Part 2 - c) · Historia de la Filosofía PAU Baleares Extraordinaria 2024

c) Explicau una demostració de l'existència de Déu segons R. Descartes.

Solución: Es pot triar qualsevol de les tres demostracions que Descartes exposa a les *Meditacions Metafísiques* o al *Discurs del mètode*. Una de les més representatives és l'argument per la idea d'infinit i perfecció (o prova per la causalitat de la idea d'un ésser infinit): 1. Punt de partida: El subjecte pensant (*res cogitans*), en dubtar, descobreix que és imperfecte i finit. No obstant això, té en la seva ment la idea innata d'un ésser sumament perfecte i infinit (Déu). 2. Principi de causalitat: Descartes aplica el principi segons el qual hi ha d'haver tanta realitat a la causa com a l'efecte (la realitat objectiva d'una idea requereix una causa amb almenys tanta realitat formal). 3. Deducció: El jo, essent una substància finita i imperfecta, no pot ser la causa de la idea d'un ésser infinit i perfecte, ja que del menys perfecte no pot procedir el més perfecte. Per tant, la causa d'aquesta idea ha de ser una substància que posseeixi de manera efectiva tota la perfecció i infinitud representada en la idea: Déu ha d'existir necessàriament i haver imprès aquesta idea en la nostra ment com la marca de l'artesà en la seva obra. *(Alternativament, també són vàlids l'argument ontològic o l'argument de la dependència del jo imperfecte en la seva conservació).*