Ejercicio Opció B - 2.b · Literatura Majors de 25 anys (Catalunya) Tribunal especial Serie 3 2026

2. Desenvolupeu UN dels dos comentaris de text proposats a continuació (a o b):

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

b)

Comenteu el fragment següent d' El temps de les cireres, de Montserrat Roig. Tingueu en compte, especialment, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre, però sí que s'han d'exemplificar):

la situació del fragment en el conjunt de l'obra;

el posicionament polític de la protagonista en relació amb el seu passat vital.

Els estudiants s'havien apinyat, a poc a poc el cant prengué consistència, les veus de les noies, poques, i els crits roncs dels nois. El cant s'enlairava mentre els estudiants començaren a anar Rambla avall. La gent els mirava, inquiets i admirats alhora. Algú inicià un aplaudiment. El cant cada vegada era més alt, més segur, Asturias, patria querida, cantaven tots i també la Natàlia, Asturias, patria querida, la Rambla s'omplí del seu cant, cada vegada més alt, cada vegada més fort, era un cant alegre, la Natàlia cridà com no ho havia fet mai, cridava Asturias com si Asturias fos ella, o l'Emilio, o els estudiants estossinats, Astúries ja no era Astúries només, per això cridava tant, com si es tragués del damunt tots els silencis de casa seva, cridava per esborrar-ho tot, sense vergonya, i ara ja no eren cants, els dels estudiants, ni tan sols crits, ara eren brams, Asturias, patria querida, Asturias, patria querida bramulaven, com el mar en plena tempesta. La Natàlia no cridava contra aquella massa burella que els havia colpejats, ni contra els jeeps, ni contra els tancs d'aigua, no cridava contra els gossos deixats anar que tustaven sense saber per què, la Natàlia cridava contra el seu passat, contra les ires del seu pare, contra el que ella havia estat. I no tenia por. Tot d'una, algú cridà, la policia!, i hi hagué una escampadissa.