Examen de Historia Contemporánea Majors de 25 anys (Catalunya) 2025 · Tribunal especial

PRIMERA PART: Llegiu els textos A i B i responeu a les tres qüestions següents.

[4 punts en total]

Text A. Claudia Goldin, professora de la Universitat Harvard, guanya el Premi Nobel d'Economia de 2023.

El guardó reconeix els seus estudis sobre la infrarepresentació femenina i les remuneracions més baixes de les treballadores en el mercat laboral.

«És un premi molt important, no només per a mi, sinó per a moltes persones que treballen en aquest tema [la bretxa d'ingressos entre homes i dones] i que intenten comprendre per què persisteixen les grans desigualtats», ha afirmat hores després, en conversa telefònica. Tot i reconèixer «evolucions importants», ha dit, «hi continua havent grans desigualtats».

«El presentisme de l'home ha empitjorat la bretxa salarial amb la dona», apuntava el 2019 en una entrevista amb El País. «Des dels vuitanta, durant més de trenta anys, les dones no ho han fet malament gràcies a la millora de l'educació que han rebut, en què fins i tot superen el sexe masculí. Tot i això, ha augmentat el nombre d'homes que treballen més hores, que estan sempre disponibles per a l'empresa. I això ha provocat que la bretxa s'hagi quedat estancada i no se n'apreciï una millora.»

Goldin també nega que l'origen de la bretxa de gènere sigui únicament la discriminació: «Hi ha alguna cosa més», deixava entendre en aquella entrevista. Aquesta xacra, segons les seves investigacions, va augmentar de manera substancial amb el creixement de les feines administratives i de serveis, un nínxol del mercat laboral en què els caps tendeixen a valorar en gran manera els empleats que més temps passen al seu lloc de treball i no necessàriament els més productius. «Els homes estan desproporcionadament disponibles per a fer llargues jornades a la feina, mentre que les dones estan desproporcionadament disponibles per a dedicar-se a tasques de la llar.» Aquesta, argumentava, «és l'altra cara de la moneda de la desigualtat en la parella».

Traducció i adaptació fetes a partir d'un article d'Ignacio FARIZA. El País [en línia] (9 octubre 2023)

Text B. Origen de la celebració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

Des de l'inici de la Revolució Industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques.

Les precàries i difícils condicions del treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l'aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l'edat del treball infantil, l'exempció de l'horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i la implantació de mesures per a prevenir-los.

En l'origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s'han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911 (una indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, la gran majoria dones immigrants joves). En aquest darrer incident van morir cent quaranta-dues obreres que l'any anterior havien mantingut una vaga important per demanar una millora de les condicions laborals.

La reivindicació d'unes condicions de treball i de vida més bones, de drets polítics, i les manifestacions en favor de la pau són alguns dels temes que es troben en l'origen de la celebració del dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

Adaptació feta a partir d'un text publicat a https://dones.gencat.cat

1.

Seleccioneu dues afirmacions bàsiques del text A. [1 punt]

2.

Seleccioneu dues afirmacions bàsiques del text B. [1 punt]

3.

A partir dels textos A i B, expliqueu la problemàtica del treball de les dones en l'època contemporània: les seves característiques, com s'ha retribuït i la doble jornada laboral, la remunerada i la dedicada al treball domèstic i de cura. [2 punts]

SEGONA PART: Responeu a TRES de les cinc qüestions següents.

[6 punts: 2 punts per cada qüestió]

SEGUNDA PARTE: Responda a TRES de las cinco cuestiones siguientes.

[6 puntos: 2 puntos por cada cuestión]

1. Indiqueu si les afirmacions següents sobre la Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències són vertaderes o falses.

[Si les cinc respostes són correctes: 2 punts; si hi ha una resposta incorrecta o en blanc: 1 punt; si hi ha dues o més respostes incorrectes o en blanc: 0 punts]

1. Indique si las afirmaciones siguientes sobre la Primera Guerra Mundial y sus consecuencias son verdaderas o falsas.

[Si las cinco respuestas son correctas: 2 puntos; si hay una respuesta incorrecta o en blanco: 1 punto; si hay dos o más respuestas incorrectas o en blanco: 0 puntos]

Afirmació / Afirmación · Vertadera

Verdadera · Falsa

)

)

2. Indiqueu si les afirmacions següents sobre la història de la Xina i l'Índia contemporànies són vertaderes o falses.

[Si les cinc respostes són correctes: 2 punts; si hi ha una resposta incorrecta o en blanc: 1 punt; si hi ha dues o més respostes incorrectes o en blanc: 0 punts]

Afirmació · Vertadera · Falsa

3. Expliqueu tres preceptes doctrinals del liberalisme polític des del segle XIX.

4. Durant el règim nazi de Hitler es va portar a terme la solució final. Expliqueu què vol dir aquest concepte i quines conseqüències va tenir la seva aplicació.

5. Quin esdeveniment bèl·lic, que va canviar el concepte de seguretat al món, va comportar la fi de la Segona Guerra Mundial al front del Pacífic i la rendició del Japó?

5. ¿Qué acontecimiento bélico, que cambió el concepto de seguridad en el mundo, significó el fin de la Segunda Guerra Mundial en el frente del Pacífico y la rendición de Japón?