Ejercicio 2.1 - Exercici breu d'expressió · Lengua Catalana Majors de 25 anys (Catalunya) Tribunal ordinari Serie 2 2026

Les acaballes de l’estiu són un moment indefugiblement nostàlgic. Penso en tots els estius que han passat i en totes les tardors que els han seguit i la consciència del pas del temps, d’una manera previsible, m’aboca a una enyorança abstracta, inconcreta. Penso en els estius de la meva infantesa, en l’avorriment i en la solitud d’una estació que se suposava que havia estat esperant tot el curs. Potser els estius són la primera frustració que tastem com a infants i una drecera per entendre que les coses bones mai són tan bones com te les has imaginades. O que les coses bones de veritat no te les has pogudes imaginar, perquè ha estat la imprevisibilitat que les ha fet més agradoses. En la perspectiva d’un setembre per estrenar hi havia una certa sensació de descans, de retorn a la llar després del descarrilament, de ritme i de previsibilitat. Vaig ser la mena de nena que esperava el final de les vacances tant com n’havia esperat el començament. En aquests dies de transició en què el temps queda suspès, d’infant, mires endavant —amb ganes o sense— i, d’adult, mires enrere. El temps de les figues brinda aquesta nostàlgia flonja, madura, de trànsit.

Montserrat DAMESON. «El temps de les figues». Núvol [en línia] (26 agost 2025)

Després de llegir el text, responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

2. Expressió escrita

[4 punts en total. Es descomptaran 0,1 punts per cada falta d'ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi.]

2.1.

En un fragment del text es diu que les coses més bones, en la vida, ho són en part perquè no havien estat previstes. Imagineu i esmenteu un parell de coses bones que poden ser imprevisibles en la vida d'una persona.

[1 punt]