Fonaments i pilars de la sociologia: apunts i resum

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGIA Grau en Criminologia Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts d'Introducció a la Sociologia (UdG): definició, caràcter científic, perspectiva sociològica, ús crític de l'estadística, ètica i Teorema de Thomas.

APREN.AI Índex 1 La naturalesa de la sociologia com a ciència Definició i origen etimològic El caràcter científic del coneixement sociològic Les inferències científiques: quantitativa i qualitativa Missió i utilitat social de la sociologia 2 La mirada sociològica, les seves limitacions i la ruptura amb el sentit comú Limitacions de la investigació sociològica Ruptura entre el sentit comú i la ciència sociològica Trets de la perspectiva i neutralitat valorativa 3 Ús crític de l'estadística, ètica investigadora i el Teorema de Thomas Fer estadística no és fer sociologia Criteris ètics en la recerca social El Teorema de Thomas 4 Resum per repassar Fonaments i naturalesa científica de la sociologia La perspectiva sociològica i el sentit comú Ètica, estadística i Teorema de Thomas Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Fonaments i pilars de la sociologia: apunts i resum 1 1 La naturalesa de la sociologia com a ciència EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte i l'origen etimològic de la sociologia com a ciència social. Explicar els requisits bàsics del coneixement científic i de la lògica inferencial. Identificar la missió social de la disciplina i la seva vinculació amb les demandes ciutadanes. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 És la sociologia una simple opinió sobre temes socials o un saber científic?

Definició i origen etimològic La sociologia és la disciplina científica dedicada a l'anàlisi sistemàtica de les societats humanes i dels grups que les formen, amb una atenció particular a les transformacions sorgides arran de la industrialització moderna. Forma part integral de l'ecosistema de les ciències socials, compartint espai i mètodes amb branques com l'antropologia, l'economia, la geografia humana o la ciència política, amb les quals manté fronteres difuses i objectius comuns. Etimològicament, el terme va ser encunyat per Auguste Comte l'any 1830.

Integra dues arrels lingüístiques diferents: L'arrel llatina socius, que originalment identificava una persona, una tribu o una ciutat aliada de Roma, i que va evolucionar cap a la noció de societat. L'arrel grega logos, que es tradueix com a raó, tractat o coneixement rigorós. En el seu sentit més profund, aquesta matèria no es limita a recopilar xifres o informació superficial sobre assumptes col·lectius. Constitueix una presa de consciència i una eina de pensament crític que requereix temps per ser assimilada i que permet entendre les condicions d'existència, desenvolupament i filiació social que articulen les nostres comunitats.

DEFINICIÓ La interacció social, segons Max Weber, és aquella conducta en què els individus orienten recíprocament les seves accions. L'entramat resultant de significacions compartides, expectatives mútues i comportaments és el nucli bàsic d'estudi de la sociologia. El caràcter científic del coneixement sociològic Una recerca és científica perquè aplica de manera disciplinada el mètode científic: planteja teories, observa ordenadament el món empíric i en comprova la validesa. La sociologia elabora afirmacions rigoroses que es mantenen vàlides fins que noves evidències o teories les matisen o refuten.

Tot coneixement de caràcter científic compleix una sèrie de trets distintius: Fonaments i pilars de la sociologia: apunts i resum 2 Emmarcament teòric: la teoria permet estructurar i ordenar una gran quantitat d'informació dispersa. Base fàctica i empírica: parteix sempre dels fets constatables, tot i que busca anar més enllà per explicar-ne el sentit profund. Aspiració a la generalització: formula principis aplicables a conjunts més amplis de fenòmens. Provisionalitat i incertesa: en observar únicament una part de la realitat, els sabers són parcials i mai absoluts. Falsabilitat: ha de permetre ser sotmès a prova i possibilitar la seva pròpia refutació.

Caràcter autocorrectiu i progressiu: evoluciona perfeccionant els seus models mitjançant regles metodològiques precises. Objectivitat i esforç col·lectiu: és una pràctica col·laborativa sotmesa a l'escrutini públic. Les teories s'exposen obertament perquè qualsevol investigador pugui examinar-les i debatre-les (iniciatives d'accés obert com PLOS i l'esperit de l'article 37 de ciència oberta reflecteixen aquesta dimensió pública). COMPROVA-HO 2 Què fa que les conclusions científiques sobre la societat siguin sempre provisionals i incertes?

Les inferències científiques: quantitativa i qualitativa Tant les tècniques d'anàlisi quantitatives com les qualitatives comparteixen una mateixa lògica inferencial basada en quatre pilars fonamentals: Principi inferencial Contingut metodològic Objectiu d'inferència Descriptiva o explicativa; a partir dels fets observables es dedueixen dinàmiques subjacents no directament visibles. Procediments públics Utilització de mètodes explícits, codificats i transparents que faciliten la rèplica o crítica per part d'altres investigadors. Incertesa de les conclusions Les asseveracions incorporen un marge d'error i una probabilitat, sense pretendre una certesa mecànica universal.

El contingut és el mètode La validesa rau en la rigorositat del camí metodològic emprat per interrogar la realitat i recollir dades de forma justa. ERROR FREQÜENT Pensar que la sociologia només és ciència quan utilitza dades numèriques quantitatives. La investigació qualitativa comparteix exactament la mateixa lògica inferencial, rigor metodològic i caràcter públic de comprovació. Fonaments i pilars de la sociologia: apunts i resum 3 Missió i utilitat social de la sociologia La sociologia té per missió estudiar la realitat per ajudar a transformar-la positivament, identificant els problemes estructurals i plantejant vies de solució en tots els àmbits.

Aquest coneixement fonamenta preses de decisions més encertades tant en l'esfera política com en la social i econòmica. Els sociòlegs no decreten unilateralment com ha de ser la societat, sinó que detecten les falles i analitzen cóm intervenir eficaçment. Aquesta orientació aplicada té un gran suport institucional: la Unió Europea és un dels principals agents de finançament de recerca sociològica mitjançant iniciatives vinculades al Desenvolupament Sostenible i al programa H2020, on s'exigeix demostrar la utilitat i l'impacte de millora directa en la vida ciutadana com a condició indispensable per atorgar fons a les ciències socials.

ESQUEMA Pilars del coneixement científic social IDEES CLAU La sociologia és la ciència que estudia la societat humana i les seves relacions a partir de mètodes empírics i rigorosos. Comte va encunyar el terme el 1830 unint l'arrel llatina socius i la grega logos. Tant la metodologia quantitativa com la qualitativa comparteixen una mateixa lògica inferencial pública, metòdica i provisional. La ciència social busca el coneixement vàlid per promoure la millora de les condicions de vida i orientar les polítiques públiques. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. En què consisteix la lògica inferencial que comparteixen els mètodes quantitatius i qualitatius? 4.

Quin requisit prioritari estableix la Unió Europea (per exemple a través d'H2020) per finançar projectes de ciències socials? Marc teòric Ordena fets i dades empíriques Lògica inferencial Mètodes públics i transparents Tècniques quantitatives Mesura i tractament agregat Tècniques qualitatives Comprensió de significats Caràcter crític Falsable, provisional i col·lectiu Fonaments i pilars de la sociologia: apunts i resum 4 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quin autor va encunyar el terme sociologia l'any 1830? 6. Com defineix Max Weber l'objecte bàsic d'anàlisi sociològica? 7. Quin és un tret fonamental de tot coneixement científic? 8.

Quin principi s'aplica a la inferència en ciències socials? 2 La mirada sociològica, les seves limitacions i la ruptura amb el sentit comú EN ACABAR SABRÀS Distingir les limitacions pròpies de l'estudi de la conducta humana en societat. Contrastar els tòpics del sentit comú amb les evidències de la ciència sociològica. Aplicar el principi de neutralitat valorativa de Max Weber a la pràctica investigadora. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 És el sentit comú una font fiable per explicar com funciona la nostra societat?

Limitacions de la investigació sociològica Abordar la realitat social científicament comporta dificultats específiques que la diferencien de les ciències naturals: Complexitat de la conducta: l'acció humana no respon a patrons mecànics rígids, cosa que impedeix predir el comportament individual exacte.

Robert Merton a) Auguste Comte b) Max Weber c) Peter Berger d) L'acumulació de xifres econòmiques a) L'acció social orientada recíprocament b) L'evolució biològica dels grups c) L'administració de lleis i tribunals d) Prescindeix de la teoria a) Privatitza sempre els resultats b) Ha de ser falsable c) És definitiu i immutable d) Extrapolació matemàtica absoluta a) Transparència i caràcter públic del mètode b) Exclusió de dades qualitatives c) Absència total de marge d'error d) Fonaments i pilars de la sociologia: apunts i resum 5 Efecte de l'observador: la simple presència d'un investigador pot modificar la conducta espontània del grup sota estudi.

Dinamisme social constant: les pautes, costums i estructures socials muten continuadament. Dificultat de distanciament: en formar part activa de la societat que s'analitza, resulta complex desprendre's plenament de les pròpies creences personals. Càrrega simbòlica: les persones interactuen mitjançant signes que adquireixen significats distints segons el context. Un mateix símbol pot transmetre missatges oposats segons la cultura: l'esvàstica té una funció sagrada a l'hinduisme i un caràcter nazi a occident. D'altra banda, la societat atorga càrrega afectiva a elements materials concrets, com passa amb un anell nupcial familiar o el rellotge heretat d'un avi.

DEFINICIÓ La perspectiva sociològica consisteix a fer un pas enrere per observar críticament els mòbils de la societat humana, anant més enllà de les primeres impressions i dels discursos oficials per copsar els diversos nivells de significació i realitat que subjauen a les accions. COMPROVA-HO 10 Per què la presència de l'investigador pot condicionar la recerca sociològica? Ruptura entre el sentit comú i la ciència sociològica Macionis exposa quatre creences àmpliament esteses en la consciència quotidiana que la comprovació empírica sociològica desmunta clarament: Afirmació del sentit comú Contrast sociològic científic La gent pobra infringeix la llei amb molta més assiduïtat que la rica.

La recerca demostra que la tipologia de delictes i la persecució penal difereixen, desmuntant aquesta correlació simplista. Vivim en una societat integrada per una classe mitjana generalitzada on tots som relativament iguals. L'anàlisi de l'estratificació mostra profundes asimetries estructurals i desigualtats en la distribució de recursos. Les divergències de conducta entre dones i homes emanen de la pròpia naturalesa humana. Els estudis sociològics revelen com les pautes de gènere són construccions i rols transmesos per socialització. La immensa majoria de les unions matrimonials s'estableixen únicament per sentiment amorós.

La sociologia evidencia l'existència de factors estructurals d'afinitat social, econòmica i cultural en l'emparellament. Fonaments i pilars de la sociologia: apunts i resum 6 Trets de la perspectiva i neutralitat valorativa La postura analítica sociològica es caracteritza per ser crítica, curiosa, profundament observadora, relativitzadora de certeses absolutes i desemmascaradora d'aparences. A més, distingeix nítidament entre un problema social (situació percebuda com a perjudicial per certs sectors) i un problema sociològic (pregunta teòrica sobre el funcionament de les pautes col·lectives).

Respecte a la neutralitat valorativa, Max Weber va establir la necessitat de diferenciar radicalment entre conèixer la realitat dels fets i valorar-la segons ideals propis. Implica vèncer prejudicis i prenocions, mantenint el rigor en la veritat empírica mitjançant mètodes reconeguts per la comunitat científica. Així mateix, la sociologia aplica aquesta capacitat relativitzadora a la seva pròpia producció (la sociologia de la ciència), evidenciant el pes dels contextos sociohistòrics en les teories: El predomini del paradigma estructural-funcionalista als Estats Units durant la dècada del 1940 va rebre l'impuls d'elits interessades a apaivagar la mobilització democràtica.

L'expansió del moviment feminista al segle XX va generar una línia d'investigació que va reescriure la Història sota una clau igualitària. ERROR FREQÜENT Confondre neutralitat valorativa amb indiferència cívica. Weber no defensa que l'investigador no tingui valors personals, sinó que sàpiga separar la descripció rigorosa dels fets empírics del deure subjectiu de defensar els seus ideals polítics o ètics.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Interrogació del sentit comú Desmuntar tòpics socials no provats Distanciament crític Apartar prenocions i prejudicis propis Adopció de la perspectiva sociològica Ruptura d'aparences Superació dels relats oficials Identificació de pautes Comprensió de l'acció col·lectiva IDEES CLAU L'estudi de la societat s'enfronta a límits com la llibertat individual, el paper actiu dels símbols i la influència de l'investigador. La sociologia trenca amb els prejudicis del sentit comú a través de l'evidència empírica. La perspectiva sociològica adopta una posició desemmascaradora que aprofundeix darrere les versions oficials.

La neutralitat valorativa weberiana exigeix separar el coneixement factual de la valoració ètica personal. Fonaments i pilars de la sociologia: apunts i resum 7 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. En què es diferencia un problema social d'un problema sociològic segons la disciplina? 12. Què exigeix el principi weberià de neutralitat valorativa a l'investigador? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quina dificultat específica presenta la investigació sociològica respecte a les ciències naturals? 14. Quin supòsit del sentit comú desmunta l'anàlisi sociològica? 15. Què significa adoptar una actitud desemmascaradora en sociologia? 16.

Quin context va afavorir l'hegemonia del funcionalisme als EUA als anys 40? 3 Ús crític de l'estadística, ètica investigadora i el Teorema de Thomas EN ACABAR SABRÀS Analitzar amb esperit crític l'elaboració i l'ús partidista de dades estadístiques. Conèixer els criteris ètics fonamentals que regeixen tota investigació sociològica. Explicar el Teorema de Thomas i avaluar-ne les implicacions en casos històrics. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Pot un rumor fals acabar fent fallir un banc solvent?

Impossibilitat d'elaborar conceptes a) Prohibició d'utilitzar dades empíriques b) Complexitat no predictible de l'acció c) Inexistència d'eines teòriques d) Els rics cometen més infraccions a) L'economia condiciona el treball b) Totes les teories són infal·libles c) El gènere és naturalesa pura d) Cercar nivells de realitat subjacents a) Inventar problemes no existents b) Ocultar les dades de recerca c) Rebutjar tota mena de teoria d) L'auge del moviment obrer a) La revolució de la ciència oberta b) L'interès a desmobilitzar moviments c) L'extensió massiva del feminisme d) Fonaments i pilars de la sociologia: apunts i resum 8 Fer estadística no és fer sociologia La dada estadística té una forta autoritat persuasiva davant l'opinió pública, que pressuposa automàticament que tot recompte reflecteix la realitat objectiva.

No obstant això, la societat està conformada per grups d'interès i de pressió (com partits polítics, organitzacions no governamentals, administracions públiques, fundacions privades, empreses o lobbies) que encarreguen o elaboren xifres expressament per reforçar els seus propis objectius. PER RECORDAR-HO L'estadística constitueix una eina essencial, però acumular xifres no és fer sociologia. Les dades empíriques requereixen sempre una interpretació crítica emmarcada en una teoria sociològica sólida. És indispensable analitzar quins interessos motiven la recollida de dades i sota quins paràmetres metodològics s'han construït per evitar manipulacions interessades.

COMPROVA-HO 18 Per què una taula plena de percentatges no és per si sola una anàlisi sociològica? Criteris ètics en la recerca social L'ètica en la ciència social es vincula estretament amb la recerca del bé comú i la promoció de millors condicions vitals per als col·lectius investigats. El compromís prioritari recau en la societat i les persones subjectes a estudi, mai en l'interès lucratiu de l'investigador. Els requeriments ètics ineludibles comprenen: Vetllar pel benestar col·lectiu: assegurar que el procés de recerca mai no causi dany a individus o grups concrets. Balanç de danys i guanys: els beneficis socials resultants han de ser clarament superiors a qualsevol risc potencial.

Consentiment informat: els participants han de conèixer i acceptar lliurement la seva col·laboració en l'estudi. Garantia de confidencialitat: protecció total davant el perill d'identificació, gestionant marcadors directes o indirectes de filiació. Evitació de l'explotació: el retorn social ha de revertir en la comunitat estudiada i no circumscriure's a premis, llibres o beneficis econòmics per a l'autor. Responsabilitat pública: tenir present com seran utilitzades les conclusions obtingudes i divulgar els resultats obertament perquè siguin debatuts per tothom. Integritat acadèmica: prohibició absoluta de manipular o falsejar mostres, inventar respostes i cometre plagi.

Fonaments i pilars de la sociologia: apunts i resum 9 ERROR FREQÜENT Creure que un informe és ètic simplement si preserva l'anonimat dels enquestats. L'ètica requereix a més avaluar l'ús que es farà dels resultats, evitar l'explotació acadèmica del grup i comprovar que el retorn millori el seu benestar real. El Teorema de Thomas Formulat per W. I.

Thomas, aquest principi clau estableix la força estructuradora de les definicions col·lectives: «Si els individus defineixen les situacions com a reals, són reals les seves conseqüències.» Aquesta tesi mostra com les creences o percepcions, encara que manquin de fonament empíric inicial, condicionen el comportament i acaben desencadenant efectes reals tangibles: PROCÉS Mecanisme del Teorema de Thomas 1 Definició de la situació Interpretació o rumor assumit com a real 2 Orientació de la conducta Accions adaptades a aquesta creença 3 Efectes reals tangibles La situació s'acaba consumant de debò IDEES CLAU Les dades numèriques són un instrument i no tenen valor sociològic per si mateixes sense un marc teòric que les interpreti.

Cal analitzar qui promou o financia una estadística per detectar possibles interessos i biaixos de grup. L'ètica investigadora prioritza sempre la millora i protecció dels col·lectius estudiats sobre qualsevol benefici acadèmic de l'investigador. El Teorema de Thomas evidencia que la definició subjectiva d'una situació produeix conseqüències pràctiques plenament reals. Segregació sindical estatunidenca: els sindicats nord-americans van definir els obrers afroamericans com a «treballadors problemàtics» per excloure'ls de les organitzacions laborals.

Aquesta marginació va forçar aquests treballadors a recórrer a mètodes alternatius i no dialogats de protesta per fer valer les seves reclamacions, amb la qual cosa van acabar actuant com a treballadors conflictius, complint així la definició inicialment imposada. 1 El pànic financer de 1929: davant el rumor propagat que els bancs no tenien prou efectiu, multitud d'usuaris van córrer als taulells a retirar tots els seus diners. Cap entitat bancària disposa en líquid de la totalitat dels seus dipòsits; així, la conducta motivada per aquest rumor va esgotar les reserves i va provocar la fallida efectiva que va detonar el crac del 1929.

2 Fonaments i pilars de la sociologia: apunts i resum 10 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Com descriu el Teorema de Thomas la incidència de les creences humanes sobre la realitat? 20. Per què cal analitzar l'origen de qui encarrega una enquesta o estadística? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quina funció tenen les estadístiques dins la recerca sociològica? 22. Quin és un principi irrenunciable de l'ètica de recerca social? 23. Segons el Teorema de Thomas, què succeeix si es creu en un rumor fals? 24. Quin exemple il·lustra l'aplicació pràctica del Teorema de Thomas?

4 Resum per repassar Fonaments i naturalesa científica de la sociologia Concepte Definició Sociologia Estudi científic i sistemàtic de les societats humanes, de la interacció social i de les institucions sorgides arran de la industrialització (terme encunyat per Comte el 1830 a partir de socius i logos). Interacció social (Weber) Acció en què les persones orienten recíprocament la seva conducta, creant un entramat de significats, expectatives i comportaments que constitueix la matèria sociològica bàsica.

Constitueixen eines auxiliars d'anàlisi a) Reemplacen completament la teoria b) Garanteixen neutralitat automàtica c) Són exclusives de la ciència política d) Fabricar respostes versemblants a) El lucre personal de l'autor b) La privacitat de les dades obtingudes c) Mantenir les conclusions en secret d) S'anul·len les accions col·lectives a) Es dissipa sense cap efecte b) La societat esdevé més racional c) Genera conseqüències completament reals d) La definició d'estadística inferencial a) El pànic bancari del crac de 1929 b) L'accés obert a revistes científiques c) L'extensió del moviment feminista d) Fonaments i pilars de la sociologia: apunts i resum 11 Concepte Definició Coneixement científic Saber basat en el mètode científic, de caràcter fàctic, teòric, provisional, autocorrectiu, falsable i sotmès a escrutini públic col·lectiu.

Lògica inferencial Procediment compartit per mètodes quantitatius i qualitatius per deduir fets no observables a partir de dades empíriques mitjançant mètodes públics, conscients del marge d'error. Missió social aplicada Comprensió de la realitat per fonamentar decisions i millores socials, requisit clau per al finançament de la recerca (com a H2020 de la Unió Europea). La perspectiva sociològica i el sentit comú Concepte Definició Perspectiva sociològica Mirada crítica i distanciada («fer un pas enrere») per desemmascarar aparences i analitzar els condicionants estructurals darrere dels relats oficials.

Ruptura amb el sentit comú Qüestionament empíric de prejudicis socials estesos (com creure que la pobresa determina mecànicament el crim o que els rols de gènere són purament naturals). Neutralitat valorativa (Weber) Capacitat metodològica de distingir entre conèixer la realitat factual i valorar-la segons ideals o creences morals pròpies. Sociologia de la ciència Reconeixement de la influència del context sociohistòric en les mateixes teories sociològiques (com el funcionalisme dels anys 40 a EUA o els estudis feministes del segle XX).

Limitacions d'estudi Complexitat de l'acció humana, dinamisme continu, efecte reactiu de la presència de l'investigador i creació constant de símbols subjectius. Ètica, estadística i Teorema de Thomas Concepte Definició Estadística com a eina Instrument de mesura quantitativa que no substitueix la sociologia si no s'acompanya d'un marc teòric crític que tingui en compte qui encarrega o promou la dada. Ètica de recerca Principi d'actuació orientat al benestar dels subjectes i al retorn social mitjançant consentiment informat, confidencialitat, absència de frau i transparència pública.

Teorema de Thomas Principi segons el qual si les persones defineixen una situació com a real, les seves conseqüències esdevenen reals a la pràctica (per exemple, el rumor d'insolvència que va causar el crac bancari de 1929). Fonaments i pilars de la sociologia: apunts i resum 12 Solucions de les preguntes de repàs 1. És un saber científic perquè aplica procediments empírics estructurats, teories contrastables i mètodes públics d'inferència que sotmeten les seves afirmacions a revisió constant. 2.

Perquè la recerca només pot observar una proporció limitada de la realitat social i perquè la inferència científica treballa amb marges d'error que impedeixen extrapolacions absolutes al 100 % dels casos. 3. Consisteix a formular conclusions descriptives o explicatives a partir de fenòmens observables mitjançant procediments públics, codificats i conscients del marge d'incertesa. 4. Exigeix que la investigació demostri una utilitat social clara i orientacions aplicables per millorar les condicions de vida de la ciutadania. 5. b) Auguste Comte. Comte va establir formalment el concepte el 1830 unint termes del llatí i del grec. 6. b) L'acció social orientada recíprocament.

Per a Weber, l'entreteixit de comportaments, significats i expectatives de l'acció recíproca constitueix la matèria sociològica. 7. c) Ha de ser falsable. La ciència requereix que les afirmacions puguin sotmetre's a crítica i ser refutades empíricament. 8. b) Transparència i caràcter públic del mètode. Els procediments per generar dades han de ser públics, codificats i replicables per la comunitat científica. 9. No, perquè el sentit comú sol confondre impressions superficials i prejudicis quotidians amb fets contrastats, que l'anàlisi empírica sovint desmenteix. 10.

Perquè les persones solen alterar el seu comportament habitual o respondre de forma diferent en saber-se observades, afectant l'espontaneïtat dels fets analitzats. 11. El problema social és una dificultat pràctica sentida per un col·lectiu, mentre que el problema sociològic és una incògnita d'investigació científica sobre com i per què opera una pauta social. 12. Exigeix separar la tasca científica d'observació estricta dels fets del judici moral o defensa dels ideals personals. 13. c) Complexitat no predictible de l'acció. La conducta humana és prou complexa i canviant com per impedir prediccions mecàniques exactes a nivell individual. 14. d) El gènere és naturalesa pura.

La ciència social demostra que les diferències conductuals entre homes i dones tenen arrels socials i apreses, no purament naturals. 15. a) Cercar nivells de realitat subjacents. Implica no quedar-se en la superfície dels discursos oficials i esbrinar les dinàmiques reals de fons. 16. c) L'interès a desmobilitzar moviments. Les elits van impulsar el paradigma funcionalista per consolidar l'estabilitat i desmobilitzar moviments socials. 17. Sí, perquè si els clients defineixen la situació com a insolvència i van massivament a retirar els seus diners, acaben generant la manca real de liquiditat que temien. 18.

Perquè l'estadística és només un instrument de quantificació; sense un marc teòric que interpreti el context i el significat d'aquestes xifres, no hi ha explicació sociològica. 19. Planteja que si una situació és percebuda i definida com a real per les persones, les accions derivades d'aquesta percepció produiran conseqüències pràctiques completament reals. 20. Perquè grups d'interès com partits, empreses o lobbies financen estudis amb la intenció d'utilitzar les xifres com a argument per assolir els seus propis objectius. Fonaments i pilars de la sociologia: apunts i resum 13 21. a) Constitueixen eines auxiliars d'anàlisi.

Les dades numèriques són instruments que necessiten un marc conceptual per tenir sentit sociològic. 22. c) La privacitat de les dades obtingudes. La confidencialitat i la protecció dels informants davant riscos és un deure essencial en ciències socials. 23. d) Genera conseqüències completament reals. La definició subjectiva orienta la conducta cap a actuacions que provoquen efectes pràctics innegables. 24. b) El pànic bancari del crac de 1929. El rumor d'insolvència va fer que la gent retirés els dipòsits, provocant la fallida efectiva dels bancs. Fonaments i pilars de la sociologia: apunts i resum 14