Lengua Catalana Majors de 25 anys (Catalunya) 2025…

A ca la tia Leo es vivia diferent. Es vivia sense remugar, sense silencis. La gent es parlava i es mirava a la cara. Era una casa immensa on la tia Leo regnava sense desprendre’s d’un etern davantal sempre polit, de color beix. Can Ges, la casa pairal dels Ardèvol, és un casal immens, amb més de tretze habitacions, obert a tots els corrents d’aire a l’estiu i a totes les comoditats urbanes a l’hivern, convenientment allunyat dels estables de les vaques, de les quadres dels cavalls, i amb la cara que donava a migdia ornada amb un porxo que era el millor lloc del món per llegir i també el millor indret per estudiar el violí, i llavors els tres cosins, com qui no hi dona importància, venien a escoltar-me, i jo, més que estudiar exercicis, feia repertori, que sempre és més agraït, i un dia una merla es va situar a l’ampit del porxo, al costat del test del gerani, i em va estar observant mentre jo feia la sonata número dos del Second livre de sonates de Leclair, que és plena d’ornaments que devien agradar molt a la merla i que la Trullols m’havia volgut fer tocar un any en la inauguració de curs del conservatori del Bruc.

Jaume CABRÉ. Jo confesso. Barcelona: Proa, 2011, p. 299-300

1. Comprensió lectora

Encercleu la resposta correcta o escriviu-la, segons correspongui.

[3 punts: cada resposta correcta val 0,5 punts. En les qüestions d'opció móltiple, es descomptaran 0,16 punts per cada resposta incorrecta; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

1.1.

A què es refereix el narrador quan diu que en aquell lloc «es vivia sense remugar»?

1.2.

Per què creus que el narrador qualifica com a «etern» el davantal de la tia Leo?

1.3.

On era el porxo de can Ges?

1.4.

Per què suposa el narrador que els ornaments de la peça que tocava devien agradar molt a la merla?

1.6.

Expliqueu breument què significa que can Ges sigui «la casa pairal dels Ardèvol».

A ca la tia Leo es vivia diferent. Es vivia sense remugar, sense silencis. La gent es parlava i es mirava a la cara. Era una casa immensa on la tia Leo regnava sense desprendre’s d’un etern davantal sempre polit, de color beix. Can Ges, la casa pairal dels Ardèvol, és un casal immens, amb més de tretze habitacions, obert a tots els corrents d’aire a l’estiu i a totes les comoditats urbanes a l’hivern, convenientment allunyat dels estables de les vaques, de les quadres dels cavalls, i amb la cara que donava a migdia ornada amb un porxo que era el millor lloc del món per llegir i també el millor indret per estudiar el violí, i llavors els tres cosins, com qui no hi dona importància, venien a escoltar-me, i jo, més que estudiar exercicis, feia repertori, que sempre és més agraït, i un dia una merla es va situar a l’ampit del porxo, al costat del test del gerani, i em va estar observant mentre jo feia la sonata número dos del Second livre de sonates de Leclair, que és plena d’ornaments que devien agradar molt a la merla i que la Trullols m’havia volgut fer tocar un any en la inauguració de curs del conservatori del Bruc.

Jaume CABRÉ. Jo confesso. Barcelona: Proa, 2011, p. 299-300

1.5.

Un sinònim del participi ornada és

.

A ca la tia Leo es vivia diferent. Es vivia sense remugar, sense silencis. La gent es parlava i es mirava a la cara. Era una casa immensa on la tia Leo regnava sense desprendre’s d’un etern davantal sempre polit, de color beix. Can Ges, la casa pairal dels Ardèvol, és un casal immens, amb més de tretze habitacions, obert a tots els corrents d’aire a l’estiu i a totes les comoditats urbanes a l’hivern, convenientment allunyat dels estables de les vaques, de les quadres dels cavalls, i amb la cara que donava a migdia ornada amb un porxo que era el millor lloc del món per llegir i també el millor indret per estudiar el violí, i llavors els tres cosins, com qui no hi dona importància, venien a escoltar-me, i jo, més que estudiar exercicis, feia repertori, que sempre és més agraït, i un dia una merla es va situar a l’ampit del porxo, al costat del test del gerani, i em va estar observant mentre jo feia la sonata número dos del Second livre de sonates de Leclair, que és plena d’ornaments que devien agradar molt a la merla i que la Trullols m’havia volgut fer tocar un any en la inauguració de curs del conservatori del Bruc.

Jaume CABRÉ. Jo confesso. Barcelona: Proa, 2011, p. 299-300

2. Expressió escrita

[4 punts en total. Es descomptaran 0,1 punts per cada falta d'ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi.]

2.1.

Segons el text, el casal de can Ges és obert a tots els corrents d'aire a l'estiu i a totes les comoditats urbanes a l'hivern. Imagineu quines podrien ser avui les «comoditats urbanes» d'una casa així durant l'hivern i esmenteu-ne quatre de diferents.

[1 punt]

A ca la tia Leo es vivia diferent. Es vivia sense remugar, sense silencis. La gent es parlava i es mirava a la cara. Era una casa immensa on la tia Leo regnava sense desprendre’s d’un etern davantal sempre polit, de color beix. Can Ges, la casa pairal dels Ardèvol, és un casal immens, amb més de tretze habitacions, obert a tots els corrents d’aire a l’estiu i a totes les comoditats urbanes a l’hivern, convenientment allunyat dels estables de les vaques, de les quadres dels cavalls, i amb la cara que donava a migdia ornada amb un porxo que era el millor lloc del món per llegir i també el millor indret per estudiar el violí, i llavors els tres cosins, com qui no hi dona importància, venien a escoltar-me, i jo, més que estudiar exercicis, feia repertori, que sempre és més agraït, i un dia una merla es va situar a l’ampit del porxo, al costat del test del gerani, i em va estar observant mentre jo feia la sonata número dos del Second livre de sonates de Leclair, que és plena d’ornaments que devien agradar molt a la merla i que la Trullols m’havia volgut fer tocar un any en la inauguració de curs del conservatori del Bruc.

Jaume CABRÉ. Jo confesso. Barcelona: Proa, 2011, p. 299-300

2.2.

El protagonista del text és un nen que estudia el violí en un conservatori. Creieu que és una cosa convenient o interessant, que els nens aprenguin a tocar un instrument musical i que es familiaritzin amb l'anomenada mósica clàssica, o bé considereu que és una pràctica desfasada, que no té sentit en el món actual i que exigeix un esforç que és preferible dedicar a altres coses? Exposeu quina és la vostra opinió sobre aquest tema.

La redacció ha de tenir entre cinquanta i vuitanta paraules, i s'hi valorarà l'adequació, la coherència, la cohesió i la riquesa d'expressió (lèxic i sintaxi).

[3 punts]

3. Reflexió lingüística