Examen de Introducción a la Economía UDG 2019 · Juny

Examen de Introducción a la Economía de la UDG (Grado en Economía) 2019, Juny: 10 problemas con solución. Hazlo online con corrección al momento.

Temas del examen: Model renda-despesa, multiplicador i política fiscal · Diner, sistema bancari i política monetària · Models IS-LM i oferta i demanda agregades · Creixement econòmic i cicles econòmics · Mercat de treball, atur i llei d'Okun · Economia oberta: tipus de canvi i sector exterior

Pregunta 1 · Creixement econòmic i cicles econòmics

L'economia del país A experimenta una taxa de creixement continu del 4%4\% anual, mentre que l'economia del país B creix a una taxa anual de l'1%1\%. Transcorreguts 1010 anys, ambdós territoris aconsegueixen igualar el seu volum de renda. Quina era la relació o diferència de renda existent inicialment entre el país A i el país B?

Pregunta 2 · Model renda-despesa, multiplicador i política fiscal

Definiu de manera precisa què és un estabilitzador fiscal automàtic. Quina variable econòmica desenvolupa amb major claredat aquesta funció i per quins motius? Finalment, quin efecte produeix la incorporació d'estabilitzadors automàtics sobre el valor del multiplicador keynesià?

Pregunta 3 · Mercat de treball, atur i llei d'Okun

Definiu de manera concisa la Llei d'Okun, presenteu la seva expressió matemàtica i oferiu una interpretació econòmica dels seus components.

Pregunta 4 · Diner, sistema bancari i política monetària

Pregunta 4 (1 punt). Càlcul d'agregats i multiplicador monetari

A partir del següent quadre de xifres del sistema financer d'una economia:

Dipòsits bancaris: 60.000 u.m.

Efectiu en mans del públic: 10.000 u.m.

Reserves bancàries: 5.000 u.m.

Determineu: la base monetària, el coeficient de reserves, el coeficient d'efectiu en mans del públic, el valor del multiplicador monetari i la massa monetària (oferta de diners).

a)

b)

c)

d)

e)

Pregunta 5 · Model renda-despesa, multiplicador i política fiscal

Pregunta 5 (1 punt). Equilibri macroeconòmic en economia oberta

Considereu una economia oberta i amb sector públic representada per les següents relacions de conducta:

Consum: C=100+0,75YdC = 100 + 0{,}75Y_d

Impostos: T=0,2YT = 0{,}2Y

Inversió: I=300I = 300

Despesa pública: G=400G = 400

Exportacions: X=100X = 100

Transferències: TR=0TR = 0

Importacions: M=0,2YM = 0{,}2Y

a)

Obtingueu el multiplicador de la despesa i el nivell de renda d'equilibri.

b)

Suposeu que en una situació similar a l'anterior no es coneix el volum de despesa pública (GG), però se sap que el saldo del sector públic és nul (SP=0SP = 0). Calculeu quina serà la renda d'equilibri i la quantia corresponent de despesa pública.

Pregunta 6 · Economia oberta: tipus de canvi i sector exterior

Pregunta 6 (1 punt). Tipus de canvi real i paritat del poder adquisitiu

Se sap que l'índex de preus als Estats Units és de 250, mentre que a la Zona Euro se situa en 200. El tipus de canvi nominal és d'1,1165 dòlars/euro. D'altra banda, el tipus d'interès oficial del Banc Central Europeu és del 0% i el de la Reserva Federal és del 0,25%.

Determineu el tipus de canvi real i raoneu quina de les dues divises es troba sobrevalorada. Finalment, exposeu els fonaments de la llei del preu únic o Paritat del Poder Adquisitiu (PPA).

Pregunta 7 · Economia oberta: tipus de canvi i sector exterior

Pregunta 7 (1 punt). Saldos pressupostaris i balança per compte corrent de dues economies

Dues economies, A i B, comparteixen els següents paràmetres i variables agregades: Y=1.200Y = 1.200, tipus impositiu t=0,25t = 0,25, transferències TR=100TR = 100 i inversió I=300I = 300.

No obstant això, es diferencien en dues variables clau:

La despesa pública al país A és GA=150G_A = 150, mentre que al país B és GB=220G_B = 220.

La funció de consum al país A és CA=130+0,7YdC_A = 130 + 0,7Y_d, i al país B és CB=0,6YdC_B = 0,6Y_d.

Calculeu el saldo pressupostari de les dues economies i les exportacions netes (saldo de la Balança d'Operacions Corrents, BOC). Compareu els dos països i determineu si algun d'ells incorre en endeutament amb l'exterior.

Pregunta 8 · Models IS-LM i oferta i demanda agregades

Pregunta 8 (1 punt). Xoc fiscal contractiu en el model OA-DA

El govern ha aprovat un augment dels impostos del 10%. Quins efectes cal esperar a curt-mig termini sobre les principals macromagnituds (Renda, tipus d'interès, taxa d'atur i nivell de preus)? Quina serà l'evolució a llarg termini? Raoneu la resposta mitjançant el funcionament del model de Demanda Agregada i Oferta Agregada (OA-DA) i descriviu el gràfic corresponent.

Pregunta 9 · Mercat de treball, atur i llei d'Okun

Pregunta 9 (1 punt). Magnituds i taxes del mercat de treball

Considereu les xifres de població de la província de Girona per al primer trimestre de 2018 recollides a la taula:

Període (milers) · Adults · Actius · Ocupats · Aturats · Inactius · Taxa d'activitat (%) · Taxa d'ocupació (%) · Taxa d'atur (%)

2018, 1r trimestre · · 370,3 · 318,3 · · 242,3

a)

Completeu totes les caselles buides de la taula (valors expressats en milers o percentatges segons correspongui).

b)

Si entre el primer trimestre de 2018 i el primer trimestre de 2019 la taxa d'ocupació augmenta 2,08 punts percentuals i la taxa d'activitat ho fa en 1,95 punts percentuals, calculeu la taxa d'atur de l'any 2019 i interpreteu econòmicament l'evolució observada.

Pregunta 10 · Models IS-LM i oferta i demanda agregades

Pregunta 10 (1 punt). Política monetària expansiva en el model IS-LM

Mitjançant el model IS-LM, analitzeu analíticament i descriviu gràficament l'impacte que té una operació de compra de deute póblic espanyol per part del Banc Central Europeu sobre les següents macromagnituds: PIB, tipus d'interès, taxa d'atur, consum privat, inversió, saldo pressupostari i balança per compte corrent (BOC). Es produirà un efecte expulsió o crowding-out ?

También puedes estudiar por temas

Practica un tema con ejercicios de los exámenes de todos los años, mezclados.

Ver los 10 temas

Otras convocatorias de 2019

Examen final - Gener 2019 (2019) · Examen parcial d'Introducció a l'Economia (Abril 2019) (2019)