Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG)

I 0 flashcards i 11 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS DRET DE CONTRACTES I OBLIGACIONS Grau en Dret Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts complets del 2n parcial de Contractes i Obligacions a la UdG: modificació, garanties, compliment, remeis, compravenda CCCat i arrendaments LAU. APREN.AI Índex 1 Modificació de la relació obligatòria 1. Concepte i modalitats de novació 2. Canvis a la part activa: cessió de crèdits i subrogació 3.

Canvis a la part passiva: expromissió, delegació i assumpció de deute 2 Protecció del dret de crèdit: garanties reals i personals Protecció del dret de crèdit i tipologia de garanties Les garanties reals: formes típiques i dret de retenció La garantia personal: la fiança Dinàmica de la fiança i el benefici d'excussió Altres modalitats de garantia: pena convencional i arres 3 Facultats del creditor sobre el patrimoni del deutor 1. El marc general de l'article 1111 del Codi Civil 2. L'acció subrogatòria o indirecta 3.

L'acció revocatòria o pauliana 4 Extinció de la relació obligatòria Marc general de l'extinció de les relacions obligatòries El mutu dissens El desistiment unilateral o denúncia La condonació o remissió del deute La confusió de drets 5 El pagament o compliment i la imputació de pagaments 1. Concepte i funcions del pagament 2. Els subjectes del pagament: solvens i accipiens 3. Requisits objectius del compliment i circumstàncies de la prestació 4. La imputació de pagaments 6 Mora del creditor, consignació i subrogats del compliment Mora del creditor ('mora credendi') El pagament per consignació Els subrogats del compliment 7 L'incompliment de l'obligació i la mora del deutor 1.

Concepte i modalitats de la lesió del crèdit 2. El compliment defectuós o inexacte 3. La mora del deutor ('mora debitoris') 4. Efectes i cessament de la mora Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 1 5. L'incompliment definitiu 8 Els remeis davant l'incompliment i la responsabilitat contractual 1. La suspensió del compliment en relacions sinal·lagmàtiques 2. La pretensió de compliment forçós i el compliment per equivalent 3. La reducció del preu o contraprestació 4. La resolució per incompliment: l'article 1124 CC i la normativa catalana 5. La indemnització de danys i perjudicis 6. Criteris d'imputació subjectiva i extensió del deure d'indemnitzar 7.

Causes d'exoneració del deutor i límits als pactes sobre responsabilitat 9 El contracte de compravenda: estructura, elements i riscos Concepte i caràcters de la compravenda Elements subjectius: capacitat, cònjuges i prohibicions Elements objectius: la cosa i el preu La rescissió per lesió ultradimidium al dret civil català Forma del contracte de compravenda El traspàs del risc per pèrdua o deteriorament Pluralitat de vendes d'una mateixa cosa (doble venda) 10 Obligacions de les parts a la compravenda i garantia de conformitat Obligacions del comprador Obligacions del venedor La transmissió possessòria: modalitats de 'traditio' El pacte de reserva de domini La conformitat del bé al Codi Civil de Catalunya 11 L'arrendament d'habitatge a la Llei d'Arrendaments Urbans Àmbit d'aplicació i marc regulador de la LAU Durada temporal, pròrroga obligatòria i desistiment Règim econòmic de la renda i distribució d'obres Vicissituds subjectives: alienació, adquisició preferent i mort de l'arrendatari Garanties contractuals: fiança en metàl·lic i límits legals 12 Resum per repassar Modificació de la relació obligatòria i garanties Protecció del crèdit i extinció de les obligacions Compliment, subrogats i incompliment Remeis, compravenda i arrendaments urbans Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 2 1 Modificació de la relació obligatòria EN ACABAR SABRÀS Distingir els efectes jurídics entre la novació extintiva i la novació modificativa. Explicar el paper de la notificació al deutor i les responsabilitats del cedent en la cessió de crèdits. Identificar els supòsits que donen lloc a la subrogació legal del dret de crèdit. Diferenciar les figures de modificació subjectiva passiva: expromissió, delegació i assumpció de deute.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si una empresa ven a un tercer el crèdit que té contra tu, pot obligar-te a pagar si tu no vas donar mai el teu consentiment a l'operació? La dinàmica del dret d'obligacions permet que un vincle jurídic experimenti alteracions en els seus elements sense haver de desaparèixer forçosament. Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 3 ESQUEMA Modalitats de modificació de l'obligació 1. Concepte i modalitats de novació L'ordenament jurídic recull la figura de la novació com a mecanisme de transformació d'una obligació preexistent.

Aquesta pot operar de dues maneres radicalment diferents segons el seu abast i la voluntat de les parts: Novació extintiva: extingeix el vincle primigeni creant-ne un de completament nou amb clàusules o elements distints. L'obligació originària desapareix de manera definitiva. Novació modificativa: altera algun component puntual de la relació obligatòria sense provocar-ne l'extinció ni trencar la continuïtat del vincle.

Dins de la novació modificativa es distingeixen cinc categories segons l'element afectat: Novació modificativa Alteració del vincle sense extingir-lo Modificació activa Canvi en la persona del creditor Cessió de crèdit Negoci transmissiu entre cedent i cessionari Subrogació Posició activa per llei o pacte Modificació passiva Canvi en la persona del deutor Expromissió Pacte creditor i nou deutor Delegació Mandat de pagament trilateral Assumpció de deute Acord d'assumpció consentit pel creditor Altres modificacions Objectiva, circumstancial, causal o de contingut Subjectiva: canvia la persona del creditor (cessió o subrogació) o la persona del deutor (expromissió, delegació o assumpció).

1 Objectiva: es produeix un canvi en la prestació en substituir-la, incrementar-la o reduir-la. 2 Circumstancial: s'alteren les condicions accessòries de compliment, tals com el termini o el lloc d'execució. 3 Causal: es produeix una mutació en la causa o funció socioeconòmica que justifica la relació. 4 Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 4 Les modificacions accessòries, com ara els canvis en els tipus d'interès o en els períodes establerts per al pagament, són les manifestacions pràctiques més habituals de la modalitat modificativa. COMPROVA-HO 2 Quina conseqüència jurídica fonamental distingeix la novació extintiva de la modificativa respecte de la relació obligatòria inicial?

2. Canvis a la part activa: cessió de crèdits i subrogació La modificació subjectiva del costat actiu comporta la incorporació d'un nou titular del dret de crèdit, principalment mitjançant dos mecanismes legals: la cessió de crèdits i la subrogació. La cessió de crèdits La cessió de crèdit és el negoci jurídic pel qual el titular d'un crèdit (cedent) en transfereix la titularitat a un tercer (cessionari), qui esdevé el nou creditor davant del deutor originari. Pot tenir causa onerosa o gratuïta. Com a regla general, tots els crèdits són transmissibles, tret dels de caràcter estrictament personalíssim.

La transmissió del crèdit principal arrossega de manera automàtica tots els seus drets accessoris. ERROR FREQÜENT Pensar que la cessió de crèdit requereix el consentiment del deutor per ser vàlida. La cessió només vincula el cedent i el cessionari. El consentiment del deutor no és necessari. Tanmateix, la notificació és imprescindible per vincular-lo: si el deutor desconeix la cessió i satisfà el seu deute al creditor primigeni de bona fe, queda legalment alliberat de l'obligació.

Quant a la responsabilitat del cedent, la llei distingeix segons la seva bona o mala fe: Cedent de bona fe: respon de l'existència i legitimitat del crèdit en el moment de la transmissió (tret que s'hagi venut com a dubtós o litigiós), però no garanteix la solvència del deutor llevat que s'hagi pactat expressament o que la insolvència fos prèvia i pública. En la venda de crèdits litigiosos no s'assumeix responsabilitat. Cedent de mala fe: respon plenament del pagament de totes les despeses, així com de la totalitat dels danys i perjudicis ocasionats al cessionari.

La subrogació en el crèdit La subrogació situa un nou creditor en la posició jurídica exacta de l'anterior, mantenint immutables el deute i les garanties. Es distingeixen dues vies d'accés: Subrogació convencional: pactada voluntàriament entre les parts intervinents. Subrogació legal: s'esdevé de manera automàtica per imperatiu legal sense necessitat d'acord previ, específicament en tres situacions: De contingut: es redefineixen els concrets drets i deures que integren el règim de la relació obligatòria. 5 Quan un creditor fa el pagament directe a un altre creditor preferent.

1 Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 5 Criteri comparatiu Cessió de crèdits Subrogació en el crèdit Origen primordial Acord negocial d'alienació (oneros o gratuït). Disposició legal directa o acord exprés amb qui compleix. Paper del deutor No cal consentiment; només notificació perquè no pagui a l'anterior. En la legal no cal acord; en pagament per tercer pot haver aprovació. Garantia del crèdit El cedent de bona fe respon de l'existència i legitimitat. No existeix règim de garantia de legitimitat entre creditors. COMPROVA-HO 3 De què respon un creditor cedent de bona fe davant del cessionari si no s'ha estipulat res en el contracte? 3.

Canvis a la part passiva: expromissió, delegació i assumpció de deute La substitució o incorporació de subjectes en la posició deutora altera la seguretat econòmica de cobrament. Per aquest motiu, qualsevol alliberament del deutor original dependrà indefugiblement del vistiplau del creditor. L'expromissió L'expromissió consisteix en un acord estipulat directament entre el creditor i el nou deutor sense que calgui la intervenció o el consentiment del deutor inicial: Alliberatòria: el creditor accepta el nou obligat i desvincula completament el deutor precedent. Cumulativa: el nou subjecte s'afegeix a la posició passiva de manera que tots dos resten obligats al pagament simultàniament.

La delegació de deute La delegació és una operació trilateral on intervenen tres parts determinades: Delegant: deutor originari que encarrega a un altre la realització de la prestació. Delegat: subjecte que rep l'ordre i assumeix l'execució del compliment. Delegatari: creditor a favor del qual es desenvolupa la prestació. Aquesta figura pot articular-se de forma passiva (el delegant deutor ordena al delegat pagar al delegatari) o de forma activa o solutòria (el delegant creditor autoritza el delegatari a cobrar el deute del delegat). En tot cas, la delegació passiva pot ser acumulativa o alliberatòria, i exigeix sempre el consentiment del deutor delegant.

Quan un tercer no interessat directament en l'obligació paga el deute amb l'aprovació expressa o tàcita del deutor. 2 Quan qui efectua el pagament té un interès directe en el compliment, llevat dels supòsits en què es produeixi confusió respecte a la seva porció. 3 Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 6 L'assumpció de deute L'assumpció de deute és el negoci jurídic mitjançant el qual un nou deutor accepta fer-se càrrec de l'obligació que manté el deutor originari. L'assumpció requereix necessàriament el consentiment del creditor per desplegar eficàcia jurídica plena. Presenta dues variants principals: Alliberatòria: el deutor originari queda totalment exonerat.

Si actua de bona fe, ja no respon de la possible insolvència sobrevinguda del nou deutor. Cumulativa: el nou subjecte s'adhereix a la relació jurídica sense extingir la responsabilitat de l'originari, responent ambdós de forma conjunta. Figura jurídica Subjectes que pacten Rol del subjecte no pactant Expromissió Creditor i nou deutor. El deutor originari en pot quedar al marge sense intervenir. Assumpció de deute Deutor primigeni i nou deutor (o acord conjunt). Requereix sempre el consentiment del creditor per alliberar. Delegació Delegant (mandant) i delegat (executant). El delegatari (creditor) ha d'admetre l'execució del delegat.

COMPROVA-HO 4 Per què l'assumpció de deute alliberatòria requereix imprescindiblement el vistiplau del creditor? IDEES CLAU La novació pot ser extintiva (quan cancel·la el vincle previ i en crea un de nou) o modificativa (quan altera aspectes subjectius, objectius o accessoris mantenint el vincle). La cessió de crèdits és vàlida sense el consentiment del deutor, però la notificació és clau perquè el pagament de bona fe a l'antic creditor l'allibera. El cedent de bona fe respon de l'existència i legitimitat del crèdit, però mai de la solvència del deutor llevat de pacte exprés o insolvència prèvia i pública.

La subrogació legal opera de forma automàtica quan un creditor paga un crèdit preferent o un tercer paga amb aprovació del deutor o amb interès propi. L'assumpció de deute i l'expromissió requereixen l'aquiescència del creditor per assolir una eficàcia plenament alliberatòria respecte del deutor primigeni. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Què succeeix si un deutor paga al creditor cedent abans d'haver estat notificat de la cessió del crèdit? 6. En quins supòsits respon de la solvència del deutor un cedent de bona fe? 7. Quina diferència estructural separa l'expromissió de l'assumpció de deute? Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 7 Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 8. Quin requisit és imprescindible perquè la cessió d'un crèdit sigui vàlida entre cedent i cessionari? 9. De què respon el cedent de bona fe en transmetre un crèdit? 10. En quin cas opera automàticament la subrogació legal en el crèdit? 11. Quina conseqüència té l'assumpció de deute de caràcter cumulatiu? 2 Protecció del dret de crèdit: garanties reals i personals EN ACABAR SABRÀS Distingir l'abast i l'eficàcia de les garanties reals enfront de les personals. Identificar les diferències estructurals del dret de retenció entre el dret estatal i el dret civil català.

Explicar les regles d'extensió quantitativa, validesa i funcionament del benefici d'excussió en la fiança. Diferenciar les modalitats i efectes de la pena convencional i de les arres contractuals.

La inscripció preceptiva en un registre a) L'acord entre el cedent i cessionari b) El consentiment exprés del deutor cedit c) L'autorització judicial de la transmissió d) Dels danys i perjudicis causats sempre a) De la insolvència sobrevinguda del deutor cedit b) De la legitimitat i existència del crèdit c) Del pagament futur puntual de la prestació d) Quan un creditor paga a un altre preferent a) Quan el cessionari és una entitat pública b) Quan el deutor ven béns sense permís c) Quan un tercer paga ignorant-ho el deutor d) L'exoneració completa del primer deutor obligat a) La vinculació conjunta de tots dos deutors b) La nul·litat de les clàusules de pagament c) L'extinció i novació extintiva del vincle d) Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 8 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Pot un fiador quedar obligat per una suma de diners superior a la que deu el deutor principal?

Protecció del dret de crèdit i tipologia de garanties Les garanties de l'obligació són reforços jurídics destinats a assegurar que el creditor vegi satisfet el seu dret davant un possible incompliment per part del deutor. Totes les garanties tenen un caràcter accessori respecte a l'obligació principal: si el deute garantit s'extingeix o esdevé nul, la garantia desapareix amb ell. Segons la manera en què s'articula aquesta protecció, distingim dues categories essencials: Garanties reals: atribueixen al creditor un poder directe sobre un bé determinat del deutor o d'un tercer. Aquest poder s'exerceix amb eficàcia enfront de tothom (erga omnes).

Si el deutor incompleix, el creditor pot instar la realització de valor del bé per satisfer el crèdit. Garanties personals: incorporen un nou subjecte passiu o obliguen a prestar una indemnització afegida. No queden afectats béns concrets, sinó un patrimoni personal de manera global.

ESQUEMA Classificació de les garanties del crèdit Garanties reals Poder sobre béns concrets erga omnes Hipoteca Immobles sense desplaçament possessori Penyora Mobles amb lliurament possessori Anticresi Percepció de fruits immobiliaris Dret de retenció Tinença possessòria cautelar Garanties personals Compromís patrimonial d'un subjecte Fiança Obligació accessòria d'un tercer fiador Pena convencional Prestació pactada per a incompliments Arres Lliurament inicial en garantia contractual Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 9 Les garanties reals: formes típiques i dret de retenció Dins de les garanties reals tradicionals trobem modalitats que sotmeten béns a la satisfacció preferent del deute: Hipoteca: vincula formalment un bé immoble al pagament del deute sense desplaçament de la possessió.

Penyora: comporta el lliurament d'un bé moble al creditor o a un tercer per garantir el compliment. Anticresi: atorga al creditor el dret de percebre els fruits o rendes d'un bé immoble per destinar-los primer a cobrir interessos i posteriorment a amortitzar el capital del deute garantit. Dret de retenció: mecanisme possessori que faculta el creditor per negar-se a restituir una cosa pertanyent al deutor fins que aquest satisfaci el crèdit derivat d'aquesta.

DEFINICIÓ El dret de retenció és la facultat que concedeix la llei al creditor per mantenir en la seva tinença un bé del deutor (moble o immoble) que ja posseeix legítimament, denegant la devolució fins al cobrament complet de l'obligació deguda.

El dret de retenció presenta una regulació molt diversa segons el marc jurídic aplicable: Element Codi Civil espanyol (CC) Codi Civil de Catalunya (CCCat) Naturalesa jurídica Mera excepció possessòria processal de retenció Veritable dret real de garantia Eficàcia Inter partes (posseir i denegar lliurament) Eficàcia erga omnes (oponible a tercers) Facultats dispositives No permet vendre ni utilitzar el bé retingut Permet l'alienació del bé sota determinades condicions per satisfer el deute Pel que fa a les causes d'extinció del dret de retenció, s'identifiquen supòsits ben delimitats: el pagament total del deute principal, la pèrdua de la possessió del bé, la constitució formal d'una garantia substitutòria satisfactòria o la devolució voluntària de la cosa per part del creditor retenidor.

COMPROVA-HO 13 Quina facultat decisiva atorga el Codi Civil de Catalunya al retenidor que no preveu el Codi Civil espanyol? La garantia personal: la fiança A diferència de la garantia real, la garantia personal compromet la responsabilitat patrimonial d'un tercer (garant o fiador) com a suport afegit en cas d'incompliment del deutor original. No afecta un actiu individualitzat sinó la solvència general d'aquest tercer. La modalitat paradigmàtica és el contracte de fiança, mitjançant el qual el fiador assumeix el deure de complir davant del creditor si el deutor principal no ho fa.

Presenta diversos caràcters estructurals: Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 10 Origen: pot establir-se per conveni entre les parts (convencional), per exigència directa d'una norma (legal) o per decret judicial. Onerositat: pot pactar-se a canvi d'una retribució econòmica (a títol onerós) o de manera absolutament gratuïta. Accessorietat estricta: segons disposa l'article 1824 CC, requereix necessàriament l'existència prèvia d'una obligació principal vàlida. Caràcter exprés: per l'article 1827 CC, la fiança no es presumeix mai, sinó que ha de constar de forma expressa, sense que puguin estendre's els seus termes més enllà del compromís pactat.

Pel que fa a la capacitat i solvència, l'article 1828 CC demana que el garant tingui capacitat legal per obligar-se i béns suficients per cobrir l'obligació. Si el fiador incorre posteriorment en un estat d'insolvència, l'article 1829 CC reconeix al creditor la potestat d'exigir al deutor un fiador nou que reuneixi els mateixos requisits. ERROR FREQÜENT Confondre el sostre de l'obligació del fiador amb la suma exacta del deute principal: per mandat directe de l'article 1826 CC, el fiador pot obligar-se a menys que el deutor principal, però mai a més.

Si per pacte s'excedeix l'abast o la quantitat deguda per l'obligat primari, la fiança no és nul·la, sinó que es redueix automàticament fins a igualar el límit del deute garantit. COMPROVA-HO 14 Si un contracte de fiança fixa que el fiador haurà de pagar 15.000 € quan el deute principal és només de 10.000 €, quina és la conseqüència jurídica segons l'article 1826 CC? Dinàmica de la fiança i el benefici d'excussió La fiança és, per regla general, subsidiària. El fiador només està obligat a respondre si el deutor principal incompleix i no disposa de béns suficients.

Aquesta regla es materialitza en el benefici d'excussió (article 1830 CC), que impedeix al creditor reclamar el pagament al fiador mentre no s'hagin esgotat i liquidat tots els béns que integren el patrimoni del deutor. Per fer valer el benefici d'excussió de conformitat amb l'article 1832 CC, el fiador ha d'oposar-lo davant del requeriment del creditor i complir una càrrega activa: assenyalar béns concrets del deutor realitzables i suficients per cobrir el deute. No obstant això, el benefici d'excussió decau en supòsits taxats legalment segons l'article 1831 CC: Renúncia expressa per part del mateix fiador.

Pacte de solidaritat en què el fiador s'obliga conjuntament amb el deutor primari (fiança solidària). En tal cas, el creditor pot demandar directament el fiador sense acudir prèviament contra el patrimoni del deutor. Declaració de fallida o concurs de creditors del deutor principal. Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 11 COMPROVA-HO 15 En quins supòsits perd el fiador la facultat d'invocar el benefici d'excussió davant la reclamació del creditor?

Altres modalitats de garantia: pena convencional i arres Al costat de la fiança, existeixen altres estipulacions contractuals que funcionen com a garanties convencionals del compliment: La pena convencional (clàusula penal) Pacte pel qual el deutor es compromet a lliurar generalment una suma de diners si incompleix o compleix de manera defectuosa o tardana la prestació principal. La clàusula penal és accessòria (l'extinció de l'obligació principal arrossega la de la pena segons l'article 1155 CC) i requereix que l'incompliment sigui imputable al deutor (per dol o culpa, excepte si s'assumeix contractualment el cas fortuït).

La pena pot complir diverses funcions: Funció substitutiva o liquidatòria: d'acord amb l'article 1152.1 CC, substitueix la indemnització de danys i perjudicis i l'abonament d'interessos (és el règim aplicable si no es pacta el contrari). Funció d'arrepentiment o facultativa: regulada a l'article 1153 primer incís CC, permet al deutor alliberar-se pagant la penalització en comptes de complir l'obligació bàsica. Funció punitiva o penal cumulativa: segons l'article 1153 segon incís CC, si s'ha convingut així de forma expressa, el creditor pot reclamar acumuladament tant el compliment específic de l'obligació com l'import de la pena.

Respecte a la moderació judicial, l'article 1154 CC faculta el jutge per moderar equitativament la quantia de la pena quan l'obligació hagi estat complerta de manera parcial o irregular pel deutor. La moderació està vetada si l'incompliment ha estat total, o si la irregularitat produïda era exactament la prevista en la clàusula penal.

Les arres Constitueixen una garantia convencional lliurada en el moment de celebració del contracte, sovint utilitzada en la compravenda (article 1454 CC) però aplicable a d'altres negocis: Tipus d'arres Finalitat principal Règim en cas d'incompliment o desistiment Confirmatòries Probatòria de la perfecció del contracte S'imputen a compte del preu; si s'incompleix, s'exigeix resolució o compliment. Penitencials Facultat de desistiment lícit Si desisteix qui les va lliurar, les perd; si desisteix qui les va rebre, les retorna duplicades.

Penals Garantia accessòria assimilada a la pena convencional La part incomplidora que les va lliurar les perd; si incompleix la receptora, les torna duplicades com a indemnització fixada prèviament. Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 12 COMPROVA-HO 16 Quina conseqüència té que les parts no defineixin expressament el caràcter penitencial d'unes arres en el seu contracte? IDEES CLAU Les garanties reals sotmeten un bé concret amb caràcter erga omnes, mentre que les personals vinculen un patrimoni aliè sense recaure sobre béns individualitzats.

A diferència del règim del Codi Civil espanyol, a Catalunya el dret de retenció és un dret real amb eficàcia erga omnes que faculta per alienar el bé garantit en determinades condicions. La fiança és un contracte accessori i exprés pel qual el fiador pot obligar-se a respondre per menys quantia que el deutor, però mai per una suma superior. El benefici d'excussió exigeix al creditor liquidar primer el patrimoni del deutor, tret que hi hagi renúncia expressa, solidaritat o declaració de concurs. La pena convencional té caràcter liquidador subsidiari llevat de pacte exprés, i el jutge només la pot moderar davant compliments parcials o irregulars. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17.

En què es distingeix essencialment el règim del dret de retenció del Codi Civil espanyol del previst al Codi Civil de Catalunya? 18. Com opera la regla de subsidiarietat en la fiança i quines condicions exigeix l'article 1832 CC per exercir el benefici d'excussió? 19. Quan pot el jutge moderar la quantia d'una pena convencional segons l'article 1154 CC? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 20. Segons l'article 1826 CC, quina regla quantitativa vincula el compromís del fiador? 21. En quin cas NO es perd el benefici d'excussió per part del fiador?

Ha de respondre exactament per la mateixa quantia a) L'excés pactat anul·la completament la fiança b) Pot obligar-se a menys, però mai a més c) Pot assumir més deute que el deutor principal d) Si el deutor és declarat en concurs a) Quan el fiador s'obliga amb caràcter solidari b) Si s'ha pactat una fiança mancomunada ordinària c) Si el fiador hi renuncia expressament d) Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 13 22. Quin efecte té per defecte una clàusula penal en virtut de l'article 1152.1 CC? 23. Quina conseqüència s'associa a les arres penitencials quan qui desisteix és el comprador que les va lliurar?

3 Facultats del creditor sobre el patrimoni del deutor EN ACABAR SABRÀS Distingir els pressupòsits d'aplicació de l'acció subrogatòria i de l'acció pauliana. Explicar l'efecte no privilegiat de la subrogatòria sobre el patrimoni del deutor. Diferenciar les presumpcions de frau en negocis a títol gratuït i a títol onerós. Identificar el termini de caducitat i els efectes de la pauliana davant tercers de bona fe. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 24 Si un creditor aconsegueix cobrar judicialment un crèdit que un tercer devia al seu deutor insolvent, cobra directament aquest creditor?

L'article 1111 del Codi Civil ofereix al creditor vies legals per reaccionar quan el deutor posa en perill la solvència necessària per satisfer els seus deutes. Aquests mecanismes de tutela patrimonial permeten intervenir davant la passivitat o davant les maniobres dispositives del deutor que lesionen el dret de crèdit. 1. El marc general de l'article 1111 del Codi Civil El principi de responsabilitat patrimonial universal converteix tot el conjunt de béns del deutor en la garantia dels seus creditors. Quan un deutor esdevé insolvent, el legislador habilita mecanismes concrets per recompondre o incrementar aquest patrimoni actiu.

Aquesta protecció s'articula mitjançant dues vies principals: L'acció subrogatòria: adreçada a combatre la inactivitat o passivitat del deutor que deixa de reclamar drets o crèdits a favor seu.

Permet sempre desistir lliurement del contracte a) Substitueix la indemnització de danys i perjudicis b) S'acumula a la indemnització per danys c) És invàlida si no es liquida judicialment d) Les perd a favor de l'altra part a) Resta obligat a l'execució forçosa ineludible b) Ha de lliurar el doble de la quantitat c) Recupera íntegrament l'import amb interessos legals d) Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 14 L'acció revocatòria o pauliana: dirigida a impugnar els actes fraudulents de disposició amb què el deutor disminueix activament el seu patrimoni.

Totes dues accions tenen en comú una regla fonamental: només es poden exercir de manera subsidiària, un cop el creditor ha perseguit infructuosament els béns en possessió del deutor. 2. L'acció subrogatòria o indirecta DEFINICIÓ L'acció subrogatòria permet als creditors exercir drets i accions del deutor davant tercers quan el deutor roman passiu, amb l'objectiu d'integrar aquests béns al seu patrimoni. Aquesta acció es coneix com a acció indirecta perquè el creditor no reclama per a si mateix, sinó que es col·loca en la posició del seu deutor davant d'un tercer deutor d'aquest últim.

La finalitat directa és fer créixer la massa patrimonial del deutor perquè aquest pugui pagar el crèdit pendent. Pressupòsits i requisits d'exercici Drets exclosos La llei estableix una excepció categòrica: queden fora de l'àmbit de la subrogació aquells drets inherents a la persona del deutor. Els drets de caràcter estrictament personalíssim o no patrimonial no poden ser exercitats mai per tercers creditors. Efectes i caràcter no privilegiat L'aspecte més rellevant de l'acció subrogatòria rau en la destinació del que s'obté. Els béns o quantitats cobrats a través del tercer no passen directament al creditor demandant.

El cobrament ingressa al patrimoni general del deutor, restant sotmès a les regles comunes de concurrència de crèdits. Per tant, l'exercici de l'acció no atorga cap dret de preferència ni cap privilegi al creditor instant: aquest haurà d'embargar posteriorment els béns ingressats per cobrar, corrent el risc que altres creditors concorrin sobre ells. Això sí, si l'actuació judicial genera despeses al creditor que l'ha promoguda, aquestes despeses es poden reclamar. Insolvència del deutor: s'ha d'haver demostrat la manca de béns suficients del deutor per cobrir el deute. Cal tenir present que la insolvència no constitueix un estat immutable ni permanent.

1 Caràcter subsidiari: el creditor només pot acudir-hi després d'haver perseguit els béns coneguts del deutor mitjançant demanda prèvia i constatar que no existeix cap altra via útil de cobrament. 2 Crèdit cert, líquid i exigible: el demandant ha d'ostentar un dret de crèdit vençut i plenament determinat. 3 Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 15 PROCÉS Itinerari de cobrament en l'acció subrogatòria 1 Passivitat del deutor El deutor no reclama crèdits a tercers. 2 Acció del creditor El creditor demanda el tercer en lloc del deutor. 3 Ingrés patrimonial El cobrament va al patrimoni del deutor. 4 Execució general Embargament sense cap privilegi per a l'actor.

COMPROVA-HO 25 Si un creditor obté judicialment 10.000 € d'un tercer mitjançant l'acció subrogatòria, rep ell directament aquests diners com a pagament exclusiu del seu deute? 3. L'acció revocatòria o pauliana DEFINICIÓ L'acció pauliana és la facultat d'impugnar els actes fraudulents mitjançant els quals el deutor redueix el seu actiu patrimonial per perjudicar o eludir el cobrament dels seus creditors. A diferència de la inacció pròpia de la via subrogatòria, la pauliana reacciona contra una conducta activa: actes vàlids i reals de transmissió o disposició realitzats pel deutor amb intenció fraudulenta. Té naturalesa rescissòria i s'exerceix directament a benefici dels creditors.

Requisits i legitimació Crèdit anterior: com a criteri general, el dret de crèdit ha d'haver nascut abans de la realització de l'acte dispositiu que es pretén rescindir. Subsidiarietat: només procedeix si els creditors no disposen de cap altre remei legal per satisfer el seu crèdit. Legitimació activa: correspon als creditors que pateixen el frau de creditors. Legitimació passiva: s'ha de dirigir conjuntament contra el deutor i contra els tercers que han intervingut en l'acte fraudulent.

Presumpcions legals de frau Provar l'ànim defraudador pot resultar complex; per aquest motiu, la llei fixa dues presumpcions de caràcter objectiu segons el tipus de negoci realitzat: Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 16 Tipus d'acte de disposició Presumpció legal Abast jurídic Actes o contractes a títol gratuït (com donacions) Fraudulència legal automàtica Presumpció iure et de iure (no admet prova en contra) Actes a títol onerós (vendes posteriors a condemna o manament d'embargament) Fraudulència presumpta condicionada Presumpció iuris tantum (admet prova en contra per part de l'adquirent) Termini d'exercici L'acció pauliana o revocatòria està sotmesa a un estricte termini de 4 anys de caducitat.

Transcorregut aquest període sense que s'hagi interposat la demanda rescissòria, l'acte queda consolidat de manera inatacable. Efectes sobre els actes i posició dels tercers adquirents Quan la demanda pauliana prospera, es declara la ineficàcia de l'acte impugnat. Això comporta l'obligació de retornar o restituir els objectes i béns del contracte a l'estat previ a la disposició. Tanmateix, la llei dispensa una protecció específica als tercers: Si el tercer adquirent ha actuat de bona fe (desconeixent el frau), queda protegit en la seva adquisició i no està obligat a restituir els béns.

Davant la protecció del tercer de bona fe, l'acció esdevé de caràcter merament indemnitzatòria, transformant-se en una reclamació per danys i perjudicis contra qui va participar en el frau. ERROR FREQÜENT Un error greu és considerar que qui guanya una acció subrogatòria adquireix un dret prioritari sobre el que s'ha cobrat. En la subrogatòria, el bé entra al patrimoni comú del deutor; per tant, qualsevol altre creditor amb millor rang pot cobrar abans que el demandant que va iniciar el procés.

Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 17 ESQUEMA Mecanismes conservatius de l'article 1111 CC COMPROVA-HO 26 Quina conseqüència jurídica té per a l'acció pauliana el fet que el tercer adquirent del bé hagi actuat de bona fe a títol onerós? IDEES CLAU L'article 1111 del Codi Civil regula l'acció subrogatòria i l'acció pauliana com a mecanismes subsidiaris de tutela patrimonial del dret de crèdit. L'acció subrogatòria permet exercir drets no personalíssims del deutor inactiu, però el cobrament ingressa al seu patrimoni general sense concedir cap privilegi al creditor instant.

L'acció pauliana rescindeix actes de disposició fraudulents fets pel deutor en perjudici dels seus creditors, sempre que el crèdit sigui anterior a l'acte. Els actes a títol gratuït es presumeixen sempre atorgats en frau de creditors de manera indestructible (presumpció iure et de iure). L'acció pauliana té un termini de caducitat de 4 anys i, si el tercer és de bona fe, té una eficàcia purament indemnitzatòria de danys i perjudicis. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. En què es distingeixen la causa d'origen de l'acció subrogatòria i la de l'acció pauliana? 28. Per quina raó l'acció subrogatòria no garanteix que el creditor que la interposa cobri el seu deute íntegrament? 29.

Quina diferència probatòria hi ha entre un acte de disposició gratuït i un d'onerós en l'àmbit de la pauliana? Accions de l'art. 1111 CC Facultats del creditor davant la insolvència Acció subrogatòria Remei davant la passivitat i drets no exercits Acció pauliana Impugnació rescissòria d'actes fraudulents de disposició Títol gratuït Presumpció iure et de iure de frau Títol onerós Presumpció iuris tantum de frau amb embargament Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 18 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 30. On ingressen els béns obtinguts mitjançant l'exercici d'una acció subrogatòria? 31.

Quin termini legal té l'acció pauliana o revocatòria per ser exercitada? 32. Com es qualifica la presumpció de frau en les donacions o actes gratuïts del deutor? 33. Què succeeix si el tercer adquirent de l'acte fraudulent va actuar de bona fe? 4 Extinció de la relació obligatòria EN ACABAR SABRÀS Identificar les causes d'extinció de les obligacions contingudes a l'article 1156 CC i la seva classificació. Explicar els requisits i efectes del mutu dissens i del desistiment unilateral. Distingir la condonació parcial d'una novació modificativa del crèdit. Determinar els efectes de la confusió de drets en obligacions mancomunades, solidàries i en l'herència a benefici d'inventari.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 34 Pot extingir-se una obligació si el deutor passa a ser el seu propi creditor sense haver pagat res?

Al patrimoni general del deutor a) Directament al patrimoni del creditor b) En un dipòsit judicial preferent c) Al patrimoni d'un tercer garant d) Termini indefinit mentre hi hagi deute a) Termini de prescripció d'un any b) Termini de caducitat de quatre anys c) Termini de prescripció de cinc anys d) Condicionada a la mala fe a) Iuris tantum que admet prova b) Iure et de iure absoluta c) Presumpció judicial sotmesa a valoració d) S'embarguen els béns personals del tercer a) L'adquirent ha de restituir el bé b) L'acció esdevé purament indemnitzatòria c) L'acte queda automàticament anul·lat d) Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 19 Marc general de l'extinció de les relacions obligatòries La relació obligatòria neix amb vocació d'extingir-se.

El vincle jurídic vincula el deutor i el creditor fins que es produeix un fet o acte al qual l'ordenament atribueix l'eficàcia de trencar aquest lligam. L'enumeració tradicional de les causes d'extinció es troba a l'article 1156 del Codi Civil: Las obligaciones se extinguen: por el pago o cumplimiento; por la pérdida de la cosa debida; por la condonación de la deuda; por la confusión de los derechos de acreedor y deudor; por la compensación; por la novación. Aquesta llista no és exhaustiva ni tancada.

A més dels supòsits previstos en aquest precepte, existeixen altres mecanismes extintius admesos pel dret d'obligacions, com ara el conveni extintiu entre les parts o la facultat de separació unilateral en determinades relacions. Criteri de classificació Mecanismes concrets Fonament jurídic Acord de voluntats (bilateral) Mutu dissens Autonomia de la voluntat i llibertat contractual. Acte unilateral d'una part Desistiment unilateral (denúncia), condonació del deute Facultat legal o convencional de separació; renúncia del creditor.

Circumstància objectiva o sobrevinguda Confusió de drets, pèrdua de la cosa deguda (vegeu «L'incompliment de l'obligació i la mora del deutor») Impossibilitat material o concurrència subjectiva en una mateixa persona. Realització de la prestació o subrogats Pagament o compliment (vegeu «El pagament o compliment i la imputació de pagaments»), compensació (vegeu «Mora del creditor, consignació i subrogats del compliment») Satisfacció de l'interès del creditor i alliberament del deutor. El mutu dissens El mutu dissens és l'acord de voluntats mitjançant el qual les parts decideixen extingir una relació obligatòria preexistent.

Es tracta d'un nou negoci jurídic en el qual creditor i deutor expressen la seva conformitat per posar fi al vincle que els unia. Tot i que el Codi Civil no en conté una regulació sistemàtica autònoma com a causa general d'extinció a l'article 1156 CC, el seu fonament directe rau en el principi de l'autonomia de la voluntat. Així com les parts tenen el poder de crear vincles obligatoris vàlids i exigibles (pacta sunt servanda), també tenen la capacitat de desfer-los mitjançant un nou consentiment acordat.

Perquè el mutu dissens sigui vàlid i eficaç, han de concórrer determinats requisits essencials: Requisits essencials del contracte: com a nou negoci jurídic, ha de reunir consentiment, objecte i causa vàlids. Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 20 Estat de la relació obligatòria: ha de recaure sobre una relació vàlida que encara no s'hagi consumat del tot. Si ambdues parts ja han executat completament les seves prestacions, el vincle ja s'haurà extingit per compliment. L'efecte principal del mutu dissens és la terminació de la vinculació obligatòria existent entre les parts, amb l'abast i liquidació que elles mateixes decideixin pactar.

COMPROVA-HO 35 Quina és la raó per la qual el mutu dissens no pot aplicar-se a un contracte que ja s'ha consumat íntegrament? El desistiment unilateral o denúncia La denúncia o desistiment unilateral és la facultat reconeguda a una de les parts per posar fi a la relació obligatòria mitjançant una declaració de voluntat pròpia, lliure i discrecional, sense necessitat d'al·legar cap causa especial ni dependre de la voluntat de l'altra part. El dret civil no estableix aquesta facultat amb caràcter general per a tot contracte, ja que la regla general impedeix que la validesa i el compliment dels contractes quedin a l'arbitri d'un dels contractants.

Per tant, el desistiment té caràcter estrictament excepcional i només és admissible en dos escenaris: La denúncia unilateral presenta una naturalesa receptícia: per desplegar efectes i consumar l'extinció del vincle, és imprescindible que la declaració de voluntat arribi al coneixement de l'altra part destinatària. Aquest mecanisme s'aplica fonamentalment en les relacions duradores o obligacions de tracte successiu, especialment en aquelles pactades per temps indefinit o fonamentades en una relació de confiança entre les parts, permetent evitar vinculacions perpètues. COMPROVA-HO 36 Per què la denúncia unilateral té caràcter receptici?

La condonació o remissió del deute La condonació o remissió és l'acte unilateral mitjançant el qual el creditor manifesta la voluntat de perdonar el deute, renunciant gratuïtament i de manera irrevocable a exigir la prestació deguda. Per dur a terme una condonació eficaç, la persona que perdona el deute (el condonant) ha de complir determinades condicions substantives: Capacitat d'obrar i poder de disposició sobre el crèdit: en constituir un acte de renúncia patrimonial a títol gratuït, el condonant requereix la plena facultat de transmetre i disposar del seu dret. Quan la llei ho autoritza de manera expressa per a una relació jurídica concreta.

1 Quan les mateixes parts han pactat convencionalment aquesta clàusula dins del negoci. 2 Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 21 Crèdits disponibles: el deute no pot tractar-se d'una prestació personalíssima irrenunciable o d'un dret declarat legalment intransmissible. Tipologia de crèdits condonables: es poden condonar tant crèdits vençuts com no vençuts, líquids o il·líquids, i fins i tot obligacions futures sotmeses a condició o a termini. Pel que fa al seu abast objectiu, la condonació pot ser de dues modalitats: Condonació total: s'extingeix íntegrament la relació obligatòria.

Condonació parcial: el perdó recau només sobre una fracció del deute, de manera que subsisteix l'obligació pel saldo restant. L'extinció de l'obligació principal per remissió comporta automàticament l'extinció de les obligacions accessòries (com ara garanties o interessos). En canvi, el perdó d'una obligació accessòria no extingeix mai l'obligació principal. ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre mai la condonació parcial amb una novació modificativa (vegeu «Modificació de la relació obligatòria»). A la condonació parcial, el creditor renúncia definitivament a una part del deute existent sense afegir cap contraprestació ni alterar la naturalesa del crèdit subsistent.

En canvi, la novació modificativa reconfigura els termes del contracte mitjançant un acord que substitueix o altera clàusules obligacionals, mantenint la causa onerosa o bilateral sense una renúncia abdicativa gratuïta. COMPROVA-HO 37 Si un creditor perdona expressament la garantia d'un crèdit, queda perdonat també el deute principal? La confusió de drets La confusió de drets és la causa d'extinció que té lloc quan recauen en una sola persona les qualitats concurrents de deutor i de creditor d'un mateix vincle obligatori. Ningú no pot ser creditor o deutor de si mateix, de manera que la unificació dels subjectes produeix l'extinció automàtica de la relació.

El principi general experimenta una excepció clau: l'acceptació d'una herència a benefici d'inventari. Quan l'hereu accepta el patrimoni hereditari sota aquest benefici, el patrimoni del causant i el patrimoni de l'hereu romanen jurídicament separats. En conseqüència, la confusió no opera i els crèdits o deutes que existien entre el causant i l'hereu subsisteixen plenament; l'hereu només respon dels deutes i càrregues hereditàries fins on abastin els béns de la mateixa herència. Igual que passa en la condonació, quan la confusió extingeix l'obligació principal, desapareixen automàticament totes les obligacions accessòries subordinades a aquesta.

El règim d'extinció per confusió varia segons l'estructura de la pluralitat subjectiva de l'obligació: Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 22 Tipus d'obligació Règim jurídic i efectes de la confusió Efectes patrimonials interns Obligacions parciàries o mancomunades La confusió només extingeix la porció corresponent al subjecte en qui concorrin les dues posicions jurídiques. La resta de quotes pertanyents als altres deutors o creditors mancomunats subsisteix intacta. Obligacions solidàries La confusió operada entre qualsevol creditor solidari o qualsevol deutor solidari extingeix totalment l'obligació en la relació externa.

L'extinció externa es produeix sens perjudici de les posteriors accions de reemborsament o anivellament en la relació interna entre codeutors o cocreditors. ESQUEMA Efectes de la confusió segons la cotitularitat COMPROVA-HO 38 Què passa amb un crèdit quan un deutor hereta al seu creditor però accepta l'herència a benefici d'inventari?

Mancomunada o parciària Cotitularitat per quotes Extinció parcial Només la porció de qui concorre Solidària Titularitat col·lectiva indistinta Extinció total externa S'extingeix tota l'obligació Acció de reemborsament Ajust intern de comptes Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 23 IDEES CLAU L'article 1156 CC recull un llistat obert de causes extintives que inclou el pagament, la pèrdua de la cosa, la condonació, la confusió, la compensació i la novació. El mutu dissens és un nou acord de voluntats lliure que desfa un vincle contractual vigent abans de la seva consumació total.

El desistiment unilateral o denúncia és un acte receptici d'eficàcia excepcional, aplicable quan la llei o el pacte ho autoritzen, típic en contractes de tracte successiu. La condonació és la renúncia gratuïta del creditor al crèdit; pot ser total o parcial i la seva extinció arrossega sempre les obligacions accessòries. La confusió extingeix l'obligació per reunir-se creditor i deutor en la mateixa persona, tret que intervingui una herència acceptada a benefici d'inventari. En obligacions mancomunades la confusió només extingeix la quota del subjecte concurrent, mentre que en les solidàries extingeix la totalitat del deute en l'àmbit extern. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 39.

En quina mesura extingeix el deute la confusió quan es tracta d'una obligació mancomunada? 40. Per quina raó l'herència a benefici d'inventari impedeix l'extinció del crèdit per confusió? 41. Quin és l'efecte que produeix sobre les obligacions accessòries la condonació de l'obligació principal? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 42. Quin article del Codi Civil enumera les causes generals d'extinció de les obligacions? 43. Quin requisit és imprescindible perquè el desistiment unilateral tingui eficàcia jurídica? 44. Quin efecte té la confusió en una obligació de caràcter solidari?

L'article 1255 CC a) L'article 1089 CC b) L'article 1911 CC c) L'article 1156 CC d) Un acord mutu posterior a) L'autorització del Ministeri Fiscal b) Una resolució judicial prèvia c) El seu caràcter receptici d) Converteix el deute en mancomunat a) No produeix cap efecte b) Extingeix només una quota c) Extingeix totalment l'obligació externa d) Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 24 45. En quin cas la confusió de drets NO extingeix el deute entre causant i hereu? 5 El pagament o compliment i la imputació de pagaments EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions del compliment i els seus subjectes necessaris.

Explicar els efectes del pagament efectuat per un tercer segons l'actitud del deutor. Identificar els requisits objectius d'identitat, integritat i indivisibilitat. Aplicar les regles jeràrquiques de la imputació de pagaments davant deutes múltiples. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 46 Pot un creditor negar-se legalment a rebre un lingot d'or per satisfer un deute de mil euros si el lingot val el doble? 1. Concepte i funcions del pagament El pagament o compliment constitueix la manera ordinària i natural d'extingir una relació obligatòria. Consisteix en l'execució exacta, voluntària i puntual de la prestació deguda, la qual conforma l'objecte del vincle jurídic existent entre les parts.

Segons l'article 1156 del Codi Civil espanyol (CC), el compliment és la primera causa d'extinció de les obligacions, acompanyat d'altres figures jurídiques com la pèrdua de la cosa, la condonació (vegeu «Extinció de la relació obligatòria»), la confusió de drets (vegeu «Extinció de la relació obligatòria»), la compensació (vegeu «Mora del creditor, consignació i subrogats del compliment») i la novació extintiva (vegeu «Modificació de la relació obligatòria»). Tot pagament plenament eficaç produeix simultàniament una triple funció jurídica: Funció satisfactòria: permet la realització de l'interès legítim del creditor en obtenir la conducta o el bé promès.

Funció alliberadora: desvincula el deutor del deure jurídic i neutralitza el poder de coerció del creditor. Funció extintiva: cancel·la definitivament el lligam obligatori entre ambdós subjectes. En herència a benefici d'inventari a) En obligacions de fer b) En crèdits no vençuts c) En deutes pecuniaris d) Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 25 Subjecte Facultats principals Càrregues i deures Creditor Exigir el crèdit, mantenir la solvència del deutor, transmetre el seu dret (cessió de crèdits) o constituir drets reals de garantia. Facilitar l'alliberament del deutor, col·laborar en l'execució de la prestació i actuar amb diligència.

Deutor Alliberar-se del deure, exercir accions defensives, oposar límits de responsabilitat i emparar-se en el principi favor debitoris. Desplegar la diligència exigible en el compliment; altrament incorre en responsabilitat. COMPROVA-HO 47 Quina diferència hi ha entre la funció satisfactòria i l'alliberadora del pagament? 2. Els subjectes del pagament: solvens i accipiens La dinàmica del compliment exigeix analitzar la posició activa de qui executa la conducta prestacional (solvens) i la receptiva de qui rep el pagament (accipiens). El subjecte que paga: solvens El solvens habitual és el mateix deutor, directament o mitjançant un representant legal o voluntari.

No obstant això, la representació queda vetada en les obligacions personalíssimes, on únicament el deutor pot satisfer el programa prestacional. Perquè el lliurament sigui inatacable, el deutor ha de tenir capacitat d'obrar suficient i poder de disposició sobre els béns transmesos. Si manca aquest poder, el pagament és nul o anul·lable, generant el deure de restitució mútua, salvant el supòsit de bona fe en béns fungibles consumits pel creditor. Qualsevol persona pot efectuar el pagament en qualitat de tercer, tingui o no un interès directe en l'extinció de l'obligació, i sense importar si el deutor ho coneix, ho aprova o ho ignora.

En qualsevol cas, cal que el tercer actuï amb animus solvendi (intenció inequívoca d'extingir un deute aliè); sense aquesta voluntat ens trobaríem davant la figura d'un cobrament de l'indegut.

ESQUEMA Règim del pagament per tercer segons la posició del deutor Amb aprovació del deutor Acció de reemborsament i possible subrogació en el crèdit Amb ignorància del deutor Acció de reemborsament ordinària pel total satisfet Amb oposició expressa Només pot reclamar la utilitat efectiva produïda Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 26 Els efectes econòmics posteriors del pagament per tercer depenen de l'actitud prèvia del deutor: El subjecte que rep la prestació: accipiens L'accipiens és generalment el creditor originari, una persona degudament apoderada o qui estigui designat per la llei. El creditor ha de posseir capacitat per administrar els seus béns.

El pagament realitzat a favor d'un menor o d'una persona amb mesures de suport establertes només és vàlid en la mesura que reverteixi en la seva efectiva utilitat, excepte si el solvens coneixia aquestes mesures o es va aprofitar injustament de la situació. D'altra banda, no és vàlid el compliment fet al creditor després que l'autoritat judicial hagi ordenat retenir el deute. Existeixen dos supòsits d'eficàcia excepcional quan l'accipiens no és el creditor legítim: Creditor aparent: el pagament fet de bona fe a favor de qui actua exteriorment com a legítim titular del crèdit té caràcter alliberador per al deutor.

Pagament a favor d'un tercer: el lliurament fet a un tercer aliè a la relació només adquireix validesa jurídica si es converteix en utilitat efectiva per al creditor. COMPROVA-HO 48 Què pot reclamar el tercer que satisfà una obligació contra la prohibició expressa del deutor? 3. Requisits objectius del compliment i circumstàncies de la prestació Perquè el compliment produeixi els seus efectes extintius ordinaris, la prestació executada ha de complir escrupolosament tres requisits objectius: Requisit Descripció legal Conseqüència pràctica Identitat El deutor no pot obligar el creditor a rebre una cosa o un servei diferent de l'establert.

El creditor pot rebutjar la prestació encara que aquesta tingui un valor equivalent o clarament superior a la deguda. Integritat El deute no s'entén pagat fins que s'ha lliurat enterament la cosa o prestat el servei acordat. Qualsevol mancança quantitativa o prestació parcial habilita el creditor per refusar el compliment. Indivisibilitat L'accipiens no pot ser obligat a admetre fraccionaments temporals en el pagament, llevat de pacte exprés. Si el deute té una fracció líquida i una altra d'ilíquida, el creditor pot exigir el pagament de la primera sense esperar a la liquidació de la segona.

Coneixement i aprovació del deutor: el tercer disposa d'una acció de reemborsament pel total del que ha satisfet, a més d'operar la subrogació en la posició creditora si s'escau. 1 Ignorància del deutor: el tercer només pot reclamar la restitució simple del que ha pagat mitjançant acció de reemborsament. 2 Oposició expressa del deutor: el tercer únicament pot exigir allò que hagi resultat estrictament d'utilitat per al patrimoni del deutor (acció in rem verso).

3 Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 27 Quan es tracta de deutes de coses genèriques sense especificació expressa de la qualitat, el creditor no pot pretendre la màxima categoria ni el deutor oferir-la inferior: regeix la qualitat mitjana. ERROR FREQÜENT Creure que el creditor està obligat a acceptar un bé diferent quan el seu valor econòmic és molt superior al pactat inicialment. El principi d'identitat atribueix al creditor el dret ferm de rebutjar qualsevol aliud pro alio, sense que el major preu de la cosa ofertada serveixi per forçar la seva acceptació.

Circumstàncies del compliment: lloc, despeses i càrrega probatòria El lloc del pagament està subjecte a criteris de determinació legalment fixats segons l'ordenament aplicable: Codi Civil espanyol: en primer terme, el compliment s'executa a l'indret convingut per les parts. Si no hi ha designació contractual i cal lliurar una cosa determinada, el lloc és aquell on es trobava el bé en néixer l'obligació. En qualsevol altre cas, s'aplica com a regla de tancament el domicili del deutor.

Codi Civil de Catalunya (CCCat): respecte a la compravenda, l'adquirent ha de satisfer el preu al lloc convingut en el contracte; si no s'ha determinat, s'efectua al lloc on s'executi el lliurament del bé o dels documents representatius d'aquest. Les despeses extrajudicials generades pel pagament corresponen ordinàriament al deutor. Pel que fa a les despeses derivades d'un procediment judicial, la decisió sobre les costes pertany als tribunals segons les regles de la Llei d'Enjudiciament Civil. La càrrega de la prova del compliment recau directament sobre el deutor.

Com que el pagament és el fet obstatiu que extingeix el deute, el deutor ha d'acreditar la seva efectivitat davant qualsevol reclamació utilitzant qualsevol mitjà probatori admès en dret (habitualment el rebut emès pel creditor). COMPROVA-HO 49 On s'ha de complir un deute genèric si les parts no han estipulat cap lloc de pagament al contracte sota el Codi Civil estatal? 4. La imputació de pagaments La imputació de pagaments és l'operació jurídica mitjançant la qual es determina quin crèdit concret queda extingit quan un deutor manté múltiples obligacions pendents davant d'un mateix creditor i realitza un pagament que no les cobreix totes.

Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 28 PROCÉS Ordre legal de la imputació de pagaments 1 Declaració del deutor Facultat inicial en el moment del pagament 2 Rebut del creditor Acceptació del deutor davant la proposta creditora 3 Deute més onerós Criteri legal subsidiari pel major gravamen 4 Distribució a prorrata Repartiment proporcional si tots són iguals Perquè resulti jurídicament aplicable la mecànica de la imputació cal que concorrin quatre requisits cumulatius: 1. Pluralitat de deutes diferenciats entre les mateixes parts. 2. Reciprocitat subjectiva: tots els crèdits han de correspondre a favor d'un mateix creditor i a càrrec d'un mateix deutor. 3.

Homogeneïtat de la prestació: els deutes han de ser de la mateixa espècie i naturalesa (habitualment deutes de sumes de diners). 4. Exigibilitat: les obligacions han d'estar vençudes i ésser plenament exigibles. Ordre jeràrquic de determinació El règim legal estableix una seqüència escalonada per assignar el pagament: COMPROVA-HO 50 Pot un deutor aplicar el seu lliurament directament a amortitzar el capital si l'obligació ha meritat interessos vençuts? Imputació pel deutor: la facultat d'imputar correspon originàriament al deutor, que ha de manifestar la seva decisió de manera expressa en el mateix instant en què efectua el lliurament del diner o bé.

Si el deute reporta interessos, regeix una limitació legal imperativa: el pagament no es pot aplicar al capital fins que no estiguin íntegrament satisfets els interessos meritats. 1 Imputació pel creditor: si el deutor guarda silenci, el creditor pot expedir un rebut aplicant el pagament a un deute determinat. Si el deutor accepta l'esmentat rebut sense formular cap reserva, la imputació queda consumada per acord comú, llevat que intervingui alguna causa d'invalidesa negocial.

2 Imputació legal: a falta de decisió del deutor o si no hi ha acceptació de rebut del creditor, opera el criteri supletori de la llei: s'entén satisfet en primer lloc el deute més onerós per al deutor (aquell que generi més gravamen o interessos). Si tots els deutes són d'igual càrrega i naturalesa, el pagament s'imputa a tots a prorrata. 3 Apunts de Dret de Contractes i Obligacions (UdG) 29 IDEES CLAU El pagament acompleix simultàniament una triple funció: satisfà el crèdit, allibera el deutor i extingeix l'obligació. Un tercer pot complir qualsevol obligació aliena, tret de les prestacions personalíssimes, sempre que tingui animus solvendi.

Els tres requisits objectius indispensables del compliment són la identitat, la integritat i la indivisibilitat. El creditor no està obligat a percebre una prestació diferent encara que tingui un valor econòmic superior. La càrrega de provar l'efectivitat del pagament recau sobre el deutor per qualsevol mitjà…