Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS BASES CONCEPTUALS DEL CONEIXEMENT INFERMER Grau en Infermeria Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts de Bases Antropològiques del Coneixement Infermer (UdG): diversitat cultural, pluralisme assistencial, model mèdic hegemònic, gènere i iatrogènia. APREN.AI Índex 1 Antropologia i cures infermeres: mètode, alteritat i mirada cultural La necessitat de l'antropologia en la ciència infermera L'etnografia i el fenomen de la paral·laxi Perspectives d'anàlisi: enfocament Emic vs.

enfocament Etic L'alteritat com a instrument bàsic de la mirada infermera 2 Diversitat cultural, migració i experiència del patiment Relativitat cultural del binomi salut i malaltia Models de convivència davant la diversitat cultural Imaginari social, migració i doble absència Marc normatiu i reptes en la pràctica infermera 3 Evolució històrica del concepte de salut, patiment i determinats socials Evolució històrica dels models explicatius de la salut Determinants socials de la salut: el model de Dahlgren i Whitehead El procés salut/malaltia/atenció i la noció de patiment Cosmovisió de la salut en societats tradicionals 4 Pluralisme assistencial, model mèdic hegemònic i autoatenció Cultura i pluralisme assistencial El Model Mèdic Hegemònic (MMH) d'Eduardo Menéndez Dispositiu de poder, cosificació i crítiques al model biomèdic La diversitat de models: formes subordinades i autoatenció L'autoatenció: el fonament de les cures quotidianes Sistemes sanitaris i teràpies complementàries 5 Medicalització, iatrogènia i perspectiva de gènere en salut Medicalització de la vida quotidiana La iatrogènia segons Ivan Illich Perspectiva de gènere i biaixos en salut Morbiditat femenina diferencial Desconstrucció de la «cultura rosa» del càncer de mama 6 Resum per repassar Antropologia, etnografia i alteritat Diversitat cultural, migració i marcs de convivència Evolució històrica i procés salut-malaltia Pluralisme assistencial i formes d'atenció Medicalització, iatrogènia i perspectiva de gènere Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 1 Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 2 1 Antropologia i cures infermeres: mètode, alteritat i mirada cultural EN ACABAR SABRÀS Justificar la necessitat de la mirada antropològica en la pràctica clínica infermera. Distingir entre la perspectiva Emic i la perspectiva Etic en l'anàlisi de situacions de salut. Explicar l'aplicació del fenomen de la paral·laxi en l'observació etnogràfica. Definir el concepte d'alteritat i identificar els riscos de la síndrome de Salgari.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què dos professionals de la salut poden interpretar de forma oposada el mateix comportament d'un pacient? La pràctica infermera requereix anar més enllà de la tècnica biològica per situar la persona en el centre de l'atenció sanitària, entenent que la salut i el sofriment estan travessats per significats culturals i estructures socials.

ESQUEMA Bases de l'antropologia en les cures Marc professional Competències i compromís social Atenció centrada en la persona Context cultural i cures Pluralisme i teràpies Convivència de models de cura Mirada etnogràfica Perspectives i mètodes d'estudi Fenomen de paral·laxi Efecte de la posició en l'observació Enfocament Emic i Etic Veu interna vs mirada científica Relació amb l'altre Alteritat i treball conjunt Curiositat i cooperació Apropament terapèutic Evitar tòpics i biaixos Superació de la síndrome de Salgari Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 3 La necessitat de l'antropologia en la ciència infermera La integració del coneixement antropològic en les ciències de la salut respon a una doble necessitat: desenvolupar competències professionals i mantenir un compromís ètic i social.

Avaluar l'estat d'una persona i atendre les seves necessitats requereix comprendre el seu context cultural particular. Aquest enfocament permet dissenyar programes educatius per a situacions complexes i millorar la comunicació terapèutica entre professional i usuari. L'antropologia ofereix a la infermeria un marc interdisciplinari complementari que articula la teoria i la pràctica a través de diversos eixos: Reconeixement de la multiculturalitat: atén les necessitats específiques de col·lectius amb diverses concepcions de la vida i la salut.

Validació de teràpies complementàries: respecta i avalua l'ús de recursos terapèutics aliens al model biomèdic tradicional que coexisteixen en la resolució de malalties. Diferències de gènere: distingeix els patrons i estàndards de salut establerts històricament per a homes i dones. Cultura de cosificació: analitza la manera en què les vivències i emocions es manifesten físicament a través del cos. L'antropologia aporta eines analítiques per documentar la diversitat dels estils de vida, examinar històricament les estructures de dominació i visibilitzar les desigualtats en salut.

Lluny de reduir-se a termes teòrics, aquesta mirada amplia la capacitat d'entendre els motius que guien les conductes humanes davant el procés de cura. COMPROVA-HO 2 Per quina raó l'antropologia resulta necessària per a la comunicació infermera-pacient? L'etnografia i el fenomen de la paral·laxi L'etnografia és el mètode descriptiu que analitza com viu un grup humà determinat a partir dels seus costums, deures, creences i codis d'organització interna. Per dur a terme aquesta anàlisi, cal considerar la posició de la persona que investiga. DEFINICIÓ El fenomen de la paral·laxi prové de l'òptica i descriu com la posició de l'observador modifica l'angle de visió i l'aparença d'un objecte.

Traspassat a l'etnografia, estableix que la interpretació del món varia segons el lloc teòric, cultural i físic des d'on el professional mira la realitat. Esquema del fenomen de la paral·laxi segons la posició d'observació. Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 4 La distància i la proximitat respecte al subjecte estudiat estan condicionades pel punt de vista previ de l'investigador, així com per la influència del context i els prejudicis existents. Canviar de perspectiva transforma completament el sentit de les pràctiques de salut observades. Perspectives d'anàlisi: enfocament Emic vs.

enfocament Etic Per estudiar una comunitat o un individu cal combinar dues mirades epistemològiques complementàries: Criteri Perspectiva Emic Perspectiva Etic Origen del concepte Relacionat amb la fonèmica (sentit intern del so lingüístic). Relacionat amb la fonètica (descripció física i acústica universal). Veu principal La persona usuària, el pacient o la comunitat nativa. L'observador, la infermera o el personal investigador científic. Definició Discurs de la pròpia unitat d'anàlisi; relat en primera persona de l'experiència viscuda. Descripció analítica, teòrica i formalitzada elaborada des de categories científiques.

Exemple clínic El pacient expressa com sent el seu dolor i quines angoixes li genera en la vida quotidiana. La infermera avalua paràmetres clínics, signes vitals i indicadors protocols de dolor. Totes dues perspectives són essencials per a la pràctica clínica: la mirada etic aporta el rigor dels models de cures, mentre que l'aproximació emic recull l'experiència directa del subjecte atès. COMPROVA-HO 3 Quina perspectiva metodològica reflecteix com una persona viu la seva malaltia? L'alteritat com a instrument bàsic de la mirada infermera La relació clínica s'estructura a partir del concepte d'alteritat.

Aquest terme designa la percepció i comprensió de l'altre respecte al propi jo del professional. L'alteritat no consisteix a assenyalar una diferenciació que justifiqui judicis de valor o actituds discriminatòries. Es tracta d'una experiència personal d'estranyesa davant formes de viure diferents, la qual desperta una curiositat constructiva per entendre el funcionament intern de l'altre i establir-hi un vincle de cooperació terapèutica. ERROR FREQÜENT L'anomenada síndrome de Salgari consisteix a basar el coneixement de l'altre en relats, mites i tòpics preconcebuts sense contrastar-los mitjançant l'experiència directa ni la convivència real.

En cures infermeres, caure en aquest biaix condueix a generalitzacions errònies sobre els col·lectius (per exemple, creure que tots els individus d'un grup mengen exactament el mateix o segueixen idèntics hàbits), obstaculitzant una valoració individualitzada. Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 5 El punt idoni per a l'exercici de la infermeria combina el bagatge teòric amb l'obertura a l'experiència compartida, exercint una actitud d'humilitat i d'interrogació contínua cap als fets socials per evitar caure en prejudicis culturals. COMPROVA-HO 4 Què és la síndrome de Salgari i com afecta la valoració infermera?

IDEES CLAU L'antropologia permet desenvolupar competències clíniques i un compromís social per situar la persona en el centre de les cures. El fenomen de la paral·laxi etnogràfic demostra que la interpretació del comportament humà depèn directament de la posició i dels marcs de referència de l'observador. La perspectiva Emic representa el relat intern i subjectiu del pacient, mentre que l'Etic correspon a la descripció objectiva i formal de la comunitat científica. L'alteritat és una experiència d'estranyesa i curiositat cap a l'altre orientada a la col·laboració terapèutica, no una eina de diferenciació discriminatòria.

La síndrome de Salgari constitueix un perill en la pràctica sanitària en basar-se en estereotips i teories sense contrastar amb l'experiència real. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Com influeix el fenomen de la paral·laxi en l'observació etnogràfica? 6. Quina diferència bàsica hi ha entre una dada obtinguda per via Emic i una per via Etic? 7. Per què l'alteritat és necessària en l'atenció centrada en la persona? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Què implica el fenomen de la paral·laxi en la investigació etnogràfica? 9. Quin és l'objecte principal de l'enfocament Emic?

Que la posició de l'investigador mai no influeix a) Que la realitat és exactament idèntica per a tothom b) Que la mirada canvia segons la posició de l'observador c) Que només existeix una perspectiva científica vàlida d) Mesurar paràmetres clínics universals a) Descriure el discurs intern de la persona b) Imposar categories científiques externes c) Analitzar exclusivament dades bioestadístiques d) Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 6 10. Com defineix l'antropologia el concepte d'alteritat? 11. En què consisteix la síndrome de Salgari?

2 Diversitat cultural, migració i experiència del patiment EN ACABAR SABRÀS Distingir els conceptes de multiculturalitat, interculturalitat, integració, aculturació i segregació en salut Explicar l'experiència del patiment migrant a través del concepte de doble absència i doble presència Integrar la tricotomia de dades (socioculturals, biològiques i ambientals) en la valoració infermera PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Per què l'atenció sanitària a una persona migrada no s'hauria de centrar principalment a buscar malalties infeccioses exòtiques? Relativitat cultural del binomi salut i malaltia El concepte de salut no és universal ni estàtic.

Alberto Barrera Tyszka planteja que la salut absoluta no existeix i que la condició humana conviu de manera inherent amb la malaltia. Per la seva banda, la definició d'Alejandro Hadad (2009) s'enfoca en la capacitat de persones i comunitats per adaptar-se o autogestionar desafiaments físics, mentals o socials que es presenten al llarg de la vida. La percepció del benestar i de la malaltia depèn directament de com cada societat interpreta el món. L'experiència de la malaltia es construeix a partir de l'observació empírica de signes i símptomes que la comunitat local reconeix com a patiment.

Per exemple, l'esdeveniment de la mort pot concebre's a Europa com la finalització definitiva de la vida, mentre que a la cultura índia s'interpreta com l'inici d'una nova existència. De la mateixa manera, determinades cultures orientals entenen la medicina occidental com un simple complement terapèutic i no com l'única autoritat vàlida.

Com el distanciament absolut respecte als pacients a) Com l'acceptació cega de qualsevol prejudici social b) Com una curiositat que facilita la relació terapèutica c) Com una justificació per categoritzar i discriminar d) A jutjar situacions per relats sense experiència real a) A prioritzar l'enfocament Emic sobre l'Etic b) A realitzar una immersió etnogràfica participativa c) A descriure fets emprant només categories científiques d) Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 7 DEFINICIÓ La valoració infermera holística és el procés de recollida sistemàtica que integra tres dimensions fonamentals: les dades socioculturals (creences, valors i xarxes de suport), les dades biològiques (estat físic i fisiopatologia) i les dades ambientals (entorn i condicions de vida).

Una atenció clínica de qualitat requereix no limitar-se al cos biològic; cal incorporar sempre la interpretació cultural que la persona fa del seu estat de salut. COMPROVA-HO 13 Quins són els tres eixos obligatoris que ha d'integrar la infermera en una valoració holística? Models de convivència davant la diversitat cultural Les respostes socials i institucionals davant la coexistència de diferents grups culturals determinen les formes d'acollida i l'accés als serveis sanitaris.

Cal diferenciar clarament com interactuen les cultures en un mateix territori: Model Definició i dinàmica relacional Multiculturalitat Coexistència de més d'una cultura dins d'un mateix espai sense que calgui una interacció profunda o transformadora. Interculturalitat Consciència de la pròpia identitat cultural i de la presència d'altres cultures, promovent l'intercanvi, el diàleg i la relació mútua. Integració Processos en què dues o més cultures flueixen, s'entrellacen i conviuen amb reconeixement recíproc. Aculturació Procés pel qual un grup minoritari pateix una pèrdua o modificació de la seva cultura per la imposició d'una cultura hegemònica.

Segregació Manteniment de les diferències culturals mitjançant la imposició de desigualtats socials, discriminació i aïllament espacial o institucional. La relació amb l'altre no ha de caure en la simple diferenciació. Tal com s'explora en el concepte d'alteritat (vegeu «Antropologia i cures infermeres: mètode, alteritat i mirada cultural»), l'estranyesa i la curiositat positiva són les que permeten establir una cooperació real sense subordinar cap identitat. Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 8 ESQUEMA Models de gestió de la diversitat cultural COMPROVA-HO 14 En què es diferencia l'aculturació de la interculturalitat?

Imaginari social, migració i doble absència L'imaginari social tendeix a construir estereotips al voltant de la figura del migrant, associant-lo a qualificatius negatius: estranger, econòmicament precari, amb baix nivell formatiu, part d'un contingent invasor o perillós. El terme «immigrant» és un concepte làbil que només reflecteix la mirada del país receptor com a flux d'entrada. En canvi, el concepte ampli de migració engloba tant el moviment de persones com la seva trajectòria històrica, el viatge i les relacions teixides al llarg del territori. En l'àmbit de la salut, la persona migrada viu l'experiència anomenada doble absència i doble presència.

Aquesta vivència expressa que la persona migrada viu dividida entre el passat deixat enrere que ja no té i un present en el país receptor que mai acaba d'arribar del tot. Aquest trencament identitari condiciona la manera d'expressar el dolor, el patiment, el concepte mateix de malaltia i la relació amb l'acte assistencial. ERROR FREQÜENT Reduir la salut de les persones migrants a factors biològics exòtics, infeccions o paràsits rars. L'atenció infermera perd el focus si oblida que la principal singularitat rau en les diferències en l'expressió del patiment, el dol migratori, les barreres de comunicació i les divergències en la comprensió de l'acte mèdic.

Interculturalitat Diàleg actiu i reconeixement de la pluralitat Integració Fluïdesa i convivència entre cultures Multiculturalitat Coexistència en un mateix espai sense fusió Aculturació Substitució forçada per la cultura hegemònica Segregació Desigualtat i aïllament per motius culturals Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 9 Aquesta vivència del patiment s'ha de contextualitzar també en el reconeixement de les diverses maneres d'afrontar la salut que conviuen en la societat (vegeu «Pluralisme assistencial, model mèdic hegemònic i autoatenció»).

Per exemple, en programes preventius com els dirigits a la mutilació genital femenina (MGF) o davant el refús a intervencions com les vacunes, l'enfocament no pot ser exclusivament protocol·lari; cal comprendre la dimensió psicosocial de la persona migrada i respectar la seva llibertat de decisió. COMPROVA-HO 15 Què descriu el concepte de «doble absència i doble presència» en l'experiència migratòria? Marc normatiu i reptes en la pràctica infermera L'atenció sanitària s'emmarca en disposicions legals que regulen el dret a la salut: Constitució Espanyola: els articles 13, 41 i 43 reconeixen el dret a la protecció de la salut i en consagren la universalitat.

Llei Orgànica d'Estrangeria 14/2003: regula l'accés al dret en situació de residència regular. Llei 10/2010 d'acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya: estableix el marc d'integració i acompanyament territorial. Reial Decret Llei 16/2012: va establir limitacions, tot garantint l'atenció d'urgència, a menors de 18 anys i a dones embarassades. Règims d'estada i residència: règim d'estada fins a 3 mesos i règim de residència mitjançant contracte. La targeta sanitària s'obté amb empadronament i passaport. Cal tenir en compte que a Espanya el nounat adquireix la nacionalitat dels pares (ius sanguinis), a diferència de països amb dret de sòl (ius soli).

Els reptes clínics no depenen únicament de la nacionalitat; cada estrat social queda definit pels seus atributs culturals propis. Les principals dificultats en l'abordatge inclouen les barreres lingüístiques, els problemes en el llenguatge no verbal, la interferència d'emocions negatives davant l'entrevista clínica, la gestió de fills que assumeixen la responsabilitat de la salut dels progenitors i les discrepàncies culturals.

PER RECORDAR-HO El rol infermer davant la diversitat ha de ser el de facilitador mitjançant sis accions: normalitzar l'atenció, conèixer la població atesa, adaptar l'entrevista clínica, mostrar respecte i reflexió crítica, recolzar-se en mediadors o traductors, i desenvolupar competència cultural comunicativa. Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 10 IDEES CLAU Segons Alejandro Hadad (2009), la salut és la capacitat d'adaptació i autogestió davant els desafiaments vitals físics, mentals o socials. La valoració infermera holística exigeix articular tres eixos: dades biològiques, dades socioculturals i dades ambientals.

Els models de convivència cultural abasten des de la imposició (aculturació) i l'aïllament (segregació) fins al diàleg actiu (interculturalitat) i la coexistència respectuosa (integració). La «doble absència i doble presència» defineix el patiment de la persona migrada que viu fracturada entre la memòria de l'origen i una societat d'arribada que no la integra plenament. L'atenció infermera a la població migrant no s'ha de focalitzar en patologies exòtiques, sinó en superar les barreres comunicatives i comprendre l'expressió singular del patiment. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Com defineix Alejandro Hadad el concepte de salut? 17.

Quina diferència conceptual hi ha entre multiculturalitat i segregació? 18. Quins requisits bàsics es requereixen per a l'obtenció de la targeta sanitària individual? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19. Què implica el procés d'aculturació en la relació entre col·lectius culturals? 20. A quina dimensió respon el concepte de doble absència i doble presència? 21. Quin és el biaix més freqüent en abordar la salut de persones migrants?

La convivència sense interacció ni modificacions a) L'aïllament físic forçat de determinats grups b) La pèrdua cultural per imposició d'una altra c) L'intercanvi simètric de valors i pràctiques d) A la coexistència de malalties infeccioses rares a) A la combinació de dades biològiques i ambientals b) Al tràmit simultani de dos permisos legals c) A la fractura identitària de la persona migrada d) Recollir dades socioculturals en l'entrevista clínica a) Utilitzar la mediació cultural per a la comunicació b) Reduir la seva atenció a patologies exòtiques c) Garantir la cobertura d'urgències a tothom d) Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 11 22.

Què exigeix una valoració holística en cures infermeres? 3 Evolució històrica del concepte de salut, patiment i determinats socials EN ACABAR SABRÀS Distinguir els supòsits dels models ontològic, dinàmic i social de la salut al llarg de la història. Explicar les capes del model de determinants socials de la salut de Dahlgren i Whitehead. Diferenciar els conceptes de patiment i malaltia proposats en el marc d'Eduardo Menéndez. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Per què s'afirma sovint en salut pública que el codi postal influeix més en la salut que el codi genètic?

Evolució històrica dels models explicatius de la salut La comprensió de la salut i la malaltia ha transitat per diferents marcs conceptuals al llarg de la història de la humanitat. Aquests models determinen com una societat interpreta el malestar, n'identifica l'origen i dissenya les estratègies terapèutiques per fer-hi front. El model ontològic tradicional concep la malaltia com una entitat externa autònoma amb capacitat de danyar l'organisme. En les etapes arcaiques, s'interpretava com la intrusió física o espiritual d'un element nociu, associat a la màgia, possessions o càstigs divins, de manera que la salut depenia del favor religiós.

Al segle XIX, aquest mateix patró de pensament va reviure sota una formulació científica amb el naixement de la microbiologia: la malaltia continuava sent un agent forà invasor, substituint els esperits pel bacteri o microorganisme. En oposició a aquesta mirada invasora, la Grècia clàssica va desenvolupar el model dinàmic. Autors fonamentals com Hipòcrates (segle V aC) i posteriorment Galè (segle II dC) van establir que la salut és el resultat de l'harmonia entre la persona i el seu entorn. La malaltia no s'atribuïa a forces sobrenaturals, sinó a un desequilibri en les lleis naturals de l'organisme, concretat en la teoria dels humors i condicionat pels hàbits higiènics i el medi físic.

Finalment, durant el segle XIX s'estructura el model social de la mà d'autors com Johann Peter Frank i Rudolf Virchow. Aquest corrent va situar els eixos causals en l'estructura sociopolítica, l'amuntegament, la manca de sanejament, la desnutrició i la pobresa laboral. Aquest canvi de paradigma va constituir el naixement de la salut pública en evidenciar que les intervencions exclusivament biològiques són incapaces de resoldre problemes arrelats en la desigualtat estructural.

Atendre exclusivament la fisiopatologia de l'individu a) Subordinar les creences del pacient al protocol b) Valorar dades socioculturals, biològiques i ambientals c) Centrar-se només en el diagnòstic d'estrangeria d) Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 12 CRONOLOGIA Evolució dels models explicatius de la salut Model Concepció de la malaltia Etiologia principal Marc temporal de referència Ontològic Entitat externa amb vida pròpia que penetra en l'individu Màgia, càstig diví o agents microbians invasors Tradicional / Reapareix al segle XIX (microbiologia) Dinàmic Ruptura de l'harmonia interna i amb el medi ambient Desequilibri humoral i pèrdua d'hàbits higiènics Grècia clàssica (Hipòcrates s.

V aC, Galè s. II dC) Social Manifestació col·lectiva de les condicions materials de vida Pobresa, explotació laboral, insalubritat i desnutrició Segle XIX (Frank, Virchow; inici salut pública) COMPROVA-HO 24 En què coincideixen el model ontològic tradicional i la microbiologia del segle XIX malgrat la seva diferència tècnica? Determinants socials de la salut: el model de Dahlgren i Whitehead La salut d'una comunitat no està exclusivament lligada a la seva genètica. L'evidència epidemiològica demostra que les persones emmalalteixen i moren abans depenent del codi postal en què resideixen que no pas del seu codi genètic.

Els factors socioeconòmics i territorials configuren el gradient de vulnerabilitat de la població. Per ordenar visualment i conceptualment aquests factors d'impacte, Göran Dahlgren i Margaret Whitehead van plantejar l'any 1991 el seu clàssic model concèntric. Aquest esquema distribueix les influències des del nucli biològic personal fins a les estructures globals de la societat: Model ontològic tradicional La malaltia com a càstig màgic o intrusió d'esperits. Model dinàmic hipocràtic Segles V aC - II dC: equilibri humoral home-ambient. Model social i microbiològic Segle XIX: salut pública (Virchow) i reaparició ontològica microbiana.

Determinants socials moderns 1991: model ecològic integral de Dahlgren i Whitehead. Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 13 Esquema concèntric dels determinants socials segons Dahlgren i Whitehead. ERROR FREQÜENT Atribuir la pèrdua de salut d'un col·lectiu únicament a les seves «males decisions personals» o a dèficits biològics. L'estil de vida individual sempre està condicionat per les capes externes de Dahlgren i Whitehead: l'educació, els ingressos econòmics, la feina i les xarxes comunitàries determinen quines opcions saludables són realment accessibles per a cada subjecte.

COMPROVA-HO 25 Quina relació guarda la màxima sobre la influència del codi postal amb el model de Dahlgren i Whitehead? El procés salut/malaltia/atenció i la noció de patiment La salut i el malestar no són estats estàtics ni binaris, sinó que formen part d'un continuum salut/malaltia/atenció. L'antropòleg mèdic Eduardo Menéndez (2003) subratlla que tota societat articula representacions i pràctiques per afrontar, conviure i gestionar els malestars ordinaris i greus. Capa biològica i constitucional: Ocupa el centre del model. Inclou factors no modificables com l'edat, el sexe biològic i la càrrega genètica individual.

1 Estils de vida individuals: Segona capa, referida a conductes personals com els patrons d'alimentació, l'activitat física, el descans o el consum de tòxics. 2 Xarxes socials i comunitàries: Tercer nivell, centrat en el suport mutu, el teixit associatiu, les relacions de solidaritat i el capital social del barri. 3 Condicions de vida i treball: Quart estrat, que engloba l'accés a feina digna, educació, aigua potable, sanejament, habitatge segur i disponibilitat de serveis d'atenció sanitària.

4 Condicions socioeconòmiques, culturals i mediambientals generals: El marc estructural superior, format per les polítiques macroeconòmiques, el mercat de treball, la sostenibilitat ambiental i els valors culturals hegemònics. 5 Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 14 Dins d'aquest continuum s'estableix una distinció analítica essencial entre el vessant biomèdic i la realitat sentida: DEFINICIÓ El patiment (illness) és la vivència subjectiva i sentida del malestar, expressada segons el lèxic familiar i cultural del pacient. En canvi, la malaltia (disease) és la categoria patològica formal identificada i mesurada des de l'aparell diagnòstic tècnic de la biomedicina.

Dimensió Patiment (illness) Malaltia (disease) Nivell de realitat Vivència subjectiva, experiència biogràfica i relacional Alteració orgànica o funcional objectivable Expressió diagnòstica Símptomes expressats («nus a l'estómac», angoixa) Signes clínics i proves mèdiques (febre, analítica) Camp de reconeixement Mediatitzat per la cultura, la biografia i el context social Normativitzat per la nosologia biomèdica estandarditzada Marc d'atenció Requereix suport, escolta i gestió del malestar quotidià Requereix teràpia mèdica, cirurgia o farmàcia Acompanyar professionalment les persones exigeix no menysprear la trajectòria personal ni el context social.

Reduir el pacient a un mer diagnòstic biològic invisibilitza el significat que el malestar té dins del seu propi univers relacional. COMPROVA-HO 26 Pot existir una situació de patiment sense que hi hagi un diagnòstic de malaltia reconegut per la biomedicina? Cosmovisió de la salut en societats tradicionals A diferència de l'enfocament analític occidental (on s'aplica una mirada mecanicista i parcel·lada de l'anatomia), moltes societats tradicionals mantenen una visió holística i relacional del procés salut/malaltia.

En determinades comunitats, el concepte aïllat de «salut» ni tan sols existeix com a substantiu abstracte, sinó que es parla directament de sistemes de gestió de patiments lligats a la convivència. Els trets que caracteritzen la cosmovisió tradicional inclouen: La malaltia com a procés relacional humà: La ruptura de l'estat òptim no s'explica únicament per mecanismes interns, sinó per tensions interpersonals (per exemple, el mal d'ull o conflictes familiars). L'ésser humà s'entén com una trinitat interdependent: cos + ment + esperit.

Inclusió en xarxes sociosimbòliques: La persona no s'aïlla de la seva comunitat; la teràpia o la resolució d'un malestar físic pot passar per restablir l'ordre amb els parents o protegir la llar d'influències espirituals desfavorables. Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 15 Pes de la dimensió comunitària (sickness): La manera com el grup social interpreta, valida i comparteix el malestar condiciona directament el pronòstic i l'alleujament del membre afectat.

PER RECORDAR-HO En l'atenció infermera contemporània, comprendre les diferències entre societats permet respectar les trajectòries de les persones ateses sense jutjar les seves concepcions de salut com a simples carències de coneixement científic. IDEES CLAU El model ontològic concep la malaltia com un agent extern invasor (màgia o bacteris), mentre que el model dinàmic grec la defineix com la ruptura de l'equilibri entre organisme i entorn. El model social del segle XIX (Frank i Virchow) va fundar la salut pública vinculant l'etiologia de les malalties amb la pobresa, el treball i la insalubritat.

El model concèntric de Dahlgren i Whitehead (1991) estructura els determinants socials des de les característiques biològiques fins a les condicions socioeconòmiques i ambientals estructurals. Les condicions territorials i socials pesen més sobre la longevitat que la biologia: sovint el codi postal condiciona més la salut que el codi genètic. Eduardo Menéndez distingeix el patiment (vivència sentida i subjectiva) de la malaltia (diagnòstic tècnic i objectivable de la biomedicina). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Com descriu el model dinàmic de la Grècia clàssica l'origen de la malaltia? 28.

Quina diferència estableix Eduardo Menéndez entre patiment i malaltia dins el procés salut/malaltia/atenció? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quin model històric entén la malaltia com una entitat invasora autònoma? 30. Quins autors van establir les bases del model social de la salut pública? El model dinàmic a) El model social b) El model ontològic c) El model sistèmic d) Menéndez i Mallart a) Frank i Virchow b) Hipòcrates i Galè c) Dahlgren i Whitehead d) Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 16 31. A quina capa del model de Dahlgren i Whitehead pertanyen els factors no modificables com el sexe biològic? 32.

Com defineix Eduardo Menéndez el concepte de patiment? 4 Pluralisme assistencial, model mèdic hegemònic i autoatenció EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de pluralisme assistencial i analitzar les dades globals d'ús de sistemes de cures. Explicar les característiques, modalitats i crítiques del Model Mèdic Hegemònic descrit per Eduardo Menéndez. Diferenciar els nivells d'autoatenció i comprendre el seu paper com a recurs sanitari primari. Classificar els sistemes sanitaris estatals segons el seu nivell d'integració de les teràpies complementàries.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Quan ens trobem malament a casa, per què la majoria de les vegades la primera resposta no és acudir a un centre de salut? Cultura i pluralisme assistencial Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la cultura constitueix un conjunt articulat d'idees compartides, valors, costums i creences. La malaltia no és un simple desajust físic aïllat: és una experiència condicionada per la cultura de pertinença, el llenguatge familiar i la trajectòria biogràfica de cada individu (vegeu «Evolució històrica del concepte de salut, patiment i determinats socials» per a la distinció entre patiment i malaltia).

El concepte de pluralisme assistencial descriu la convivència simultània de diversos models, teories i sabers d'atenció a la salut dins d'una mateixa societat. Davant d'un problema de salut, les persones no responen de manera uniforme, sinó que mobilitzen una pluralitat d'estratègies segons les seves conviccions culturals, morals i materials.

Xarxes socials comunitàries a) Condicions estructurals b) Nucli constitucional bàsic c) Estils de vida individuals d) La vivència subjectiva del malestar a) L'alteració mesurada per la biomedicina b) L'absència total de signes clínics c) Un diagnòstic anatomopatològic d) Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 17 L'hegemonia del model mèdic occidental no és absoluta a escala global. L'OMS estima que cap a l'any 2050 només 700 milions dels prop de 9.000 milions d'habitants del món utilitzaran la biomedicina com a recurs principal.

A la Xina, el 30% de l'atenció sanitària prové directament de la medicina tradicional, mentre que a França 1 de cada 3 persones combina la medicina convencional amb teràpies com l'acupuntura o l'homeopatia. COMPROVA-HO 34 Què demostra el fet que a França 1 de cada 3 persones combini biomedicina amb acupuntura o homeopatia? El Model Mèdic Hegemònic (MMH) d'Eduardo Menéndez Eduardo Menéndez defineix el model mèdic com una eina metodològica que permet descriure i analitzar les diverses lògiques d'atenció que utilitzen els grups socials davant del patiment.

Dins d'aquest marc, el Model Mèdic Hegemònic (MMH) s'estructura com el conjunt de pràctiques, sabers i teories generats per la medicina científica. Aquest model es consolida a partir del segle XVIII com l'única via sanitària reconeguda i legitimada per l'Estat modern i vinculada a l'expansió del capitalisme. Presenta tres modalitats principals d'organització estructural: Corporatiu públic: provisió i finançament estatal centralitzat (per exemple, Canal Salat). Corporatiu privat: entitats i clíniques mercantils a gran escala (com les clíniques privades concertades o societàries). Individual privat: exercici liberal de la professió mèdica mitjançant consultes particulars independents.

Els trets característics que defineixen la biomedicina hegemònica són el biologicisme, l'individualisme metodològic, el cientifisme, el reduccionisme tecnicista, el caràcter determinista i la pretensió d'objectivitat universal. Aquests principis provoquen que l'atenció se centri en la patologia orgànica i no pas en la persona que la pateix. DEFINICIÓ El Model Mèdic Hegemònic (MMH) és l'estructura institucionalitzada de coneixements i pràctiques biomèdiques legitimada per l'Estat des del segle XVIII, caracteritzada pel biologicisme, l'enfocament curatiu individualitzat i una funció normalitzadora i de control social.

Dispositiu de poder, cosificació i crítiques al model biomèdic Des de la perspectiva antropològica i sociològica, el MMH funciona sota el que Michel Foucault va descriure com el dispositiu 'saber-poder'. La medicina no és únicament una ciència neutral: exerceix un monopoli sobre la definició de la normalitat i la desviació corporal. A través d'aquesta dinàmica, la biomedicina cosifica el cos, transformant la persona malalta en un «cas clínic» o en un conjunt de dades fisiològiques. Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 18 La pràctica biomèdica tendeix al paternalisme, situant el pacient en una posició passiva i subordinada que expropia la seva capacitat de decisió.

Amb un propòsit positivista d'eliminar el dolor i ajornar la mort, estén contínuament la seva intervenció cap a processos vitals naturals (vegeu «Medicalització, iatrogènia i perspectiva de gènere en salut»). Aquesta configuració genera limitacions estructurals evidents: Insatisfacció en la relació terapèutica per asimetria de poder. Dificultat per resoldre problemes de salut globals i desconeixement dels determinants estructurals. Limitació en els sistemes de classificació estandarditzats (com la CIE-10) per recollir la totalitat de l'experiència del patiment. Generació de falses expectatives de seguretat absoluta mitjançant el control tecnològic.

ERROR FREQÜENT Confondre el caràcter hegemònic del MMH amb la seva autosuficiència real. Que el model mèdic biomèdic tingui el reconeixement de l'Estat i el poder institucional no significa que sigui l'únic recurs utilitzat per la població: conviu sempre amb l'autoatenció i altres teràpies subordinades. COMPROVA-HO 35 Com es manifesta el dispositiu de «saber-poder» de Foucault en la consulta mèdica convencional?

La diversitat de models: formes subordinades i autoatenció Eduardo Menéndez articula l'anàlisi de les cures diferenciant tres grans models que coexisteixen en la societat: Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 19 ESQUEMA Models d'atenció a la salut segons Eduardo Menéndez Model d'atenció Característiques i fonaments Exemples típics Model Mèdic Hegemònic (MMH) Institucionalitzat, avalat per l'Estat, biologicista, mercantil i cientifista. Atenció primària, hospitals públics i clíniques privades. Model Mèdic Alternatiu Subordinat Sistemes terapèutics no biomèdics subordinats legalment o ideològicament al MMH.

Acupuntura, homeopatia, medicina tradicional xinesa, herbolaris, curanderisme. Model basat en l'Autoatenció Pràctiques d'autonomia profana dutes a terme pel grup familiar o comunitari sense sanadors. Gestió de la dieta, tisanes, repòs, xarxes d'ajuda mútua, automedicació.

A més d'aquestes tres categories bàsiques, existeixen classificacions complementàries de les formes d'atenció al patiment que la infermeria ha de conèixer: Classificació de Menéndez de formes d'atenció: biomèdica, populars i tradicionals (curanderos, xamans, espiritisme), alternatives o new age (sanadors bioenergètics, reiki), altres tradicions mèdiques formals (medicina aiurveda, medicina xinesa), autoajuda (grups de persones afectades pel mateix problema que s'organitzen col·lectivament) i autoatenció.

Sectors d'atenció segons Arthur Kleinman: sector popular (individual, familiar i comunitari), sector professional (medicines reglades com l'occidental, la xinesa o l'aiurveda) i sector tradicional o folk (especialistes no oficials com remeiers o astròlegs).

Model Mèdic Hegemònic Biomèdic, cientifista, biologicista i avalat per l'Estat Corporatiu públic Finançament i provisió estatal Corporatiu privat Grans empreses i clíniques mercantils Individual privat Consultes mèdiques independents Model Alternatiu Subordinat Pràctiques terapèutiques no biomèdiques Model d'Autoatenció Pràctiques autònomes sense presència de sanadors Nivell ampli Reproducció biosocial, higiene i dieta Nivell restringit Autocura i automedicació directa Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 20 L'autoatenció: el fonament de les cures quotidianes L'autoatenció comprèn totes aquelles activitats que els individus o els seus grups de convivència executen autònomament per diagnosticar, explicar, atendre, pal·liar o controlar processos que amenacen el seu benestar, sense la intervenció directa de terapeutes professionals.

Constitueix la primera instància d'intervenció i el recurs més emprat arreu del món. L'autoatenció opera en dos nivells diferenciats: EXEMPLE Davant d'un episodi de gastroenteritis, la persona decideix fer dieta tova, prendre aigua d'arròs o una solució de rehidratació oral i romandre en repòs. Aquesta acció no supervisada per un metge constitueix una resposta canònica d'autoatenció en nivell restringit. COMPROVA-HO 36 En quin nivell d'autoatenció se situa la regulació del subministrament d'aigua potable a la llar? Sistemes sanitaris i teràpies complementàries La relació entre els aparells sanitaris estatals i les medicines tradicionals o alternatives no és uniforme arreu del planeta.

Es distingeixen tres models d'integració governamental: Model de sistema Definició i cobertura legal Exemples de països Sistema integrat Les teràpies tradicionals i naturals tenen reconeixement oficial de ple dret; formen part de la cartera de serveis dels hospitals públics i privats. Xina, Vietnam, Brasil. Sistema inclusiu L'Estat reconeix la validesa de certes teràpies naturals, però no estan plenament incorporades a tots els àmbits públics ni finançades pel sistema general. Canadà, Regne Unit, Guinea Equatorial, Mali, Nigèria. Sistema tolerant El sistema nacional de salut es basa de manera gairebé exclusiva en la biomedicina, però la legislació permet i tolera certes pràctiques privades.

França. Aquesta diversitat institucional demostra que la legitimitat de les teràpies és una construcció sociopolítica. Des de la perspectiva de les cures infermeres, l'enfocament professional ha d'integrar el reconeixement del repertori cultural del pacient, evitar la imposició paternalista i donar suport a una autoatenció segura i conscient. Nivell ampli: accions quotidianes orientades a la reproducció biosocial i manteniment vital. Inclou la preparació dels aliments, la gestió higiènica de l'aigua, l'adaptació al medi ambient físic, les cures corporals diàries i els ritus vinculats a la mort. 1 Nivell restringit: intervencions dirigides directament davant d'un símptoma o malestar concret.

Comprèn pràctiques d'autocura (com fer repòs o beure brou d'arròs davant d'una diarrea) i l'automedicació (ús autònom de fàrmacs o remeis tradicionals). 2 Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 21 IDEES CLAU El pluralisme assistencial és la convivència simultània de diferents models teòrics i formes pràctiques per afrontar el malestar dins una societat. El Model Mèdic Hegemònic (MMH), consolidat a partir del segle XVIII, és biologicista, individualista, tecnicista i avalat oficialment per l'Estat. Segons Foucault, la biomedicina articula un dispositiu de «saber-poder» que cosifica el cos del pacient i l'expropia de la seva capacitat de decisió.

L'autoatenció és la resposta sanitària primària i universal: abasta un nivell ampli (alimentació, higiene, medi) i un nivell restringit (autocura, automedicació). Els sistemes de salut estatals envers les teràpies complementàries es classifiquen en integrats (Xina, Brasil), inclusius (Canadà, Regne Unit) i tolerants (França). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37. Quina diferència estructural separa el nivell ampli del nivell restringit en l'autoatenció? 38. Quins tres tipus de sistemes sanitaris existeixen segons el grau d'incorporació de les teràpies complementàries per part de l'Estat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39.

Què caracteritza principalment el Model Mèdic Hegemònic segons Menéndez? 40. Quin nivell d'autoatenció inclou la preparació d'aliments i l'ús de l'aigua? 41. Com es classifica un sistema sanitari com el de la Xina respecte a les teràpies tradicionals? 42. Segons Foucault, quin concepte defineix la dinàmica de control que exerceix la biomedicina?

Predomini de l'autoatenció com a mètode a) Biologicisme, individualisme i legitimació estatal b) Rebuig del capitalisme i de l'Estat c) Enfocament holístic i participació comunitària d) Nivell restringit a) Nivell ampli b) Nivell professional c) Nivell institucional d) Sistema exclusiu a) Sistema tolerant b) Sistema inclusiu c) Sistema integrat d) Model ontològic dinàmic a) Alteritat terapèutica b) Dispositiu saber-poder c) Paral·laxi institucional d) Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 22 5 Medicalització, iatrogènia i perspectiva de gènere en salut EN ACABAR SABRÀS Distingir els tres nivells de iatrogènia segons la proposta teòrica d'Ivan Illich Analitzar la influència dels determinants de gènere en la morbiditat diferencial femenina Identificar els biaixos i les crítiques feministes a la cultura rosa del càncer de mama PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Com pot ser que una intervenció dissenyada per curar acabi generant pèrdua d'autonomia col·lectiva davant del dolor?

La pràctica sanitària contemporània requereix una anàlisi crítica sobre els límits de la intervenció clínica. En aquest marc, la tendència a transformar situacions vitals quotidianes en trastorns mèdics i la manca de consideració dels condicionants de gènere generen noves formes de dany i desigualtat en l'atenció de les persones. Medicalització de la vida quotidiana La medicalització és el procés mitjançant el qual situacions fisiològiques, etapes vitals o problemes socials passen a ser definits, etiquetats i tractats com a malalties sota la jurisdicció mèdica.

Autors essencials de la sociologia i l'antropologia com Talcott Parsons, Erving Goffman, Peter Conrad, Michel Foucault i Irving Zola han analitzat aquest desplaçament del control social cap al dispositiu biomèdic (vegeu «Pluralisme assistencial, model mèdic hegemònic i autoatenció» pel que fa al Model Mèdic Hegemònic). Talcott Parsons: descriu l'obligació social del malalt de cercar ajuda professional com un mecanisme normatiu d'adaptació. Peter Conrad: distingeix entre processos amb intensitat desigual de medicalització segons la seva acceptació institucional. Ivan Illich: alerta que l'obsessió per una salut perfecta esdevé un factor patogen en les societats industrialitzades.

Irving Zola i Erving Goffman: analitzen la medicina com una institució de control i custòdia dels comportaments humans. Pel que fa al grau d'absorció biomèdica, es distingeixen dos nivells clars: 1. Processos totalment medicalitzats: transicions biològiques que s'han convertit obligatòriament en esdeveniments clínics hospitalaris, com el part. 2. Processos parcialment medicalitzats: àmbits on conviuen respostes socials, morals i sanitàries, com ara les addiccions o la menopausa. Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 23 COMPROVA-HO 44 Quina diferència estableix Peter Conrad entre un procés totalment medicalitzat i un de parcialment medicalitzat?

La iatrogènia segons Ivan Illich Quan la intervenció sanitària genera un perjudici directe o indirecte, sorgeix el concepte de iatrogènia. Ivan Illich va formular una classificació en tres nivells independents per demostrar com el monopoli clínic destrueix l'autonomia humana davant la malaltia i la mort. Nivell d'iatrogènia Mecanisme d'acció Manifestació concreta Clínica Danys directes produïts per la pràctica terapèutica o farmacològica. Lesions quirúrgiques, infeccions nosocomials o fístules causades per un sondatge vesical incorrecte. Social Dependència institucional que expropia la capacitat d'autocura del grup humà.

Incapacitat de la comunitat per gestionar el malestar quotidià sense recórrer a serveis professionals. Cultural Destrucció dels mecanismes simbòlics per afrontar el dolor i la finitud humana. Mina la voluntat d'experimentar el sofriment i paralitza les respostes personals davant la mort. ESQUEMA Nivells de iatrogènia segons Ivan Illich Davant d'aquesta dinàmica, la infermeria afronta grans reptes assistencials: promoure l'ús racional dels medicaments, impulsar la desprescripció d'intervencions innecessàries, incentivar l'alfabetisme en salut, respectar la capacitat de decisió del pacient i mantenir la curiositat professional i la mediació cultural davant d'altres sistemes d'atenció.

Iatrogènia clínica Danys i lesions mèdiques directes Iatrogènia social Dependència del sistema institucional sanitari Iatrogènia cultural Destrucció de la capacitat d'afrontar el sofriment Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 24 ERROR FREQÜENT Confondre la iatrogènia social amb la cultural. La iatrogènia social fa referència a la dependència organitzativa i estructural envers les institucions sanitàries per resoldre qualsevol conflicte, mentre que la iatrogènia cultural ataca el sentit existencial, destruint la capacitat personal de conviure amb el dolor, la vellesa i la mort. COMPROVA-HO 45 Quin mecanisme defineix la iatrogènia cultural segons Ivan Illich?

Perspectiva de gènere i biaixos en salut Cal separar amb rigor dos conceptes sovint confosos en la recerca mèdica: Sexe: conjunt de característiques biològiques, genètiques i anatòmiques amb què neix un individu. Gènere: construcció social, cultural i històrica dels rols, comportaments i expectatives lligats a la feminitat i la masculinitat. L'omissió d'aquesta distinció genera un biaix de gènere a la pràctica clínica, fruit d'haver universalitzat el patró masculí com a norma neutra de l'espècie humana.

Autores com Carme Valls, Lucía Artazcoz i María Luz Esteban denuncien que la naturalització social de les dones produeix desigualtats innecessàries, evitables i injustes en l'accés als recursos i en el diagnòstic. A Catalunya, la valoració estructural d'aquestes disparitats s'analitza amb l'Índex d'Igualtat de Gènere, constituït a partir de 31 indicadors organitzats en 6 dimensions bàsiques (desglossades en 14 subdimensions): L'origen dels malestars femenins sol arrelar en determinants laborals específics: menor qualificació contractual, sous reduïts, ocupacions feminitzades (atenció domiciliària, neteja, hostaleria) i la sobrecàrrega del treball familiar-domèstic invisible.

Aquesta divisió sexual del treball es tradueix directament en patologies musculoesquelètiques i malestar anímic (ansietat i depressió). Morbiditat femenina diferencial La morbiditat femenina diferencial comprèn el conjunt de processos patològics, motius de consulta i factors de risc que afecten les dones de forma exclusiva o amb característiques particulars respecte als homes. Treball: participació i condicions en el mercat laboral. 1 Diners: accés a recursos econòmics i escletxa salarial. 2 Temps: càrrega del treball domèstic i de cures no remunerades. 3 Educació: assoliment acadèmic i segregació formativa. 4 Salut: estat percebut, esperança de vida i accés a serveis.

5 Poder: participació activa en la presa de decisions socials i polítiques. 6 Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 25 Tipus de morbiditat Components clínics Expressions habituals Diferències biològiques Trastorns exclusius de l'anatomia o fisiologia sexual femenina. Trastorns del cicle menstrual, complicacions de la concepció i tumors ginecològics. Major prevalença Quadres clínics que incideixen amb major freqüència en dones. Anèmies, depressió, fibromiàlgia, malalties autoimmunes (lupus) i endocrinopaties (hipotiroïdisme). Factors de risc diferencials Malalties compartides que presenten patrons, símptomes o maneig diferenciat.

Cardiopaties (infart amb simptomatologia atípica), diabetis mellitus i percepció del dolor crònic. Aquestes discrepàncies s'han de traslladar a la salut comunitària desglossant sempre les dades per sexe, identificant l'impacte de gènere abans de les intervencions i garantint un acompanyament respectuós a les persones trans des de l'atenció primària. COMPROVA-HO 46 Quins són els tres eixos que componen la morbiditat femenina diferencial? Desconstrucció de la «cultura rosa» del càncer de mama L'enfocament hegemònic sobre el càncer de mama ha consolidat una narrativa sovint qüestionada per la literatura antropològica i feminista.

Investigadores com Gayle Sulik, Susan Love i Barbara Ehrenreich denuncien els efectes nocius de la denominada «violència de cultura rosa».

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Banalització i estètica festiva Ús de marxandatge i símbols edulcorats Obligació de pensar en positiu Imposició de superació i caràcter bèl·lic Cultura rosa en el càncer de mama Infantilització de la pacient Tracte despersonalitzat sense agència adulta Culpabilització del sofriment Sanció moral si s'expressa por o angoixa Ocultació de la mortalitat Invisibilització de casos avançats o incurables Aquest discurs banalitza la patologia a través de mecanismes deshumanitzadors: Falsa festivitat: l'ús omniresent del llaç rosa i el marxandatge suavitza la gravetat clínica de la malaltia.

Infantilització: tracta les pacients com a nenes mitjançant símbols edulcorats, restant-los agència adulta. Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 26 Psicopatologització del malestar: s'imposa el dogma d'«estar positiva per superar el càncer», culpabilitzant les dones que expressen ràbia, tristesa o por. Negació de la mort: invisibilitza la realitat de les morts per metàstasi per preservar un relat exclusiu de triomf i superació.

Davant d'aquest optimisme compulsiu, la conscienciació clínica crítica reivindica la necessitat de realisme: reconèixer la toxicitat dels tractaments, atendre la cruesa del diagnòstic i donar espai legítim a tota la gamma d'emocions que acompanyen el procés. IDEES CLAU La medicalització transforma moments i comportaments vitals quotidians en alteracions sota jurisdicció sanitària. Ivan Illich distingeix la iatrogènia en tres estadis: clínica (danys directes), social (submissió institucional) i cultural (anul·lació de la resistència al sofriment).

El biaix de gènere en salut sorgeix d'ignorar les asimetries socials que converteixen les diferències entre sexes en desigualtats i morbiditats evitables. L'Índex d'Igualtat de Gènere a Catalunya mesura sis eixos bàsics: treball, diners, temps, educació, salut i poder. La cultura rosa del càncer de mama infantilitza les pacients i psicopatologitza el dolor, eclipsant la necessitat d'una atenció realista. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 47. En què consisteix la iatrogènia social formulada per Ivan Illich? 48. Quines dimensions configuren l'Índex d'Igualtat de Gènere a Catalunya? 49. Per què Gayle Sulik i Barbara Ehrenreich critiquen el missatge de «pensar en positiu» en el càncer de mama?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 50. Quin fenomen descriu la iatrogènia clínica segons Ivan Illich? 51. Quin procés vital es considera plenament medicalitzat en la societat actual? Medicalització de la vellesa i el dol a) Efectes nocius derivats d'intervencions terapèutiques b) Pèrdua de l'autonomia biològica col·lectiva c) Incapacitat comunitària per gestionar el dolor d) La transició de la menopausa a) El part hospitalari b) El dol familiar c) L'addicció al joc d) Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 27 52. Quina dimensió NO forma part de l'Índex d'Igualtat de Gènere català? 53.

Quin efecte produeix la 'cultura rosa' denunciada per Barbara Ehrenreich? 6 Resum per repassar Antropologia, etnografia i alteritat Concepte Definició essencial Fenomen de paral·laxi Variació en la interpretació d'un fet segons la posició teòrica, cultural o física de l'observador. Perspectiva Emic Descripció i relat en primera persona des de la unitat d'anàlisi (el propi subjecte o comunitat). Perspectiva Etic Descripció i explicació formalitzada per l'observador extern científic mitjançant categories pròpies. Alteritat Experiència d'estranyesa i curiositat respecte a l'altre orientada a cooperar i establir una relació d'ajuda.

Síndrome de Salgari Biaix de descriure o jutjar una realitat basant-se en relats, mites i tòpics sense contrastar-los amb l'experiència directa. Diversitat cultural, migració i marcs de convivència Concepte Definició essencial Multiculturalitat Coexistència de diferents grups culturals en un mateix espai sense interacció transformadora. Interculturalitat Consciència de la diversitat que promou el diàleg actiu, el respecte i la interacció recíproca. Integració Procés dinàmic en què dues o més cultures flueixen i conviuen amb reconeixement mutu. Aculturació Pèrdua forçada o substitució dels trets culturals propis per la imposició d'una cultura dominant.

Diners a) Temps b) Poder c) Habitatge d) Erradica la iatrogènia clínica hospitalària a) Psicopatologitza les dones sense optimisme compulsiu b) Millora el diagnòstic precoç tumoral c) Fomenta l'alfabetisme científic de les dones d) Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 28 Concepte Definició essencial Segregació Manteniment de la distància cultural mitjançant desigualtats socials, discriminació i aïllament. Doble absència i presència Vivència de fractura identitària de la persona migrada entre el passat que ja no té i un present receptor que mai arriba del tot.

Valoració holística Avaluació clínica que integra obligatòriament dades socioculturals, dades biològiques i dades ambientals. Evolució històrica i procés salut-malaltia Concepte Definició essencial Model ontològic Concepció de la malaltia com una entitat forana invasora (forces màgiques o bacteris al segle XIX). Model dinàmic Perspectiva hipocràtica de la Grècia clàssica que defineix la salut com l'equilibri de la persona amb l'ambient (humors). Model social Corrent del segle XIX (Frank, Virchow) que situa l'origen de la malaltia en les condicions de vida i treball (inici de la salut pública).

Determinants de Dahlgren i Whitehead Model concèntric (1991) que ordena les influències des del nucli biològic fins a les condicions socioeconòmiques i ambientals. Patiment (illness) Vivència subjectiva, biogràfica i sentida del malestar articulada segons el context sociocultural. Malaltia (disease) Entitat patològica formal diagnosticada i mesurada tècnicament per l'aparell biomèdic. Pluralisme assistencial i formes d'atenció Concepte Definició essencial Pluralisme assistencial Convivència simultània de múltiples models, sabers i recursos terapèutics dins una mateixa societat.

Model Mèdic Hegemònic (MMH) Estructura institucionalitzada i avalada per l'Estat des del segle XVIII, biologicista, cientifista, individualista i curativa. Dispositiu saber-poder Mecanisme descrit per Foucault mitjançant el qual la biomedicina controla la societat i cosifica el cos. Autoatenció Recursos que la comunitat utilitza autònomament sense sanadors: nivell ampli (reproducció biosocial) i restringit (autocura i automedicació). Sistemes davant teràpies naturals Classificació estatal en integrats (reconeixement complet), inclusius (reconeixement parcial) i tolerants (mera permissió legal).

Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 29 Medicalització, iatrogènia i perspectiva de gènere Concepte Definició essencial Medicalització Procés pel qual situacions vitals quotidianes (part, menopausa) passen a definir-se i tractar-se com a malalties. Iatrogènia segons Illich Dany causat pel sistema mèdic a nivell clínic (lesions directes), social (dependència institucional) i cultural (anul·lació de l'afrontament del dolor). Biaix de gènere Errors diagnòstics i terapèutics derivats d'assumir el patró masculí com a universal i ignorar les asimetries socials.

Morbiditat femenina diferencial Quadres clínics que afecten exclusivament les dones, tenen més prevalença (autoimmunes, dolor) o factors de risc diferencials (cardiopaties). Cultura rosa Narrativa edulcorada del càncer de mama que infantilitza pacients, imposa optimisme compulsiu i oculta la mortalitat real. Bases Antropològiques del Coneixement Infermer: Resum 30 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè la interpretació depèn de la posició cultural i teòrica des d'on s'observa, un fenomen conegut en etnografia com a efecte de paral·laxi. 2.

Perquè permet comprendre el context cultural de la persona atesa, adaptant els plans de cures a les seves creences i evitant imposicions mèdiques unilaterals. 3. La perspectiva Emic, ja que expressa el discurs en primera persona…