Examen de Introducción a la Economía UDG 2019 · final - Gener 2019

Pregunta 1 (1 punt). Costos d'una perruqueria i decisió de producció a curt termini

Un establiment de perruqueria suporta cada mes unes despeses de 1.000 € en concepte de lloguer del local i 300 € per connexions als subministraments bàsics (aigua, electricitat i telecomunicacions). A més, per cada persona contractada s'abona un sou de 1.000 € mensuals. La relació entre el volum de treballadors i el nombre de clients que s'atenen és la següent:

a.

Ompliu la taula determinant cadascun dels costos sol·licitats:

Nº Treballadors ($L$)

Nº clients atesos ($q$)

Cost Fix ($CF$)

Cost Variable ($CV$)

Cost Total ($CT$)

Cost Variable Mitjà ($CVMe$)

Cost Total Mitjà ($CTMe$)

Cost Marginal ($CMg$)

0

0

-

-

-

1

80

2

170

3

265

4

350

5

425

6

490

b.

Quin és el preu mínim de tancament segons les xifres calculades?

€/client

c.

Si el preu vigent en el mercat és de 15 € per client atès, produirà l'empresa a curt termini?

d.

Obtindrà benefici econòmic (serà rendible) produint a aquest preu de 15 €?

Pregunta 2 (1 punt). Efecte substitució i efecte renda amb bé normal i inferior

Consideri una persona que distribueix la seva despesa únicament entre dos béns: el bé 1 (normal) i el bé 2 (inferior). Suposant que el preu del bé 1 disminueix, mentre que tant el preu del bé 2 com el nivell de renda monetària romanen constants:

a)

Com es veurà afectada la quantitat demandada de cadascun dels dos béns?

b)

Quina serà la direcció dels efectes substitució i renda sobre cadascun d'ells? Justifiqueu detalladament la resposta.

Pregunta 3 (1 punt). Relació entre Producte Marginal i Producte Mitjà

En el marc de la teoria de la producció a curt termini, expliqueu de manera analítica i gràfica la interdependència existent entre el Producte Marginal del treball ($PMg_L$) i el Producte Mitjà del treball ($PMe_L$).

Pregunta 4 (1 punt). Diferències entre competència perfecta i monopoli

La competència perfecta i el monopoli representen dues estructures extremes de mercat. Elaboreu una taula o esquema comparatiu de dues columnes on es detallin les característiques essencials que les defineixen, així com els diferents resultats que s'esperen de cadascuna pel que fa a preu, producció i eficiència.

Pregunta 5 (1 punt). Efecte d'aranzels i creixement en el mercat de l'acer

L'administració nord-americana va establir uns aranzels del 10% sobre determinades importacions xineses (amb amenaces d'incrementar-los fins al 25%), incloent-hi béns com l'acer i l'alumini. Paral·lelament, l'economia dels Estats Units manté un creixement intens.

Argumenteu quins seran els efectes previsibles de la combinació d'aquests dos factors sobre el mercat nord-americà de l'acer (preu intern, producció local i importacions).

Pregunta 6 (1 punt). Elasticitat renda de la demanda i classificació de béns

Definiu conceptualment i formalitzeu mitjançant la seva expressió matemàtica l'elasticitat renda de la demanda ($\varepsilon_R$ o $e_M$). A continuació, establiu la classificació dels diferents tipus de béns segons els valors que pot prendre aquesta elasticitat i poseu un exemple il·lustratiu de cada categoria.

Pregunta 7 (1 punt). Variació salarial i benestar d'una consumidora

La Maria té uns ingressos salarials de 1.200 € mensuals en la seva primera feina. D'aquests, destina 600 € al pagament del lloguer del pis i els 600 € restants els distribueix entre dues activitats: alimentació ($A$) i oci ($O$). Els preus inicials d'aquests béns són $P_A = 5\text{ €}$ i $P_O = 15\text{ €}$, respectivament.

De cara a l'any vinent, el lloguer passarà a ser de 750 € i es preveu que els preus passin a ser $P'_A = 8\text{ €}$ i $P'_O = 20\text{ €}$. L'empresa li ha promès una millora salarial, i la Maria vol determinar com variarà el seu nivell de vida.

a.

Quin augment mínim de sou necessitaria la Maria per assegurar-se no empitjorar la seva situació l'any vinent? Justifiqueu la resposta basant-vos en la cistella de consum inicial.

b.

Quin augment salarial li garantiria amb total seguretat un nivell de benestar estrictament superior? Argumenteu-ho econòmicament.

Pregunta 8 (1 punt). Avantatge absolut, avantatge comparatiu i preu d'intercanvi

La taula següent indica la quantitat d'hores de treball necessàries per unitat de producte ($L/Q$) per produir televisors (en milers d'unitats) i aliments (en tones) a dos països, A i B:

Treball requerit per unitat de producte ($a_L$)

País A

País B

Televisors

6

7

Aliments

18

7

a.

Determineu quin país té avantatge absolut i quin té avantatge comparatiu en la producció de cadascun dels dos béns (indiqueu País A o País B):

Avantatge absolut en televisors:

Avantatge absolut en aliments:

Avantatge comparatiu en televisors:

Avantatge comparatiu en aliments:

b.

Suggeriu un preu relatiu internacional d'intercanvi que resulti beneficiós per a tots dos països, explicant el raonament.

$< \frac{P_{\text{TV}}}{P_{\text{Aliments}}} <$

Preu d'intercanvi suggerit $\frac{P_{\text{TV}}}{P_{\text{Aliments}}} =$

tones d'aliments per televisor

Pregunta 9 (1 punt). Frontera de Possibilitats de Producció, costos i rendiments

Definiu, expliqueu el concepte i descriviu la representació gràfica de la Frontera de Possibilitats de Producció (FPP). Detalleu quines formes geomètriques pot adoptar (còncava, lineal o convexa) i com es relaciona cadascuna amb els costos d'oportunitat i el tipus de rendiments de la producció.

Pregunta 10 (1 punt). Equilibri de mercat, impost i subvenció al servei de restauració

Les funcions de demanda i d'oferta del menú jove del bar de la facultat venen descrites per les expressions següents:

$$Q_d(p) = 200 - 5p \quad\text{i}\quad Q_o(p) = 5p$$

a)

Determineu el preu i la quantitat d'equilibri i descriviu la seva representació gràfica (situació inicial o situació 1).

€

menús

b)

El rectorat decideix aplicar un càrrec (impost unitari) de 5 € sobre cada menú servit al bar. Calculeu el nou equilibri i la incidència econòmica efectiva d'aquesta mesura sobre consumidors i venedor (situació 2).

€

€

menús

c)

Prenent com a base la situació 2, i per protegir l'alumnat, s'introdueix una subvenció de 5 € per cada menú adquirit. Calculeu l'equilibri resultant (situació 3), compareu amb les etapes prèvies i comenteu els resultats.

€

menús