Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància | UOC

I 0 flashcards i 9 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAME NT: INFÀNCIA Grau en Psicologia Universitat Oberta de Catalunya AprenAI 2026-2027 Resum complet de Psicologia del Desenvolupament: infància (0-11 anys). Teories de Piaget, Erikson, Vygotsky, desenvolupament cerebral, motor i vincle.

APREN.AI Índex 1 Fonaments i Teories — Dominis del desenvolupament, herència i models teòrics clàssics Dominis del desenvolupament i conceptes temporals Herència, ambient i epigenètica Teories clàssiques: psicoanàlisi i teories de l'aprenentatge Perspectives cognitives, contextuals, humanistes i evolutives Els primers dos anys 2 Desenvolupament prenatal, maduració cerebral i habilitats biosocials (0-2 anys) Desenvolupament prenatal, riscos teratògens i prematuritat Neurobiologia primerenca: creixement, selecció sinàptica i estrès Evolució del sistema sensitiu dinàmic Fites de la motricitat gruixuda i fina 3 Desenvolupament cognitiu, memòria i adquisició del llenguatge (0-2 anys) L'estadi sensoriomotor segons Piaget Intencionalitat i permanència de l'objecte Percepció i funcionalitats (affordances) Processament de la informació i memòria Desenvolupament i etapes del llenguatge (0-24 mesos) Models teòrics sobre l'adquisició lingüística 4 Desenvolupament psicosocial: emocions, vincle afectiu i patrons de criança (0-2 anys) Desenvolupament emocional primerenc Emergència del 'jo', emocions socials i bondat d'ajustament Perspectives teòriques sobre el vincle infantil La teoria de l'aferrament i la seva avaluació Primera infància 5 Creixement cerebral, lateralització i psicomotricitat (2-6 anys) Transformacions estructurals del cervell infantil El sistema límbic i la gestió de l'estrès Progressió psicomotriu dels 2 als 6 anys 6 Pensament preoperatori, bastimentada sociocultural i teoria de la ment (2-6 anys) El pensament preoperacional segons Piaget La perspectiva sociocultural de Vygotsky La Teoria de la Ment i la comprensió de les creences Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 1 L'expansió lingüística a la primera infància 7 Regulació emocional, joc infantil i estils de criança (2-6 anys) Desenvolupament emocional i la crisi d'iniciativa Dificultats en el control afectiu: exteriorització i interiorització La importància del joc en la infància Estils de criança de Diana Baumrind Anys escolars 8 Interconnectivitat cerebral, pensament operacional concret i processos de memòria (6-11 anys) Maduració neurobiològica i atenció durant els anys escolars Pensament operacional concret i perspectiva sociocultural Arquitectura del processament de la informació i funcions executives Desenvolupament lingüístic avançat: flexibilitat i pragmàtica 9 Autoconcepte, laboriositat, estrès acumulatiu i raonament moral (6-11 anys) Desenvolupament psicosocial: de la pulsió a la competència Adversitat, estrès acumulatiu i resiliència infantil Les cinc funcions protectores de la família Nivells de raonament moral segons Lawrence Kohlberg 10 Resum per repassar Fonaments del desenvolupament i marcs teòrics Primers dos anys (0-2 anys): cervell, cognició i vincle Primera infància (2-6 anys): psicomotricitat, pensament i socialització Anys escolars (6-11 anys): lògica concreta, memòria i moralitat Cronologia del desenvolupament infantil Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 2 1 Fonaments i Teories — Dominis del desenvolupament, herència i models teòrics clàssics EN ACABAR SABRÀS Distingir els dominis biosocial, cognitiu i psicosocial del desenvolupament humà. Diferenciar amb precisió entre període crític, etapa de sensibilitat i plasticitat. Comparar les propostes de la psicoanàlisi, el conductisme i la teoria cognitiva de Piaget. Explicar la incidència de l'epigenètica i el paper de la zona de desenvolupament proper de Vygotsky.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si un infant no aprèn a parlar durant els primers anys de vida, perdrà per complet la capacitat de comunicar-se en el futur de forma irrecuperable? La psicologia del desenvolupament estudia com canvien i evolucionen les persones al llarg de la seva vida. Aquest procés abraça diferents dimensions interconnectades, sotmeses a influències biològiques i ambientals que s'expliquen mitjançant diversos marcs teòrics clàssics.

Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 3 ESQUEMA Estructura de la Psicologia del Desenvolupament Dominis del desenvolupament i conceptes temporals El canvi humà s'organitza en tres grans dominis: el desenvolupament biosocial, que comprèn el creixement físic, la salut, la genètica i les habilitats motores; el desenvolupament cognitiu, que analitza els processos mentals com la percepció, la memòria, el judici, la imaginació i el llenguatge; i el desenvolupament psicosocial, centrat en les emocions, les habilitats relacionals i la vinculació amb la família, els companys i la comunitat.

Per entendre el ritme d'aquests dominis, cal diferenciar el moment en què tenen lloc els canvis i la flexibilitat del cervell: Període crític: únic moment temporal en què pot ocórrer un succés o fita biològica. Si no es produeix en aquesta finestra, el desenvolupament s'altera de forma irreversible. Per exemple, la formació dels dits de les mans només és possible durant la novena setmana de gestació; una anomalia en aquesta fase genera malformacions congènites com la braquidactília o la simbraquidactília. Etapa de sensibilitat: interval en el qual és més probable i fàcil assolir una fita determinada, tot i que es pot aprendre o consolidar més endavant.

Un exemple clar és l'aprenentatge de la marxa o Dominis del desenvolupament Àmbits d'estudi de la persona Desenvolupament biosocial Bases físiques, motores i salut Desenvolupament cognitiu Processos mentals i llenguatge Desenvolupament psicosocial Emocions i context sociocultural Marcs teòrics clàssics Models explicatius del canvi Psicoanàlisi Freud i Erikson Conductisme Pàvlov, Skinner i Bandura Teoria cognitiva Piaget i processament informació Perspectiva sociocultural Vygotsky i ZDP Humanisme i Evolucionisme Maslow i Darwin Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 4 del llenguatge oral entre el primer i el tercer any de vida.

Plasticitat: capacitat que presenten els individus perquè els seus trets, habilitats i personalitat es modifiquin al llarg del temps segons les circumstàncies. COMPROVA-HO 2 Quina és la diferència principal entre un període crític i una etapa de sensibilitat? ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre un període crític amb una etapa de sensibilitat. Assumir que si un infant no parla als dos anys ja mai aprendrà llenguatge és un error: el llenguatge té una etapa de sensibilitat plàstica, mentre que les alteracions morfològiques com la simbraquidactília responen estrictament a períodes crítics embrionaris inflexibles.

Herència, ambient i epigenètica La configuració de cada individu depèn de mecanismes biològics i de la seva interacció amb l'entorn: Fenotip: trets observables i manifestacions físiques i conductuals d'una persona. Poligènic: tret o característica biològica que depèn de la influència simultània de múltiples gens. Multifactorial: procés o característica modulada conjuntament per factors genètics, biològics, psicològics i ambientals. Epigenètica: influència de l'ambient sobre l'activació o el bloqueig de l'expressió dels gens. Aquests canvis poden donar lloc a fenotips molt diferents sense alterar la seqüència de l'ADN subjacent.

Pel paper de les substàncies externes tòxiques durant l'embaràs (teratògens), vegeu «Els primers dos anys — Desenvolupament prenatal, maduració cerebral i habilitats biosocials (0-2 anys)». COMPROVA-HO 3 Com pot actuar l'epigenètica sobre el fenotip d'una persona? Teories clàssiques: psicoanàlisi i teories de l'aprenentatge La teoria psicoanalítica concep el desenvolupament a partir de forces internes inconscients. Sigmund Freud defensa que el desenvolupament es divideix en etapes psicosexuals en què el plaer es focalitza en zones erògenes concretes; els conflictes no superats es projecten en conductes desadaptades adultes (com la fixació oral).

Per la seva banda, Erik Erikson amplia aquest enfocament a tot el cicle vital i subratlla el pes sociocultural en vuit crisis que, si no es resolen, deixen dificultats en l'etapa adulta. Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 5 Taula de les etapes del desenvolupament segons Freud i Erikson. Franja d'edat Etapes psicosexuals (Freud) Crisis psicosocials (Erikson) 0-1 any (Lactància) Etapa oral (plaer bucal i alimentació) Confiança vs. desconfiança (seguretat sobre les necessitats bàsiques) 1-3 anys (Primera infància) Etapa anal (control d'esfínters) Autonomia vs.

vergonya i dubte (autosuficiència o inseguretat en les pròpies capacitats) 3-6 anys (Preescolar) Etapa fàlica (estimulació genital) Iniciativa vs. culpa (emprendre metes personals davant els límits) 6-11 anys (Escolar) Període de latència (calma pulsional i activitat social) Laboriositat vs. inferioritat (competència en habilitats socials i escolars) Adolescència Etapa genital (pulsions sexuals adultes) Identitat vs. confusió de rols Edat adulta Etapa genital Intimitat vs.

aïllament Davant la introspecció psicoanalítica, la teoria conductista prioritza l'estudi científic de la conducta observable i els canvis acumulatius mitjançant el condicionament: Condicionament clàssic (Pàvlov): aprenentatge basat en associar un estímul neutre a un estímul significatiu. Amb la repetició, l'estímul neutre produeix per si mateix la resposta reflexa (com la salivació del gos davant un so o el somriure del nadó en associar la presència dels pares a l'alimentació). Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 6 Condicionament operant (Skinner): procés d'aprenentatge mediat per les conseqüències dels actes.

Mitjançant el reforçament, les respostes seguides de premis augmenten la probabilitat de repetir-se, mentre que els càstigs la redueixen. Teoria de l'aprenentatge social (Bandura): planteja que els individus incorporen conductes noves sense necessitat d'experimentar reforç directe, a través del modelatge o aprenentatge vicari (observant i imitant les accions dels altres). COMPROVA-HO 4 Què diferencia el condicionament operant de l'aprenentatge vicari de Bandura? Perspectives cognitives, contextuals, humanistes i evolutives La teoria cognitiva de Jean Piaget sosté que el pensament estructura les nostres creences i comportaments.

El creixement intel·lectual és una recerca activa d'equilibri cognitiu: quan una experiència contradiu les estructures prèvies es genera un desequilibri, el qual es resol mitjançant l'assimilació (encaixar la nova informació en esquemes vells) o l'acomodació (reestructurar les idees prèvies perquè coincideixin amb la realitat, motor del salt intel·lectual). Taula dels quatre períodes del desenvolupament cognitiu segons Jean Piaget. Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 7 Període de Piaget Edat Trets de pensament Fites destacades Sensoriomotor 0-2 anys Intel·ligència pràctica basada en sentits i accions motores sense conceptualització abstracta.

Permanència de l'objecte i representació mental bàsica de les accions. Preoperacional 2-6 anys Pensament simbòlic i màgic condicionat per l'egocentrisme intel·lectual. Llenguatge ric i joc d'imaginació. Operacional concret 6-11 anys Raonament lògic i reflexiu limitat a elements reals i tangibles directament experimentats. Conservació, classificació sistemàtica i càlculs senzills. Operacional formal >12 anys Capacitat per formular hipòtesis, deduïr lògicament i pensar sobre conceptes abstractes. Interès per la moral, la política, l'ètica i qüestions socials.

La perspectiva del processament de la informació compara la ment humana amb un ordinador, desglossant com es capta la dada (input), com es codifica i reté en memòria, i com es genera una acció de resposta (output). La teoria sociocultural de Lev Vygotsky concep el coneixement com una construcció col·lectiva. A través de la participació guiada, els adults i companys experts orienten els aprenents. Aquesta interacció és òptima a la zona de desenvolupament proper (ZDP), que comprèn el conjunt d'habilitats que l'infant encara no pot executar de manera autònoma però que és capaç de resoldre amb ajut extern.

Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 8 Esquema piramidal de la jerarquia de necessitats d'Abraham Maslow. Finalment, dos models amplien la mirada del desenvolupament: Teoria humanista (Maslow): assumeix la bondat inherent i la recerca d'autorealització de tots els humans. Organitza les motivacions universals en una piràmide jeràrquica en què cal cobrir primer els nivells basals (fisiologia i seguretat) abans d'activar les necessitats superiors (afiliació, estima i autorealització). Teoria evolutiva (fonamentada en Darwin): defensa que els impulsos humans bàsics són la supervivència i la reproducció.

Mitjançant l'adaptació selectiva, s'han consolidat gens, emocions i predisposicions conductuals que optimitzen l'ajust al medi de generació en generació. COMPROVA-HO 5 Quina relació estableix Vygotsky entre la participació guiada i la zona de desenvolupament proper? Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 9 IDEES CLAU El desenvolupament humà s'estudia en tres dominis interrelacionats: biosocial, cognitiu i psicosocial. El període crític és una finestra temporal rígida i irreversible (com la novena setmana gestacional per als dits), mentre que l'etapa de sensibilitat és flexible gràcies a la plasticitat.

L'epigenètica estudia com les condicions ambientals regulen l'expressió dels gens i modifiquen el fenotip. Freud i Erikson proposen models d'etapes psicoanalítiques, contraposats a les lleis d'associació i reforç del conductisme (Pàvlov, Skinner, Bandura). Piaget explica l'evolució cognitiva per assimilació i acomodació, mentre que Vygotsky destaca la participació guiada dins la zona de desenvolupament proper. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. Què diferencia l'assimilació de l'acomodació segons la teoria cognitiva de Piaget? 7. A quina crisi psicosocial d'Erikson s'enfronta un infant de 2 anys i quin resultat en depèn? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8.

Un defecte en la novena setmana de gestació que impedeix la formació dels dits il·lustra un: 9. Un infant que aprèn a compartir joguines en veure com el seu germà és elogiat per fer-ho evidencia: 10. La distància entre el que un aprenent pot fer sol i el que resol amb suport s'anomena: 11. Quin nivell de la piràmide de Maslow cal satisfer de manera immediata abans de buscar seguretat?

Mecanisme exclusivament epigenètic a) Efecte d'etapa de sensibilitat b) Període crític embrionari c) Fenomen de plasticitat neural d) Condicionament clàssic reflex a) Condicionament operant aversiu b) Modelatge o aprenentatge vicari c) Acomodació cognitiva pura d) Zona de desenvolupament proper a) Adaptació selectiva b) Equilibri cognitiu c) Assimilació d'estructures d) Necessitats d'estima a) Autorealització b) Necessitats fisiològiques c) Amor i pertinença d) Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 10 2 Desenvolupament prenatal, maduració cerebral i habilitats biosocials (0-2 anys) EN ACABAR SABRÀS Distingir l'efecte dels teratògens i les característiques clíniques de la prematuritat.

Analitzar la dinàmica d'exuberància i poda sinàptica en l'adaptació del cervell. Diferenciar les funcions cerebrals expectants i dependents de l'experiència. Identificar la seqüència cronològica de les fites motrius gruixudes i fines entre 0 i 2 anys. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Per què tenir un cervell amb moltes més ramificacions neuronals no garanteix una major capacitat cognitiva en un infant? Els primers dos anys de vida representen una etapa de transformació biològica accelerada en què les bases genètiques interactuen de manera constant amb l'entorn físic i relacional.

Els primers dos anys 2 Desenvolupament prenatal, maduració cerebral i habilitats biosocials (0-2 anys) 3 Desenvolupament cognitiu, memòria i adquisició del llenguatge (0-2 anys) 4 Desenvolupament psicosocial: emocions, vincle afectiu i patrons de criança (0-2 anys) Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 11 ESQUEMA Organització del desenvolupament biosocial primerenc (0-2 anys) Desenvolupament prenatal, riscos teratògens i prematuritat Durant el període intrauterí, el futur desenvolupament de l'infant es troba sotmès a la influència d'elements ambientals que poden alterar greument la seva formació.

DEFINICIÓ Un teratògen és qualsevol substància o factor ambiental (com ara virus, bacteris, productes farmacològics o compostos tòxics) que perjudica el desenvolupament prenatal i té la capacitat d'induir malformacions congènites o fins i tot provocar la mort. L'exposició a aquests elements adversos sovint desencadena un part abans d'hora. Es defineix formalment com a nadó prematur aquell que neix abans de les 38 setmanes de gestació.

Aquests infants acostumen a néixer amb un pes significativament baix i poden presentar múltiples complicacions en la seva evolució posterior: Desfasament maduratiu: solen trigar més temps a aconseguir fites primerenques com ara somriure, subjectar el biberó, començar a caminar o produir les primeres formes de comunicació. Afectació neurocognitiva: presenten una major incidència de dificultats sensorials (visuals i auditives), dèficits cognitius globals, menor volum de massa cerebral i coeficients intel·lectuals inferiors.

Patrons conductuals i atencionals: registren una taxa més elevada de plor, menor capacitat de concentració, episodis de desobediència i retards en l'adquisició del llenguatge expressiu i receptiu. COMPROVA-HO 13 Quina és la definició temporal exacta de prematuritat i quin impacte estructural té en l'encèfal?

Gestació i part Teratògens i prematuritat Neurodesenvolupament Exuberància, poda i vulnerabilitat a l'estrès Sistema sensitiu dinàmic Evolució de sentits cap a la connexió social Habilitats motrius Progrés de motricitat gruixuda i fina Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 12 Neurobiologia primerenca: creixement, selecció sinàptica i estrès Després del part, l'encèfal infantil experimenta una reorganització massiva orientada a adaptar-se al món exterior. Durant els primers vint-i-quatre mesos té lloc l'exuberància passatgera, una multiplicació sobtada i massiva de les ramificacions dendrítiques.

Aquesta densitat permet una xarxa interconnectada enorme entre milers de milions de neurones. Immediatament després, actua la poda neuronal o sinàptica: aquelles connexions interneuronals que no s'utilitzen s'atrofien i s'eliminen. Lluny de ser una pèrdua, aquest procés allibera espai cerebral i optimitza el processament, evitant que connexions redundants o ineficaces impedeixin circuits més funcionals. ERROR FREQÜENT Creure que com més connexions neuronals tingui un cervell, més intel·ligent serà. La poda és indispensable: sense ella, l'excés de branques dendrítiques impedeix un funcionament eficient.

Això s'observa en la síndrome de l'X fràgil, on la manca de poda manté les dendrites massa llargues i denses, dificultant greument el pensament. El cervell pot patir alteracions tant per dèficit com per excés en aquest procés: Defecte de poda: la manca d'eliminació dendrítica causa saturació comunicativa interneuronal i discapacitat intel·lectual, com passa en l'esmentada síndrome de l'X fràgil. Poda excessiva: si el nadó pateix una absència greu d'estimulació ambiental, es destrueixen vies sinàptiques necessàries, fet que provoca una marcada disminució de l'activitat cerebral i atròfia.

En funció del paper que hi juga l'ambient, distingim dues tipologies de desenvolupament cerebral: Tipus de funció cerebral Requisit ambiental Finalitat madurativa Expectants de l'experiència Estímuls bàsics i universals comuns a tota l'espècie humana (llum, veus, contacte físic). Imprescindibles perquè el cervell maduri de forma estàndard. Dependents de l'experiència Vivències particulars, circumstàncies familiars i trets culturals concrets. Configuren habilitats úniques que varien segons la cultura i l'entorn individual. D'altra banda, el sistema nerviós és extremadament sensible a les experiències traumàtiques durant el primer semestre de vida.

Un excés hormonal continuat d'estrès produeix danys funcionals permanents: si manté un nivell massa elevat indueix hipervigilància crònica, mentre que una caiguda o inhibició permanent desencadena apatia generalitzada. Una manifestació extrema de perill físic és la síndrome del nadó sacsejat. Aquest maltractament es produeix quan un adult agita violentament el nadó perquè pari de plorar. El moviment brusc provoca la ruptura dels fràgils vasos sanguinis cranials i el trencament de connexions neuronals, constituint un traumatisme cranioencefàlic greu que pot resultar letal o deixar seqüeles neurològiques permanents.

Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 13 COMPROVA-HO 14 Quina conseqüència biològica comporta una estimulació deficient durant els primers mesos? Evolució del sistema sensitiu dinàmic El sistema sensitiu dinàmic està format per sentits immadurs en el naixement però summament sensibles. Aquest disseny té dues metes clares: facilitar la interacció social amb els cuidadors i proporcionar benestar i comoditat. Sentit Estat en néixer Evolució durant els primers dos anys Oïda Força aguda des del part. Als 4 mesos madura l'escorça del llenguatge i atenen les veus; progressivament distingeixen patrons sonors i síl·labes sense comprendre el significat de les paraules.

Vista Agudesa molt pobra; només enfoquen a una distància d'entre 10 i 75 cm. Als 2 mesos miren cares i somriuen; als 3 mesos fixen detalls de colors, patrons i adquireixen la visió binocular (coordinació ocular per fusionar dues imatges en una). Gust i olfacte Ben desenvolupats i aguts en néixer. S'adapten amb rapidesa a les preferències de l'entorn social i reconforten durant l'alletament. Tacte i dolor Tacte molt accentuat i amb gran poder assossegador. El dolor genera debat sobre el seu moment d'aparició inicial, però és erroni suposar que no en senten o que ho fan idènticament a un adult. COMPROVA-HO 15 Quan s'adquireix la visió binocular i en què consisteix funcionalment?

Fites de la motricitat gruixuda i fina El domini psicomotor avança des de reflexos involuntaris inicials cap a accions voluntàries complexes. La conquesta de la marxa i la manipulació depèn de tres elements primordials: la força muscular, la maduració progressiva de l'escorça motora i la pràctica constant. Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 14 Tipus de motricitat Definició Edat aproximada Fita psicomotriu assolida Motricitat gruixuda (Coordinació de grans grups musculars per a moviments amplis; el sobrepès pot retardar-la) Desplaçament corporal general i postura 3 - 4 mesos Asseure's amb el cap ben ferm i sostingut.

6 - 7 mesos Asseure's de manera autònoma sense cap recolzament. 9 - 10 mesos Fer tracció per posar-se dret agafant-se a objectes. 12 - 14 mesos Mantenir-se dempeus sense rebre ajut extern. 13 - 15 mesos Caminar amb pas ferm i bona autonomia (als 15-17 m camina enrere; als 18-20 m corre; als 26-29 m bota). Motricitat fina (Coordinació d'àrees corporals molt delimitades per a moviments menuts i precisos) Manipulació instrumental i control manual 0 - 2 mesos Reflex prensil actiu i moviments d'agitació dels braços cap a estímuls visuals. 3 - 4 mesos Tocar superfícies o objectes sense arribar a agafar-los (manca de coordinació oculomanual).

6 - 9 mesos Agafar i mantenir objectes de mida intermèdia (sostenir el biberó). 9 - 24 mesos Moviment de pinça consolidat (ús dels dits índex i polze per manipular estris i elements petits). Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 15 IDEES CLAU Un nadó es considera prematur si neix abans de les 38 setmanes de gestació, fet relacionat sovint amb teràtogens. L'exuberància passatgera genera una sobreabundància de dendrites que posteriorment la poda neuronal racionalitza per optimitzar circuits. L'alteració de la poda genera problemes severs: la manca de poda sinàptica causa discapacitat intel·lectual (com a l'X fràgil) i la poda excessiva produeix atròfia cerebral.

Els sentits busquen la vinculació social i el confort; la vista inicial és molt pobra (10-75 cm) i assoleix visió binocular cap als 3 mesos. El desenvolupament motor requereix força muscular, maduració de l'escorça motora i pràctica: caminar s'assoleix cap als 13-15 mesos i la pinça fina es desplega entre els 9 i els 24 mesos. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Quina diferència funcional existeix entre les capacitats cerebrals expectants de l'experiència i les dependents de l'experiència? 17. Per quina raó mecànica i biològica la síndrome del nadó sacsejat és tan destructiva? 18. A quina edat s'aconsegueix habitualment la sedestació sense suport i la marxa autònoma?

ELS PRIMERS DOS ANYS 3 Desenvolupament cognitiu, memòria i adquisició del llenguatge (0-2 anys) EN ACABAR SABRÀS Distingir les sis subetapes sensoriomotrius piagetianes i la seva evolució en reaccions circulars. Explicar el concepte d'affordances i la seva demostració mitjançant el precipici visual. Descriure la cronologia del desenvolupament del llenguatge entre els 0 i els 24 mesos. Comparar els models teòrics conductista, de pragmàtica social i innatista sobre el llenguatge. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Com pot un nadó saber que una joguina continua existint si la tapem completament amb una manta?

L'estadi sensoriomotor segons Piaget La intel·ligència sensoriomotriu defineix la manera com els infants d'entre 0 i 2 anys processen el món que els envolta: aprenen combinant les experiències sensorials amb les capacitats motrius en desenvolupament (vegeu «Els primers dos anys — Desenvolupament prenatal, maduració cerebral i Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 16 habilitats biosocials (0-2 anys)»). Aquest període es divideix en sis subetapes agrupades en tres tipus de reaccions circulars.

DEFINICIÓ Les reaccions circulars són patrons de conducta en què l'infant descobreix per atzar un resultat que li resulta agradable o interessant i el repeteix de forma continuada, creant un bucle d'aprenentatge actiu. Grup de reaccions Subetapa Edat aproximada Focus i fites clau Primàries (centrades en el propi cos) 1. Reflexos 0 - 1 mesos Exercici de reflexos innats com la succió, la prensió, la mirada i l'escolta. 2. Primeres adaptacions adquirides 1 - 4 mesos Coordinació de reflexos; succionar el xumet de forma diferent al mugró o agafar el biberó per beure. Secundàries (centrades en persones i objectes) 3.

Perllongar esdeveniments interessants 4 - 8 mesos Respostes cap a l'entorn; picar de mans quan la mare canta una cançó per mantenir l'estímul. 4. Noves adaptacions i anticipacions 8 - 12 mesos Conducta deliberada dirigida a una meta; coordinació d'accions per assolir un fi i demanar ajut. Terciàries (experimentació activa i pensament) 5. Nous mitjans per experimentació activa 12 - 18 mesos El «petit científic»: transició d'acció a pensament; provar accions noves com llançar un ninot al vàter. 6. Nous mitjans per combinacions mentals 18 - 24 mesos Transició de pensament a acció: anticipar conseqüències sense actuar, simulació simbòlica i imitació diferida.

PROCÉS Transició cognitiva a l'estadi sensoriomotor 1 Reflexos i cos Reaccions primàries orientades al propi cos (0-4 mesos). 2 Món extern Reaccions secundàries cap a objectes i persones (4-12 mesos). 3 Acció a pensament Petit científic i exploració activa física (12-18 mesos). 4 Pensament a acció Combinacions mentals, simulació i representació interna (18-24 mesos). La transició entre les reaccions circulars primàries, secundàries i terciàries reflecteix l'evolució des d'un subjecte dominat per les respostes corporals fins a un individu capaç de generar idees abans d'executar conductes físiques.

A la subetapa 6, la capacitat de simulació permet accions de ficció Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 17 (com fer veure que menja amb un plat buit), mentre que la imitació diferida capacita l'infant per reproduir conductes presenciades hores o dies abans. Intencionalitat i permanència de l'objecte Durant la subetapa 4 (8-12 mesos), la maduració neurològica possibilita la conducta dirigida a una meta. Els nadons actuen amb un propòsit clar perquè entenen la relació causa-efecte, posseeixen memòria sobre accions executades amb anterioritat i comencen a interpretar les intencions de les altres persones (per exemple, agafar les mans de l'adult perquè torni a aplaudir).

Lligada a aquesta intencionalitat sorgeix la permanència de l'objecte: la constatació cognitiva que els elements de l'entorn continuen existint encara que no es puguin percebre pels sentits (veure, tocar, escoltar o olorar). Segons la teoria piagetiana, aquesta fita s'assoleix cap als 8 mesos. ERROR FREQÜENT Un error molt habitual a l'examen és afirmar que la permanència de l'objecte sorgeix de manera sobtada o exclusivament innata als 8 mesos. Recerques posteriors destaquen que els nadons més petits sovint comprenen que l'objecte amagat continua allà, però no el busquen físicament a causa de la seva immaduresa motriu (manca de coordinació ull-mà i coordinació reflexa prèvia).

COMPROVA-HO 20 Quina diferència fonamental hi ha entre la resolució de problemes a la subetapa 5 i a la subetapa 6 sensoriomotriu? Percepció i funcionalitats (affordances) Els infants no reben estímuls sensorials passius, sinó que detecten funcionalitats o affordances: oportunitats de percepció i interacció que els ofereix cada objecte, lloc o persona de l'entorn. L'aprofitament d'aquestes oportunitats depèn de l'experiència física prèvia i de la maduració biològica.

Per investigar la percepció de profunditat i risc, Eleanor Gibson i Richard Walk van dissenyar el famós procediment del precipici visual, una superfície de vidre que crea una il·lusió òptica de desnivell: Nadons de 6 mesos: Gategen sense vacil·lar sobre la caiguda aparent; encara no han integrat la percepció de perill associada al desnivell. Nadons de 10 mesos: Es neguen a creuar i eviten el buit fictici gràcies a l'experiència adquirida arrossegant-se i caient. Aquesta interpretació de l'entorn es complementa amb dues predisposicions primerenques: Percepció dinàmica: Gran fascinació pels objectes en moviment i els canvis visuals, fet que impulsa l'exercici motriu.

Els nadons petits intenten atrapar objectes ràpids, mentre que els més grans aprenen per experiència a dirigir-se cap als més lents, en tant que són més fàcils d'agafar. 1 Preferència per les persones: Atracció innata cap a les figures humanes, de qui esperen atencions, aliment i caliu afectiu. Cap als 3 mesos i mig ja associen emocions i expressions amb els seus cuidadors habituals, capacitat que es generalitza a desconeguts al voltant dels 7 mesos. 2 Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 18 COMPROVA-HO 21 Per què un nadó de 10 mesos s'atura davant del precipici visual mentre un de 6 mesos avança?

Processament de la informació i memòria La dificultat dels nadons per recordar esdeveniments dels primers mesos prové de la necessitat de maduració cerebral i pràctica directa. L'evocació es consolida quan la motivació és alta, quan hi ha repetició i quan el record s'activa en el mateix context físic on es va produir la vivència. Dimensió Memòria implícita Memòria explícita Característiques Emmagatzema hàbits i respostes automàtiques que queden latents fins que un estímul ambiental concret les desencadena. Records que es poden recuperar voluntàriament i a demanda; predominantment de naturalesa verbal.

Inici i maduració Present des del naixement i plenament operativa en els primers mesos de vida. Emergeix entre els 6 i 12 mesos, però no funciona amb eficàcia òptima fins als 5-6 anys per la maduració gradual de l'hipocamp. D'acord amb la perspectiva del processament de la informació, l'avenç de la memòria durant la lactància és l'eix que impulsa la velocitat de processament, l'atenció i el pensament general. Desenvolupament i etapes del llenguatge (0-24 mesos) L'adquisició lingüística segueix una seqüència estructurada al llarg dels dos primers anys de vida: 0 mesos: Comunicació reflexa mitjançant el plor, moviments i expressions facials bàsiques.

2 mesos: Emetre sons amb intenció significativa: gemecs, murmuris, rialles i crits. 3 a 6 mesos: Exploració de sons vocals, xiscles i grunyits. 6 a 10 mesos: Balboteig amb combinacions repetitives de consonants i vocals (ex. «ba-ba-ba»). 10 a 12 mesos: Comprensió de mots senzills, ús de gestos per senyalar (primeres senyes) i imitació de patrons d'entonació. 12 mesos: Aparició de les primeres paraules reconeixibles. 12 a 18 mesos: Fase de les holofrases (paraules úniques utilitzades per expressar idees completes, com ara dir «aigua» per demanar beure) i creixement pausat fins a unes 50 paraules.

18 mesos: Irrupció verbal o explosió de vocabulari, aprenent 3 o més paraules al dia (tot i que alguns nens sans encara no parlen). 21 a 24 mesos: Construcció de frases de dues paraules (parla telegràfica) i, finalment, combinacions de múltiples paraules. L'ús del llenguatge dirigit als infants (o «maternès»), amb entonacions agudes i frases curtes, afavoreix i accelera aquesta progressió. Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 19 COMPROVA-HO 22 Què és una holofrase i en quina franja temporal del desenvolupament s'acostuma a produir?

Models teòrics sobre l'adquisició lingüística Existeixen tres enfocaments teòrics principals per explicar com s'aprèn a parlar durant els primers anys: ESQUEMA Models d'adquisició del llenguatge Model teòric Postulat bàsic Mecanisme clau 1. Conductisme (B. F. Skinner) Els infants aprenen el llenguatge per reforç extern i condicionament operant. L'associació, l'exposició a les converses dels pares i la repetició modelen les conductes verbals correctes mitjançant reforçadors socials (somriures, atenció). 2. Pragmàtica social El motor del llenguatge és la necessitat humana de connexió i comunicació social. L'aprenentatge és intrínsecament relacional.

La interacció emocional prima sobre les paraules; els recursos tecnològics com els vídeos només ensenyen vocabulari si hi ha adults implicats de forma activa. 3. Innatista (Noam Chomsky) La parla és una facultat biològica genèticament programada en l'espècie humana. L'ésser humà neix amb un dispositiu cerebral d'adquisició del llenguatge que conté una gramàtica universal, fent que els nens s'ensenyin a si mateixos i expressin regles gramaticals bàsiques de manera espontània. Conductisme (Skinner) Reforç positiu i repetició externa. Pragmàtica social Impuls d'interacció i comunicació humana. Innatista (Chomsky) Mecanisme cerebral i gramàtica universal.

Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 20 IDEES CLAU L'estadi sensoriomotor avança des de reflexos corporals simples fins a la representació mental reflexiva mitjançant les reaccions circulars. La permanència de l'objecte s'estableix cap als 8 mesos, tot i que abans pot estar emmascarada per la immaduresa motriu de l'infant. L'experiment del precipici visual demostra que la percepció de les affordances depèn de l'experiència dinàmica i el moviment corporal. La memòria implícita opera des del naixement, mentre que l'explícita depèn de la maduració progressiva de l'hipocamp durant la infància.

El llenguatge evoluciona del balboteig i les holofrases cap a una explosió de vocabulari als 18 mesos, explicat per teories conductistes, socials i innatistes. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 23. Què implica assolir la permanència de l'objecte a l'estadi sensoriomotor? 24. Per quina raó la memòria explícita no arriba al seu funcionament òptim fins als 5-6 anys? 25. Com descriu Noam Chomsky l'adquisició lingüística infantil? ELS PRIMERS DOS ANYS 4 Desenvolupament psicosocial: emocions, vincle afectiu i patrons de criança (0-2 anys) EN ACABAR SABRÀS Distingir la cronologia emocional bàsica i el valor adaptatiu de l'enuig respecte de la tristesa.

Explicar com la prova del mirall evidencia la consciència del 'jo' cap als 18 mesos. Comparar les concepcions del vincle segons els models psicoanalític, conductual, cognitiu i sociocultural. Identificar els quatre patrons d'aferrament infantil segons els indicadors de la Situació Estranya. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 26 Per què un nadó d'un any comença a plorar desconsoladament quan la seva mare marxa, mentre que amb tres mesos acceptava els braços de tothom? Desenvolupament emocional primerenc Durant els dos primers anys de vida, les respostes afectives experimenten una transformació profunda impulsada per la maduració del sistema nerviós.

En néixer, els nadons manifesten principalment consol, plor i reactivitat bàsica davant de l'estat corporal. A mesura que madura l'escorça cerebral, emergeixen Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 21 conductes comunicatives dirigides cap als altres: el somriure social apareix al voltant de les 6 setmanes en resposta al rostre humà, mentre que els nadons prematurs solen trigar més a mostrar-lo a causa del ritme de desenvolupament biològic. Cap als 3 mesos sorgeixen la rialla i la curiositat oberta pel medi. Entre els 4 i els 8 mesos, les reaccions s'especifiquen clarament.

Davant de la frustració d'un desig o d'un moviment impedit, sorgeix l'enuig com una resposta activa d'afrontament que ajuda a canalitzar l'estrès. ERROR FREQÜENT Confondre l'enuig primerenc amb un patró patològic o desadaptatiu. L'enuig infantil actua com una reacció sana que mobilitza l'energia per vèncer un obstacle. En contrast, la tristesa infantil passiva reflecteix desaferrament emocional i genera un increment sostingut de l'hormona cortisol, la qual cosa pot afectar la salut cerebral si l'estrès esdevé excessiu.

A partir dels 8 mesos, associades a la maduració de l'hipocamp i a la consolidació de la memòria, apareixen pors socials clarament definides: Por cap als desconeguts: malestar o plor sobtat davant de cares poc familiars o aproximacions imprevistes. Ansietat per separació: manifestació d'aflicció o enuig quan la figura cuidadora s'allunya física o visualment. Aquesta conducta és un indicador normatiu i saludable entre els 12 i 24 mesos, i només es considera un trastorn si es perllonga més enllà dels 3 anys. Por a estímuls imprevistos: sobresalts o temors causats per sorolls forts o canvis bruscos de l'entorn visual cap als 12 mesos.

COMPROVA-HO 27 Quina és la diferència funcional principal entre la resposta d'enuig i la de tristesa en un nadó de sis mesos? Emergència del 'jo', emocions socials i bondat d'ajustament La consciència de si mateix consisteix en la noció que el propi cos, la ment i l'activitat conformen una entitat singular i separada de la resta de persones. Aquesta fita es consolida cap als 18 mesos, coincidint amb la capacitat motriu de caminar i amb el desplegament de la consciència social. Per mesurar aquesta conquesta cognitiva, s'empra el clàssic experiment del mirall creat per Michael Lewis i Jeanne Brooks.

Els investigadors apliquen una marca visual innòcua sobre el cos del nadó sense que se n'adoni i el situen davant del reflex. Si el nen disposa de consciència del 'jo', no tractarà la imatge reflectida com un altre infant: portarà la mà cap a la marca del seu propi cos per tocar-la o retirar-la. DEFINICIÓ La bondat d'ajustament descriu el grau d'harmonia i adaptació entre el temperament innat del nadó i les respostes, expectatives i conductes de criança que implementen els seus cuidadors. Un ajust adequat facilita interaccions fluides i estables sense forçar els trets biològics de l'infant.

Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 22 Gràcies a aquesta autoconsciència incipient, s'activen emocions secundàries o complexes com l'orgull, la vergonya, la culpa, l'enveja, el fàstic i la indignació, totes elles supeditades a la interiorització progressiva de pautes socials. COMPROVA-HO 28 Com demostra un infant la consciència de si mateix durant la prova del mirall?

Perspectives teòriques sobre el vincle infantil Diversos paradigmes han analitzat com es configuren els lligams socioafectius inicials: Teoria psicoanalítica: Sigmund Freud va establir l'etapa oral (0-1 any), centrada en la succió i l'alimentació, seguida de l'etapa anal (1-3 anys), focalitzada en el control dels esfínters. En paral·lel, Erik Erikson va formular les primeres crisis vitals: la confiança versus desconfiança (0-1 any), on el nadó aprèn si el seu món és segur segons la constància dels cuidats bàsics; i l'autonomia versus vergonya i dubte (1-3 anys), on la voluntat sobre el cos i l'espai pot generar seguretat o sentiments d'inadequació en funció de les respostes familiars.

Perspectives conductuals: Els patrons afectius i el temperament expressat es modelen a través de reforços i càstigs contingents que els adults apliquen a les accions infantils espontànies, així com per mitjà de l'aprenentatge observacional o vicari descrit pel modelatge. Model cognitiu: Les interaccions repetides generen models de treball interns. Són marcs de referència o esquemes cognitius que contenen expectatives i records sobre la disponibilitat emocional dels altres. Encara que tenen una influència perllongada durant l'edat adulta, conserven plasticitat cognitiva i poden reestructurar-se davant de nous vincles.

Model sociocultural: Cada comunitat articula les seves pràctiques mitjançant una etnoteoria, un conjunt de creences, normes i valors culturals compartits que determinen la criança habitual sense que les famílies en siguin plenament conscients de la seva naturalesa cultural. Pràctica d'etnoteoria Pautes de criança Efectes habituals en el desenvolupament Proximitat física Contacte corporal continuat, portatge i cohabitació estreta. Nens més obedients, vinculats a la cooperació grupal, amb una consciència de si mateixos menys individualista. Criança distant Espai autònom per menjar, jugar i dormir; comunicació cara a cara.

Infants amb un reconeixement individual primerenc, independents i menys obedients davant de mandats externs. COMPROVA-HO 29 Quina diferència fonamental s'observa en l'autonomia infantil segons l'etnoteoria de proximitat física o distant? Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 23 La teoria de l'aferrament i la seva avaluació L'aferrament és el vincle emocional perdurable que s'estableix entre el nadó i els seus cuidadors principals. Conceptualitzat per John Bowlby i aprofundit experimentalment per Mary Ainsworth, comença a configurar-se des dels primers mesos i es consolida durant el primer any.

Aquesta relació no només guia les conductes primerenques de cerca de proximitat física i visual, sinó que influeix decisivament en el desenvolupament del cervell i en els vincles afectius posteriors de la vida adulta. PROCÉS Fases en l'evolució del vincle afectiu (0-2 anys) 1 Preaferrament 0 a 6 setmanes: el nadó crida l'atenció amb el plor i moviments. 2 Aferrament en progrés 6 setmanes a 8 mesos: cerca interacció activa amb el somriure. 3 Aferrament segur clàssic 8 mesos a 2 anys: ansietat per separació i base segura exploratòria.

Esquema de les fases inicials de l'aferrament fins als 8 mesos Taula de la fase d'aferrament segur clàssic entre 8 mesos i 2 anys Per analitzar empíricament la qualitat d'aquesta relació, Ainsworth va desenvolupar el protocol de la Situació Estranya. Consisteix en una situació de laboratori estructurada en 8 episodis successius de 3 minuts cadascun, on el nadó i la figura cuidadora interactuen en una sala de joc mentre una persona desconeguda entra i surt, provocant moments d'allunyament i retrobament.

Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 24 Els observadors analitzen principalment tres eixos conductuals: la capacitat de l'infant per explorar la sala mitjançant el joc, la reacció immediata davant la sortida del progenitor i, sobretot, el comportament en el moment del retrobament. Classificació dels quatre estils d'aferrament observats en la infància A partir d'aquestes reaccions, la Situació Estranya distingeix quatre categories principals d'organització del vincle: Patró Tipus Conducta d'exploració Reacció a la separació Reacció al retrobament A Insegur evasiu Juga de manera independent sense buscar contacte. Poc malestar aparent o indiferència.

Evita la figura cuidadora, no en busca la proximitat o manté el distanciament. B Segur Explora activament fent servir el cuidador com a base segura. Mostra que enyora la figura de referència o expressa aflicció. Saluda amb alegria, accepta el consol, busca el contacte i reprèn el joc. C Insegur ambivalent / resistent Inseguretat alta; roman aferrat al cuidador sense explorar. Angoixa intensa, plor inconsolable o por manifesta. Busca el contacte però expressa rebuig, enuig o resistència al consol. D Desorganitzat Comportament desorientat, contradictori o confús. Respostes erràtiques, conductes d'immobilització o congelació corporal.

Passa de voler abraçar el cuidador a mirar al buit, plorar sobtadament o autolesionar-se. Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 25 Els infants que desenvolupen un patró d'aferrament segur manifesten més competències comunicatives durant l'etapa preescolar, obtenen millors resultats d'adaptació en l'edat escolar i mostren una major probabilitat de ser pares sensibles i afectuosos en l'etapa adulta. COMPROVA-HO 30 Quin és el moment clau de la Situació Estranya que permet distingir clarament els patrons segur, evasiu i ambivalent?

IDEES CLAU El somriure social apareix cap a les 6 setmanes per la maduració cortical, mentre que l'ansietat per separació és normativa entre els 12 i els 24 mesos. L'enuig és una resposta activa i saludable a la frustració, a diferència de la tristesa que s'associa a desaferrament i a increments de cortisol. La consciència de si mateix s'adquireix cap als 18 mesos i es comprova empíricament mitjançant la prova de la marca al mirall. La bondat d'ajustament valora la concordança entre el temperament biològic de l'infant i la pauta de resposta parental.

La Situació Estranya mesura l'aferrament mitjançant 8 episodis de 3 minuts, diferenciant els patrons segur (B), evasiu (A), ambivalent (C) i desorganitzat (D). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 31. A quina edat es considera que l'ansietat per separació deixa de ser un tret normatiu i pot esdevenir un trastorn emocional? 32. Què expressen els models de treball interns segons el marc cognitiu del vincle? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 33. A partir de quin llindar temporal un part es defineix estrictament com a prematur? 34. Quin defecte neurobiològic és característic de la síndrome de l'X fràgil?

Abans de les 40 setmanes a) Abans de les 32 setmanes b) Abans de les 35 setmanes c) Abans de les 38 setmanes d) Absència d'exuberància passatgera inicial a) Pèrdua massiva primerenca de vasos sanguinis b) Incapacitat d'eliminar dendrites excedents c) Poda sinàptica excessiva per hipoestimulació d) Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 26 35. Quan apareix la visió binocular en el desenvolupament infantil? 36. En quin període cronològic es desenvolupa el moviment de pinça fina digital? 37. Segons Piaget, a quina subetapa sensoriomotriu apareix la conducta dirigida a una meta? 38. Com reaccionen els nadons de 10 mesos davant el precipici visual de Gibson i Walk? 39.

A quina edat aproximada té lloc la irrupció verbal o explosió de vocabulari? 40. Quin corrent defensa que el llenguatge s'adquireix primàriament per associació i reforç positiu? 41. Quin canvi biològic permet principalment l'aparició del somriure social cap a les sis setmanes? 42. Què avalua de forma específica la prova del mirall de Lewis i Brooks cap als 18 mesos? 43. Quin comportament defineix l'aferrament insegur evasiu en el moment del retrobament a la Situació Estranya?

Als 15 dies a) Cap als 3 mesos b) Durant el part c) Als 9 mesos d) Entre els 0 i 2 mesos a) Entre els 6 i 7 mesos b) Entre els 3 i 4 mesos c) Entre els 9 i 24 mesos d) Subetapa 4 a) Subetapa 2 b) Subetapa 5 c) Subetapa 6 d) Només avancen si els crida un desconegut a) L'eviten per la seva experiència motriu b) Avancen ràpidament sense notar cap desnivell c) Ploren de manera reflexa immediatament d) Als 24 mesos a) Als 6 mesos b) Als 18 mesos c) Als 12 mesos d) El model innatista de Chomsky a) L'enfocament conductista de Skinner b) La perspectiva de la pragmàtica social c) La teoria de la gramàtica universal d) La mielinització del sistema perifèric a) El tancament de les fontanel·les cranials b) El desenvolupament de l'oïda interna c) La maduració de l'escorça cerebral d) L'agudesa visual de profunditat a) La capacitat d'imitació diferida b) La persistència motriu de pinça c) La consciència de si mateix d) Quedar-se completament immobilitzat al terra a) Buscar el contacte físic immediat b) Evitar el cuidador o mostrar indiferència c) Plorar i copejar el progenitor d) Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 27 44.

Quina pràctica de criança fomenta de manera característica una etnoteoria de proximitat física? Estimular l'ús primerenc de paraules a) El contacte corporal permanent i portatge b) Encoratjar el joc independent solitari c) La separació d'habitacions per dormir d) Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 28 5 Creixement cerebral, lateralització i psicomotricitat (2-6 anys) EN ACABAR SABRÀS Descriure com la mielinització i el cos callós influeixen en la coordinació i el pensament. Explicar el paper de l'amígdala, l'hipocamp i l'hipotàlem en les emocions i en la resposta d'estrès. Identificar les fites motrius gruixudes i fines adquirides entre els 2 i els 6 anys.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 45 Per què un infant de 3 anys sovint té pors intenses de nit i li costa aturar una rebequeria? La primera infància, compresa entre els 2 i els 6 anys, representa una etapa d'intens creixement neurobiològic en què el cervell estableix xarxes funcionals més ràpides i integrades, guiat tant per la dotació genètica com per les experiències de l'entorn.

Primera infància 5 Creixement cerebral, lateralització i psicomotricitat (2-6 anys) 6 Pensament preoperatori, bastimentada sociocultural i teoria de la ment (2-6 anys) 7 Regulació emocional, joc infantil i estils de criança (2-6 anys) Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 29 ESQUEMA Desenvolupament de la primera infància Transformacions estructurals del cervell infantil Durant aquest període, l'arquitectura cerebral experimenta canvis fonamentals que optimitzen el flux de senyals nerviosos i la coordinació motriu. DEFINICIÓ El recobriment dels axons neuronals amb una beina de lípids s'anomena mielinització.

Aquest procés aïlla la fibra nerviosa i multiplica la velocitat de transmissió dels impulsos elèctrics entre neurones. En els primers anys d'aquesta etapa, la beina mielínica es diposita de manera prioritària en les àrees cerebrals encarregades de la motricitat i de les sensacions. Com a resultat directe, els infants assoleixen un notable augment en la velocitat de processament, fet que els permet pensar i reaccionar amb molta més celeritat. Paral·lelament es desenvolupa la mielinització del cos callós, el feix dens de fibres que interconnecta els dos hemisferis cerebrals.

Gràcies a aquest pont de comunicació, ambdues meitats treballen de manera conjunta i harmònica, permetent coordinar els processos mentals amb les accions corporals. Un desenvolupament deficitari d'aquesta estructura s'associa a alteracions severes i s'ha plantejat com un dels factors implicats en l'espectre de l'autisme. L'escorça prefrontal constitueix el centre executiu del cervell, responsable d'habilitats essencials com la planificació d'objectius, l'anàlisi de situacions i la capacitat reflexiva. L'escorça prefrontal no culmina la seva maduració estructural fins a l'inici de l'edat adulta jove.

Durant els dos primers anys de vida, la Creixement biosocial Maduració cerebral i psicomotricitat de 2 a 6 anys Canvis cerebrals Mielinització, cos callós i còrtex prefrontal Sistema límbic Amígdala, hipocamp i eix de l'estrès Habilitats motrius Progrés de la motricitat gruixuda i fina Desenvolupament cognitiu Pensament preoperatori i teoria de la ment Desenvolupament psicosocial Regulació emocional, joc i criança Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 30 manca de maduresa d'aquesta zona explica el predomini de patrons impulsius i conductes perseverants.

Entre els 2 i els 6 anys s'inicien avenços visibles relacionats amb la maduració prefrontal: Patrons de son i activitat amb més regularitat. Aparició d'emocions de caràcter més complex. Disminució progressiva de les rebequeries. Reducció dels episodis descontrolats de riure o plor. EXEMPLE El joc tradicional d'obeir ordres només quan van precedides per una fórmula clau («el rei diu») posa a prova l'escorça prefrontal: l'infant ha de frenar la resposta immediata d'executar l'acció si la consigna no inclou la frase requerida. COMPROVA-HO 46 Quina relació neurobiològica directa existeix entre la mielinització del cos callós i la coordinació corporal?

El sistema límbic i la gestió de l'estrès El sistema límbic està format per estructures profundes encarregades de produir, canalitzar i regular les respostes emocionals infantils. Aquest sistema funciona mitjançant tres components interconnectats: Amígdala cerebral: és el nucli que processa principalment les respostes de por. Durant la primera infància manifesta una activitat molt elevada, fenomen que explica la freqüència dels malsons en aquesta etapa. Hipocamp: s'encarrega de registrar i consolidar els records. Aquesta estructura respon als estats d'alerta de l'amígdala generant records associats a l'impacte emocional viscut. Durant aquesta franja d'edat encara està en procés de maduració.

Hipotàlem: actua com a modulador endocrí en rebre estímuls excitatoris de l'amígdala i senyals inhibidors de l'hipocamp. Davant l'amenaça activa la secreció de cortisol i altres hormones. Quan un infant s'enfronta a situacions de tensió extrema continuada, l'estimulació excessiva de l'amígdala desferma una producció desmesurada de cortisol. La presència perllongada d'aquesta hormona actua danyant el teixit cerebral en desenvolupament i perjudica directament l'hipocamp, fet que pot provocar alteracions en les capacitats futures de memòria i aprenentatge. ERROR FREQÜENT Interpretar les rebequeries o la manca d'atenció d'un infant de 3 anys com un acte voluntari de desobediència.

L'escorça prefrontal encara està en una fase molt inicial del seu desenvolupament i el sistema límbic és hiperactiu; la manca d'autocontrol té una base biològica normal pròpia de l'edat. Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 31 COMPROVA-HO 47 Quin efecte produeix l'estrès crònic sobre l'aprenentatge infantil segons la interacció del sistema límbic? Progressió psicomotriu dels 2 als 6 anys El perfeccionament motriu requereix la interacció coordinada entre diferents estructures: mentre que la maduració prefrontal redueix la impulsivitat, la mielinització del cos callós afavoreix la precisió física bilateral.

Aquesta combinació aporta més agilitat, rapidesa i destresa en els moviments voluntaris. Edat Adquisicions motrius gruixudes i fines 2 anys Córrer; enfilar-se a una cadira, taula o llit; pujar escales; utilitzar la cullera per menjar; traçar línies i espirals. 3 anys Xutar i fer rodar una pilota; saltar; pedalar en tricicle; baixar escales; copiar formes senzilles. 4 anys Atrapar una pilota al vol; tallar amb tisores tasques de precisió; fer servir la forquilla; vestir-se sense ajuda; buidar líquids d'un recipient; rentar-se les dents; reproduir la majoria de lletres.

5 anys Picar de mans o cantar seguint el compàs; enfilar-se als arbres i saltar per sobre d'obstacles; llançar una pilota; tallar aliments amb ganivet; pentinar-se sol; copiar formes i lletres de major dificultat. 6 anys Dibuixar i pintar amb detall; escriure paraules senzilles; fer la tombarella lateral; lligar-se els cordons del calçat; xutar la pilota amb precisió. Aquestes destreses marquen la transició cap a una major autonomia, preparant les estructures mentals i motores per a les fites cognitives que s'analitzaran posteriorment (vegeu «Primera infància — Pensament preoperatori, bastimentada sociocultural i teoria de la ment (2-6 anys)»).

COMPROVA-HO 48 Quins dos processos neurobiològics conflueixen per permetre que un infant de 5 anys pugui tallar aliments amb un ganivet? Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 32 IDEES CLAU La mielinització accelera la conducció dels impulsos nerviosos i incrementa la velocitat de processament mental. El desenvolupament mielínic del cos callós fa possible la integració interhemisfèrica i la coordinació motriu bilateral. L'escorça prefrontal modula la impulsivitat i la perseveració, tot i que el seu desenvolupament finalitza a l'inici de l'etapa adulta jove. L'activitat intensa de l'amígdala en aquesta franja d'edat explica la presència habitual de pors i malsons.

L'estrès sostingut desencadena nivells nocius de cortisol mitjançant l'hipotàlem, perjudicant l'hipocamp i la memòria. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 49. Per què els infants menors de 3 anys acostumen a perseverar en accions o tenir rebequeries sobtades? 50. Com col·laboren l'hipocamp i l'hipotàlem davant l'alerta emesa per l'amígdala? PRIMERA INFÀNCIA 6 Pensament preoperatori, bastimentada sociocultural i teoria de la ment (2-6 anys) EN ACABAR SABRÀS Distingir les limitacions cognitives del període preoperatori piagetià i la seva influència en les proves de conservació. Explicar la bastimentada i la funció de la parla privada en el model sociocultural de Vygotsky.

Descriure la seqüència evolutiva de la teoria de la ment entre els 3 i els 5 anys. Definir el paper de l'esquematització ràpida en l'expansió del vocabulari durant la primera infància. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 51 Per què un infant de quatre anys creu que la lluna el segueix quan camina de nit pel carrer? El pensament preoperacional segons Piaget El període comprès entre els 2 i els 6 anys constitueix la segona etapa del desenvolupament cognitiu de Jean Piaget: el pensament preoperacional (o intel·ligència preoperatòria).

En aquesta fase, l'infant supera la dependència exclusiva dels sentits i de les habilitats motores immediates pròpies de l'etapa Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància " UOC 33 anterior. El gran avenç cognitiu és l'adquisició del pensament simbòlic, que es manifesta de manera prominent a través del llenguatge verbal i la capacitat d'imaginació. Tot i aquest salt qualitatiu, la cognició preoperatòria encara no executa operacions lògiques estructurades.

La ment infantil presenta una sèrie de trets i limitacions cognitives característiques que condicionen la seva visió de la realitat: Centració: tendència a fixar l'atenció en un únic aspecte d'una situació, ignorant qualsevol altre factor rellevant i mostrant una manca de flexibilitat del pensament. Egocentrisme: inclinació a contemplar el món estrictament des del propi punt de vista personal, suposant que tothom percep, pensa i sent exactament igual que un mateix. Atenció a l'aparença: propensió a jutjar la realitat exclusivament pel que és perceptible a simple vista, confonent la percepció superficial immediata amb la realitat material.

Raonament estàtic: creença que el món és immutable i que les condicions actuals s'han mantingut i es mantindran sempre sense cap canvi. Irreversibilitat: incapacitat mental per reconèixer o reconstruir una seqüència a la inversa per fer retornar un objecte o una situació al seu estat inicial. ERROR FREQÜENT Confondre l'egocentrisme infantil amb l'egoisme moral. L'egocentrisme definit…