Examen de Lengua Valenciana y Literatura II PAU Valencia 2024 · Ordinaria

TEXT 1:

1 El coronel Martí, per la seua banda, mai no oblidaria el general, però l'avalot de la paternitat, l'amor de

la senyora Carme i l'embolic dels negocis no van tardar a sumir-lo de nou en el vertigen de la vida.

Només de tant en tant es quedava parat davant dels quadres de l'estança dels personatges i contemplava

la mirada viva i penetrant del general. A voltes, en la soledat del despatx, es treia la brúixola de la

5 butxaca del jupetí, premia el ressort que obria la tapa i pensava que al remat, gràcies a aquell home,

havia pogut trobar el camí de tornada.

Els fills, mentrimentres, van continuar creixent. Ferran havia heretat les faccions i el caràcter del pare;

els bessons, en canvi, s'assemblaven més a la mare. Entre Josep i Amàlia hi havia una connivència

invisible. El mateix cordó umbilical que els havia embolicat a l'hora de nàixer, continuava ara

10 connectant-los en una confusió d'actes i sentiments. Els agradaven els mateixos menjars, tenien les

mateixes preferències, es posaven malalts alhora i compartien jocs i secrets. Una volta Josep es va alçar

a mitjanit i va córrer desesperat a l'habitació de la germana per salvar-la de les urpes d'un llop gegant

que s'havia escolat enmig del somni i la tenia ja completament acorralada. Va arribar en el temps just

per a foragitar l'animal. Els pares, alarmats pels crits punyents de la filla, van entrar a l'habitació i es

15 van trobar els germans abraçats en un gest de victòria i amb les petjades de pànic encara fresques sobre

la cara. Aleshores van comprendre que aquelles criatures també compartien somnis. Per als germans, en

canvi, allò no suposava cap novetat. De fet, estaven ja tan acostumats a córrer aventures oníriques l'un

al costat de l'altre, que moltes voltes aprofitaven els seus jocs en la vigília per completar les peripècies

inacabades en somnis. Només hi havia una petita diferència de temps, perfectament explicable per la

20 lògica implacable de la biologia. Amàlia, que havia nascut abans, entrava primer al somni, i Josep

arribava després. Si era un malson, la germana tractava de resistir fins que arribara el germà salvador.

Francesc BODÍ, L'única veritat, Gandia: Lletra Impresa, 2021, p. 281-282

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text 1. [1 punt]

TEXT 1:

1 El coronel Martí, per la seua banda, mai no oblidaria el general, però l'avalot de la paternitat, l'amor de

la senyora Carme i l'embolic dels negocis no van tardar a sumir-lo de nou en el vertigen de la vida.

Només de tant en tant es quedava parat davant dels quadres de l'estança dels personatges i contemplava

la mirada viva i penetrant del general. A voltes, en la soledat del despatx, es treia la brúixola de la

5 butxaca del jupetí, premia el ressort que obria la tapa i pensava que al remat, gràcies a aquell home,

havia pogut trobar el camí de tornada.

Els fills, mentrimentres, van continuar creixent. Ferran havia heretat les faccions i el caràcter del pare;

els bessons, en canvi, s'assemblaven més a la mare. Entre Josep i Amàlia hi havia una connivència

invisible. El mateix cordó umbilical que els havia embolicat a l'hora de nàixer, continuava ara

10 connectant-los en una confusió d'actes i sentiments. Els agradaven els mateixos menjars, tenien les

mateixes preferències, es posaven malalts alhora i compartien jocs i secrets. Una volta Josep es va alçar

a mitjanit i va córrer desesperat a l'habitació de la germana per salvar-la de les urpes d'un llop gegant

que s'havia escolat enmig del somni i la tenia ja completament acorralada. Va arribar en el temps just

per a foragitar l'animal. Els pares, alarmats pels crits punyents de la filla, van entrar a l'habitació i es

15 van trobar els germans abraçats en un gest de victòria i amb les petjades de pànic encara fresques sobre

la cara. Aleshores van comprendre que aquelles criatures també compartien somnis. Per als germans, en

canvi, allò no suposava cap novetat. De fet, estaven ja tan acostumats a córrer aventures oníriques l'un

al costat de l'altre, que moltes voltes aprofitaven els seus jocs en la vigília per completar les peripècies

inacabades en somnis. Només hi havia una petita diferència de temps, perfectament explicable per la

20 lògica implacable de la biologia. Amàlia, que havia nascut abans, entrava primer al somni, i Josep

arribava després. Si era un malson, la germana tractava de resistir fins que arribara el germà salvador.

Francesc BODÍ, L'única veritat, Gandia: Lletra Impresa, 2021, p. 281-282

b) Resumeix el contingut del text 1 amb una extensió aproximada de 6 línies. [1 punt]

TEXT 2:

1 Recentment, l'Assemblea Nacional francesa ha aprovat una iniciativa legislativa que permetrà sancionar

aquells que actuen discriminatòriament contra qualsevol persona per la seua manera de parlar francés. És

molt possible que, amb el temps, esta iniciativa també acabe estenent-se més enllà de les pròpies

fronteres per a constituir un marc de referència per als drets dels parlants de qualsevol llengua.

5 La discriminació motivada per l'accent que s'imprimeix a una llengua en l'expressió oral té un abast molt

general; no és, evidentment, un problema restringit a l'àmbit de la francofonia. L'actual ministra

d'Hisenda i portaveu del Govern espanyol, la sevillana María Jesús Montero, també ha patit burles

reiterades pel seu accent andalús. No és necessari tampoc fer un memorial de greuges per a deixar

constància dels escarnis que ha patit esta ministra o molts altres andalusos. Es tracta d'un fet

10 sobradament conegut.

Quan les coses es veuen de lluny, pensant que només afecten els altres, pareix que som capaços

d'observar-les amb més objectivitat. Però seria absurd creure que la cosa no va amb nosaltres. Com en

totes les bandes, en el nostre àmbit lingüístic també hi ha accents devaluats socialment. Els

valencianoparlants naturals d'una ampla franja territorial situada entre Almenara i Alzira també han

15 sigut objecte de burles, i fins i tot de discriminacions laborals, pel seu accent apitxat.

Però, més enllà d'este cas particular o de qualsevol altre, la realitat és que totes les llengües presenten

múltiples variacions. Tots els parlants tenen un accent peculiar que els identifica i els distingix d'altres

parlants. I cada grup particular percep els altres com a diferents. L'accent propi d'una determinada àrea

geogràfica és el resultat de la confluència de molts factors; entre altres, l'existència d'uns substrats

20 lingüístics previs, el contacte amb altres llengües pròximes...

Però eixe és el destí inevitable de les llengües. Les pretensions de puresa lingüística són absurdes;

possiblement, igual d'absurdes que les pretensions de puresa racial. Al marge de qualsevol apreciació

valorativa, eixa és la història ineludible de totes les llengües: una història singular en cada cas però

plagada de curioses coincidències. Siga com siga, no hi ha cap llengua que tinga un accent neutre. Eixa

25 creença no sols és falsa; sovint és la causa de molts prejuís socials.

El prestigi d'un parlar sobre un altre és només el reflex de les relacions de poder. Històricament s'ha

gestat com el poder de les metròpolis sobre les colònies; el de les capitals sobre les províncies; el de les

ciutats sobre els nuclis rurals. Cada cas, amb els seus matisos, és el desenllaç d'una història particular.

Cada u parla com parla. I cada tret específic és l'expressió de la pròpia identitat, individual i col·lectiva.

30 Josep Lacreu, Discriminació per raó d'accent, en Levante-EMV: Pren la paraula, 8-1-2021

c) Descriu el tema i les parts bàsiques del text 2. [1 punt]

TEXT 2:

1 Recentment, l'Assemblea Nacional francesa ha aprovat una iniciativa legislativa que permetrà sancionar

aquells que actuen discriminatòriament contra qualsevol persona per la seua manera de parlar francés. És

molt possible que, amb el temps, esta iniciativa també acabe estenent-se més enllà de les pròpies

fronteres per a constituir un marc de referència per als drets dels parlants de qualsevol llengua.

5 La discriminació motivada per l'accent que s'imprimeix a una llengua en l'expressió oral té un abast molt

general; no és, evidentment, un problema restringit a l'àmbit de la francofonia. L'actual ministra

d'Hisenda i portaveu del Govern espanyol, la sevillana María Jesús Montero, també ha patit burles

reiterades pel seu accent andalús. No és necessari tampoc fer un memorial de greuges per a deixar

constància dels escarnis que ha patit esta ministra o molts altres andalusos. Es tracta d'un fet

10 sobradament conegut.

Quan les coses es veuen de lluny, pensant que només afecten els altres, pareix que som capaços

d'observar-les amb més objectivitat. Però seria absurd creure que la cosa no va amb nosaltres. Com en

totes les bandes, en el nostre àmbit lingüístic també hi ha accents devaluats socialment. Els

valencianoparlants naturals d'una ampla franja territorial situada entre Almenara i Alzira també han

15 sigut objecte de burles, i fins i tot de discriminacions laborals, pel seu accent apitxat.

Però, més enllà d'este cas particular o de qualsevol altre, la realitat és que totes les llengües presenten

múltiples variacions. Tots els parlants tenen un accent peculiar que els identifica i els distingix d'altres

parlants. I cada grup particular percep els altres com a diferents. L'accent propi d'una determinada àrea

geogràfica és el resultat de la confluència de molts factors; entre altres, l'existència d'uns substrats

20 lingüístics previs, el contacte amb altres llengües pròximes...

Però eixe és el destí inevitable de les llengües. Les pretensions de puresa lingüística són absurdes;

possiblement, igual d'absurdes que les pretensions de puresa racial. Al marge de qualsevol apreciació

valorativa, eixa és la història ineludible de totes les llengües: una història singular en cada cas però

plagada de curioses coincidències. Siga com siga, no hi ha cap llengua que tinga un accent neutre. Eixa

25 creença no sols és falsa; sovint és la causa de molts prejuís socials.

El prestigi d'un parlar sobre un altre és només el reflex de les relacions de poder. Històricament s'ha

gestat com el poder de les metròpolis sobre les colònies; el de les capitals sobre les províncies; el de les

ciutats sobre els nuclis rurals. Cada cas, amb els seus matisos, és el desenllaç d'una història particular.

Cada u parla com parla. I cada tret específic és l'expressió de la pròpia identitat, individual i col·lectiva.

30 Josep Lacreu, Discriminació per raó d'accent, en Levante-EMV: Pren la paraula, 8-1-2021

d) Resumeix el contingut del text 2 amb una extensió aproximada de 6 línies. [1 punt]

TEXT 1:

1 El coronel Martí, per la seua banda, mai no oblidaria el general, però l'avalot de la paternitat, l'amor de

la senyora Carme i l'embolic dels negocis no van tardar a sumir-lo de nou en el vertigen de la vida.

Només de tant en tant es quedava parat davant dels quadres de l'estança dels personatges i contemplava

la mirada viva i penetrant del general. A voltes, en la soledat del despatx, es treia la brúixola de la

5 butxaca del jupetí, premia el ressort que obria la tapa i pensava que al remat, gràcies a aquell home,

havia pogut trobar el camí de tornada.

Els fills, mentrimentres, van continuar creixent. Ferran havia heretat les faccions i el caràcter del pare;

els bessons, en canvi, s'assemblaven més a la mare. Entre Josep i Amàlia hi havia una connivència

invisible. El mateix cordó umbilical que els havia embolicat a l'hora de nàixer, continuava ara

10 connectant-los en una confusió d'actes i sentiments. Els agradaven els mateixos menjars, tenien les

mateixes preferències, es posaven malalts alhora i compartien jocs i secrets. Una volta Josep es va alçar

a mitjanit i va córrer desesperat a l'habitació de la germana per salvar-la de les urpes d'un llop gegant

que s'havia escolat enmig del somni i la tenia ja completament acorralada. Va arribar en el temps just

per a foragitar l'animal. Els pares, alarmats pels crits punyents de la filla, van entrar a l'habitació i es

15 van trobar els germans abraçats en un gest de victòria i amb les petjades de pànic encara fresques sobre

la cara. Aleshores van comprendre que aquelles criatures també compartien somnis. Per als germans, en

canvi, allò no suposava cap novetat. De fet, estaven ja tan acostumats a córrer aventures oníriques l'un

al costat de l'altre, que moltes voltes aprofitaven els seus jocs en la vigília per completar les peripècies

inacabades en somnis. Només hi havia una petita diferència de temps, perfectament explicable per la

20 lògica implacable de la biologia. Amàlia, que havia nascut abans, entrava primer al somni, i Josep

arribava després. Si era un malson, la germana tractava de resistir fins que arribara el germà salvador.

Francesc BODÍ, L'única veritat, Gandia: Lletra Impresa, 2021, p. 281-282

e) Identifica la tipologia textual del text 1 i especifica dos trets característics d'aquesta tipologia presents al text. [0,5 punts]

TEXT 1:

1 El coronel Martí, per la seua banda, mai no oblidaria el general, però l'avalot de la paternitat, l'amor de

la senyora Carme i l'embolic dels negocis no van tardar a sumir-lo de nou en el vertigen de la vida.

Només de tant en tant es quedava parat davant dels quadres de l'estança dels personatges i contemplava

la mirada viva i penetrant del general. A voltes, en la soledat del despatx, es treia la brúixola de la

5 butxaca del jupetí, premia el ressort que obria la tapa i pensava que al remat, gràcies a aquell home,

havia pogut trobar el camí de tornada.

Els fills, mentrimentres, van continuar creixent. Ferran havia heretat les faccions i el caràcter del pare;

els bessons, en canvi, s'assemblaven més a la mare. Entre Josep i Amàlia hi havia una connivència

invisible. El mateix cordó umbilical que els havia embolicat a l'hora de nàixer, continuava ara

10 connectant-los en una confusió d'actes i sentiments. Els agradaven els mateixos menjars, tenien les

mateixes preferències, es posaven malalts alhora i compartien jocs i secrets. Una volta Josep es va alçar

a mitjanit i va córrer desesperat a l'habitació de la germana per salvar-la de les urpes d'un llop gegant

que s'havia escolat enmig del somni i la tenia ja completament acorralada. Va arribar en el temps just

per a foragitar l'animal. Els pares, alarmats pels crits punyents de la filla, van entrar a l'habitació i es

15 van trobar els germans abraçats en un gest de victòria i amb les petjades de pànic encara fresques sobre

la cara. Aleshores van comprendre que aquelles criatures també compartien somnis. Per als germans, en

canvi, allò no suposava cap novetat. De fet, estaven ja tan acostumats a córrer aventures oníriques l'un

al costat de l'altre, que moltes voltes aprofitaven els seus jocs en la vigília per completar les peripècies

inacabades en somnis. Només hi havia una petita diferència de temps, perfectament explicable per la

20 lògica implacable de la biologia. Amàlia, que havia nascut abans, entrava primer al somni, i Josep

arribava després. Si era un malson, la germana tractava de resistir fins que arribara el germà salvador.

Francesc BODÍ, L'única veritat, Gandia: Lletra Impresa, 2021, p. 281-282

f) Identifica i justifica dues marques de modalització del text 1. [0,5 punts]

TEXT 2:

1 Recentment, l'Assemblea Nacional francesa ha aprovat una iniciativa legislativa que permetrà sancionar

aquells que actuen discriminatòriament contra qualsevol persona per la seua manera de parlar francés. És

molt possible que, amb el temps, esta iniciativa també acabe estenent-se més enllà de les pròpies

fronteres per a constituir un marc de referència per als drets dels parlants de qualsevol llengua.

5 La discriminació motivada per l'accent que s'imprimeix a una llengua en l'expressió oral té un abast molt

general; no és, evidentment, un problema restringit a l'àmbit de la francofonia. L'actual ministra

d'Hisenda i portaveu del Govern espanyol, la sevillana María Jesús Montero, també ha patit burles

reiterades pel seu accent andalús. No és necessari tampoc fer un memorial de greuges per a deixar

constància dels escarnis que ha patit esta ministra o molts altres andalusos. Es tracta d'un fet

10 sobradament conegut.

Quan les coses es veuen de lluny, pensant que només afecten els altres, pareix que som capaços

d'observar-les amb més objectivitat. Però seria absurd creure que la cosa no va amb nosaltres. Com en

totes les bandes, en el nostre àmbit lingüístic també hi ha accents devaluats socialment. Els

valencianoparlants naturals d'una ampla franja territorial situada entre Almenara i Alzira també han

15 sigut objecte de burles, i fins i tot de discriminacions laborals, pel seu accent apitxat.

Però, més enllà d'este cas particular o de qualsevol altre, la realitat és que totes les llengües presenten

múltiples variacions. Tots els parlants tenen un accent peculiar que els identifica i els distingix d'altres

parlants. I cada grup particular percep els altres com a diferents. L'accent propi d'una determinada àrea

geogràfica és el resultat de la confluència de molts factors; entre altres, l'existència d'uns substrats

20 lingüístics previs, el contacte amb altres llengües pròximes...

Però eixe és el destí inevitable de les llengües. Les pretensions de puresa lingüística són absurdes;

possiblement, igual d'absurdes que les pretensions de puresa racial. Al marge de qualsevol apreciació

valorativa, eixa és la història ineludible de totes les llengües: una història singular en cada cas però

plagada de curioses coincidències. Siga com siga, no hi ha cap llengua que tinga un accent neutre. Eixa

25 creença no sols és falsa; sovint és la causa de molts prejuís socials.

El prestigi d'un parlar sobre un altre és només el reflex de les relacions de poder. Històricament s'ha

gestat com el poder de les metròpolis sobre les colònies; el de les capitals sobre les províncies; el de les

ciutats sobre els nuclis rurals. Cada cas, amb els seus matisos, és el desenllaç d'una història particular.

Cada u parla com parla. I cada tret específic és l'expressió de la pròpia identitat, individual i col·lectiva.

30 Josep Lacreu, Discriminació per raó d'accent, en Levante-EMV: Pren la paraula, 8-1-2021

g) Defineix la tipologia textual del text 2 i especifica'n dues característiques presents en el text. [0,5 punts]

TEXT 2:

1 Recentment, l'Assemblea Nacional francesa ha aprovat una iniciativa legislativa que permetrà sancionar

aquells que actuen discriminatòriament contra qualsevol persona per la seua manera de parlar francés. És

molt possible que, amb el temps, esta iniciativa també acabe estenent-se més enllà de les pròpies

fronteres per a constituir un marc de referència per als drets dels parlants de qualsevol llengua.

5 La discriminació motivada per l'accent que s'imprimeix a una llengua en l'expressió oral té un abast molt

general; no és, evidentment, un problema restringit a l'àmbit de la francofonia. L'actual ministra

d'Hisenda i portaveu del Govern espanyol, la sevillana María Jesús Montero, també ha patit burles

reiterades pel seu accent andalús. No és necessari tampoc fer un memorial de greuges per a deixar

constància dels escarnis que ha patit esta ministra o molts altres andalusos. Es tracta d'un fet

10 sobradament conegut.

Quan les coses es veuen de lluny, pensant que només afecten els altres, pareix que som capaços

d'observar-les amb més objectivitat. Però seria absurd creure que la cosa no va amb nosaltres. Com en

totes les bandes, en el nostre àmbit lingüístic també hi ha accents devaluats socialment. Els

valencianoparlants naturals d'una ampla franja territorial situada entre Almenara i Alzira també han

15 sigut objecte de burles, i fins i tot de discriminacions laborals, pel seu accent apitxat.

Però, més enllà d'este cas particular o de qualsevol altre, la realitat és que totes les llengües presenten

múltiples variacions. Tots els parlants tenen un accent peculiar que els identifica i els distingix d'altres

parlants. I cada grup particular percep els altres com a diferents. L'accent propi d'una determinada àrea

geogràfica és el resultat de la confluència de molts factors; entre altres, l'existència d'uns substrats

20 lingüístics previs, el contacte amb altres llengües pròximes...

Però eixe és el destí inevitable de les llengües. Les pretensions de puresa lingüística són absurdes;

possiblement, igual d'absurdes que les pretensions de puresa racial. Al marge de qualsevol apreciació

valorativa, eixa és la història ineludible de totes les llengües: una història singular en cada cas però

plagada de curioses coincidències. Siga com siga, no hi ha cap llengua que tinga un accent neutre. Eixa

25 creença no sols és falsa; sovint és la causa de molts prejuís socials.

El prestigi d'un parlar sobre un altre és només el reflex de les relacions de poder. Històricament s'ha

gestat com el poder de les metròpolis sobre les colònies; el de les capitals sobre les províncies; el de les

ciutats sobre els nuclis rurals. Cada cas, amb els seus matisos, és el desenllaç d'una història particular.

Cada u parla com parla. I cada tret específic és l'expressió de la pròpia identitat, individual i col·lectiva.

30 Josep Lacreu, Discriminació per raó d'accent, en Levante-EMV: Pren la paraula, 8-1-2021

h) Identifica el registre lingüístic (formal/informal) del text 2 i especifica dos trets característics d'este registre presents al text 2. [0,5 punts]

TEXT 1:

1 El coronel Martí, per la seua banda, mai no oblidaria el general, però l'avalot de la paternitat, l'amor de

la senyora Carme i l'embolic dels negocis no van tardar a sumir-lo de nou en el vertigen de la vida.

Només de tant en tant es quedava parat davant dels quadres de l'estança dels personatges i contemplava

la mirada viva i penetrant del general. A voltes, en la soledat del despatx, es treia la brúixola de la

5 butxaca del jupetí, premia el ressort que obria la tapa i pensava que al remat, gràcies a aquell home,

havia pogut trobar el camí de tornada.

Els fills, mentrimentres, van continuar creixent. Ferran havia heretat les faccions i el caràcter del pare;

els bessons, en canvi, s'assemblaven més a la mare. Entre Josep i Amàlia hi havia una connivència

invisible. El mateix cordó umbilical que els havia embolicat a l'hora de nàixer, continuava ara

10 connectant-los en una confusió d'actes i sentiments. Els agradaven els mateixos menjars, tenien les

mateixes preferències, es posaven malalts alhora i compartien jocs i secrets. Una volta Josep es va alçar

a mitjanit i va córrer desesperat a l'habitació de la germana per salvar-la de les urpes d'un llop gegant

que s'havia escolat enmig del somni i la tenia ja completament acorralada. Va arribar en el temps just

per a foragitar l'animal. Els pares, alarmats pels crits punyents de la filla, van entrar a l'habitació i es

15 van trobar els germans abraçats en un gest de victòria i amb les petjades de pànic encara fresques sobre

la cara. Aleshores van comprendre que aquelles criatures també compartien somnis. Per als germans, en

canvi, allò no suposava cap novetat. De fet, estaven ja tan acostumats a córrer aventures oníriques l'un

al costat de l'altre, que moltes voltes aprofitaven els seus jocs en la vigília per completar les peripècies

inacabades en somnis. Només hi havia una petita diferència de temps, perfectament explicable per la

20 lògica implacable de la biologia. Amàlia, que havia nascut abans, entrava primer al somni, i Josep

arribava després. Si era un malson, la germana tractava de resistir fins que arribara el germà salvador.

Francesc BODÍ, L'única veritat, Gandia: Lletra Impresa, 2021, p. 281-282

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats pertanyents al text 1. [1 punt]

1.

neg o cis (línia 2). Oberta o tancada?

2.

v o ltes (l. 4). Oberta o tancada?

3.

gràcie s a aquell (l. 12). Sorda o sonora?

4.

g est (l. 15). Oberta o tancada?

TEXT 2:

1 Recentment, l'Assemblea Nacional francesa ha aprovat una iniciativa legislativa que permetrà sancionar

aquells que actuen discriminatòriament contra qualsevol persona per la seua manera de parlar francés. És

molt possible que, amb el temps, esta iniciativa també acabe estenent-se més enllà de les pròpies

fronteres per a constituir un marc de referència per als drets dels parlants de qualsevol llengua.

5 La discriminació motivada per l'accent que s'imprimeix a una llengua en l'expressió oral té un abast molt

general; no és, evidentment, un problema restringit a l'àmbit de la francofonia. L'actual ministra

d'Hisenda i portaveu del Govern espanyol, la sevillana María Jesús Montero, també ha patit burles

reiterades pel seu accent andalús. No és necessari tampoc fer un memorial de greuges per a deixar

constància dels escarnis que ha patit esta ministra o molts altres andalusos. Es tracta d'un fet

10 sobradament conegut.

Quan les coses es veuen de lluny, pensant que només afecten els altres, pareix que som capaços

d'observar-les amb més objectivitat. Però seria absurd creure que la cosa no va amb nosaltres. Com en

totes les bandes, en el nostre àmbit lingüístic també hi ha accents devaluats socialment. Els

valencianoparlants naturals d'una ampla franja territorial situada entre Almenara i Alzira també han

15 sigut objecte de burles, i fins i tot de discriminacions laborals, pel seu accent apitxat.

Però, més enllà d'este cas particular o de qualsevol altre, la realitat és que totes les llengües presenten

múltiples variacions. Tots els parlants tenen un accent peculiar que els identifica i els distingix d'altres

parlants. I cada grup particular percep els altres com a diferents. L'accent propi d'una determinada àrea

geogràfica és el resultat de la confluència de molts factors; entre altres, l'existència d'uns substrats

20 lingüístics previs, el contacte amb altres llengües pròximes...

Però eixe és el destí inevitable de les llengües. Les pretensions de puresa lingüística són absurdes;

possiblement, igual d'absurdes que les pretensions de puresa racial. Al marge de qualsevol apreciació

valorativa, eixa és la història ineludible de totes les llengües: una història singular en cada cas però

plagada de curioses coincidències. Siga com siga, no hi ha cap llengua que tinga un accent neutre. Eixa

25 creença no sols és falsa; sovint és la causa de molts prejuís socials.

El prestigi d'un parlar sobre un altre és només el reflex de les relacions de poder. Històricament s'ha

gestat com el poder de les metròpolis sobre les colònies; el de les capitals sobre les províncies; el de les

ciutats sobre els nuclis rurals. Cada cas, amb els seus matisos, és el desenllaç d'una història particular.

Cada u parla com parla. I cada tret específic és l'expressió de la pròpia identitat, individual i col·lectiva.

30 Josep Lacreu, Discriminació per raó d'accent, en Levante-EMV: Pren la paraula, 8-1-2021

b) Indica la pronunciació dels elements subratllats pertanyents al text 2. [1 punt]

1.

2.

3.

4.

TEXT 1:

1 El coronel Martí, per la seua banda, mai no oblidaria el general, però l'avalot de la paternitat, l'amor de

la senyora Carme i l'embolic dels negocis no van tardar a sumir-lo de nou en el vertigen de la vida.

Només de tant en tant es quedava parat davant dels quadres de l'estança dels personatges i contemplava

la mirada viva i penetrant del general. A voltes, en la soledat del despatx, es treia la brúixola de la

5 butxaca del jupetí, premia el ressort que obria la tapa i pensava que al remat, gràcies a aquell home,

havia pogut trobar el camí de tornada.

Els fills, mentrimentres, van continuar creixent. Ferran havia heretat les faccions i el caràcter del pare;

els bessons, en canvi, s'assemblaven més a la mare. Entre Josep i Amàlia hi havia una connivència

invisible. El mateix cordó umbilical que els havia embolicat a l'hora de nàixer, continuava ara

10 connectant-los en una confusió d'actes i sentiments. Els agradaven els mateixos menjars, tenien les

mateixes preferències, es posaven malalts alhora i compartien jocs i secrets. Una volta Josep es va alçar

a mitjanit i va córrer desesperat a l'habitació de la germana per salvar-la de les urpes d'un llop gegant

que s'havia escolat enmig del somni i la tenia ja completament acorralada. Va arribar en el temps just

per a foragitar l'animal. Els pares, alarmats pels crits punyents de la filla, van entrar a l'habitació i es

15 van trobar els germans abraçats en un gest de victòria i amb les petjades de pànic encara fresques sobre

la cara. Aleshores van comprendre que aquelles criatures també compartien somnis. Per als germans, en

canvi, allò no suposava cap novetat. De fet, estaven ja tan acostumats a córrer aventures oníriques l'un

al costat de l'altre, que moltes voltes aprofitaven els seus jocs en la vigília per completar les peripècies

inacabades en somnis. Només hi havia una petita diferència de temps, perfectament explicable per la

20 lògica implacable de la biologia. Amàlia, que havia nascut abans, entrava primer al somni, i Josep

arribava després. Si era un malson, la germana tractava de resistir fins que arribara el germà salvador.

Francesc BODÍ, L'única veritat, Gandia: Lletra Impresa, 2021, p. 281-282

c) A continuació, hem subratllat diversos connectors del text 1 perquè indiques un connector estàndard amb la mateixa funció: [1 punt]

1.

2.

3.

4.

TEXT 2:

1 Recentment, l'Assemblea Nacional francesa ha aprovat una iniciativa legislativa que permetrà sancionar

aquells que actuen discriminatòriament contra qualsevol persona per la seua manera de parlar francés. És

molt possible que, amb el temps, esta iniciativa també acabe estenent-se més enllà de les pròpies

fronteres per a constituir un marc de referència per als drets dels parlants de qualsevol llengua.

5 La discriminació motivada per l'accent que s'imprimeix a una llengua en l'expressió oral té un abast molt

general; no és, evidentment, un problema restringit a l'àmbit de la francofonia. L'actual ministra

d'Hisenda i portaveu del Govern espanyol, la sevillana María Jesús Montero, també ha patit burles

reiterades pel seu accent andalús. No és necessari tampoc fer un memorial de greuges per a deixar

constància dels escarnis que ha patit esta ministra o molts altres andalusos. Es tracta d'un fet

10 sobradament conegut.

Quan les coses es veuen de lluny, pensant que només afecten els altres, pareix que som capaços

d'observar-les amb més objectivitat. Però seria absurd creure que la cosa no va amb nosaltres. Com en

totes les bandes, en el nostre àmbit lingüístic també hi ha accents devaluats socialment. Els

valencianoparlants naturals d'una ampla franja territorial situada entre Almenara i Alzira també han

15 sigut objecte de burles, i fins i tot de discriminacions laborals, pel seu accent apitxat.

Però, més enllà d'este cas particular o de qualsevol altre, la realitat és que totes les llengües presenten

múltiples variacions. Tots els parlants tenen un accent peculiar que els identifica i els distingix d'altres

parlants. I cada grup particular percep els altres com a diferents. L'accent propi d'una determinada àrea

geogràfica és el resultat de la confluència de molts factors; entre altres, l'existència d'uns substrats

20 lingüístics previs, el contacte amb altres llengües pròximes...

Però eixe és el destí inevitable de les llengües. Les pretensions de puresa lingüística són absurdes;

possiblement, igual d'absurdes que les pretensions de puresa racial. Al marge de qualsevol apreciació

valorativa, eixa és la història ineludible de totes les llengües: una història singular en cada cas però

plagada de curioses coincidències. Siga com siga, no hi ha cap llengua que tinga un accent neutre. Eixa

25 creença no sols és falsa; sovint és la causa de molts prejuís socials.

El prestigi d'un parlar sobre un altre és només el reflex de les relacions de poder. Històricament s'ha

gestat com el poder de les metròpolis sobre les colònies; el de les capitals sobre les províncies; el de les

ciutats sobre els nuclis rurals. Cada cas, amb els seus matisos, és el desenllaç d'una història particular.

Cada u parla com parla. I cada tret específic és l'expressió de la pròpia identitat, individual i col·lectiva.

30 Josep Lacreu, Discriminació per raó d'accent, en Levante-EMV: Pren la paraula, 8-1-2021

d) A continuació, hem extret quatre formes verbals del text 2 perquè en digues a quin infinitiu, temps, mode, persona i nombre pertanyen: [1 punt]

1.

imprimix (l. 5)

2.

seria (l. 12)

3.

percep (l. 18)

4.

tinga (l. 24)

TEXT 1:

1 El coronel Martí, per la seua banda, mai no oblidaria el general, però l'avalot de la paternitat, l'amor de

la senyora Carme i l'embolic dels negocis no van tardar a sumir-lo de nou en el vertigen de la vida.

Només de tant en tant es quedava parat davant dels quadres de l'estança dels personatges i contemplava

la mirada viva i penetrant del general. A voltes, en la soledat del despatx, es treia la brúixola de la

5 butxaca del jupetí, premia el ressort que obria la tapa i pensava que al remat, gràcies a aquell home,

havia pogut trobar el camí de tornada.

Els fills, mentrimentres, van continuar creixent. Ferran havia heretat les faccions i el caràcter del pare;

els bessons, en canvi, s'assemblaven més a la mare. Entre Josep i Amàlia hi havia una connivència

invisible. El mateix cordó umbilical que els havia embolicat a l'hora de nàixer, continuava ara

10 connectant-los en una confusió d'actes i sentiments. Els agradaven els mateixos menjars, tenien les

mateixes preferències, es posaven malalts alhora i compartien jocs i secrets. Una volta Josep es va alçar

a mitjanit i va córrer desesperat a l'habitació de la germana per salvar-la de les urpes d'un llop gegant

que s'havia escolat enmig del somni i la tenia ja completament acorralada. Va arribar en el temps just

per a foragitar l'animal. Els pares, alarmats pels crits punyents de la filla, van entrar a l'habitació i es

15 van trobar els germans abraçats en un gest de victòria i amb les petjades de pànic encara fresques sobre

la cara. Aleshores van comprendre que aquelles criatures també compartien somnis. Per als germans, en

canvi, allò no suposava cap novetat. De fet, estaven ja tan acostumats a córrer aventures oníriques l'un

al costat de l'altre, que moltes voltes aprofitaven els seus jocs en la vigília per completar les peripècies

inacabades en somnis. Només hi havia una petita diferència de temps, perfectament explicable per la

20 lògica implacable de la biologia. Amàlia, que havia nascut abans, entrava primer al somni, i Josep

arribava després. Si era un malson, la germana tractava de resistir fins que arribara el germà salvador.

Francesc BODÍ, L'única veritat, Gandia: Lletra Impresa, 2021, p. 281-282

e) Digues el significat que adquireixen al text 1 aquestes paraules (o expressions) o posa’n un sinònim. [1 punt]

1.

2.

3.

4.

TEXT 2:

1 Recentment, l'Assemblea Nacional francesa ha aprovat una iniciativa legislativa que permetrà sancionar

aquells que actuen discriminatòriament contra qualsevol persona per la seua manera de parlar francés. És

molt possible que, amb el temps, esta iniciativa també acabe estenent-se més enllà de les pròpies

fronteres per a constituir un marc de referència per als drets dels parlants de qualsevol llengua.

5 La discriminació motivada per l'accent que s'imprimeix a una llengua en l'expressió oral té un abast molt

general; no és, evidentment, un problema restringit a l'àmbit de la francofonia. L'actual ministra

d'Hisenda i portaveu del Govern espanyol, la sevillana María Jesús Montero, també ha patit burles

reiterades pel seu accent andalús. No és necessari tampoc fer un memorial de greuges per a deixar

constància dels escarnis que ha patit esta ministra o molts altres andalusos. Es tracta d'un fet

10 sobradament conegut.

Quan les coses es veuen de lluny, pensant que només afecten els altres, pareix que som capaços

d'observar-les amb més objectivitat. Però seria absurd creure que la cosa no va amb nosaltres. Com en

totes les bandes, en el nostre àmbit lingüístic també hi ha accents devaluats socialment. Els

valencianoparlants naturals d'una ampla franja territorial situada entre Almenara i Alzira també han

15 sigut objecte de burles, i fins i tot de discriminacions laborals, pel seu accent apitxat.

Però, més enllà d'este cas particular o de qualsevol altre, la realitat és que totes les llengües presenten

múltiples variacions. Tots els parlants tenen un accent peculiar que els identifica i els distingix d'altres

parlants. I cada grup particular percep els altres com a diferents. L'accent propi d'una determinada àrea

geogràfica és el resultat de la confluència de molts factors; entre altres, l'existència d'uns substrats

20 lingüístics previs, el contacte amb altres llengües pròximes...

Però eixe és el destí inevitable de les llengües. Les pretensions de puresa lingüística són absurdes;

possiblement, igual d'absurdes que les pretensions de puresa racial. Al marge de qualsevol apreciació

valorativa, eixa és la història ineludible de totes les llengües: una història singular en cada cas però

plagada de curioses coincidències. Siga com siga, no hi ha cap llengua que tinga un accent neutre. Eixa

25 creença no sols és falsa; sovint és la causa de molts prejuís socials.

El prestigi d'un parlar sobre un altre és només el reflex de les relacions de poder. Històricament s'ha

gestat com el poder de les metròpolis sobre les colònies; el de les capitals sobre les províncies; el de les

ciutats sobre els nuclis rurals. Cada cas, amb els seus matisos, és el desenllaç d'una història particular.

Cada u parla com parla. I cada tret específic és l'expressió de la pròpia identitat, individual i col·lectiva.

30 Josep Lacreu, Discriminació per raó d'accent, en Levante-EMV: Pren la paraula, 8-1-2021

f) Digues el significat que adquireixen al text 2 aquestes paraules (o expressions) al text 2 o posa'n un sinònim. [1 punt]

1.

2.

3.

4.

Fragment 1

Llegir no és fugir. Encara que hi hagi molts que no cerquin en la lectura sinó el succedani honorable d'un estupefaent, llegir és tot el contrari d'embriagar-se o d'ensopir-se. Es llegeix per comprendre's un mateix, per comprendre els altres, per comprendre el nostre temps. I fins i tot per comprendre el passat, el qual, en última instància, és també passat «nostre», passat d'«avui». Acudim a l'obra literària a la recerca de noves o millors dades, d'opinions, de coratge, respecte al món que ens envolta, respecte al món de què som part. I el que no sigui això, serà perdre el temps; és a dir, perdre el nostre temps.

Fragment de l'entrada «Lectura» del Diccionari per a ociosos de Joan Fuster

a) Analitza les idees d'aquest fragment de «Lectura» en relació amb el pensament de Joan Fuster expressat en altres entrades del Diccionari per a ociosos. (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt]

Fragment 1

Llegir no és fugir. Encara que hi hagi molts que no cerquin en la lectura sinó el succedani honorable d'un estupefaent, llegir és tot el contrari d'embriagar-se o d'ensopir-se. Es llegeix per comprendre's un mateix, per comprendre els altres, per comprendre el nostre temps. I fins i tot per comprendre el passat, el qual, en última instància, és també passat «nostre», passat d'«avui». Acudim a l'obra literària a la recerca de noves o millors dades, d'opinions, de coratge, respecte al món que ens envolta, respecte al món de què som part. I el que no sigui això, serà perdre el temps; és a dir, perdre el nostre temps.

Fragment de l'entrada «Lectura» del Diccionari per a ociosos de Joan Fuster

b) A partir del fragment 1, determina el context literari (model, gènere i autors contemporanis) del Diccionari per a ociosos ? (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt]

Fragment 2

Els anys de la postguerra foren uns anys amargs,

com no ho foren abans els tres anys de la guerra,

per a tu, per a mi, per a tants com nosaltres,

per als mateixos hòmens que varen fer la guerra.

La postguerra era sorda, era amarga i feroç.

No demanava còleres, demanava cauteles,

i demanava pa, medicines, amor.

Ens digueren un dia: la guerra s'ha acabat /.../.

S'apagaren els riures estellats en els llavis.

I sobre els ulls caigueren teranyines de dol.

S'anunciaven els pits, punyents, sota les teles.

Un bult d'amor creixia tenaç a l'entrecuix.

( Fragment de «Per exemple», de Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles)

c) Explica la temàtica del fragment 2 i contextualitza-la dins el poema al qual pertany. (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt]

Fragment 2

Els anys de la postguerra foren uns anys amargs,

com no ho foren abans els tres anys de la guerra,

per a tu, per a mi, per a tants com nosaltres,

per als mateixos hòmens que varen fer la guerra.

La postguerra era sorda, era amarga i feroç.

No demanava còleres, demanava cauteles,

i demanava pa, medicines, amor.

Ens digueren un dia: la guerra s'ha acabat /.../.

S'apagaren els riures estellats en els llavis.

I sobre els ulls caigueren teranyines de dol.

S'anunciaven els pits, punyents, sota les teles.

Un bult d'amor creixia tenaç a l'entrecuix.

( Fragment de «Per exemple», de Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles)

d) Situa el tema del fragment 2 en relació amb el context històric, espacial i temporal, en què es va escriure. (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt]

TEXT 1:

1 El coronel Martí, per la seua banda, mai no oblidaria el general, però l'avalot de la paternitat, l'amor de

la senyora Carme i l'embolic dels negocis no van tardar a sumir-lo de nou en el vertigen de la vida.

Només de tant en tant es quedava parat davant dels quadres de l'estança dels personatges i contemplava

la mirada viva i penetrant del general. A voltes, en la soledat del despatx, es treia la brúixola de la

5 butxaca del jupetí, premia el ressort que obria la tapa i pensava que al remat, gràcies a aquell home,

havia pogut trobar el camí de tornada.

Els fills, mentrimentres, van continuar creixent. Ferran havia heretat les faccions i el caràcter del pare;

els bessons, en canvi, s'assemblaven més a la mare. Entre Josep i Amàlia hi havia una connivència

invisible. El mateix cordó umbilical que els havia embolicat a l'hora de nàixer, continuava ara

10 connectant-los en una confusió d'actes i sentiments. Els agradaven els mateixos menjars, tenien les

mateixes preferències, es posaven malalts alhora i compartien jocs i secrets. Una volta Josep es va alçar

a mitjanit i va córrer desesperat a l'habitació de la germana per salvar-la de les urpes d'un llop gegant

que s'havia escolat enmig del somni i la tenia ja completament acorralada. Va arribar en el temps just

per a foragitar l'animal. Els pares, alarmats pels crits punyents de la filla, van entrar a l'habitació i es

15 van trobar els germans abraçats en un gest de victòria i amb les petjades de pànic encara fresques sobre

la cara. Aleshores van comprendre que aquelles criatures també compartien somnis. Per als germans, en

canvi, allò no suposava cap novetat. De fet, estaven ja tan acostumats a córrer aventures oníriques l'un

al costat de l'altre, que moltes voltes aprofitaven els seus jocs en la vigília per completar les peripècies

inacabades en somnis. Només hi havia una petita diferència de temps, perfectament explicable per la

20 lògica implacable de la biologia. Amàlia, que havia nascut abans, entrava primer al somni, i Josep

arribava després. Si era un malson, la germana tractava de resistir fins que arribara el germà salvador.

Francesc BODÍ, L'única veritat, Gandia: Lletra Impresa, 2021, p. 281-282

e) Escriu un text de característiques tipològiques semblants a les del text de Francesc Bodí en el qual expliques un fet semblant. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

Fragment 1

Llegir no és fugir. Encara que hi hagi molts que no cerquin en la lectura sinó el succedani honorable d'un estupefaent, llegir és tot el contrari d'embriagar-se o d'ensopir-se. Es llegeix per comprendre's un mateix, per comprendre els altres, per comprendre el nostre temps. I fins i tot per comprendre el passat, el qual, en última instància, és també passat «nostre», passat d'«avui». Acudim a l'obra literària a la recerca de noves o millors dades, d'opinions, de coratge, respecte al món que ens envolta, respecte al món de què som part. I el que no sigui això, serà perdre el temps; és a dir, perdre el nostre temps.

Fragment de l'entrada «Lectura» del Diccionari per a ociosos de Joan Fuster

f) Explica quina és, en la teua opinió, l'ús que fas del valencià normatiu i compara'l amb el teu parlar familiar, siga el valencià, siga el castellà o qualsevol altra llengua materna. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]