Ejercicio 2.a - Opció a2 · Lengua Valenciana y Literatura II PAU Valencia Ordinaria 2026

TEXT

1 Jo havia “llegit” Manuel Sanchis Guarner abans de la guerra, i encara conserve l’exemplar del seu

primer llibre que jo havia llegit, que fou el primer que va publicar: La llengua dels valencians. D’aquella

remota lectura recorde que em va deixar un maldecap, un desfici. Jo no veia res clar; però alguna cosa

intuïa, vaga, esfilagarsada. Era, aquell, un temps abans de la guerra civil, que jo llegia freqüentment Blasco

5 Ibáñez, el qual va conéixer, personalment, a Burjassot, el meu avi per línia materna, Manuel Estellés

Sancho, un home bo, gran, alt, del qual m’han parlat, a la família, potser amb excés, un excés que ha

arribat, ho considere ara, a un cert macabrisme de tipus, quasi, mexicà: que el va matar, d’un tir d’escopeta,

el seu germanastre, Pep; que si un fragment del cervell anà a parar a la voravia de davant el forn on el

varen matar, i el va veure la “tia” Pinzell, que era una dona vella, prima i certament alta, que, al mercat,

10 venia caragols i altres coses d’aquestes. Bé. Ara, encara, fa uns dies, ha arribat a les meues mans –pobretes–

el text, autògraf, rigorosament inèdit, de la seua declaració d’amor a la que seria la seua esposa, Presentació

Muñoz Suay. M’ha causat una emoció senzilla, però pregona. El text, ¡no cal dir-ho!, està escrit en castellà,

en un castellà de coll dur, del “Juanito”, o d’un altre llibre que devia haver, aleshores, a les escoles, el

“Manuscrito”. Però el meu avi, com la meua àvia, varen ser de parla valenciana.

15 Vaig conéixer, personalment, Manuel Sanchis Guarner ja acabada la guerra civil, en el temps

sinistre de les execucions, de la llarguíssima postguerra. No puc concretar l’any. Em bastaria, sols, aturar-

me i fer una discreta consulta telefònica. Però tinc massa urgència d’acabar aquests papers. Fou un any

que l’Obra de Diccionari Català-Valencià-Balear va inaugurar una exposició itinerant, i aquesta exposició

itinerant, dintre la ruta prèviament convinguda pel senyor Moll –el qual també vaig conéixer la mateixa

20 nit– i les respectives autoritats locals, arribava a València i es presentava als baixos de l’Ajuntament, a un

pati que té entrada pel carrer de la Sang, i on sembla que hi ha unes oficines municipals on es fan els

pagaments i altres llets. Ara el local ha quedat bastant bé; jo hi he anat una o dues vegades i sempre he

recordat aquells locals plens de nit, sense oficines ni res. I el senyor Moll, tot nerviós, disposant els diversos

blocs de l’exposició, seguint un ordre del qual ell solament tenia el fil.

25

Fragment adaptat de Vicent Andrés Estellés: “Manuel Sanchis Guarner, home de bé, home de pau”. El forn del Sol. Gregal, València, 1986, p. 70-71.

2. Anàlisi lingüística del text

a) Respon a una de les dues preguntes següents sobre la pronunciació dels elements subratllats. [0,5 punts]

a2) En aquest fragment, destria dues consonants fricatives labiodentals sonores (no pots destriar-ne més de dues o la pregunta quedarà invalidada; cada encert val 0,25; les respostes errònies no resten).

“Fou un any que l’Obra de Diccionari Català-Valencià-Balear va inaugurar una exposició itinerant, i aquesta exposició itinerant, dintre la ruta prèviament convinguda pel senyor Moll –el qual també vaig conéixer la mateixa nit– i les respectives autoritats locals, arribava a València” (línies 17-20).