Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG

I 0 flashcards i 10 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS DRET DE CONTRACTES I OBLIGACIONS Grau en Dret Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Dret de Contractes i Obligacions (UdG): fonts, vicis del consentiment, consum, clàusules abusives, ineficàcia i pluralitat de subjectes.

APREN.AI Índex 1 La relació obligatòria i les seves fonts Concepte i estructura de la relació obligatòria Trets característics de l'obligació Les fonts de les obligacions a l'article 1089 CCE Els quasicontractes típics La declaració de voluntat unilateral com a font excepcional 2 El contracte i els seus elements estructurals El contracte i l'autonomia de la voluntat Classificació general dels contractes L'objecte del contracte La causa del contracte i els motius subjectius La forma del contracte i la seva documentació 3 Subjectes del contracte i vicis del consentiment Estructura del negoci, capacitat d'obrar i prohibicions de contractar El consentiment contractual i la teoria general dels seus vicis Violència física, intimidació moral i el límit del temor reverencial El dol contractual: tipologies i efectes jurídics 4 La formació del contracte i la fase precontractual La fase prèvia: tractes preliminars i responsabilitat precontractual L'oferta contractual i l'acceptació La contractació entre absents: moment i lloc de perfecció Figures preparatòries: precontracte, promesa de compravenda i opció 5 Eficàcia del contracte i relacions davant de tercers El principi de relativitat contractual Eficàcia indirecta i eficàcia directa del contracte El contracte a favor de tercer Figures contractuals específiques davant de tercers 6 La ineficàcia del contracte: nul·litat, anul·labilitat i rescissió Graduació i categories de la ineficàcia contractual La nul·litat absoluta: causes, acció i efectes restitutoris L'anul·labilitat contractual: legitimació i caducitat La rescissió al Codi Civil: remei subsidiari i supòsits típics La rescissió en el dret civil català: llibre sisè del CCCat Comparativa dels règims d'ineficàcia Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 1 7 Contractació de consum, a distància i electrònica Contractació a distància i fora de l'establiment mercantil Àmbit d'aplicació material i contractes exclosos Deures d'informació previs a la contractació El dret de desistiment del consumidor Contractes electrònics i comunicacions comercials 8 Condicions generals de la contractació i clàusules abusives Marc normatiu i configuració de les condicions generals L'abast del control judicial: l'exclusió del preu just El control d'inclusió o incorporació formal El control de transparència material El control de contingut i el règim de les clàusules abusives Catàleg legal de clàusules abusives 9 Classes d'obligacions segons el seu objecte Tipologies bàsiques segons la conducta: donar, fer i no fer Obligacions genèriques i específiques: la delimitació del risc Obligacions alternatives i obligacions facultatives Altres classificacions de les obligacions segons l'objecte Obligacions pecuniàries: diners, nominalisme i mesures d'estabilització Règim jurídic dels interessos i l'anatocisme 10 Circumstàncies de l'obligació i pluralitat de subjectes Circumstàncies de la relació obligatòria Organització de la pluralitat de subjectes El règim de la solidaritat i la doctrina jurisprudencial 11 Resum per repassar Estructura de la relació obligatòria i les seves fonts El contracte, elements essencials i vicis Formació, eficàcia i ineficàcia del contracte Contractació de consum i condicions generals Règim de les obligacions i pluralitat de subjectes Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 2 1 La relació obligatòria i les seves fonts EN ACABAR SABRÀS Distingir les posicions de crèdit i deute dins de l'estructura de la relació obligatòria. Explicar l'abast del principi de responsabilitat patrimonial universal de l'article 1911 CCE. Identificar les fonts de les obligacions de l'article 1089 CCE i els supòsits de voluntat unilateral. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Pot una persona quedar obligada a pagar una quantitat a algú amb qui mai no ha signat un contracte?

La dinàmica jurídica patrimonial descansa sobre el concepte d'obligació com a instrument per a l'intercanvi de béns i serveis. Comprendre la seva estructura bàsica i el seu origen legal resulta fonamental per abordar la totalitat del dret de contractes. ESQUEMA Estructura general de la relació obligatòria i les seves fonts Relació obligatòria Vincle jurídic entre creditor i deutor Estructura subjectiva Posició creditora de poder i deutora de deure Objecte: Prestació Conducta de donar, fer o no fer Fonts de l'art.

1089 CCE Orígens que fan néixer obligacions Llei i Contracte Imposició legal i autonomia de voluntat Quasicontractes Gestió aliena i cobrament indegut Actes il·lícits Delictes penals i culpa civil (art. 1902) Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 3 Concepte i estructura de la relació obligatòria Una relació obligatòria és un vincle jurídic pel qual una part té la facultat d'exigir a una altra un determinat comportament que resulta avaluable econòmicament. Aquesta conducta rep el nom de prestació i, segons l'article 1088 del Codi Civil espanyol (CCE), pot consistir a donar, fer o no fer alguna cosa.

Dins d'aquesta dinàmica trobem dues posicions jurídiques fonamentals: Posició activa o de poder (crèdit): encarnada pel creditor, a qui l'ordenament atribueix la facultat de reclamar la conducta deguda per protegir el seu interès legítim. Posició passiva o de deure (deute): assumida pel deutor, sobre qui recau el deure jurídic de dur a terme la prestació compromesa. Tant la part creditora com la deutor poden estar formades per una o diverses persones, ja siguin físiques o jurídiques. En els contractes bilaterals o sinal·lagmàtics, les obligacions són recíproques: cadascuna de les parts actua simultàniament com a deutora i creditora de l'altra, generant vincles en ambdues direccions.

En canvi, si l'exigència només circula en un sol sentit, l'obligació és unilateral. Esquema estructural de la relació obligatòria entre creditor, deutor i prestació. DEFINICIÓ El deute és el deure jurídic de desplegar una prestació patrimonialment avaluable, mentre que la responsabilitat és la subjecció del patrimoni del deutor a l'acció directa del creditor si es produeix un incompliment.

Trets característics de l'obligació La relació obligatòria presenta cinc propietats estructurals definitòries: Relativitat: el vincle només desplega efectes entre les parts involucrades (creditor i deutor), sense perjudicar ni beneficiar directament tercers aliens (vegeu «Eficàcia del contracte i relacions davant de tercers»). 1 Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 4 Segons consagra l'article 1911 CCE, del compliment de les obligacions respon el deutor amb tots els seus béns, presents i futurs. Aquest precepte estableix que cap deutor no respon amb la seva integritat personal, sinó estrictament amb el seu actiu econòmic actual i el que arribi a adquirir.

COMPROVA-HO 2 Què significa que la relació obligatòria tingui caràcter relatiu davant del caràcter absolut d'un dret real? Les fonts de les obligacions a l'article 1089 CCE Les fonts de les obligacions són els fets, actes o situacions jurídiques dels quals sorgeix el deure de prestar. L'article 1089 CCE conté un catàleg legal exhaustiu de cinc orígens concrets: Font (Art. 1089 CCE) Règim bàsic Fonament jurídic La llei No es presumeixen mai. Només són exigibles les que la llei determini expressament. Imposició directa de l'ordenament jurídic. Els contractes Tenen força de llei entre les parts contractants i s'han de complir segons els pactes. Autonomia de la voluntat (art.

1255 CCE) i principi pacta sunt servanda. Els quasicontractes Fets lícits i purament voluntaris dels quals resulta obligat el seu autor envers un tercer. Actuació lícita sense previ acord mutu que requereix reequilibri. Delictes o faltes Actes il·lícits penals que generen l'obligació de reparar el mal ocasionat. Disposicions del Codi Penal sobre responsabilitat civil derivada de delicte. Culpa o negligència extracontractual Obligació de reparar el dany causat a un altre per acció o omissió quan no hi ha contracte. Article 1902 CCE (responsabilitat civil extracontractual o aquiliana).

Dins dels contractes, l'article 1255 CCE disposa que les parts poden establir les clàusules i condicions que tinguin per convenient sempre que no siguin contràries a les lleis, a la moral ni a l'ordre públic (vegeu «El contracte i els seus elements estructurals»). Tot i que el dret civil té caràcter predominantment dispositiu, també incorpora normes imperatives destinades a tutelar la part més desafavorida. Vincle jurídic: nexe orgànic que entrellaça la posició de poder creditora amb la posició de deure deutora. 2 Temporalitat: les obligacions neixen destinades a extingir-se; estan limitades temporalment en el temps.

3 Patrimonialitat: la conducta o prestació ha de ser susceptible de valoració en diners. 4 Responsabilitat universal patrimonial: el deute no queda aïllat de les seves conseqüències materials; deute i responsabilitat van indissolublement units. 5 Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 5 Els quasicontractes típics El Codi Civil reconeix dues categories clares de quasicontractes: Gestió de negocis aliens sense mandat: se situa quan una persona s'encarrega voluntàriament de gestionar els assumptes o béns d'un tercer sense haver rebut cap mandat previ d'aquest.

El gestor queda obligat a continuar la gestió fins a liquidar l'assumpte i les seves incidències, o bé a requerir a l'interessat perquè el substitueixi tan bon punt aquest pugui fer-ho. Cobrament de l'indegut i enriquiment injust: ocorre quan algú rep indegudament un pagament o cosa que no tenia dret a cobrar, lliurada per error. En aquest instant sorgeix de manera automàtica l'obligació jurídica de restituir-la per evitar un lucre sense causa legítima. COMPROVA-HO 3 Quina diferència essencial separa l'origen de la responsabilitat civil extracontractual (art. 1902 CCE) respecte de la contractual?

La declaració de voluntat unilateral com a font excepcional La doctrina debat si una persona pot autovincular-se patrimonialment per la seva sola voluntat sense que intervingui l'acceptació de ningú més. Com a regla general, la declaració unilateral de voluntat no és font d'obligacions, ja que ningú pot ser creditor contra la seva voluntat ni quedar vinculat sense un concurs de consentiments.

No obstant això, s'admet la seva eficàcia vinculant en dos supòsits concrets i excepcionals: La promesa pública de recompensa: manifestació pública per la qual el promitent s'obliga a lliurar una contraprestació o premi a qui dugui a terme una determinada activitat o aconsegueixi un resultat (per exemple, trobar un objecte perdut). El concurs amb premi: modalitat de promesa pública on la recompensa queda subordinada a la selecció entre diversos participants que compleixen determinades bases prefixades. ERROR FREQÜENT Creure que la promesa pública de recompensa requereix que el beneficiari hagi acceptat prèviament l'oferta abans de realitzar l'actuació.

En realitat, el promitent queda vinculat des del moment en què emet públicament la declaració, i ha de complir encara que qui va trobar l'objecte desconegués l'existència de la recompensa. COMPROVA-HO 4 Pot un promitent revocar lliurement una promesa pública de recompensa en qualsevol moment? Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 6 IDEES CLAU La relació obligatòria comprèn una part activa o creditora (poder de reclamar) i una passiva o deutora (deure de prestar). La prestació pot consistir en una conducta de donar, fer o no fer avaluable en diners (art. 1088 CCE).

L'article 1911 CCE consagra el principi de responsabilitat patrimonial universal: el deutor respon amb tots els seus béns presents i futurs. L'article 1089 CCE estableix com a fonts l'origen legal, els contractes, els quasicontractes, els actes il·lícits penals i la culpa extracontractual. La voluntat unilateral no és font general d'obligacions, però vincula excepcionalment en la promesa pública de recompensa i el concurs amb premi. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Què exigeix l'article 1911 CCE pel que fa a l'abast patrimonial de la responsabilitat del deutor? 6. Quins són els dos quasicontractes tipificats expressament pel Codi Civil? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 7. Segons l'article 1088 CCE, en què pot consistir l'objecte d'una obligació? 8. Quin abast té la responsabilitat patrimonial universal recollida a l'article 1911 CCE? 9. Quin d'aquests supòsits és un quasicontracte expressament regulat al Codi Civil?

A respondre penalment d'un dany comès a) A donar, fer o no fer alguna cosa b) Només a pagar quantitats monetàries determinades c) Únicament en la celebració d'un contracte formal d) Comprèn únicament els béns que el deutor té actualment a) S'estén tant als béns presents com als futurs b) Afecta la integritat i llibertat personal del deutor c) Només s'aplica si el deutor ho autoritza expressament d) La gestió de negocis aliens sense mandat a) La responsabilitat civil derivada d'homicidi b) L'oferta contractual pendent d'acceptació c) El contracte verbal d'arrendament d'habitatge d) Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 7 10.

En quin cas s'admet amb caràcter excepcional l'eficàcia obligatòria de la sola voluntat unilateral? 2 El contracte i els seus elements estructurals EN ACABAR SABRÀS Distingir les diferents classes de contractes segons el seu perfeccionament, sacrifici i estructura obligacional. Analitzar els requisits legals d'existència, possibilitat, licitud i determinació de l'objecte contractual. Diferenciar la causa objectiva del contracte respecte als motius subjectius de les parts contractants. Contraposar el funcionament de la forma ad probationem davant la forma solemne o ad solemnitatem. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 És vàlid un contracte verbal de compravenda si les parts mai no van firmar cap paper?

El contracte i l'autonomia de la voluntat El contracte és un acord lliure i espontani entre dues o més parts basat en el consentiment bilateral. La seva funció primordial consisteix a actuar com a font creadora d'obligacions (vegeu «La relació obligatòria i les seves fonts»), permetre la transferència de béns, assignar recursos, assegurar expectatives i compondre interessos patrimonials. D'acord amb el principi pacta sunt servanda, els contractes tenen força de llei entre els contractants i generen una eficàcia obligacional o relativa. L'instrument jurídic que sosté aquest poder vinculant és l'autonomia de la voluntat, reconeguda en l'ordenament jurídic i fonamentada en la Constitució.

DEFINICIÓ L'autonomia de la voluntat és el poder conferit als particulars per autorregular els seus interessos mitjançant actes jurídics vinculants. Segons l'article 1255 del Codi Civil espanyol, els contractants poden establir els pactes, clàusules i condicions que tinguin per convenient, sempre que no siguin contraris a les lleis, a la moral ni a l'ordre públic.

En la compravenda d'immobles entre particulars a) En qualsevol tracte preliminar de negociació b) En la contractació mitjançant condicions generals c) En la promesa pública de recompensa d) Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 8 Aquest principi permet configurar lliurement el contingut contractual, sempre que es respectin els límits imperatius legals, els estàndards ètics socials i l'ordre públic de la comunitat. COMPROVA-HO 12 Quins són els tres límits legals expressos que l'article 1255 CCE imposa a l'autonomia contractual?

Classificació general dels contractes Els contractes admeten múltiples categories segons el seu perfeccionament, sacrificis patrimonials, vincles obligacionals i durada. Un mateix negoci pot integrar diversos tipus simultàniament. Criteri de classificació Tipologia Caracterització essencial i exemples Mode de perfeccionament Consensuals Es perfeccionen pel mer consentiment de les parts (ex. compravenda). Reals Exigeixen el consentiment i el lliurament material de la cosa (ex. préstec, dipòsit). Formals Requereixen una forma externa prescrita específica (ex. donació d'immobles). Sacrifici patrimonial Onerosos La prestació d'una part troba la seva contraprestació en l'altra (ex.

compravenda amb preu en diners). Gratuïts Una de les parts rep un avantatge sense assumir cap càrrega ni prestació (ex. donacions). Prestacions generades Bilaterals Generen obligacions recíproques per a totes dues parts contractants. Unilaterals Generen obligacions exclusivament per a una sola de les parts. Equivalència de prestacions Commutatius Les prestacions estan determinades i guarden relació d'equivalència (ex. compravenda ordinària). Aleatoris El compliment o contingut depèn d'un esdeveniment incert, involuntari o imprevisible (ex. rifes, porres). Temps d'execució Instantanis La completa execució es porta a terme en un breu lapse temporal (ex. compravenda manual).

Duradors L'execució es perllonga de manera continuada en el temps (ex. arrendament). D'execució periòdica Comporten prestacions reiterades amb continuïtat temporal (ex. renda vitalícia). Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 9 Criteri de classificació Tipologia Caracterització essencial i exemples Regulació legal Típics Tenen regulació legal específica prevista a la llei (ex. contracte d'arrendament). Atípics Mancats de disciplina legal pròpia, però amb els requisits essencials generals.

A més d'aquestes classes, els contractes es componen d'elements essencials (consentiment, objecte i causa), naturals (previstos per la llei que acompanyen el contracte llevat d'exclusió) i accidentals (termini, condició o mode, introduïts voluntàriament). COMPROVA-HO 13 En què es distingeix un contracte consensual d'un contracte real pel que fa al moment del seu naixement? L'objecte del contracte L'objecte del contracte és el degut pel deutor i allò que el creditor té la facultat d'exigir com a dret de crèdit. Pot tractar-se de coses (inclosos els diners i coses futures) o de serveis (accions humanes), sempre que compleixin els requisits legals acumulatius.

Per tal que l'objecte sigui vàlid, la prestació ha de reunir els requisits de possibilitat, licitud i determinació: COMPROVA-HO 14 És vàlid un contracte l'objecte del qual és una collita futura de blat que encara no ha estat recollida? Possibilitat: La prestació ha de poder realitzar-se en la realitat física i jurídica. Les impossibilitats es classifiquen en: Originària: existeix des del moment del naixement del contracte. Sobrevinguda: la prestació és possible en néixer el contracte, però esdevé impossible amb posterioritat. Total: la impossibilitat afecta la totalitat de la prestació convinguda. Parcial: només afecta una fracció o part de la prestació.

Absoluta: cap persona pot arribar a dur a terme la prestació. Relativa: no la pot complir la persona del deutor, però sí un tercer. 1 Licitud: Les coses no han d'estar fora del comerç dels homes (s'hi admeten les coses futures) i han de circular en el tràfic jurídic legítim. Quant als serveis, no poden ser contraris a les lleis ni als bons costums. 2 Determinació o determinabilitat: L'objecte ha de ser una cosa determinada quant a la seva espècie. La indeterminació de la quantitat no impedeix l'existència del negoci si és possible quantificar-la sense necessitat d'un nou conveni entre els contractants.

3 Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 10 La causa del contracte i els motius subjectius La causa del contracte és la funció economicojurídica i social que el dret reconeix al tipus negocial. Té caràcter estrictament objectiu i típic, desconnectat de les intencions purament personals dels atorgants. L'ordenament civil distingeix clarament la causa objectiva dels simples motius subjectius interns: Causa objectiva: Estructura i justifica el negoci jurídic. Els contractes sense causa o amb causa il·lícita no produeixen efecte. La causa és il·lícita quan s'oposa a les lleis o a la moral.

La falsa causa provoca la nul·litat, llevat que es provi que respon a una altra causa veritable i lícita. Es presumeix legalment que la causa existeix i és lícita mentre el deutor no provi el contrari. Motius subjectius: Són els mòbils interns, particulars i psicològics que porten a una persona a contractar. En l'àmbit del dret civil constitueixen una qüestió irrellevant (obiter dicta) que no afecta la validesa de l'acord, llevat que siguin expressament il·lícits o contraris a la llei.

L'article 1274 del Codi Civil espanyol classifica la causa en tres modalitats típiques: Causa onerosa: S'entén com la prestació o promesa d'una cosa o servei per l'altra part (la prestació d'una comporta una contraprestació correlativa). Causa remuneratòria: Es troba en el benefici o servei que es remunera efectivament. Causa gratuïta o de pura beneficència: Consisteix en la mera liberalitat del bienfactor a favor de la persona beneficiada (com en la donació). ERROR FREQÜENT Confondre els motius interns d'un subjecte amb la causa contractual condueix a errors greus en examen.

La causa és la finalitat objectiva i abstracta reconeguda pel dret (intercanvi patrimonial en la venda, liberalitat en la donació). Els motius subjectius (voler vendre un cotxe per comprar un pis) no formen part de la causa ni afecten l'eficàcia del negoci, tret que s'incorporin com a causa il·lícita comuna o condició expressa. La forma del contracte i la seva documentació En el dret de contractes impera el principi de llibertat de forma. Els acords verbals són vàlids i despleguen plena força obligatòria, tot i presentar l'inconvenient pràctic de la dificultat probatòria davant dels tribunals.

Els contractes també poden plasmar-se per escrit o mitjançant escriptura pública davant d'un fedetari públic (notari, jutge o lletrat de l'Administració de Justícia). Quan l'ordenament jurídic assenyala una forma determinada, cal distingir la seva transcendència jurídica en dues categories essencials: Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 11 ESQUEMA Modalitats de forma contractual Tipus de forma Abast de l'exigència formal Efecte sobre el contracte Ad probationem Requerida per la llei o acordada entre les parts com a mitjà de prova. No afecta la validesa de l'acord; el negoci és vàlid des del consentiment i la forma només serveix per acreditar-lo en judici.

Ad solemnitatem Requerida per l'ordenament de manera solemne i constitutiva. Afecta directament la validesa del contracte; si no s'observa la forma prescrita, el contracte és nul de ple dret. Tot i el principi general de llibertat formal, l'article 1280 del Codi Civil enumera contractes que han de constar en document públic, incloent-hi aquells que tenen per objecte la creació, transmissió, modificació o extinció de drets reals sobre béns immobles. Finalment, la documentació del contracte comprèn el conjunt d'operacions materials destinades a fixar l'expressió de voluntat de les parts.

Desplega dues funcions primordials: una funció substancial (dona forma externa visible a la declaració contractual) i una funció probatòria (acredita fefaentment l'existència i contingut del vincle obligacional pactat). COMPROVA-HO 15 Quina conseqüència jurídica té ometre la forma en un contracte subjecte a requisit formal ad probationem?

Forma ad probationem Finalitat probatòria sense afectar la validesa Eficàcia plena de l'acord El contracte neix i vincula les parts Exigència de prova Serveix per acreditar el negoci en judici Forma ad solemnitatem Element essencial constitutiu del contracte Nul·litat si manca Sense la forma prescrita no existeix contracte Exemple immobles Donació d'immobles per escriptura pública Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 12 IDEES CLAU L'article 1255 CCE consagra l'autonomia de la voluntat privada amb els límits de les lleis, la moral i l'ordre públic. Els contractes es perfeccionen per mer consentiment com a regla general (consensuals), tot i existir negocis reals i solemnes.

L'objecte del contracte recau sobre coses o serveis i ha de ser possible, lícit i determinat o determinable. La causa és la funció economicojurídica objectiva del negoci i es distingeix dels motius subjectius personals, irrellevants per al contracte civil llevat d'il·licitud. La forma contractual respon al principi general de llibertat, distingint-se la forma ad probationem (prova) de la forma ad solemnitatem (requisit essencial de validesa). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. En què es diferencia la impossibilitat originària de la sobrevinguda pel que fa a l'objecte del contracte? 17. Què exigeix l'article 1280 CCE respecte als drets reals sobre immobles i com s'emmarca en el principi formal?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Quin requisit formal fa nul el contracte si aquest no s'observa expressament? 19. Com qualifica l'article 1274 CCE la causa en els contractes de caràcter onerós? 20. Un contracte de dipòsit que requereix l'entrega de la cosa per perfeccionar-se és un negoci: 21. Quina incidència tenen ordinàriament els motius subjectius interns en la validesa d'un contracte civil?

Escriptura privada obligatòria a) Inscripció registral informativa b) Forma ad probationem c) Forma ad solemnitatem d) La mera liberalitat del bienfactor a) El motiu psicològic de l'atorgant b) El servei que s'agraeix voluntàriament c) La prestació o promesa recíproca d) Real a) Aleatori b) Consensual c) Formal solemne d) Provoquen sempre la rescissió immediata a) Són irrellevants llevat si són il·lícits b) Són determinants de la causa típica c) Substitueixen automàticament la causa onerosa d) Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 13 3 Subjectes del contracte i vicis del consentiment EN ACABAR SABRÀS Distingir els àmbits d'actuació contractual dels menors, persones amb discapacitat i subjectes subjectes a prohibicions legals.

Avaluar la validesa de l'autocontractació segons es tracti de representació voluntària o legal. Identificar els requisits legals per apreciar l'error, la violència, la intimidació i el dol contractual. Diferenciar les conseqüències jurídiques del dol greu respecte del dol incidental. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Si una persona adquireix un quadre pensant erròniament que valdrà el doble l'any vinent, pot rescindir o anul·lar la compravenda per vici del consentiment?

Estructura del negoci, capacitat d'obrar i prohibicions de contractar Perquè un negoci jurídic bilateral arribi a néixer vàlidament, cal la concurrència de dues o més parts que persegueixin finalitats contraposades o complementàries (vegeu «El contracte i els seus elements estructurals»). Tot contracte conté elements essencials (objecte, consentiment i causa), però pot integrar també elements naturals —aquells que la llei disposa de manera dispositiva llevat de pacte exprés en contra— i elements accidentals, introduïts voluntàriament per les parts, com són la condició, el terme o el mode. La intervenció de les parts requereix que cadascuna disposi de la corresponent capacitat per contractar.

D'acord amb l'article 1263 del Codi Civil espanyol, la regla general s'ha d'interpretar segons la situació jurídica de cadascú: Menors no emancipats: únicament poden atorgar aquells contractes expressament autoritzats per la llei o aquells vinculats als béns i serveis ordinaris de la vida quotidiana adequats a la seva edat segons els usos socials. Menors emancipats: gaudeixen amb caràcter general de plena capacitat per actuar per si mateixos, llevat de les limitacions patrimonials taxades que requereixen assistència o complement de capacitat. Persones amb discapacitat: requereixen mesures de suport específiques.

Si el negoci s'atorga prescindint dels suports legalment prescrits, la intervenció dels seus representants legals permet sol·licitar l'anul·lació de l'acte contractual, a diferència de la validesa que es presumeix en els emancipats. Cosa diferent de la capacitat d'obrar són les prohibicions legals de contractar. En aquests supòsits, el subjecte té plena capacitat civil, però la llei li veda celebrar determinats negocis sobre certs béns per impedir l'aparició d'un conflicte d'interessos.

L'exemple paradigmàtic el trobem en l'article 1459 del Codi Civil espanyol, el qual impedeix comprar —directament o per persona interposada— a subjectes que gestionen patrimonis aliens o interessos públics, com ara tutors, mandataris, marmessors o funcionaris públics respecte als béns sota la seva custòdia o administració. Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 14 DEFINICIÓ L'autocontractació és la figura jurídica mitjançant la qual una mateixa persona física actua en un negoci jurídic en nom propi i, alhora, com a representant d'una altra part, o bé representant simultàniament dos patrimonis enfrontats.

Com a regla general es troba prohibida pel risc de conflicte d'interessos; tanmateix, s'admet com a vàlida en la representació voluntària quan el poderdant ho autoritza de manera expressa, mentre que resta terminantment exclosa en la representació legal. COMPROVA-HO 23 Quina diferència conceptual hi ha entre una incapacitat per contractar i una prohibició legal de l'art. 1459 CCE? El consentiment contractual i la teoria general dels seus vicis El contracte és essencialment consensual; per tant, el consentiment de les parts ha de formar-se de manera reflexiva, conscient i plenament lliure.

Quan intervé algun factor pertorbador en aquest procés de determinació de la voluntat interna o en la seva expressió externa, apareix el fenomen dels vicis del consentiment. L'article 1265 del Codi Civil espanyol recull el llistat taxatiu d'aquests supòsits d'anul·labilitat: «Será nulo el consentimiento prestado por error, violencia, intimidación o dolo.» Els tribunals apliquen aquests vicis amb gran prudència interpretativa per garantir la seguretat del tràfic jurídic.

D'acord amb la doctrina i la pràctica processal, s'acostuma a distingir entre diverses categories tècniques abans d'analitzar cada vici singular: Error obstatiu: divergència inconscient entre allò que la persona realment volia manifestar i el que s'acaba declarant a l'exterior (allò declarat no coincideix amb el desitjat). Error vici o error propi: falsa representació o desconeixement de la realitat que influeix decisivament en el procés intern de decisió, de manera que, d'haver conegut la situació autèntica, el subjecte no hauria contractat.

Error de fet i error de dret: el primer recau sobre circumstàncies fàctiques de l'objecte o de la persona; el segon prové de la ignorància o d'una apreciació equivocada d'un precepte o norma jurídica. Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 15 ESQUEMA Classificació dels vicis del consentiment Perquè l'error propi arribi a invalidar el vincle, la doctrina exigeix que sigui essencial (que recaigui sobre la substància o condicions determinants de la cosa) i excusable (que no s'hagi pogut evitar amb una diligència mitjana i resulti reconeixible per l'altre contractant).

L'ordenament adverteix clarament que certes apreciacions errònies no invaliden el negoci: L'error sobre els motius subjectius que van impulsar a contractar. L'error sobre el valor econòmic o de mercat. L'error sobre la quantitat, pes o extensió (que es resol mitjançant ajustos). El simple error de càlcul, el qual només dona lloc a la seva rectificació material. L'error sobre l'existència mateixa de l'objecte o negoci, sotmès a regles pròpies. COMPROVA-HO 24 Quina conseqüència jurídica té advertir una equivocació en les xifres o en la suma del preu d'un contracte?

Violència física, intimidació moral i el límit del temor reverencial La llibertat de decisió pot veure's anorreada o greument coaccionada per mitjà de la força o de l'amenaça.

La normativa civil sistematitza aquesta agressió a la llibertat en dos conceptes connectats: Error propi Falsa representació mental essencial i excusable Violència Força física irresistible aplicada al contractant Intimidació Amenaça racional d'un mal greu i imminent Dol contractual Maquinacions enganyoses que provoquen el consentiment Dol greu Engany decisiu que provoca l'anul·labilitat Dol incidental Engany menor que només genera indemnització Violència física: concorre quan s'utilitza una força física irresistible per arrencar la declaració de voluntat d'un dels contractants. La resistència del subjecte queda completament anul·lada.

1 Intimidació moral: es produeix quan s'inspira a un dels contractants el temor racional i fundat de patir un mal imminent i greu en la seva persona o béns, o bé en la persona o béns del seu cònjuge, ascendents o descendents. 2 Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 16 Per valorar la gravetat de la intimidació cal ponderar les circumstàncies de la víctima, especialment la seva edat i la seva condició personal. A més, a diferència d'altres vicis, tant la violència com la intimidació mantenen la seva força invalidant encara que hagin estat dutes a terme per un tercer aliè al conveni contractual.

PER RECORDAR-HO El temor reverencial és la por de desagradar les persones a les quals es deu submissió, dependència o respecte. La legislació adverteix expressament que no té caràcter d'intimidació i, per tant, mai no invalida el contracte. COMPROVA-HO 25 Si un tercer amenaça greument un comprador perquè signi amb el venedor, es pot impugnar el negoci encara que el venedor no hi hagi intervingut? El dol contractual: tipologies i efectes jurídics El dol suposa l'ús intencionat de l'engany o de mecanismes fraudulents per forçar la contractació. Es distancia nítidament de la simple negligència o culpa precisament per la voluntat deliberada d'induir a error l'altra part contractual.

El Codi Civil exigeix que concorrin maquinacions insidioses o paraules enganyoses per part d'un dels contractants, sense les quals l'altre no hauria celebrat l'acord. Atesa la intensitat i la naturalesa de l'engany, podem classificar el dol en les següents modalitats: Dol causant o greu: engany decisiu que determina per complet la celebració del negoci jurídic; en haver suprimit el consentiment lliure, provoca l'anul·labilitat contractual, sempre que no hagi estat emprat de manera bilateral per ambdues parts (compensació de dols).

Dol omissiu: trencament manifest de les exigències de la bona fe precontractual que es produeix quan una part oculta o silencia fets i informacions essencials que haurien alterat la voluntat de l'altra part contractant. Dolus bonus: exageracions comercials habituals i tolerades pels usos socials sobre les qualitats d'un bé; no constitueix vici del consentiment perquè qualsevol persona mitjanament diligent en reconeix l'abast. Dol incidental: artifici o engany menor que no resulta determinant per contractar, sinó que recau sobre aspectes accessoris o condicions de l'acord (per exemple, obtenir unes condicions econòmiques lleugerament més feixugues).

ERROR FREQÜENT Confondre els efectes del dol greu amb els del dol incidental. El dol incidental no invalida mai el contracte; per mandat exprés de l'article 1270.2 del Codi Civil espanyol, l'única conseqüència jurídica que produeix és l'obligació de qui el va utilitzar d'indemnitzar els danys i perjudicis ocasionats a la part enganyada.

Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 17 Vici del consentiment Mecanisme o origen del vici Requisits essencials d'impugnació Efecte jurídic principal Error vici Falsa representació interna de la realitat Essencial (sobre substància o qualitats) i excusable (no negligència greu) Anul·labilitat del contracte Violència Coacció o força física irresistible Ús d'una força ineludible que anul·la per complet la voluntat Anul·labilitat del contracte Intimidació Amenaça moral sobre persona o patrimoni pròxim Mal imminent i greu; no basta el pur temor reverencial Anul·labilitat del contracte Dol greu Maquinacions insidioses greus i intencionades Engany determinant de la signatura; mai emprat per ambdues parts Anul·labilitat del contracte Dol incidental Engany secundari sobre elements accessoris Afecta només circumstàncies no essencials de l'acord Només indemnització de danys PROCÉS Verificació d'eficàcia del dol contractual 1 Maniobra insidiosa Acció enganyosa o omissió conscient d'informació 2 Examen de reciprocitat Comprovació que no hi hagi compensació de dols 3 Valoració de transcendència Classificació com a engany decisiu o accessori 4 Determinació de l'efecte Anul·lació del contracte o simple indemnització IDEES CLAU Els menors no emancipats poden atorgar contractes ordinaris de la vida quotidiana segons els seus usos socials d'acord amb l'art.

1263 CCE. L'article 1459 CCE estableix prohibicions de contractar destinades a evitar conflictes d'interessos entre gestors i béns encomanats. L'autocontractació requereix autorització expressa en la representació voluntària i és il·lícita en la legal. L'error ha de ser essencial i excusable per invalidar; els errors de valor, motius o compte no anul·len el contracte. La violència irresistible i la intimidació invaliden el negoci jurídic encara que provinguin de tercers aliens a la relació. El dol greu determina la ineficàcia del negoci, mentre que el dol incidental només imposa el deure d'indemnitzar danys i perjudicis segons l'art. 1270.2 CCE.

Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 18 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. En quina situació jurídica es troba un contracte afectat per dol incidental segons l'article 1270.2 CCE? 27. Per què el temor reverencial no es considera intimidació contractual? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Quina conseqüència produeix el dol incidental segons l'article 1270.2 del CCE? 29. Quin tipus d'error no invalida el consentiment contractual segons el Codi Civil? 30. Quan resulta admesa la figura de l'autocontractació pel nostre ordenament? 31. Què succeeix si la intimidació contractual és exercida per una tercera persona?

4 La formació del contracte i la fase precontractual EN ACABAR SABRÀS Distingir els tractes preliminars de l'oferta vinculant i determinar els límits de la indemnització per culpa in contrahendo. Comparar les quatre teories sobre la perfecció contractual en la contractació entre absents. Explicar l'abast i l'execució forçosa del precontracte i del contracte d'opció.

L'anul·labilitat del contracte sencer a) La nul·litat de ple dret b) Només indemnitzar danys i perjudicis c) La rescissió per lesió econòmica d) L'error obstatiu sobre el negoci a) L'error excusable sobre la substància b) El simple error de compte c) L'error essencial sobre l'altre contractant d) En tots els negocis onerosos a) Sempre en la representació legal b) Amb autorització expressa en la voluntària c) Quan concorre temor reverencial justificat d) Es transforma automàticament en dol a) El contracte és plenament inatacable b) Només respon penalment el tercer c) El contracte esdevé igualment anul·lable d) Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 19 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Si una empresa es retira d'una llarga negociació just abans de signar, pot l'altra part exigir els beneficis que esperava obtenir?

La vida d'un contracte no sempre neix de manera instantània. Sovint requereix un període previ de contacte i negociació fins a la concurrència final de les voluntats que en determinen la perfecció. La fase prèvia: tractes preliminars i responsabilitat precontractual En operacions de certa complexitat econòmica, les parts solen iniciar converses exploratòries conegudes com a tractes preliminars. En aquesta etapa inicial, els subjectes no queden vinculats pel contracte definitiu, ja que encara no existeix una oferta vinculant ni s'ha emès el consentiment contractual (vegeu «El contracte i els seus elements estructurals»).

Tot i que no neix una relació contractual, les parts estan obligades a actuar segons les exigències de la bona fe. La llibertat per retirar-se de les negociacions és la regla general, però una ruptura sobtada, violenta i sense motiu just pot constituir un abús de dret i generar responsabilitat extracontractual (derivada com a font d'obligacions; vegeu «La relació obligatòria i les seves fonts»). Aquesta figura es coneix tècnicament com a culpa in contrahendo. ERROR FREQÜENT En cas de ruptura injustificada dels tractes preliminars, mai no es pot indemnitzar el lucre cessant o els guanys hipotètics que hauria generat el contracte definitiu («somnis de guanys»).

La indemnització només cobreix l'interès negatiu: les despeses reals i directament assumides per negociar (desplaçaments, informes o assessorament). Per evitar incerteses indemnitzadores, els negociadors poden pactar acords d'intencions en els quals s'estableixi expressament una penalització econòmica si una de les parts abandona els tractes de manera indeguda. COMPROVA-HO 33 Quina és la diferència principal entre indemnitzar l'interès positiu i l'interès negatiu en una negociació contractual? L'oferta contractual i l'acceptació El contracte assoleix la seva perfecció quan concorden la proposta i la conformitat sobre l'objecte i la causa.

L'oferta contractual és una declaració de voluntat de caràcter receptici, seriosa, ferma i definitiva, que conté tots els elements essencials del futur acord.

Cal distingir l'oferta de la invitació a oferir (invitatio ad offerendum): Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 20 Figura Destinatari Contingut essencial Efecte si és acceptada Oferta pública Públic general o col·lectiu determinat Complet (objecte, preu i condicions) Perfecciona el contracte directament Invitació ad offerendum Públic o persona concreta Incomplet (no defineix tots els elements) Inicia negociacions o demana una oferta Pel que fa a la vigència temporal de l'oferta: Caducitat: es produeix quan el destinatari la rebutja expressament o quan fineix el termini fixat per l'oferent.

També caduca per mort o incapacitat sobrevinguda de l'oferent abans de l'acceptació, llevat que s'hagi configurat com a irrevocable o es tracti d'un empresari en el gir del seu negoci comercial. Revocació: facultat de l'oferent de cancel·lar l'oferta i els seus efectes abans que tingui lloc l'acceptació de l'altra part. L'acceptació és la declaració receptícia mitjançant la qual el destinatari manifesta la seva plena conformitat amb la proposta. Ha de coincidir de manera exacta amb tots els termes de l'oferta. Si l'acceptant introdueix modificacions, l'acceptació queda desvirtuada i es converteix en una contraoferta, invertint les posicions de les parts.

L'acceptació és revocable sempre que la revocació arribi a l'oferent abans de conèixer o rebre l'acceptació mateixa. PROCÉS Itinerari de perfecció contractual 1 Tractes preliminars Negociacions inicials sota el principi de bona fe 2 Emissió de l'oferta Declaració ferma amb tots els elements essencials 3 Acceptació concordant Conformitat total de l'acceptant sense modificacions 4 Perfecció contractual Naixement de la relació obligatòria i vinculació de les parts COMPROVA-HO 34 Què succeeix si el destinatari d'una oferta respon acceptant el preu però modificant les condicions de lliurament?

La contractació entre absents: moment i lloc de perfecció Quan l'oferent i l'acceptant es troben separats geogràficament i la comunicació no és simultània, sorgeix el problema de determinar el moment exacte de perfecció del contracte. La doctrina ha elaborat quatre teories clàssiques: Teoria de l'emissió o declaració: el negoci es perfecciona en el moment en què l'acceptant exterioritza la seva conformitat, encara que aquesta no surti del seu àmbit de control. 1 Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 21 El criteri establert per a la perfecció combina la cognició amb la recepció com a pauta preferent d'imputació objectiva.

Respecte a la determinació espacial, el contracte es presumeix celebrat en el lloc on s'ha emès l'oferta. No obstant això, en els contractes electrònics celebrats amb consumidors, el contracte es presumeix celebrat en el lloc on aquest tingui la seva residència habitual (vegeu «Contractació de consum, a distància i electrònica»). COMPROVA-HO 35 On es considera formalitzat un contracte electrònic concertat entre una empresa i un particular consumidor?

Figures preparatòries: precontracte, promesa de compravenda i opció Abans de l'execució definitiva, les parts poden formalitzar convenis previs que asseguren el vincle obligacional: El precontracte És l'acord preliminar mitjançant el qual les parts es comprometen a fer efectiu, en un termini fixat, un contracte definitiu que en el moment present no volen o no poden estipular. El precontracte conté tots els elements essencials del contracte projectat i atribueix a les parts la facultat d'exigir-ne l'execució forçosa en el termini fixat. Si un dels obligats es nega a complir-lo, l'altra part pot demanar judicialment que s'imposi l'eficàcia del negoci.

La promesa de compravenda Constitueix una modalitat expressa recollida a l'ordenament: la promesa recíproca de comprar i vendre, havent-hi acord en la cosa i el preu, faculta les parts a reclamar recíprocament el compliment del contracte (art. 1451 CCE). Si la promesa no es pot complir, regeixen les regles generals d'incompliment contractual. El contracte d'opció El contracte d'opció concedeix a una de les parts (l'optant) la facultat unilateral d'adquirir un bé o un dret a un preu determinat durant un període de temps prèviament establert. El concedent de l'opció queda vinculat i no pot desdir-se del negoci durant el termini convingut.

L'opció pot ser a títol gratuït o onerós (mitjançant el pagament d'una prima). L'optant exercitarà el seu dret només si li resulta beneficiós, i pot fins i tot cedir aquesta facultat a tercers si no s'ha prohibit. Teoria de l'expedició o remissió: exigeix que l'acceptant es desprengui de la seva declaració enviant-la a l'oferent. 2 Teoria de la cognició o coneixement: requereix que l'oferent conegui efectivament l'acceptació emesa. 3 Teoria de la recepció: la perfecció es consuma quan l'acceptació arriba a l'àmbit o domicili de l'oferent, de manera que aquest puga conèixer-la emprant una diligència ordinària.

4 Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 22 ESQUEMA Modalitats de figures preparatòries IDEES CLAU Els tractes preliminars no obliguen a contractar, però una ruptura sobtada i de mala fe genera culpa in contrahendo amb rescabalament de l'interès negatiu. L'oferta requereix fermesa i elements essencials; la introducció de canvis en acceptar-la constitueix una contraoferta. En la contractació entre absents, la teoria de la recepció marca l'arribada al cercle de l'oferent com a criteri preferent de perfecció. Com a garantia de consumidors, el contracte electrònic es presumeix celebrat en el lloc de la residència habitual del consumidor.

El precontracte conté tots els elements essencials del negoci definitiu i permet exigir-ne directament l'execució forçosa. El pacte d'opció vincula exclusivament el concedent a mantenir l'oferta, deixant l'exercici del dret a la lliure decisió de l'optant. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36. Quines conseqüències econòmiques comporta la responsabilitat precontractual o culpa in contrahendo? 37. Què distingeix una oferta contractual d'una invitació ad offerendum? 38. Com opera l'eficàcia executiva en un precontracte si una part es nega a atorgar el contracte definitiu? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39.

Quins conceptes cobreix la indemnització per ruptura de tractes preliminars de mala fe? Precontracte Projecte ferm amb eficàcia executiva forçosa Promesa de compravenda Acord sobre cosa i preu exigible recíprocament (art. 1451 CCE) Contracte d'opció Facultat unilateral de decisió a favor de l'optant El preu total acordat inicialment a) L'interès negatiu i despeses incorregudes b) Una penalització punitiva sense justificació c) El lucre cessant esperat d) Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 23 40. Què suposa una resposta del destinatari que altera elements de l'oferta inicial? 41. En la contractació electrònica amb consumidors, quin és el lloc de celebració del negoci? 42.

En el contracte d'opció, qui queda vinculat a la decisió final? 5 Eficàcia del contracte i relacions davant de tercers EN ACABAR SABRÀS Distingir l'abast del principi de relativitat contractual respecte de les parts i els seus hereus segons l'art. 1257 CCE. Diferenciar entre l'eficàcia directa i indirecta del negoci jurídic davant de tercers. Analitzar la relació triangular del contracte a favor de tercer distingint la relació de cobertura i la de valuta. Identificar el règim de responsabilitat del promitent en el contracte a càrrec de tercer i el moment del seu alliberament.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Pot un contracte obligar o beneficiar directament una persona que no hi ha intervingut ni l'ha signat? El principi de relativitat contractual Els contractes despleguen la seva força obligatòria des del moment en què es perfeccionen pel consentiment de les parts (vegeu «El contracte i els seus elements estructurals»). Aquesta eficàcia no només comprèn allò expressament pactat, sinó totes les conseqüències derivades de la bona fe, els usos socials i la llei. La regla general que governa l'abast d'aquests efectes és el principi de relativitat contractual, consagrat a l'article 1257 del Codi Civil espanyol (CCE).

Segons aquesta norma, els negocis jurídics només vinculen les parts que els atorguen i els seus respectius hereus. La transmissió mortis causa als successors només s'exclou quan els drets i obligacions siguin intransmissibles per naturalesa, per pacte exprés o per mandat legal.

La perfecció automàtica del contracte a) La confirmació tàcita de la proposta b) Una contraoferta que inverteix les posicions c) Una anul·lació amb vicis de consentiment d) La seu del registre mercantil a) El domicili social de l'empresari b) El lloc del servidor web c) La residència habitual del consumidor d) Exclusivament el concedent de l'opció a) Tots dos resten obligats a adquirir b) Només l'optant que decideix comprar c) Cap de les dues parts contractants d) Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 24 Com a regla general, els tercers aliens a la relació no queden lligats pels acords d'altri.

Tanmateix, quan un document privat s'eleva a document públic mitjançant un fedetari públic, aquest adquireix transcendència davant de tercers. En l'àmbit jurídic, distingim dues maneres en què un contracte pot projectar efectes cap a l'exterior: l'eficàcia directa i l'eficàcia indirecta. DEFINICIÓ El principi de relativitat contractual estableix que els contractes només generen obligacions i drets subjectius per a les parts contractants i els seus hereus, de manera que no poden perjudicar ni afavorir directament subjectes aliens que no han prestat el seu consentiment.

Eficàcia indirecta i eficàcia directa del contracte L'eficàcia indirecta o reflexa implica que els tercers no estan directament vinculats pel contracte, però han de suportar les situacions jurídiques formalitzades amb anterioritat. Perquè aquesta càrrega operi i el tercer hagi de respectar els pactes previs (com succeeix en determinats pactes vinculats a un contracte d'opció de compra; vegeu «La formació del contracte i la fase precontractual»), és necessari atribuir al tercer un dret o una facultat per a poder-ne exigir l'observança. Per contra, l'eficàcia directa es produeix quan el mateix contingut de l'acord es projecta sobre l'esfera jurídica d'un tercer.

En aquests supòsits conflueixen tres figures subjectives: Promitent: la part que s'obliga a realitzar una prestació davant o a favor del tercer. Estipulant: la part que contracta amb el promitent i cerca l'atribució patrimonial o benefici per al tercer. Tercer: el subjecte aliè al pacte inicial sobre el qual recauen els efectes o obligacions establertes. Les principals manifestacions d'aquesta eficàcia directa són el contracte a favor de tercer, el contracte en dany de tercer, el contracte a càrrec de tercer i el contracte per persona a designar. COMPROVA-HO 44 En quins supòsits els hereus d'una part contractual no queden vinculats pels drets i obligacions derivats del contracte?

El contracte a favor de tercer En el contracte a favor de tercer, dues parts acorden que una d'elles realitzarà una prestació destinada a atribuir directament un dret a una persona completament aliena al negoci. No es tracta de dos contractes diferents, sinó d'un sol negoci jurídic celebrat entre el promitent i l'estipulant. Per ser beneficiari, el tercer només necessita capacitat jurídica en el moment de la celebració; en canvi, per emetre l'acceptació requereix plena capacitat d'obrar. L'acceptació no produeix una nova situació jurídica originària, sinó que consuma l'eficàcia de la disposició.

Una vegada el tercer accepta, l'estipulant desapareix del vincle prestacional, i la relació obligatòria definitiva roman exclusivament entre el promitent i el beneficiari. Aquesta acceptació té caràcter irrevocable: el tercer pot exigir el compliment sempre que hagi notificat la seva acceptació al promitent abans que la disposició hagi estat revocada per l'estipulant (art. 1257.2 CCE).

Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 25 L'estructura interna d'aquesta figura comprèn una relació triangular amb tres vincles diferenciats: ESQUEMA Relacions en el contracte a favor de tercer Relació interna Subjectes vinculats Funció i contingut Relació de cobertura Promitent i Estipulant És el contracte base que origina l'atribució i fixa les condicions de la prestació que el promitent assumeix complir. Relació de valuta Estipulant i Tercer Explica la causa per la qual l'estipulant beneficia el tercer: causa donandi (mera liberalitat), causa solvendi (extingir un deute previ) o causa credendi (obtenir una contraprestació).

Relació obligatòria final Tercer i Promitent Vincle resultant de l'acceptació, pel qual el beneficiari adquireix la facultat d'exigir directament la prestació al promitent. COMPROVA-HO 45 Quina conseqüència jurídica té la notificació de l'acceptació del beneficiari al promitent abans de la revocació?

Contracte a favor de tercer Estructura triangular de l'eficàcia directa Relació de cobertura Promitent i estipulant (negoci base) Relació de valuta Estipulant i tercer (causa de l'atribució) Causa donandi Liberalitat o ànim de donar Causa solvendi Compliment d'un deute previ Causa credendi Obtenció d'una contraprestació futura Relació obligatòria final Tercer i promitent després de l'acceptació Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 26 Figures contractuals específiques davant de tercers Contractes en dany de tercers El contracte en dany de tercer té lloc quan la celebració d'un negoci produeix una lesió en l'esfera jurídica d'un tercer aliè, vulnerant un dret subjectiu concret que aquest tercer no té l'obligació de suportar.

Aquest dany es pot produir tant de manera intencionada com no intencionada, i atorga al perjudicat el dret a reclamar la corresponent indemnització per danys i perjudicis. Contractes a càrrec de tercers (promesa de fet de tercer) El contracte a càrrec de tercer és l'acord mitjançant el qual el promitent es compromet davant l'estipulant a aconseguir que una tercera persona aliena lliuri un bé determinat o presti un servei. En aquest cas, el promitent no assumeix la prestació principal directament, sinó una obligació de resultat: aconseguir que el tercer assumeixi la càrrega o dugui a terme la conducta convinguda. El promitent suporta plenament el risc de la manca de col·laboració del tercer.

Si aquest tercer es nega a complir o a obligar-se, el promitent infringeix la seva obligació de resultat i ha d'indemnitzar l'estipulant pels danys i perjudicis causats. ERROR FREQÜENT Creure que el promitent del contracte a càrrec de tercer queda alliberat tan bon punt demana o negocia amb el tercer. Això resta punts a l'examen: la promesa del promitent és d'estricte resultat. El promitent només s'allibera quan el tercer compleix efectivament la prestació; si el tercer no compleix, el promitent respon patrimonialment indemnitzant els danys i perjudicis.

Contracte per persona a designar El contracte per persona a designar és una figura contractual de caràcter atípic en la qual l'estipulant es reserva expressament la facultat d'assenyalar, en un moment posterior a la perfecció de l'acord, un tercer inicialment indeterminat. Un cop comunicada i acceptada aquesta designació, el tercer ocuparà la posició contractual originària que tenia l'estipulant, assumint els seus drets i obligacions derivats del negoci. COMPROVA-HO 46 Per què la responsabilitat del promitent en el contracte a càrrec de tercer es considera una obligació de resultat? Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 27 IDEES CLAU El principi de relativitat contractual (art.

1257 CCE) disposa que els contractes només produeixen efectes entre les parts atorgants i els seus hereus, llevat que siguin intransmissibles. L'eficàcia indirecta exigeix que els tercers suportin situacions jurídiques formalitzades prèviament si tenen un dret o facultat atribuït per poder exigir-ne el respecte. En el contracte a favor de tercer intervenen la relació de cobertura (promitent-estipulant) i la relació de valuta (estipulant-tercer), la qual pot tenir causa donandi, solvendi o credendi. L'acceptació del tercer beneficiari té caràcter irrevocable un cop notificada al promitent abans de ser revocada, moment a partir del qual l'estipulant desapareix de la relació obligatòria final.

En el contracte a càrrec de tercer, el promitent assumeix una obligació de resultat i el risc d'incompliment, alliberant-se únicament quan el tercer compleix la prestació. El contracte per persona a designar és un negoci atípic on una part es reserva la potestat d'introduir posteriorment un tercer que subrogarà la seva posició contractual. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 47. Quins tres tipus de causes poden fonamentar la relació de valuta en el contracte a favor de tercer? 48. Quina capacitat necessita el tercer beneficiari per adquirir el dret i quina per acceptar-lo? 49. Quin efecte produeix la designació en el contracte per persona a designar? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 50. Segons l'art. 1257 CCE, qui queda vinculat directament pels efectes d'un contracte? 51. Com s'anomena la relació jurídica existent entre promitent i estipulant en el contracte a favor de tercer? 52. Quan queda alliberat el promitent en el contracte a càrrec de tercer?

Tots els familiars de primer grau a) Qualsevol tercer perjudicat patrimonialment b) Únicament les persones que signen el document c) Les parts atorgants i els seus hereus d) Relació de cobertura a) Relació de valuta b) Relació accessòria c) Relació de garantia d) En comunicar l'acord al tercer a) Quan el tercer compleix la prestació b) En el moment de signar l'estipulació c) Quan demostra diligència negociadora d) Dret de Contractes i Obligacions: Apunts i Resum UdG 28 53. Quina condició és indispensable perquè el tercer beneficiari pugui reclamar el compliment al promitent?

6 La ineficàcia del contracte: nul·litat, anul·labilitat i rescissió EN ACABAR SABRÀS Distingir les diferències fonamentals entre nul·litat absoluta, anul·labilitat i rescissió contractual. Calcular i justificar el còmput dels terminis de caducitat segons cada causa d'anul·labilitat. Identificar els supòsits de rescissió per avantatge injust i lesió en més de la meitat sota el dret civil català. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 54 Pot un contracte que compleix tots els elements essencials i no té cap vici de consentiment quedar sense efectes pel simple fet que el preu pactat sigui desproporcionadament baix? Graduació i categories de la ineficàcia contractual La ineficàcia descriu aquelles…