Lengua Catalana Majors de 25 anys (Catalunya) 2025…

La cambrera lluminosa és una dona jove de simpatia encomanadissa des de quarts de vuit del matí fins a les vuit del vespre, de nits i tot si convé. Va amunt i avall per la terrassa farcida de taules plenes en aquesta hora de l'esmorzar. Controla bé els moviments, els seus i els dels clients, no perd de vista ningú i, als coneguts, com ara a ella, Marta Coll, els adreça somriures i mirades afectuoses i, quan a la fi els pot atendre, frases còmplices. [...] Hi ha clients que ja han pagat i van deixant les taules. Tot d'una la cambrera fa un gest de vigilància. Endureix la mirada. Un dels ocupes del 172 arreplega culs de vi sobrant d'alguns esmorzars i, no sense discreció, els porta cap al costat d'un dels vells plàtans de la cantonada i els vessa dins d'una ampolla de plàstic, amb l'ajut d'una mossa de cabells carbassa que duu cadenes metàl·liques a la cintura. Decidida, la cambrera despara les taules que els ocupes encara no han aprofitat, els llança una mirada desafiadora i, ràpida, gira cua cap a dins del bar. Els ocupes se'n van. Duen mitja ampolla de vi. Tan sols Marta Coll ha advertit aquests passos secrets del ballet, els altres clients de la terrassa no s'han adonat de l'operació dels ocupes ni de la intervenció de la cambrera. No han malgastat ni una paraula. Han fet un cos a cos exclusivament visual, deixant del tot fora els clients.

Mercè IBARZ. Febre de carrer. Barcelona: Quaderns Crema, 2005, p. 25-26

1. Comprensió lectora

Encercleu la resposta correcta o escriviu-la, segons correspongui.

1.1.

Per què creieu que la cambrera del text rep el qualificatiu de «lluminosa»?

1.2.

Per què diu el text que l'ocupa s'emporta els culs de vi «no sense discreció»?

1.3.

Què vol dir que la cambrera «gira cua cap a dins del bar»?

1.4.

A què es refereix el text quan parla dels «passos secrets del ballet»?

1.6.

Expliqueu breument com és que la cambrera ha pogut mantenir els clients del bar al marge del seu enfrontament amb els ocupes.

La cambrera lluminosa és una dona jove de simpatia encomanadissa des de quarts de vuit del matí fins a les vuit del vespre, de nits i tot si convé. Va amunt i avall per la terrassa farcida de taules plenes en aquesta hora de l'esmorzar. Controla bé els moviments, els seus i els dels clients, no perd de vista ningú i, als coneguts, com ara a ella, Marta Coll, els adreça somriures i mirades afectuoses i, quan a la fi els pot atendre, frases còmplices. [...] Hi ha clients que ja han pagat i van deixant les taules. Tot d'una la cambrera fa un gest de vigilància. Endureix la mirada. Un dels ocupes del 172 arreplega culs de vi sobrant d'alguns esmorzars i, no sense discreció, els porta cap al costat d'un dels vells plàtans de la cantonada i els vessa dins d'una ampolla de plàstic, amb l'ajut d'una mossa de cabells carbassa que duu cadenes metàl·liques a la cintura. Decidida, la cambrera despara les taules que els ocupes encara no han aprofitat, els llança una mirada desafiadora i, ràpida, gira cua cap a dins del bar. Els ocupes se'n van. Duen mitja ampolla de vi. Tan sols Marta Coll ha advertit aquests passos secrets del ballet, els altres clients de la terrassa no s'han adonat de l'operació dels ocupes ni de la intervenció de la cambrera. No han malgastat ni una paraula. Han fet un cos a cos exclusivament visual, deixant del tot fora els clients.

Mercè IBARZ. Febre de carrer. Barcelona: Quaderns Crema, 2005, p. 25-26

1.5. Un antònim de l'adjectiu desafiadora és

.

La cambrera lluminosa és una dona jove de simpatia encomanadissa des de quarts de vuit del matí fins a les vuit del vespre, de nits i tot si convé. Va amunt i avall per la terrassa farcida de taules plenes en aquesta hora de l'esmorzar. Controla bé els moviments, els seus i els dels clients, no perd de vista ningú i, als coneguts, com ara a ella, Marta Coll, els adreça somriures i mirades afectuoses i, quan a la fi els pot atendre, frases còmplices. [...] Hi ha clients que ja han pagat i van deixant les taules. Tot d'una la cambrera fa un gest de vigilància. Endureix la mirada. Un dels ocupes del 172 arreplega culs de vi sobrant d'alguns esmorzars i, no sense discreció, els porta cap al costat d'un dels vells plàtans de la cantonada i els vessa dins d'una ampolla de plàstic, amb l'ajut d'una mossa de cabells carbassa que duu cadenes metàl·liques a la cintura. Decidida, la cambrera despara les taules que els ocupes encara no han aprofitat, els llança una mirada desafiadora i, ràpida, gira cua cap a dins del bar. Els ocupes se'n van. Duen mitja ampolla de vi. Tan sols Marta Coll ha advertit aquests passos secrets del ballet, els altres clients de la terrassa no s'han adonat de l'operació dels ocupes ni de la intervenció de la cambrera. No han malgastat ni una paraula. Han fet un cos a cos exclusivament visual, deixant del tot fora els clients.

Mercè IBARZ. Febre de carrer. Barcelona: Quaderns Crema, 2005, p. 25-26

2. Expressió escrita

[4 punts en total. Es descomptaran 0,1 punts per cada falta d'ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi.]

2.1.

Segons el text, la cambrera adreça somriures i mirades afectuoses als clients coneguts i també, quan els pot atendre, frases còmplices. Imagineu tres exemples de possibles «frases còmplices» de la cambrera i escriviu-les a continuació (cadascuna de les frases ha de tenir més de cinc paraules, però no pot ocupar més d'una línia).

[1 punt]

La cambrera lluminosa és una dona jove de simpatia encomanadissa des de quarts de vuit del matí fins a les vuit del vespre, de nits i tot si convé. Va amunt i avall per la terrassa farcida de taules plenes en aquesta hora de l'esmorzar. Controla bé els moviments, els seus i els dels clients, no perd de vista ningú i, als coneguts, com ara a ella, Marta Coll, els adreça somriures i mirades afectuoses i, quan a la fi els pot atendre, frases còmplices. [...] Hi ha clients que ja han pagat i van deixant les taules. Tot d'una la cambrera fa un gest de vigilància. Endureix la mirada. Un dels ocupes del 172 arreplega culs de vi sobrant d'alguns esmorzars i, no sense discreció, els porta cap al costat d'un dels vells plàtans de la cantonada i els vessa dins d'una ampolla de plàstic, amb l'ajut d'una mossa de cabells carbassa que duu cadenes metàl·liques a la cintura. Decidida, la cambrera despara les taules que els ocupes encara no han aprofitat, els llança una mirada desafiadora i, ràpida, gira cua cap a dins del bar. Els ocupes se'n van. Duen mitja ampolla de vi. Tan sols Marta Coll ha advertit aquests passos secrets del ballet, els altres clients de la terrassa no s'han adonat de l'operació dels ocupes ni de la intervenció de la cambrera. No han malgastat ni una paraula. Han fet un cos a cos exclusivament visual, deixant del tot fora els clients.

Mercè IBARZ. Febre de carrer. Barcelona: Quaderns Crema, 2005, p. 25-26

2. Expressió escrita

2.2.

L'autora del text explica un incident entre una cambrera i uns ocupes que es resol sense necessitat de dir-se res. Expliqueu un incident similar que recordeu, o que us hagin explicat, i que s'hagi resolt de la mateixa manera.

La redacció ha de tenir entre cinquanta i vuitanta paraules, i s'hi valorarà l'adequació, la coherència, la cohesió i la riquesa d'expressió (lèxic i sintaxi).

[3 punts]

[Es descomptaran 0,1 punts per cada falta d'ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi.]

3. Reflexió lingüística

Encercleu la resposta correcta o empleneu el buit corresponent.