Ejercicio Bloc 1 - Pregunta 1.6 · Comentario de Texto Majors de 25 anys (Catalunya) Tribunal especial Serie 3 2025

No per atzar en les darreres dècades les disciplines humanístiques se les considera inútils, se les margina no només als programes escolars sinó sobretot als capítols dels pressupostos estatals i als fons de les entitats privades i les fundacions. Per què s’han de gastar diners en un àmbit condemnat a no generar beneficis? Per què s’han de destinar fons a sabers que no aporten un rendiment econòmic ràpid i tangible?

En aquest context basat exclusivament en la necessitat de pesar i mesurar d’acord amb criteris que privilegien la quantitas, la literatura (però el mateix discurs podria servir per a altres sabers humanístics, així com per als sabers científics sense un propòsit utilitarista immediat) pot, per contra, assumir una funció fonamental, importantíssima: precisament el fet de ser immune a tota aspiració al benefici podria constituir, per si mateix, una forma de resistència als egoismes del present, un antídot contra la barbàrie del que és útil que ha arribat fins i tot a corrompre les nostres relacions socials i els nostres afectes més íntims. La seva mateixa existència, en efecte, crida l’atenció sobre la gratuïtat i el desinterès, valors que avui es consideren contra corrent i passats de moda.

Però l’elogi de l’útil inutilitat de la literatura i la filosofia, tanmateix, no ha d’induir a engany. Voldria dir clarament —i no ho faig només per tranquil·litzar els col·legues científics— que no em proposo en absolut tornar a plantejar la perjudicial contraposició entre sabers humanístics i sabers científics. Al contrari: conscient de les diferents funcions dels uns i dels altres, estic fermament convençut que també la ciència ha ocupat i ocupa un lloc important en la batalla contra les lleis del mercat i el benefici. És ben sabut que de treballs científics considerats en aparença inútils, és a dir, no adreçats a un objectiu pràctic precís, se n’ha derivat després una utilitat inesperada. Els invents de Guglielmo Marconi haurien estat impensables sense les investigacions sobre les ones electromagnètiques que van dur a terme James Clerk Maxwell i Heinrich Rudolf Hertz: estudis, convé emfasitzar-ho, inspirats només per la necessitat de satisfer una curiositat purament teòrica. De fet, els descobriments fonamentals que han revolucionat la història de la humanitat són fruit, en gran part, d’investigacions allunyades de qualsevol objectiu utilitarista.

En els propers anys caldrà esforçar-se per salvar d’aquesta deriva utilitarista no només la ciència, l’escola i la universitat, sinó també tot allò que anomenem cultura. Caldrà resistir a la dissolució programada de l’ensenyament, de la investigació científica, dels clàssics i dels béns culturals. Perquè sabotejar la cultura i l’ensenyament vol dir sabotejar el futur de la humanitat. Fa temps vaig tenir ocasió de llegir una frase simple, però molt significativa, inscrita al tauler d’anuncis d’una biblioteca de manuscrits en un oasi perdut del Sàhara: «El coneixement és una riquesa que es pot transmetre sense empobrir-se». Només el saber —posant en qüestió els paradigmes dominants del benefici— pot ser compartit sense empobrir. Al contrari, enriquint qui el transmet i qui el rep.

Traducció feta a partir de l’adaptació del text de

Nuccio Ordine. La utilidad de lo inútil: Manifiesto. Barcelona: Acantilado, 2013, p. 28-111

1.6.

Tal com s'utilitza en el text, l'adjectiu tangible

)