Examen de Filosofía Majors de 25 anys (Catalunya) 2025 · Tribunal ordinari

OPCIÓ A. Comentari de text

Llegiu atentament el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

He de repetir novament que els detractors de l'utilitarisme rarament li fan justícia i reconeixen que la felicitat que constitueix el criteri utilitarista del que és correcte en una conducta no és la pròpia felicitat de l'agent, sinó la de tots els afectats. Entre la felicitat personal de l'agent i la dels altres, l'utilitarista l'obliga a ser tan estrictament imparcial com un espectador desinteressat i benvolent. En la regla d'or de Jesús de Natzaret hi trobem tot l'esperit de l'ètica de la utilitat: «Comporta't amb els altres com vulguis que els altres es comportin amb tu» i «Estima els altres com a tu mateix» constitueixen la perfecció ideal de la moral utilitarista. Com a mitjà per a aproximar-se al màxim possible a aquest ideal, la utilitat recomanarà, en primer lloc, que les lleis i organitzacions socials harmonitzin en la mesura del possible la felicitat o (com es podria denominar en termes pràctics) els interessos de cada individu amb els interessos del conjunt. En segon lloc, que l'educació i l'opinió pública, que tenen tant de poder en la formació humana, utilitzin de tal manera aquest poder que estableixin en la ment de tot individu una associació indissoluble entre la seva pròpia felicitat i el bé del conjunt, especialment entre la seva pròpia felicitat i la pràctica de les conductes negatives i positives que la felicitat prescriu; de tal manera que no solament no pugui concebre la felicitat pròpia en la conducta que s'oposi al bé general, sinó també de forma que en tots els individus l'impuls directe de millorar el bé general es converteixi en un dels motius habituals de l'acció i que els sentiments que es connecten amb aquest impuls ocupin un lloc important i destacat en l'experiència sintent de tot ésser humà.

Traducció feta a partir del text de

J. S. Mill. El utilitarismo. Madrid: Alianza

Apartat de comprensió [3,5 punts en total]

1.

Exposeu en una o dues línies la idea principal del text.

[1 punt]

2.

Resumiu el contingut del text i assegureu-vos d'especificar clarament quines són les idees més importants que s'hi expressen.

[2,5 punts]

Apartat de raonament [6,5 punts en total]

3.

Expliqueu raonadament en què consisteix la dimensió social de l'ideal moral utilitarista que defensa l'autor en el text i quins mecanismes recomana perquè es busque el bé comú, és a dir, la felicitat general.

[3 punts]

4.

Compareu les idees del text amb la teoria d'un altre autor/a o amb les teories d'altres autors.

[2 punts]

5.

Expliqueu de quina manera creieu que és vigent la problemàtica filosòfica que exposa l'autor. Justifiqueu la resposta.

[1,5 punts]

OPCIÓ B. Desenvolupament d'un tema

Responeu a les qüestions que es plantegen a continuació sobre el tema següent: La crítica a la raó: Schopenhauer, Nietzsche i Freud.

OPCIÓN B. Desarrollo de un tema

Responda a las cuestiones que se plantean a continuación sobre el siguiente tema: La crítica a la razón: Schopenhauer, Nietzsche y Freud.

1.

Feu un esquema del tema i indiqueu els conceptes fonamentals que desenvolupareu més endavant. [1,5 punts]

2.

Indiqueu en quina època se situa la crítica a la raó de Schopenhauer, Nietzsche i Freud, i esmenteu altres corrents de pensament d'aquell temps. [1,5 punts]

3.

Trieu un dels tres autors —Schopenhauer, Nietzsche o Freud— i expliqueu de quin problema o de quins problemes tracta la seva crítica a la raó, i quines solucions hi aporta. [4 punts]

4.

Relacioneu la crítica a la raó de l'autor triat a la tercera pregunta amb altres plantejaments filosòfics que altres autors han formulat al llarg de la història de la filosofia; compareu les solucions que es proposen en aquesta crítica als problemes que es plantegen amb les solucions que hi han aportat altres autors. [1,5 punts]

5.

Expliqueu quina vigència creieu que té la crítica a la raó de l'autor escollit i feu-ne una valoració personal. [1,5 punts]