Ejercicio Bloc 2 - Títol i resum · Comentario de Texto Majors de 25 anys (Catalunya) Tribunal especial Serie 3 2024

Llegiu el text següent:

L'origen de les llengües ha estat sempre entre els principals interessos dels intel·lectuals i els erudits de tots els temps. Des dels historiadors grecs a les darreres ocurrències més o menys científiques, l'ésser humà ha sentit la necessitat ineludible d'explicar el fenomen del llenguatge. Actualment, molts científics del camp de la psicologia cognitiva afirmen que l'aparició del llenguatge és probablement «el problema científic més atractiu i difícil que es pot plantejar» en la disciplina lingüística.

Noam Chomsky, un dels grans lingüistes del nostre temps, va proposar una idea (coneguda avui com a «teoria de la discontinuïtat») per a explicar el pas d'una societat humana sense llenguatge a una societat humana amb llenguatge. La teoria de la discontinuïtat, en resum, suggereix que fa uns cent mil anys es va produir una mutació genètica que va propiciar d'una manera instantània —i sorprenentment— la facultat lingüística. La teoria s'anomena de vegades «catastrofista», perquè s'até a la terminologia matemàtica, segons la qual una mínima alteració en els paràmetres d'un sistema dinàmic provoca un canvi brusc i definitiu: en aquest cas, una lleu mutació hauria propiciat el prodigiós naixement del llenguatge. L'ideòleg de la GU (gramàtica universal) no descartava que hi hagués hagut algun avantatge evolutiu en l'aparició del llenguatge, però afirmava que els orígens van ser segurament «accidentals». Per a la majoria dels especialistes, tanmateix, la hipòtesi de la mutació genètica sobtada és tan inversemblant com la història d'Osiris baixant sobre les aigües del Nil i lliurant als humils egipcis el receptari de la cervesa. Encara que Chomsky tingués raó, diuen els seus detractors, el procés d'adquisició del llenguatge s'explicaria millor des de l'evolució i la continuïtat (això és, des d'un desenvolupament progressiu), i així ho admeten avui la majoria dels especialistes.

Una altra «estrella» de la psicolingüística, Steven Pinker, va considerar al seu moment que el llenguatge era una facultat intrínsecament humana i que, per tant, n'hi va haver prou amb el temps i l'ocasió perquè es desenvolupés: va ser, en definitiva, una adaptació biològica pròpia de la selecció natural. Una de les idees centrals de les propostes inicials de Steven Pinker i el seu deixeble Paul Bloom va ser que la humanitat sempre ha tingut llenguatge. Pinker i Bloom també van recordar que totes les llengües eren igual de complexes i servien, totes, per a una mateixa funció: la comunicació. La proposta de Pinker i Bloom era que tots els elements que integren el llenguatge van evolucionar i es van refinar amb la mateixa precisió que qualsevol altre òrgan, impulsats per la supervivència i la reproducció.

Aquestes dues teories de caire psicolingüístic fan referència a les operacions i relacions entre els processos cognitius i els processos comunicatius. Però potser Chomsky tenia raó quan apuntava que tal vegada caldria començar per la biologia. I de què parlaven els caçadors recol·lectors de la tundra siberiana o de la sabana africana (si és que parlaven d'alguna cosa)? Sens dubte, diuen els experts, aquells éssers primitius (anteriors als neandertals) van haver de comunicar-se en alguna mena de llengua.

Si haguéssim d'avançar alguna idea sobre com devien ser aquelles «llengües primigènies» (anomenades protosapiens, protohumanes o protomon), segurament optaríem per parlar de grunyits, esgarips, xiscles, crits o altres formes més o menys simples de comunicar les nocions essencials de la vida salvatge. Però és difícil concebre aquests xiscles com un llenguatge, especialment si concretem la definició de llenguatge com la facultat de comunicar una cosa «mitjançant signes vocals convencionals». És clar que és important saber quan van començar els homínids a assenyalar els arbres, o els depredadors, o els rius, o les pedres. Però resulta encara més interessant entendre que en un moment donat es va creuar el «llindar» lingüístic en què es van començar a anomenar entitats abstractes.

Traducció feta a partir de l'adaptació del text de

José C. Vales. Enseñar a hablar a un monstruo: Sobre el origen del lenguaje, de las lenguas y de la escritura.

Barcelona: Destino, 2022, p. 21-27

Bloc 2. Responeu a les tres qüestions següents. Cada resposta ha d'ocupar entre una i cinc línies.

[3 punts: 1 punt per qüestió. Es descomptaran 0,1 punts per cada falta d'ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi.]

2.1.

Proposeu un títol que s'adeqüi al contingut del text que acaba de llegir.

2.2.

Resumiu l'últim paràgraf del text (és a dir, des de «Si haguéssim d'avançar alguna idea» fins a «en què es van començar a anomenar entitats abstractes»).