Ejercicio Bloc 2 - Preguntes 2.1 i 2.2 · Comentario de Texto Majors de 25 anys (Catalunya) Tribunal ordinari Serie 2 2024

L'oxímoron evocat pel títol La utilitat de l'inútil mereix un aclariment. La paradoxal utilitat a què em refereixo no és la mateixa en nom de la qual es consideren inútils els sabers humanístics i, més en general, tots els sabers que no produeixen beneficis. En una accepció molt diferent i molt més àmplia, he volgut posar al centre de les meves reflexions la idea d'utilitat dels sabers que tenen un valor essencial del tot aliè a qualsevol finalitat utilitarista. Hi ha sabers que són fins per si mateixos i que —precisament per la seva naturalesa gratuïta i desinteressada, allunyada de tot vincle pràctic i comercial— poden exercir un paper fonamental en el conreu de l'esperit i en el desenvolupament civil i cultural de la humanitat. En aquest context, considero útil tot allò que ens ajuda a fer-nos millors.

Però la lògica del benefici mina per la base les institucions (escoles, universitats, centres de recerca, museus, biblioteques, arxius) i les disciplines (humanístiques i científiques) el valor de les quals hauria de coincidir amb el saber en si, al marge de la capacitat de produir guanys immediats o beneficis pràctics.

M'interessa subratllar la vital importància d'aquells valors que no es poden pesar i mesurar amb instruments ajustats per a avaluar la quantitas i no la qualitas. I, alhora, reivindicar el caràcter fonamental de les inversions que generen retorns no immediats i, sobretot, no monetitzables.

El saber constitueix per si mateix un obstacle contra el deliri d'omnipotència dels diners i l'utilitarisme. Tot es pot comprar, és cert. Des dels parlamentaris fins als judicis, des del poder fins a l'èxit: tot té un preu. Però no el coneixement: el preu que cal pagar per a conèixer és d'una naturalesa molt diferent. Ni tan sols un xec en blanc ens permetrà adquirir mecànicament allò que només pot ser fruit d'un esforç individual i una passió inesgotable. En definitiva, ningú no podrà fer en lloc nostre el fatigós recorregut que ens permetrà aprendre.

Només el saber pot desafiar altre cop les lleis del mercat. Jo puc compartir amb els altres els meus coneixements sense empobrir-me. Puc ensenyar a un alumne la teoria de la relativitat o llegir amb ell una pàgina de Montaigne donant vida al miracle d'un procés virtuós en què s'enriqueix alhora qui dona i qui rep.

Certament no és fàcil entendre, en un món com el nostre dominat per l' homo oeconomicus, la utilitat del que és inútil i, sobretot, la inutilitat del que és útil (quants béns de consum innecessaris se'ns venen com a útils i indispensables?). És dolorós veure els éssers humans, ignorants de la creixent desertificació que ofega l'esperit, lliurats exclusivament a acumular diners i poder. És dolorós veure triomfar a les televisions i als mitjans noves representacions de l'èxit, encarnades en l'empresari que aconsegueix crear un imperi a força d'estafes o en el polític impune que humilia el Parlament fent votar lleis ad personam. És dolorós veure homes i dones entestats en una cursa insensata cap a la terra promesa del benefici, en què tot allò que els envolta —la natura, els objectes, els altres éssers humans— no desperta cap interès.

Entre tantes incerteses, hi ha tanmateix una cosa certa: si deixem morir el que és gratuït, si renunciem a la força generadora del que és inútil, si només escoltem el mortífer cant de sirenes que ens impel·leix a perseguir el benefici, tan sols serem capaços de produir una col·lectivitat malalta i sense memòria que, extraviada, acabarà per perdre el sentit de si mateixa i de la vida. I aleshores, quan la desertificació de l'esperit ja ens hagi agostat, serà realment difícil d'imaginar que l'ignorant homo sapiens encara pugui exercir un paper en la tasca de fer més humana la humanitat.

Traducció feta a partir de l'adaptació del text de Nuccio Ordine. La utilidad de lo inútil: Manifiesto. Barcelona: Acantilado, 2013, p. 9-25

Bloc 2

Responeu a les dues qüestions següents. Cada resposta ha d'ocupar entre una i cinc línies. Es considerarà incorrecte reproduir frases de l'original.

2.1.

Proposeu un títol que s'adeqüi al contingut del text que acabau de llegir.

2.2.

Resumiu el sisè paràgraf del text (és a dir, des de «Certament no és fàcil entendre» fins a «no desperta cap interès»).