Examen de Lengua Valenciana y Literatura II PAU Valencia 2026 · Ordinaria

TEXT

1 Jo havia “llegit” Manuel Sanchis Guarner abans de la guerra, i encara conserve l’exemplar del seu

primer llibre que jo havia llegit, que fou el primer que va publicar: La llengua dels valencians. D’aquella

remota lectura recorde que em va deixar un maldecap, un desfici. Jo no veia res clar; però alguna cosa

intuïa, vaga, esfilagarsada. Era, aquell, un temps abans de la guerra civil, que jo llegia freqüentment Blasco

5 Ibáñez, el qual va conéixer, personalment, a Burjassot, el meu avi per línia materna, Manuel Estellés

Sancho, un home bo, gran, alt, del qual m’han parlat, a la família, potser amb excés, un excés que ha

arribat, ho considere ara, a un cert macabrisme de tipus, quasi, mexicà: que el va matar, d’un tir d’escopeta,

el seu germanastre, Pep; que si un fragment del cervell anà a parar a la voravia de davant el forn on el

varen matar, i el va veure la “tia” Pinzell, que era una dona vella, prima i certament alta, que, al mercat,

10 venia caragols i altres coses d’aquestes. Bé. Ara, encara, fa uns dies, ha arribat a les meues mans –pobretes–

el text, autògraf, rigorosament inèdit, de la seua declaració d’amor a la que seria la seua esposa, Presentació

Muñoz Suay. M’ha causat una emoció senzilla, però pregona. El text, ¡no cal dir-ho!, està escrit en castellà,

en un castellà de coll dur, del “Juanito”, o d’un altre llibre que devia haver, aleshores, a les escoles, el

“Manuscrito”. Però el meu avi, com la meua àvia, varen ser de parla valenciana.

15 Vaig conéixer, personalment, Manuel Sanchis Guarner ja acabada la guerra civil, en el temps

sinistre de les execucions, de la llarguíssima postguerra. No puc concretar l’any. Em bastaria, sols, aturar-

me i fer una discreta consulta telefònica. Però tinc massa urgència d’acabar aquests papers. Fou un any

que l’Obra de Diccionari Català-Valencià-Balear va inaugurar una exposició itinerant, i aquesta exposició

itinerant, dintre la ruta prèviament convinguda pel senyor Moll –el qual també vaig conéixer la mateixa

20 nit– i les respectives autoritats locals, arribava a València i es presentava als baixos de l’Ajuntament, a un

pati que té entrada pel carrer de la Sang, i on sembla que hi ha unes oficines municipals on es fan els

pagaments i altres llets. Ara el local ha quedat bastant bé; jo hi he anat una o dues vegades i sempre he

recordat aquells locals plens de nit, sense oficines ni res. I el senyor Moll, tot nerviós, disposant els diversos

blocs de l’exposició, seguint un ordre del qual ell solament tenia el fil.

25

Fragment adaptat de Vicent Andrés Estellés: “Manuel Sanchis Guarner, home de bé, home de pau”. El forn del Sol. Gregal, València, 1986, p. 70-71.

1. Comprensió del text

a)

Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]

b)

Resumeix el contingut del text amb una extensió de 50 a 70 paraules. [1 punt]

TEXT

1 Jo havia “llegit” Manuel Sanchis Guarner abans de la guerra, i encara conserve l’exemplar del seu

primer llibre que jo havia llegit, que fou el primer que va publicar: La llengua dels valencians. D’aquella

remota lectura recorde que em va deixar un maldecap, un desfici. Jo no veia res clar; però alguna cosa

intuïa, vaga, esfilagarsada. Era, aquell, un temps abans de la guerra civil, que jo llegia freqüentment Blasco

5 Ibáñez, el qual va conéixer, personalment, a Burjassot, el meu avi per línia materna, Manuel Estellés

Sancho, un home bo, gran, alt, del qual m’han parlat, a la família, potser amb excés, un excés que ha

arribat, ho considere ara, a un cert macabrisme de tipus, quasi, mexicà: que el va matar, d’un tir d’escopeta,

el seu germanastre, Pep; que si un fragment del cervell anà a parar a la voravia de davant el forn on el

varen matar, i el va veure la “tia” Pinzell, que era una dona vella, prima i certament alta, que, al mercat,

10 venia caragols i altres coses d’aquestes. Bé. Ara, encara, fa uns dies, ha arribat a les meues mans –pobretes–

el text, autògraf, rigorosament inèdit, de la seua declaració d’amor a la que seria la seua esposa, Presentació

Muñoz Suay. M’ha causat una emoció senzilla, però pregona. El text, ¡no cal dir-ho!, està escrit en castellà,

en un castellà de coll dur, del “Juanito”, o d’un altre llibre que devia haver, aleshores, a les escoles, el

“Manuscrito”. Però el meu avi, com la meua àvia, varen ser de parla valenciana.

15 Vaig conéixer, personalment, Manuel Sanchis Guarner ja acabada la guerra civil, en el temps

sinistre de les execucions, de la llarguíssima postguerra. No puc concretar l’any. Em bastaria, sols, aturar-

me i fer una discreta consulta telefònica. Però tinc massa urgència d’acabar aquests papers. Fou un any

que l’Obra de Diccionari Català-Valencià-Balear va inaugurar una exposició itinerant, i aquesta exposició

itinerant, dintre la ruta prèviament convinguda pel senyor Moll –el qual també vaig conéixer la mateixa

20 nit– i les respectives autoritats locals, arribava a València i es presentava als baixos de l’Ajuntament, a un

pati que té entrada pel carrer de la Sang, i on sembla que hi ha unes oficines municipals on es fan els

pagaments i altres llets. Ara el local ha quedat bastant bé; jo hi he anat una o dues vegades i sempre he

recordat aquells locals plens de nit, sense oficines ni res. I el senyor Moll, tot nerviós, disposant els diversos

blocs de l’exposició, seguint un ordre del qual ell solament tenia el fil.

25

Fragment adaptat de Vicent Andrés Estellés: “Manuel Sanchis Guarner, home de bé, home de pau”. El forn del Sol. Gregal, València, 1986, p. 70-71.

1. Comprensió del text

c)

Identifica la tipologia textual del text i especifica’n, almenys, dues característiques presents en aquest text. [0,5 punts]

TEXT

1 Jo havia “llegit” Manuel Sanchis Guarner abans de la guerra, i encara conserve l’exemplar del seu

primer llibre que jo havia llegit, que fou el primer que va publicar: La llengua dels valencians. D’aquella

remota lectura recorde que em va deixar un maldecap, un desfici. Jo no veia res clar; però alguna cosa

intuïa, vaga, esfilagarsada. Era, aquell, un temps abans de la guerra civil, que jo llegia freqüentment Blasco

5 Ibáñez, el qual va conéixer, personalment, a Burjassot, el meu avi per línia materna, Manuel Estellés

Sancho, un home bo, gran, alt, del qual m’han parlat, a la família, potser amb excés, un excés que ha

arribat, ho considere ara, a un cert macabrisme de tipus, quasi, mexicà: que el va matar, d’un tir d’escopeta,

el seu germanastre, Pep; que si un fragment del cervell anà a parar a la voravia de davant el forn on el

varen matar, i el va veure la “tia” Pinzell, que era una dona vella, prima i certament alta, que, al mercat,

10 venia caragols i altres coses d’aquestes. Bé. Ara, encara, fa uns dies, ha arribat a les meues mans –pobretes–

el text, autògraf, rigorosament inèdit, de la seua declaració d’amor a la que seria la seua esposa, Presentació

Muñoz Suay. M’ha causat una emoció senzilla, però pregona. El text, ¡no cal dir-ho!, està escrit en castellà,

en un castellà de coll dur, del “Juanito”, o d’un altre llibre que devia haver, aleshores, a les escoles, el

“Manuscrito”. Però el meu avi, com la meua àvia, varen ser de parla valenciana.

15 Vaig conéixer, personalment, Manuel Sanchis Guarner ja acabada la guerra civil, en el temps

sinistre de les execucions, de la llarguíssima postguerra. No puc concretar l’any. Em bastaria, sols, aturar-

me i fer una discreta consulta telefònica. Però tinc massa urgència d’acabar aquests papers. Fou un any

que l’Obra de Diccionari Català-Valencià-Balear va inaugurar una exposició itinerant, i aquesta exposició

itinerant, dintre la ruta prèviament convinguda pel senyor Moll –el qual també vaig conéixer la mateixa

20 nit– i les respectives autoritats locals, arribava a València i es presentava als baixos de l’Ajuntament, a un

pati que té entrada pel carrer de la Sang, i on sembla que hi ha unes oficines municipals on es fan els

pagaments i altres llets. Ara el local ha quedat bastant bé; jo hi he anat una o dues vegades i sempre he

recordat aquells locals plens de nit, sense oficines ni res. I el senyor Moll, tot nerviós, disposant els diversos

blocs de l’exposició, seguint un ordre del qual ell solament tenia el fil.

25

Fragment adaptat de Vicent Andrés Estellés: “Manuel Sanchis Guarner, home de bé, home de pau”. El forn del Sol. Gregal, València, 1986, p. 70-71.

1. Comprensió del text

d1)

d) Tria una de les possibilitats següents. [0,5 punts]

Busca en el text dos trets característics del registre lingüístic formal o informal. Copia’ls i comenta’ls breument.

TEXT

1 Jo havia “llegit” Manuel Sanchis Guarner abans de la guerra, i encara conserve l’exemplar del seu

primer llibre que jo havia llegit, que fou el primer que va publicar: La llengua dels valencians. D’aquella

remota lectura recorde que em va deixar un maldecap, un desfici. Jo no veia res clar; però alguna cosa

intuïa, vaga, esfilagarsada. Era, aquell, un temps abans de la guerra civil, que jo llegia freqüentment Blasco

5 Ibáñez, el qual va conéixer, personalment, a Burjassot, el meu avi per línia materna, Manuel Estellés

Sancho, un home bo, gran, alt, del qual m’han parlat, a la família, potser amb excés, un excés que ha

arribat, ho considere ara, a un cert macabrisme de tipus, quasi, mexicà: que el va matar, d’un tir d’escopeta,

el seu germanastre, Pep; que si un fragment del cervell anà a parar a la voravia de davant el forn on el

varen matar, i el va veure la “tia” Pinzell, que era una dona vella, prima i certament alta, que, al mercat,

10 venia caragols i altres coses d’aquestes. Bé. Ara, encara, fa uns dies, ha arribat a les meues mans –pobretes–

el text, autògraf, rigorosament inèdit, de la seua declaració d’amor a la que seria la seua esposa, Presentació

Muñoz Suay. M’ha causat una emoció senzilla, però pregona. El text, ¡no cal dir-ho!, està escrit en castellà,

en un castellà de coll dur, del “Juanito”, o d’un altre llibre que devia haver, aleshores, a les escoles, el

“Manuscrito”. Però el meu avi, com la meua àvia, varen ser de parla valenciana.

15 Vaig conéixer, personalment, Manuel Sanchis Guarner ja acabada la guerra civil, en el temps

sinistre de les execucions, de la llarguíssima postguerra. No puc concretar l’any. Em bastaria, sols, aturar-

me i fer una discreta consulta telefònica. Però tinc massa urgència d’acabar aquests papers. Fou un any

que l’Obra de Diccionari Català-Valencià-Balear va inaugurar una exposició itinerant, i aquesta exposició

itinerant, dintre la ruta prèviament convinguda pel senyor Moll –el qual també vaig conéixer la mateixa

20 nit– i les respectives autoritats locals, arribava a València i es presentava als baixos de l’Ajuntament, a un

pati que té entrada pel carrer de la Sang, i on sembla que hi ha unes oficines municipals on es fan els

pagaments i altres llets. Ara el local ha quedat bastant bé; jo hi he anat una o dues vegades i sempre he

recordat aquells locals plens de nit, sense oficines ni res. I el senyor Moll, tot nerviós, disposant els diversos

blocs de l’exposició, seguint un ordre del qual ell solament tenia el fil.

25

Fragment adaptat de Vicent Andrés Estellés: “Manuel Sanchis Guarner, home de bé, home de pau”. El forn del Sol. Gregal, València, 1986, p. 70-71.

1. Comprensió del text

d2)

d) Tria una de les possibilitats següents. [0,5 punts]

Identifica els recursos expressius del text i destaca’n, almenys, dues figures o/i recursos fraseològics presents en aquest text.

TEXT

1 Jo havia “llegit” Manuel Sanchis Guarner abans de la guerra, i encara conserve l’exemplar del seu

primer llibre que jo havia llegit, que fou el primer que va publicar: La llengua dels valencians. D’aquella

remota lectura recorde que em va deixar un maldecap, un desfici. Jo no veia res clar; però alguna cosa

intuïa, vaga, esfilagarsada. Era, aquell, un temps abans de la guerra civil, que jo llegia freqüentment Blasco

5 Ibáñez, el qual va conéixer, personalment, a Burjassot, el meu avi per línia materna, Manuel Estellés

Sancho, un home bo, gran, alt, del qual m’han parlat, a la família, potser amb excés, un excés que ha

arribat, ho considere ara, a un cert macabrisme de tipus, quasi, mexicà: que el va matar, d’un tir d’escopeta,

el seu germanastre, Pep; que si un fragment del cervell anà a parar a la voravia de davant el forn on el

varen matar, i el va veure la “tia” Pinzell, que era una dona vella, prima i certament alta, que, al mercat,

10 venia caragols i altres coses d’aquestes. Bé. Ara, encara, fa uns dies, ha arribat a les meues mans –pobretes–

el text, autògraf, rigorosament inèdit, de la seua declaració d’amor a la que seria la seua esposa, Presentació

Muñoz Suay. M’ha causat una emoció senzilla, però pregona. El text, ¡no cal dir-ho!, està escrit en castellà,

en un castellà de coll dur, del “Juanito”, o d’un altre llibre que devia haver, aleshores, a les escoles, el

“Manuscrito”. Però el meu avi, com la meua àvia, varen ser de parla valenciana.

15 Vaig conéixer, personalment, Manuel Sanchis Guarner ja acabada la guerra civil, en el temps

sinistre de les execucions, de la llarguíssima postguerra. No puc concretar l’any. Em bastaria, sols, aturar-

me i fer una discreta consulta telefònica. Però tinc massa urgència d’acabar aquests papers. Fou un any

que l’Obra de Diccionari Català-Valencià-Balear va inaugurar una exposició itinerant, i aquesta exposició

itinerant, dintre la ruta prèviament convinguda pel senyor Moll –el qual també vaig conéixer la mateixa

20 nit– i les respectives autoritats locals, arribava a València i es presentava als baixos de l’Ajuntament, a un

pati que té entrada pel carrer de la Sang, i on sembla que hi ha unes oficines municipals on es fan els

pagaments i altres llets. Ara el local ha quedat bastant bé; jo hi he anat una o dues vegades i sempre he

recordat aquells locals plens de nit, sense oficines ni res. I el senyor Moll, tot nerviós, disposant els diversos

blocs de l’exposició, seguint un ordre del qual ell solament tenia el fil.

25

Fragment adaptat de Vicent Andrés Estellés: “Manuel Sanchis Guarner, home de bé, home de pau”. El forn del Sol. Gregal, València, 1986, p. 70-71.

2. Anàlisi lingüística del text

a) Respon a una de les dues preguntes següents sobre la pronunciació dels elements subratllats. [0,5 punts]

a1) Indica la pronunciació dels elements subratllats, extrets del text (cada encert suma 0,1; cada resposta errònia resta 0,1):

().

TEXT

1 Jo havia “llegit” Manuel Sanchis Guarner abans de la guerra, i encara conserve l’exemplar del seu

primer llibre que jo havia llegit, que fou el primer que va publicar: La llengua dels valencians. D’aquella

remota lectura recorde que em va deixar un maldecap, un desfici. Jo no veia res clar; però alguna cosa

intuïa, vaga, esfilagarsada. Era, aquell, un temps abans de la guerra civil, que jo llegia freqüentment Blasco

5 Ibáñez, el qual va conéixer, personalment, a Burjassot, el meu avi per línia materna, Manuel Estellés

Sancho, un home bo, gran, alt, del qual m’han parlat, a la família, potser amb excés, un excés que ha

arribat, ho considere ara, a un cert macabrisme de tipus, quasi, mexicà: que el va matar, d’un tir d’escopeta,

el seu germanastre, Pep; que si un fragment del cervell anà a parar a la voravia de davant el forn on el

varen matar, i el va veure la “tia” Pinzell, que era una dona vella, prima i certament alta, que, al mercat,

10 venia caragols i altres coses d’aquestes. Bé. Ara, encara, fa uns dies, ha arribat a les meues mans –pobretes–

el text, autògraf, rigorosament inèdit, de la seua declaració d’amor a la que seria la seua esposa, Presentació

Muñoz Suay. M’ha causat una emoció senzilla, però pregona. El text, ¡no cal dir-ho!, està escrit en castellà,

en un castellà de coll dur, del “Juanito”, o d’un altre llibre que devia haver, aleshores, a les escoles, el

“Manuscrito”. Però el meu avi, com la meua àvia, varen ser de parla valenciana.

15 Vaig conéixer, personalment, Manuel Sanchis Guarner ja acabada la guerra civil, en el temps

sinistre de les execucions, de la llarguíssima postguerra. No puc concretar l’any. Em bastaria, sols, aturar-

me i fer una discreta consulta telefònica. Però tinc massa urgència d’acabar aquests papers. Fou un any

que l’Obra de Diccionari Català-Valencià-Balear va inaugurar una exposició itinerant, i aquesta exposició

itinerant, dintre la ruta prèviament convinguda pel senyor Moll –el qual també vaig conéixer la mateixa

20 nit– i les respectives autoritats locals, arribava a València i es presentava als baixos de l’Ajuntament, a un

pati que té entrada pel carrer de la Sang, i on sembla que hi ha unes oficines municipals on es fan els

pagaments i altres llets. Ara el local ha quedat bastant bé; jo hi he anat una o dues vegades i sempre he

recordat aquells locals plens de nit, sense oficines ni res. I el senyor Moll, tot nerviós, disposant els diversos

blocs de l’exposició, seguint un ordre del qual ell solament tenia el fil.

25

Fragment adaptat de Vicent Andrés Estellés: “Manuel Sanchis Guarner, home de bé, home de pau”. El forn del Sol. Gregal, València, 1986, p. 70-71.

2. Anàlisi lingüística del text

a) Respon a una de les dues preguntes següents sobre la pronunciació dels elements subratllats. [0,5 punts]

a2) En aquest fragment, destria dues consonants fricatives labiodentals sonores (no pots destriar-ne més de dues o la pregunta quedarà invalidada; cada encert val 0,25; les respostes errònies no resten).

“Fou un any que l’Obra de Diccionari Català-Valencià-Balear va inaugurar una exposició itinerant, i aquesta exposició itinerant, dintre la ruta prèviament convinguda pel senyor Moll –el qual també vaig conéixer la mateixa nit– i les respectives autoritats locals, arribava a València” (línies 17-20).

TEXT

1 Jo havia “llegit” Manuel Sanchis Guarner abans de la guerra, i encara conserve l’exemplar del seu

primer llibre que jo havia llegit, que fou el primer que va publicar: La llengua dels valencians. D’aquella

remota lectura recorde que em va deixar un maldecap, un desfici. Jo no veia res clar; però alguna cosa

intuïa, vaga, esfilagarsada. Era, aquell, un temps abans de la guerra civil, que jo llegia freqüentment Blasco

5 Ibáñez, el qual va conéixer, personalment, a Burjassot, el meu avi per línia materna, Manuel Estellés

Sancho, un home bo, gran, alt, del qual m’han parlat, a la família, potser amb excés, un excés que ha

arribat, ho considere ara, a un cert macabrisme de tipus, quasi, mexicà: que el va matar, d’un tir d’escopeta,

el seu germanastre, Pep; que si un fragment del cervell anà a parar a la voravia de davant el forn on el

varen matar, i el va veure la “tia” Pinzell, que era una dona vella, prima i certament alta, que, al mercat,

10 venia caragols i altres coses d’aquestes. Bé. Ara, encara, fa uns dies, ha arribat a les meues mans –pobretes–

el text, autògraf, rigorosament inèdit, de la seua declaració d’amor a la que seria la seua esposa, Presentació

Muñoz Suay. M’ha causat una emoció senzilla, però pregona. El text, ¡no cal dir-ho!, està escrit en castellà,

en un castellà de coll dur, del “Juanito”, o d’un altre llibre que devia haver, aleshores, a les escoles, el

“Manuscrito”. Però el meu avi, com la meua àvia, varen ser de parla valenciana.

15 Vaig conéixer, personalment, Manuel Sanchis Guarner ja acabada la guerra civil, en el temps

sinistre de les execucions, de la llarguíssima postguerra. No puc concretar l’any. Em bastaria, sols, aturar-

me i fer una discreta consulta telefònica. Però tinc massa urgència d’acabar aquests papers. Fou un any

que l’Obra de Diccionari Català-Valencià-Balear va inaugurar una exposició itinerant, i aquesta exposició

itinerant, dintre la ruta prèviament convinguda pel senyor Moll –el qual també vaig conéixer la mateixa

20 nit– i les respectives autoritats locals, arribava a València i es presentava als baixos de l’Ajuntament, a un

pati que té entrada pel carrer de la Sang, i on sembla que hi ha unes oficines municipals on es fan els

pagaments i altres llets. Ara el local ha quedat bastant bé; jo hi he anat una o dues vegades i sempre he

recordat aquells locals plens de nit, sense oficines ni res. I el senyor Moll, tot nerviós, disposant els diversos

blocs de l’exposició, seguint un ordre del qual ell solament tenia el fil.

25

Fragment adaptat de Vicent Andrés Estellés: “Manuel Sanchis Guarner, home de bé, home de pau”. El forn del Sol. Gregal, València, 1986, p. 70-71.

2. Anàlisi lingüística del text

b) Indica el temps, el mode, la persona i el nombre, i la forma d’infinitiu de les següents formes verbals, extretes del text. [0,75 punts]

Havia llegit (línia 2) · Seria (l. 11) · Convinguda (l. 19)

Per a completar aquest exercici, cal dibuixar una taula com aquesta i respondre de manera oportuna on corresponga. Si en algun dels espais la resposta no és pertinent, indica-ho posant-hi una X.

TEXT

1 Jo havia “llegit” Manuel Sanchis Guarner abans de la guerra, i encara conserve l’exemplar del seu

primer llibre que jo havia llegit, que fou el primer que va publicar: La llengua dels valencians. D’aquella

remota lectura recorde que em va deixar un maldecap, un desfici. Jo no veia res clar; però alguna cosa

intuïa, vaga, esfilagarsada. Era, aquell, un temps abans de la guerra civil, que jo llegia freqüentment Blasco

5 Ibáñez, el qual va conéixer, personalment, a Burjassot, el meu avi per línia materna, Manuel Estellés

Sancho, un home bo, gran, alt, del qual m’han parlat, a la família, potser amb excés, un excés que ha

arribat, ho considere ara, a un cert macabrisme de tipus, quasi, mexicà: que el va matar, d’un tir d’escopeta,

el seu germanastre, Pep; que si un fragment del cervell anà a parar a la voravia de davant el forn on el

varen matar, i el va veure la “tia” Pinzell, que era una dona vella, prima i certament alta, que, al mercat,

10 venia caragols i altres coses d’aquestes. Bé. Ara, encara, fa uns dies, ha arribat a les meues mans –pobretes–

el text, autògraf, rigorosament inèdit, de la seua declaració d’amor a la que seria la seua esposa, Presentació

Muñoz Suay. M’ha causat una emoció senzilla, però pregona. El text, ¡no cal dir-ho!, està escrit en castellà,

en un castellà de coll dur, del “Juanito”, o d’un altre llibre que devia haver, aleshores, a les escoles, el

“Manuscrito”. Però el meu avi, com la meua àvia, varen ser de parla valenciana.

15 Vaig conéixer, personalment, Manuel Sanchis Guarner ja acabada la guerra civil, en el temps

sinistre de les execucions, de la llarguíssima postguerra. No puc concretar l’any. Em bastaria, sols, aturar-

me i fer una discreta consulta telefònica. Però tinc massa urgència d’acabar aquests papers. Fou un any

que l’Obra de Diccionari Català-Valencià-Balear va inaugurar una exposició itinerant, i aquesta exposició

itinerant, dintre la ruta prèviament convinguda pel senyor Moll –el qual també vaig conéixer la mateixa

20 nit– i les respectives autoritats locals, arribava a València i es presentava als baixos de l’Ajuntament, a un

pati que té entrada pel carrer de la Sang, i on sembla que hi ha unes oficines municipals on es fan els

pagaments i altres llets. Ara el local ha quedat bastant bé; jo hi he anat una o dues vegades i sempre he

recordat aquells locals plens de nit, sense oficines ni res. I el senyor Moll, tot nerviós, disposant els diversos

blocs de l’exposició, seguint un ordre del qual ell solament tenia el fil.

25

Fragment adaptat de Vicent Andrés Estellés: “Manuel Sanchis Guarner, home de bé, home de pau”. El forn del Sol. Gregal, València, 1986, p. 70-71.

c) Indica a quins elements del text fan referència els mots subratllats i quina funció sintàctica realitzen. [0,75 punts]

1.

El text, ¡no cal dir- ho !, està escrit en castellà (línia 12).

2.

... del qual m'han parlat, a la família, potser amb excés (l. 6).

3.

... jo hi he anat una o dues vegades (l. 22).

TEXT

1 Jo havia “llegit” Manuel Sanchis Guarner abans de la guerra, i encara conserve l’exemplar del seu

primer llibre que jo havia llegit, que fou el primer que va publicar: La llengua dels valencians. D’aquella

remota lectura recorde que em va deixar un maldecap, un desfici. Jo no veia res clar; però alguna cosa

intuïa, vaga, esfilagarsada. Era, aquell, un temps abans de la guerra civil, que jo llegia freqüentment Blasco

5 Ibáñez, el qual va conéixer, personalment, a Burjassot, el meu avi per línia materna, Manuel Estellés

Sancho, un home bo, gran, alt, del qual m’han parlat, a la família, potser amb excés, un excés que ha

arribat, ho considere ara, a un cert macabrisme de tipus, quasi, mexicà: que el va matar, d’un tir d’escopeta,

el seu germanastre, Pep; que si un fragment del cervell anà a parar a la voravia de davant el forn on el

varen matar, i el va veure la “tia” Pinzell, que era una dona vella, prima i certament alta, que, al mercat,

10 venia caragols i altres coses d’aquestes. Bé. Ara, encara, fa uns dies, ha arribat a les meues mans –pobretes–

el text, autògraf, rigorosament inèdit, de la seua declaració d’amor a la que seria la seua esposa, Presentació

Muñoz Suay. M’ha causat una emoció senzilla, però pregona. El text, ¡no cal dir-ho!, està escrit en castellà,

en un castellà de coll dur, del “Juanito”, o d’un altre llibre que devia haver, aleshores, a les escoles, el

“Manuscrito”. Però el meu avi, com la meua àvia, varen ser de parla valenciana.

15 Vaig conéixer, personalment, Manuel Sanchis Guarner ja acabada la guerra civil, en el temps

sinistre de les execucions, de la llarguíssima postguerra. No puc concretar l’any. Em bastaria, sols, aturar-

me i fer una discreta consulta telefònica. Però tinc massa urgència d’acabar aquests papers. Fou un any

que l’Obra de Diccionari Català-Valencià-Balear va inaugurar una exposició itinerant, i aquesta exposició

itinerant, dintre la ruta prèviament convinguda pel senyor Moll –el qual també vaig conéixer la mateixa

20 nit– i les respectives autoritats locals, arribava a València i es presentava als baixos de l’Ajuntament, a un

pati que té entrada pel carrer de la Sang, i on sembla que hi ha unes oficines municipals on es fan els

pagaments i altres llets. Ara el local ha quedat bastant bé; jo hi he anat una o dues vegades i sempre he

recordat aquells locals plens de nit, sense oficines ni res. I el senyor Moll, tot nerviós, disposant els diversos

blocs de l’exposició, seguint un ordre del qual ell solament tenia el fil.

25

Fragment adaptat de Vicent Andrés Estellés: “Manuel Sanchis Guarner, home de bé, home de pau”. El forn del Sol. Gregal, València, 1986, p. 70-71.

d) Digues el significat que adquireixen en el text aquestes paraules (o expressions) o posa'n un sinònim. [1 punt]

3. Expressió i reflexió crítica

a) Respon una de les dues qüestions amb 70 a 90 paraules [1 punt]

a1) El teatre català des del final de la Guerra Civil fins a l’aparició de les companyies independents. Esmenta almenys una companyia rellevant de teatre independent.

3. Expressió i reflexió crítica

a) Respon una de les dues qüestions amb 70 a 90 paraules [1 punt]

a2) Comenta quines són les característiques generals de l’obra Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster, i determina’n el context literari (model, gènere, autors contemporanis).

TEXT

1 Jo havia “llegit” Manuel Sanchis Guarner abans de la guerra, i encara conserve l’exemplar del seu

primer llibre que jo havia llegit, que fou el primer que va publicar: La llengua dels valencians. D’aquella

remota lectura recorde que em va deixar un maldecap, un desfici. Jo no veia res clar; però alguna cosa

intuïa, vaga, esfilagarsada. Era, aquell, un temps abans de la guerra civil, que jo llegia freqüentment Blasco

5 Ibáñez, el qual va conéixer, personalment, a Burjassot, el meu avi per línia materna, Manuel Estellés

Sancho, un home bo, gran, alt, del qual m’han parlat, a la família, potser amb excés, un excés que ha

arribat, ho considere ara, a un cert macabrisme de tipus, quasi, mexicà: que el va matar, d’un tir d’escopeta,

el seu germanastre, Pep; que si un fragment del cervell anà a parar a la voravia de davant el forn on el

varen matar, i el va veure la “tia” Pinzell, que era una dona vella, prima i certament alta, que, al mercat,

10 venia caragols i altres coses d’aquestes. Bé. Ara, encara, fa uns dies, ha arribat a les meues mans –pobretes–

el text, autògraf, rigorosament inèdit, de la seua declaració d’amor a la que seria la seua esposa, Presentació

Muñoz Suay. M’ha causat una emoció senzilla, però pregona. El text, ¡no cal dir-ho!, està escrit en castellà,

en un castellà de coll dur, del “Juanito”, o d’un altre llibre que devia haver, aleshores, a les escoles, el

“Manuscrito”. Però el meu avi, com la meua àvia, varen ser de parla valenciana.

15 Vaig conéixer, personalment, Manuel Sanchis Guarner ja acabada la guerra civil, en el temps

sinistre de les execucions, de la llarguíssima postguerra. No puc concretar l’any. Em bastaria, sols, aturar-

me i fer una discreta consulta telefònica. Però tinc massa urgència d’acabar aquests papers. Fou un any

que l’Obra de Diccionari Català-Valencià-Balear va inaugurar una exposició itinerant, i aquesta exposició

itinerant, dintre la ruta prèviament convinguda pel senyor Moll –el qual també vaig conéixer la mateixa

20 nit– i les respectives autoritats locals, arribava a València i es presentava als baixos de l’Ajuntament, a un

pati que té entrada pel carrer de la Sang, i on sembla que hi ha unes oficines municipals on es fan els

pagaments i altres llets. Ara el local ha quedat bastant bé; jo hi he anat una o dues vegades i sempre he

recordat aquells locals plens de nit, sense oficines ni res. I el senyor Moll, tot nerviós, disposant els diversos

blocs de l’exposició, seguint un ordre del qual ell solament tenia el fil.

25

Fragment adaptat de Vicent Andrés Estellés: “Manuel Sanchis Guarner, home de bé, home de pau”. El forn del Sol. Gregal, València, 1986, p. 70-71.

3. Expressió i reflexió crítica

b) Llig aquest fragment:

Els teus llavis. La fruita. La magrana...

Àngel rebel, tot olor de gingebre.

Atrapa’m pels replecs d’aquesta febre.

Vine amb verdor de pluja. Sargantana

que em fuges pels cabells, sense frontera,

al bat del sol, ales d’ocell nocturn!

Serves per cor la Lluna o bé Saturn

i, als ulls, un tast de boira matinera.

Bruixa de dol, de Maria Mercè Marçal

Amb un text de 70 a 90 paraules, les següents qüestions: a quin poema pertanyen aquests versos? Explica quins recursos expressius i literaris usa la poeta i amb quina finalitat. Insereix aquest fragment poètic en les característiques generals del poemari que el conté [1 punt]

TEXT

1 Jo havia “llegit” Manuel Sanchis Guarner abans de la guerra, i encara conserve l’exemplar del seu

primer llibre que jo havia llegit, que fou el primer que va publicar: La llengua dels valencians. D’aquella

remota lectura recorde que em va deixar un maldecap, un desfici. Jo no veia res clar; però alguna cosa

intuïa, vaga, esfilagarsada. Era, aquell, un temps abans de la guerra civil, que jo llegia freqüentment Blasco

5 Ibáñez, el qual va conéixer, personalment, a Burjassot, el meu avi per línia materna, Manuel Estellés

Sancho, un home bo, gran, alt, del qual m’han parlat, a la família, potser amb excés, un excés que ha

arribat, ho considere ara, a un cert macabrisme de tipus, quasi, mexicà: que el va matar, d’un tir d’escopeta,

el seu germanastre, Pep; que si un fragment del cervell anà a parar a la voravia de davant el forn on el

varen matar, i el va veure la “tia” Pinzell, que era una dona vella, prima i certament alta, que, al mercat,

10 venia caragols i altres coses d’aquestes. Bé. Ara, encara, fa uns dies, ha arribat a les meues mans –pobretes–

el text, autògraf, rigorosament inèdit, de la seua declaració d’amor a la que seria la seua esposa, Presentació

Muñoz Suay. M’ha causat una emoció senzilla, però pregona. El text, ¡no cal dir-ho!, està escrit en castellà,

en un castellà de coll dur, del “Juanito”, o d’un altre llibre que devia haver, aleshores, a les escoles, el

“Manuscrito”. Però el meu avi, com la meua àvia, varen ser de parla valenciana.

15 Vaig conéixer, personalment, Manuel Sanchis Guarner ja acabada la guerra civil, en el temps

sinistre de les execucions, de la llarguíssima postguerra. No puc concretar l’any. Em bastaria, sols, aturar-

me i fer una discreta consulta telefònica. Però tinc massa urgència d’acabar aquests papers. Fou un any

que l’Obra de Diccionari Català-Valencià-Balear va inaugurar una exposició itinerant, i aquesta exposició

itinerant, dintre la ruta prèviament convinguda pel senyor Moll –el qual també vaig conéixer la mateixa

20 nit– i les respectives autoritats locals, arribava a València i es presentava als baixos de l’Ajuntament, a un

pati que té entrada pel carrer de la Sang, i on sembla que hi ha unes oficines municipals on es fan els

pagaments i altres llets. Ara el local ha quedat bastant bé; jo hi he anat una o dues vegades i sempre he

recordat aquells locals plens de nit, sense oficines ni res. I el senyor Moll, tot nerviós, disposant els diversos

blocs de l’exposició, seguint un ordre del qual ell solament tenia el fil.

25

Fragment adaptat de Vicent Andrés Estellés: “Manuel Sanchis Guarner, home de bé, home de pau”. El forn del Sol. Gregal, València, 1986, p. 70-71.

c) Amb un text de 150 a 180 paraules, i prenent com a referent el text de Vicent Andrés Estellés amb què s'inicia la prova, elabora un text semblant sobre un/a escriptor/a contemporani. El protagonista en qüestió pot ser real o inventat, tant se val [2 punts]

Paraules: