Examen de Lengua Catalana y Literatura II PAU Baleares 2023 · Extraordinaria

Bloc 1: Història de la Llengua, Sociolingüística i Literatura

Heu de triar i respondre dues de les quatre opcions (4 punts).

a) El primer terç del segle XX: la normativització; l'Institut d'Estudis Catalans [2 punts]

Desenvolupau el tema responent als aspectes històrics, el procés de normativització i el paper de l'Institut d'Estudis Catalans.

Bloc 1: Història de la Llengua, Sociolingüística i Literatura

Heu de triar i respondre dues de les quatre opcions (4 punts).

b) La situació sociolingüística actual de la llengua catalana [2 punts]

Desenvolupau el tema explicant la situació sociolingüística actual de la llengua catalana en els seus àmbits territorials i d'ús.

Bloc 1: Història de la Llengua, Sociolingüística i Literatura

Heu de triar i respondre dues de les quatre opcions (4 punts).

c) La literatura dels anys vint i trenta: Bartomeu Rosselló-Pòrcel [2 punts]

Desenvolupau el tema exposant el context històric i cultural, la caracterització del moviment literari dels anys vint i trenta, i la trajectòria i obra de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

Bloc 1: Història de la Llengua, Sociolingüística i Literatura

Heu de triar i respondre dues de les quatre opcions (4 punts).

d) La literatura de postguerra: Mercè Rodoreda [2 punts]

Desenvolupau el tema exposant el context històric i cultural de la postguerra, les característiques del moviment i la narrativa de Mercè Rodoreda.

Bloc 2. Comentari de text

Opció A

1.

Posa un títol que reflecteixi el sentit del text. Raona'l (màxim 3 línies). (1 punt)

2.

Indica quines són les idees principals del text i resumeix-les. (1 punt)

4.

Quina creus que és l'opinió de l'autor sobre la reacció de bona part dels joves a les males notícies que exposa en l'article? Justifica la resposta a partir de citacions concretes del text. (100 paraules aprox.) (1 punt)

3. Explica el significat dels mots o de les expressions que, al text, apareixen marcats en negreta. (1 punt)

a)

b)

c)

d)

Bloc 2. Comentari de text

Opció A

5.

«Sembla que, més que el desinterès, el fet de voler ignorar les realitats que ens afecten a tots té relació amb l'ansietat que els genera, i que els fa veure que no hi ha esperança de futur.»

Quina és la teva opinió sobre aquesta afirmació? Utilitza arguments concrets i precisos per defensar la teva posició. (200 paraules aprox.) (2 punts)

La resposta haurà de tenir una introducció (0,5 punts), una part argumentativa (1 punt) i una conclusió (0,5 punts).

Opció B

Una manera menys estrident de passar d'Orient a Occident és volar des de Beirut fent escala a Istanbul. Ha estat la primera opció gairebé sempre quan he visitat família i amics els darrers anys. Em semblava que d'aquesta manera anava difuminant els contrastos a un ritme més apropiat per aclimatar-me a cada realitat. Avui, però, ho faig passant per França per evitar un comiat definitiu. Considero important recordar-me que aquesta vegada és diferent, mentir-me i fingir que malgrat que torno, deixo coses pendents, encara que siguin tan mínimes com les punyeteres engrunes de pa del Hänsel i la Gretel.

A París l'aeroport respira l'ordre anodí del vell continent. Beirut queda ja prou lluny per convertir aquesta escala en un assaig general: pentinar-me, maquillar-me una mica per fer veure que els estralls de la cara reflecteixen només el cansament del trasllat, de les setmanes que porto tancant temes, fent caixes físiques i mentals. La terminal acull tots els que estem de pas amb l'esperit inconfusible dels espais que no dormen mai. Els passatgers esdevenen figures tremoloses davant dels grans finestrals escalfats pel sol. Homes i dones anònims arrosseguen maletes, busquen les portes d'embarcament, comproven passaports. Alguns viatgen units pel tedi, i d'altres amb il·lusions acabades d'estrenar; hi ha solitaris incorregibles i treballadors que passen rabents, que perden vols i arriben tard a congressos que tornen a celebrar-se a l'altra banda del planeta. Les corbates tortes, les arrugues a la roba i les muscleres caigudes. Les fortaleses i les debilitats en trànsit, tots encaminats cap a alguna destinació en aquesta cruïlla de relacions humanes, i les cintes transportadores que sempre, sempre, tenen clar cap a on van.

La terminal com el camerino on retocar-me abans de pujar a l'escenari d'aquí a unes hores i interpretar la comèdia amateur que sento que serà la meva vida a partir d'ara. Però no retocaré res, no ho faré. Estic massa cansada i aquesta vegada viatjo a contracor. A més, els aeroports per mi són un camp base on mai ha calgut fingir res. Soc fidel a pocs racons, però soc fidel als aeroports. M'hi adapto sempre com un guant. M'avinc a les esperes eternes, als canvis de temps dramàtics, als equipatges perduts. Tot el que són inconvenients als ulls del món, si no és que vaig amb presses darrere una notícia jo ho rebo com una bona excusa per estar-me més estona en aquesta casa d'acollida, de llançadora cap a allò desconegut o poc familiar, cap a inicis o finals.

Marta Orriols, La possibilitat de dir-ne casa (2023)

(Fragment)

1. Posa un títol que reflecteixi el contingut d'aquest text. Raona'l (màxim 3 línies). (1 punt)

Opció B

Una manera menys estrident de passar d'Orient a Occident és volar des de Beirut fent escala a Istanbul. Ha estat la primera opció gairebé sempre quan he visitat família i amics els darrers anys. Em semblava que d'aquesta manera anava difuminant els contrastos a un ritme més apropiat per aclimatar-me a cada realitat. Avui, però, ho faig passant per França per evitar un comiat definitiu. Considero important recordar-me que aquesta vegada és diferent, mentir-me i fingir que malgrat que torno, deixo coses pendents, encara que siguin tan mínimes com les punyeteres engrunes de pa del Hänsel i la Gretel.

A París l'aeroport respira l'ordre anodí del vell continent. Beirut queda ja prou lluny per convertir aquesta escala en un assaig general: pentinar-me, maquillar-me una mica per fer veure que els estralls de la cara reflecteixen només el cansament del trasllat, de les setmanes que porto tancant temes, fent caixes físiques i mentals. La terminal acull tots els que estem de pas amb l'esperit inconfusible dels espais que no dormen mai. Els passatgers esdevenen figures tremoloses davant dels grans finestrals escalfats pel sol. Homes i dones anònims arrosseguen maletes, busquen les portes d'embarcament, comproven passaports. Alguns viatgen units pel tedi, i d'altres amb il·lusions acabades d'estrenar; hi ha solitaris incorregibles i treballadors que passen rabents, que perden vols i arriben tard a congressos que tornen a celebrar-se a l'altra banda del planeta. Les corbates tortes, les arrugues a la roba i les muscleres caigudes. Les fortaleses i les debilitats en trànsit, tots encaminats cap a alguna destinació en aquesta cruïlla de relacions humanes, i les cintes transportadores que sempre, sempre, tenen clar cap a on van.

La terminal com el camerino on retocar-me abans de pujar a l'escenari d'aquí a unes hores i interpretar la comèdia amateur que sento que serà la meva vida a partir d'ara. Però no retocaré res, no ho faré. Estic massa cansada i aquesta vegada viatjo a contracor. A més, els aeroports per mi són un camp base on mai ha calgut fingir res. Soc fidel a pocs racons, però soc fidel als aeroports. M'hi adapto sempre com un guant. M'avinc a les esperes eternes, als canvis de temps dramàtics, als equipatges perduts. Tot el que són inconvenients als ulls del món, si no és que vaig amb presses darrere una notícia jo ho rebo com una bona excusa per estar-me més estona en aquesta casa d'acollida, de llançadora cap a allò desconegut o poc familiar, cap a inicis o finals.

Marta Orriols, La possibilitat de dir-ne casa (2023)

(Fragment)

2. Determina i justifica l'estructura del text. (1 punt)

Opció B

Una manera menys estrident de passar d'Orient a Occident és volar des de Beirut fent escala a Istanbul. Ha estat la primera opció gairebé sempre quan he visitat família i amics els darrers anys. Em semblava que d'aquesta manera anava difuminant els contrastos a un ritme més apropiat per aclimatar-me a cada realitat. Avui, però, ho faig passant per França per evitar un comiat definitiu. Considero important recordar-me que aquesta vegada és diferent, mentir-me i fingir que malgrat que torno, deixo coses pendents, encara que siguin tan mínimes com les punyeteres engrunes de pa del Hänsel i la Gretel.

A París l'aeroport respira l'ordre anodí del vell continent. Beirut queda ja prou lluny per convertir aquesta escala en un assaig general: pentinar-me, maquillar-me una mica per fer veure que els estralls de la cara reflecteixen només el cansament del trasllat, de les setmanes que porto tancant temes, fent caixes físiques i mentals. La terminal acull tots els que estem de pas amb l'esperit inconfusible dels espais que no dormen mai. Els passatgers esdevenen figures tremoloses davant dels grans finestrals escalfats pel sol. Homes i dones anònims arrosseguen maletes, busquen les portes d'embarcament, comproven passaports. Alguns viatgen units pel tedi, i d'altres amb il·lusions acabades d'estrenar; hi ha solitaris incorregibles i treballadors que passen rabents, que perden vols i arriben tard a congressos que tornen a celebrar-se a l'altra banda del planeta. Les corbates tortes, les arrugues a la roba i les muscleres caigudes. Les fortaleses i les debilitats en trànsit, tots encaminats cap a alguna destinació en aquesta cruïlla de relacions humanes, i les cintes transportadores que sempre, sempre, tenen clar cap a on van.

La terminal com el camerino on retocar-me abans de pujar a l'escenari d'aquí a unes hores i interpretar la comèdia amateur que sento que serà la meva vida a partir d'ara. Però no retocaré res, no ho faré. Estic massa cansada i aquesta vegada viatjo a contracor. A més, els aeroports per mi són un camp base on mai ha calgut fingir res. Soc fidel a pocs racons, però soc fidel als aeroports. M'hi adapto sempre com un guant. M'avinc a les esperes eternes, als canvis de temps dramàtics, als equipatges perduts. Tot el que són inconvenients als ulls del món, si no és que vaig amb presses darrere una notícia jo ho rebo com una bona excusa per estar-me més estona en aquesta casa d'acollida, de llançadora cap a allò desconegut o poc familiar, cap a inicis o finals.

Marta Orriols, La possibilitat de dir-ne casa (2023)

(Fragment)

3.

Identifica una comparació i una metàfora. Explica'n el sentit. (1 punt)

4.

A partir del text, què creus que està passant en la vida de la narradora? Per què creus que és un viatge diferent? Justifica la resposta a partir de citacions concretes del text (100 paraules aprox.). (1 punt)

Opció B

Una manera menys estrident de passar d'Orient a Occident és volar des de Beirut fent escala a Istanbul. Ha estat la primera opció gairebé sempre quan he visitat família i amics els darrers anys. Em semblava que d'aquesta manera anava difuminant els contrastos a un ritme més apropiat per aclimatar-me a cada realitat. Avui, però, ho faig passant per França per evitar un comiat definitiu. Considero important recordar-me que aquesta vegada és diferent, mentir-me i fingir que malgrat que torno, deixo coses pendents, encara que siguin tan mínimes com les punyeteres engrunes de pa del Hänsel i la Gretel.

A París l'aeroport respira l'ordre anodí del vell continent. Beirut queda ja prou lluny per convertir aquesta escala en un assaig general: pentinar-me, maquillar-me una mica per fer veure que els estralls de la cara reflecteixen només el cansament del trasllat, de les setmanes que porto tancant temes, fent caixes físiques i mentals. La terminal acull tots els que estem de pas amb l'esperit inconfusible dels espais que no dormen mai. Els passatgers esdevenen figures tremoloses davant dels grans finestrals escalfats pel sol. Homes i dones anònims arrosseguen maletes, busquen les portes d'embarcament, comproven passaports. Alguns viatgen units pel tedi, i d'altres amb il·lusions acabades d'estrenar; hi ha solitaris incorregibles i treballadors que passen rabents, que perden vols i arriben tard a congressos que tornen a celebrar-se a l'altra banda del planeta. Les corbates tortes, les arrugues a la roba i les muscleres caigudes. Les fortaleses i les debilitats en trànsit, tots encaminats cap a alguna destinació en aquesta cruïlla de relacions humanes, i les cintes transportadores que sempre, sempre, tenen clar cap a on van.

La terminal com el camerino on retocar-me abans de pujar a l'escenari d'aquí a unes hores i interpretar la comèdia amateur que sento que serà la meva vida a partir d'ara. Però no retocaré res, no ho faré. Estic massa cansada i aquesta vegada viatjo a contracor. A més, els aeroports per mi són un camp base on mai ha calgut fingir res. Soc fidel a pocs racons, però soc fidel als aeroports. M'hi adapto sempre com un guant. M'avinc a les esperes eternes, als canvis de temps dramàtics, als equipatges perduts. Tot el que són inconvenients als ulls del món, si no és que vaig amb presses darrere una notícia jo ho rebo com una bona excusa per estar-me més estona en aquesta casa d'acollida, de llançadora cap a allò desconegut o poc familiar, cap a inicis o finals.

Marta Orriols, La possibilitat de dir-ne casa (2023)

(Fragment)

5. La narradora mostra un determinat posicionament respecte dels aeroports. Quin és? Hi ha algun espai, sigui un aeroport o un altre, que et creï sensacions semblants a les descrites per l'autora? Explica quin és i com t'hi sents. Justifica la teva opinió amb arguments concrets i precisos (200 paraules aprox.). (2 punts)

La resposta haurà de tenir una introducció (0,5 punts), una part argumentativa (1 punt) i una conclusió (0,5 punts).