Ejercicio Bloc 3 - a) · Literatura Dramática PAU Baleares Ordinaria 2025

Bloc 3: Comentari de text

(4 punts, desglossats de la manera següent):

1 punt: tipus de text (característiques)

1 punt: contextualització (en l'obra de l'autor i/o en la història de la literatura dramàtica)

2 punts: caràcter específic que es demana al mateix enunciat

Contesta de manera argumentada una d'aquestes dues preguntes:

a)

Comenta el text fent especial esment a la trobada de Hamlet amb l'espectre del seu pare i les notícies que se'n deriven:

HAMLET: Sí, sí, que Déu us guardi. Ja estic sol.

Soc un esclau sense ànima, un miserable...

¿No és monstruós que aquest actor, només

amb el recurs d'uns sentiments fingits,

pogués sotmetre l'esperit al pensament

fins a tal punt que es quedés pàl·lid, amb els ulls

negats de llàgrimes i un aire trasbalsat,

se li trenqués la veu i tots els gestos

traduïssin la seva fantasia? I tot per res!

Per Hècuba!

¿Què és Hècuba per ell, o ell per Hècuba,

que hagi plorat per ella? Què faria

si tingués una causa tan real

de sofriment com jo? Inundaria

de llàgrimes l'escena, eixordaria el públic

amb el seu parlament esgarrifós,

faria que el culpable es tornés boig

i l'innocent quedés horroritzat,

atordiria l'ignorant, i l'estupor

s'empararia de la vista i de l'oïda.

En canvi jo,

un indolent i obtús ninot de fang,

camino d'esma, negligint la meva causa,

i no dic res... ni per un rei desposseït

vilment d'allò que és més preuat, la pròpia vida!

Soc un covard? Ningú no em diu canalla

ni em parteix l'espinada, ni m'arrenca

la barba i me la tira als ulls, ningú

gosa estirar-me el nas, ningú m'acusa

de mentir per la gola o pels pulmons...? Per què?

I com hi ha Déu que jo ho acceptaria...

Si no tingués un fetge de colom, mancat de fel

per amargar els ultratges, ja faria temps

que hauria alimentat els corbs d'aquest país

amb les entranyes d'aquest gos. Oh, criminal!

Oh pèrfid inhumà, despietat, lasciu i criminal!

Però que en soc, d'estúpid... Quina meravella

que el fill d'un pare assassinat, empès

pel cel i per l'infern a la venjança,

desfogui el cor només vessant paraules

i dient pensaments com una puta,

com el criat més baix... Vergonya! Oh, vergonya!

Mou-te, cervell!... Sovint he sentit dir

que a algun espectador culpable, en el teatre,

l'enginy i el realisme d'una escena

li ha arribat tant al cor que allà mateix

ha confessat les seves culpes. Perquè el crim,

encara que no tingui llengua, pot parlar

servint-se de mitjans miraculosos.

Faré que aquests actors escenifiquin

una cosa semblant a la mort del meu pare

davant dels ulls mateixos del meu oncle.

Li observaré el posat, li furgaré

de viu en viu el cor. Si s'estremeix,

ja sabré el que he de fer. [...]

Hamlet. William Shakespeare