Ejercicio Bloc 2 - Opció B - Pregunta 2 · Lengua Catalana y Literatura II PAU Baleares Extraordinaria 2023

Opció B

Una manera menys estrident de passar d'Orient a Occident és volar des de Beirut fent escala a Istanbul. Ha estat la primera opció gairebé sempre quan he visitat família i amics els darrers anys. Em semblava que d'aquesta manera anava difuminant els contrastos a un ritme més apropiat per aclimatar-me a cada realitat. Avui, però, ho faig passant per França per evitar un comiat definitiu. Considero important recordar-me que aquesta vegada és diferent, mentir-me i fingir que malgrat que torno, deixo coses pendents, encara que siguin tan mínimes com les punyeteres engrunes de pa del Hänsel i la Gretel.

A París l'aeroport respira l'ordre anodí del vell continent. Beirut queda ja prou lluny per convertir aquesta escala en un assaig general: pentinar-me, maquillar-me una mica per fer veure que els estralls de la cara reflecteixen només el cansament del trasllat, de les setmanes que porto tancant temes, fent caixes físiques i mentals. La terminal acull tots els que estem de pas amb l'esperit inconfusible dels espais que no dormen mai. Els passatgers esdevenen figures tremoloses davant dels grans finestrals escalfats pel sol. Homes i dones anònims arrosseguen maletes, busquen les portes d'embarcament, comproven passaports. Alguns viatgen units pel tedi, i d'altres amb il·lusions acabades d'estrenar; hi ha solitaris incorregibles i treballadors que passen rabents, que perden vols i arriben tard a congressos que tornen a celebrar-se a l'altra banda del planeta. Les corbates tortes, les arrugues a la roba i les muscleres caigudes. Les fortaleses i les debilitats en trànsit, tots encaminats cap a alguna destinació en aquesta cruïlla de relacions humanes, i les cintes transportadores que sempre, sempre, tenen clar cap a on van.

La terminal com el camerino on retocar-me abans de pujar a l'escenari d'aquí a unes hores i interpretar la comèdia amateur que sento que serà la meva vida a partir d'ara. Però no retocaré res, no ho faré. Estic massa cansada i aquesta vegada viatjo a contracor. A més, els aeroports per mi són un camp base on mai ha calgut fingir res. Soc fidel a pocs racons, però soc fidel als aeroports. M'hi adapto sempre com un guant. M'avinc a les esperes eternes, als canvis de temps dramàtics, als equipatges perduts. Tot el que són inconvenients als ulls del món, si no és que vaig amb presses darrere una notícia jo ho rebo com una bona excusa per estar-me més estona en aquesta casa d'acollida, de llançadora cap a allò desconegut o poc familiar, cap a inicis o finals.

Marta Orriols, La possibilitat de dir-ne casa (2023)

(Fragment)

2. Determina i justifica l'estructura del text. (1 punt)