Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG

I 0 flashcards i 9 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS DRET DE CONTRACTES I OBLIGACIONS Grau en Dret Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts de Dret de Contractes i Obligacions UdG: fonts, elements essencials, vicis, ineficàcia, protecció del consumidor, deutes i règim de solidaritat. APREN.AI Índex 1 La relació obligatòria — Concepte, estructura i fonts 1. Concepte i estructura subjectiva: crèdit i deute 2. L'objecte de l'obligació i la responsabilitat patrimonial 3. Les fonts de les obligacions (art. 1089 CCE) 4. Els quasicontractes i la declaració unilateral de voluntat 2 El contracte — Concepte, autonomia de la voluntat i classificacions 1. Concepte i funció del contracte 2. L'autonomia contractual i els seus límits 3.

Classificació dels contractes 3 Elements essencials del contracte — Objecte, causa i forma L'objecte del contracte i els seus requisits La causa del contracte i la seva tipologia Vicis de la causa i presumpció legal El principi de llibertat de forma i la documentació del contracte 4 Parts contractants i consentiment — Capacitat, prohibicions i vicis de la voluntat Estructura del contracte i les parts contractants Capacitat per contractar i prohibicions legals La pluralitat de parts i el règim de l'autocontractació El consentiment contractual i la teoria dels vicis L'error: tipologies i requisits invalidants Violència i intimidació El dol contractual 5 La formació del contracte — Tractes preliminars, oferta, acceptació i precontracte 1.

Els tractes preliminars i la responsabilitat precontractual 2. La dinàmica de l'oferta i de l'acceptació 3. Perfecció entre absents i determinació del lloc 4.

El precontracte i l'opció de compra 6 Eficàcia i ineficàcia contractual — Relativitat, tercers, nul·litat, anul·labilitat i rescissió L'eficàcia del contracte i el principi de relativitat Modalitats contractuals amb incidència directa en tercers Nul·litat absoluta: règim i causes Anul·labilitat: protecció de la part vulnerable Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 1 Rescissió per lesió i frau en el Codi Civil espanyol El règim rescissori especial del Codi Civil de Catalunya 7 La contractació moderna — Contractes a distància, comerç electrònic i condicions generals Contractació a distància i fora de l'establiment mercantil El dret de desistiment del consumidor Contractació electrònica Condicions generals de la contractació i control d'incorporació Control de transparència material i control de contingut 8 Classes d'obligacions — Donar, fer, no fer, genèriques, alternatives, pecuniàries i circumstàncies La prestació per la seva conducta: donar, fer i no fer Determinació de l'objecte: genèriques, específiques, alternatives i facultatives Divisibilitat, continuïtat i subordinació obligacional Obligacions pecuniàries i el deute d'interessos Circumstàncies de l'obligació: lloc, temps i modalitats 9 Pluralitat de subjectes — Parciarietat, mancomunitat i solidaritat 1.

El model tripartit de pluralitat de subjectes 2. Obligacions parciàries 3. Obligacions en mà comuna o mancomunades indivisibles 4. Obligacions solidàries 5. Règim intern de la solidaritat passiva 6. La solidaritat impròpia 10 Resum per repassar La relació obligatòria i les seves fonts El contracte i els seus elements essencials Formació, eficàcia i ineficàcia contractual Contractació en el tràfic modern i consumidors Classes d'obligacions i pluralitat de subjectes Terminis legals de caducitat i prescripció Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 2 1 La relació obligatòria — Concepte, estructura i fonts EN ACABAR SABRÀS Distingir les posicions de crèdit i deute dins l'estructura de la relació obligatòria. Explicar la vinculació entre el deute i la responsabilitat patrimonial universal de l'art. 1911 CCE. Clasificar les fonts de les obligacions que enumera l'article 1089 CCE. Identificar els supòsits excepcionals en què la voluntat unilateral genera obligacions vinculants.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Pot quedar obligada jurídicament una persona a pagar una quantitat econòmica sense haver signat cap contracte ni haver causat cap dany culpable? La relació obligatòria constitueix el nucli central del dret patrimonial. Es tracta d'un vincle jurídic establert entre determinades persones mitjançant el qual una d'elles té el dret d'exigir un determinat comportament que l'altra ha de complir estrictament. ESQUEMA Estructura general del dret d'obligacions i contractes 1.

Concepte i estructura subjectiva: crèdit i deute Tota relació jurídica d'aquest tipus presenta dues posicions polaritzades que poden estar ocupades per una o més persones, tant físiques com jurídiques: Posició activa o creditora: titular del dret de crèdit. El creditor ostenta el poder jurídic per reclamar la realització de la conducta deguda a fi de satisfer el seu interès legítim. Posició passiva o deutora: titular del deute jurídic. El deutor assumeix el deure de desplegar el comportament exigit i respon patrimonialment del seu compliment.

La relació obligatòria Vincle jurídic, subjectes, deute i responsabilitat patrimonial Fonts de l'obligació Llei, contracte, quasicontracte, delictes i culpa extracontractual El contracte i els seus elements Consentiment, objecte, causa i la seva formació reglada Eficàcia, classes i subjectes Efectes, ineficàcia, tipus de prestació i pluralitat de parts Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 3 Quan el vincle s'estableix en una única direcció (com en una donació bàsica), l'obligació és unilateral.

Tanmateix, és habitual que les relacions obligatòries siguin bilaterals o sinal·lagmàtiques: ambdues parts són recíprocament creditores i deutores l'una de l'altra, com succeeix en la compravenda. Encara que el dret civil és generalment un dret dispositiu —on regeix la voluntat de les parts—, conté normes de caràcter imperatiu destinades a protegir la part contractant més vulnerable o menys afavorida. DEFINICIÓ La relació obligatòria és aquell vincle jurídic pel qual el creditor pot exigir al deutor una prestació determinada, amb el deure correlatiu d'aquest últim d'executar-la i la seva responsabilitat patrimonial si no ho fa. 2.

L'objecte de l'obligació i la responsabilitat patrimonial L'objecte sobre el qual recau el vincle s'anomena prestació. Segons estableix l'article 1088 del Codi Civil espanyol (CCE): «Tota obligació consisteix a donar, fer o no fer alguna cosa.» Aquesta conducta deguda presenta quatre trets definitoris essencials: Relativitat: produeix efectes exclusivament entre les parts que constitueixen el vincle (creditor i deutor), sense perjudicar ni beneficiar directament terceres persones alienes a la relació. Vincle jurídic: nexe estructurat que connecta formalment la situació de poder (crèdit) amb la de subjecció (deute).

Temporalitat: les obligacions estan destinades a extingir-se; neixen amb una durada limitada i s'esgoten amb el seu compliment o cancel·lació. Patrimonialitat: la prestació ha de ser avaluable econòmicament per permetre la rescabalació en cas de fractura del deure. En el dret modern, deute i responsabilitat van indissolublement units.

Si el deutor incompleix el deure de conducta, entra en joc la protecció coercitiva del crèdit mitjançant el principi de responsabilitat patrimonial universal recollit a l'article 1911 CCE: «Del compliment de les obligacions respon el deutor amb tots els seus béns, presents i futurs.» ERROR FREQÜENT L'incompliment d'una obligació no recau mai sobre la persona física del deutor ni priva de la seva llibertat, sinó estrictament sobre el seu patrimoni. És incorrecte pensar que deute i responsabilitat són elements aïllables en l'obligació ordinària: qui contreu un deute compromet tots els seus actius patrimonials actuals i els que adquireixi en el futur segons l'art. 1911 CCE.

Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 4 COMPROVA-HO 2 Quina conseqüència pràctica té el principi de relativitat de l'obligació? 3. Les fonts de les obligacions (art. 1089 CCE) Les fonts són aquells fets, actes o situacions jurídiques dels quals sorgeix l'enllaç obligatori. L'article 1089 CCE formula una enumeració tradicional: «Les obligacions neixen de la llei, dels contractes, dels quasicontractes i dels actes i omissions il·lícits o en què intervingui culpa o negligència.» Aquest catàleg comprèn cinc orígens diferents de vinculació: Font (Art.

1089 CCE) Fonament del vincle Marc normatiu aplicable Llei Imposició directa de l'ordenament jurídic (no es presumeix) Codi Civil i lleis especials concretes Contractes Acord de voluntats amb força de llei entre les parts Pactes vàlids i regles dels contractes Quasicontractes Actes lícits i voluntaris que generen deures legals Règim propi del CCE (arts. 1887 i ss.) Delictes Comissió d'un il·lícit de caràcter penal Codi Penal (responsabilitat civil ex delicto) Culpa o negligència Danys causats sense contracte previ (il·lícit civil) Article 1902 CCE (responsabilitat extracontractual) La llei: les obligacions legals mai es presumeixen.

Només són directament exigibles aquelles que venen determinades explícitament en el propi Codi o en lleis especials, regint-se pels seus preceptes concrets. 1 Els contractes: manifestació principal de l'autonomia de la voluntat (art. 1255 CCE; vegeu «El contracte — Concepte, autonomia de la voluntat i classificacions»). Els pactes lícits tenen força de llei entre els contractants segons el principi del pacta sunt servanda. 2 Els quasicontractes: fets purament voluntaris i lícits dels quals resulta obligat el seu autor envers un tercer, i de vegades neix una obligació recíproca entre ambdós.

3 Delictes o faltes: actes il·lícits penals que generen una responsabilitat civil indemnitzatòria regulada segons les disposicions del Codi Penal. 4 Responsabilitat civil extracontractual (art. 1902 CCE): accions o omissions lesives no tipificades penalment en què, intervenint culpa o negligència sense cap contracte previ entre les parts, neix l'obligació de reparar íntegrament el dany causat. 5 Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 5 4.

Els quasicontractes i la declaració unilateral de voluntat Dins la categoria dels quasicontractes, la normativa civil recull tradicionalment dues figures característiques: Gestió de negocis aliens sense mandat: té lloc quan una persona s'encarrega voluntàriament de l'administració o afers d'un altre sense haver rebut autorització prèvia d'aquest. El gestor resta obligat a continuar la tasca fins al terme de l'assumpte o a requerir a l'interessat perquè el substitueixi si està en condicions de fer-ho. Cobrament de l'indegut / Enriquiment injust: sorgeix quan algú rep indegudament en pagament un bé o quantitat que no tenia dret a percebre, havent-se lliurat per error.

D'aquest fet neix l'obligació civil estricta de restituir allò rebut per impedir un benefici sense causa legítima. Pel que fa a la voluntat unilateral com a possible font generadora d'obligacions, el principi bàsic és que una persona no pot quedar vinculada obligatòriament per la seva sola declaració sense l'acceptació d'un tercer destinatari. Això no obstant, la doctrina i la jurisprudència admeten de manera excepcional el seu caràcter vinculant en dues modalitats concretes: Promesa pública de recompensa: manifestació dirigida a un nombre indeterminat de persones oferint una compensació patrimonial a qui realitzi un resultat o trobi un objecte determinat.

L'emissor queda obligat des del moment de la seva emissió pública. Concurs amb premi: variant de la promesa pública on l'obtenció del benefici anunciat queda subordinada a la selecció reglada entre diversos participants d'acord amb unes bases preestablertes. COMPROVA-HO 3 Per què la promesa pública de recompensa és una excepció al funcionament ordinari de les obligacions? IDEES CLAU La relació obligatòria és un vincle jurídic que enllaça la posició activa de poder (crèdit) amb la posició passiva de deure i subjecció (deute). Segons l'article 1088 CCE, l'objecte de la relació obligatòria és la prestació, que consisteix sempre en una conducta de donar, fer o no fer avaluable en diners.

El deute comporta de manera inseparable la responsabilitat patrimonial universal: el deutor respon amb tot el seu patrimoni present i futur segons l'article 1911 CCE. L'article 1089 CCE estableix com a fonts de les obligacions la llei, els contractes, els quasicontractes i els actes il·lícits penals o civils amb culpa o negligència. La voluntat unilateral només és font d'obligació de manera excepcional en supòsits concrets com la promesa pública de recompensa i el concurs amb premi. Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 6 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quines diferències hi ha entre el paper del creditor i el del deutor en una relació obligatòria? 5.

Quines són les quatre característiques principals de la relació obligatòria? 6. En quins dos supòsits típics admet l'ordenament la voluntat unilateral com a font vinculant d'obligacions? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quin article del Codi Civil espanyol defineix el contingut bàsic de la prestació? 8. Què implica el principi de responsabilitat patrimonial universal de l'art. 1911 CCE? 9. Quin dels següents elements constitueix un quasicontracte reconegut en el CCE? 10. Per què la promesa pública de recompensa té caràcter vinculant sense necessitat d'acceptació prèvia?

Article 1902 CCE a) Article 1089 CCE b) Article 1088 CCE c) Article 1911 CCE d) El deutor respon amb penes personals de presó a) El deutor respon amb tots els béns presents i futurs b) La responsabilitat queda limitada als béns passats c) Només responen els deutors mancomunats solidàriament d) El conveni col·lectiu obligatori a) El dany causat amb negligència extracontractual b) La gestió de negocis aliens sense mandat c) L'acte il·lícit penal amb culpa d) Perquè és un contracte sinal·lagmàtic formal a) Perquè deriva directament d'un delicte civil b) Perquè equival necessàriament a una llei imperativa c) Perquè és una excepció tasada de voluntat unilateral d) Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 7 2 El contracte — Concepte, autonomia de la voluntat i classificacions EN ACABAR SABRÀS Definir el contracte i explicar el principi de pacta sunt servanda.

Determinar els límits legals de l'autonomia de la voluntat segons l'article 1255 CCE. Distingir amb precisió entre contractes consensuals, reals i formals. Classificar els contractes segons la seva càrrega econòmica, reciprocitat i certesa del risc. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Si compres un pis i pagues el senyal, però encara no t'han entregat les claus, el contracte ja existeix jurídicament? El negoci jurídic bilateral per excel·lència en el dret patrimonial és el contracte. Constitueix el mitjà més idoni per canalitzar la cooperació econòmica, transmetre béns, assignar recursos, cobrir necessitats i resoldre conflictes d'interessos entre subjectes privats.

ESQUEMA Estructura del tema: El contracte 1. Concepte i funció del contracte El Codi Civil no formula una definició tancada del contracte en un únic precepte. No obstant això, es caracteritza tècnicament com un acord lliure i espontani de voluntats entre dues o més parts. Concepte i fonaments Acord de voluntats i font d'obligacions Pacta sunt servanda Força vinculant entre les parts Autonomia contractual Art.

1255 CCE i fonament constitucional Límits legals Lleis imperatives, moral i ordre públic Classificacions contractuals Tipologies segons criteris legals Eficàcia i perfecció Consensuals, reals i formals Càrrega i equivalència Onerosos/gratuïts i commutatius/aleatoris Temps i règim Durada i contractes típics/atípics Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 8 DEFINICIÓ El contracte és un acord de voluntats destinat a crear, modificar o extingir una relació obligatòria patrimonial amb força vinculant entre els atorgants.

Com s'ha vist a l'estudiar les fonts de les obligacions (vegeu «La relació obligatòria — Concepte, estructura i fonts»), el contracte constitueix la principal font generadora de deutes i deures jurídics. El consentiment bilateral dona lloc a un lligam que té efectes inter partes, conegut com a eficàcia relativa (vegeu «Eficàcia i ineficàcia contractual — Relativitat, tercers, nul·litat, anul·labilitat i rescissió»). D'aquest vincle neix el principi fonamental pacta sunt servanda: els pactes han de complir-se estrictament segons els seus termes pactats, tenint força de llei entre les parts contractants. 2.

L'autonomia contractual i els seus límits L'autonomia privada és el poder de la persona per autoregular els seus interessos i relacions econòmiques. Té el seu ancoratge i fonament normatiu en la Constitució Espanyola (a través del lliure desenvolupament de la personalitat i la llibertat d'empresa). L'expressió civil central d'aquesta llibertat es troba tipificada a l'article 1255 del Codi Civil espanyol: Els contractants poden establir els pactes, clàusules i condicions que convinguin, sempre que no siguin contraris a les lleis, a la moral ni a l'ordre públic. Aquesta facultat reconeix a les parts llibertat absoluta tant per decidir si contracten com per fixar el contingut concret del negoci.

Ara bé, aquesta sobirania troba tres límits infranquejables: Les lleis: s'entenen referides a les normes imperatives, que no admeten renúncia ni pacte en contra. La moral: conjunt de conviccions ètiques i principis d'honestedat socialment dominants. L'ordre públic: principis jurídics fonamentals que sostenen l'organització social i l'ordre constitucional. COMPROVA-HO 12 Què implica que un acord contractual tingui eficàcia de «pacta sunt servanda»? 3. Classificació dels contractes Tots els contractes requereixen de manera ineludible el consentiment de les parts per existir.

Tot i aquesta base comuna, la doctrina i el dret civil els agrupen segons diferents criteris d'eficàcia, estructura i contraprestació. Un mateix contracte acumula diverses d'aquestes qualificacions simultàniament. Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 9 ESQUEMA Criteris de classificació dels contractes A. Segons el moment i requisits de la seva perfecció Aquest criteri atén als elements necessaris perquè el contracte quedi definitivament constituït i desplegui obligacions: Consensuals: es perfeccionen pel mer consentiment dels contractants sobre l'objecte i la causa, sense cap altre requisit formal o material. Constitueixen la regla general en el nostre ordenament.

Exemple paradigmàtic: la compravenda. Reals: a més de l'acord de voluntats, requereixen indispensablement el lliurament material de la cosa per part d'un dels subjectes. Exemple: el préstec o el dipòsit. Formals: requereixen una solemnitat externa específica (com l'escriptura pública notarial) com a requisit de validesa constitutiu (vegeu «Elements essencials del contracte — Objecte, causa i forma»). Exemple: la donació de béns immobles. ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre un contracte real amb un contracte amb efectes reals. En el contracte real, el lliurament de la cosa és indispensable perquè el contracte comenci a existir (com en el dipòsit).

En canvi, la compravenda és un contracte consensual (existeix des de l'acord sobre el preu i la cosa), tot i que després l'entrega serveixi per transmetre la propietat. B. Segons la distribució de les càrregues patrimonials Segons si ambdues parts assumeixen o no sacrificis econòmics: Onerosos: cadascuna de les parts realitza un sacrifici patrimonial que troba la seva contraprestació en el benefici que rep de l'altra part. La compravenda és l'exemple bàsic: es transmet un bé a canvi d'un preu cert en diners.

Perfecció Moment en què neix el contracte Consensual, real o formal Mer consentiment, entrega o solemnitat Patrimoni Distribució de beneficis i càrrecs Onerós o gratuït Prestació amb o sense contraprestació Risc Previsibilitat del resultat econòmic Commutatiu o aleatori Equivalència coneguda o esdeveniment incert Execució temporal Durada de les prestacions convingudes Instantani o durador Execució immediata o continuada Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 10 Gratuïts (o lucratius): una de les parts obté un avantatge o benefici sense patir cap gravamen, càrrec o prestació a canvi. El cas típic són les donacions. C.

Segons la certesa del sacrifici i de l'atribució patrimonial (el risc) Dins de la categoria dels contractes onerosos, cal distingir: Commutatius: la relació d'equivalència entre les prestacions està completament determinada i és coneguda per ambdues parts des de la mateixa perfecció de l'acord (per exemple, en la compravenda ordinària). Aleatoris: la determinació de la prestació o el seu compliment efectiu depèn d'un esdeveniment incert, involuntari o imprevisible, de manera que existeix un risc de guany o pèrdua per a les parts. Exemples: les porres, les rifes, els contractes de renda vitalícia o les apostes lícites.

COMPROVA-HO 13 Quina diferència fonamental hi ha entre un contracte onerós commutatiu i un d'aleatori? D. Segons la reciprocitat de les obligacions que neixen Cal no confondre el nombre de voluntats necessàries per formar el contracte (sempre mínim dues) amb el nombre de deures creats pel negoci ja perfeccionat: Unilaterals: únicament s'engendra deure o obligació per a una de les parts contractants (per exemple, el préstec mutu sense interessos o el dipòsit gratuït). Bilaterals (o sinal·lagmàtics): generen deures i obligacions recíproques per a ambdues parts contractants, en situació de dependència mútua (per exemple, l'arrendament o la compravenda). E.

Segons el desenvolupament temporal de l'execució Segons com es projecten en el temps les prestacions pactades: Instantanis: la seva execució o compliment es duu a terme de manera unitària o en un breu lapse temporal (compravenda al comptat). Duradors (o de tracte successiu): l'execució de la relació s'allarga de manera contínua durant un període perllongat de temps (com el contracte d'arrendament). D'execució periòdica: imposen la reiteració de prestacions fraccionades en intervals determinats (com el pagament d'una renda vitalícia periòdica). F.

Segons la seva regulació normativa En funció de la previsió legal expressa: Típics: contractes que disposen d'un règim jurídic i d'una regulació legal específica a la llei (com la compravenda o els arrendaments). Atípics: contractes que manquen de disciplina legal particular, però són vàlids perquè reuneixen els elements essencials de tot contracte i respecten els límits de l'autonomia privada establerts a l'art. 1255 CCE. Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 11 Criteri Tipus contractuals Tret distintiu Exemple característic Perfecció Consensuals / Reals / Formals Consentiment sol, consentiment més lliurament o requisit de solemnitat.

Compravenda (consensual), préstec (real), donació d'immoble (formal). Càrrega patrimonial Onerosos / Gratuïts Sacrifici econòmic recíproc enfront d'avantatge sense contraprestació. Compravenda (onerós), donació pura (gratuït). Previsibilitat del risc Commutatius / Aleatoris Certesa inicial de la prestació davant dependència d'un fet incert o imprevisible. Compravenda (commutatiu), rifes i porres (aleatori). Vincle obligatori Bilaterals / Unilaterals Obligacions per a ambdues parts o només per a una d'elles. Arrendament (bilateral), préstec gratuït (unilateral). Durada temporal Instantanis / Duradors / Periódics Execució en un acte únic, continuïtat en el temps o fraccionament a terminis.

Compravenda (instantani), lloguer (durador), renda vitalícia (periòdic). Règim jurídic Típics / Atípics Existència o carència de regulació legal concreta en l'ordenament. Arrendament (típic), acords innominats vàlids (atípic). COMPROVA-HO 14 Un contracte pot ser simultàniament consensual, bilateral, onerós, commutatiu i típic? IDEES CLAU El contracte és un acord de voluntats lliure entre dues o més parts orientat a crear obligacions. El principi de pacta sunt servanda estableix que els pactes tenen força de llei entre els contractants. L'autonomia de la voluntat (art. 1255 CCE) permet configurar qualsevol pacte respectant els límits legals, morals i d'ordre públic.

Els contractes consensuals es perfeccionen pel mer consentiment, mentre que els reals exigeixen a més el lliurament de la cosa. Segons la càrrega econòmica es divideixen en onerosos (hi ha contraprestació) i gratuïts (un sol subjecte rep el benefici). Un mateix negoci jurídic pot acumular diverses qualificacions simultàniament. Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 12 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. Quina és la diferència central entre un contracte consensual i un de real quant a la seva perfecció? 16. Quins són els tres límits legals a la llibertat de pactes fixats a l'article 1255 CCE? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 17.

Quin requisit addicional al consentiment necessiten els contractes reals per perfeccionar-se? 18. Com es qualifica el contracte on el resultat patrimonial depèn d'un esdeveniment incert o imprevisible? 19. Quin dels següents no és un límit explícit de l'art. 1255 CCE a l'autonomia contractual? 20. Quina característica defineix els contractes bilaterals o sinal·lagmàtics? 3 Elements essencials del contracte — Objecte, causa i forma EN ACABAR SABRÀS Identificar els quatre requisits d'existència, possibilitat, licitud i determinació de l'objecte contractual. Classificar els tipus d'impossibilitat de la prestació i distingir els seus efectes jurídics.

Distingir la causa objectiva dels motius particulars subjectius segons el dret civil. Contrastar el principi general de llibertat formal amb l'exigència de formes ad solemnitatem i ad probationem.

La inscripció registral a) El pagament del preu b) El lliurament de la cosa c) L'escriptura pública notarial d) Contracte commutatiu a) Contracte formal b) Contracte aleatori c) Contracte atípic d) L'ordre públic a) El cost de mercat b) La moral c) La llei d) Exigeixen més de dos contractants a) Duren obligatòriament més d'un any b) Generen obligacions recíproques entre parts c) Sempre són totalment gratuïts d) Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 13 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Per què un acord verbal per vendre un vehicle és vinculant, però la donació d'un immoble de paraula no té cap validesa?

Tot negoci jurídic bilateral requereix una estructura mínima per desplegar efectes legals. Aquesta estructura es compon dels anomenats elements essencials: el consentiment (estudiat a «Parts contractants i consentiment — Capacitat, prohibicions i vicis de la voluntat»), l'objecte i la causa. A més d'aquests, certs negocis requereixen el compliment d'una forma legal determinada per a la seva plena eficàcia o validesa.

L'objecte del contracte i els seus requisits L'objecte del contracte consisteix en els béns o serveis que constitueixen el deure del deutor i sobre els quals recau la facultat de reclamació del creditor (el dret de crèdit; vegeu «La relació obligatòria — Concepte, estructura i fonts»). Poden tractar-se tant de coses (inclosos els diners o objectes materials) com de serveis (accions i activitats humanes). Perquè un objecte sigui legalment vàlid, ha de complir de manera cumulativa una sèrie de requisits essencials: Existència: La prestació ha de tenir una realitat física o jurídica. Tanmateix, s'admet la contractació sobre coses futures sempre que estiguin cridades a existir.

Possibilitat: L'obligació ha de ser susceptible de compliment segons les lleis de la naturalesa i de la tècnica. Licitud: Les coses no poden estar fora del comerç dels homes i han d'estar compreses en el tràfic jurídic. Respecte als serveis, no poden ser contraris a les lleis vigents ni als bons costums. Determinació o determinabilitat: L'objecte ha de ser cert pel que fa a la seva espècie. La indeterminació en la quantitat no impedeix l'existència de l'acord, sempre que es pugui fixar posteriorment sense necessitat d'un nou conveni entre les parts.

L'incompliment del requisit de possibilitat dona lloc a diferents supòsits patològics segons l'origen, l'abast i l'extensió subjectiva de la impossibilitat: Criteri de classificació Tipologia Característiques i abast Segons el moment Originària La prestació neix impossible des del mateix instant en què s'atorga el vincle obligatori. Sobrevinguda La prestació era viable inicialment, però esdevé irrealitzable en un moment posterior a la celebració. Segons l'extensió material Total La impossibilitat afecta la integritat absoluta de la prestació compromesa. Parcial Afecta exclusivament una part o fracció del deure de donar o fer.

Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 14 Criteri de classificació Tipologia Característiques i abast Segons l'extensió personal Absoluta Cap persona en absolut pot dur a terme la prestació pactada. Relativa El deutor en concret no pot realitzar-la, però sí que està a l'abast d'un tercer. ERROR FREQÜENT Confondre la impossibilitat originària amb la sobrevinguda. La impossibilitat originària impedeix el naixement del negoci i provoca la seva nul·litat absoluta per manca d'objecte.

En canvi, si la impossibilitat apareix després d'haver nascut el contracte (sobrevinguda), el negoci s'ha constituït vàlidament i s'apliquen les normes d'extinció de la relació obligatòria o d'incompliment contractual. COMPROVA-HO 22 Quina conseqüència té que la quantitat de la cosa no estigui fixada en el moment de la celebració del contracte? La causa del contracte i la seva tipologia La causa contractual és la funció economicojurídica i social que l'ordenament assigna a cada tipus de negoci.

És un concepte rígidament objectiu i típic, expressat en termes generals com la raó legalment reconeguda per la qual neixen els vincles (vegeu «El contracte — Concepte, autonomia de la voluntat i classificacions»). Aquesta dimensió objectiva contrasta frontalment amb els motius particulars o subjectius. Els motius són les raons individuals, internes i psicològiques que porten a un subjecte a vincular-se. En l'àmbit civil, aquests mòbils subjectius són jurídicament irrellevants («obiter dicta») i no formen part de la causa, excepte en un cas determinant: quan són il·lícits o van obertament en contra de la llei i la moral, circumstància en què penetren en la causa i la contaminen.

L'article 1274 del Codi Civil espanyol (CCE) distingeix tres categories estructurals segons la funció de la causa: Causa onerosa: En els contractes onerosos, la causa s'entén, per a cadascuna de les parts contractants, com la prestació o promesa d'una cosa o servei realitzada per l'altra part. Causa remuneratòria: La causa rau en el servei o en el benefici previ que efectivament es pretén remunerar o compensar. Causa de pura beneficència: Pròpia dels actes gratuïts (com les donacions), la causa es redueix a la pura liberalitat del benefactor.

Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 15 Vicis de la causa i presumpció legal L'article 1275 CCE estableix de manera taxativa que els contractes sense causa, o fonamentats en una causa il·lícita, no produeixen cap efecte. Perquè la causa compleixi la seva funció, el negoci jurídic no pot concórrer en cap de les següents anomalies: Inexistència de causa: El negoci manca de finalitat objectiva real. Es tracta d'una aparença buida que desemboca en la nul·litat absoluta. Il·licitud de la causa: La finalitat perseguida és contrària a les lleis imperatives o a la moral establerta.

Falsedat de la causa: L'expressió d'una causa enganyosa en l'acord dona lloc a la nul·litat, tret que s'acrediti que el contracte estava fundat en una altra causa veritable i lícita (situació habitual en la simulació relativa). Per assegurar l'estabilitat del tràfic econòmic, l'article 1277 CCE introdueix una presumpció de causa: encara que aquesta no quedi expressada formalment en el text contractual, s'estableix la presumpció legal iuris tantum que la causa existeix i és plenament lícita, mentre el deutor no provi el contrari. COMPROVA-HO 23 Quina rellevància tenen els motius interns d'una part a l'hora de determinar la validesa de la causa contractual?

El principi de llibertat de forma i la documentació del contracte En dret contractual regeix amb caràcter general el principi de llibertat de forma. La voluntat de les parts només necessita exterioritzar-se perquè sorgeixi el vincle jurídic: els contractes orals són plenament vàlids. Tanmateix, l'oralitat presenta un greu inconvenient de manca de prova davant dels tribunals en cas de controvèrsia o litigi. La intervenció de la forma permet distingir dues categories normatives amb efectes radicalment diferents: Tipus de forma Requisit legal Efecte sobre la validesa i eficàcia Forma ad probationem Exigida per la llei o per les parts com a mitjà d'acreditació.

No incideix en la validesa del contracte. Aquest és vàlid i plenament vinculant; la forma serveix exclusivament per provar la seva celebració davant de tercers o jutjats. Forma ad solemnitatem Fixada per la llei de forma solemne i constitutiva. Constitueix un requisit indispensable per a la perfecció del negoci. La seva absència impedeix el naixement del contracte i comporta la seva nul·litat radical. Com a matisació a la regla general de llibertat formal, l'article 1280 CCE disposa que certs actes i negocis jurídics han de constar en un suport determinat.

A tall d'exemple, aquells contractes que tenen per objecte la creació, transmissió, modificació o extinció de drets reals sobre béns immobles s'han de formalitzar en escriptura pública davant d'un fedetari públic (notari, jutge o lletrat). Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 16 La documentació del contracte comprèn el conjunt d'operacions destinades a fixar formalment per escrit o en suport legal les declaracions de voluntat emeses pels atorgants. Aquest procés desplega una doble funció: IDEES CLAU L'objecte del contracte pot recaure sobre béns o serveis i requereix cumulativament existència, possibilitat, licitud i determinació.

La impossibilitat originària impedeix el naixement del negoci i provoca la seva nul·litat, a diferència de la sobrevinguda que regula l'incompliment o extinció. La causa és la funció economicojurídica objectiva i típica del contracte, sent els motius subjectius irrellevants llevat que siguin il·lícits. Segons l'art. 1274 CCE, la causa es divideix en onerosa, remuneratòria i de pura beneficència o gratuïta. L'art. 1277 CCE presumeix la validesa i licitud de la causa mentre el deutor no n'acrediti el contrari. La forma és generalment lliure, diferenciant-se la funció ad probationem (prova) de la solemne ad solemnitatem (requisit essencial de validesa). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 24.

En què es distingeix la impossibilitat originària de la sobrevinguda pel que fa als seus efectes sobre el negoci? 25. Quina diferència funcional existeix entre l'exigència d'una forma ad probationem i una de caràcter ad solemnitatem? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 26. Com actua la indeterminació en la quantitat de l'objecte d'un contracte? Funció substancial: Dona cos i configuració externa al negoci, corporitzant les declaracions d'expressió del consentiment. 1 Funció probatòria: Acredita i permet justificar de manera fefaent la realitat del consentiment i el contingut de les prestacions assumides. 2 És vàlida si no cal un nou acord.

a) Comporta sempre la nul·litat radical absoluta. b) Exigeix un contracte posterior de confirmació. c) Converteix immediatament el negoci en gratuït. d) Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 17 27. Quan tenen transcendència civil els motius subjectius d'un contracte? 28. Quina és la causa en els contractes de pura beneficència segons l'art. 1274 CCE? 29. Quina conseqüència jurídica té ometre una forma ad solemnitatem? 4 Parts contractants i consentiment — Capacitat, prohibicions i vicis de la voluntat EN ACABAR SABRÀS Distingir l'abast de la capacitat per contractar dels menors no emancipats i les prohibicions legals especials.

Determinar les condicions de validesa de l'autocontractació segons el tipus de representació. Identificar els requisits que fan invalidant l'error i diferenciar-lo dels supòsits no invalidants. Diferenciar els efectes jurídics del dol greu respecte del dol incidental. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 30 Pot un contracte ser anul·lat si una de les parts es va equivocar completament en estimar el valor econòmic del que comprava? Estructura del contracte i les parts contractants Un acord contractual requereix una coincidència de voluntats orientada a produir efectes jurídics patrimonials.

Dins de la composició del negoci es distingeixen tres categories d'elements: Elements essencials: imprescindibles per a l'existència mateixa del negoci (consentiment, objecte i causa; vegeu «Elements essencials del contracte — Objecte, causa i forma»). Quan consten davant d'un fedetari públic. a) Sempre que es redactin per escrit privat. b) Únicament en els contractes de caràcter onerós. c) Només si són contraris a la llei. d) El compliment del tràfic jurídic patrimonial. a) La prestació rebuda per l'altra part. b) La simple liberalitat del benefactor. c) El servei que es pretén remunerar. d) El contracte es converteix automàticament en oral. a) La nul·litat absoluta del negoci jurídic.

b) Permet a les parts exigir una indemnització. c) Cap, només dificulta la prova judicial. d) Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 18 Elements naturals: previstos per la normativa per a cada tipus contractual concret. S'entenen incorporats de forma automàtica, llevat que els contractants decideixin expressament pactar-ne l'exclusió. Elements accidentals: clàusules accessòries que les parts incorporen voluntàriament mitjançant la seva autonomia de la voluntat, com ara la condició, el terme o el mode. Tot contracte requereix com a mínim dues parts diferenciades per crear la relació jurídica.

Ara bé, cadascuna d'aquestes parts pot estar integrada per una o més persones físiques o jurídiques. Capacitat per contractar i prohibicions legals Perquè el consentiment sigui jurídicament eficaç, qui el manifesta ha de disposar de la capacitat d'obrar requerida i expressar la seva determinació de manera lliure i conscient. DEFINICIÓ La capacitat per contractar és l'aptitud reconeguda per l'ordenament jurídic per emetre declaracions de voluntat contractuals vinculants i vàlides. L'abast d'aquesta capacitat presenta diverses situacions segons l'estat civil i personal dels subjectes: Menors no emancipats: segons l'art.

1263 CCE, poden atorgar de manera vàlida els contractes autoritzats expressament per les lleis, així com els relatius a béns i serveis ordinaris i habituals segons els usos socials propis del seu grup d'edat. Per a altres actes requereixen l'actuació dels seus representants legals. Menors emancipats: actuen amb plena capacitat d'obrar per a la immensa majoria d'actes contractuals, presumint-se la validesa de la seva intervenció.

Persones amb discapacitat que requereixen mesures de suport: si actuen sense els suports o la representació preceptiva, els contractes poden ser impugnats mitjançant l'acció d'anul·labilitat (vegeu «Eficàcia i ineficàcia contractual — Relativitat, tercers, nul·litat, anul·labilitat i rescissió»). Convé distingir la manca de capacitat de les prohibicions especials de contractar. Les prohibicions no deriven de la immaduresa o manca de discerniment, sinó de la posició jurídica de la persona per evitar situacions de col·lisió d'interessos. L'art.

1459 CCE en recull exemples per a la compravenda, impedint determinades adquisicions, directes o per persona interposada, a subjectes que mantenen vincles d'administració, custòdia o gestió sobre els béns. COMPROVA-HO 31 Quina és la diferència fonamental entre una incapacitat per contractar i una prohibició legal de contractar? La pluralitat de parts i el règim de l'autocontractació Quan no concorren dues persones independents i és una única persona física qui tanca el negoci, sorgeix la figura de l'autocontracte.

Aquest fenomen es dona quan un mateix subjecte emet la declaració de voluntat contractual actuant simultàniament en nom propi i en representació d'un altre, o bé representant alhora dos patrimonis diferents. Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 19 Com a regla de principi, l'ordenament manté una postura de recel o prohibició cap a l'autocontractació davant el risc evident de contraposició d'interessos entre el representant i el representat.

Tanmateix, el seu règim jurídic distingeix dues modalitats d'apoderament: Modalitat de representació Regla d'admissibilitat Fonament jurídic Representació legal Prohibició estricta; negoci invàlid Protecció inderogable de l'interès del tutelat o menor davant el perill d'abús. Representació voluntària Vàlid si hi ha autorització o no hi ha conflicte El poderdant és lliure d'autoritzar expressament l'operació o fixar condicions que eliminin el risc d'abús.

A continuació es detalla l'estructura dels requisits de validesa subjectiva: ESQUEMA Pressupòsits de validesa subjectiva del contracte El consentiment contractual i la teoria dels vicis El contracte té la seva base en el consentiment mutu lliurement format. Segons l'art. 1265 CCE, és nul el consentiment prestat per error, violència, intimidació o dol. En realitat, la sanció tècnica que l'ordenament articula no és la nul·litat de ple dret sinó l'anul·labilitat (vegeu «Eficàcia i ineficàcia contractual — Relativitat, tercers, nul·litat, anul·labilitat i rescissió»), que permet a la part perjudicada impugnar el contracte.

Els tribunals apliquen la doctrina dels vicis amb caràcter restrictiu per salvaguardar el principi de seguretat jurídica i la vinculatorietat dels pactes. Pressupòsits subjectius Condicions relatives a les parts contractants Capacitat d'obrar Aptitud general per contractar (art. 1263 CCE) Menors no emancipats Usos socials ordinaris de la seva edat Absència de prohibicions Incompatibilitats específiques (art.

1459 CCE) Conflicte d'interessos Règim d'admissibilitat en l'autocontracte Consentiment lliure Formació exempta de vicis invalidants Vicis de la voluntat Error, violència, intimidació i dol Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 20 ERROR FREQÜENT No confongueu la declaració de l'art. 1265 CCE («és nul el consentiment») amb la nul·litat absoluta. Un vici del consentiment genera una causa d'anul·labilitat: el contracte produeix efectes inicials i només la víctima pot instar la seva ineficàcia en el termini legal establert.

L'error: tipologies i requisits invalidants L'error consisteix en una representació mental equivocada o inexacta de la realitat que influeix decisivament en el procés de presa de decisió. Si el subjecte hagués conegut amb precisió les circumstàncies reals, no hauria subscrit el pacte. Dins d'aquesta figura s'han de diferenciar diversos supòsits tècnics: Error obstatiu: divergència inconscient entre el que hom vol internament i el que exterioritza mitjançant la declaració. S'expressa quelcom diferent del que realment es pretenia. Error vici o error propi: la voluntat es forma sobre una base defectuosa.

Per invalidar el negoci ha de ser substancial, és a dir, recaure sobre la substància de la cosa que en constitueix l'objecte o sobre les condicions essencials que van determinar la contractació. A més, ha de ser involuntari i recognoscible per l'altra part segons criteris de diligència. Error de fet vs. error de dret: el primer recau sobre circumstàncies fàctiques del negoci (qualitats de l'objecte o identitat de la persona quan és determinant). El segon consisteix en la ignorància o interpretació errònia d'una norma jurídica, el qual només produeix efectes invalidants quan la llei ho preveu expressament. No totes les equivocacions tenen transcendència anulatòria.

L'ordenament exclou taxativament com a errors invalidants: 1. Error de càlcul o de compte: només dona lloc a la seva rectificació aritmètica. 2. Error sobre els motius interns: les raons personals i subjectives per contractar no afecten l'acord llevat que s'hagin incorporat formalment com a causa o condició. 3. Error sobre el valor de la cosa: les males apreciacions econòmiques no invaliden el contracte. 4. Errors sobre la simple quantitat, pes, extensió o existència de l'objecte: que no alterin la seva substància essencial ni en determinin la inviabilitat. COMPROVA-HO 32 Quina conseqüència jurídica té una errada aritmètica en fixar el preu total d'un contracte? Violència i intimidació L'art.

1267 CCE regula dues maneres d'afectar la llibertat física o psíquica del contractant: Violència: concurrència d'una força física irresistible per arrencar el consentiment. Suprimeix per complet l'acció voluntària del subjecte. Intimidació: coacció psíquica on s'inspira a un dels contractants el temor racional i fundat de patir un mal imminent i greu en la seva pròpia persona o béns, o en els del seu cònjuge, descendents o ascendents. Per valorar la seva gravetat cal ponderar les condicions d'edat i personals de l'afectat.

Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 21 Tant la violència com la intimidació invaloren el contracte encara que hagin estat exercides per un tercer aliè a la relació jurídica. DEFINICIÓ El temor reverencial és la por o respecte a desagradar a persones a les quals es deu submissió o consideració (pares, superiors jeràrquics). Segons l'art. 1267 CCE, mai no té la consideració de vici del consentiment ni anul·la l'obligació. El dol contractual El dol civil consisteix en una maquinació o engany intencionat utilitzat per induir a una persona a celebrar un negoci que d'una altra manera no hauria conclòs (art. 1269 CCE).

Es diferencia de la culpa per l'existència deliberada d'ànim d'enganyar. Perquè el dol comporti la ineficàcia contractual ha de complir requisits estrictes (art. 1270 CCE): Es distingeixen les següents modalitats de dol: Dol greu: engany essencial sense el qual el contracte no s'hauria celebrat. Permet exercitar l'acció d'anul·labilitat. Dol incidental: recau sobre aspectes accessoris; la víctima hauria contractat igualment, però en altres condicions. No invalida el contracte i només dona dret a exigir una indemnització de danys i perjudicis. Dol omissiu: silenci deliberat o reticència informativa d'extrems essencials que infringeix els principis de bona fe contractual.

Dolus bonus: exageracions lícites i manobres tolerades socialment (habituals en el tràfic comercial i publicitari) que una persona mitjana sap identificar i que no vicien el consentiment. A la pràctica, quan aquests enganys o coaccions assoleixen un nivell de gravetat extrem, poden transcendir l'esfera estrictament civil i generar responsabilitats penals davant dels tribunals. COMPROVA-HO 33 Quina acció pot interposar un contractant que ha estat víctima d'un dol merament incidental? Gravetat: ha de ser un engany determinant en la conclusió del contracte (dol greu o dolus causam dans).

1 Unilateralitat: només pot provenir d'una de les parts; si concorre compensació de dols (les dues parts actuen amb engany recíproc), cap d'elles pot impugnar el negoci. 2 Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 22 IDEES CLAU Els elements accidentals (terme, condició, mode) depenen exclusivament de la voluntat de les parts, mentre que els naturals s'incorporen per llei llevat d'exclusió expressa. L'art. 1263 CCE reconeix als menors no emancipats capacitat per als actes que permeti la llei i per a contractes relatius a béns i serveis ordinaris segons els usos socials.

L'autocontractació requereix apoderament exprés o absència de conflicte d'interessos en la representació voluntària, resultant estrictament prohibida en la representació legal. L'error que invalida el contracte ha de ser essencial sobre l'objecte o condicions decisives, restant exclosos l'error de compte, sobre els motius o sobre el valor. El temor reverencial no vicia el consentiment ni permet anul·lar el contracte segons l'art. 1267 CCE. El dol greu determina l'anul·labilitat del negoci per caràcter decisiu, mentre que el dol incidental només faculta per demanar rescabalament de danys i perjudicis. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 34.

En quins supòsits és vàlid l'autocontracte formalitzat mitjançant representació voluntària? 35. Per quina raó el temor reverencial no es considera intimidació invalidant? 36. Quina diferència operativa hi ha entre el dol greu i el dol incidental en el Codi Civil? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 37. Segons l'art. 1263 CCE, quins contractes pot atorgar un menor d'edat no emancipat? 38. Quin tipus d'error genera únicament un dret a la rectificació material? 39. Quina conseqüència té la presència de temor reverencial en signar un contracte?

Béns i serveis habituals propis de l'edat a) Només contractes en document públic notarial b) Qualsevol negoci que li reporti un benefici c) Cap contracte sense autorització judicial d) L'error obstatiu de declaració a) L'error de dret essencial b) L'error sobre la substància del contracte c) L'error aritmètic o de càlcul d) Concedeix acció d'indemnització de danys a) Invalida el contracte per intimidació greu b) Permet rescindir per avantatge injust c) No vicia en absolut el consentiment d) Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 23 40. Quan faculta el dol civil per sol·licitar l'anul·lació del contracte?

5 La formació del contracte — Tractes preliminars, oferta, acceptació i precontracte EN ACABAR SABRÀS Distingir els danys indemnitzables dels no indemnitzables en la ruptura abusiva de tractes preliminars. Diferenciar l'oferta de la invitació a oferir i descriure les causes d'extinció de l'oferta. Comparar les quatre teories sobre la perfecció entre absents i identificar el lloc de formalització contractual. Explicar l'eficàcia vinculant del precontracte i la posició jurídica de les parts en el contracte d'opció.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 41 Si una empresa negocia durant mesos la compra d'una maquinària i trenca sobtadament els tractes sense motiu, ha d'indemnitzar els guanys que el venedor esperava aconseguir? La gènesi d'un vincle contractual comprèn el conjunt de contactes, declaracions i pactes previs que condueixen a la vinculació definitiva de les parts mitjançant el seu consentiment. Quan és incidental i de caràcter accessori a) En els casos habituals de dolus bonus publicitari b) Sempre que sigui emprat per totes dues parts c) Quan és greu i causat per una sola part d) Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 24 ESQUEMA Estructura del procés de formació contractual 1.

Els tractes preliminars i la responsabilitat precontractual En negocis d'envergadura econòmica, el negoci jurídic no neix de manera instantània, sinó després d'una fase prèvia de contactes coneguda com a tractes preliminars. Aquestes converses inicials no constitueixen per si mateixes un acte jurídic formalitzat ni obliguen a concloure el contracte definitiu. No obstant això, exigeixen un comportament ajustat a la bona fe durant tota la negociació. Tot i la llibertat de desistiment que regeix aquesta etapa, quan les converses estan molt consolidades i una part decideix trencar-les sobtadament i sense justificació, s'incorre en un abús de dret.

Aquesta conducta dona lloc a la denominada responsabilitat precontractual o culpa in contrahendo, emmarcada dins de la responsabilitat extracontractual derivada de l'article 1089 CCE (actes o omissions en què intervingui culpa o negligència; vegeu «La relació obligatòria — Concepte, estructura i fonts»). La indemnització associada busca restablir la part perjudicada a la situació prèvia a l'inici de les converses: Dany rescabalable: cobreix l'interès negatiu o de confiança, que comprèn les despeses reals i directes efectuades per causa de la negociació frustrada (peritatges, viatges, informes tècnics).

Partides excloses: no s'admeten les despeses especulatives ni els guanys hipotètics que s'haurien obtingut amb la realització efectiva del negoci. Per delimitar i assegurar aquestes etapes inicials, les parts solen subscriure un acord d'intencions. Es tracta d'un document pel qual pacten penalitzacions o quantitats determinades a satisfer si es produeix un trencament injustificat de les negociacions preliminars, conferint base contractual a la reparació.

Tractes preliminars Contactes previs sota bona fe Culpa in contrahendo Rescabala interès negatiu Acord d'intencions Preveu penalització per ruptura Oferta i acceptació Confluència de voluntats receptícies Oferta ferma Reuneix elements essencials Acceptació plena Sense variacions ni reserves Acords preparatoris Relacions prèvies vinculants Precontracte Subjecte a execució forçosa Contracte d'opció Optant decideix la compra Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 25 COMPROVA-HO 42 Quina diferència hi ha entre la indemnització de l'interès negatiu i els guanys hipotètics en el trencament de tractes preliminars? 2.

La dinàmica de l'oferta i de l'acceptació La trobada del consentiment es concreta en la conjunció de dues declaracions de voluntat receptícies successives: l'oferta i l'acceptació (vegeu «Parts contractants i consentiment — Capacitat, prohibicions i vicis de la voluntat»). L'oferta contractual consisteix en una declaració de voluntat ferma i definitiva emesa per l'oferent, adreçada a una altra persona o al públic amb la intenció de concloure un vincle determinat.

Per desplegar plena validesa requereix: Convé diferenciar l'oferta pública, vinculant des que conté els elements bàsics del contracte, de la simple invitació a oferir (invitatio ad offerendum), que manca dels elements essencials i només convida a entaular negociacions. Pel que fa a la seva pèrdua de vigència, l'oferta s'extingeix per: Caducitat: en arribar el termini prefixat per l'oferent o quan el destinatari la rebutja de forma expressa. Revocació: cancel·lació de la declaració abans que arribi la conformitat del destinatari. Mort o incapacitat de l'oferent: comporta la caducitat ordinària de l'oferta abans de l'acceptació, tret que s'hagués definit com a irrevocable.

Tanmateix, si qui proposa és un empresari i la proposta pertany al gir o tràfic de la seva empresa, l'oferta no caduca i vincula el negoci. L'acceptació és la declaració receptícia mitjançant la qual el destinatari manifesta la seva conformitat integral amb els termes de la proposta. Si s'introdueixen modificacions, la resposta no té eficàcia d'acceptació, sinó de contraoferta, intercanviant-se les posicions originàries: l'antic destinatari passa a ser oferent. L'acceptació és igualment revocable sempre que la revocació arribi abans que l'acceptant quedi vinculat, i s'extingeix per defunció o incapacitació sobrevinguda prèvia a la perfecció.

ERROR FREQÜENT Confondre una modificació en l'acceptació amb una acceptació amb reserves. Qualsevol variació sobre els termes essencials de l'oferta no perfecciona el contracte sinó que opera com una nova contraoferta, alliberant l'oferent primitiu. Definitivitat: caràcter seriós, sense reserves que supeditin l'eficàcia a noves confirmacions per part de l'emissor. 1 Plenitud: contenir tots els elements essencials del futur negoci (consentiment, objecte i causa; vegeu «Elements essencials del contracte — Objecte, causa i forma»). 2 Forma: no exigeix cap forma oficial obligatòria tret que les parts ho hagin acordat com a requisit previ.

3 Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 26 COMPROVA-HO 43 Què succeeix amb l'oferta emesa per un empresari en el seu àmbit mercantil si aquest mor abans de l'acceptació? 3. Perfecció entre absents i determinació del lloc Quan emissor i receptor es troben en llocs distints i no coincideixen simultàniament, la doctrina i la legislació analitzen el moment precís de vinculació mitjançant quatre tesis: Teoria Moment de perfecció Aplicació jurídica Emissió o declaració Quan l'acceptant manifesta la conformitat, sense sortir de la seva esfera. Molt poc utilitzada en dret civil. Expedició o remissió Quan l'acceptant envia o remet la seva acceptació a l'oferent.

Tradicional en l'àmbit mercantil històric. Coneixement o cognició Quan l'acceptació arriba a coneixement efectiu de l'oferent. Criteri clàssic restrictiu. Recepció Quan la declaració ingressa a l'àmbit o domicili de l'oferent. Criteri preferent i vigent. La teoria de la recepció constitueix la doctrina preferent: el contracte queda perfeccionat en el moment en què la comunicació entra en l'esfera de control de l'oferent (el seu domicili o seu de negoci), de manera que pugui conèixer-la emprant la diligència ordinària. Respecte a la determinació espacial, la regla general presumeix que el contracte es formalitza en el lloc on s'ha fet l'oferta.

No obstant això, en les relacions contractuals entre empresaris i consumidors, per tal de protegir la part feble, el contracte es presumeix celebrat sempre en el domicili del consumidor. COMPROVA-HO 44 On es considera formalitzat un contracte electrònic subscrit per un consumidor resident a Tarragona davant d'una oferta feta a Madrid? 4. El precontracte i l'opció de compra El precontracte és l'acord previ mitjançant el qual dues o més parts es comprometen formalment a subscriure en un termini cert un contracte futur que provisionalment no poden o no volen atorgar.

Antigament requeria una duplicitat de contractes successius, mentre que avui es concep com una relació unitària que ja reuneix els elements essencials (consentiment, objecte i causa), restant pendents detalls que han de ser determinables. Davant la manca de compliment voluntari del deutor, el precontracte desplega força vinculant directa permetent exigir l'execució forçosa en seu judicial.

Una modalitat específica reconeguda legalment és la promesa bilateral de comprar i vendre de l'article 1451 CCE: Apunts de Dret de Contractes i de les Obligacions UdG 27 La promesa de vender o comprar, habiendo conformidad en la cosa y en el precio, dará derecho a los contratantes para reclamar recíprocamente el cumplimiento del contrato. L'acord requereix la concordança de voluntats sobre la cosa venuda i el preu convingut. Si no és possible complir la promesa en els seus estrictes termes, regeixen les disposicions pròpies de la compravenda i el règim general de responsabilitat contractual per a comprador i venedor.

D'altra banda, el contracte d'opció concedeix a una de les parts anomenada optant el dret exclusiu a adquirir davant el concedent un bé o dret a canvi d'un preu pactat, dins d'un termini preestablert (venciment) o en qualsevol moment anterior. Presenta les característiques següents: Vincle unilateral per al concedent: el concedent queda subjecte irremissiblement a allò que decideixi l'optant. Facultat de l'optant: l'optant té l'atribució lliure d'exercitar o no l'opció segons la seva conveniència econòmica, podent transmetre aquest dret a tercers si no hi ha prohibició. Règim econòmic: pot formalitzar-se a títol gratuït o a canvi d'una retribució o prima.

Caràcter vinculant: no es permet el desistiment unilateral un cop pactat l'acord d'opció. Pel que fa a terceres persones, l'opció desplega una eficàcia indirecta en tant que imposa a tercers l'obligació de suportar i respectar les situacions contractuals prèviament perfeccionades, sempre que el dret d'opció consti degudament configurat davant d'ells. PER RECORDAR-HO En el contracte d'opció, l'adquisició depèn de la voluntat exclusiva de l'optant; el concedent roman obligat a passar pel compliment si l'exercici es realitza abans del venciment.

IDEES CLAU Els tractes preliminars no obliguen a celebrar el contracte, però el seu trencament sobtat i injustificat infringeix la bona fe i genera responsabilitat precontractual. La responsabilitat per ruptura de negociacions només repara l'interès negatiu (despeses efectives realitzades), excloent el lucre cessant o somnis de guanys. L'oferta contractual…