Ejercicio 2.a - Pronunciació - 2.a2 · Lengua Valenciana y Literatura II PAU Valencia Extraordinaria DANA 2025

TEXT

1 L'altre dia em va cridar un amic per consultar-me quina contestació havia de donar a un grup de xicots

que li havien escrit de terres de Castelló demanant-li, perquè volien fer teatre, una llista d'obres

“interessants” per a programar aquesta temporada. El meu amic va restar una mica desil·lusionat (es

pensa que jo soc un déu domèstic que pot solucionar-li tots els problemes) quan vaig posar cara de

5 lluna i confessí la meua incapacitat per a donar-li una resposta adequada. Perquè, en veritat, què podria

contestar-li? Que s'agafen El retaule del flautista o Meridians i paral·lels o Les noces de Fígaro, o

què? És clar que el problema era i és molt complicat, perquè prendre partit pel teatre, ara, en les

nostres circumstàncies socioculturals, és, primer que res i abans de tot, estudiar la nostra realitat

històrica, conéixer el nostre passat i el nostre present, preveure en certa manera el nostre futur, i tot

10 això amb la anormalitat d'una situació lingüística tan estudiada com ignorada i desconeguda. Fer teatre

en valencià és, ara, molt més que fer teatre en valencià. És prendre partit, escollir una opció

determinada i, sobretot, emprar el teatre com una eina de treball, d'investigació... o d'inquietud. És fer

un teatre específicament valencià (utilitze la terminologia en el seu sentit més pur), en el qual la

llengua és una conseqüència directa, una expressió immediata de la nostra realitat... [...]

15 Acabe d'escriure l'article i, com em fa una mica de mal el cap, sope ben enjorn i isc a pegar una volta.

És diumenge a la nit. Passe per la Plaça del Caudillo i recorde haver llegit al diari que a l'Ateneu

representen La Patti dels peixcadors i Les xiques de l'“entresuelo” d'Escalante. Entre a l'Ateneu. La

sala plena d'homes de pro. El programa en mà, com és lògic, en castellà. S'obren les cortines, i un actor

ens llig la nota necrològica d'un membre de la companyia (en castellà, és clar). Després fan les dues

20 obretes, com es pot fer a Muñoz Seca o a Arniches, o qui sé jo... Tant s'hi val. Una barreja de fredor i

indiferència absoluta. El públic riu una mica —no massa fort, sempre amb digna continència—, els

actors treballen tan malament com poden i saben, i ens n'anem tots a casa completament indiferents...

Ah!... una peça en valencià... un sainetet de riure... “Adiós, don Julián... Buenas noches, Pepita...

Campaña de Difusión Teatral...” La Plaça del Caudillo... Fa fred aquesta nit, vespra de Tots Sants.

25 Arribe a casa, agafe el pròleg a Les xiques de l'“entresuelo”, el fullege, deixe el llibre damunt la taula i

apague el llum... Per a què?

Adaptat de Rodolf Sirera, “Teoria d'un teatre valencià (I)”, Gorg, núm. 25 (novembre 1971), p. 40-41.

2. Anàlisi lingüística del text

a2) Entre tots els dígrafs o grafies subratllades, destria tres casos de consonants sordes i dos casos de vocals obertes (cada encert val 0,1; cada resposta errònia resta 0,1):

Despré s fan le s dues obretes, com es p o t fer a Muñoz Seca [...] o qui s é j o... Tant s'hi val. Una barr e ja de fr e dor i indiferència a b soluta. El públic r iu una mica —no massa f o rt, sempre amb digna continència— (línies 19-21).