encàrrecs internacion.

«Simfonia núm. 9» ("Simfonia del Nou Món") música afroamericana combinada amb el seu estil. Introdueix: - elements folklòrics i frescor melòdica compositor fonamental en música romanticisme. - Seva obra: inclou simfonies, concerts, música de cambra i òperes. Ha influït a altres compositors per la seva originalitat i per l'ús innovador de les melodies populars. S XIX - XX. AUTORS I CONCEPTES GUSTAV MAHLER (1860-1911) Compositor/director d'orquestra austríac Home pessimista, intueix la catàstrofe cap a la qual es dirigeix Europa. Música impregnada d'expressionisme i romanticisme. Obres monumentals, de grans dimensions (molts moviments i gran orquestra).

Molta predilecció per la veu, inclou cors i solistes en les seves simfonies. Introdueix temes inspirats en el folklore austríac, utilitzant melodies populars barrejades amb les seves simfonies complexes. Mahler marca la transició entre el romanticisme i la modernitat musical. Les seves obres són una reflexió profunda de l'ànima humana. Obres destacades: Simfonia núm 8 (simfonia dels mil) obra colossal (molts cors, solistes i orquestra). Cançons de la terra simfonia inspirada en poemes xinesos Cançons dels infants morts cicle de cançons sobre la pèrdua d'un fill. El postromanticisme Finals s. XIX Moviment sorgit a Alemanya i Àustria, influenciat per Wagner.

El llenguatge evoluciona: compositors recullen cromatisme i complexitat harmònica de Wagner i exploren la dissonància i l'atonalitat. Composicions profanes i programàtiques (basades en ideals filosòfics **Nietzsche), es mantenen formes d'abans: poema simfònic i simfonia (descriptius i narratius) Cor com a instrument. S'amplia l'orquestra i se'n busquen totes les capacitats expressives. Es vol donar Inestabilitat a l'harmonia atonalisme. CLAUDE DEBUSSY (1862-1918) 1912: fa amb Diaghilev i Nijinski: Preludi a la migdiada d'un faune (Balet rus). Debussy fa la música, els altres fan vestuari, coreografia, producció… Innova ús homofonia, arpa…

(elements de l'impressionisme) Obres destacades: El Mar, Preludi a la migdiada d'un faune, òpera Pelleas Impressionisme importància al so i color musical que a l'expressió d'emocions Tot imprecís, mogut, de manera que impressiona més. No és tonal, és modal. Objectiu: crear una atmosfera/imatge/sensació inspirades en la natura. (exemple obres: the swan, clair de luna…). Ja no es busca la tonalitat dissonància i sons/acords independents Incorporació de l'arpa per explorar nous timbres i sons. S'utilitza l'homofonia (una melodia principal amb acompanyament q es mou al mateix ritme). L'impressionisme no vol que s'entengui tal qual una melodia, sinó que vol suggerir en lloc d'explicar.

El compàs (poc clar, no mecànic) s'amaga, creant així un ritme continu i imprecís. DIAGHILEV I NIJINSKY Diaghilev (1872-1929) Empresari i productor rus, motor dels Ballets Russos. Transforma el ballet en una experiència total: uneix música, dansa, art i disseny escènic (Picasso**). El porta més enllà del romanticisme clàssic Col·labora amb Stravinsky. Nijinsky (1889-1950) Estrella i coreògraf dels Ballets Russos captiva al públic amb el seu talent tècnic i expressiu. Considerat dels millors ballarins de tots els temps, destaca pels seus salts i emocions que transmet.

Coreografia obres com: "L'Après-midi d'un faune" (col·laboració Debussy x la seva música rica en textura i impressionista) / "Le Sacre du printemps" (col·laboració Stravinsky x música vibrant i ritme complex) trenquen amb el ballet tradicional, tant en moviment com en estètica. Els Ballets Russos Fundats per Diaghilev: Companyia de dansa que va revolucionar el món del ballet. Fusió de disciplines artístiques nova estètica a l'escena europea Lideratge de Diaghilev (contracta a grans compositors **Stravinsky) i coreografies de Nijinsky (introdueix moviments angulars i tensions dramàtiques).

Els Ballets Russos estableixen les bases del ballet modern STRAVINSKY (1882 - 1971) Considerat el millor compositor del segle XX. Capacitat d'adoptar i transformar diversos estils musicals. La seva trajectòria està marcada per una contínua evolució que reflecteix el context històric i artístic en què va viure. La seva vida es resumeix en 3 etapes: **saber 1 obra x etapa** Primera etapa: Primitivisme i ballets russos Inclou l'obra Le sacre du printemps (1913) - (congregació de la primavera). Ballet creat per Diaghilev (Ballets Russos), inclou música, dansa i escenografia experiència artística total.

L'obra provoca escàndol històric: públic dividit entre defensors i crítics (rebuig x la música arrítmica/dissonàncies i coreografia trencadora) crits i discussions. Stravinski amb innovacions (rítmiques, harmòniques i orquestrals) explora el primitivisme venim de moviments molt establerts/pactats/mecànics, i Stravinski presenta una manera + viva i sense tantes pautes, expressant molts + sentiments amb intensitat rítmica. Expressa emocions arrelades a la natura i cultura russa.

Etapa neoclàssica Neoclacissisme moviment q busca recuperar els elements del classicisme (melodies entenibles, equilibri, ordre…) Stravinski torna al passat i ja no és q no s'entengui la melodia, sinó q es busca ordre i deixar de banda l'atonalisme. Obra destacada: Pulcinella (1920) s'hi veu reflectida l'etapa x l'ús de formes clàssiques. Etapa serialista Stravinski utilitza el dodecafonisme (toca 12 notes a l'atzar i a partir d'aquí crea música) i el serialisme (same, però quan està ordenat i les notes no són a l'atzar). Utilitza sèries dodecafòniques per a crear música. Sonoritats que trenquen amb la tonalitat.

Obres destacades: Threni (1958), Mouvements (1959) i Variations (1964) Concepció de la música x Stravinsky Stravinsky afirmava que l'impacte que té la música està dintre teu, no hi ha un impacte extern q afecta a tothom com igual, sinó que afecta a cadascú d'una manera diferent. Va ser molt neglèctic perquè va passar per molts períodes diferents. ARNOLD SCHÖNBERG (1874-1951) Estableix les bases de l'atonalisme i inventa el dodecafonisme (crea series tocant les 12 notes q hi ha de do a do de manera desordenada). Amb aquests conceptes ofereix eines per a una nova expressivitat, redefinint la relació entre tradició i innovació en la música occidental.

Transformar el llenguatge musical per respondre a problemes de l'època. Primera etapa: Expressionisme i atonalisme Trenca la tonalitat. Utilitza el cromatisme i l'expressivitat (moviment expressionista). Crea un estil musical que rebutja la jerarquia tonal clàssica (on una nota (tònica) domina les altres) i tracta els dotze semitons de l'escala cromàtica amb igual rellevància. Trenca amb les formes tradicionals que s'utilitzaven per expressar les emocions. Atonalisme reflecteix que la música sorgeixen de l'emoció i no d'un ordre ja establert. Atonalisme com forma d'expressió artística que representa a la crisi cultural i existencial d'aquell temps.

Obres destacades: Verklärte Nacht (1899) i Gurrelieder (1901-1911). Segona etapa: Dodecafonisme Invenció d'una forma de música que representa el trencament de la tonalitat: el dodecafonisme (crea series tocant les 12 notes q hi ha de do a do de manera desordenada, i cap nota pot repetir-se fins que s'hagin tocat les 12). El dodecafonisme manté un vincle amb la tradició i la música occidental anterior. Obres destacades: Cinc peces per a piano (1923) i Variacions per a orquestra (1928). Tercera etapa: Retorn a la tonalitat Schönberg s'adona que el dodecafonisme era un mètode massa mecànic i dificultava l'espontaneïtat torna a explorar amb la tonalitat.

Comença a voler recuperar la intensitat expressiva de les seves primeres composicions i vol connectar + amb el públic. Obra destacada: A Survivor from Warsaw (1947) FREDERIC MOMPOU (1893-1987) Compositor català conegut per la seva música molt personal i íntima. S'allunya de les avantguardes i se centra en la puresa del so. Harmonies subtils, delicadesa sonora caràcter emocional i espiritual de la música. Influenciat per folklore català, melodies populars i impressionisme S'inspira en el que ell anomena "l'acord metàl·lic" acord q li recordava al so del metall. A partir d'aquest acord fa moltes de les seves melodies.

Música que busca l'essència del so, busca intimitat i silenci x connexió profunda. Obra destacada: Música callada (1959-1967) Creació profunda, explora silenci i so com a experiència espiritual. Busca penetrar en les profunditats de la nostra ànima. música senzilla, petita, íntima, formada de melodies concretes que impacten. La sardana Dansa tradicional catalana, simbolitza identitat i cohesió social. **com es balla Acompanyada per una cobla: formació instrumental amb instruments tradicionals () Actualment, es toca a tota Catalunya i es diu ballar la sardana, abans només es tocava a regions i se'n deia córrer la sardana (+ informal) es corria x classe social.

La dansa combina passos curts i llargs seguint un compàs ternari o quaternari, amb un caràcter solemne i harmoniós. ISADORA DUNCAN (1877-1927) Mare de la dansa moderna. S'inspira en dansa grega antiga i elements de la natura. Rebutja les regles del ballet clàssic (sabatilles d punta, tutús) ballava descalça per tenir + contacte amb la terra i portava vestits lleugers x representar la llibertat. Duncan creia que la dansa havia de sortir de l'ànima i expressar emocions reals. Veu la dansa com un art capaç de connectar amb el més profund de l'esperit humà. Utilitzava la música de Beethoven o Chopin per ballar. Influencia a molts ballarins de + endavant.

El seu trencament va fer q els pròxims artistes tinguessin més llibertat per expressar-se. La dansa moderna Sorgeix per contrastar als límits del ballet clàssic. Buscava trencar els moviments codificats/rígids i explorar moviments + naturals, orgànics i personals. Inspirada en la natura, la música i l'espiritualitat. Llibertat del cos, contacte amb el terra, ús de gravetat i connexió amb moviment. SEGLE XX I XXI (Segona part) PINA BAUSCH (1940-2009) Dansa contemporània - Combina tècnica, emoció i creativitat x arribar als límits del moviment. - Sorgeix com a reacció contra les rigideses del ballet clàssic busca manera + lliure i personal de comunicar-se amb el cos.

- La dansa explorar emocions profundes, idees abstractes i qüestions socials. - Ús del pes, la gravetat i l'espai. Atenció a la respiració i a la connexió terra-cos. - Relació única entre intèrpret i espectador. Convida a interpretar lliurement l'obra. Dansa-teatre Combina elements coreogràfics, teatrals i visuals profunditat emocional - NO virtuosisme clàssic: descompon moviments tradicionals per reinventar-los. - Element narratiu desestructurat: El Tanztheater no segueix una narració lineal. construeix seqüències amb símbols i fragments que fan pensar l'espectador. - Integració disciplines: Experiència immersiva: ús text parlat, so ambiental, música… OBRA CLAU: Le Sacre du Printemps.

Transforma l'obra d'Stravinsky en un ritual emocional. Coreo: segueix la pulsació irregular de Stravinsky, sincronitzat als canvis mètrics. Escenari: cobert de terra, connexió amb una dimensió ritualística tensió dramàtica. ELLA FITZGERALD (1917-1996) "La primera dama del jazz" - veu clara, càlida i emocionant. Transforma la veu en un instrument. Pot cantar 3 octaves i té molta capacitat per improvisar. - Gran habilitat en el scat (improvisació vocal on simules solos instrumentals). - Improvisa sobre progressions complexes bebop, estil redefineix els límits del jazz. - Domina el fraseig i les dinàmiques.

Amb l'ús del rubato (flexibilitzar el tempo), adaptava les melodies a l'energia i emoció de cada actuació. - Grava els Songbooks es queden com a referència en la història del jazz vocal. El jazz Principis del segle XX, fusió de tradicions musicals africanes i europees. Influència en la cultura musical globalment. Instruments La big band. Etapes: 1. Jazz tradicional: té una estructura on diversos instruments toquen simultàniament. 2. Swing i big bands : Jazz evoluciona cap a un estil + ballable amb orquestres/big bands = Swing. Forma de tocar un ritme amb un feeling especial. Sofisticat, amb arranjaments complexos i improv solos. 3. Bebop: Jazz forma cerebral/introspectiva, no x ballar.

Bebop: tempos ràpids i impros. 4. Col jazz i hard bop: Cool jazz: so més suau i relaxat. Hard bop: dona + emoció. 5. Free jazz: busca una expressió lliure, desafiant el ritme i amb harmonies tradicionals. 6. Jazz fusion: combinació de jazz amb altres gèneres (rock, funk, musica electro). BEATLES 1960, de les bandes més influents i icòniques de la història de la música. Introdueixen noves tècniques d'estudi i demostren la música pop com a artística i complexa. Etapes: 1. Primeres etapes: melodies senzilles i directes però enganxoses, Influència d'Elvis i el blues. Cançó destacada: Love Me Do, I Want To Hold Your Hand. 2.

Etapa experimental: etapa hippie, música més conceptual amb lletres introspectives. Ús d'instruments no conceptuals (sitar, cordes). Àlbum destacat: Rubber Soul. 3. Últims anys: Experimentació a l'estudi sonoritats, distorsions, gravant al revés. El pop - Abreviatura de "popular". Es consolida als 50, vol arribar a un públic ampli i divers. - Melodies accessibles, estructures senzilles i atractiu comercial. (sock sofisticat). - Tv, ràdio i discos fan del pop un fenomen global cultura juvenil té el pop com a canal d'expressió i entreteniment. - Estètica visual i imatge adaptada a les tendències. Destaquen els concerts i videoclips.

Estructura vers-estribillo-vers-pont-estribillo (simple i memorable). El Rock & Roll - Caracteritzat per: ús de guitarra elèctrica, bateria, baix i melodies vocals enèrgiques. - Sorgeix després de la 2GM. Adolescents buscaven formes d'expressió per desafiar les normes rock com a símbol de rebel·lió, canvi social i protesta. - Fusió de tradicions musicals inici d'una societat + diversa. - Estructura: vers-estribillo-vers. Tornades enganxoses, riffs i solos de guitarra. PINK FLOYD Sorgeix al 1965 rock s'allunya de la cançó pop curta i senzilla, busca nova expressió. Molta importància a: - Àlbum com a unitat: no simples col·leccions de cançons, tenen un fil conductor.

Ex: The Dark Side of the Moon (1973) - Visual als seus concerts: projeccions, jocs de llums i escenografies espectaculars. Ex: Live at Pompeii (amfiteatre romà, no public, combina música, espai i imatge) Pink floyd s'inclou dins del moviment del Rock Progressiu però la seva música és menys virtuosa i tècnicament exhibicionista. Per ells el pes recau en crear un ambient i l'expressivitat, no en la dificultat tècnica/instrumental. Ex: breathe, brick down the wall. Porta el rock a altrres esferes + expressives, busquen sofisticacio a traves de nous sons. El rock progressiu Finals dels 60. Reacció a formes + simples i comercials del rock/pop.

Es busca ampliar les possibilitats expressives del rock amb: estructures musicals complexes cançons llargues, nous timbres. Influència en música clàssica i jazz. Molta importància als àlbums com a concepte global. QUEEN Banda formada el 1970. Coneguda per: especularitat, innovació i fusió d'estils musicals. Queen = teatralitat i energia. Redefineix l'escenari del rock combinant tècnica i emoció. - Converteix concerts en esdeveniments massius, connectant íntimament amb públic de tot el món. Ex: We Will Rock You, We Are the Champions himnes globals - Barrejava rock, opera, pop, funk, musica clàssica… Ex: Bohemian Rhapsody - GLAM ROCK subgènere del rock.

Celebra excés, teatralitat i desafiament de les normes de gènere. Explora nous límits culturals/musicals en context d canvi social. Freddie Mercury: - Veu única. Icona lgbtiq (post-mort), en un moment encara de molta discriminació. - Queen se separa, Freddie explora coses ell sol sentiment de solitud. (Living on … - Amb Montserrat Caballé: Barcelona JOHN WILLIAMS Compositor destacat en la música de cine. Reconegut x les seves bandes sonores èpiques. Música de cinema = expressar, potenciar contingut, crear ambient, accelerar/retardar… - Leitmotiv (associar melodia amb personatge/situació) de les tècniques + utilitzades Williams el porta a lo comercial.

La seva música: combina influències clàssiques i una orquestració poderosa. Evoca emocions profundes i inesborrables. Música destacada: Indiana Jones, Harry Potter, Star W. MINIMALISME Anys 60, consisteix en crear obres amb pocs elements. Es basa en repetició constant dels elements q es van introduint. Trenca amb temporalitat musical clàssica (intro-pont-final…). - *Lògica de dj es van superposant capes. provoca iteració temàtica constant. Autors destacats: Steve Reich, Philip Glass