Història de la Música: Edat Mitjana al Segle XX

I 228 flashcards i 152 preguntes més al document.

Text del document

Edat Mitjana SOBRE EL MÚSIC Compositor Intèrprets Religiós de cant gregorià: era anònim de polifonia: era conegut( leonin, pérotin..) Sacerdots, chantre (monjo solista), cor de monjos, schola cantorum (cor de nens) Profà Trobadors: nobles que componen i interpreten les seues obres. Tenia formació musical. Trobadors: eren intèrprets de les seves cançons. Podien acompanyar-se un instrument. Tocaven al seu castell o al castell d'altres nobles. És famós. Joglars: són animadors socials, de classe social baixa i anònim. Podia acompanyar-se d'instruments mentre feia el seu espectacle. Tocava a les places dels pobles.

DE 1 30 CARACTERÍSTIQUES GENERALS INICI: al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476. FINAL: al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica el 1492. Apareix la polifonia. ALTA EDAT MITJANA: (s.V - XII) societat feudal cultura als monestirs art i música majoritàriament religiosos BAIXA EDAT MITJANA: (s. XIII - XIV) primeres ciutats apareix la burgesia apareixen les primeres ciutats (desmopolització del domini cultural de l'església) art gòtic i música es transformen MONODIA RELIGIOSA: CANT GREGORIA Monòdic, en llatí, sense acompanyament instrumental.

MELODIA Àmbit reduït i avança en un moviment conjunt L'estructura no depèn de la música sinó del text (que és el que transmet la paraula de Déu) POT TENIR TRES ESTILS Pneumàtica (a una síl·laba del text li correspon tres o quatre notes de la melodia) Melismàtica (a una síl·laba del text li corresponen més de quatre notes) Silàbica ( a cada síl·laba del text li correspon una nota) RITME No té anotació. La durada de les notes depèn de la importància de la paraula. No hi ha pulsació regular.

EL CANT GREGORIA ES POT CANTAR DE TRES MANERES Solista (capella sol) Responsorial (alternança del solista i el cor) Antifonal (alternança del cor i comunitat) MONODIA PROFANA JOGLAR I TROBADORS Als castells feudals, als pobles es va anar desenvolupant també la música profana, que tenia la funció d'entretenir i expressar sentiments no religiosos. Al s.XI a França es va desenvolupar una lírica trobadoresca.

DE 2 30 CARACTERÍSTIQUES DE LA MÚSICA MEDIEVAL Predomina la música religiosa sobre la profana: cant gregorià i polifonia religiosa Predomina la música vocal a capella La música instrumental estava considerada com a diabòlica POLIFONIA ORÍGENS DE LA POLIFÒNIA RELIGIOSA I PROFANA La polifonia no va ser un fet buscat pels compositors medievals, va sorgir sense voler.

El cant gregorià era cantat per homes i nens que cantaven, sense adonar-se'n, en diferents tessitures També era habitual la diafonia, la melodia gregoriana era cantada per tothom, però algunes persones la interpretaven una vuitena per sota del que s'ha escrit (desa fi nació) INICIS DE LA POLIFÒNIA (S.IX-XII) s.IX, data dels primers manuscrits on apareix polifonia escrita LES PRIMERES POLIFONIES SÓN: L'ORGANUM: A la melodia gregoriana s'hi afegeix una veu inferior, formant intervals de quarta o de cinquena. Les veus avancen amb moviment paral·lel EL DISCANTUS: La melodia gregoriana i la melodia inventada avancen amb un moviment contrari. Les veus mostren molta independència.

L'ORGANUM FLOREJADO: A cada nota de la melodia gregoriana li corresponen diverses notes de la melodia original. ARS ANTIQUA (S.XIII) Neix a l'escola de Notre-Dame de París Compositors: Leonin i Pérotin És el centre de la polifonia, des d'on s'expandeix per tota Europa Es continua utilitzant les formes organum, discantus i organum fl orejat, i s'hi incorpora... EL CONDUCTUS: Obra de 2 o 3 veus, totes elles de nova creació. ARS NOVA (S.XIV) La polifonia es va so fi sticant i agafa un caire modern i popular: inici del trencament amb els modes eclesiàstics, llibertat rítmica i melòdica i desenvolupament d'harmonies noves.

LES FORMES MUSICALS D'AQUESTA ETAPA SÓN: EL MOTET: Composició a tres o més veus. Es basa en una melodia gregoriana anomenada tenor, que servia de baix, sobre la qual dues o tres veus superiors feien diferents melodies i ritmes. Les diferents veus podien estar escrites en diferents idiomes. LA MISSA: Les parts de l'Ordinari rebien tractament polifònic sobretot a les celebracions solemnes. DE 3 30 BALADA, VIROLAI, RONDÓ són peixos polifòniques profans vocals. MÚSICA INSTRUIMENTAL A l'Edat Mitjana, la música instrumental estava prohibida (es creu que eren satànics) a l'església. L'únic que estava permès era l'orgue, però no acompanyava mai el cant gregorià.

L'ús dels instruments és trova a la música profana El compositor mai inclou en la partitura l'instrument que havia de tocar la composició, així que s'improvitzava.

ELS INSTRUMENTS MEDIEVALS SON: CORDÒFONS (llaüt, arpa) AERÒFONS ( fl auta de bec, trompeta) IDIÒFONS (campans, pandereta) MEMBRANÒFONS (timbal, tamborí) DE 4 30 Renaixement CARACTERÍSTICS MUSICALS Època dorada de la polifonia GÈNERE Predomina la música profana TIMBRE La música instrumental augmenta Es considera que la veu és l'instrument més perfecte Els instruments tan sols acompanyin A les acaballes del Renaixement, els instruments sonaran a l'espai religioso juntament amb l'orgue TEXTURA Perfeccionament de la polifonia; aquesta és subordinada als textos, per tant, el text ha de ser comprensible.

DE 5 30 CARACTERÍSTICS GENERALS S'inicia Itàlia al segle XV i s'acaba a fi nals del segle XVI En aquesta època és passad'una concepció del món teocèntrica a una concepció ntropocèntrica És torna al classicisme grecoroma La ciutat és consolida com a centre de la vida És una època de grans canvis Augmenta l'interès pels temes profans L'ideal de bellesa és: proporció, equilibri, simetria...

SOBRE EL MÚSIC Desapareix l'anonimat Els músics viatgen de cort a cort reclamats per la fama Els noble es disputen els millors músics del moment Neix el mecenatge (patrocini fi nancer d'artistes per tal de permetre'ls desenvolupar la seva obra) El conjunt de veus es pensa verticalment Hi ha tres tipus de polifonia: la contrapuntística, l'homofònica i la melodia acompanyada. MELÒDIA Les melodies segueixen el model vocal(tessitura, àmbit refuit i moviment conjunt) RITME Llibertat rítmica, sense respectar la comprensibilitat del text S'utilitzen rítmes de dansa En aquesta època la indicació de compàs a l'inici de partitura ja és habitual, però encara no les línies divisòries.

DINÀMICA Les partitures no especi fi quin res sobre la intensitat ni el caràcter... aquesta es deixa a la lliure improvització dels intèrprets. FORMA N'apareixen de noves: madrigal, nadala, chanson, pavana... MÚSICA VOCAL Tant la música profana com la religiosa acostumen a ser quatre veus. MÚSICA VOCAL PROFANA Madrigal: forma lliure polifònica de 4-5 veus emprada a Itàlia i Anglaterra, amb text poètic per representar. Poden tenir parts contrapuntístiques i parts homofòniques. Chanson: Forma lliure polifònica francesa. Pot portar acompanyament instrumental i la melodia principal es troba a la veu aguda. És una música descriptiva i utilitza sons onomatpopeics.

Villànic: Forma literària i musical inicialment profana i més tard religiosa, de caràcter popular. La seva estructura és senzilla: alterna una tornada i diferents estrofes. PROFANES RELIGIOSES Itàlia i Anglaterra: magrigal Catòlics: missa, motet França: chanson Protestants: missa, coral Espanya: nadales Anglicanes: anthem DE 6 30 MÚSICA VOCAL RELIGIOSA Es produeix una de les escisions més importants al si de l'Esglèsia Catòlica: La reforma dels luterans a Alemanya i els anglicans a Anglaterra. L'Esglèsia catòlica va haver de revisar els seus errors i va convocar el CONCLILI DE TRENT, d'on van sortir les bases de la nova música catòlica.

La reforma protestant de Martí Luter va afectar força la música religiosa. El protestantisme no estava d'acord amb l'acomplicació excessiva de l'apolifoni acatòlica, ni en l'ús del llatí als textos cantats a) Abans del CONCLILI DE TRENT. La música religiosa aconsegueix desmecanitzar el ritme fi x de la notació modal i aporta naturalitat rítmica. La polifonia contrapuntística s'amplia 4-6 veus. b) Desprès del CONCLI DE TRENT: La capella papal de Roma fou qui va marcar les directrius de la nova música religiosa.

MÚSICA INSTRUMENTAL La música instrumental agafa una embranzida que no havia tingut a l'Edat Mitjana perquè: Els instruments es perfeccionen gràcies als luthiers (artesà musical preocupat per desenvolupar al màxim les possibilitats sonores de l'instrument) Els mecenes volen aprendre volen aprendre a tocar algun instrument, ja que aquest fet és considerat important en la bona formació d'un noble. S'inventa l'impremta musical (Petrucci,1500) i gràcies a aquest fet és popularitza tot el repertori musical. Apareix el virtuosisme instrumental, basat en la capacitat de l'intèrpret per improvitzar, variar ornamentar...

INSTRUMENTS I AGRUPACIONS Els instruments s'agrupaven en alts i baixos, segons el seu volum sonor. Per l'exterior s'empraven els alts (vent metall) i per l'interior els baixos (corda i vent fusta) Els compositors no especi fi caven a la partitura quin instrument havia de sonar Les danses eren acompanyades gairabé sempre per instruments CORDÒFONS AERÒFONS PERCUSSIÓ corda pinçada (llaüt) corda fregada (viola de braccio) corda a mb teclat (clavicèmbal) corda percudida (clavicordi) fusta ( fl auta de bec) metall (trompeta) idiòfons (pandereta) membranòfons (timbal) DE 7 30 Hi havia una preferència pels instruments polifònics.

FORMES INSTRUMENTALS RENAIXENTISTES A causa de l'augment de la demanda de música instrumental apareixen una gran quantitat de formes musicals: DANSA VARIACIÓ TOCATA Les danses s'agrupaven de dues en dues: una lenta i una ràpida i més tard van donar lloc a la suite. Trobem: basse danse, haute danse, saltar-lo... S'improvitsen variacions a partir d'un tema popular o gregorià oa partir d'un baix harmònic. Forma musical per a instruments de tecla, basada en la improvització, l'elaboració contrapuntística d'un tema i el vitrtuosisme.

DE 8 30 Barroc MELODIA ACOMPANYADA Els compositors van voler concretar l'expressió musical en una sola melodia i d'aquesta manera va aparèixer aquesta nova textura musical; una veu que destaca sobre les altres que l'acompanyen EL BAIX CONTINU El baix serà la segona veu amb més importància i la base harmònica de la música barroca. És ininterromput i genera acords base per a les veus concertants. Les veus intermitges perden importància, per això només s'escriuen les dues veus extremes Els instruments encarregats de fer el baix continuen eren: A. Un instrument polifònic B.

Un o més instruments melòdics greus HARMONIA El compositor comença a pensar l'amúsica més verticalment L'harmonia estudia la composició i l'encadenament dels acords DE 9 30 CARACTERÍSTIQUES GENERALS El barroc comença l'any 1600, any de l'estrena de la primera òpera escrita (Eurídice de J.Peri) acaba al 1750, any de la mort del compositor més important d'aquesta època, Bach. El barroc serà un estil sumptuós de línia corba i molt ornamentada Hi ha una quantiat i qualitat del repertori , i també del llenguatge musical i l'harmonia emprats en aquella època que encara s'utilitza ara.

SOBRE EL MÚSIC El compositor estava al servei de la cort i convivia habitualment al palau del seu protector Havia de compondre una gran quantitat d'obres, tant profanes com religioses. Les obres, una vegada interpretades, ja no es repetien més. CARACTERÍSTIQUES MUSICALS Al voltant de l'any 1600 es produeix un canvi substancial de la tècnica i l'estètica musical, canvi que es va estendre per tota Europa.

Els elements d'aquest canvi van ser els següents: S'estableix una jerarquia entre els graus de l'escala Les obres començaran i acabaran en el to de la tònica (primer grau de l'escala) i el seguiran en importància el cinqué i el quart grau En el discurs harmònic s'aconseguirà tensió quan els acords ens portin cap a altres tonalitats (modulació), si els acords ens porten cap a la tonalitat principal es produeix una distensió. L'ESTIL CONCERTANT Es basa en el contrast entre: blocs sonors, timbres, intensitats, ritmes, caràcter, textura... L'ORNAMENTACIÓ Tendència a la riquesa, a l'ornamentació i a les variacions.

LA MÚSICA AL SERVEI DE LA PARAULA A l'estètica barroca, l'expressió dels afectes i els sentiments és l'objectiu de qualsevol artísta. AQUESTA EXPRESSIÓ ADQUIREIX TRES GRAUS D'APROFUNDIMENT: STILE RECITATIVO: La música ha de permetre comprendre el text, no ha de seguir el ritme, l'entonació... STILE RAPPRESENTATIVO: La música ha de descriure el signi fi cat del text SIMBOLISME SONOR:Les notes poden representar sons, seguint la notació anglogermànica.

LA MÚSICA INSTRUMENTAL INSTRUMENTS Predomina la música instrumental sobre la vocal Adquireixen importància, especialment els de corda Es perfeccionen Els interprets volen aconseguir un virtuosisme Apareixen gran quantitat de lutiers (Stadivarius, Amati) Els compositors especi fi quen a la partitura els instruments que han de fer la veu Les obres s'escriuen pensant en totes les capacitats expressives i tècniques de cada instrument Els instruments més importants de l'època : clavecí, violí, fl auta, orgue, clavicembal.

DE 10 30 ORQUESTA BARROCA És relativament petita Té com a base els instruments de corda als quals se'n afegeixen de vent (orquestra de cambra) El clavicèmbal i l'orgue fan dues funcions: de solistes o de suport polifònic (baix continu) El clavicembalista era l'encarregat de fer la funció de director. FORMES INSTRUMENTALS BARROQUES LA SUITE: agrupació de danses de diferent ritme, caràcter i país en una sola obra. El nombre de danses varia. S'alterna una dansa lenta amb una ràpida. L'interpreta un instrument solista o per un grup instrumental. EL CONCERTO BARROC: consta de tres moviments: allegro, lento, allegro.

Pot ser concert grosso si és per a un grup de solistes (concertino) i el grup orquestral ; i concert solista quan és per a solista i orquestra. En el concert s'aprecien bé les qualitats barroques de contraposició dels diferents plans sonors. LA SONATA: Es contraposen moviments. Trobem dos tipus de sonata, segons s'interpretava: La sonata de camera. Es tocava en llocs laics. Emprava ritmes de dansa La sonata da chiesa. Es tocava a l'esglèsia. Els seus moviments eren més abstractes. El 2on i el 4t moviment són d'estil fugat. Podem trobar sonates a: solo, duo i trio LA FUGA: Contraposició en un sol moviment independent. Té una textura polifònica- contrapuntística.

La fuga és una forma estricta però lliure. Hi trobem un discurs musical continu i lineal, té com un element principal un tema anomenat subjecte i un altre de secundàri, el contrasubjecte. Estructura d'una fuga: 1. Exposició: El subjecte apareix en el to principal , una segona veu continua el to de la dominant fent de resposta; mentrestant, una altra veu fa de contrasubjecte. 2. Desenvolupament: Sèrie de modulacions destinades a presentar el subjecte en les tonalitats veÏnes a la principal, unides per petits fragments anomenats divertiments. 3. Conclusió: Les entrades de subjecte i resposta són molt properes i es produeixen sobre una nota llarga.

MÚSICA VOCAL Encara que en aquesta època és més comú la música instrumental, és continua fent música vocal DE 11 30 La música a cappella és menys habitual, a favor de la música vocal amb acompanyament instrumental ( fi ns i tot la música religiosa en té). Les dones tenien totalment prohibit cantar en celebracions i en la interpretació, per fer les veus femenines s'utilitzaven els castratti. Els castratti van ser els protagonistes de les òperes, rebien una educació musical molt completa i eren molt famosos. Podien interpretar complicades coloratures durant molt de temps perquè tenien una gran capacitat pulmonar (la d'un adult) i unes cordes vocals molt petites.

CASTRATTI FAMOSOS: FARINELLI, BROSCHI... FORMES VOCALS BARROQUES FORMES VOCALS PROFANES L'ÒPERA Forma amb acompanyament instrumental i destinada a la representació escènica. Hi intervenen els elements del teatre i de la música. La part literària s'anomena llibret. Els arguments de les primeres òperes es basaven en la mitologia grecoromana. La primera òpera de la qual és conserva la partitura és ORFEO, DE MONTEVERDI. ES VA ESTRENAR A MÀNTUA, va ser un èxit. La majoria de representacions d'òpera és duien a terme en el si de la cort, per això era un espectacle minoritari i elitista. Vènecia va ser una ciutat capdavantera en inaugurar el primer teatre públic , el SAN CASINO AL 1637.

PARTS D'UNA ÒPERA Obertura Recitatiu Ària Duet, trio, quartet Passatges instrumentals cor Ballet EL MADRIGAL El madrigal ja existia al Renaixement. Monteverdi en canvià l'estil a partir del V llibre de madrigals. Ell mateix parla de la diferència entre l'stile antico (contraountístic i a cappella) i l'stile moderno (homofònic,consertant i amb acompanyament instrumental) LA CANTATA La cantata és una forma musical profana de més curta durada que una òper ai no és representada.

DE 12 30 FORMES MUSICALS RELIGIOSES L'ORATORI Forma vocal religiosa no litúrgica del barroc, de caràcter narratiu, sobre un tema de l'antic testmanent o del nou, sense representació escènica però si amb desitg de representar el text mitjançant la música . Té les mateixes parts que una òpera i un narrador. Té el seu origen en els drames i misteris medievals i d'aquí el seu caràcter didàctic. El primer gran autor d'oratoris va ser G. CARISSIMI (1605-1674) la seva obra més coneguda és JEPHTE. El seu continuador més important és HANDEL. LA CANTATA És d'origen profà però va ser immediatament acceptat per l'esglèsia.

Esta composta per un text religiós de caràcter líric, amb acompanyament instrumental (orquestra) per a un o més solistes (amb cor o sense) o només per a un cor. Aquestes obres són compostes en cicles anuals i s'interpretaven en la missa protestant El coral, base musical del culte luterà, esdevé una part important a les cantates protestants. Es tracta d'una obra vocal homofònica on es fan re fl exions del stextos bíblics. EXPONENTS IMPORTANTS: CARISSIMI, BACH, TELEMANN... LA PASSIÓ És un tipus d'oratori sobre la passió i la mort de Crist. Es solien executar a Setmana Santa; els textos són extrets del Nou Testament amb interpolacions poètiques del llibretista o compositor.

Els seus personatges són: un narrador (encarna la fi gura de l'evangelista que narra el text evangèlic), un solista i el cor. LA MISSA Aquesta forma és continua components. Els compositors estan obligats a fer música per a cada acte litúrgic. Les cinc parts de lOrdinari (kyrie, gloria, credo, sanctus i agnus dei) es bene fi cien del tractament concertant, de l'acompanyament orquestral i amb baix continu, de l'apresència d'àries, recitatius, cors, parts instrumentals... EL MOTET És bene fi ci del tractament concertant i de l'acompanyament orquestral amb baix continu. Alguns motets compten també amb un preludi. DE 13 30 Classicisme GÈNERE És feia música per la música.

Estava caracteritzada per la gràcia, l'objectivitat i l'elegància formal. Música dramàtica (amb argument i representació):òpera Predomini de la músic profana sobre la religiosa. MELODIA És l'element predominant. Ha de ser: Senzilla, fàcil de seguir i recordar, amb pocs ornaments. Amb una estructura molt clara i equilibrada, amb frases musicals quadrades, generalment de 8 compassos, dividides moltes vegades en dos períodes iguals (4 comp.); a la vegada, cada període queda dividit en dos subperíodes de 2 compassos cadascun, així fi ns a arribar a l'element més petit, el motiu. Les frases es separen unes de altres per cadènciaS. RITME És regular, no mecànic, natural i poc complicat.

Sovint és estructurat com la melodia. DE 14 30 CARACTERÍSTIQUES GENERALS Apareix a la segona meitat del segle XVIII i acabaa principis del segle XIX (1750-1800) Volia alliberar-se de les sumptuoses formes barroques S'inspirava en la sencillesa de l'art clàssic (Grècia i Roma): proporció, equilibri, secillesa... Predominava la ment, el pensament racional (il.lustració) Els països capdavanters van ser Àustria i Alemanya. 1750: època de decadència dels monarques absolutes del despotisme il.lustrat, de les idees de la il.lustració i de l'inici de la Revolució Francesa SOBRE EL MÚSIC Es considera un servent al servei d'un mecenes i està obligat a fer obres que complaguin el gust del seu senyor.

D'aquesta manera el músic tenia garantida una estabilitat econòmica i professional. Aquesta situació comença a canviar amb Haydn però molt especialment amb Motzart, que va independitzar-se de l'arquebisbe de Salzburg per traslladar-se a Viena, on componi aper encàrrec. Beethoven ja fou el músic independent que encarna l'esperit del romanricisme. DINÀMICA A la partitura s'escriuen totes les indicacions agògiques (de caràcter, tempo, intensitat...). Predomina el caràcter lleuger i il·luminós.

El compositor i director de l'orquestra de MANNHEIM,STAMITZ, va ser el primer d'utilitzar els reguladors: creixent i diminuint HARMONIA Llenguatge tonal Les obres comencen amb la tonalitat principal i modulen cap a altres tonalitats. L'allunyament del centre tonal crea tensió i la tornada a la tònica aporta dsitensió. TEXTURA: TEXTURA POLIFÒNICA Melodia acompanyada: ús del baix alberti, amb acords arpegiats. Desaparició del baix continu (comú en el barroc) Homofonia:predomina la verticalitat, l'obra es condueix a partir d'acords.

Contrapuntística: és l'amenys habitual FORMA El discurs musical s'aconsegueix amb un nou procediment: l'elaboració temàtica-motívica, que substitueix el dens teixits contrapuntístics del darrer barroc. Els motius que formen els diferents temes són la base del desenvolupament de les obres clàssiques. TIMBRE Predomina la música instrumental per sobre de la vocal. MÚSICA INSTRUMENTAL INSTRUMENTS: en aquesta època els instruments es perfeccionen. Destaquen el clarinet (que passa a formar part de l'orquestra) i el pianoforte (es crea en aquesta època) que poc va asubstituint el clavicèmbal i el clavicordi, fi ns a fer-los desaparèixer a fi nals del segle XVIII.

Es continua fent servir l'instrument de percussió del barroc, els timbals, però Haydn, Mozart i Gluck van ser els primers ha incorporat instruments d'a fi nació indeterminada procedents de bandes militars turques: triangles, panderetes, timbals. DE 15 30 AGRUPACIONS INSTRUMENTALS: en l'orquestra clàssica el nombre d'instruments de corda es duplica respecte al barroc, perquè amb l'incorporació de nous instruments de vent-fusta (clarinets) i vent-metall (trompes), la corda necessita reforçar-se, per equilibrar el so. El director ja no dirigeix des del clavicèmbal, sinó que es situa al davant i pre nmés preotagonisme.

La música per a grups de cambra augmenta a causa de la demanda de nobles que en la intimitat de les seves cases fan reunions musicals. Els grups de cambra més habituals són el quartet de corda (dos violins, viola i violoncel) el quartet amb piano i el quintet. FORMES INSTRUMENTALS CLÀSSIQUES MÚSICA DE CAMBRA (sonata) MÚSICA ORQUETRAL (simfonia, concert, cassació-serenata-divertimento) DE 16 30 MÚSICA VOCAL RELIGIOSA En aquesta època la música instrumental i profana domina sobre la religiosa. Tot i així, Haydn i Mozart van fer les seves contribucions.

Durant els seus últims anys a Viena, Haydn va començar a compondre misses i grans oratoris com LA CREACIÓ (1798) i LES ESTACIONS (1801), basat en el poema del mateix nom de l'escocès Thomson. De Mozart destaquen LA MISSA DE LA CORONACIÓ (1779), LA MISSA EN DO MENOR (1782-1783) i EL RÈQUIEM (1791). PROFANA: L'ÒPERA És el gran gènere de la música vocal del classicisme, és una de les manifestacions artístiques més completes, ja que integra moltes arts. A diferència de l'òpera barroca, on els arguments eren històrico-mitològics, l'òpera clàssica prefereix arguments mundans i personatges normals i corrents.

DE 17 30 Romanticisme MELODIA És l'eix vertebrador del llenguatge musical romàntic i té un gran poder expressiu. Per aconseguir la màxima expressivitat, el compositor pot emprar frases molt senzilles o molt fantasioses. La frase clàssica desapareix per donar lloc a una frase més llarga i d'estructura més lliure. RITME Està al servei de l'expressivitat. És lliure i de vegades té certa complexitat. Per aconseguir efectes d'agitació i d'apassionament s'empren ritmes ràpids i superposats (polirítmia) DINÀMICA El compositor no deixa d'escriure tota classe d'indicacions de dinàmica a la partitura. Aquestes afecten la intensitat (forte, piano...) al ritme (allegro...) al caràcter (appassionato...).

Una de les indicacions que a vegades no apareix escrita però que es feia molt era el rubat, que consistix en accelerar o disminuir la velocitat de la pulsació en algun moment i recuperar el temps a continuació. DE 18 30 CARACTERÍSTIQUES GENERALS Neix a alemanya a fi nals del segle XVIII on es produeix un moviment cultural anomenat Sturm und Drang (tempesta i rauxa) Predomina el cor sobre la raó, el sentiment i la llibertat L'ideal romàntic defensa l'alliberament de la persona, el culte a la natura, el valor dels sentiments i la importància de la sensibilitat. El segle XIX va ser un període intens en tots els àmbits: polític, econòmic, tecnològic, social, cultural i artístic.

Interès per l'Edat Mitjana, pel folklore de cada país i pels països exòtics El llenguatge musical romàntic és una evolució del llenguatge clàssic i els compositors el porten fi ns al límit. Hi ha dues tendències al romanticisme: una intimista i l'altra extrovertida i grandiloqüent. SOBRE EL MÚSIC El compositor és un individu únic, un geni creador, independent; ja no és un artesà a sou, sinó que té un paper social important. L'intèrpret és un virtuós del seu instrument, amb una capacitat extraordinària admirada pels seus contemporanis. TEXTURA Conviuen les tres classes de textura polifònica: la melodia acompanyada, l'homofonia i la contrapuntística.

HARMONIA La música romàntica té un teixit harmònic més dens o complex, amb força modulacions, cromatismes i dissonàncies. Predomina el to menor i es converteix en símbol de l'expressió. GÈNERE Predomina la música profana per sobre de la religiosa. És l'època daurada de la música dramàtica (òpera), de la música programàtica (poema simfònic) i de la música pura (Brahms) FORMA El compositor intenta fugir de les formes preestablerts, o l'empra només com a base, i crea formes més lliures i obertes que permeten deixar volar la fantasia. Poden tenir una durada curta o llarga. TIMBRE Predomina la música instrumental sobre la vocal.

La música instrumental es considera la creació més sublim de l'ésser humà, però la música vocal continua donant les possibilitats expressives de la veu. El virtuosisme dels intèrprets fa que segueixen valorats com a genis. MÚSICA INSTRUMENTAL INSTRUMENTS: El perfeccionament tècnic de molts instruments, farà que el virtuosisme instrumental adquireixi gran importància i que els intèrprets siguin molt admirats. El piano era l'instrument de moda durant el segle XIX per la seva capacitat de fer diverses intensitats depèn de com piquis la corda. És tan important que arriba a tenir una literatura pròpia molt important.

L'ORQUESTA SINFÒNICA: Pren molta importància i s'estableix com a instrument musical. Amb l'orquestra, el compositor romàntic pot aconseguir sonoritats i sensacions grandioses. Berlioz serà el seu impulsor i hi augmentarà el nom d'instruments. La complexitat creixent de les partitures orquestrals fa que la fi gura del director sigui cada vegada més important. El pioner que estableix al director com a artista interpretatiu és HANS VON BÜLOW. DE 19 30 FORMES INSTRUMENTALS ROMÀNTIQUES MÚSICA PER A PIANO Els títols de les obres ens indiquen que són obres generalment curtes, de forma lliure i amb improvisacions. 1. BALADA 2. IMPROMPTU 3. ELEGIA 4. INTERMEZZ 5. NOCTURN 6. BARCAROLA 7. RAPSÒDIA 8.

PRELUDI 9. MAZURCA 10. POLCA 11. POLONESA CHOPIN, LITZ MÚSICA ORQUESTRAL La simfonia romàntica: Les formes musicals van allunyant de la seva rigidesa i del model preestablert. La forma predilecta per als compositors és la simfonia. BEETHOVEN, SCHUBERT, SCHUMANN, BRAHMS, MENDELSSOHN LA MÚSICA PROGRAMÀTICA: ELS POEMES SINFÒNICS Les obres programàtiques són les que segueixen un argument literari, nascudes de l'afany de la llibertat quant a forma i a la relació entre les altres arts. L'iniciador d'aquest gènere musical va ser BERLIOZ amb la seva SIMFONIA FANTÀSTICA.

Dins la música programàtica la forma més important és el poema simfònic; una obre d'estructura lliure, per a orquestra i inspirada en elements poètics i descriptius. CONCERT Es componen molts concerts per a orquestra i instrument solista, sobretot per a piano. Cal destacar el virtuosisme d'intèrprets com Liszt i Chopin (piano) i Paganini (violí). Tots ells van compondre concerts pel seu instrument. DE 20 30 MÚSICA VOCAL La veu és un dels instruments predilectes del romanticisme, perquè amb la veu poden expressar- se sentiments íntims i individus de manera molt plena i també perquè uneix la música i el text literari.

MÚSICA VOCAL PROFANA LIED És una cançó en la qual la melodia cantada per una veu, l'acompanyament del piano i la lletra forma un tot indissoluble. Els compositors parteixen de textos poètics en alemany de poetes romàntics i de cançons tradicionals. La melodia romàntica no té lleis ni regles, és l'expressió pura del sentiment, tot hi així, hi podem entreveure en alguns moments d'aquestes formes: o LIED ESTRÒFIC: estructura A A' A'' o LIED TERNARI: estructura A B A o LIED RONDÓ: estructura A B A C A L'ÒPERA Era l'espectacle preferit de la burgesia al segle XIX. Els temes mitològics van quedar descartats i els arguments i basaven en històries d'amor o en adaptacions teatrals de qualitat.

Dins de l'òpera italiana se succeeixen tres corrents: l'òpera còmica, el bel canto i el verisme. o El bel canto és basa en el virtuosisme vocal i en un gran sentit melòdic. o El verisme pretén exposar la veritat de la realitat, amb arguments i personatges de classe social baixa. o Exponents: VERDI, PUCCINI, MASCAGNI, BELLINI, DONIZETTI, ROSSINI L'òpera alemanya: s'independitza de la italiana.

Té com a exponents a WEBER, creador del drama popular, on totes les arts estan unides i on l'orquestra rebia un tractament descriptiu i a WAGNER, que pretenia que l'òpera fos un espectacle; escrivia ell mateix els llibrets amb arguments sobre la mitologia germànica i amb llenguatge basat en els canvis de to i els cromatismes. Feia servir com a procediment el leitmotiv (relaciona una música determinada amb un personatge o una situació). Va ampliar l'orquestra amb instruments com la tuba wagneriana i demana un gran virtuosisme a cadascun dels seus components. L'òpera francesa està basada en elements de gran espectacularitat i pompa.

A fi nals de segle neix l'opereta, amb temes lleugers i frívols, que combina parts parlades amb parts cantades. o Representants de l'òpera francesa: MEYERBEER, GOUNOD, BIZET o Representants de l'opereta: OFFENBACH DE 21 30 Nacionalisme ESCOLA NACIONALISTA RUSSA La primera escola nacionalista musical sorgeix a Rússia i pren com a punt de partida l'obra de GLINKA, UNA VIDA PEL TSAR (1836) Glinka va ser el primer de recollir l'extens i variat folklore rus, amb el qual va produir les seves obres.

Aquesta manera d'escriure a partir del folklore in fl uirà en els músics posteriors, especialment en el GRUP DEL CINC, que suposa la línia més pura del nacionalisme, i que construiran un llenguatge musical molt ric. El grup dels cinc està format per: BORODIN, CUI, BALAKIREV, MUSSORGSKI i RIMSKI- KORSAKOV El compositor més important d'aquest nacionalisme és TXAIKOVSKI, que no va a seguir una línia nacionalista tan pura. Va compondre sis simfonies, òperes i músiques de ballet. També va ampliar el poema simfònic.

DE 22 30 CARACTERÍSTIQUES GENERALS Amb el nacionalisme es produeix una recerca de valors essencials de cada poble, sobretot de les formes d'expressió, les tradicions i la cultura popular. El nacionalisme apareix a mitjans del segle XIX. Els compositors d'aquest moviment són compositors romàntics que cerquen l'essència musical en la riquesa melòdica i rítmica del folklore A fi nals del segle XIX apareix un nou corrent estètic-musical, el post romanticisme, nascut a Àustria i Alemanya.

EL NACIONALISME Neix a la segona meitat del segle XIX, quan es van manifestar els primers nacionalistes impulsats per la burgesia, que pretenia formar estats liberals independents dels grans imperis que dominaven Europa. Amb el nacionalisme es produeix una recerca de valors essencials de cada poble, les tradicions i la cultura popular; el romanticisme musical farà de la riquesa melòdica del poble, les llegendes del folklore i la cultura popular la seva font i inspiració per a compondre. S'estén ràpidament per a tot Europa i Amèrica. CARACTERÍSTIQUES MUSICALS Les nacions que ressorgeixen musicalment i prenen vitalitat són els països dels extrems d'Europa.

PRIMER NACIONALISME(1850-1900): Música inspirada en el folklore. Apareixen tres grans escoles: la russa, la bohèmia i l'escandinava. SEGON NACIONALISME (1900-1950): Més que la inspiració directa en la música popular, es cerca la seva essència. Pertanyen a aquest nacionalisme l'escola hongaresa i l'espanyola. ESCOLA NACIONALISTA HONGARESA A Hongria han conviscut moltes cultures, cadascuna a deixat la seva forma de folklore. La música d'aquesta escola és caracteritza per una preponderància del ritme i una inestabilitat tonal. Destaquen: BARTÓK i KODÁLY BARTÓK és un dels músics que més ha in fl uït en la música del segle XX.

Juntament amb KODÁLY es va dedicar a estudiar el folklore, tant el del seu país com el d'altres, descobrint-hi l'escala pentatònica i ritmes diferents. Va desenvolupar un estil personal amb una gran força, amb melodies contrapuntístiques, ritmes asimètrics i a contratemps, amb tonalitats inestables. KODÁLY: Va compondre imitant formes, harmonies, ritmes i melodies de les cançons populars que havia recopilat. Al 1945 va desenvolupar un sistema d'educació musical destinat a les escoles públiques. ESCOLA NACIONALISTA BOHÈMIA Aquests músics adopten el lema ' del cant al cor; del cor, a la pàtria' Destaquen: SMETANA, DVORÁK i JANÁCEK SMETANA és un dels fundadors d'aquesta escola.

En la seva obra utilitza cançons i danses folklòriques del seu país amb un ric estil melòdic. DVORÁK va investigar la música folklòrica txeca i eslovaca, i les seves obres més madures re fl ecteixen un gran sentiment nacionalista. ANÁCEK té un estil basat en la música popular de Moràvia. Va recollir moltes composicions folklòriques ESCOLA NACIONALISTA ESCANDINAVA Destaquen: SIBELIUS i GRIEG SIBELIUS va ser un dels autors simfònics més importants del s. XX. La seva música s'inspira en la natura i les llegendes fi nlandeses. No fa servir directament músiques folklòriques, però si esquemes melòdics i rítmics trets de la poesia i de la música popular.

GRIEG va defensar l'escola basada en la música folklòrica noruega. Per aquest motiu originà un enfrontament amb els músics conservadors i les seves obres van tardar a ser apreciades. LISTZ va ser el primer en llogar el seu treball. ESCOLA NACIONALISTA ANGLESA Desprès del barroc, la música anglesa havia decaigut però Elgar la va ressuscitar. Destaca ELGAR, que en les seves obres tracta estats d'ànims variats. DE 23 30 ESCOLA NACIONALISTA NORD- AMERICANA Els Estats Units la música nacionalista agafa un caràcter especial quan comença a explotar el Jazz. Destaca GERSHWIN va compondre musicals i cançons agafant elements del Jazz, de la música popular jueva i del repertori romàntic europeu.

Les obres van in fl uir en els seus compositors europeus i nord-americans, que van començar a utilitzar el melodies i patrons rítmics del Jazz. ESCOLA NACIONALISTA SUD- AMERICANA A Hispanoamèrica el nacionalisme va suposar el naixement de la creació musical alhora que s'apro fi tava la música popular. Destaca el Brasil, país amb un folklore molt ric, amb barreja d'elements negres i portuguesos. Destaca Villalobos. ESCOLA NACIONALISTA ESPANYOLA Els compositors espanyols van prendre com a punt de referència del material folklòric andalús i van elaborar una música culta, genuïnament espanyola i reconeguda internacionalment. Destaca SARASATE, ALBÉNIZ, GRANADOS, FALLA, TURINA i RODRIGO.

SARASATE va néixer a Pamplona i va ser un compositor i un gran violinista. ALBÉNIZ va néixer a Girona i va compondre sobretot per a piano recollint tendències romàntiques i impressionistes. GRANADOS va néixer a Lleida i va ser un pianista molt reconegut per les seves obres per a piano. FALLA va néixer a Cadis i va ser el músic que va arribar a l'essència del nacionalisme espanyol pur. No utilitzava les cançons folklòriques sinó el seu esperit. La seva obra té in fl uències impressionistes. TURINA va néixer a Sevilla va ser un pianista, compositor, i director d'orquestra que va combinar el llenguatge musical andalús amb una orquestració impressionista.

RODRIGO va néixer a València i és conegut per les seves obres per a guitarra. LA SARSUELA: A Espanya és pràctica durant tot el segle IXX aquest gènere típicament espanyol iniciat durant el classicisme. DE 24 30 EL POSTROMANTISME PRINCIPALS COMPOSITORS POSTROMÀNTICS MAHLER, compositor i director austríac. Les simfonies continuen la línia iniciada amb Beethoven, tenen una àmplia i innovadora orquestració, una harmonia tonal portada als límits, són de llarga durada i expressen sentiments contra oposats, in fl uïts pel pessimisme de Shopenhauer. STRAUSS, compositor i director d'orquestra alemanya. Destaca per la seva producció per a orquestra i per les seves òperes.

Va utilitzar el sistema de leitmotiv, i per assolir una màxima expressivitat introdueix innovacions en l'orquestració i en l'harmonia, in fl uït per la ideologia de Nietzsche. REGER, compositor com a pianista, organista, professor i director alemany. Fa servir magistralment formes clàssiques i destaca per la seva tendència a les modulacions arbitràries. BRUCKNER, té una in fl uència clara de Beethoven i Schubert. En algunes també es percep la in fl uència de Wagner pel que fa l'harmonia i l'instrumentació.

DE 25 30 CARACTERÍSTIQUES GENERALS A la fi del segle IXX la burgesia havia obtingut el poder i havia constituït estats liberals conservadors, que es van haver d'enfrontar a una nova força política formada pel proletariat. El començament del segle XX és caracteritza per un augment de la inestabilitat social i de la tensió internacional, que va culminar en la Primera Guerra Mundial. Durant aquests anys conclourà no tan sols el període romàntic, sinó també el concepte de tonalitat. CARACTERÍSTIQUES MUSICALS GÈNERE: Predomina la música profana i programàtica (els programes es basen en ideals de Shopenhauer...) TIMBRE: Predomina la música instrumental.

La instrumentació és un dels aspectes més treballats, s'amplia l'orquestra sobretot, la secció de vent metall i de percussió, i busquen totes les seves capacitats expressives. ARMONIA: L'ús de modulacions de atonalitats llunyanes, dissonàncies i cromatismes donen molta inestabilitat a l'harmonia i obren el camí cap a l'atonalisme. MÚSICA CULTA DE LA PRIMERA PART DEL SEGLE XX CARACTERÍSTIQUES GENERALS És el segle dels canvis ràpids; tota la societat els viu i els pateix. Els artistes els re fl ecteixen en les seves obres.

Aquest període és caracteritza per la convivència de diferents estils i per una recerca d'un llenguatge individual, per part dels músics, que els ha allunyat del públic, massa avesat a un llenguatge musical convencional, sense respectar-ne el gust musical. El resultat ha estat una gran revolució musical seguida per una minoria, mentre que la resta de manifestacions musicals majoritàries ha continuat explotant el llenguatge musical anterior al segle XX. A la primera meitat del segle XX les tensions polítiques, econòmiques i territorials ocasionades per la revolució industrial, portaran un nefast segle XX ple de guerres i destrucció.

La primacia d'Europa sobre el món serà substituïda per EUA i Japó a la PRIMERA GUERRA MUNDIAL, que a més de destruir-la fa sorgir una revolució socialista i una postguerra marcada per la proliferació de règims feixistes que portaran la SEGONA GUERRA MUNDIAL. A la fi de la guerra, el món es divideix en dos blocs polítics antagònics: el capitalista i el socialista, que estan en continues guerres conegudes amb el nom de guerra freda. Pel que fa a l'art, els estils es succeeixen i s'encavalquen. SOBRE EL MÚSIC Els compositors d'aquest segle no conreen un únic estil. La seva curiositat creativa fa que investiguin diferents llenguatges i estils, sempre a la recerca d'un llenguatge original.

La independència del músic és total, però també pot rebre encàrrecs d'institucions. Els mecenes del segle XX són els productors; que un canvi de diners prometen un prestigi social. Molts músics van exiliar-se del seu país perquè el seu règim polític no els accepta. TENDÈNCIES DE LA MÚSICA CULTA DE LA PRIMERA MÚSICA DEL SEGLE XX Els estils ja no abracen grans períodes, però en el segle XX es produirà una renovació i una recerca de nous llenguatges que trencaran amb tot allò que s'ha fet abans. DE 26 30 IMPRESSIONISME A cavall entre el segle XIX i XX trobem l'impressionisme.

Aquest estil comença en la pintura, i consistix a donar importància a la llum i al color i s'inspira en la realitat, representant-la tal i com els artistes la veuen no tal i com és. En la música neix l'any 1887 com un moviment renovador i es desenvolupa a França. Els compositors volen suggerir, donar una impressió subjectiva de la realitat. L'EXPRESSIONISME I EL DODECAFONISME El canvi substancial que afecta profundament el llenguatge musical del segle XX és el trencament amb la tonalitat: la jerarquia del graus de l'escala, el concepte de consonància i dissonància... però sobretot la creació del mètode.

dodecafònic o serial SCHÖNBERG és el clar exponent de l'artista del segle XX: En la seva obra podem trobar tres estils: EL POSTROMÀNTIC L'EXPRESSIONISTA I ATONAL (visió desesperada i crítica del món, amb un llenguatge distorsionat. L' atonalisme és la conseqüència del llenguatge postromàntic; en una obre atonal cap tonalitat domina, tampoc hi ha una jerarquia de sons) EL DODECAFONISME/ MÚSICA SERIAL (estil creat per ell; el dodecafonisme és un sistema de creació musical que es basa en dotze sons d'igual importància i sense relació entre si.

Amb els dotze sons, trets de l'escala cromàtica, s' estableix una sèrie que es repetirà de manera sistemàtica al llarg de l'obra) EL NEOCLASSICISME Alguns compositors , cansats de tanta experimentació i provocació, van reprendre les bases del llenguatge musical occidental, sense renunciar absolutament a les innovacions. L'objectiu va ser apropar la música al públic, que estava molt allunyat. RÚSSIA: STAVINSKI és un artista innovador al qual agrada l'escàndol. Estudia i combina tots els elements de la música i els fa evolucionar. El ritme, la instrumentació i l'harmonia són tres elements remarcables. L'element que revoluciona fi ns al límit és el ritme.

PROKOFIEV/XOSTAKÒVITX ambdós van viure sempre a Rússia. El llenguatge musical va xocar amb les directrius artístiques del realisme socialista. Del primer cas cal destacar PERE I EL LLOP i del segon LES SIMFONIES. FRANÇA: EL GRUP DELS SIS Es forma al voltant de SATIE, cap a l'any 1920, amb sis compositors francesos anti impressionistes i innovadors, que tenien per llema l'art nu, molt connectat amb l'art dadaista i DE 27 30 surrealista. Els seus noms són AURIC, TAILLEFERRE, DUREU, MILHAUD, HONEGGER i POULENC. ALEMANYA: LA MÚSICA UTILITÀRIA Neix com a reacció a l'allunyament del públic provocat per la música anterior.

Els compositors alemanys s'estimaran més les sonoritats de la música medieval i barroca. HINDEMITH: Promotor d'aquest corrent, es proposa fer música que agradi més al públic. ORFF: té un estil original basat en l'ús dels models grecs, el cant gregorià, les cançons medievals i els cants populars. Sempre usa suport literari per a les seves obres. WEIL: va tenir relació amb el món del teatre i va ser un crític amb la societat. ANGLATERRA BRITTEN: amb un estil molt personal. UNITATS ESTATS IVES: compositor autodidacta, independent de tots els corrents contemporanis. Va emprar la polirítmia, la politonalitat, les formes obertes, l'organització serial i també collages amb músiques menys cultes.

ESPANYA La generació del 27 està marcada per la guerra civil, cosa que els mantindrà al marge de les innovacions musicals europees. El nacionalisme es mantindrà entre els compositors.

DE 28 30 MÚSICA CULTA DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX CARACTERÍSTIQUES GENERALS Va aparèixer a mitjans del segle XX Va aparèixer tot un seguit de corrents que donaven una gran importància al timbre Les noves tecnologies creen noves font sonores Invenció del magnetòfon, permet manipular el so Les cintes magnetofòniques permeten registrar el so Els compositors poden executar una peça sense dependre d'un músic que la interpreta La música enregistrada és difon ràpid gràcies als mitjans de comunicació NOUS TRACTAMENTS INSTRUMENTALS Els instruments convencionals reben nous tractaments.

El piano: ja no és toca només amb els dits, sinó amb l'antebraç: es crea el clúster (notes successives qua sonen simultàniament) S'experimenta amb el piano preparat, que consisteix en posar diferents objectes entre cordes del piano. La veu:els cantants fan servir diferents recursos vocals, no tan sols fent entonats, sinó també fent drits, rialles... TENDÈNCIES MUSICALS DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX Durant aquesta època conviuran diverses tendències, aquestes són: EL SOROLLISME Està in fl uit pel futurisme. Defensa el soroll en les composicions musicals i l'ús de les màquines en les noves músiques. LA MÚSICA CONCRETA Consisteix a registrar qualsevol so d'objectes reals.

quotidians i elaborar-lo en el laboratori. Els resultats s'enregistren en una cinta magnetofònica. DE 29 30 LA MÚSICA ELECTROACÚSTICA I ELECTRÒNICA La música electroacústica és basa en l'aparició dels mitjans electrònics per a la producció i l'enregistrament de la música. L'electricitat es va aplicar també a la música i es van crear sons a partir de circuits oscil·ladors. En la música electrònica els sons neixen al laboratori i són manipulats; els resultats s'enregistren en una cinta, això fa que substitueix la partitura per la cinta magnetofònica i el concert en directe per l'audició registrada.

EL SERIALISME INTEGRAL Aplica el concepte de sèrie dodecafònica a tots els elements integrats del so (durada, silencis,timbre...); és una música organitzada. MÚSICA ALEATÒRIA Sorgeix com a reacció a l'excés de rigor del serialisme. Connecta amb l'art cinètic. En les obres aleatòries hi intervé l'atzar i es tendeix a la llibertat d'acció tant del compositor com de l'intèrpret. Per tant, cada audició d'una obra serà sempre diferent. MÚSICA ESTOCÀSTICA És una derivació de l'aleatòria. Es compon fent servir ordinadors i basant-se en les lleis de l'estadística i la matemàtica de l'atzar. MÚSICA INTUÏTIVA Una altra derivació de la música aleatòria. La partitura és una imatge, un poema...

a partir del qual l'intèrpret improvisa seguint les indicacions del compositor. MINIMALISME És un sistema de composició basat en la repetició reiterada i insistint de pocs elements, on es van introduir petits canvis. El resultat sonor és una música obsessiva, imitació de la música oriental. Aquest corrent va néixer als EUA a mitjans dels anys 60. DE 30 30