Ejercicio 2.d · Lengua Valenciana y Literatura II PAU Valencia Ordinaria 2024

TEXT 2:

1 Recentment, l'Assemblea Nacional francesa ha aprovat una iniciativa legislativa que permetrà sancionar

aquells que actuen discriminatòriament contra qualsevol persona per la seua manera de parlar francés. És

molt possible que, amb el temps, esta iniciativa també acabe estenent-se més enllà de les pròpies

fronteres per a constituir un marc de referència per als drets dels parlants de qualsevol llengua.

5 La discriminació motivada per l'accent que s'imprimeix a una llengua en l'expressió oral té un abast molt

general; no és, evidentment, un problema restringit a l'àmbit de la francofonia. L'actual ministra

d'Hisenda i portaveu del Govern espanyol, la sevillana María Jesús Montero, també ha patit burles

reiterades pel seu accent andalús. No és necessari tampoc fer un memorial de greuges per a deixar

constància dels escarnis que ha patit esta ministra o molts altres andalusos. Es tracta d'un fet

10 sobradament conegut.

Quan les coses es veuen de lluny, pensant que només afecten els altres, pareix que som capaços

d'observar-les amb més objectivitat. Però seria absurd creure que la cosa no va amb nosaltres. Com en

totes les bandes, en el nostre àmbit lingüístic també hi ha accents devaluats socialment. Els

valencianoparlants naturals d'una ampla franja territorial situada entre Almenara i Alzira també han

15 sigut objecte de burles, i fins i tot de discriminacions laborals, pel seu accent apitxat.

Però, més enllà d'este cas particular o de qualsevol altre, la realitat és que totes les llengües presenten

múltiples variacions. Tots els parlants tenen un accent peculiar que els identifica i els distingix d'altres

parlants. I cada grup particular percep els altres com a diferents. L'accent propi d'una determinada àrea

geogràfica és el resultat de la confluència de molts factors; entre altres, l'existència d'uns substrats

20 lingüístics previs, el contacte amb altres llengües pròximes...

Però eixe és el destí inevitable de les llengües. Les pretensions de puresa lingüística són absurdes;

possiblement, igual d'absurdes que les pretensions de puresa racial. Al marge de qualsevol apreciació

valorativa, eixa és la història ineludible de totes les llengües: una història singular en cada cas però

plagada de curioses coincidències. Siga com siga, no hi ha cap llengua que tinga un accent neutre. Eixa

25 creença no sols és falsa; sovint és la causa de molts prejuís socials.

El prestigi d'un parlar sobre un altre és només el reflex de les relacions de poder. Històricament s'ha

gestat com el poder de les metròpolis sobre les colònies; el de les capitals sobre les províncies; el de les

ciutats sobre els nuclis rurals. Cada cas, amb els seus matisos, és el desenllaç d'una història particular.

Cada u parla com parla. I cada tret específic és l'expressió de la pròpia identitat, individual i col·lectiva.

30 Josep Lacreu, Discriminació per raó d'accent, en Levante-EMV: Pren la paraula, 8-1-2021

d) A continuació, hem extret quatre formes verbals del text 2 perquè en digues a quin infinitiu, temps, mode, persona i nombre pertanyen: [1 punt]

1.

imprimix (l. 5)

2.

seria (l. 12)

3.

percep (l. 18)

4.

tinga (l. 24)