Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG)

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS DRET DE LA PERSONA Grau en Dret Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts del 2n parcial de Dret de la Persona: nacionalitat, veïnatge civil, drets morals, persones jurídiques, bona fe, prescripció i caducitat al CCCat. APREN.AI Índex 1 La nacionalitat: concepte, adquisició, pèrdua i recuperació 1. Concepte, naturalesa i efectes civils de la nacionalitat 2. Adquisició originària de la nacionalitat espanyola 3. Adquisició derivada i vies especials 4.

Requisits constitutius, nul·litat, pèrdua, recuperació i consolidació 2 El veïnatge civil i el dret civil aplicable Naturalesa i funció del veïnatge civil Criteris d'atribució originària i derivativa Adquisició per residència i situacions sobrevingudes Eficàcia territorial i el veïnatge local a Catalunya 3 Drets de la personalitat: esfera moral i protecció civil Teoria general dels drets de la personalitat Drets a la vida, a la integritat i a la salut La protecció civil de l'honor, la intimitat i la pròpia imatge (LO 1/1982) Tutela judicial, ponderació constitucional i rectificació El dret al nom, els cognoms i el pseudònim 4 La persona jurídica: teoria general, associacions i fundacions 1.

Concepte, elements constitutius i atributs de la persona jurídica 2. Límits de la personalitat jurídica i doctrina de l'aixecament del vel 3. Tipologies de persones jurídiques 4. Les associacions: constitució, capacitat i òrgans 5. Les fundacions: règim jurídic, dotació i patronat 5 La relació jurídica, el dret subjectiu i els seus límits 1. La relació jurídica i les posicions jurídiques 2. El dret subjectiu i el principi general de bona fe 3.

Límits concrets a l'exercici dels drets subjectius 6 El temps en el Dret civil: prescripció extintiva, caducitat i preclusió El factor temps en el Dret civil i el còmput dels terminis La prescripció extintiva: concepte, objecte i al·legació Terminis legals de prescripció al Codi Civil de Catalunya Còmput, interrupció, suspensió i renúncia de la prescripció La caducitat: concepte, règim jurídic i contrast amb la prescripció La preclusió: el límit absolut de trenta anys 7 Resum per repassar Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 1 1. Nacionalitat i veïnatge civil 2. Drets de la personalitat i esfera moral 3. Persones jurídiques: associacions i fundacions 4.

La relació jurídica i els límits del dret subjectiu 5. Prescripció, caducitat i preclusió Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 2 1 La nacionalitat: concepte, adquisició, pèrdua i recuperació EN ACABAR SABRÀS Distingir els mecanismes d'adquisició originària i derivada de la nacionalitat espanyola. Identificar els terminis ordinaris i abreujats exigits per a l'adquisició per residència. Analitzar les condicions requerides per a la consolidació i la pèrdua de la nacionalitat.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Pot una persona continuar sent considerada espanyola si es demostra que el document registral que li va atorgar la nacionalitat fa més de deu anys era jurídicament nul? La nacionalitat és l'estat civil fonamental que expressa la pertinença jurídica d'un individu a una comunitat estatal determinada. Aquesta condició fixa l'estatut jurídic de la persona, permet l'exercici dels drets polítics com el sufragi i opera com a matèria d'ordre públic sostreta a l'autonomia de la voluntat privada. ESQUEMA Estructura general del règim de la nacionalitat 1.

Concepte, naturalesa i efectes civils de la nacionalitat En el dret privat, la nacionalitat constitueix el punt de connexió principal per determinar la llei reguladora de la persona física. Segons l'article 9.1 del Codi Civil, la llei personal ve determinada per la nacionalitat, regint sobre la capacitat d'obrar, l'estat civil, els drets i deures familiars i la successió per causa de mort (a diferència de l'àmbit interregional, on regeix el veïnatge civil; vegeu «El veïnatge civil i el dret civil aplicable»).

Adquisició de la nacionalitat Vies legals d'accés a l'estat civil Adquisició originària Ius sanguinis, ius soli i adopció de menor Adquisició derivada Opció ordinària, carta de naturalesa i residència Vicissituds i extinció Consolidació, pèrdua i recuperació Consolidació (art.

18 CC) Possessió de bona fe durant 10 anys inscrits Pèrdua i recuperació Renúncia, sanció i requisits de reintegrament Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 3 DEFINICIÓ La llei personal és el criteri de connexió bàsic que sotmet l'individu a l'ordenament jurídic del seu propi Estat per a les relacions civils essencials, tals com el règim de capacitat, les institucions de família i la successió mortis causa (art. 9.1 CC). La nacionalitat no és immutable ni vitalícia, ja que admet modificacions al llarg de la vida. A més, no segueix de manera indefugible el principi d'unitat familiar: la variació de la nacionalitat dels progenitors no arrossega necessàriament la dels fills.

D'acord amb l'article 27 del Codi Civil, els estrangers gaudeixen a Espanya dels mateixos drets civils que els nacionals, llevat de les excepcions establertes en les lleis especials i els tractats. COMPROVA-HO 2 Quina transcendència té la nacionalitat com a llei personal en l'àmbit civil patrimonial i familiar? 2. Adquisició originària de la nacionalitat espanyola L'adquisició originària o automàtica s'atribueix des del naixement (o des de l'adopció de menors) sense necessitat de sol·licitud voluntària de canvi de nacionalitat. El Codi Civil reconeix dues vies bàsiques d'adquisició originària: Filiació o ius sanguinis (art.

17.1.a CC): Són espanyols d'origen els nascuts de pare o mare espanyols, amb total independència del país on hagi tingut lloc el part. Opera tant per via paterna com materna i sense cap distinció entre filiació matrimonial o no matrimonial. Si la filiació respecte a un progenitor espanyol es determina després del naixement però abans dels 18 anys d'edat, l'adquisició té caràcter retroactiu. Naixement a Espanya o ius soli (art. 17.1.b, c i d CC): S'aplica a qui neix en territori espanyol en determinades circumstàncies per evitar l'apatrídia o en casos d'arrelament generacional: Supòsit de ius soli Requisit legal (Art.

17.1 CC) Finalitat / Excepció Segona generació estrangera Nascuts a Espanya de progenitors estrangers si almenys un d'ells també hi va néixer. Exclosos expressament els fills de funcionaris diplomàtics o consulars acreditats. Prevenció d'apatrídia Nascuts a Espanya de pares estrangers sense nacionalitat o sense atribució legal al fill. Evitar que el menor quedi privat de nacionalitat des del naixement. Filiació indeterminada Menors trobats a Espanya el primer lloc d'estada conegut dels quals sigui territori espanyol. Presumpció iuris tantum de naixement en territori estatal. Pel que fa a l'adopció de menors (art.

19.1 CC), l'estranger menor de divuit anys adoptat per un espanyol obté la nacionalitat espanyola d'origen des de la constitució de l'adopció. Si l'adopció és conjunta, n'hi ha prou que un dels adoptants tingui la nacionalitat espanyola. Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 4 COMPROVA-HO 3 Adquireix la nacionalitat per ius soli el fill de diplomàtics estrangers nascut a Espanya si el seu pare també hi va néixer? 3. Adquisició derivada i vies especials L'adquisició derivada implica un canvi de nacionalitat sobrevingut. Afecta persones que posseïen prèviament una nacionalitat diferent o que no reunien els criteris d'origen automàtic.

A) Adquisició per opció És un dret atorgat a determinades persones estrangeres mitjançant una declaració de voluntat unilateral (art. 20 CC). Tenen dret d'opció: Les persones subjectes o que hagin estat subjectes a la pàtria potestat d'un ciutadà espanyol. Aquells el pare o mare dels quals hagi estat originàriament espanyol i nascut a Espanya. Els supòsits d'adopció o determinació tardana de filiació després dels 18 anys (art. 17.2 i 19.2 CC). La legitimació correspon a l'interessat assistit o representat segons l'edat.

Amb caràcter general, el termini per optar caduca quan l'afectat compleix els 20 anys (dos anys des de la majoria d'edat o emancipació), llevat de l'opció dels fills de pare o mare originàriament espanyols i nascuts a Espanya (art. 20.1.b CC), la qual no està subjecta a cap límit d'edat. ERROR FREQÜENT És habitual confondre la naturalesa de la nacionalitat adquirida per opció per part dels majors de 18 anys adoptats o amb filiació tardana (arts. 17.2 i 19.2 CC) amb l'opció ordinària de l'art. 20 CC. En els casos dels articles 17.2 i 19.2 CC s'obté la nacionalitat espanyola d'origen, malgrat exercitar-se mitjançant un mecanisme d'opció posterior.

B) Carta de naturalesa i residència La carta de naturalesa (art. 21 CC) és una concessió discrecional de l'Estat espanyol aprovada mitjançant Reial Decret quan concórren circumstàncies excepcionals en el peticionari. La concessió per residència (art. 22 CC) requereix una residència legal, continuada i immediatament anterior a la sol·licitud, a més d'acreditar bona conducta cívica i integració a la societat espanyola. La concessió correspon al Ministeri de Justícia. Termini de residència Beneficiaris i supòsits legals 10 anys Termini general aplicable a qualsevol persona estrangera. 5 anys Persones que hagin obtingut l'estatut o condició de refugiat.

Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 5 Termini de residència Beneficiaris i supòsits legals 2 anys Nacionals d'origen de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal i sefardites. 1 any - Nascuts en territori espanyol. - Qui no hagi exercit oportunament la facultat d'optar. - Sota tutela, guarda o acolliment de ciutadà o institució espanyola durant 2 anys consecutius. - Cònjuge d'espanyol/a (no separat legalment o de fet) després d'1 any de matrimoni. - Vidu o vídua d'espanyol/a si no hi havia separació legal o de fet a la mort. - Nascuts fora d'Espanya de pare, mare, avi o àvia que originàriament haguessin estat espanyols.

COMPROVA-HO 4 Quin termini de residència legal s'exigeix a una persona vídua d'un ciutadà espanyol per demanar la nacionalitat? 4. Requisits constitutius, nul·litat, pèrdua, recuperació i consolidació D'acord amb l'article 23 del Codi Civil, l'eficàcia de l'adquisició derivada exigeix la concurrència de tres requisits constitutius comuns: La nul·litat de l'adquisició es produeix per sentència ferma quan l'interessat comet falsedat, ocultació o frau (art. 25.2 CC). L'acció de nul·litat la pot exercir el Ministeri Fiscal en un termini de 15 anys, sense perjudicar tercers de bona fe. La pèrdua de la nacionalitat (arts.

24 i 25 CC) opera per motius voluntaris o sancionadors: Pèrdua ordinària (art. 24 CC): Emancipats que resideixen a l'estranger i adquireixen una altra nacionalitat o usen exclusivament l'anterior durant 3 anys (evitable declarant la voluntat de conservar-la al Registre Civil), o per renúncia expressa si en tenen una altra. Pèrdua per sanció (art. 25.1 CC): Només s'aplica als qui no són espanyols d'origen (ja que la Constitució prohibeix privar de nacionalitat els espanyols d'origen). Són causes l'ús exclusiu durant 3 anys de la nacionalitat renunciada o l'entrada voluntària a l'exèrcit o càrrec polític estranger contra prohibició expressa governamental.

Jurament o promesa de fidelitat al Rei i d'obediència a la Constitució i a les lleis (per a majors de 14 anys capaços). 1 Renúncia expressa a la nacionalitat anterior (excepte nacionals de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial o Portugal). 2 Inscripció constitutiva al Registre Civil espanyol. Aquestes concessions caduquen als 180 dies de la notificació si no es formalitzen aquests tràmits. 3 Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 6 La recuperació de la nacionalitat (art. 26 CC) exigeix ser resident legal a Espanya (excepte emigrants i els seus fills), declarar la voluntat de recuperació davant l'encarregat del Registre Civil i inscriure-la.

Els privats de nacionalitat per sanció necessiten prèvia habilitació discrecional del Govern. DEFINICIÓ La consolidació de la nacionalitat (art. 18 CC) és el mecanisme legal pel qual la possessió i utilització continuada de la nacionalitat espanyola durant deu anys, mantinguda amb bona fe i basada en un títol inscrit al Registre Civil, convalida de manera inatacable la nacionalitat fins i tot si el títol inicial que la va originar és anul·lat judicialment. COMPROVA-HO 5 Pot un espanyol d'origen ser privat de la seva nacionalitat per una sanció administrativa o governamental?

IDEES CLAU La nacionalitat determina la llei personal reguladora de la capacitat, l'estat civil, la família i les successions segons l'art. 9.1 CC. El ius sanguinis atribueix la nacionalitat originària als fills de pare o mare espanyols sense importar el lloc de naixement. La nacionalitat per residència exigeix generalment 10 anys, amb reduccions a 5, 2 o 1 any en supòsits d'arrelament especial. Els requisits constitutius de l'adquisició derivada són el jurament de fidelitat, la renúncia a la nacionalitat anterior i la inscripció registral. La possessió continuada durant 10 anys amb bona fe i títol inscrit al Registre Civil consolida la nacionalitat encara que el títol s'anul·li.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. Quin termini té un estranger major de 18 anys per optar a la nacionalitat d'origen si és adoptat per un ciutadà espanyol? 7. Quins tres requisits cumulatius exigeix l'article 18 del Codi Civil per a la consolidació de la nacionalitat espanyola? Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 7 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Quina llei regeix la successió per causa de mort segons el Codi Civil? 9. Quin termini de residència legal s'exigeix als ciutadans dels països iberoamericans? 10. Quin és el termini general de caducitat per exercir el dret d'opció de l'art. 20 CC? 11.

Quin ciutadà pot perdre la nacionalitat espanyola com a mesura de sanció política? 2 El veïnatge civil i el dret civil aplicable EN ACABAR SABRÀS Diferenciar el veïnatge civil del veïnatge administratiu i de la condició política. Explicar l'ordre de prelació dels criteris d'adquisició originària del veïnatge civil. Identificar els requisits temporals i formals per a l'adquisició del veïnatge per residència continuada. Analitzar la relació entre el veïnatge civil i l'eficàcia territorial del dret civil de Catalunya. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Si una persona de Lleida es casa a Madrid amb una de Toledo i van a viure a Sevilla, quin dret civil se'ls aplica al seu patrimoni?

Naturalesa i funció del veïnatge civil La coexistència de diversos ordenaments civils dins l'Estat espanyol genera conflictes de lleis interns o interregionals. En aquest marc de pluralitat legislativa, el veïnatge civil determina la subjecció d'una persona a un d'aquests ordenaments (art. 14.1 CC).

Funciona com a punt de connexió fonamental per La llei escollida pels tribunals estatals a) La llei personal fixada per la nacionalitat b) La llei del lloc de mort c) La llei del domicili dels hereus d) 10 anys a) 5 anys b) 2 anys c) 1 any d) En complir els 18 anys d'edat a) Als 10 anys del naixement b) Als 5 anys de l'emancipació c) En complir els 20 anys d'edat d) Qualsevol ciutadà espanyol a) Només els espanyols per ius sanguinis b) Cap ciutadà en cap circumstància c) Només qui no sigui espanyol d'origen d) Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 8 fixar la llei personal dels ciutadans espanyols (art.

16.1 CC), en concordança amb la competència exclusiva de l'Estat establerta a l'art. 149.1.8a CE. DEFINICIÓ El veïnatge civil és un estat civil que vincula la persona física amb el Dret civil comú o amb un dels Drets civils especials o forals, determinant el règim jurídic aplicable a la seva capacitat d'obrar, família i successions. Cal no confondre aquesta figura amb conceptes administratius o polítics propers: Concepte Finalitat principal Regulació bàsica Veïnatge civil Determina la legislació civil aplicable a l'estatut personal. Codi Civil (arts. 14 a 16 CC). Veïnatge administratiu Acredita la condició de resident o habitant d'un municipi (empadronament). Legislació de règim local.

Condició política Atorga drets polítics autonòmics (sufragi, accés a càrrecs públics). Estatuts d'Autonomia. El veïnatge civil influeix de manera directa en la capacitat d'obrar i no s'ajusta al principi d'unitat familiar: la modificació del veïnatge civil dels progenitors o la pèrdua de la potestat parental no arrossega el dels fills. A més, el matrimoni no altera per si mateix el veïnatge civil de cap dels contraents (art. 14.4 CC). COMPROVA-HO 13 Una persona empadronada a Girona des de fa un mes té automàticament veïnatge civil català?

Criteris d'atribució originària i derivativa L'adquisició originària del veïnatge civil s'estructura mitjançant una prelació de criteris legals regulats als apartats 2 i 3 de l'art. 14 CC. Els progenitors transmeten el seu veïnatge per filiació o adopció (vegeu «La nacionalitat: concepte, adquisició, pèrdua i recuperació»).

PROCÉS Prelació d'atribució originària del veïnatge civil 1 Filiació comuna Mateix veïnatge de progenitors o el determinat abans 2 Atribució parental Acord dels progenitors dins de 6 mesos 3 Lloc de naixement Si hi ha diferència de veïnatges i sense acord 4 Dret comú Criteri de tancament subsidiari Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 9 EXEMPLE Si el pare té veïnatge civil català i la mare veïnatge civil aragonès, i la filiació s'inscriu conjuntament, poden acordar donar-li el català o l'aragonès abans que passin 6 mesos. Si no fan ús d'aquesta facultat, el fill obtindrà el veïnatge del lloc del part. A més d'aquest desplegament inicial, la llei preveu vies d'opció (arts.

14.3.4t i 14.4 CC): Opció del fill: des que compleix 14 anys i fins a un any després de la seva emancipació, pot optar pel veïnatge del lloc de naixement o per l'últim de qualsevol dels seus progenitors (assistit pel representant legal si no està emancipat). Opció pel matrimoni: qualsevol cònjuge no separat legalment o de fet pot optar en qualsevol moment pel veïnatge civil de l'altre cònjuge. COMPROVA-HO 14 Quin és el termini legal màxim que tenen els progenitors per atribuir de comú acord el veïnatge d'un d'ells al nounat?

Adquisició per residència i situacions sobrevingudes El canvi derivatiu de veïnatge civil es produeix habitualment per residència continuada en un determinat territori (art. 14.5 CC). Aquest mecanisme actua sota dues modalitats temporals: Modalitat Temps continuat Requisit addicional Constància registral Residència amb voluntat 2 anys Declaració expressa de voler adquirir-lo. Inscripció necessària al Registre Civil. Residència per silenci 10 anys Manca de declaració en contra durant el termini. Opera de manera automàtica sens perjudici del Registre Civil. Cap d'aquestes declaracions necessita ser reiterada en el temps per mantenir la seva eficàcia jurídica.

Criteri preferent per filiació: el nascut o adoptat rep el veïnatge civil comú dels progenitors. Si tenen veïnatges civils diferents, rep el d'aquell respecte al qual s'hagi determinat abans la filiació. 1 Atribució voluntària parental: dins dels 6 mesos següents al naixement o adopció, els pares poden atribuir al fill el veïnatge de qualsevol d'ells (art. 14.3.2n CC). 2 Criteri subsidiari pel lloc de naixement: si concorren veïnatges diferents determinats alhora i no hi ha acord parental, s'atribueix el veïnatge del lloc on ha nascut l'infant. 3 Criteri de tancament pel Dret comú: si no és possible aplicar els criteris anteriors, s'adquireix directament el veïnatge civil comú.

4 Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 10 ERROR FREQÜENT Creure que per residir 2 anys en un territori foral s'adquireix el veïnatge automàticament. L'adquisició als 2 anys exigeix sempre una manifestació expressa de voluntat inscrita al Registre Civil. L'adquisició per transcurs del temps sense manifestació només opera quan es completen 10 anys ininterromputs sense oposició. Pel que fa als estrangers que obtenen la nacionalitat espanyola, l'art.

15 CC els obliga a triar, en el moment d'inscriure l'adquisició, entre el veïnatge del lloc de residència, el del lloc de naixement, l'últim de qualsevol dels seus progenitors o adoptants, o el del cònjuge (en casos de concessió per carta de naturalesa, es tindrà en compte el que disposi el Reial Decret). D'altra banda, el veïnatge civil es perd per l'adquisició d'un altre o per la pèrdua de la nacionalitat espanyola. Si es recupera la nacionalitat, es recupera el veïnatge civil que s'ostentava abans de perdre-la. En matèria de prova, l'art. 14.6 CC estableix que, en cas de dubte sobre quin correspon a la persona, preval el veïnatge civil corresponent al lloc de naixement.

COMPROVA-HO 15 Pot un resident evitar adquirir el veïnatge civil després d'haver viscut deu anys en un mateix territori foral? Eficàcia territorial i el veïnatge local a Catalunya A Catalunya, l'aplicació del dret propi es troba presidida pel principi de territorialitat establert a l'art. 111-3 del Codi Civil de Catalunya (CCCat): El dret civil de Catalunya té eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que es puguin establir en cada matèria i de les situacions que s'hagin de regir per l'estatut personal o altres normes d'extraterritorialitat.

Aquesta disposició preveu també que les persones estrangeres que adquireixin la nacionalitat espanyola quedaran sotmeses al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, llevat de declaració en contra. Dins d'aquest ordenament pren rellevància el veïnatge local, que reflecteix l'adscripció personal a una comarca o població amb especialitat civil pròpia (com el Dret de Tortosa o els costums de la Vall d'Aran). Segons l'art. 15.4 CC i l'art. 111-3.3 CCCat, la determinació d'aquest veïnatge es regeix per les mateixes regles que governen el veïnatge civil general.

Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 11 IDEES CLAU El veïnatge civil és el punt de connexió interregional (art. 14 i 16 CC) que determina si a un ciutadà espanyol se li aplica el Dret comú o un Dret foral. No s'ha de confondre amb el veïnatge administratiu (empadronament) ni amb la condició política derivada dels Estatuts d'Autonomia. El matrimoni no altera per si mateix el veïnatge civil de cap dels cònjuges, tot i que permet optar pel de l'altre. Els progenitors poden atribuir de mutu acord el veïnatge civil de qualsevol d'ells al fill durant els 6 mesos posteriors al naixement o adopció.

L'adquisició per residència requereix 2 anys amb declaració expressa de voluntat o 10 anys continuats sense manifestació en contra. El dret civil català té eficàcia territorial (art. 111-3 CCCat) i admet l'existència de veïnatges locals com els de Tortosa o la Vall d'Aran. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. En cas que dos progenitors tinguin diferent veïnatge civil i no facin ús de la facultat d'atribució en 6 mesos, quin veïnatge rep el nounat si la filiació s'ha determinat simultàniament? 17. Com afecta la celebració del matrimoni al veïnatge civil de cadascun dels cònjuges? 18. Quines regles regeixen l'adquisició o determinació d'un veïnatge local català com el de Tortosa?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19. Quin és el criteri principal per atribuir originàriament el veïnatge civil? 20. Quant de temps cal residir per adquirir el veïnatge civil sense fer cap declaració expressa? 21. A partir de quina edat pot un menor optar pel veïnatge civil del seu lloc de naixement? El veïnatge administratiu del municipi a) El criteri subsidiari de dret comú b) El veïnatge comú dels pares c) El lloc de naixement del fill d) 2 anys continuats a) 10 anys continuats b) 6 mesos ininterromputs c) 5 anys continuats d) 14 anys a) 16 anys b) 12 anys c) 18 anys d) Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 12 22.

Quina conseqüència té contreure matrimoni sobre el veïnatge civil propi?

3 Drets de la personalitat: esfera moral i protecció civil EN ACABAR SABRÀS Distingir els caràcters jurídics fonamentals dels drets de la personalitat i la seva extensió a les persones jurídiques Explicar el règim del consentiment, legitimació i accions de tutela civil de la LO 1/1982 Aplicar els criteris de ponderació entre el dret a la informació i l'esfera moral de l'article 18 CE Identificar els límits legals i les accions relatives a la imposició i modificació del nom i cognoms PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Pot un fotògraf publicar la imatge d'una persona coneguda pel carrer si aquesta no li ha signat cap contracte en paper?

Teoria general dels drets de la personalitat La persona constitueix el centre de l'ordenament civil. Els drets de la personalitat són aquells béns i facultats que corresponen a tot individu pel simple fet de ser-ho. Aquests atributs garanteixen la dignitat de la persona i el seu lliure desenvolupament. A la Constitució Espanyola (CE), bona part d'aquests béns adquireixen la categoria de drets fonamentals (articles 14 a 29 CE), gaudint del nivell màxim de protecció institucional. Aquests drets presenten uns caràcters estructurals comuns: Inherència a la persona: Són drets extrapatrimonials, units a la condició humana des del naixement.

Inalienabilitat i intransmissibilitat: No es poden transmetre a altres subjectes mitjançant cap títol onerós o gratuït. Irrenunciabilitat: La renúncia global a la seva titularitat o exercici és nul·la de ple dret. Imprescriptibilitat: El dret no s'extingeix pel desús ni pel pas del temps (vegeu «El temps en el Dret civil: prescripció extintiva, caducitat i preclusió»). Tanmateix, les accions concretes per exigir responsabilitat sí que tenen terminis legals de caducitat o prescripció. Oposabilitat erga omnes: Tothom té el deure jurídic general de respectar-los.

Caràcter personalíssim: Només el mateix titular o el seu representant legal en casos determinats pot exercitar les facultats que comporten.

S'adquireix el veïnatge del cònjuge a) No s'altera de manera automàtica b) Es passa directament a Dret comú c) S'obté el veïnatge matrimonial comú d) Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 13 Pel que fa a les persones jurídiques (vegeu «La persona jurídica: teoria general, associacions i fundacions»), tot i que no gaudeixen de la totalitat d'aquests béns, se'ls reconeix la titularitat d'aquells drets compatibles amb la seva naturalesa: la llibertat religiosa i de culte, la llibertat d'informació, el dret a l'honor i la protecció de dades de caràcter personal. VIES DE PROTECCIÓ JURÍDICA Els drets de la personalitat disposen d'un doble sistema de tutela: 1.

Via penal: Té caràcter preferent davant de les agressions més greus tipificades com a delictes. 2. Via civil: Canalitzada a través de la responsabilitat civil extracontractual per reparar el dany causat (article 1902 del Codi Civil), així com mitjançant el procediment preferent i sumari de protecció dels drets fonamentals (article 53.2 CE) i l'eventual recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional un cop esgotada la via judicial ordinària. COMPROVA-HO 24 Pot una fundació interposar una demanda civil per vulneració del dret a l'honor?

Drets a la vida, a la integritat i a la salut La base física i biològica de la persona rep cobertura mitjançant el dret a la vida (article 15 CE) i el dret a la integritat física i psíquica. També s'hi integren les diferents manifestacions del dret a la llibertat: ideològica i religiosa, llibertat física personal, de residència i de circulació (articles 16, 17 i 19 CE).

En l'àmbit del Dret civil de Catalunya, la protecció de la voluntat i la salut s'articula a través de dues figures essencials: Document de voluntats anticipades: Regulades a l'article 232-3 del Codi Civil de Catalunya (CCCat), permeten a una persona major d'edat i amb capacitat expressar de forma prèvia les instruccions sobre l'assistència mèdica que vol o no rebre quan no pugui manifestar la seva voluntat. Dret a la informació sobre la salut: Segons l'article 212-1 CCCat, tota persona té dret a rebre informació veraç, comprensible i adequada sobre qualsevol intervenció sanitària per decidir autònomament, llevat que manifesti expressament la voluntat de no ser informada.

El pacient és l'únic titular d'aquesta informació i qui autoritza l'accés a tercers, garantint la confidencialitat de les dades. Si el pacient es troba en un estat físic o psíquic que no li permet comprendre-la, la informació s'ha de facilitar al representant, a la persona designada en les voluntats anticipades, a l'assistent, al guardador de fet o als familiars. COMPROVA-HO 25 Qui rep la informació mèdica si el pacient no té capacitat per entendre el diagnòstic?

La protecció civil de l'honor, la intimitat i la pròpia imatge (LO 1/1982) L'article 18.1 CE garanteix els drets de l'esfera moral, desenvolupats per la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge (LODH): Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 14 Dret de la personalitat Concepte i bé jurídic protegit Honor Apreciació del prestigi, la fama i la reputació externa, així com l'autoestima i la consideració de la pròpia dignitat. Intimitat personal i familiar Poder de reservar un àmbit secret o privat davant de mirades i intromissions alienes o no desitjades.

Pròpia imatge Facultat de decidir sobre la captació, reproducció o publicació del propi aspecte físic per qualsevol mitjà tècnic. D'acord amb l'article 1.3 LODH, aquests drets són irrenunciables, inalienables i imprescriptibles. L'abast de la protecció no és uniforme per a tothom: es delimita d'acord amb les lleis i els usos socials de cada moment, així com pels actes propis de cada subjecte (el nivell de privacitat reservat pot variar notablement segons si es tracta d'un personatge públic o d'un ciutadà anònim).

El consentiment i els seus requisits No hi haurà intromissió il·legítima quan la intromissió estigui expressament autoritzada per la llei o quan la persona afectada hagi atorgat el seu consentiment exprés (article 2.2 LODH). Aquest consentiment presenta regles precises: Forma: Ha de ser exprés. No s'admet el consentiment tàcit, però no cal necessàriament que sigui per escrit. Pot donar-se abans o després de la intromissió. Disponibilitat: L'autorització es pot cedir a tercers mitjançant un poder de representació especial (per exemple, la cessió d'exclusives o els contractes de patrocini esportiu).

Menors i persones sense plena capacitat: Presten el consentiment ells mateixos si tenen prou maduresa (article 3 LODH). En cas contrari, cal l'autorització per escrit del representant legal, que s'ha de comunicar prèviament al Ministeri Fiscal. Si el Ministeri Fiscal s'hi oposa en un termini de 8 dies, el jutge ha de resoldre el conflicte. ERROR FREQÜENT Creure que el consentiment per difondre la imatge o dades de la intimitat requereix sempre forma escrita o que és un acte estrictament personalíssim. La llei exigeix que sigui exprés, però pot manifestar-se verbalment. A més, es pot gestionar a través de representants amb poder especial per a negociacions comercials o patrimonials.

Legitimació post mortem i límits legals La mort extingeix la personalitat jurídica, però l'article 4 LODH permet defensar la memòria de qui ha faltat en tres supòsits: intromissions comeses en vida sense haver exercit accions, processos ja iniciats pel causant abans de morir (continuació de la demanda) o intromissions sofertes directament després de la mort. Estan legitimats per actuar la persona designada en testament (física o jurídica) o, subsidiàriament, el cònjuge, els ascendents, descendents o germans de la persona morta. En defecte de tots ells, pot intervenir el Ministeri Fiscal (d'ofici o a instància de part).

Tant el Ministeri Fiscal com les persones Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 15 jurídiques designades només poden exercir la tutela si no han transcorregut més de 80 anys des de la mort de l'afectat. L'article 8 LODH estableix que no constitueixen intromissions il·legítimes aquelles actuacions justificades per un interès històric, científic o cultural rellevant, ni les captures d'imatges accessòries en llocs públics respecte de persones que exerceixen un càrrec públic o notorietat pública. COMPROVA-HO 26 Fins a quin moment pot el Ministeri Fiscal protegir la memòria d'un difunt davant d'una intromissió a l'honor?

Tutela judicial, ponderació constitucional i rectificació La vulneració dels drets de la personalitat habilita l'exercici d'accions davant dels tribunals ordinaris per aconseguir la reparació integral de la lesió. ESQUEMA Accions de tutela civil (LO 1/1982) Aquestes accions civils inclouen quatre modalitats (article 9 LODH): El termini per exercir aquestes accions civils de protecció és de caducitat de 4 anys, comptats des del moment en què el legitimat va tenir coneixement de la lesió i les va poder exercitar (article 9.5 LODH).

Acció de cessació Aturar i posar fi a la intromissió Tutela cautelar Mesures prèvies o coetànies d'assegurament Restabliment del dret Publicació íntegra de la sentència condemnatòria Acció indemnitzatòria Reparació econòmica de danys i dany moral Acció de cessació: Condemna a aturar i posar fi a l'activitat invasora de forma immediata. 1 Tutela cautelar: Mesures d'assegurament acordades abans de la demanda o durant la tramitació del judici per evitar mals majors. 2 Restabliment del ple gaudiment del dret: Mesures de reparació complementàries, com la publicació íntegra de la sentència condemnatòria en els mateixos mitjans de difusió.

3 Acció indemnitzatòria: Rescabalaments econòmics pels danys i perjudicis patrimonials i de manera expressa pel dany moral sofert. 4 Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 16 Ponderació amb l'article 20 CE L'article 20 CE tutela la llibertat d'expressió (llibertat d'emetre opinions, idees o judicis de valor per qualsevol mitjà sense censura prèvia) i la llibertat d'informació (difusió de fets noticiables). Els drets de l'article 18 CE operen com a límit constitucional exprés (article 20.4 CE).

En cas de col·lisió, la doctrina jurisprudencial resol el conflicte mitjançant un judici de ponderació: Interès públic o rellevància pública: La llibertat d'informació sol prevaldre sobre l'honor i la intimitat quan la notícia té transcendència col·lectiva. Veracitat: La informació ha de ser veraç, entesa com el resultat d'un deure de diligència en contrastar les dades abans de difondre-les. Els simples rumors, maledicències o insinuacions infundades no gaudeixen de cobertura jurídica. El dret de rectificació La Llei Orgànica 2/1984, de 26 de març, permet a qualsevol persona perjudicada rectificar fets inexactes difosos en mitjans de comunicació que li puguin causar perjudici.

El procediment s'articula en passos breus i perentoris: PROCÉS Procediment del dret de rectificació 1 Sol·licitud de rectificació Enviament de l'escrit en 7 dies naturals 2 Difusió pel mitjà Publicació en 3 dies sense afegir comentaris 3 Acció judicial Demanda urgent si es denega o s'altera COMPROVA-HO 27 Quin és el termini legal per exercitar les accions de protecció civil de la LO 1/1982? El dret al nom, els cognoms i el pseudònim El nom és l'atribut que individualitza i distingeix la persona física dins de la societat i davant l'Estat.

Com a dret de la personalitat, és inalienable (llevat de la utilització del nom comercial), imprescriptible, irrenunciable, rellevant erga omnes i, en principi, immutable (llevat dels supòsits d'alteració previstos a la llei). Remissió de l'escrit: La persona afectada (o el seu representant o hereus) envia el text de rectificació al director del mitjà dins dels 7 dies següents a la publicació. 1 Difusió obligatòria: El director ha de publicar o difondre la rectificació de forma gratuïta dins dels 3 dies següents a la recepció, íntegrament i sense comentaris ni esmenes afegits.

2 Acció judicial: Si el mitjà no la publica o altera el text, el demandant pot interposar una acció judicial urgent de rectificació. 3 Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 17 Determinació del nom i límits legals Rigeix el principi de llibertat d'elecció, subjecte a les restriccions d'interpretació estricta fixades per l'article 51 de la Llei del Registre Civil de 2011 (LRC): No es poden imposar més de dos noms simples o un de compost. Es prohibeixen els noms contraris a la dignitat de la persona o que facin confusa la seva identificació. No es pot imposar un nom idèntic al que ja ostenti un germà viu amb els mateixos cognoms (sí que és vàlid si el germà és mort).

En el cas de nounats amb filiació desconeguda o quan els progenitors obligats incompleixen el deure d'assignació transcorregut un termini de 3 dies d'haver estat advertits, l'encarregat del Registre Civil imposarà d'ofici un nom i cognoms d'ús corrent (article 50 LRC). D'altra banda, qualsevol interessat pot demanar substituir el seu nom per l'equivalent normatiu en qualsevol de les llengües oficials espanyoles. Canvi de nom, cognoms i accions civils El major de 16 anys pot demanar el canvi del seu nom davant l'encarregat del Registre Civil mitjançant procediment registral, acreditant l'ús habitual del nou nom (article 52 LRC).

Pel que fa als cognoms, la modificació es pot dur a terme per declaració de voluntat (article 53 LRC), per expedient registral ordinari (article 54 LRC) o per circumstàncies excepcionals (article 55 LRC). Davant de conflictes relatius al nom, l'ordenament confereix dues accions civils específiques: Acció d'impugnació: S'adreça contra qui utilitza indegudament el nom d'un altre sense tenir-hi dret. Persegueix prohibir aquest ús fraudulent per evitar confusions d'identitat i reclamar indemnització pels danys soferts.

Acció de reclamació: Pretén una resolució judicial que declari el dret legítim de l'actor a ostentar un nom o cognoms determinats davant d'aquells qui li neguen aquest reconeixement. La inscripció al Registre Civil actua com a prova privilegiada en tots dos casos. Finalment, el pseudònim (nom artístic o professional que identifica la persona davant el públic) rep la mateixa protecció jurídica que el nom oficial quan, a causa del seu ús continuat i notori, constitueix un element indiscutible d'identificació de l'individu en la vida social i professional. COMPROVA-HO 28 Quines són les tres limitacions legals a l'elecció del nom d'acord amb la Llei del Registre Civil?

Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 18 IDEES CLAU Els drets de la personalitat són inherents, inalienables, irrenunciables i imprescriptibles, tot i que les accions per intromissió caduquen als 4 anys. Les persones jurídiques són titulars d'alguns drets morals compatibles amb la seva naturalesa, especialment el dret a l'honor. El consentiment que legitima una intromissió en l'esfera moral ha de ser exprés, però no cal que sigui per escrit ni té naturalesa estrictament personalíssima. La protecció de la memòria dels difunts s'estén fins a un màxim de 80 anys quan l'acció l'exerceixen persones jurídiques o el Ministeri Fiscal.

En cas de conflicte entre el dret a la informació i l'honor, es requereix un judici de ponderació basat en la rellevància pública i la veracitat dels fets. L'article 51 LRC prohibeix imposar més de dos noms simples o un de compost, noms lesius per a la dignitat o idèntics als d'un germà viu amb els mateixos cognoms. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 29. En quin termini caduquen les accions de responsabilitat per intromissió il·legítima segons la LO 1/1982? 30. És vàlid posar a un nadó el nom d'un germà que va morir abans del seu naixement? 31. Pot un representant negociar els drets d'imatge d'un professional o cal que ho faci ell personalment? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 32. Quin és el termini de caducitat per exercir les accions civils de la LO 1/1982? 33. Quin requisit formal exigeix la LO 1/1982 per al consentiment del titular? Quatre anys des que es van poder exercir a) Un any des de la publicació b) Cinc anys des de la lesió c) Són accions imprescriptibles sense termini d) Consentiment exprés, sense exigir forma escrita a) Escriptura pública notarial obligatòria b) Document privat signat per escrit c) Consentiment tàcit deduït dels fets d) Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 19 34. Fins quan pot el Ministeri Fiscal defensar la memòria d'un difunt per intromissions a l'honor? 35.

Quina limitació estableix la LRC respecte al nom propi dels individus? 4 La persona jurídica: teoria general, associacions i fundacions EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els elements constitutius i el valor de la inscripció registral en associacions i fundacions Explicar el fonament i l'aplicació judicial de la doctrina de l'aixecament del vel Identificar l'estructura orgànica i les regles de quòrum per adoptar acords a les associacions Analitzar la funció del patronat i el mecanisme de control exercit pel Protectorat a les fundacions PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 36 Si una associació encara no s'ha inscrit al Registre, pot signar vàlidament un contracte com a persona jurídica? 1.

Concepte, elements constitutius i atributs de la persona jurídica L'ordenament jurídic reconeix individualitat i capacitat d'actuar a entitats formades per col·lectius humans o masses patrimonials. L'article 311-2 del Codi Civil de Catalunya (CCCat) estableix els requisits que permeten a aquestes entitats operar de forma autònoma respecte dels seus integrants o administradors. Perquè neixi una persona jurídica cal la concurrència de tres elements estructurals: Acte de voluntat: Negoci jurídic unilateral o plurilateral on es fixa la finalitat perseguida, el model organitzatiu i les regles funcionals.

Forma de l'acte: Segons la tipologia, la voluntat s'expressa mitjançant document privat o mitjançant document públic autoritzat per un notari. No hi ha cap límit temporal a) Fins a 20 anys després de la mort b) Mentre visquin els descendents directes c) Fins a 80 anys després de la mort d) Prohibició absoluta de noms no comunals a) Màxim dos noms simples o un de compost b) Qualsevol nombre si està en llengua oficial c) Només s'admet un nom simple d) Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 20 Publicitat registral: Determinats tipus exigeixen la constància en registres oficials com el Registre d'Associacions, el Registre de Fundacions o el Registre Mercantil.

El registrador exerceix la qualificació registral per comprovar la legalitat dels requisits formals i materials. Tota persona jurídica compta amb atributs propis que la individualitzen en el tràfic civil: Denominació: Nom distintiu que identifica l'entitat i no pot induir a error sobre la seva naturalesa, objecte o activitat. Domicili: Seu de localització jurídica. Pot ser legal o electiu, aplicant-se subsidiàriament les regles de l'article 311-8 CCCat si els estatuts no en determinen cap. Aptitud i capacitat: A diferència de les persones físiques, no es diferencia entre capacitat jurídica i capacitat d'obrar.

La seva capacitat d'actuació no depèn de qualitats personals, sinó dels límits establerts per la llei i els seus propis estatuts. Actuació orgànica: La persona jurídica manifesta la seva voluntat i es relaciona amb tercers necessàriament a través dels seus òrgans. ESQUEMA Classificació de les persones jurídiques 2. Límits de la personalitat jurídica i doctrina de l'aixecament del vel La personalitat jurídica atorga independència patrimonial: les deutes i obligacions de l'ens no es traslladen als seus membres o administradors.

Si una entitat compra un bé i no en paga el preu, el creditor ha de dirigir la seva reclamació contra el patrimoni de l'entitat i mai contra els patrimonis personals dels seus integrants. Quan aquesta separació s'utilitza de manera fraudulenta per eludir obligacions o perjudicar tercers, entra en joc la doctrina de l'aixecament del vel. Aquesta creació jurisprudencial permet als tribunals desconèixer de forma temporal i estricta la personalitat jurídica de l'entitat.

DEFINICIÓ L'aixecament del vel és el mecanisme excepcional que permet analitzar qui controla realment una persona jurídica i se'n beneficia, prescindint de la separació patrimonial per imputar directament la responsabilitat als seus membres o gestors quan s'ha produït un abús de dret.

Persones jurídiques públiques Administracions i ens de base territorial Persones jurídiques privades Nascudes de negoci jurídic particular Base associativa (Associacions) Unió de mínim 3 persones Base fundacional (Fundacions) Afectació de patrimoni a interès general Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 21 Aquesta doctrina té caràcter estrictament excepcional i només s'aplica davant supòsits d'abús del dret o frau de llei (vegeu «La relació jurídica, el dret subjectiu i els seus límits»). COMPROVA-HO 37 Quina finalitat persegueix l'aplicació judicial de la doctrina de l'aixecament del vel? 3.

Tipologies de persones jurídiques Les persones jurídiques es classifiquen atenent a dos criteris principals: Públiques i privades: Les privades sorgeixen d'un negoci jurídic entre particulars (persones físiques o jurídiques). Les públiques són corporacions de base territorial integrades en l'organització política (com l'Administració General de l'Estat o de les Comunitats Autònomes) nascudes de decisions normatives o polítiques. De base associativa i de base fundacional: Les d'estructura associativa agrupen una pluralitat de persones que s'uneixen per a un fi compartit.

Les d'estructura fundacional es basen en l'adscripció d'una massa de béns a una finalitat d'interès general prefixada pels seus fundadors. Criteri Base associativa (Associacions) Base fundacional (Fundacions) Element primordial Pluralitat de persones unides Patrimoni afectat de forma estable Finalitat Interès particular o general Exclusivament d'interès general Regla fundacional Pacte comú entre els socis Voluntat del fundador (negoci fundacional) 4.

Les associacions: constitució, capacitat i òrgans Segons l'article 321-1 CCCat, l'associació és una entitat constituïda per un grup de persones que s'uneixen sense afany lucratiu per assolir un fi d'interès general o particular, aportant recursos personals o patrimonials. Els elements que configuren l'associació són: Mínim de 3 persones fundadores. Si el nombre d'associats es redueix per sota d'aquesta xifra, es produeix una causa legal de dissolució. Finalitat comuna: Pot tractar-se d'un interès general o particular dels mateixos associats. Absència d'ànim de lucre: No es poden repartir beneficis ni guanys de l'activitat entre els socis.

En liquidar-se l'associació, el patrimoni romanent mai es pot repartir entre els membres; s'ha de destinar a altres entitats sense lucre o als fins previstos als estatuts. Els càrrecs de l'òrgan de govern són gratuïts. Aportació de recursos: Posada en comú de treball, coneixements o béns patrimonials. L'aportació de patrimoni inicial en constituir-se no és essencial. Pel que fa a la capacitat per fundar associacions, s'afavoreix la participació dels menors distingint dos àmbits: Associacions ordinàries: Els menors poden participar a partir dels 14 anys, però requereixen l'assistència dels seus representants legals si no estan emancipats.

Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 22 Associacions infantils o juvenils: Integrades típicament per menors, n'hi ha prou amb la seva capacitat natural (maduresa suficient). Per realitzar aportacions patrimonials o comprometre-les, caldrà la intervenció dels pares o tutors, excepte per a usos socials admesos. Publicitat del negoci constitutiu L'associació es constitueix mitjançant un contracte per escrit que inclou els seus estatuts. En aquest document s'expressen la voluntat fundacional, la finalitat, el compromís de contribució i les aportacions fetes o promeses.

L'associació adquireix personalitat jurídica des de l'atorgament de l'acta fundacional per escrit, sempre que hi intervinguin almenys tres persones. La inscripció al Registre d'Associacions té caràcter merament declaratiu (a efectes de publicitat). Tanmateix, mentre la inscripció no s'hagi practicat, els promotors i els qui actuïn en nom de l'associació responen de manera personal i solidària dels deutes contrets. ERROR FREQÜENT Pensar que una associació necessita estar inscrita al Registre d'Associacions per adquirir personalitat jurídica. Al dret civil català, la personalitat jurídica neix amb la signatura per escrit de l'acta fundacional per part del mínim legal de 3 persones.

La inscripció és purament declarativa; ara bé, si no s'inscriu, els qui actuen en nom seu no gaudeixen de protecció patrimonial i responen solidàriament. Estructura orgànica de l'associació Tota associació ha de comptar obligatòriament amb dos òrgans imperatius: Règim d'acords i dissolució de l'associació Per adoptar acords d'especial transcendència (modificació estatutària, transformació, escissió o dissolució), la llei exigeix regles específiques de quòrum i majories: En primera convocatòria: Presència d'almenys la meitat dels vots socials ( ) i adopció per majoria simple.

En segona convocatòria: Si no s'arriba a aquest quòrum, es requereix el vot favorable de dues terceres parts ( ) dels vots presents o representats. Assemblea general: És l'òrgan sobirà format per tots els socis. S'ha de reunir amb caràcter ordinari almenys un cop a l'any. Té la competència de prendre les decisions cabdals: nomenar i destituir els administradors, aprovar comptes i pressupostos, modificar estatuts i acordar la dissolució. 1 Òrgan de govern (junta directiva): Òrgan executiu i de gestió diària, que administra i representa l'associació davant de tercers.

És imperativament un òrgan col·legiat d'almenys 3 membres, els quals han de tenir la condició de socis i són elegits per l'assemblea general. Els seus càrrecs són gratuïts, sense perjudici de respondre pels danys que causin culpable o negligentment a l'associació. 2 1/2 2/3 Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 23 Les causes de dissolució inclouen l'arribada del terme final, la consecució del fi, la impossibilitat d'assolir-lo o una resolució judicial. L'assemblea ha de constatar la causa o acordar mesures per resoldre-la. El procés culmina amb les fases de dissolució, liquidació i cancel·lació registral.

COMPROVA-HO 38 Quin quòrum i majoria es requereixen en segona convocatòria per acordar la modificació dels estatuts d'una associació? 5. Les fundacions: règim jurídic, dotació i patronat Segons l'article 331-1 CCCat, la fundació és una entitat sense afany de lucre constituïda mitjançant l'adscripció d'un patrimoni a la realització de finalitats d'interès general determinades pels seus fundadors.

Els trets distintius de la institució fundacional són: Naturalesa del negoci: És un negoci jurídic unilateral atorgat pel fundador o fundadors, sigui per acte inter vivos (escriptura pública anomenada carta fundacional) o per acte mortis causa (testament, que igualment requerirà l'atorgament de la carta fundacional). Afectació patrimonial: Implica una cessió gratuïta de recursos econòmics a favor de la fundació. Els béns aportats en l'acte de constitució formen la dotació inicial. Finalitats d'interès general: L'activitat ha de beneficiar col·lectivitats àmplies en àmbits com l'assistència social, la beneficència, l'educació, la ciència o la cultura.

Manca de lucre: Ni els excedents ni els béns fundacionals poden repartir-se mai entre els fundadors o patrons. Modalitats fundacionals segons la dotació El règim català classifica les fundacions segons el volum de la dotació i el seu terme temporal: Fundació ordinària: De durada indefinida, requereix una dotació inicial mínima de 30.000 €. Fundació temporal: Té una vigència màxima de 5 anys i una dotació no inferior a 15.000 € (amb possibilitat de prorrogar la durada si s'amplia la dotació als llindars ordinaris). Fons especials: Masses patrimonials adscrites a una finalitat específica situades dins d'una altra fundació ja existent.

No tenen personalitat jurídica independent i depenen orgànicament de l'entitat matriu. Eficàcia constitutiva de la inscripció registral A diferència de l'associació, la fundació requereix necessàriament la inscripció al Registre de Fundacions de la Generalitat per néixer a la vida jurídica. L'article 331-11 CCCat atorga eficàcia constitutiva a aquesta inscripció. Fins que no s'inscriu la carta fundacional, la fundació no assoleix la seva personalitat jurídica definitiva ni la separació patrimonial plena. Els patrons tenen el deure formal d'inscriure-la i responen dels danys que causin si ho ometen negligentment.

Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 24 PER RECORDAR-HO Associació = inscripció declarativa (té personalitat des de l'acta fundacional escrita). Fundació = inscripció constitutiva (no té personalitat definitiva sense el Registre de Fundacions). Organització: el Patronat i el Protectorat L'estructura orgànica de la fundació és simple: compta amb un únic òrgan necessari, anomenat patronat. És un òrgan obligatòriament col·legiat integrat per almenys 3 membres (patrons). Té les funcions de governar, administrar i representar l'entitat, assegurant el compliment estricte de les finalitats fundacionals.

Els patrons responen davant de la fundació pels perjudicis ocasionats per negligència o infracció de la llei o dels estatuts. Com que a les fundacions no hi ha una assemblea de membres que fiscalitzi els administradors, la llei preveu un control institucional extern: el Protectorat de la Generalitat. Aquest organisme públic supervisa la gestió del patronat, examina anualment els seus comptes i autoritza o supervisa els actes de disposició patrimonial o modificació estructural de major rellevància.

PROCÉS Itinerari constitutiu d'una fundació 1 Negoci fundacional Voluntat del fundador inter vivos o mortis causa 2 Carta fundacional Escriptura pública notarial amb estatuts i dotació 3 Inscripció registral constitutiva Registre de Fundacions de la Generalitat 4 Personalitat jurídica plena Patrimoni autònom sota control del Protectorat Causes de dissolució de la fundació L'extinció de la fundació es produeix per les previsions contingudes a la carta fundacional o als estatuts, per l'arribada del termini de vigència establert, pel compliment íntegre de la finalitat, per la impossibilitat manifesta d'assolir-la, per resolució judicial ferma per il·licitud civil o penal, o per l'obertura de la fase de liquidació en procediment concursal.

COMPROVA-HO 39 Per què a les fundacions és necessari un òrgan de supervisió extern com el Protectorat i en canvi a les associacions no? Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 25 IDEES CLAU La personalitat jurídica atorga autonomia patrimonial i capacitat d'actuació pròpia per mitjà d'òrgans, sense distingir entre capacitat jurídica i d'obrar. La doctrina de l'aixecament del vel és un remei judicial excepcional que evita l'ús fraudulent de la persona jurídica per eludir deutes. L'associació requereix com a mínim 3 persones i adquireix personalitat jurídica amb l'acta fundacional per escrit, sent la inscripció registral merament declarativa.

L'estructura de l'associació exigeix imperativament dos òrgans: l'assemblea general (sobirà) i l'òrgan de govern (col·legiat, mínim de 3 socis). La fundació és una afectació de patrimoni a fins d'interès general; la seva inscripció al Registre de Fundacions és constitutiva per assolir personalitat jurídica definitiva. El govern de la fundació correspon exclusivament al patronat (mínim 3 membres), sotmès a la fiscalització pública del Protectorat de la Generalitat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 40. En quin moment exacte adquireix personalitat jurídica una associació sotmesa al dret català? 41. Quina diferència principal hi ha entre la dotació d'una fundació ordinària i una de temporal? 42.

Quins òrgans necessaris integren l'estructura interna de l'associació i de la fundació? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 43. Quin valor jurídic té la inscripció registral per a una associació a Catalunya? 44. Quin és el nombre mínim de membres per constituir l'òrgan de govern d'una associació? 45. Quin requisit és necessari perquè una fundació adquireixi personalitat jurídica definitiva?

Atorga capacitat d'obrar als administradors a) Eficàcia merament declarativa de publicitat b) Permet el repartiment de beneficis c) Eficàcia constitutiva obligatòria per néixer d) Un administrador únic a) Cinc membres elegits judicialment b) Mínim tres membres col·legiats c) Dos membres mancomunats d) Supervisió prèvia d'un síndic concursal a) Aprovació expressa per l'assemblea fundacional b) Inscripció constitutiva al Registre de Fundacions c) Aportació exclusivament de finançament públic d) Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 26 46. Quina funció correspon principalment al Protectorat de la Generalitat?

5 La relació jurídica, el dret subjectiu i els seus límits EN ACABAR SABRÀS Distingir les posicions jurídiques actives i passives que integren una relació jurídica. Explicar la triple funció de la bona fe com a límit de l'exercici dels drets subjectius. Diferenciar la doctrina dels actes propis, el retard deslleial i l'abús del dret identificant-ne els requisits i efectes. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 47 Pot algú reclamar un dret que té reconegut per la llei i, malgrat tot, perdre el judici per haver- lo exercit massa tard o de manera maliciosa? 1.

La relació jurídica i les posicions jurídiques Una relació social entre persones físiques o jurídiques esdevé una relació jurídica quan l'ordenament jurídic la pren en consideració i en regula els efectes. Dins d'aquest vincle, les parts assumeixen diferents rols que configuren la seva situació jurídica respectiva. En una mateixa relació jurídica complexa, una persona pot ostentar alhora una situació activa i una situació passiva (per exemple, en un contracte bilateral de compravenda, on cadascú té drets i obligacions recíprocs).

Cobrir les pèrdues de les fundacions a) Supervisar externament la gestió del patronat b) Representar judicialment als patrons demandats c) Substituir la voluntat del fundador originari d) Dret de la Persona: Apunts del Segon Parcial (UdG) 27 Tipus de situació Modalitat Descripció i abast Situacions actives (atribueixen poder i legitimen per exigir una conducta) Potestat Poder conferit per l'ordenament per a la cura o gestió d'un interès aliè (com la potestat parental). Dret subjectiu Poder que l'ordenament atorga a la persona per satisfer interessos propis dignes de tutela. Facultat Possibilitat concreta d'actuació que integra o descompon el contingut d'un dret subjectiu.

Facultat de configuració jurídica Poder de crear, modificar o extingir una relació jurídica per decisió unilateral (dret potestatiu). Pretensió Poder d'exigir d'un tercer una conducta determinada (acció de fer o ometre). Acció Poder de fer valer una pretensió o dret davant dels tribunals de justícia. Situacions passives (sotmetiment que limita la possibilitat d'actuar) Subjecció personal Deure de suportar o acatar les decisions derivades d'una situació activa aliena (com una potestat). Deute o obligació Deure jurídic específic de realitzar una prestació concreta en favor del subjecte actiu.

Càrrega Comportament necessari que una part ha d'assumir si vol obtenir un resultat profitós per a ella mateixa. COMPROVA-HO 48 Quina és la diferència fonamental entre una potestat i un dret subjectiu pel que fa a l'interès protegit? 2. El dret subjectiu i el principi general de bona fe El dret subjectiu no constitueix un poder absolut ni il·limitat. El seu exercici està circumscrit per fronteres institucionals establertes per la llei. El principi cardinal que regeix l'exercici de qualsevol facultat jurídica és el de la bona fe, recollit expressament a l'art. 111-7 del Codi Civil de Catalunya (CCCat) i a l'art. 7.1 del…