Examen de Historia de la Filosofía PAU Baleares 2024 · Extraordinaria

PART 1. Triau un, i només un, d'aquests dos textos. (5 punts)

Comentau el text incloent en el comentari aquests elements:

a) Context històric, social i cultural. (1 punt)

b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text. (0,5 punts)

c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes. (2 punts)

d) El comentari també ha d'incloure una valoració crítica, emprant els coneixements de la matèria que s'han adquirit al llarg del curs. (1,5 punts)

«Però jo no he estat mai mestre de ningú; si algú desitja sentir el que dic o veure el que faig, a ningú no m'he refusat, sigui jove, sigui vell; ni tampoc soc d'aquells que parlen quan hom els paga i si no se'ls paga no, ans estic a la disposició tant del pobre com del ric per a ésser preguntat, i qui vol pot respondre i escoltar el que dic. I si algú dels oients es torna bo o no, és cosa de la qual no fora just de fer-me responsable, no havent promès mai a ningú cap mena d'ensenyament ni havent donat cap mena de lliçó. I si algú diu que ha après de mi i m'ha escoltat en particular alguna cosa que not hagin alhora escoltat les altres, tingueu entès que no diu la veritat.»

Plató, Apologia de Sòcrates (discurs de Sòcrates)

a)

b)

c)

d)

PART 1. Triau un, i només un, d'aquests dos textos. (5 punts)

Comentau el text incloent en el comentari aquests elements:

Context històric, social i cultural. (1 punt)

Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text. (0,5 punts)

Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes. (2 punts)

El comentari també ha d'incloure una valoració crítica, emprant els coneixements de la matèria que s'han adquirit al llarg del curs. (1,5 punts)

«La rebel·lió dels esclaus en la moral comença quan el ressentiment mateix es torna creador i engendra valors: el ressentiment d'aquells éssers als quals els està vedada la veritable reacció, la reacció de l'acció, i que es rescabalen ónicament amb una venjança imaginària. Mentre que tota moral noble neix d'un sí triomfant dit a si mateix, la moral dels esclaus diu no, ja d'entrada, a un ‘a fora’, a un ‘altre’, a un ‘no-jo’; i aquest no és el que constitueix la seva acció creadora. Aquesta inversió de la mirada que estableix valors —aquest necessari adreçar-se cap a fora en lloc de tornar-se cap a si mateix— forma part precisament del ressentiment: per sorgir, la moral dels esclaus necessita sempre primer un món oposat i extern, necessita, parlant fisiològicament, estímuls exteriors per a poder actuar en absolut —la seva acció és, d'arrel, reacció.»

F. Nietzsche, La genealogia de la moral

a)

Context històric, social i cultural. [1 punt]

b)

Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text. [0,5 punts]

c)

Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes. [2 punts]

d)

Valoració crítica, emprant els coneixements de la matèria que s'han adquirit al llarg del curs. [1,5 punts]

PART 2

a) Explicau la teoria de la causalitat d'Aristòtil. [2,5 punts]

PART 2

b) Explicau el concepte de costum en la filosofia de Hume. [2,5 punts]

PART 2

c) Explicau una demostració de l'existència de Déu segons R. Descartes. [2,5 punts]

PART 2

d) Explicau la relació entre les facultats de la sensibilitat i l'enteniment segons I. Kant. [2,5 punts]

PART 3. Responeu una, i sols una, d'aquestes quatre preguntes (2,5 punts)

a)

Comparau la concepció de les classes socials en Plató i en K. Marx.

PART 3. Responeu una, i sols una, d'aquestes quatre preguntes (2,5 punts)

b)

Comparau la classificació de les idees de R. Descartes amb la de D. Hume.

PART 3. Responeu una, i sols una, d'aquestes quatre preguntes (2,5 punts)

c)

Comparau el mètode de la filosofia de R. Descartes amb el mètode de la filosofia de F. Nietzsche.

PART 3. Responeu una, i sols una, d'aquestes quatre preguntes (2,5 punts)

d)

Comparau l'intel·lectualisme moral de Plató amb la moral formal d'I. Kant.