Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS DRET DE LA PERSONA Grau en Dret Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Dret de la persona: fonts civils, capacitat, protecció del nasciturus, commoriència, emancipació i mesures de suport segons el CCCat. APREN.AI Índex 1 El dret civil i l'ordenament jurídic 1. Concepte i trets definitoris del dret civil 2. La distinció entre dret públic i dret privat 3. Contingut material del dret civil 4. Pluralitat d'ordenaments civils i distribució constitucional de competències 5. La codificació civil: Codi Civil espanyol i Codi Civil de Catalunya 2 Les fonts del dret civil 1. El sistema de fonts a Catalunya i el marc competencial 2.

La llei: requisits, eficàcia temporal i interpretació 3. El costum i els principis generals del dret 4.

La funció no normativa de la jurisprudència 3 Persona, capacitat civil i començament de la personalitat Personalitat civil i classes de persones Estructura de la capacitat: capacitat jurídica i capacitat d'obrar Règim de la capacitat d'obrar: majoria d'edat, minoria i limitacions Capacitats especials i prohibicions legals Començament de la personalitat: naixement i inscripció al Registre Civil La protecció jurídica del concebut (nasciturus) La situació dels no concebuts (concepturi) 4 Fi de la personalitat, estat civil i el Registre Civil L'extinció de la personalitat civil: la mort Premoriència i commoriència en dret català El concepte d'estat civil Títols de l'estat civil: atribució i legitimació El Registre Civil: estructura, assentaments i publicitat 5 La minoria d'edat, l'emancipació i la potestat parental Còmput de l'edat i la minoria d'edat L'emancipació: naturalesa i vies de concessió Règim patrimonial de l'emancipat i complement de capacitat La majoria d'edat i la potestat parental Protecció de menors en situació de desemparament 6 Exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat 1.

El canvi de paradigma en l'exercici de la capacitat jurídica 2. Institucions de suport de base voluntària: poders preventius i mandats 3. L'assistència: la mesura principal de suport formal Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 1 4. Mesures informals, auxiliars i situacions d'urgència 7 Resum per repassar El dret civil i les fonts del dret Persona física, capacitat i naixement Fi de la personalitat, estat civil i Registre Civil Minoria d'edat, emancipació i potestat parental Exercici de la capacitat jurídica i suports Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 2 1 El dret civil i l'ordenament jurídic EN ACABAR SABRÀS Distingir les diferències estructurals entre el dret públic i el dret privat segons la seva finalitat, subjectes i normes. Explicar la distribució constitucional de competències civils de l'article 149.1.8a CE entre l'Estat i les comunitats autònomes. Diferenciar les facultats autonòmiques de conservar, modificar i desenvolupar el dret foral. Identificar l'estructura sistemàtica i el sistema de citació del Codi Civil de Catalunya.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què a Catalunya s'apliquen normes civils diferents a les d'altres territoris de l'Estat per resoldre una herència? L'estudi del dret comença per la comprensió de la seva branca mare: el dret privat i, en concret, el dret civil com a eix vertebrador de la persona i el seu patrimoni.

ESQUEMA Estructura del dret i del Codi Civil de Catalunya Ordenament Jurídic Divisió clàssica de les branques del dret Dret Públic Interessos col·lectius i normes imperatives Dret Privat Relacions entre particulars i autonomia voluntat Drets Especials Dret mercantil i dret laboral Dret Civil Dret privat general i supletori comú Llibres 1 a 3 CCCat Preliminars, Persona i Família, Persones Jurídiques Llibres 4 a 6 CCCat Successions, Drets Reals, Obligacions i Contractes Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 3 1.

Concepte i trets definitoris del dret civil El dret civil és el conjunt de normes que pren la persona com a nucli central, considerada en sentit abstracte i pel sol fet de ser subjecte de dret, regulant totes aquelles situacions jurídiques de rellevància social en què es pot trobar immersa. Aquesta disciplina jurídica presenta una triple dimensió fonamental: Dret privat: s'encarrega d'ordenar les relacions personals i patrimonials entre particulars sobre un pla d'igualtat. Dret comú: s'aplica de forma general a tots els àmbits i matèries de dret privat que manquen d'una regulació especial de caràcter legal.

Dret general: els seus preceptes s'adrecen a tots els ciutadans sense cap distinció basada en la nacionalitat, la professió o les creences religioses. DEFINICIÓ El dret civil actua com a dret supletori general: quan els drets especials privats (com ara el mercantil o el laboral) presenten una llacuna normativa, s'acudeix a les regles del dret civil per integrar-la. Tanmateix, davant d'una situació específica, les normes especials tenen aplicació preferent. 2.

La distinció entre dret públic i dret privat La delimitació clàssica de l'ordenament jurídic s'articula mitjançant quatre criteris operatius que confronten el dret públic amb el dret privat: Criteri Dret públic Dret privat Finalitat Orientat a satisfer interessos col·lectius i generals de la comunitat. Dirigit a satisfer i protegir interessos individuals i privats. Tipus de normes Normes imperatives (ius cogens), d'obligat compliment sense marge de pacte. Predomini de normes dispositives basades en la llibertat de voluntat (amb excepcions). Subjectes que intervenen Almenys un subjecte és un ens públic que actua amb potestat d'imperi (com Hisenda).

Regula vincles entre particulars o ens públics que actuen desproveïts d'imperi. Disciplines integrants Dret constitucional, penal, administratiu, financer i tributari. Dret civil i disciplines especials com el dret mercantil o el dret laboral. COMPROVA-HO 2 Quina norma s'aplica amb preferència davant d'un conflicte laboral concret, la norma civil o la laboral? Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 4 3. Contingut material del dret civil L'abast objectiu del dret civil abraça tradicionalment quatre grans blocs d'institucions jurídiques: 4.

Pluralitat d'ordenaments civils i distribució constitucional de competències A l'Estat espanyol coexisteixen diversos ordenaments civils fruit de la pervivència històrica dels anomenats drets civils forals o especials. Aquests ordenaments propis tenen vigència territorial a Catalunya, Aragó, Navarra, el País Basc, les Illes Balears, Galícia i la Comunitat Valenciana. La Constitució Espanyola de 1978 dissenya el repartiment competencial a través de dos preceptes decisius: L'article 149.1.8a de la Constitució Espanyola reserva a l'Estat la competència exclusiva sobre legislació civil, llevat de la conservació, modificació i desenvolupament dels drets civils forals.

Les comunitats autònomes amb dret civil propi gaudeixen d'un triple títol competencial: Conservar: mantenir les normes i institucions que ja estaven compilades en el moment d'entrada en vigor de la Constitució sense que l'Estat les pugui derogar. Modificar: adaptar o transformar les institucions existents en el seu dret civil propi segons les noves necessitats socials. Desenvolupar: regular matèries no previstes expressament a les compilacions històriques, sempre que guardin una connexió orgànica o vincle material amb les institucions forals existents. Malgrat aquesta potestat autonòmica, l'art.

149.1.8a CE blinda una sèrie de matèries civils reservades en tot cas a la competència exclusiva de l'Estat: Les regles relatives a l'aplicació i l'eficàcia de les normes jurídiques. Les formes del matrimoni (requisits de celebració i validesa). L'ordenació dels registres públics (com el Registre Civil o de la Propietat). Les bases de les obligacions contractuals. Les normes per a resoldre conflictes de lleis (dret interregional i internacional privat). La determinació de les fonts del dret, d'acord amb les normes de dret foral o especial (vegeu «Les fonts del dret civil»).

Dret de la persona: comprèn l'estudi de la persona individual com a subjecte de drets i deures (per a l'inici de la personalitat, vegeu «Persona, capacitat civil i començament de la personalitat»; per a la seva pèrdua, vegeu «Fi de la personalitat, estat civil i el Registre Civil»). 1 Dret de família: ordena els vincles derivats del parentiu, el matrimoni i les institucions de guarda i protecció (vegeu «La minoria d'edat, l'emancipació i la potestat parental»). 2 Dret patrimonial i obligacions: articula els béns avaluables econòmicament, els drets reals sobre les coses (propietat) i la dinàmica de les obligacions i contractes.

3 Dret de successions: determina la destinació i transmissió del patrimoni i relacions jurídiques d'una persona després de la seva mort. 4 Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 5 ERROR FREQÜENT Pensar que la legislació estatal és jeràrquicament superior a la legislació autonòmica civil. Entre ambdues regeix el principi de competència i no el de jerarquia. Si la comunitat autònoma té competència per regular una matèria, la seva norma preval. El dret estatal només actua amb caràcter supletori (art. 149.3 CE) quan existeix un buit normatiu en el dret autonòmic. COMPROVA-HO 3 Pot el Parlament de Catalunya legislar sobre les formes vàlides per contraure matrimoni? 5.

La codificació civil: Codi Civil espanyol i Codi Civil de Catalunya L'ordenament estatal compta amb el Codi Civil de 1889, el qual no reuneix la totalitat de la normativa civil estatal pel fet que coexisteix amb lleis especials extracodificades (com la Llei d'arrendaments urbans o la legislació d'autonomia del pacient). A Catalunya, el dret civil propi es troba integrat en el Codi Civil de Catalunya (CCCat), estructurat en sis llibres: Llibre Primer: Disposicions preliminars. Llibre Segon: Persona i família. Llibre Tercer: Persones jurídiques. Llibre Quart: Successions. Llibre Cinquè: Drets reals. Llibre Sisè: Obligacions i contractes.

PER RECORDAR-HO La numeració d'un precepte al Codi Civil de Catalunya segueix un ordre jeràrquic sistemàtic. Per exemple, en l'article 234-1: el primer dígit (2) indica el llibre; el segon (3), el títol; el tercer (4), el capítol; i la xifra després del guió (1), el número concret de l'article. Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 6 IDEES CLAU El dret civil constitueix el dret privat general i comú que pren la persona com a eix central de les seves relacions. El dret públic persegueix l'interès general mitjançant normes imperatives, mentre que el dret privat atén interessos particulars amb caràcter predominantment dispositiu.

L'article 149.1.8a CE atorga a l'Estat la competència civil exclusiva, salvaguardant la conservació, modificació i desenvolupament dels drets forals o especials. Hi ha matèries reservades íntegrament a l'Estat: formes de matrimoni, registres públics, bases contractuals, eficàcia de normes i conflictes de lleis. La relació entre el Codi Civil estatal i el Codi Civil de Catalunya es regeix pel principi de competència, actuant el dret estatal com a supletori segons l'art. 149.3 CE. El Codi Civil de Catalunya s'estructura sistemàticament en sis llibres i empra una numeració articulada composta. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Què significa que el dret civil sigui considerat «dret comú»? 5.

En virtut de quin títol competencial pot una comunitat autònoma legislar sobre una matèria no prevista en la seva compilació foral històrica? 6. A quin llibre, títol i capítol correspon l'article 211-1 del Codi Civil de Catalunya? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quina característica distingeix principalment les normes de dret privat enfront del dret públic? 8. Quina d'aquestes matèries és competència exclusiva i indestructible de l'Estat segons l'article 149.1.8a CE? 9. Quin principi resol la concurrència entre el dret civil estatal i el dret civil autonòmic? Tenen com a finalitat l'interès col·lectiu. a) Solen ser normes de caràcter dispositiu.

b) Són sempre normes estrictament imperatives. c) Regulen exclusivament l'actuació de l'Administració. d) El dret de successions. a) La regulació dels drets reals. b) L'ordenació dels registres públics. c) El règim econòmic matrimonial. d) El principi de competència. a) El principi de derogació expressa. b) El principi d'antiguitat legislativa. c) El principi de jerarquia normativa. d) Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 7 10. Quants llibres integren l'estructura actual del Codi Civil de Catalunya? 2 Les fonts del dret civil EN ACABAR SABRÀS Identificar la jerarquia tripartita de les fonts del dret civil a Catalunya segons l'article 111-1 CCCat.

Explicar el cicle de vida d'una llei, des de la promulgació fins a la seva derogació expressa o tàcita. Distingir les classes de costum segons la seva relació amb la llei escrita i la seva admissibilitat. Diferenciar el paper complementari de la jurisprudència respecte a les veritables fonts formals del dret. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Pot un tribunal català resoldre un cas basant-se en una sentència anterior en lloc d'una llei escrita? 1. El sistema de fonts a Catalunya i el marc competencial Les fonts del dret són els actes o mecanismes que produeixen normes jurídiques vinculants dins d'un ordenament determinat.

A l'ordenament jurídic català regeix un sistema formal tancat, jeràrquic i d'obligada vinculació per a jutges i tribunals. La delimitació de competències sobre la creació d'aquestes normes parteix de la Constitució Espanyola (CE): L'article 149.1.8a CE estableix que l'Estat té la competència exclusiva per a determinar les fonts del dret, respectant sempre les normes de dret foral o especial. Per a una anàlisi detallada del marc competencial, vegeu «El dret civil i l'ordenament jurídic». L'article 111-1 del Codi Civil de Catalunya (CCCat) concreta que les fonts del dret civil de Catalunya són les lleis, els costums i els principis generals del dret propi.

Entre la legislació estatal i l'autonòmica no existeix una relació de jerarquia, sinó de competència. Totes dues tenen el mateix rang normatiu segons la matèria distribuïda. Tanmateix, si s'impugna una llei autonòmica davant del Tribunal Constitucional, la seva aplicació pot quedar en suspens provisional, a diferència de les lleis d'origen estatal. Quatre llibres. a) Sis llibres. b) Set llibres. c) Cinc llibres. d) Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 8 ESQUEMA Fonts del dret civil de Catalunya COMPROVA-HO 12 Quina relació articula la convivència entre una llei estatal i una de catalana en matèria civil? 2.

La llei: requisits, eficàcia temporal i interpretació La llei constitueix la font formal primària i superior. Perquè tingui plena validesa ha de complir dos requisits essencials: la legalitat (elaborada per l'òrgan competent seguint el procediment fixat) i la publicitat oficial mitjançant la seva inserció al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) o al Boletín Oficial del Estado (BOE).

Els conceptes de vigència i aplicabilitat no s'han de confondre: la vigència és l'aptitud reguladora pròpia d'una norma vàlida, mentre que l'aplicabilitat permet que una norma s'utilitzi en un litigi concret (fins i tot si està derogada o és d'un altre àmbit si així ho mana el dret transitori o el dret de conflicte). El cicle de vida d'una norma escrita comprèn fases precises: Fonts formals (art.

111-1 CCCat) Normes obligatòries directes de l'ordenament Llei Font primària basada en legalitat i publicitat Costum Subsidiària en defecte de llei (extra legem) Principis generals Tercera font subsidiària i autointegradora Complement interpretatiu Òrgans i elements no normatius Jurisprudència Doctrina reiterada del TSJC (dues sentències) Doctrina Estudis i anàlisis d'autors i juristes Sanció i promulgació: Actes formals del Cap de l'Estat que atorguen autenticitat al text aprovat pel Parlament o les Corts. 1 Publicació i vacatio legis: La vacatio legis general és de 20 dies des de la completa publicació de la norma en el diari oficial corresponent si el text no fixa una altra data.

2 Pèrdua de vigència: La norma deixa de regir quan s'extingeix el termini previst o quan és derogada expressament (mandat explícit del legislador) o tàcitament (una norma posterior incompatible regula la mateixa matèria). 3 Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 9 DEFINICIÓ El dret transitori està integrat per disposicions transitòries que resolen els conflictes intertemporals sorgits quan uns fets han començat sota l'imperi d'una llei antiga però produeixen efectes durant la vigència de la nova.

Segons l'article 9.3 CE, les normes sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals gaudeixen d'irretroactivitat estricta, de manera que no poden perjudicar situacions consolidades prèvies a la seva entrada en vigor. La tasca de fixar el sentit de la llei s'anomena interpretació. Atenent al criteri segons el subjecte que la realitza i segons el resultat assolit, es classifica de la manera següent: Classificació Tipologia Contingut Segons el subjecte Autèntica Elaborada pel propi autor de la norma mitjançant una altra llei interpretativa. Judicial Realitzada per jutges i tribunals en la resolució de conflictes concrets.

Doctrinal Formulada per juristes i acadèmics en tractats i manuals d'estudi. Segons el resultat Declarativa El sentit atribuït coincideix de forma exacta amb el significat literal de les paraules. Correctiva El sentit atribuït amplia (extensiva) o restringeix (restrictiva) la lletra de la llei. Davant d'un cas sense regulació legal expressa, s'acudeix a l'analogia legis (aplicar la solució d'una norma a un supòsit similar) o a l'equitat, que adapta el rigor abstracte del text a les circumstàncies particulars del cas concret. COMPROVA-HO 13 Quina diferència hi ha entre la derogació expressa i la derogació tàcita d'una norma? 3.

El costum i els principis generals del dret El costum és una norma jurídica nascuda directament de la societat mitjançant una conducta reiterada, uniforme i pública. Consta de dos elements constitutius indispensables: Element material: Ús generalitzat, constant i repetit al llarg del temps. Element espiritual (opinio iuris): Convicció social d'ajustar-se a una norma imperativa vinculant. Té caràcter no escrit, origen extraestatal i posició subordinada a la llei. Qui al·lega un costum davant d'un tribunal té la càrrega de provar la seva existència, vigència i l'absència de llei aplicable.

Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 10 Modalitat de costum Definició i relació amb la llei Admissibilitat a l'ordenament Extra o praeter legem Regla que regula supòsits sobre els quals no hi ha cap llei escrita. Admesa com a font subsidiària de primer grau. Contra legem Pràctica que s'oposa frontalment a allò que estableix una llei vigent. Rebutjada de ple; la llei sempre manté primacia. Secundum legem Pràctica que fixa una interpretació concreta d'una norma legal existent. No s'admet com a font autònoma; la interpretació judicial vincula. D'altra banda, els principis generals del dret constitueixen la tercera font formal del dret civil segons l'article 111-1 CCCat.

Són conviccions morals i ètiques consolidades que s'extreuen de la totalitat de les normes de l'ordenament jurídic (com ara la interdicció de l'enriquiment injust). Els principis generals desenvolupen una triple funció: Funció informadora: Actuen com a pauta fonamental que guia i orienta la redacció i la interpretació de la llei i del costum. Funció integradora: Permeten l'autointegració de l'ordenament civil català davant d'una llacuna legal per a evitar l'heterointegració amb el dret supletori estatal (art. 111-2 CCCat). Font subsidiària: S'apliquen directament com a norma decisòria quan manquen llei i costum aplicables al litigi.

COMPROVA-HO 14 Per què l'ordenament civil no accepta el costum contra legem? 4. La funció no normativa de la jurisprudència La jurisprudència comprèn el conjunt de criteris establerts pels tribunals de justícia en interpretar i aplicar les normes per a resoldre conflictes. A Catalunya correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i a l'antic Tribunal de Cassació de Catalunya (i al Tribunal Suprem en l'àmbit estatal). La jurisprudència no és una font formal del dret, atès que no crea normes noves, sinó que complementa, aclareix i unifica l'ordenament jurídic vigent.

Perquè una resolució generi doctrina jurisprudencial han de concórrer dos requisits essencials: Reiteració doctrinal: Cal una doctrina reiterada d'almenys dues sentències que resolguin idèntica qüestió en el mateix sentit. Fonamentació del veredicte (ratio decidendi): Només els arguments estrictament determinants de la decisió final vinculen; queden exclosos els comentaris accessoris o marginals (obiter dicta). Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 11 ERROR FREQÜENT Considerar la jurisprudència com una font formal del dret civil a l'examen és un error greu. Els tribunals no tenen potestat legislativa: només interpreten i apliquen la llei, el costum i els principis generals.

La infracció de la doctrina jurisprudencial serveix per a fonamentar el recurs de cassació, però no és una norma en si mateixa. IDEES CLAU Les fonts del dret civil a Catalunya són exclusivament la llei, el costum i els principis generals del dret propi (art. 111-1 CCCat). Entre les lleis estatals i les autonòmiques regeix el principi de competència i no el de jerarquia. La vacatio legis general és de 20 dies naturals des de la publicació íntegra en el diari oficial corresponent si la norma no preveu una altra data. El costum només és admès si és extra legem, subordinat a la llei i provat per qui l'al·lega.

Els principis generals permeten l'autointegració del dret català per a impedir l'heterointegració supletòria estatal. La jurisprudència no és font del dret: requereix un mínim de dues sentències congruents del TSJC basades en la seva ratio decidendi. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. Quins són els dos elements constitutius indispensables perquè una pràctica esdevingui costum? 16. Com actuen els principis generals del dret en la seva funció integradora segons el CCCat? 17. Quins dos requisits exigeix una doctrina judicial per a considerar-se jurisprudència del TSJC? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18.

Quines són les fonts formals del dret civil català segons l'article 111-1 del CCCat? La Constitució, la llei i la jurisprudència. a) El costum, la jurisprudència i els tractats internacionals. b) La llei, la jurisprudència i la doctrina. c) La llei, el costum i els principis generals. d) Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 12 19. Quin termini de vacatio legis regeix amb caràcter general si la norma no en disposa cap altre? 20. Quin tipus de costum admet l'ordenament civil com a norma jurídica aplicable? 21. Quina part d'una sentència judicial pot fonamentar jurisprudència formal?

3 Persona, capacitat civil i començament de la personalitat EN ACABAR SABRÀS Distingir amb precisió dogmàtica la capacitat jurídica de la capacitat d'obrar. Explicar els requisits legals per al naixement de la personalitat civil i la seva acreditació registral. Diferenciar el tractament patrimonial del nasciturus del concepturus en matèria successòria i donacions. Identificar les capacitats especials i les prohibicions legals en els negocis jurídics civils. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Pot un embrió o un nadó de dos mesos ser propietari d'un edifici sense tenir la capacitat d'anar al notari?

Personalitat civil i classes de persones La personalitat civil és la condició reconeguda pel dret a un individu per actuar com a subjecte en l'ordenament. Comporta la facultat de sostenir relacions jurídiques com a subjecte actiu o passiu de drets i deures. 15 dies des de l'aprovació parlamentària. a) Entrada en vigor immediata l'endemà. b) 1 mes des de la signatura reial. c) 20 dies des de la completa publicació oficial. d) Costum secundum legem. a) Costum extra legem. b) Costum contra legem. c) Qualsevol costum al·legat pel recurrent. d) Únicament la part dispositiva o fallo. a) Els obiter dicta o raonaments accessoris. b) La ratio decidendi dels fonaments jurídics.

c) Els antecedents de fet de la sentència. d) Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 13 Aquesta qualitat és inherent a tot ésser humà. Presenta tres trets definitoris: és uniforme, idèntica i general. No admet categories segons la persona ni varia amb el pas del temps. L'ordenament jurídic distingeix dues modalitats de subjectes: Persona física: l'ésser humà individual, que adquireix la personalitat pel sol fet de néixer. Persona jurídica: col·lectius, entitats o organitzacions (com societats, associacions o fundacions) a qui la llei atorga personalitat pròpia independent dels seus integrants, permetent-los tenir patrimoni, contractar o arrendar béns.

Estructura de la capacitat: capacitat jurídica i capacitat d'obrar L'aptitud civil es desglossa en dos conceptes tècnics que no s'han de confondre: DEFINICIÓ La capacitat jurídica és l'aptitud per ser titular de drets i obligacions. És una posició estàtica consubstancial a tota persona física pel simple fet del seu naixement, reflex directe de la dignitat humana. No admet graus: tothom la posseeix exactament igual. En contrast, la capacitat d'obrar (o exercici de la capacitat jurídica) és l'aptitud per atorgar actes jurídics vàlids i assumir directament obligacions. Aquesta capacitat no és uniforme: és essencialment graduable i depèn de la maduresa de la persona.

Segons el preàmbul del llibre II del Codi Civil de Catalunya (CCCat), la capacitat d'obrar té el seu fonament directe en la capacitat natural, entesa com l'aptitud real d'entendre i voler les conseqüències dels propis actes. La combinació entre la capacitat natural i l'edat permet mesurar progressivament l'actuació de cada individu. Criteri comparatiu Capacitat jurídica Capacitat d'obrar Concepte Titularitat de drets i obligacions. Aptitud per exercitar drets i deures vàlidament. Graduabilitat No graduable (idèntica per a tothom). Graduable segons l'edat i el discerniment. Inici Des del naixement amb vida. Progressiva; plenitud assolida als 18 anys.

Representació No se substitueix; és intrínseca al subjecte. Si manca o està limitada, actua un representant o suport. EXEMPLE Un infant de 3 anys és cridat a l'herència del seu avi. El menor té capacitat jurídica i, per tant, és l'hereu i propietari dels béns. Tanmateix, com que no té capacitat d'obrar suficient, no pot anar tot sol a signar l'escriptura d'acceptació davant de notari; ho han de fer els seus progenitors en representació seva. Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 14 COMPROVA-HO 23 Per quina raó un nounat té capacitat jurídica però no capacitat d'obrar?

Règim de la capacitat d'obrar: majoria d'edat, minoria i limitacions Segons l'article 211-3 CCCat, la capacitat d'obrar s'assenta en la capacitat natural. La llei preveu diferents règims segons la situació de l'individu: Capacitat d'obrar plena: s'assoleix amb la majoria d'edat als 18 anys complerts (art. 211-4 CCCat). Per al còmput de l'edat, el dia del naixement es computa sencer. Permet dur a terme qualsevol acte civil llevat d'exigències legals específiques. Capacitat d'obrar limitada: afecta els menors d'edat i les persones que necessiten mesures de suport. L'article 211-3.3 CCCat adverteix que les limitacions a la capacitat d'obrar s'han d'interpretar sempre de forma restrictiva.

Els pares ostenten la potestat parental sobre els fills no emancipats, no pas un càrrec de tutors (vegeu «La minoria d'edat, l'emancipació i la potestat parental»). Quan una persona té una discapacitat que n'afecta l'autogovern, s'hi apliquen mesures de suport a l'exercici de la capacitat jurídica (vegeu «Exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat»).

Pel que fa al menor d'edat, l'article 211-5 CCCat reconeix que pot actuar per si mateix d'acord amb la seva edat i capacitat natural en: Capacitats especials i prohibicions legals Cal separar amb precisió la capacitat d'obrar ordinària de dues figures normatives diferents: Les capacitats especials exigeixen requisits afegits o edats diferents a la general de 18 anys a causa de la naturalesa concreta d'un acte o negoci: Testament notarial: es pot atorgar vàlidament a partir dels 14 anys segons l'article 421-4 CCCat (el testament hològraf en queda exclòs, en caldre la majoria d'edat). Adopció: l'article 235-30 CCCat exigeix haver fet com a mínim 25 anys com a regla general per adoptar.

Les prohibicions legals, en canvi, impedeixen fer un acte jurídic a determinades persones en una situació específica, fins i tot gaudint de capacitat d'obrar plena, per evitar col·lisions d'interessos o infraccions d'ordre públic: Prohibició d'adquirir béns per compra als qui exerceixen el càrrec de tutor sobre els béns del representat (art. 1459.1 Codi Civil estatal, CC). Prohibició de contraure matrimoni entre parents en línia recta per consanguinitat o adopció (art. 47 CC). Actes relatius als seus propis drets de la personalitat, llevat que la legislació disposi el contrari. 1 Actes d'adquisició o administració de béns i serveis ordinaris propis de la seva edat, segons els usos socials.

2 La resta d'actes admesos expressament per la llei. 3 Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 15 ERROR FREQÜENT Confondre una incapacitat amb una prohibició legal. La manca de capacitat deriva de l'estat o discerniment del subjecte (com la minoria d'edat) i genera protecció; la prohibició legal parteix d'algú amb plena capacitat a qui la llei veta un negoci concret per motius morals o de salvaguarda d'interessos aliens (per exemple, el tutor que vol comprar la finca del seu pupil). COMPROVA-HO 24 Quina diferència conceptual hi ha entre necessitar 25 anys per adoptar i la prohibició de compra de l'article 1459.1 CC?

Començament de la personalitat: naixement i inscripció al Registre Civil D'acord amb l'article 211-1.1 CCCat, la personalitat civil és inherent a la persona física des del naixement amb vida. L'article 30 CC estableix que la personalitat s'adquireix en néixer viu, una vegada produït el despreniment sencer del si matern. Si es produeix un part doble o múltiple, l'article 31 CC atribueix al primer nat els drets que les lleis atorguin a la primogenitura. La personalitat s'extingeix per la mort de l'ésser humà (art. 211-1.3 CCCat; vegeu «Fi de la personalitat, estat civil i el Registre Civil»). La inscripció al Registre Civil constitueix el títol oficial que acredita el naixement (art.

17 Llei del Registre Civil, LRC): Eficàcia de la inscripció: fa fe pública del fet, la data, l'hora i el lloc de naixement, a més del sexe i la filiació de la persona (art. 44 LRC). Dona prova plena dels fets inscrits. Només en defecte d'assentament s'admeten altres mitjans probatoris. Termini general ordinari: la comunicació o promoció de la inscripció s'ha de formular en el període comprès entre les 72 hores i els 10 dies següents al part. Superat aquest termini, cal tramitar un expedient registral (arts. 46 i 47 LRC). Subjectes obligats a promoure la inscripció (art.

45 LRC): la direcció dels hospitals o clíniques on hagi tingut lloc el part; el personal mèdic que hagi assistit el naixement fora de centre mèdic; i els progenitors. Si la mare renuncia al fill en el moment del part, la seva obligació és assumida per l'entitat pública competent. PROCÉS Procediment de consolidació de la personalitat i inscripció 1 Concepció Comencen els efectes favorables del nasciturus si arriba a néixer. 2 Part amb vida Adquisició inherent de la personalitat civil plena (art. 211-1.1 CCCat). 3 Promoció registral Obligats remeten comunicació entre 72 hores i 10 dies. 4 Assentament registral Prova oficial de data, hora, lloc, sexe i filiació.

Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 16 La protecció jurídica del concebut (nasciturus) Tot i que la personalitat comença amb el part complet, el dret no es desentén de la vida en gestació. La figura del nasciturus (el concebut que encara no ha nascut) gaudeix d'una tutela preventiva fonamentada en una ficció legal. PER RECORDAR-HO L'article 211-1.2 CCCat declara: el concebut té la consideració de persona als efectes que li siguin favorables, sempre que arribi a néixer (criteri que recull també l'art. 29 CC). El concebut no té personalitat jurídica consolidada: la seva protecció està sotmesa a la condició suspensiva del naixement amb vida.

Aquesta consideració té aplicació en diferents camps: Donacions al concebut (art. 531-21 CCCat i art. 627 CC): les donacions fetes al nasciturus són vàlides i poden ser acceptades per les persones que n'ostentarien la representació legal si ja s'hagués produït el part. Herències deferides (art. 464-2 CCCat i arts. 959 i següents CC): si el causant mor mentre un dels cridats a heretar està en gestació, se suspèn la divisió de l'herència. El patrimoni hereditari queda sotmès a administració cautelar fins que es verifiqui si es produeix el part.

Altres supòsits patrimonials i civils: reconeixement d'indemnitzacions per causa de la mort d'un progenitor abans del naixement, designació de beneficiari en assegurances de vida o atribució de la nacionalitat espanyola si la mare era espanyola al moment de concebre encara que la perdi abans del part. Per delimitar quan s'entén produïda la concepció en les relacions filials i successòries, l'article 235-4 CCCat fixa una presumpció legal: el període de gestació es calcula fins a un màxim de 300 dies, i s'estableix com a període legal de concepció els primers 120 dies d'aquest lapse, llevat de prova en contra que demostri una gestació més llarga.

CRONOLOGIA Còmput de la gestació i període de concepció (art. 235-4 CCCat) La situació dels no concebuts (concepturi) La figura del concepturus designa l'ésser que ni tan sols ha estat concebut en el moment d'ordenar-se un negoci jurídic (una futura generació o descendència eventual). L'ordenament permet reservar-li drets mitjançant tècniques contractuals o successòries sotmeses a límits: Dies 1 a 120 Període en què la llei presumeix que s'ha produït la concepció. Dies 121 a 300 Continuació del curs legal de l'embaràs fins al naixement. Dia 300 Presumpció màxima de durada ordinària del període de gestació.

Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 17 Substitucions fideïcomissàries (art. 426-1 CCCat i art. 781 CC): el causant (fideïcomitent) nomena un hereu (fiduciari) amb el deure de conservar el patrimoni i transmetre'l a un segon designat (el fideïcomissari) quan aquest arribi a néixer. Si el fideïcomissari no arriba mai a existir, l'adquisició es frustra i es consolida en el fiduciari segons les regles successòries. Donacions a no concebuts (art.

531-21.4 CCCat): les donacions a persones no concebudes es configuren sota condició; l'acceptació atorgada pels seus representants legals només desplega efectes jurídics a partir del moment en què es verifiqui la seva concepció efectiva. Element de contrast Concebut (nasciturus) No concebut (concepturus) Estat biològic Ja gestat a l'úter matern; existència física real. Inexistent; no ha tingut lloc la fecundació. Tècnica d'atribució Ficció legal de persona (efectes favorables, art. 211-1.2 CCCat). Mecanismes condicionals o successió fideïcomissària en cadena. Règim de donació Acceptació immediata pels representants (art. 531-21 CCCat). Acceptació només eficaç un cop concebut (art.

531-21.4 CCCat). Herència Suspensió de partició i administració (art. 464-2 CCCat). Crida mitjançant fideïcomís (art. 426-1 CCCat). COMPROVA-HO 25 Què passa amb una donació feta a favor d'un nasciturus si l'embrió no arriba a néixer amb vida? IDEES CLAU La personalitat civil s'adquireix de manera inherent pel naixement amb vida i s'extingeix únicament per la mort de la persona física (art. 211-1.1 i 211-1.3 CCCat). La capacitat jurídica és estàtica, idèntica i no graduable, mentre que la capacitat d'obrar es fonamenta en la capacitat natural i s'adquireix plenament als 18 anys complerts.

El nasciturus gaudeix d'una ficció legal de protecció per als efectes que li siguin favorables, sempre que arribi a néixer amb vida (art. 211-1.2 CCCat). La inscripció al Registre Civil dona fe del naixement i s'ha de promoure ordinàriament entre les 72 hores i els 10 dies posteriors al part. El període de gestació es presumeix fins a un límit de 300 dies, situant-se la concepció legal dins dels primers 120 dies (art. 235-4 CCCat). Els béns atribuïts a no concebuts (concepturi) s'articulen mitjançant substitucions fideïcomissàries o donacions condicionals amb eficàcia ajornada a la concepció. Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 18 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26.

En què es diferencia la situació successòria d'un nasciturus de la d'un concepturus? 27. A partir de quina edat pot un menor d'edat atorgar testament a Catalunya i amb quina modalitat? 28. Com opera el còmput temporal per assolir la majoria d'edat segons el CCCat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quan comença la personalitat civil de la persona física a Catalunya? 30. Quina característica defineix la capacitat jurídica davant la capacitat d'obrar? 31. Quin és el termini màxim legal ordinari per promoure la inscripció de naixement al Registre Civil? 32. Com es canalitza l'adquisició de béns mortis causa a favor d'un concepturus?

Amb el naixement amb vida a) En el moment de la concepció biològica b) En complir 24 hores de vida c) En inscriure el naixement al Registre d) Depèn de la capacitat natural acreditada a) És graduable segons el discerniment personal b) S'adquireix exclusivament amb la majoria d'edat c) És idèntica i no admet graus d) Fins a 120 dies posteriors a) 24 hores posteriors al part b) Fins a 30 dies naturals c) Fins a 10 dies posteriors d) Per suspensió automàtica de la partició a) Amb acceptació directa dels seus representants b) Per aplicació directa de l'article 211-1.2 c) Mitjançant substitució fideïcomissària d) Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 19 4 Fi de la personalitat, estat civil i el Registre Civil EN ACABAR SABRÀS Identificar la mort com a causa d'extinció de la personalitat civil i els requisits per a la seva acreditació registral.

Aplicar la regla dels 72 hores de l'art. 211-2 CCCat per resoldre supòsits de commoriència en dret civil català. Distinguir les situacions que constitueixen un estat civil de les figures familiars que no en gaudeixen. Diferenciar els assentaments del Registre Civil i els instruments de publicitat registral. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Si dos cònjuges moren en un accident de trànsit amb una diferència de deu minuts, s'hereten mútuament segons el dret català?

L'extinció de la personalitat civil: la mort Segons estableix l'article 211-1.3 del Codi Civil de Catalunya (CCCat), la personalitat civil s'extingeix únicament per la mort física de la persona (vegeu «Persona, capacitat civil i començament de la personalitat»). El decés posa fi a la condició de subjecte de dret i converteix el patrimoni del difunt en herència. Malgrat aquesta extinció, l'ordenament jurídic ofereix una protecció post mortem a determinats aspectes lligats a la persona difunta, com la memòria, el dret a l'honor i la propietat intel·lectual de les seves obres. Per desplegar els seus efectes patrimonials i familiars, la mort requereix una constatació oficial.

La prova principal és la inscripció de la defunció al Registre Civil, la qual reflecteix la data, l'hora i l'indret on ha succeït el traspàs. DEFINICIÓ El certificat mèdic de defunció (article 66.1 de la Llei del Registre Civil) és el document oficial expedit per un facultatiu mèdic que acredita la mort d'una persona física i resulta imprescindible per practicar la inscripció registral ordinària i la posterior llicència d'enterrament o incineració. Com a norma general, la llicència per a l'enterrament no s'emet fins que han transcorregut almenys 24 hores des de la defunció.

Tanmateix, s'admeten determinats supòsits especials regulats per la normativa registral (article 67 de la Llei del Registre Civil): Desaparició o inhumació prèvia del cadàver: Cal una resolució dictada pel lletrat de l'Administració de Justícia o una resolució de l'autoritat judicial que en declari legalment la mort. Indicis de mort violenta o causa penal: La mera inscripció registral no comporta l'expedició immediata de la llicència d'enterrament o incineració; aquesta queda suspesa a l'espera de l'autorització expressa del jutge competent.

Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 20 Morts perinatals: Si la defunció sobrevé transcorreguts els sis primers mesos de gestació o el nadó mor abans de rebre l'alta clínica posterior al part, cal un certificat mèdic signat per dos facultatius que assegurin la manca de dubtes racionals sobre el vincle paternofilial, fonamentat en proves genètiques si s'escau. COMPROVA-HO 34 Què cal per inhumar un cadàver si existeixen indicis que la mort ha estat violenta? Premoriència i commoriència en dret català La determinació de l'instant precís de la mort té una transcendència cabdal en l'àmbit successori.

Si dues o més persones cridades recíprocament a succeir-se moren, cal destriar si una ha mort abans que l'altra (premoriència) o si ambdues han mort en el mateix moment (commoriència). PER RECORDAR-HO Premoriència: un mor abans (hi ha transmissió de drets). Commoriència: moren alhora (no hi ha transmissió hereditària entre ells). L'article 211-2 del CCCat regula la commoriència i la mort consecutiva provocada per un mateix esdeveniment amb una especificitat fonamental respecte al dret comú espanyol: ERROR FREQÜENT Confondre el criteri de commoriència del Codi Civil espanyol amb el de Catalunya. En el dret civil estatal (art.

33 CC), qualsevol segon de supervivència provat és suficient per transmetre drets successoris. En canvi, a Catalunya (art. 211-2 CCCat), cal provar una supervivència de mínim 72 hores; sobreviure 15 minuts o 2 hores es considera commoriència a efectes de la successió entre ells. Un exemple clar es dóna quan un progenitor i el seu fill pateixen un sinistre viari conjunt. Si el fill sobreviu al pare 5 hores i acaba morint, en dret civil estatal el fill hereta del pare i transmet els béns a la seva branca materna; a Catalunya, en no complir-se el requisit de les 72 hores, es presumeix la commoriència i el fill no hereta del pare.

Regla de la supervivència mínima: Perquè hi hagi crida hereditària o traspàs de drets entre persones que moren en una situació de perill comú, qui pretén heretar ha de demostrar que la persona successora ha sobreviscut a la causant com a mínim 72 hores. 1 Presumpció de mort simultània: Si no es pot acreditar la supervivència durant aquest marge de 72 hores, la llei presumeix que ambdues han mort de manera simultània per unitat de causa. 2 Conseqüència successòria: Quan opera la presumpció de commoriència, no té lloc cap transmissió de drets hereditaris entre aquestes persones.

3 Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 21 PROCÉS Regla de commoriència en dret civil català 1 Motiu comú de perill Accident o causa que afecta dues o més persones cridades a heretar. 2 Còmput de supervivència Es comprova si algú sobreviu almenys 72 hores. 3 Més de 72 hores Es confirma la premoriència i es transmeten els drets hereditaris. 4 Menys de 72 hores Presumpció de commoriència: no hi ha transmissió successòria entre ells. COMPROVA-HO 35 Dues persones vinculades hereditàriament moren en un naufragi a Catalunya; una mor el dilluns i l'altra dimarts al matí. Es transmeten drets?

El concepte d'estat civil L'estat civil és la qualitat jurídica que determina la posició bàsica d'un individu davant la comunitat i l'ordenament. Aquesta condició influeix en els seus deures, drets i en la seva capacitat. Els trets que caracteritzen l'estat civil són la seva eficàcia general (erga omnes, és a dir, oposable davant de tothom) i la seva pertinença a l'ordre públic. Per aquesta raó, es tracta d'una matèria estrictament indisponible: les parts no en poden disposar, ni renunciar-hi, ni negociar amb ella, i qualsevol procés judicial referent a l'estat civil compta obligatòriament amb la intervenció del Ministeri Fiscal.

Estat civil admès Descripció bàsica Situació que NO és estat civil Nacionalitat i veïnatge civil Determinen la subjecció a un ordenament jurídic estatal o foral concret. Parella estable / Unió de fet: Règim de convivència reconegut, però no genera estat civil. Matrimoni Defineix la situació conjugal: casat, divorciat o vidu. Convivència d'ajuda mútua: Relació assistencial que manca d'estatus civil específic. Filiació Estableix la relació jurídica entre progenitors i fills. Separació de fet no declarada formalment. Edat Distingeix la minoria d'edat, l'emancipació i la majoria d'edat (vegeu «La minoria d'edat, l'emancipació i la potestat parental»). Situació econòmica o professional.

Capacitat d'obrar Modificacions o mesures relatives a l'exercici dels drets (vegeu «Exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat»). Discapacitats físiques sense transcendència en la capacitat jurídica. Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 22 ESQUEMA Classificació dels estats civils Títols de l'estat civil: atribució i legitimació En la dinàmica de l'estat civil cal diferenciar la causa que l'origina del mecanisme que permet provar-lo oficialment davant la societat: Títol d'atribució (o adquisició): És el fet o acte jurídic originador de l'estat civil.

Pot consistir en un simple fet natural com el transcurs del temps (arribar a la majoria d'edat), una declaració formal de voluntat privada (contraure matrimoni) o un acte de l'Administració pública (concessió de la nacionalitat per carta de naturalesa). Títol de legitimació: És el títol que habilita l'individu per actuar regularment en el tràfic jurídic exercint les facultats del seu estat civil sense necessitat d'haver de provar el fet constitutiu. El títol de legitimació preferent és la inscripció al Registre Civil, que opera com a mitjà de prova legal, principal i excloent.

Quan manca la inscripció registral o és defectuosa, entra en joc la possessió d'estat com a títol de legitimació subsidiari o supletori. Aquesta consisteix en l'exercici habitual, continuat, públic i pacífic dels drets i deures propis d'un determinat estat civil davant de la comunitat. COMPROVA-HO 36 Quina diferència hi ha entre el títol d'adquisició i el títol de legitimació d'un estat civil? El Registre Civil: estructura, assentaments i publicitat El Registre Civil és una institució oficial de caràcter administratiu dependent del Ministeri de Justícia, gestionada tècnicament a través de la Direcció General dels Registres i del Notariat (DGRN).

Té com a objectiu garantir l'autenticitat, seguretat i publicitat oficial de les dades i fets que afecten l'estat civil de les persones.

Connexió territorial Estatus polític i dret aplicable Nacionalitat i veïnatge Determinen la subjecció a les lleis civils Relacions familiars Posició en la institució familiar Matrimoni Casat, divorciat o vidu Filiació Vincle jurídic entre pares i fills Condicions personals Grau de desenvolupament i capacitat Edat Menor, emancipat o major d'edat Capacitat d'obrar Mesures judicials o de suport Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 23 La DGRN desplega funcions executives (compliment de la legislació), directives o normatives (dictar instruccions i circulars unificadores) i resolutives (resolució de recursos administratius contra les decisions dels encarregats del Registre Civil).

L'organització territorial del Registre s'estructura tradicionalment a través de tres seus: Registres municipals: Gestionats pel Jutge de Primera Instància o pel Jutge de Pau a les localitats menors. Registres consulars: A càrrec dels cònsols d'Espanya a l'estranger per a actes que afectin espanyols fora de l'Estat. Registre Central: Ubicat al Ministeri de Justícia i a càrrec de dos magistrats, competent per a fets que no poden inscriure's en altres seus o fets esdevinguts a l'estranger.

Pel que fa al suport material, la clàssica divisió en quatre seccions segons la Llei de 1957 (1a Naixements i general, 2a Matrimoni, 3a Defuncions i 4a Tuteles) va donar pas amb la Llei 20/2011 al sistema de registre individual, on cada persona compta amb un full o codi únic personal on consten tots els seus fets inscriptibles. Tipologia dels assentaments registrals D'acord amb la Llei 20/2011, les constàncies que s'incorporen als llibres registrals reben el nom d'assentaments, els quals es classifiquen en tres categories: Inscripcions: Assentaments de caràcter bàsic que constitueixen prova plena dels fets inscrits (naixement, matrimoni, defunció).

Anotacions: Seients informatius de valor provisional o de menor rang probatori, la veracitat dels quals pot desvirtuar-se (per exemple, mencions sobre veïnatge o situacions de guarda de fet). Cancel·lacions: Assentaments negatius o extintius que deixen sense efecte totalment o parcialment un assentament anterior (per exemple, per declaració judicial de nul·litat d'un matrimoni). Publicitat registral i protecció de dades El Registre Civil té un caràcter públic per a tothom que acrediti un interès legítim. Aquesta informació es fa efectiva mitjançant certificacions (còpies literals autenticades pel funcionari), notes simples informatives i el Llibre de Família.

No obstant això, determinades qüestions que afecten directament la intimitat personal estan sotmeses a un règim de publicitat restringida. Dades com el canvi de sexe, la filiació adoptiva o la filiació desconeguda no es faciliten sense autorització judicial expressa i acreditació d'un interès legítim i fundat. COMPROVA-HO 37 En quins tres tipus es classifiquen els assentaments del Registre Civil segons la Llei 20/2011? Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 24 IDEES CLAU La personalitat civil s'extingeix únicament per la mort de la persona (art. 211-1.3 CCCat).

A Catalunya, la supervivència successòria requereix superar un llindar de 72 hores; si no es prova, opera la presumpció de commoriència de l'art. 211-2 CCCat. La parella de fet o convivència estable i les ajudes mútues no són estats civils en sentit tècnic estricte. La inscripció registral constitueix el títol de legitimació principal de l'estat civil; la possessió d'estat actua només com a via supletòria. Els assentaments de la Llei 20/2011 es divideixen en inscripcions, anotacions i cancel·lacions. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 38. Quin termini mínim ha de transcórrer normalment des de la defunció abans d'atorgar la llicència d'enterrament? 39.

Quina conseqüència jurídica té l'aplicació de la presumpció de commoriència en dret català? 40. Per què cal autorització judicial per accedir a determinades dades del Registre Civil? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 41. Quin requisit temporal exigeix el CCCat per transmetre drets successoris en cas de perill comú? 42. Quina de les següents figures constitueix un estat civil en dret civil? 43. Quin assentament registral té la funció d'extingir totalment o parcialment un seient anterior? 44. Quan s'utilitza la possessió d'estat com a títol de legitimació?

Qualsevol fracció de temps demostrable a) Superviure almenys 24 hores b) Haver mort en indrets diferents c) Superviure com a mínim 72 hores d) La unió estable de parella a) La situació laboral de jubilat b) La convivència d'ajuda mútua c) El matrimoni d) Nota marginal a) Anotació b) Cancel·lació c) Inscripció declarativa d) Únicament en casos de matrimoni a) De forma supletòria si no hi ha inscripció b) De manera preferent a la inscripció c) Només sota permís del Ministeri Fiscal d) Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 25 5 La minoria d'edat, l'emancipació i la potestat parental EN ACABAR SABRÀS Distingir els actes que el menor d'edat pot realitzar de forma autònoma d'aquells prohibits legalment.

Identificar els requisits de les tres vies d'emancipació i el seu caràcter revocable o irrevocable. Explicar el funcionament del complement de capacitat en els negocis patrimonials de l'emancipat. Analitzar els efectes de la privació de la potestat parental i de la declaració de desemparament per l'entitat pública. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 45 Pot un jove de 16 anys administrar els diners que guanya treballant sense que els seus pares hi intervinguin?

Còmput de l'edat i la minoria d'edat L'edat determina l'estat civil de la persona física i condiciona la seva aptitud per exercir drets per si mateixa (per aprofundir en aquest concepte, vegeu «Persona, capacitat civil i començament de la personalitat»). El còmput dels anys es fa d'acord amb el dret civil: es compta sencer el dia del naixement, de manera que la persona compleix anys a les zero hores d'aquella mateixa data. La regla bàsica sobre la minoria d'edat és la presumpció d'actuació autònoma: el menor pot exercir la seva capacitat en tots aquells actes que la llei no li prohibeixi expressament.

Per tant, les limitacions a la seva capacitat d'obrar s'han d'interpretar de manera restrictiva i segons el seu nivell de maduresa. Malgrat que els progenitors o tutors ostenten la representació legal dels menors, aquesta funció no és absoluta. La llei estableix límits clars a la intervenció dels representants: Actes relatius als drets de la personalitat (com ara l'honor, la intimitat o la pròpia imatge) o a la creació artística. Actes que el menor pot atorgar directament per disposició legal o segons el seu grau de maduresa. Situacions de conflicte d'interessos entre el menor i els qui ostenten la representació legal.

Béns exclosos de l'administració parental (per exemple, per voluntat expressa d'un testador que deixa una herència al fill prohibint l'administració de l'altre progenitor). DEFINICIÓ La capacitat progressiva és l'aptitud creixent del menor per prendre decisions i realitzar negocis jurídics per si mateix a mesura que augmenta el seu judici i discerniment, sense necessitar la intervenció dels seus representants legals.

L'ordenament delimita les àrees on el menor no pot intervenir sota cap concepte i aquelles on té marge d'actuació directa: Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 26 Actes expressament prohibits als menors Actes expressament permesos als menors Ser representant d'una persona absent Prestar consentiment a la pròpia adopció si té més de 12 anys (o ser escoltat si en té menys amb prou maduresa) Exercir els càrrecs de tutor o curador Demanar l'emancipació judicial a partir dels 16 anys Acceptar herències per si mateixos Reconèixer la filiació no matrimonial a partir dels 14 anys (amb aprovació judicial) Intervenir com a testimoni en testaments Demanar mesures cautelars per assegurar el cobrament d'aliments Exercir com a marmessor en una herència Atorgar testament notarial a partir dels 14 anys (mai l'hològraf) Demanar la divisió d'una herència, cosa comuna o societat Declarar com a testimoni en un judici a partir dels 14 anys — Adquirir la possessió, acceptar donacions no oneroses ni condicionals, i gestionar els ingressos obtinguts pel seu treball (si té més de 16 anys) Així mateix, el menor té plena capacitat contractual per als negocis i contractes quotidians propis de la seva edat i nivell de maduresa (com la compra de llibres o material escolar).

COMPROVA-HO 46 Pot un menor de 15 anys atorgar testament davant de notari o per escrit de la seva pròpia mà? L'emancipació: naturalesa i vies de concessió L'emancipació és una situació jurídica intermèdia entre la minoria i la majoria d'edat que extingeix la potestat parental (o la tutela) i equipara de manera pràcticament idèntica la capacitat del menor a la d'un adult, amb algunes cauteles patrimonials específiques. Com a regla general, un cop concedida és irrevocable. Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 27 ESQUEMA Vies d'emancipació del menor (art.

211-8 CCCat) Via d'emancipació Requisits legals Característiques i formalitats Consentiment dels progenitors o tutors (art. 211-8 CCCat) Menor amb 16 anys complerts i consentiment atorgat per ambdues parts. S'ha de formalitzar en escriptura pública notarial o per declaració davant l'encarregat del Registre Civil. Si prové de tutela, cal autorització judicial i informe del Ministeri Fiscal. Irrevocable. Resolució judicial (art. 211-10 CCCat) Instada pel menor amb 16 anys complerts davant situacions que impedeixin o dificultin greument la convivència o l'exercici de la potestat parental o tutela. Requereix audiència prèvia dels progenitors o tutors i informe favorable del Ministeri Fiscal.

Irrevocable. Vida independent de fet (art. 211-11 CCCat) Menor amb 16 anys complerts que viu amb independència personal i econòmica dels pares o tutors. Requereix consentiment exprés o tàcit dels progenitors. No extingeix la potestat parental ni la tutela, i és l'única revocable de manera no arbitrària. Inscriptible al Registre Civil. COMPROVA-HO 47 Quina diferència principal presenta l'emancipació per vida independent de fet respecte a les altres dues vies? Règim patrimonial de l'emancipat i complement de capacitat En l'àmbit estrictament personal, el menor emancipat no pateix cap limitació.

Tanmateix, en la gestió del seu patrimoni, l'ordenament jurídic estableix un mecanisme d'assistència preventiva denominat complement de capacitat (art. 211-12 CCCat). L'emancipat necessita aquest complement per fer els mateixos actes patrimonials de transcendència que exigien autorització judicial als seus progenitors mentre era menor no emancipat.

Entre aquests actes s'inclouen: Consentiment dels pares o tutors 16 anys; escriptura notarial o Registre Civil; irrevocable Resolució judicial 16 anys; sol·licitud del menor per causa greu; irrevocable Vida independent de fet 16 anys; independència econòmica; revocable pels pares Apunts de Dret de la Persona: Teoria i Codi Civil Català 28 Vendre o gravar béns immobles o establiments mercantils. Renunciar a crèdits o a herències. Demanar préstecs o endeutar-se de manera rellevant. Aquest complement l'atorguen els progenitors o, si manquen, el curador designat (aquesta figura d'assistència es desenvolupa a «Exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat»).

Si el menor està casat o viu en parella estable, el complement el pot prestar el cònjuge o convivent major d'edat. El complement de capacitat no es pot atorgar de manera genèrica per a qualsevol acte futur, sinó per a actes d'una mateixa naturalesa individualitzada. En cas de discrepància, negativa injustificada o impossibilitat física de qui ha de complementar la capacitat, el menor pot acudir a la via judicial per obtenir autorització i actuar de manera autònoma (art. 211-13 CCCat). ERROR FREQÜENT Confondre el complement de capacitat amb la representació legal.

En el complement de capacitat, el menor emancipat actua per si mateix i firma el contracte, acompanyat de la firma dels progenitors o del curador que aproven l'acte; el curador no substitueix pas el menor. A més, no es pot concedir un poder en blanc a la notaria per a qualsevol acte futur: la llei exigeix que s'atorgui per a actes concrets o de la mateixa naturalesa. COMPROVA-HO 48 Pot un menor emancipat vendre un pis que té en propietat si els seus pares s'hi neguen sense cap motiu raonable? La majoria d'edat i la potestat parental La majoria d'edat s'assoleix de manera automàtica als 18 anys complerts (art. 211-4 CCCat).

Aquesta fita produeix el ple exercici de la capacitat d'obrar, extingeix definitivament la potestat parental i qualsevol limitació posterior requerirà una sentència judicial ferma. Fins a la majoria d'edat o…