Part III - Opció 2 · Artes Escénicas PAU Baleares Ordinaria 2026

Part III. Aspectes experiencials i de recepció vinculats a la pràctica del curs o proposta escènica d'un text (3 punts)

Opció 2) Dissenyeu una proposta escènica a partir del text dramàtic aportat més avall. Seguiu les indicacions següents:

ESCENA XIII

Claudi/Caterina

CATERINA: M'ho ha dit la teva mare, que t'embarques...

CLAUDI (traient-se un paper de la butxaca):

El passatge és aquí... Veus?, és l'Amèrica;

un bitllet d'emigrant no val gran cosa,

però vol dir unes llunes desinflades

sobre el mar gran, la manta a la coberta,

i uns dits en unes cordes de guitarra,

i les cançons dels italians, que riuen

bruts i estibats dintre el celler de proa.

I després vol dir molt: potser fortuna,

pala de fogoner o la trista màrfega,

o l'hospital, o quatre dents de negre

blanques de llum, que xisclen mentre peta

un sol de foc damunt de la camisa,

i un camp de cafè verd, i una taverna

amb la púrria del món, i el got de canya,

i al capdavall potser vol dir una dona...

o moltes dones o qui sap... Fa gràcia

que un bitllet d'emigrant, tan curt de lletra,

pugui dir això... No ho trobes, Caterina?

(Encén un cigarret i amb el llumí comença a cremar el bitllet del passatge.)

I veus?...

CATERINA: Què fas?

CLAUDI: Aquella bogeria,

allò que el cafeter no sap comprendre!

CATERINA: Claudi!...

CLAUDI: Veus, Caterina?, tot s'allunya:

l'Amèrica, les llunes, la guitarra,

i les cançons dels italians, tot crema...

Veus?, ja ha passat... Veus si era poca cosa

el bitllet d'emigrant?... Mira la cendra.

CATERINA: Què vol dir tot això?...

CLAUDI: I tu, Caterina,

tampoc no ho saps comprendre?... Les Amèriques,

lluny tot això, molt lluny, no en queda rastre,

i aquí fa un sol, i es veuen les antenes,

la fusta de les proes amorrades,

i els vidres del cafè, i la teva galta,

i els teus ulls de patir; no ho saps comprendre?

Què et penses que sóc jo? Que sóc un brètol!

Perquè em vaig barallar amb la meva mare,

perquè t'he dit el que t'he dit? Escolta'm...

però no puc, no, no, que em fa vergonya...

digue'm que sí d'un cop...

CATERINA: I no m'enganyes?

És de debò... Però què et passa, Claudi?...

CLAUDI: I encara m'ho preguntes?...

Josep Maria de Sagarra, El cafè de la Marina

a)

b)

c)