Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG)

I 0 flashcards i 7 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS DRET DE LA PERSONA Grau en Dret Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Dret de la Persona de la Universitat de Girona: fonts civils, capacitat, començament i fi de la personalitat, estat civil i mesures de suport. APREN.AI Índex 1 El dret civil i l'ordenament jurídic Concepte de dret civil i delimitació respecte al dret públic El dret civil com a dret comú, general i supletori Matèries clàssiques del dret civil L'estructura composta de l'ordenament i l'art.

149.1.8a CE El principi de supletorietat i l'articulació dels Codis Civils 2 El sistema de fonts del dret El sistema de fonts formals del dret català La llei: requisits, eficàcia i relació competencial Vigència, transitorietat i pèrdua d'eficàcia de la llei Interpretació i aplicació de la norma jurídica El costum Els principis generals del dret La jurisprudència com a font complementària 3 La persona i la capacitat jurídica Personalitat civil i capacitat jurídica La capacitat d'obrar i la capacitat natural Capacitats especials i prohibicions legals 4 Començament i fi de la personalitat El naixement com a inici de la personalitat civil La protecció jurídica del concebut (nasciturus) i dels no concebuts (concepturi) Extinció de la personalitat civil: mort i commoriència 5 L'estat civil i el Registre Civil L'estat civil: concepte, caràcters i contingut Títols d'atribució i títols de legitimació El Registre Civil: estructura i òrgans directius Tipologia d'assentaments i el seu valor probatori Publicitat formal, mitjans d'acreditació i restriccions 6 L'edat: minoria, emancipació i potestat parental 1.

La minoria d'edat i el principi de capacitat natural 2. L'emancipació i les seves vies d'accés 3. Efectes de l'emancipació i el complement de capacitat 4.

Potestat parental i mecanismes de protecció del menor 7 Exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 1 El canvi de paradigma en matèria de discapacitat Les institucions de suport voluntàries: poders preventius L'assistència com a mesura principal a Catalunya Altres figures de suport i mesures cautelars Procediment de mesures cautelars i internament no voluntari urgent 8 Resum per repassar Dret civil, ordenament i fonts del dret La persona, capacitat i inici i fi de la personalitat Estat civil i Registre Civil Edat, emancipació i protecció del menor Exercici de la capacitat i mesures de suport a la discapacitat Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 2 1 El dret civil i l'ordenament jurídic EN ACABAR SABRÀS Distingir el dret civil com a dret privat general davant del dret públic i els drets especials. Analitzar el marc de distribució competencial de l'art. 149.1.8a CE entre l'Estat i les comunitats autònomes. Comprendre la funció de la supletorietat estatal i el principi de competència enfront del de jerarquia normativa.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si una persona ven un pis a una altra, per què les normes aplicables són majoritàriament dispositives i no obligatòries com les d'un impost? El dret civil constitueix l'eix central del dret privat i regula la persona en la seva dimensió individual, familiar i patrimonial.

ESQUEMA Estructura del Dret de la Persona Dret civil i ordenament Bases del dret privat i distribució competencial Fonts del dret Llei, costum i principis generals La persona física Inici, fi i capacitat jurídica Començament i fi Naixement, nasciturus i defunció Capacitat jurídica Personalitat civil i titularitat de drets Estats i protecció Situacions personals i règims de suport Estat i Registre Civil Constatació oficial de la condició civil Edat i potestat Minoria, emancipació i potestat parental Mesures de suport Exercici de capacitat amb discapacitat Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 3 Concepte de dret civil i delimitació respecte al dret públic El dret civil és el conjunt de normes que té com a nucli la persona abstractament considerada, atenent exclusivament la seva condició de subjecte de dret i ordenant aquelles situacions bàsiques amb rellevància social en què es pot trobar.

L'ordenament jurídic es divideix tradicionalment en dos grans sectors: dret públic i dret privat. Aquesta distinció respon a diversos criteris delimitadors: Criteri Dret públic Dret privat Finalitat Cerca la satisfacció d'interessos col·lectius o generals. Atén la satisfacció d'interessos individuals o particulars. Caràcter de les normes Predominen les normes imperatives (ius cogens), d'obligat compliment sense marge de pacte. Predominen les normes dispositives, que permeten la llibertat d'actuació i pacte, amb excepcions puntuals. Subjectes intervinents Intervé com a mínim una entitat jurídica pública investida d'autoritat (com Hisenda o l'administració tributària).

Regula situacions i negocis jurídics establerts estrictament entre particulars. Disciplines o branques Organitza la comunitat política: dret constitucional, administratiu, penal, financer i tributari. Comprèn el dret civil i els drets especials com el dret mercantil o el dret laboral. DEFINICIÓ Una norma dispositiva és aquella que els particulars poden substituir o modificar mitjançant la seva voluntat o pacte. Només s'aplica si les parts no han acordat res de diferent. En canvi, una norma de ius cogens o imperativa s'imposa de manera incondicional sobre la voluntat dels subjectes.

COMPROVA-HO 2 Per quina raó una relació contractual entre dos particulars es regeix principalment per normes dispositives? El dret civil com a dret comú, general i supletori El dret civil opera com a dret privat general davant de determinades branques que han adquirit autonomia: Dret privat general: s'aplica a tots els individus amb independència de la seva professió, nacionalitat, creença o condició específica. Dret comú: proporciona els conceptes estructurals i les regles de base aplicables a qualsevol àmbit del dret privat que no estigui sotmès a una regulació legal especial.

Drets especials: disciplines que regulen col·lectius o situacions específiques (com el dret mercantil per als comerciants o actes de comerç, i el dret laboral per a les relacions assalariades). Tenen Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 4 aplicació preferent davant del dret civil general. Quan un dret especial presenta una llacuna legal i no conté una solució concreta per a un cas determinat, el dret civil entra en joc exercint una funció de dret supletori.

Matèries clàssiques del dret civil L'àmbit del dret civil s'articula entorn de la persona i les relacions que aquesta estableix al llarg de la seva existència: Dret de la persona: comprèn la protecció de l'ésser humà des del començament fins a l'extinció de la seva personalitat, així com la seva capacitat d'obrar i estat civil. Dret de família: estructura els vincles derivats del matrimoni, la convivència i el parentiu, incloent-hi els deures assistencials i personals. Dret patrimonial: regula les relacions econòmiques mitjançant dues grans subàrees: Obligacions i contractes: intercanvi de béns i serveis, fonts de deute i responsabilitat patrimonial.

Drets reals: poder directe i immediat sobre les coses, com la propietat i la possessió. Dret de successions: determina el destí de les titularitats, béns, drets i deutes d'un subjecte un cop s'ha produït la seva mort. COMPROVA-HO 3 Quina relació normativa existeix entre el dret mercantil i el dret civil general? L'estructura composta de l'ordenament i l'art. 149.1.8a CE A l'Estat espanyol coexisteixen diferents ordenaments civils fruit de la tradició històrica. Els anomenats drets forals o especials són ordenaments civils propis que han perviscut en territoris com Catalunya, Aragó, Navarra, el País Basc, les Illes Balears, Galícia i la Comunitat Valenciana. L'art.

149.1.8a de la Constitució Espanyola estableix la distribució de poders normatius en matèria civil. L'Estat té reservada la competència exclusiva, però es reconeix a les comunitats autònomes una facultat triple: Facultat autonòmica Àmbit d'actuació Conservar Mantenir les matèries ja regulades a les Compilacions històriques en el moment d'entrada en vigor de la CE de 1978. L'Estat no pot derogar ni modificar aquestes normes forals. Modificar Adaptar o canviar les regles ja contingudes en les Compilacions civils pròpies per respondre a noves necessitats socials.

Desenvolupar Permet regular institucions noves o anar més enllà dels textos compilats inicials, sempre que es tracti de matèries connexes vinculades orgànicament amb les tradicions civils autòctones. Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 5 L'article 149.1.8a CE delimita un conjunt de matèries civils que queden, en qualsevol cas, sota la reserva exclusiva i indelegable de l'Estat: ERROR FREQÜENT Creure que la relació entre el Codi Civil estatal i el Codi Civil de Catalunya respon al principi de jerarquia normativa. La relació entre ambdós és exclusivament de competència. Cap llei és superior a l'altra: cadascuna s'aplica en el seu àmbit legítim d'actuació.

Si el Parlament català legisla sobre una matèria de competència autonòmica civil, la norma catalana s'aplica amb caràcter directe i preferent en el seu territori. El principi de supletorietat i l'articulació dels Codis Civils D'acord amb l'article 149.3 de la Constitució Espanyola, el dret estatal és supletori del dret de les comunitats autònomes. Això significa que si en l'ordenament autonòmic competent es produeix un buit normatiu real que no es pot integrar mitjançant els seus propis recursos (vegeu «El sistema de fonts del dret»), s'acudeix de manera subsidiària a la legislació civil estatal.

Pel que fa als cossos legals concrets: Codi Civil estatal (1889): no recull la totalitat del dret civil espanyol, ja que coexisteix amb múltiples lleis especials extracodificades (com la Llei d'arrendaments urbans o la llei d'autonomia del pacient). Codi Civil de Catalunya (CCCat): cos sistemàtic estructurat en sis llibres que desplega les competències civils pròpies: Llibre Primer: Disposicions preliminars. Llibre Segon: Persona i família. Llibre Tercer: Persones jurídiques. Llibre Quart: Successions. Llibre Cinquè: Drets reals. Llibre Sisè: Obligacions i contractes. PER RECORDAR-HO L'estructura numèrica dels articles del CCCat facilita identificar-ne la ubicació ràpidament.

Per exemple, en l'art. 234-1, el primer dígit (2) indica el Llibre Segon, el segon dígit (3) indica el títol, el tercer dígit (4) indica el capítol i el nombre final després del guió (1) és el número d'article. Regles relatives a l'aplicació i l'eficàcia de les normes jurídiques. 1 Relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni. 2 Ordenació dels registres públics i documentació pública (com el Registre Civil). 3 Bases de les obligacions contractuals. 4 Normes per resoldre conflictes de lleis (dret interregional i dret internacional privat). 5 Determinació de les fonts del dret, respectant les normes de dret foral o especial.

6 Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 6 COMPROVA-HO 4 Quan s'aplica el Codi Civil estatal a Catalunya en virtut de l'art. 149.3 CE? IDEES CLAU El dret civil és el dret privat general que regula la persona en les seves relacions personals, familiars i patrimonials bàsiques. El dret públic se centra en interessos col·lectius mitjançant normes imperatives, mentre que el dret privat protegeix interessos particulars mitjançant normes predominantment dispositives. L'art. 149.1.8a CE reserva a l'Estat la competència exclusiva sobre certes matèries civils, reconeixent a les comunitats autònomes la facultat de conservar, modificar i desenvolupar el seu dret civil foral o especial.

La relació entre el dret civil estatal i l'autonòmic es regeix pel principi de competència i no pel de jerarquia normativa. En cas de llacuna a l'ordenament civil autonòmic, el dret estatal intervé amb caràcter supletori segons l'art. 149.3 CE. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quines facultats reconeix l'art. 149.1.8a CE a les comunitats autònomes amb dret civil propi? 6. Quina diferència funcional hi ha entre una norma imperativa i una de dispositiva? 7. Per què el dret civil estatal no té un rang jeràrquic superior al Codi Civil de Catalunya? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Quin és el nucli central objecte de regulació pel dret civil? 9.

Quina de les següents matèries és competència exclusiva i indelegable de l'Estat segons l'art. 149.1.8a CE? La tipificació de delictes i sancions a) La persona abstractament considerada b) L'administració pública en exercici de potestats c) L'activitat comercial i mercantil exclusiva d) El règim econòmic matrimonial autòcton a) La successió intestada foral b) L'ordenació dels registres públics c) La custòdia i acolliment familiar d) Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 7 10. Com opera el principi que articula el dret civil català i l'estatal? 11. En quin cas s'aplica el dret estatal com a supletori segons l'art. 149.3 CE?

2 El sistema de fonts del dret EN ACABAR SABRÀS Identificar la jerarquia i tipologia de les fonts formals del dret civil de Catalunya segons l'article 111-1 CCCat. Distingir el cicle de vigència, vacatio legis i procediments de derogació d'una llei. Diferenciar les classes de costum i determinar l'admissibilitat del costum extra legem. Analitzar la funció dels principis generals i els requisits doctrinals de la jurisprudència. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Té una sentència judicial la mateixa força creadora de dret que una llei aprovada pel Parlament?

El sistema de fonts formals del dret català Les fonts del dret són el conjunt d'actes i procediments que generen normes jurídiques obligatòries dins d'un ordenament. Segons l'article 111-1 del Codi Civil de Catalunya (CCCat), les fonts del dret civil de Catalunya són la llei, el costum i els principis generals del dret. Aquesta regulació connecta amb l'article 149.1.8 de la Constitució Espanyola (CE), que reconeix a l'Estat la competència exclusiva per a la determinació de les fonts del dret, tot preservant les normes de dret foral o especial de les comunitats autònomes.

Aquest sistema presenta tres caràcters estructurals bàsics: Estructura jeràrquica: existeix una estricta primacia de la llei sobre el costum i els principis generals. Sistema tancat: únicament aquestes tres manifestacions tenen la condició de fonts formals de creació de dret aplicable.

Mitjançant el principi de competència a) Mitjançant la delegació legislativa anual b) Mitjançant la subordinació total autonòmica c) Mitjançant el principi de jerarquia normativa d) Quan hi ha un buit normatiu autonòmic a) Sempre de manera preferent al Codi autonòmic b) Únicament en litigis sobre dret mercantil c) Quan el jutge prefereix la llei estatal d) Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 8 Vinculació dels operadors jurídics: els jutges i tribunals tenen el deure inexcusable de resoldre qualsevol conflicte d'acord amb aquest ordre jeràrquic de fonts.

Al costat de les fonts formals trobem fonts complementàries: la jurisprudència dels tribunals i la doctrina científica dels autors. Totes dues no creen normes, sinó que interpreten i aprofundeixen en l'ordenament. ESQUEMA Sistema de fonts de l'ordenament català COMPROVA-HO 13 Quines són les úniques fonts formals del dret civil català segons el Codi Civil de Catalunya? La llei: requisits, eficàcia i relació competencial La llei és la font formal primària i es fonamenta en l'autoritat de l'òrgan competent.

Perquè una norma assoleixi la condició de llei vàlida ha de complir dos requisits essencials: Legalitat: aprovació per l'òrgan competent seguint el procediment establert (lleis, decrets, ordres). Dins d'aquest conjunt regeix la jerarquia normativa, on les disposicions reglamentàries no poden contradir les lleis que complementen. Publicitat oficial: inserció obligatòria en diaris oficials com el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) o el Boletín Oficial del Estado (BOE) per garantir el coneixement ciutadà i adquirir eficàcia general. En el pla institucional, la relació entre la llei estatal i la llei autonòmica es basa en el principi de competència i mai en el de jerarquia.

Una llei estatal no té un rang superior a una llei autonòmica; ambdues ocupen la mateixa posició i cadascuna regeix les matèries que té atribuïdes. Quan s'aplica el dret a Catalunya, es recorre primer a la normativa catalana i, només si hi ha un buit legal, s'acudeix al Fonts formals Normes imperatives tancades (art.

111-1 CCCat) Llei Font primària fonamentada en l'autoritat Costum Pràctica subsidiària no escrita Principis generals Tercera font informadora i integradora Fonts complementàries Òrgans i mitjans auxiliars no formals Jurisprudència Criteris reiterats de tribunals de justícia Doctrina Estudis i tractats de juristes Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 9 dret civil estatal (vegeu «El dret civil i l'ordenament jurídic»). Si una norma catalana és impugnada davant el Tribunal Constitucional pel Govern estatal, la seva aplicació es pot suspendre de manera cautelar fins a la resolució definitiva.

ERROR FREQÜENT Considerar que la llei estatal preval automàticament per jerarquia sobre la llei civil catalana és un error molt greu en els exàmens. Totes dues comparteixen el mateix rang normatiu; les relacions mútues es resolen pel repartiment competencial que marca la Constitució i l'Estatut d'Autonomia. Vigència, transitorietat i pèrdua d'eficàcia de la llei Cal distingir entre aplicabilitat i vigència temporal d'una norma. La vigència expressa l'aptitud reguladora d'una norma des de la seva existència jurídica, mentre que l'aplicabilitat depèn de si ha d'incidir sobre un cas concret. Tota norma vigent és aplicable llevat que es disposi un ajornament.

De la mateixa manera, una norma no vigent pot continuar resultant aplicable si ho prescriu una norma de dret transitori o una norma de conflicte de dret intertemporal. Per entrar en vigor, la llei ha de completar els tràmits d'existència (sanció i promulgació del monarca) i de publicació oficial. La regla general estableix una vacatio legis de 20 dies des de la publicació íntegra oficial al DOGC o al BOE, tret que la mateixa llei fixi una data distinta. En matèria de dret intertemporal, l'article 9.3 de la CE garanteix la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals.

Les lleis no tenen caràcter retroactiu per regla general; per regular les situacions nascudes sota una norma prèvia però amb efectes posteriors, el legislador empra disposicions transitòries. La pèrdua de vigència es produeix per la derogació mitjançant una llei posterior d'igual o superior rang. Adopta dues modalitats: Derogació expressa: el legislador manifesta directament en el text posterior quines disposicions anteriors queden sense efecte. Derogació tàcita: la norma nova no conté una clàusula derogatòria concreta, però regula la mateixa matèria amb criteris completament incompatibles respecte a l'anterior.

Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 10 PROCÉS Cicle de vigència d'una llei COMPROVA-HO 14 En quin cas una norma que ja està derogada pot continuar aplicant-se als tribunals? Interpretació i aplicació de la norma jurídica La interpretació fixa el sentit regulador del text legal a partir de les paraules, el context, els antecedents històrics i la realitat social. Es pot classificar segons el subjecte que la realitza o segons el seu resultat pràctic: Classificació de la interpretació legal segons el subjecte i el resultat.

A l'hora d'aplicar la norma interpretada als fets reals, poden donar-se dos supòsits: l'aplicació específica (quan el cas encaixa de manera exacta en el supòsit de fet) o l'aplicació mitjançant analogia legis i l'ús de l'equitat per ponderar el resultat: Sanció i promulgació Actes d'autorització i autenticació regia 1 Publicació oficial Inserció obligatòria al DOGC o BOE 2 Vacatio legis Termini ordinari d'espera de 20 dies 3 Entrada en vigor Inici de la vigència i aplicabilitat general 4 Derogació Pèrdua de vigència expressa o tàcita 5 Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 11 Esquema sobre l'analogia legis i la funció equilibradora de l'equitat.

El costum El costum és la pràctica reiterada, uniforme i generalitzada d'una conducta social realitzada amb la convicció que constitueix una norma jurídica obligatòria. Es caracteritza per ser un dret d'origen extraestatal (neix dels particulars i no dels poders públics), no escrit i necessàriament secundari. Està subordinat a la llei i només té cabuda si no contradiu l'ordenament jurídic. DEFINICIÓ El costum jurídic requereix la concurrència de dos elements inseparables: l'element material (ús o repetició constant d'una conducta pública) i l'opinio iuris (convicció espiritual dels membres de la comunitat que aquell ús és d'obligat compliment com a dret).

Segons la seva relació amb la llei escrita, es distingeixen tres modalitats de costum: Tipus de costum Definició i contingut Admissibilitat a l'ordenament Extra o praeter legem Regula situacions que no estan previstes ni cobertes per cap llei. Exerceix funció supletòria. Admès (és l'únic operatiu com a font formal). Contra legem Regula una matèria en contradicció directa amb el que mana una llei vigent. No admès (incompatible amb la supremacia de la llei). Secundum o propter legem Fixa una determinada interpretació d'una disposició legal existent. No admès com a font (la interpretació correspon als tribunals).

A diferència de les lleis escrites (que els tribunals apliquen segons el principi iura novit curia), qui al·lega un costum en un judici té la càrrega de provar-ne l'existència, la vigència i la manca de llei aplicable. Els principis generals del dret Davant d'una llacuna legal i consuetudinària, els principis generals del dret actuen com a tercera font formal del dret civil segons l'article 111-1.1 CCCat. Aquestes conviccions ètiques i morals es dedueixen directament del conjunt de les lleis (com ara el principi de bona fe o la prohibició de l'enriquiment injust).

Els principis generals acompleixen tres funcions cabdals: Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 12 COMPROVA-HO 15 Quina finalitat té la funció integradora dels principis generals segons l'article 111-2 CCCat? La jurisprudència com a font complementària La jurisprudència comprèn el conjunt de criteris d'interpretació i aplicació de les normes que estableixen els tribunals quan resolen controvèrsies. A Catalunya, aquesta doctrina emana de les resolucions dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i per l'històric Tribunal de Cassació de Catalunya (i pel Tribunal Suprem en l'àmbit estatal).

La jurisprudència no és font formal del dret, sinó un instrument auxiliar d'interpretació. Per tal de consolidar doctrina jurisprudencial cal que concorrin dos requisits estrictes: Reiteració de doctrina: calen almenys dues sentències coincidents en el temps dictades per l'òrgan competent. Ratio decidendi: només crea doctrina el raonament jurídic que fonamenta directament la part dispositiva o resolució del litigi. Els comentaris marginals o addicionals sense rellevància resolutòria reben el nom d'obiter dictum i no vinculen. Aquesta doctrina consolidada té com a utilitats principals interpretar de manera coherent el dret civil i servir de motiu per fonamentar el recurs de cassació.

IDEES CLAU L'article 111-1 CCCat estableix que les úniques fonts formals del dret civil català són la llei, el costum i els principis generals del dret. La relació entre la llei estatal i l'autonòmica es regeix pel principi de competència i no pel principi de jerarquia. La regla general d'entrada en vigor fixa una vacatio legis de 20 dies des de la publicació íntegra oficial al DOGC o BOE. L'article 9.3 CE impedeix la retroactivitat de les normes sancionadores no favorables o que restringeixin drets individuals. Només s'admet el costum extra o praeter legem com a font subsidiària, requerint prova per qui l'al·lega.

La jurisprudència no és font formal del dret i requereix dues sentències reiterades basades en la ratio decidendi per fixar doctrina. Funció informadora: serveixen com a directriu orientadora de tot l'ordenament. Tant les lleis com els costums s'han d'interpretar d'acord amb ells. 1 Funció integradora: l'article 111-2 CCCat encomana als principis la missió d'autointegració del dret català. D'aquesta manera s'eviten buits sense necessitat de recórrer a l'aplicació heterointegrada del dret supletori estatal. 2 Funció de font subsidiària: regeixen directament el cas en defecte de llei i de costum aplicables.

3 Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 13 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Per quina raó una llei autonòmica no pot ser derogada directament per una llei estatal que reguli el mateix tema? 17. Quina diferència hi ha entre ratio decidendi i obiter dictum pel que fa a la creació de doctrina jurisprudencial? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Quin tipus de costum està admès com a font a l'ordenament civil català? 19. Quantes sentències consecutives calen com a mínim per consolidar doctrina jurisprudencial? 20. Quin principi regula les relacions entre la llei civil estatal i la llei autonòmica catalana? 21.

Quin termini general de vacatio legis opera llevat que la norma fixi una altra data? 3 La persona i la capacitat jurídica EN ACABAR SABRÀS Distingir entre titularitat de la capacitat jurídica i capacitat d'obrar. Analitzar la capacitat natural com a fonament de l'exercici dels drets civils. Diferenciar les capacitats especials de les prohibicions legals mitjançant casos concrets. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Pot un nadó d'un mes ser propietari d'un edifici sencer i cobrar-ne els lloguers?

El costum extra legem a) Qualsevol costum provat b) El costum secundum legem c) El costum contra legem d) Una sentència ferma a) Cinc sentències reiterades b) Tres sentències del ple c) Dues sentències coincidents d) Principi de temporalitat a) Principi de competència b) Principi de jerarquia c) Principi de subsidiarietat d) 10 dies hàbils a) 20 dies ordinaris b) 15 dies naturals c) 30 dies consecutius d) Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 14 L'eix vertebrador del dret civil és la persona com a subjecte capaç de relacionar-se jurídicament amb els altres.

Per comprendre el funcionament de les relacions privades, cal distingir amb precisió entre qui pot ser titular de situacions jurídiques i qui pot dur a terme actes vàlids per si mateix. ESQUEMA Estructura del dret de la persona (Tema 2) Personalitat civil i capacitat jurídica La personalitat civil és la condició reconeguda per l'ordenament que converteix un individu o col·lectiu en subjecte de relacions jurídiques. D'acord amb l'article 211-1.1 del Codi Civil de Catalunya (CCCat), aquesta personalitat és inherent a la persona física des del moment del naixement (per aprofundir en el fet del part, vegeu «Començament i fi de la personalitat»).

Aquesta atribució es concreta en la capacitat jurídica, entesa com la idoneïtat general per ser titular de drets i deures. Es tracta d'un reflex directe de la dignitat humana i presenta uns trets essencials indiscutibles: Uniforme: no pateix oscil·lacions al llarg del temps ni varia segons l'edat o les circumstàncies de la vida. General i idèntica: correspon a tothom en la mateixa mesura i no admet matisos ni graus; hom és persona amb drets o no ho és. Inherent a la persona física: s'atribueix a tot ésser humà de manera automàtica pel simple fet de néixer.

En el tràfic jurídic conviuen dues classes de persones: Persona i capacitat Capacitat jurídica i capacitat d'obrar Començament i fi Naixement, nasciturus i mort Estat civil i Registre Títols de legitimació i inscripció Edat i exercici Minoria, emancipació i potestat Mesures de suport Protecció de la discapacitat Persona física: l'ésser humà individual, que posseeix capacitat jurídica originària i inherent. 1 Persona jurídica: agrupacions o estructures organitzades (associacions, fundacions, societats mercantils o civils) a les quals l'ordenament confereix personalitat un cop acreditats determinats requisits legals, permetent-los tenir patrimoni, contractar o arrendar béns.

2 Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 15 EXEMPLE Un infant de tres anys pot rebre en herència una finca rústica o un immoble que li deixa el seu avi. Com que és persona, posseeix capacitat jurídica i n'esdevé propietari exclusiu; tanmateix, no pot comparèixer davant de notari per atorgar l'escriptura d'acceptació perquè no disposa de la capacitat d'exercici requerida. COMPROVA-HO 23 Pot una sentència judicial graduar o reduir la capacitat jurídica d'una persona física?

La capacitat d'obrar i la capacitat natural Mentre que la capacitat jurídica respon a la titularitat de drets, la capacitat d'obrar fa referència a l'aptitud per exercir-los i per concloure actes jurídics vàlids i eficaços. Segons l'article 211-3 del CCCat, aquest exercici es fonamenta en la capacitat natural, entesa com el discerniment i la maduresa intel·lectual per comprendre l'abast i els efectes d'una decisió concreta. A diferència de la titularitat jurídica, la capacitat d'obrar és graduable i variable. El preàmbul del llibre II del CCCat adverteix que la valoració de la capacitat ha de ser progressiva i adaptada a les etapes vitals de la persona, sense seccionar-se rígidament.

Tipus de capacitat d'obrar Règim jurídic i requisits Efectes sobre l'actuació Plena S'assoleix amb la majoria d'edat als 18 anys (art. 211-4 CCCat, computant sencer el dia de naixement). Habilita per celebrar qualsevol acte de la vida civil sense necessitat d'intervenció aliena. Limitada Pròpia de la minoria d'edat o de persones que precisen mesures de suport a causa d'una discapacitat. Exigeix la intervenció de representants (pares o tutors) o la provisió d'assistència i suports. D'acord amb l'article 211-3.3 del CCCat, les limitacions a la capacitat d'obrar s'han d'interpretar sempre de manera restrictiva.

Els pares no actuen pas com a tutors ordinaris, sinó que ostenten la potestat parental (vegeu «L'edat: minoria, emancipació i potestat parental»). Així mateix, l'article 211-5 del CCCat reconeix que els menors poden realitzar per si mateixos els actes relatius als drets de la personalitat, els contractes ordinaris sobre béns o serveis propis de la seva edat segons els usos socials, i els altres que expressament autoritzi la llei. COMPROVA-HO 24 Quina relació hi ha entre la capacitat natural i les limitacions legals de la capacitat d'obrar?

Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 16 Capacitats especials i prohibicions legals A més de la regla general de la majoria d'edat, l'ordenament pot exigir condicions singulars d'aptitud per a determinats negocis jurídics (capacitats especials), o bé impedir que subjectes concrets amb plena capacitat duguin a terme certs actes (prohibicions legals). ESQUEMA Aptitud jurídica i modulació d'actes Figura Fonament jurídic Exemples normatius Capacitats especials L'especial naturalesa, càrrega o transcendència de l'acte requereix un nivell de maduresa superior o diferent del genèric. - Testament notarial obert a partir dels 14 anys (art.

421-4 CCCat; el testament hològraf queda vedat fins a la majoria d'edat). - Adopció com a norma general a partir dels 25 anys (art. 235-30 CCCat). Prohibicions legals Situacions de risc de conflicte d'interessos o raons d'ordre públic i moral entre persones concretes. - Prohibició de compra dels béns de la persona representada per part del tutor (art. 1459.1 CC). - Prohibició de contraure matrimoni entre parents en línia recta per consanguinitat o adopció (art. 47 CC). ERROR FREQÜENT És habitual confondre la manca de capacitat natural amb una prohibició legal.

La incapacitat natural o d'obrar deriva de la manca intrínseca de discerniment o de maduresa del subjecte (com ara un menor o algú sense consciència de l'acte). En canvi, la prohibició legal afecta subjectes plenament capaços a qui la llei veta un acte concret per evitar fraus o col·lisions d'interessos (com impedir que el tutor compri béns al seu tutelat).

Capacitat jurídica Titularitat general de drets i obligacions Capacitat d'obrar Exercici eficaç dels actes de la vida civil Plena Majoria d'edat als 18 anys Limitada Menors i mesures de suport Capacitats especials Edats específiques com 14 o 25 anys Prohibicions legals Veto per conflicte d'interessos Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 17 COMPROVA-HO 25 Pot un menor de 16 anys atorgar un testament hològraf? IDEES CLAU La personalitat civil i la capacitat jurídica són inherents a la persona física des del naixement, essent uniformes, generals i no graduables.

La capacitat d'obrar és l'aptitud per exercir drets i deures; és graduable i es fonamenta en la capacitat natural d'entendre i voler. La plena capacitat d'obrar s'obté als 18 anys d'acord amb l'article 211-4 del CCCat, computant sencer el dia del naixement. Les capacitats especials requereixen una aptitud específica fixada per la llei (com ara 14 anys per a testament notarial o 25 anys per adoptar). Les prohibicions legals no deriven de la manca de discerniment, sinó de vetos expressos destinats a prevenir conflictes d'interessos. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. En què es distingeixen la capacitat jurídica i la capacitat d'obrar pel que fa a la seva graduabilitat? 27.

Quins actes pot celebrar per si sol un menor segons l'article 211-5 del CCCat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Com es defineix la capacitat jurídica d'una persona física? 29. Segons el CCCat, a partir de quina edat es pot atorgar testament notarial obert? Idoneïtat uniforme per ser titular de drets a) Aptitud per exercir actes vàlids i autònoms b) Discerniment natural comprovat per resolució judicial c) Facultat concedida per l'assoliment dels 18 anys d) A partir dels 25 anys a) A partir dels 14 anys b) En complir els 16 anys c) Només amb la majoria d'edat als 18 anys d) Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 18 30.

Quin és el fonament de les prohibicions legals com la de l'article 1459.1 del CC? 31. Quin criteri estableix el còmput de la majoria d'edat segons l'article 211-4 del CCCat? 4 Començament i fi de la personalitat EN ACABAR SABRÀS Determinar el moment d'adquisició i extinció de la personalitat civil segons el Codi Civil de Catalunya. Explicar l'estatut jurídic del nasciturus i del concepturus en relació amb actes lucratius i successoris. Aplicar la regla de commoriència de les 72 hores en casos de sinistre comú. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Pot un embrió o fetus heretar els béns del seu pare mort abans del part?

El naixement com a inici de la personalitat civil La trajectòria vital de l'ésser humà té una transcendència directa sobre l'ordenament. D'acord amb l'article 211-1.1 del Codi Civil de Catalunya (CCCat), la personalitat civil és inherent a la persona física des del moment precís en què neix. En el dret estatal, els articles 29 i 30 del Codi Civil (CC) fixen igualment que la personalitat s'adquireix en néixer amb vida, un cop consumat el despreniment total del si matern. Així mateix, l'article 31 CC resol que la prioritat temporal en els parts múltiples atorga al primer nascut els drets que les lleis reconeguin a la primogenitura.

Per a la plena seguretat del tràfic jurídic, cal provar aquest esdeveniment. Segons l'article 17 de la Llei del Registre Civil (LRC), la inscripció constitueix la prova plena dels fets inscrits; només si manca o no es pot certificar el seient s'admeten altres mitjans probatoris. L'article 44 LRC estableix que el seient dóna fe del fet, la data, l'hora, el lloc del naixement, el sexe i la filiació. Pel que fa al procediment, el termini ordinari per promoure la inscripció va des de les 72 hores fins als 10 dies posteriors al naixement (articles 46 i 47 LRC). Transcorregut aquest període, cal tramitar un expedient registral per practicar la inscripció.

L'article 45 LRC imposa el deure de promoure-la a L'absència de la personalitat civil inherent a) La manca de capacitat natural de discerniment b) Evitar situacions de conflicte d'interessos c) La presència d'una edat inferior als 18 anys d) El mes complert des del primer aniversari a) El dia del naixement es computa sencer b) L'inici del dia posterior al naixement c) L'hora exacta de naixement al Registre Civil d) Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 19 subjectes concrets: La direcció d'hospitals, clíniques i centres sanitaris. El personal mèdic o sanitari que hagi atès el part fora d'un centre sanitari. Els progenitors.

Tanmateix, si la mare renuncia al fill en el part, queda alliberada d'aquest deure i l'assumeix l'entitat pública competent. COMPROVA-HO 33 Què cal tramitar per inscriure un nadó al Registre Civil si han passat 15 dies des del part? La protecció jurídica del concebut (nasciturus) i dels no concebuts (concepturi) Encara que la personalitat comenci amb el naixement, la llei no ignora la fase de gestació prèvia. L'article 211-1.2 CCCat atribueix al concebut (nasciturus) la consideració de persona per als efectes que li siguin favorables, sempre que arribi a néixer efectivament.

Per determinar el moment de la concepció, l'article 235-4 CCCat estableix una presumpció legal: el període de concepció comprèn els primers 120 dies d'un període màxim de gestació de 300 dies, llevat que proves concloents en demostrin una durada superior. DEFINICIÓ El nasciturus és l'ésser humà simplement concebut que encara no ha nascut, al qual l'ordenament reserva drets favorables amb caràcter condicional a un naixement amb vida. Aquesta protecció produeix conseqüències patrimonials i personals concretes: Donacions fetes al nasciturus: Segons l'article 531-21 CCCat (i art.

627 CC), són vàlides i poden ser acceptades per les persones que en tindrien la representació legal si el naixement ja s'hagués produït. Herència deferida: D'acord amb l'article 464-2 CCCat (i arts. 959 i següents CC), se suspèn la divisió de l'herència deferida al concebut, que resta en règim d'administració fins que es verifiqui el part. Altres efectes: Reconeixement de la nacionalitat espanyola si la mare ostentava la nacionalitat en concebre'l però la va perdre abans del part, indemnitzacions per defunció de progenitors i cobrament d'assegurances de vida en què el fill és designat beneficiari. ERROR FREQÜENT Considerar que el concebut és subjecte de dret abans del part.

El nasciturus no posseeix personalitat jurídica durant l'embaràs; l'ordenament articula una ficció o situació de pendència en què els efectes patrimonials queden supeditats al fet que neixi viu. Si el naixement no arriba a produir-se, la reserva de drets decau íntegrament com si mai no hagués existit. D'altra banda, la protecció pot estendre's fins i tot als éssers encara no concebuts (concepturi). En aquests supòsits, l'ordenament permet reservar determinats drets sota límits temporals i estructurals: Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 20 Substitucions fideïcomissàries mortis causa: Regulades a l'article 426-1 CCCat (i art.

781 CC), permeten que el fideïcomitent ordeni que els béns passin a un fiduciari, el qual els transmetrà més endavant al fideïcomissari no concebut quan aquest neixi. Donacions als concepturi en actes inter vivos: Segons l'article 531-21.4 CCCat, l'acceptació atorgada pels seus representants legals només desplega efectes a partir del moment en què es verifiqui la seva concepció efectiva. COMPROVA-HO 34 A partir de quin moment és eficaç l'acceptació d'una donació feta a favor d'un concepturus? Extinció de la personalitat civil: mort i commoriència La personalitat civil de la persona física s'extingeix per la seva mort (article 211-1.3 CCCat).

Malgrat l'extinció, el dret arbitra una tutela post mortem que permet defensar béns personalíssims com l'honor i els drets de propietat intel·lectual de la persona difunta. La defunció s'acredita mitjançant la inscripció al Registre Civil, que requereix la presentació prèvia del certificat mèdic de defunció (article 66.1 LRC). Segons l'article 67 LRC, concorren regles específiques per a supòsits especials: Si el cadàver desapareix o s'inhuma abans d'inscriure'l, cal una resolució del lletrat de l'Administració de justícia o una ordre judicial. Davant d'indicis de mort violenta o causa judicial, la llicència d'enterrament o incineració depèn de l'autorització del jutge competent.

Quan la defunció ocorre amb posterioritat als primers sis mesos de gestació abans del part, o el nadó mor abans de l'alta hospitalària, cal un certificat mèdic signat per almenys dos facultatius que acreditin el part i la relació maternofilial. Com a norma general sanitària, l'expedició de la llicència d'enterrament requereix haver transcorregut un mínim de 24 hores des de la mort. Quan diverses persones cridades a succeir-se moren en un mateix esdeveniment o per circumstàncies idèntiques, s'ha de determinar l'ordre dels decessos.

La premoriència reflecteix la mort anterior d'una persona respecte a una altra, mentre que la commoriència declara la simultaneïtat jurídica de les morts per manca de prova cronològica. Criteri Dret Civil de Catalunya (art. 211-2 CCCat) Codi Civil estatal (art. 33 CC) Requisit per transmetre drets Exigeix que el cridat sobrevisqui un mínim de 72 hores al causant. N'hi ha prou amb sobreviure qualsevol lapse breu provat (p. ex., minuts). Presumpció de mort simultània Si no han passat 72 hores entre les morts amb unitat de causa. Davant la manca de prova sobre qui va morir abans. Efecte successori No hi ha transmissió successòria entre ells. No hi ha transmissió de drets d'un a l'altre.

Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 21 L'article 211-2.1 CCCat disposa que la transmissió de drets successoris requereix provar la supervivència. L'apartat segon estableix que es presumeix que han mort alhora si hi ha unitat de causa o circumstància i no han transcorregut almenys 72 hores entre ambdues defuncions. Així, s'evita el traspàs patrimonial d'un patrimoni a l'altre i es protegeixen les respectives línies de descendència o parentiu. PROCÉS Règim de crida hereditària en morts derivades d'un mateix fet (CCCat) 1 Fet lesiu comú Accident o causa única que afecta diverses persones cridades a succeir-se.

2 Verificació temporal Comprovació de l'interval entre les defuncions dels implicats. 3 Morts en menys de 72 hores Es presumeix la commoriència legal segons l'article 211-2 CCCat. 4 Ineficàcia successòria No hi ha transmissió de drets successoris entre els afectats. COMPROVA-HO 35 Un pare i la seva filla pateixen un accident. La filla sobreviu 10 hores al pare i després mor. Segons el CCCat, arriba a heretar els béns del progenitor? IDEES CLAU La personalitat civil s'adquireix en el moment del naixement amb vida segons l'article 211-1.1 CCCat. El termini regular per promoure la inscripció de naixement al Registre Civil va de les 72 hores als 10 dies posteriors al part.

El nasciturus és considerat persona per a tots els efectes que li siguin favorables, sempre que arribi a néixer. El període legal de concepció comprèn els primers 120 dies d'un termini màxim presumpte de gestació de 300 dies. A Catalunya, si dues persones moren per una mateixa causa i no transcorren almenys 72 hores entre elles, es presumeix la commoriència i no es produeix transmissió successòria. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36. Com opera la tutela patrimonial del nasciturus respecte a una herència oberta abans del part? 37. En què es diferencia la regla de commoriència del dret català respecte a la del Codi Civil estatal?

Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 22 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 38. Quin termini ordinari estableix la LRC per sol·licitar la inscripció de naixement? 39. Com calcula l'article 235-4 CCCat el període legal de concepció? 40. Què passa amb l'herència d'un progenitor si mor mentre el fill està en gestació? 41. Quantes hores ha de sobreviure un hereu al causant a Catalunya per evitar la commoriència del mateix fet? 5 L'estat civil i el Registre Civil EN ACABAR SABRÀS Distingir els estats civils reconeguts de les situacions de convivència que no ho són. Diferenciar els títols d'adquisició dels títols de legitimació i la possessió d'estat.

Explicar l'organització del Registre Civil i les diferències entre inscripcions, anotacions i cancel·lacions. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 42 Per què no podem demostrar el nostre estat civil en un judici al·legant un acord privat signat davant de testimonis? L'estat civil: concepte, caràcters i contingut L'estat civil és la posició o situació jurídica bàsica que ocupa cada persona a la societat. Aquesta qualitat determina la seva capacitat d'obrar i defineix un conjunt concret de drets i deures personals.

Aquesta institució presenta uns trets configuradors molt definits: Durant els primers 30 dies a) Entre 72 hores i 10 dies b) Fins a complir el primer any c) Entre 24 hores i 48 hores d) Dins els darrers 180 dies de gestació a) Els 100 dies previs al naixement b) Els primers 60 dies de l'embaràs c) Els primers 120 dies d'un màxim de 300 d) Es transmet directament a l'Estat provisionalment a) S'adjudica directament als familiars més propers b) Es divideix immediatament entre els ja nascuts c) Se suspèn la divisió i queda sota administració d) 48 hores naturals a) 72 hores b) 24 hores completes c) Qualsevol fracció de minut acreditada d) Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 23 Eficàcia general (erga omnes): vincula tothom, de manera que desplega efectes davant de qualsevol subjecte i autoritat pública.

Caràcter indisponible: està fora del comerç dels homes; cap persona pot negociar, renunciar, vendre ni transaccionar sobre el seu propi estat civil. Mèria d'ordre públic: les lleis reguladores tenen caràcter imperatiu i el Ministeri Fiscal intervé preceptivament en els processos judicials que l'afecten, protegint a més l'interès dels menors. Els estats civils reconeguts pel nostre ordenament jurídic són els següents: 1. Nacionalitat i veïnatge civil: determinen la subjecció a la legislació estatal o autonòmica corresponent. 2. Matrimoni: comprèn les situacions de persona casada, divorciada o vídua. 3. Filiació: vincles de parentiu entre progenitors i fills. 4.

Edat: etapes de majoria d'edat, minoria d'edat i emancipació (vegeu «L'edat: minoria, emancipació i potestat parental»). 5. Capacitat d'obrar: situació de capacitat plena o sotmesa a mesures de suport (vegeu «Exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat»). ERROR FREQÜENT Ni la convivència estable en parella (parella de fet) ni les situacions de convivència d'ajuda mútua constitueixen un estat civil en sentit tècnic. Tot i generar conseqüències personals i patrimonials, no gaudeixen d'aquesta naturalesa jurídica formal. COMPROVA-HO 43 Per quina raó dues persones no poden pactar mitjançant un contracte privat la modificació del seu estat civil matrimonial?

Títols d'atribució i títols de legitimació Dins de la dinàmica de l'estat civil cal diferenciar clarament el fonament d'origen i el mecanisme d'acreditació en el tràfic jurídic: Títol d'adquisició o atribució: és la causa jurídica originària per la qual s'obté un estat civil determinat. Pot sorgir del transcurs del temps (l'edat), d'un negoci o declaració de voluntat (el matrimoni) o d'un acte administratiu (l'adquisició de la nacionalitat per residència). Títol de legitimació: permet a la persona actuar públicament com a titular d'aquell estat sense necessitat d'acreditar contínuament la causa originària. El títol principal i excloent és la inscripció al Registre Civil.

Possessió d'estat: funciona com a títol de legitimació subsidiari quan manca la inscripció. Consisteix en l'exercici continuat, públic i pacífic de les facultats i deures que corresponen a un determinat estat civil. Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 24 ESQUEMA Títols de l'estat civil COMPROVA-HO 44 Quina és la diferència funcional entre el títol d'adquisició i el títol de legitimació de l'estat civil? El Registre Civil: estructura i òrgans directius El Registre Civil és la institució pública de caràcter administratiu que garanteix l'autenticitat i la publicitat dels fets i actes referits a la condició i estat de les persones.

Depèn del Ministeri de Justícia i de la Direcció General dels Registres i del Notariat (actual Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública), òrgan que desplega tres funcions: Normativa: dicta instruccions i circulars per homogeneïtzar els criteris dels registres. Resolutiva: resol recursos administratius formulats en matèria de qualificació registral. Executiva: vetlla per la correcta aplicació pràctica de l'ordenament registral. Pel que fa al model organitzatiu, l'antiga Llei de 1957 estructurava els fets en quatre seccions diferenciades: Secció 1a (Naixements i general), Secció 2a (Matrimonis), Secció 3a (Defuncions) i Secció 4a (Tuteles i representacions legals).

En contrast, la Llei 20/2011 implanta un canvi estructural: L'organització territorial compta amb Registres Municipals (a càrrec de jutjats de pau o de primera instància), Registres Consulars (exercits pels cònsols a l'estranger) i un Registre Central (adscrit a la Direcció General i coordinat per dos magistrats).

Títols d'adquisició Causa originària que crea l'estat civil Títols de legitimació Mitjans que permeten acreditar- lo i exercir-lo Inscripció registral Mitjà de prova legal principal i excloent Possessió d'estat Acreditació fàctica i pacífica subsidiària Registre individual: cada persona disposa d'un full únic registral continuat que s'obre amb el naixement (vegeu «Començament i fi de la personalitat») o amb el primer assentament. 1 Assentament cronològic: tots els esdeveniments amb transcendència civil s'incorporen seqüencialment a la mateixa fitxa de l'individu.

2 Eliminació de seccions: es prescindeix de la clàssica divisió en quatre llibres separats per integrar la informació biogràfica de manera unitària. 3 Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 25 Tipologia d'assentaments i el seu valor probatori La Llei 20/2011 distingeix diferents modalitats d'anotacions i assentaments registrals segons la seva finalitat i eficàcia probatòria: Tipus d'assentament Efectes jurídics Exemples d'actes Inscripció Dona fe i constitueix prova plena dels fets inscrits. Naixement, matrimoni, defunció. Anotació Té caràcter informatiu; el seu contingut pot ser desvirtuat. Veïnatge civil, situacions de guarda de fet.

Cancel·lació Assentament negatiu que extingeix un altre assentament totalment o parcialment. Declaració de nul·litat d'un matrimoni. ESQUEMA Tipologia d'assentaments registrals COMPROVA-HO 45 Quina diferència probatòria existeix entre una inscripció i una anotació registral? Publicitat formal, mitjans d'acreditació i restriccions El Registre Civil és una institució pública, oberta a tota persona que al·legui un interès legítim a conèixer el contingut dels assentaments. La publicitat formal s'obté mitjançant tres instruments principals: Certificació: còpia literal autentificada per la persona funcionària competent que fa fe fefaent del contingut del registre.

Nota simple informativa: document merament informatiu sense el valor probatori de la certificació. Llibre de Família: instrument tradicional d'acreditació de relacions de parella i filiació. Malgrat el caràcter públic, s'estableixen restriccions estrictes per protegir la intimitat en dades d'especial sensibilitat. No es dispensa publicitat sense autorització judicial i justificació fundada d'un interès legítim en supòsits tals com el canvi de sexe, la filiació adoptiva o la filiació d'origen desconegut.

Inscripcions Prova plena i fefaent dels fets Anotacions Efectes informatius desvirtuables Cancel·lacions Extinció total o parcial d'altres assentaments Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 26 IDEES CLAU L'estat civil és indisponible, d'ordre públic i gaudeix d'eficàcia general davant de tercers (erga omnes). La unió de parella de fet i les ajudes mútues produeixen efectes legals, però no constitueixen un estat civil. La inscripció registral és el títol de legitimació principal de l'estat civil, mentre que la possessió d'estat n'és el recurs subsidiari. La Llei 20/2011 substitueix el sistema clàssic de quatre seccions per un registre individualitzat per a cada persona.

Les dades registrals especialment sensibles, com el canvi de sexe o la filiació adoptiva, requereixen autorització judicial prèvia per a la seva publicitat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 46. En quina situació es pot utilitzar la possessió d'estat com a títol de legitimació? 47. Quin organisme superior s'encarrega de dictar instruccions uniformes i resoldre recursos registrals? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 48. Quin d'aquests supòsits NO constitueix un estat civil en el dret espanyol? 49. Com s'estructura el Registre Civil sota la Llei 20/2011? 50. Quin assentament té caràcter informatiu i pot ser desvirtuat fàcilment per prova en contra? 51.

Què es requereix per consultar una inscripció de canvi de sexe o filiació adoptiva?

El veïnatge civil a) La unió estable de parella b) La filiació c) El matrimoni d) Exclusivament mitjançant el Llibre de Família a) Mitjançant un registre individual continuat b) Per carpetes municipals independents c) A través de quatre seccions separades d) La cancel·lació a) La inscripció b) La certificació c) L'anotació d) El simple pagament d'una taxa registral a) Una nota simple sol·licitada per qualsevol ciutadà b) Autorització judicial i interès legítim fundat c) El consentiment del Ministeri Fiscal exclusivament d) Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 27 6 L'edat: minoria, emancipació i potestat parental EN ACABAR SABRÀS Distingir els actes que un menor pot fer per si sol dels que requereixen representació legal Comparar les tres vies d'emancipació segons els seus requisits i la seva revocabilitat Diferenciar la representació legal del complement de capacitat en els negocis de l'emancipat Identificar les mesures de protecció del menor davant situacions de desemparament PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 52 Si una persona de 16 anys s'emancipa davant de notari, pot vendre un immoble de la seva propietat sense comptar amb ningú més?

L'edat determina la capacitat d'obrar de la persona al llarg de la seva vida, des de la dependència inicial fins a la plena autonomia civil.

ESQUEMA Evolució de la capacitat i protecció civil de l'edat Minoria d'edat Capacitat natural i representació dels pares Potestat parental Deure de protecció i administració Tutela o desemparament Protecció pública si falten els pares Emancipació Estat civil intermedi des dels 16 anys Per consentiment Escriptura pública notarial o registral Resolució judicial Atorgada per causes greus de convivència Vida independent Emancipació fàctica i revocable Complement de capacitat Intervenció per a actes patrimonials greus Majoria d'edat Ple exercici de la capacitat als 18 Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 28 1.

La minoria d'edat i el principi de capacitat natural La majoria d'edat s'assoleix als 18 anys segons l'article 211-4 del CCCat, moment en què s'extingeix automàticament la potestat parental i s'adquireix el ple exercici dels drets civils. El còmput de l'edat inclou el dia del naixement sencer, sense calcular fraccions d'hora. Mentre no s'arriba a aquest límit temporal, la persona roman sota l'estat civil de minoria d'edat. Lluny de considerar el menor un subjecte incapaç, el dret civil català estableix que la capacitat d'obrar es fonamenta en la capacitat natural (art. 211-3 CCCat). Per això, les limitacions han d'interpretar-se sempre de manera restrictiva (art. 211-5 CCCat).

Com a regla general, el menor pot dur a terme tots aquells actes que no li estiguin expressament vetats per una norma legal. Els progenitors o tutors actuen com a representants legals, però aquesta representació té límits infranquejables: Actes relatius als drets de la personalitat (com la pròpia imatge, la intimitat o l'honor). Actes permesos per la llei directament al menor segons el seu grau de maduresa. Situacions de conflicte d'interessos patrimonials entre el menor i el representant legal. Béns exclosos de l'administració parental per voluntat expressa d'un tercer (per exemple, un causant que llegada béns al fill designant un administrador diferent).

La llei estableix una llista taxada d'actes prohibits i actes expressament permesos en funció de l'edat assolida: Actes legalment prohibits als menors Actes autoritzats segons l'edat o maduresa Exercir de representant d'una persona absent. A partir de 12 anys: consentir la pròpia adopció (o ser escoltat abans si té prou seny). Assumir càrrecs de tutor o curador. A partir de 14 anys: atorgar testament notarial obert, ser testimoni en judici i reconèixer la filiació no matrimonial amb aprovació judicial. Acceptar herències per si mateixos o ser marmessors. A partir de 16 anys: sol·licitar l'emancipació judicial. Instar la divisió d'herències, de béns comuns o de societats.

Per maduresa: adquirir possessió, acceptar donacions pures, administrar béns de la feina (des dels 16 anys) i contractes habituals ordinaris. ERROR FREQÜENT És un error creure que un menor de 14 anys pot atorgar qualsevol tipus de testament. La llei només autoritza els testaments notarials: el testament hològraf (escrit a mà pel testador) continua expressament reservat a les persones majors d'edat. COMPROVA-HO 53 Pot un menor de 13 anys atorgar testament notarial obert si té prou maduresa per entendre'n les conseqüències? Dret de la Persona: Apunts i Resum de Dret Civil (UdG) 29 2.

L'emancipació i les seves vies d'accés L'emancipació és un estat civil intermedi entre la minoria i la majoria d'edat (art. 211-7 CCCat). Provoca l'extinció de la potestat parental o de la tutela ordinària, i equipara l'actuació de la persona a la d'un major d'edat en la majoria de situacions personals i patrimonials. Un cop atorgada regularment, té caràcter irrevocable com a principi general.

L'ordenament català distingeix tres procediments per assolir aquest estat civil a partir dels 16 anys complerts: Modalitat Edat mínima Forma / Requisit Extinció de potestat Revocabilitat Consentiment parental 16 anys Notarial o Registre Civil Sí Irrevocable Concessió judicial 16 anys Sentència o interlocutòria Sí Irrevocable Vida independent 16 anys Independència fàctica i consentiment No Revocable PER RECORDAR-HO L'emancipació per vida independent és l'única modalitat que no trenca formalment la potestat parental i que pot ser revocada pels progenitors o tutors de forma no arbitrària.

COMPROVA-HO 54 Quina diferència estructural separa l'emancipació per vida independent de la concedida davant de notari? 3. Efectes de l'emancipació i el complement de capacitat Pel que fa a l'esfera estrictament personal, el menor emancipat gaudeix d'una plena autonomia equivalent a la d'un major d'edat. No obstant això, en l'esfera econòmica, determinats negocis jurídics de gran rellevància requereixen un complement de capacitat (art. 211-12 CCCat). Aquest complement no s'ha de confondre amb la representació legal: Consentiment dels titulars de la potestat o tutela (art.

211-8 CCCat): Requereix declaració formal dels pares en escriptura pública notarial o compareixença davant l'encarregat del Registre Civil, acompanyada de l'acceptació expressa del menor. Si el menor està sota tutela, cal a més una autorització judicial i l'informe favorable del Ministeri Fiscal. 1 Resolució judicial (art. 211-10 CCCat): Concedida pel…