Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGIA Grau en Criminologia Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Introducció a la Sociologia (UdG): mètode científic, context històric industrial, reacció conservadora, Comte i teoria clàssica de Marx. APREN.AI Índex Fonaments 1 Concepte, caràcter científic i perspectiva sociològica 1. Concepte i orígens del terme 2. El caràcter científic de la sociologia 3. La perspectiva sociològica i la mirada crítica 4.

Problema social i problema sociològic 2 Epistemologia, mètode, ètica i limitacions L'ús crític de l'estadística en la investigació social La neutralitat valorativa i el context sociohistòric Ètica i responsabilitat en la recerca sociològica El teorema de Thomas i la construcció subjectiva de la realitat Limitacions científiques de la sociologia 3 Context històric — De l'Antic Règim a la Societat Industrial i la Democràcia El context d'aparició de la sociologia De l'Antic Règim a la societat industrial urbana Modes de producció: les relacions socials productives Modes de desenvolupament tecnològic segons Manuel Castells La Il·lustració i la revolució democràtica Teoria clàssica 4 La reacció conservadora i Auguste Comte La gènesi disciplinària: de Saint-Simon a Auguste Comte La reacció conservadora enfront de la Il·lustració Principis del pensament conservador i organicisme social El projecte comteà: ordre, estabilitat i ciència 5 Karl Marx i el materialisme històric El materialisme històric i la inversió de la dialèctica La relació entre infraestructura i superestructura La mercaderia, el treball alienat i l'explotació 6 Resum per repassar Fonaments i mètode sociològic Context històric i models de desenvolupament La reacció conservadora i Auguste Comte Karl Marx i el materialisme històric Cronologia fonamental Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 1 Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 2 1 Concepte, caràcter científic i perspectiva sociològica EN ACABAR SABRÀS Definir la sociologia a partir de la seva etimologia i dels principals autors de referència Identificar les característiques que atorguen estatus científic al coneixement sociològic Distingir entre la perspectiva sociològica i el sentit comú Diferenciar amb precisió un problema social d'un problema sociològic PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què l'estudi de la societat no pot reduir-se a un simple recull estadístic de fets i xifres?

La sociologia és la disciplina que analitza científicament l'estructura, el funcionament i les transformacions dels grups i les societats humanes.

ESQUEMA Estructura general de la disciplina sociològica Fonaments 1 Concepte, caràcter científic i perspectiva sociològica 2 Epistemologia, mètode, ètica i limitacions Fonaments Bases conceptuals, científiques i epistemològiques Concepte i ciència Etimologia, falsabilitat i caràcter empíric Perspectiva analítica Mirada crítica i desemmascaradora Context històric Transició cap a la modernitat industrial Teoria clàssica Principals corrents i paradigmes fundacionals Comte i reacció Organicisme i ordre social Karl Marx Materialisme històric i classes Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 3 1.

Concepte i orígens del terme L'origen del mot és un híbrid lingüístic creat a partir de l'arrel llatina socius (soci, aliat o societat) i la terminació grega logos (estudi, raó o teoria). L'any 1830, Auguste Comte va encunyar oficialment aquest terme per referir-se a una nova branca del coneixement dedicada a l'anàlisi sistemàtica de la realitat social. DEFINICIÓ La sociologia és la ciència social dedicada a l'estudi sistemàtic i rigorós de la societat humana, les seves institucions i els vincles d'interacció que es construeixen col·lectivament.

Diversos autors contemporanis han delimitat el seu abast des de sensibilitats complementàries: Anthony Giddens: subratlla que la disciplina analitza les societats humanes amb una atenció preferent vers les transformacions del món industrialitzat, en coordinació estreta amb altres ciències socials afins (com l'antropologia, l'economia o la ciència política). John Macionis i Ken Plummer: destaquen que la sociologia no és un simple inventari de dades, sinó una presa de consciència crítica i una forma d'interrogar la realitat que exigeix interioritzar una mirada reflexiva sobre els fenòmens col·lectius.

Nicholas Abercrombie: emfatitza l'estudi de les bases de la filiació social i com s'estructuren les relacions a través de la interacció continuada. Michael Mann: defineix la disciplina com l'estudi raonat i rigorós de les institucions derivades de les transformacions industrials dels últims segles, assumint una perspectiva històrica i crítica. Diccionari de la Llengua Espanyola (RAE): la defineix breument com la ciència que tracta de les condicions d'existència i desenvolupament de les societats humanes. COMPROVA-HO 2 Quina és la composició etimològica del mot «sociologia» i qui el va encunyar? 2.

El caràcter científic de la sociologia La sociologia té naturalesa científica perquè utilitza el mètode científic: planteja hipòtesis, recull evidències empíriques de manera reglada i sotmet les seves teories a comprovació continuada. No enuncia veritats absolutes ni dogmàtiques, sinó proposicions provisionals sotmeses a revisió. El coneixement que produeix respon a un conjunt de trets epistèmics comuns a la ciència: Empíric i fàctic: s'arriba a ell mitjançant l'observació i la contrastació de fets concrets del món real. Teòric: els fets dispersos s'ordenen en marcs conceptuals per donar sentit a la realitat observada.

Generador d'inferències: intenta explicar regularitats no directament observables a partir de mostres delimitades. Falsable i provisional: qualsevol afirmació ha de poder ser refutada per dades posteriors i és vàlida únicament fins que una nova recerca la matisi o la desmenteixi. Autocorrectiu i progressiu: rectifica els seus errors a mesura que apareixen noves troballes o millors eines analítiques. Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 4 Públic i col·lectiu: els mètodes emprats són explícits, transparents i codificats per permetre que altres investigadors repliquin, avaluïn o qüestionin els resultats.

En el coneixement científic, el contingut és el mètode: la legitimitat d'una conclusió depèn directament del rigor dels procediments amb què s'han recollit i tractat les dades. COMPROVA-HO 3 Per què diem que les conclusions sociològiques són intrínsecament incertes o provisionals? 3. La perspectiva sociològica i la mirada crítica Adoptar la perspectiva sociològica suposa donar un pas enrere per observar les forces i estructures que mouen l'acció col·lectiva. Requereix superar les primeres impressions i no limitar-se als discursos oficials: Anar més enllà de les aparences: comprendre que les accions humanes posseeixen múltiples capes de significat subjectiu i institucional.

Caràcter desemmascarador: l'investigador indaga nivells de realitat ocults sota la superfície de les explicacions oficials o acceptades pel sentit comú. Caràcter relativitzador: qüestiona les veritats absolutes mostrant que allò considerat natural sovint depèn d'un context sociohistòric concret. La mateixa teoria sociològica reflecteix les circumstàncies de la seva època (com el funcionalisme nord-americà dels anys 40 o l'expansió de la recerca feminista al segle XX). Caràcter crític: examina els interessos socials, econòmics o polítics subjacents, fins i tot quan s'analitzen xifres estadístiques aparentment neutrals.

Coneixement comú Coneixement sociològic Accepta les aparences immediates com a explicació suficient. Adopta una mirada desemmascaradora que busca mecanismes subjacents. Considera naturals i universals les pràctiques del seu entorn. Relativitza els fenòmens analitzant la seva construcció sociohistòrica. Opina a partir d'impressions individuals sense contrast empíric. Construeix teories fonamentades en mètodes públics, replicables i falsables. Dona credibilitat cega a les estadístiques sense avaluar-ne l'origen. Examina qui encarrega la dada i amb quina metodologia s'ha elaborat. 4.

Problema social i problema sociològic Cal establir una separació conceptual estricta entre un problema social i un problema sociològic per evitar confusions habituals en la recerca: Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 5 ERROR FREQÜENT Confondre un problema social amb un problema sociològic. Un problema social és una situació percebuda com a perjudicial per una comunitat (com l'atur, la pobresa o la delinqüència) que reclama una solució pràctica.

En canvi, un problema sociològic és una pregunta d'investigació sobre el funcionament de les relacions socials i pot analitzar tant allò considerat conflictiu com la normalitat més rutinària (per què la gent respecta les normes o com s'organitza la convivència pacífica). Per a una anàlisi més profunda dels debats ètics i metodològics derivats d'aquesta separació, vegeu «Fonaments — Epistemologia, mètode, ètica i limitacions». COMPROVA-HO 4 Quina diferència hi ha entre un problema social i un problema sociològic? IDEES CLAU Auguste Comte encunya el terme 'sociologia' l'any 1830 unint l'arrel llatina 'socius' i la grega 'logos'.

La sociologia és una ciència empírica, teòrica, pública i autocorrectiva que sotmet les seves explicacions a la falsabilitat. El coneixement científic assumeix que el contingut és el mètode: la validesa d'un resultat depèn de la transparència dels procediments emprats. La perspectiva sociològica té un caràcter desemmascarador, crític i relativitzador que mira més enllà de les aparences i dels discursos oficials. Un problema social és una situació que la societat percep com a inconvenient, mentre que un problema sociològic és una pregunta d'investigació teòrica. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quins criteris fan que la sociologia pugui ser qualificada formalment com una ciència? 6.

En què consisteix la dimensió desemmascaradora i relativitzadora de la mirada sociològica? Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 6 FONAMENTS 2 Epistemologia, mètode, ètica i limitacions EN ACABAR SABRÀS Distingir l'ús descriptiu de l'estadística de la interpretació sociològica crítica. Aplicar el concepte de neutralitat valorativa de Max Weber a la pràctica investigadora. Explicar el mecanisme del teorema de Thomas a partir d'exemples històrics. Identificar els principis ètics i les limitacions científiques pròpies de la sociologia. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 7 Pot un rumor fals sobre la manca de diners d'un banc provocar la seva fallida real?

L'ús crític de l'estadística en la investigació social Les xifres gaudeixen d'un prestigi notable davant l'opinió pública. La societat tendeix a assumir que qualsevol dada quantitativa està ben calculada i descriu fidelment els fets. No obstant això, fer estadística no equival a fer sociologia. L'estadística constitueix un instrument tècnic valuós, però les dades soles no expliquen la realitat; cal dotar-les d'un marc teòric sòlid per interpretar-les de manera adequada. Els resultats numèrics estan subjectes a errors freqüents, biaixos i manipulacions interessades.

La societat està formada per diferents grups de poder (partits polítics, organitzacions no governamentals, administracions públiques, empreses privades o grups de pressió) que cerquen assolir els seus objectius mitjançant el suport de xifres. Per aquest motiu, l'anàlisi sociològica exigeix identificar qui encarrega cada recompte i quines finalitats persegueix. Dimensió Estadística descriptiva Anàlisi sociològica Objectiu principal Recollir, ordenar i quantificar dades numèriques. Interpretar el sentit social i les relacions subjacents. Funció del marc teòric No requereix una teoria explicativa de la societat. Resulta indispensable per dotar de significat les dades.

Tractament del context Assumeix la dada com a mesura aïllada. Examina interessos, biaixos i relacions de poder. PER RECORDAR-HO Davant de qualsevol dada quantitativa sobre la societat, cal plantejar-se dues preguntes metodològiques: qui finança o elabora l'estudi i quin model teòric s'utilitza per interpretar aquests números. Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 7 La neutralitat valorativa i el context sociohistòric La sociologia té un caràcter relativitzador del coneixement. Això significa que atribueix un valor relatiu, no absolut, a les veritats establertes: cap afirmació sobre el món social és inamovible ni vàlida al 100 %.

La sociologia del coneixement i de la ciència aplica aquesta mirada a la mateixa disciplina, demostrant com l'entorn històric condiciona les teories socials que es formulen en cada període. Aquest condicionament s'aprecia en moments històrics ben definits: Durant els anys 40 del segle XX, l'auge del funcionalisme estructural als Estats Units va rebre l'impuls de les elits per apaivagar els moviments democràtics. Al llarg del segle XX, l'expansió dels valors igualitaris va impulsar la investigació feminista, revisant la història des d'aquesta perspectiva. Davant d'aquestes influències, Max Weber va formular el principi de la neutralitat valorativa.

Segons aquesta regla metodològica, el sociòleg ha de bandejar prejudicis i prenocions, separant el compliment del deure científic de veure la realitat dels fets del deure pràctic de defensar els propis ideals. L'estudiós canalitza aquest distanciament mitjançant metodologies rigoroses validades per la comunitat científica. ERROR FREQÜENT La neutralitat valorativa de Max Weber no exigeix que l'investigador no tingui conviccions personals o morals. Exigeix saber distingir entre analitzar els fets empírics tal com són i defensar posicions polítiques o morals a l'hora de publicar els resultats. COMPROVA-HO 8 En què es distingeix el deure científic del deure pràctic segons Max Weber?

Ètica i responsabilitat en la recerca sociològica L'ètica aplicada a l'àmbit social té com a finalitat el viure bé: el seu objectiu és millorar les condicions de vida de la població estudiada i de la col·lectivitat, mai enriquir o afavorir en exclusiva la figura de l'investigador. Els beneficis de qualsevol projecte han de superar clarament els riscos potencials que pugui implicar. Els compromisos ètics fonamentals inclouen: Benestar i no malfiança: vetllar perquè la intervenció empírica no danyi persones individuals ni col·lectius concrets. 1 Consentiment informat: obtenir l'aprovació voluntària i conscient de les persones participants abans d'iniciar la recollida d'informació.

2 Garantia de privacitat: preservar la confidencialitat i neutralitzar el risc de revelació mitjançant el control estricte d'identificadors directes o indirectes. 3 Compromís amb la veracitat: rebutjar el falsejament de mostres, la invenció de respostes i el plagi. 4 Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 8 El teorema de Thomas i la construcció subjectiva de la realitat En la investigació sociològica, les percepcions subjectives dels actors tenen una incidència directa sobre els esdeveniments materials. Aquesta dinàmica queda sintetitzada en l'enunciat formulat per William I.

Thomas: Si els individus defineixen les situacions com a reals, són reals les conseqüències que se'n desprenen. Aquest principi demostra que una creença, encara que manqui de base objectiva inicial, desencadena conductes reals que acaben confirmant la definició prèvia. Diversos fets històrics il·lustren la validesa d'aquesta regla: La discriminació sindical als Estats Units: els sindicats van definir els treballadors afroamericans com a elements conflictius i els van excloure de les seves organitzacions. Davant la impossibilitat d'utilitzar les vies de negociació formal, aquests empleats van haver de recórrer a mètodes no dialògics, confirmant així la percepció inicial dels sindicats.

El crac financer del 1929: va circular el rumor que les entitats bancàries s'havien quedat sense diners en efectiu. Com que cap banc custodia la totalitat dels dipòsits en líquid, la por va empènyer els estalviadors a retirar els fons de manera massiva, exhaurint la liquiditat real i provocant la fallida bancària generalitzada. PROCÉS Mecanisme operatiu del teorema de Thomas 1 Definició de la situació Els actors creuen en una situació subjectiva o rumor. 2 Acció col·lectiva La gent actua segons aquesta interpretació prèvia. 3 Conseqüències materials Es genera un resultat empíricament real i constatable. COMPROVA-HO 9 Com exemplifica el pànic bancari del 1929 el teorema de Thomas?

Limitacions científiques de la sociologia La sociologia enfronta condicionants metodològics propis que la diferencien d'altres branques de la ciència. Aquests límits provenen de les peculiaritats de l'ésser humà i de la seva organització: Complexitat del comportament humà: les accions individuals són massa complexes i diverses com per establir prediccions exactes sobre la conducta. Retorn social i transparència: evitar l'explotació dels subjectes (extraient només dades per a llibres o beneficis privats), considerar com s'utilitzaran els resultats i difondre'ls públicament per sotmetre'ls a debat col·lectiu.

5 Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 9 Reactivitat davant l'observació: la presència de l'investigador altera el comportament habitual de les persones estudiades. Canvi constant de les pautes socials: les estructures i normes col·lectives no són immutables, sinó que es transformen al llarg del temps. Implicació de l'investigador: com que el sociòleg forma part del mateix món que examina, resulta molt difícil desprendre's per complet dels propis valors. Creació de símbols i significats: els éssers humans produeixen sentit i interpreten la seva realitat subjectivament, fet que obliga la ciència social a comprendre aquests significats interns.

IDEES CLAU Les dades estadístiques no són autosuficients; cal integrar-les en un marc teòric per evitar la manipulació i els biaixos d'interès. La neutralitat valorativa de Max Weber distingeix el deure de conèixer els fets de la defensa d'ideals normatius. La recerca sociològica exigeix salvaguardar el consentiment informat, la confidencialitat i el benestar de la comunitat per sobre dels beneficis de l'investigador. El teorema de Thomas sosté que si els individus defineixen les situacions com a reals, les seves conseqüències acaben sent reals.

La sociologia afronta límits metodològics derivats de la reactivitat humana, la complexitat de l'acció social i la pertinença de l'investigador a la mateixa societat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 10. Per què no es pot equiparar la recollida de dades estadístiques amb la pràctica sociològica? 11. Què estableix el teorema de Thomas sobre l'impacte de les definicions subjectives? 12. Com influeix la presència de l'investigador sobre els subjectes estudiats en sociologia? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Qui va encunyar formalment la paraula 'sociologia' l'any 1830? 14. Quin requisit és indispensable perquè una teoria sociològica es consideri científica?

Anthony Giddens a) Karl Marx b) Auguste Comte c) Max Weber d) Presentar veritats absolutes a) Ser falsable i refutable b) Prescindir de la teoria prèvia c) Coincidir amb el sentit comú d) Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 10 15. Què implica afirmar que la sociologia té una dimensió relativitzadora? 16. En què es diferencia un problema sociològic d'un problema social? 17. Què exigeix el principi weberià de neutralitat valorativa al sociòleg? 18. Com descriu el teorema de Thomas l'efecte de les percepcions socials? 19. Quin és un requisit deontològic indispensable en la recerca social? 20. Per què és complex establir lleis universals i exactes en sociologia?

Negar l'existència de mètodes públics a) Acceptar els discursos oficials acríticament b) Qüestionar les veritats absolutes socials c) Considerar les accions biològiques d) Analitza només conflictes delictius greus a) És una pregunta d'investigació científica b) Requereix sempre una aplicació política immediata c) Sorgeix únicament de queixes ciutadanes d) Renunciar completament als valors personals a) Rebutjar qualsevol ús d'hipòtesis prèvies b) Separar conèixer els fets de defensar ideals c) Mantenir-se al marge de la política d) Les idees subjectives no influeixen materialment a) L'opinió pública sol coincidir amb l'evidència b) Situacions definides reals tenen conseqüències reals c) La realitat objectiva determina sempre la percepció d) Buscar el benefici exclusiu del sociòleg a) Obtenir el consentiment informat dels subjectes b) Publicar les dades privades dels enquestats c) Modificar respostes per confirmar la hipòtesi d) Per la reactivitat i complexitat humana a) Per la manca de mètodes d'observació b) Perquè l'estadística no és gens fiable c) Perquè les societats no canvien mai d) Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 11 3 Context històric — De l'Antic Règim a la Societat Industrial i la Democràcia EN ACABAR SABRÀS Contrastar els elements centrals de l'Antic Règim amb la nova societat industrial urbana.

Distingir entre els diferents modes de producció i els modes de desenvolupament tecnològic. Explicar com les revolucions democràtiques i la Il·lustració van permetre concebre la societat com un objecte d'estudi científic. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Per què abans de finals del segle XVIII ningú considerava necessari crear una ciència dedicada exclusivament a estudiar la societat? La sociologia neix com a disciplina científica per explicar les convulsions derivades del pas de l'Antic Règim cap a la modernitat urbana i industrial. L'enfonsament de les velles estructures autoritàries va exigir una nova eina d'anàlisi per comprendre un ordre social en transformació radical.

ESQUEMA Estructura del Tema 2: Context històric i teoria clàssica El context d'aparició de la sociologia La disciplina sociològica va emergir inicialment amb Henri de Saint-Simon sota la denominació de fisiologia social o física social, una concepció que Auguste Comte va batejar posteriorment com a sociologia (vegeu «Fonaments — Concepte, caràcter científic i perspectiva sociològica» i «Teoria clàssica — La reacció conservadora i Auguste Comte»). Aquest desenvolupament respon a una triple fractura històrica: Revolució econòmica: la Revolució Industrial va substituir les feines agrícoles tradicionals pel treball concentrat a les fàbriques.

Revolucions polítiques: l'enderrocament de les monarquies absolutistes va transformar els súbdits en ciutadans amb drets inalienables. Gènesi de la Sociologia Condicions estructurals de canvi Ruptura econòmica Revolució industrial i capitalisme Ruptura política Il·lustració i democràcia liberal Reacció conservadora Auguste Comte i l'ordre social Crítica revolucionària Marx i materialisme històric Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 12 Revolucions científiques i intel·lectuals: la ciència positiva i el pensament racional van desplaçar les explicacions sobrenaturals o religioses.

La modernitat va generar institucions estatals noves, nous mecanismes de control poblacional i una ràpida urbanització que va trencar l'estabilitat comunitària secular. COMPROVA-HO 22 Quina relació temporal i causal uneix la Revolució Industrial amb el sorgiment de la sociologia? De l'Antic Règim a la societat industrial urbana La transició des de la societat tradicional cap a la industrial va durar prop de dos segles. El canvi no va ser únicament tecnològic, sinó que va modificar de soca-rel la totalitat dels vincles humans i institucionals.

Dimensió Societat tradicional (Antic Règim) Societat industrial moderna Font de legitimació Religió, tradició i dret diví Ciència, raó i dret positiu Estructura social Estaments hereditaris (noblesa, clergat, pagesia) Classes socials (burgesia i proletariat) Base productiva Agricultura i tallers artesanals (valor a la terra) Indústria, fàbriques i taylorisme (valor al capital) Espai i hàbitat Poble rural i comunitat cohesionada Ciutat densa arran de l'èxode rural Organització familiar Família extensa tradicional Família nuclear centrada en la llar Règim de govern Monarquia absoluta autoritària Democràcia liberal i sobirania popular Relacions de gènere Patriarcat institucionalitzat Patriarcat persistent en un marc assalariat En el marc feudal, els pagesos produïen mentre nobles i clergues s'apropiaven de la major part del rendiment mitjançant tributs, deixant a la base rural el mínim per subsistir sota una estricta tutela religiosa.

Amb l'arribada de les fàbriques, la mà d'obra es converteix en un col·lectiu assalariat desconnectat del camp. COMPROVA-HO 23 Quin tret estructural es manté intacte tant a la societat tradicional com a la industrial? Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 13 Modes de producció: les relacions socials productives El mode de producció designa la manera concreta com s'organitzen les relacions socials entre els individus que participen en la producció econòmica i la distribució de l'excedent (vegeu «Teoria clàssica — Karl Marx i el materialisme històric»).

Al llarg de la història destaquen diverses estructures: Primitiu: activitats de caça i recol·lecció destinades exclusivament a la subsistència directa del grup. Feudal: l'explotació agrària i artesana es fonamenta en la servitud, l'esclavitud i els vincles de vassallatge cap als senyors i la monarquia. Capitalista: es caracteritza per la separació entre els treballadors i els mitjans de producció. La propietat privada d'aquests mitjans atorga a l'empresari el control absolut de l'excedent, la força de treball esdevé una mercaderia transaccionada sota contracte lliure formal i el procés es guia per la maximització de beneficis.

Estatista (socialisme / capitalisme d'estat): la titularitat dels mitjans de producció recau de manera col·lectiva en l'estat. El control i l'ús de l'excedent s'orienten a objectius polítics i de dominació ideològica institucional, més que a la rendibilitat mercantil. ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre el mode de producció amb el mode de desenvolupament. El mode de producció analitza qui posseeix els mitjans i qui controla el benefici (relacions socials de producció). El mode de desenvolupament, segons Manuel Castells, descriu la tecnologia aplicada sobre la matèria per generar el producte (relacions tècniques de producció).

Modes de desenvolupament tecnològic segons Manuel Castells Manuel Castells defineix el mode de desenvolupament com el dispositiu sociotècnic mitjançant el qual el treball humà transforma la matèria utilitzant fórmules tècniques determinades. Es distingeixen tres etapes: COMPROVA-HO 24 Quina especificitat distingeix el mode informacional respecte a l'ús de la informació en etapes prèvies? Mode agrari: la productivitat depèn directament de l'increment de mà d'obra i de l'extensió o fertilitat dels recursos naturals explotats (especialment les terres conreables).

1 Mode industrial: l'augment del rendiment prové de la incorporació de noves fonts d'energia i de la capacitat de descentralitzar el seu subministrament en la manufactura i el transport. 2 Mode informacional: la productivitat es basa en les tecnologies de generació del coneixement, processament d'informació i comunicació simbòlica. En aquest model, el coneixement actua directament sobre si mateix com a principal font de productivitat, alimentant un bucle acumulatiu de desenvolupament continu.

3 Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 14 La Il·lustració i la revolució democràtica La Il·lustració va arrencar originàriament a la Gran Bretanya, però va assolir la màxima maduresa a França mitjançant l'enciclopedisme de figures com Voltaire, Montesquieu, Rousseau, Diderot o Buffon. Aquest corrent va encarnar el projecte cultural de la burgesia contra l'absolutisme, assentat en diversos principis clau: Racionalisme: la raó humana és l'únic instrument legítim per conèixer la realitat i erradicar la superstició tradicional. Laïcisme: aposta per una vida pública i institucional independent dels dogmes religiosos, portant molts pensadors cap al deisme o l'ateisme.

Optimisme burgès i bondat natural: confiança cega en el progrés humà continu i en la recerca de la felicitat terrenal. Aquest impuls intel·lectual va cristal·litzar en la Declaració d'Independència dels Estats Units (1776), la seva posterior Constitució democràtica (1787) i la Revolució Francesa (1789) acompanyada de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. «Sostenim com a evidents per sí mateixes les següents veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat.

Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats.» Aquesta ruptura va modificar la noció mateixa de comunitat: la societat va deixar de ser concebuda com una creació divina intocable i es va entendre com una construcció produïda per les accions humanes. Si els éssers humans edifiquen les seves institucions a través d'acords i lleis, la societat esdevé aleshores un objecte que pot ser investigat empíricament, reformat i autogovernat mitjançant la nova ciència sociològica.

IDEES CLAU La sociologia va néixer com a resposta a la triple crisi generada per la industrialització econòmica, les revolucions polítiques liberals i la ciència positiva. El pas de la societat tradicional a la industrial va implicar el trasllat massiu del camp a les ciutats, l'aparició de la família nuclear i la substitució dels estaments per classes socials. El mode de producció capitalista separa els treballadors dels mitjans de producció i orienta la producció a la maximització del benefici privat. Segons Castells, el mode de desenvolupament informacional destaca perquè el coneixement actua directament sobre si mateix com a motor de productivitat.

Les revolucions liberals de 1776 i 1789 van convertir la societat en un producte d'accions humanes, fent possible el seu estudi científic per a l'autogovern. Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 15 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 25. En què es diferencia el motor de la productivitat del mode agrari respecte al del mode industrial? 26. Per què les revolucions democràtiques van fer possible el naixement de la sociologia? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 27. Com s'anomenava el projecte d'estudi social inicial desenvolupat per Henri de Saint-Simon? 28. Quin és el tret distintiu de la relació laboral en el mode de producció capitalista? 29.

Quin element caracteritza el mode de desenvolupament informacional segons Manuel Castells? 30. Quin concepte clau de la Il·lustració va impulsar la independència de la política respecte a la religió?

Estatística social a) Fisiologia social b) Materialisme històric c) Psicologia col·lectiva d) Sotmetiment absolut per causes religioses a) Vincles de vassallatge hereditaris b) Control estatal de l'aparell jurídic c) Separació de mitjans i treball assalariat d) La producció mecànica en cadenes tayloristes a) L'ús massiu de combustibles fòssils b) La intensificació del treball camperol c) L'acció del coneixement sobre si mateix d) Vassallatge a) Estadisme b) Laïcisme c) Taylorisme d) Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 16 4 La reacció conservadora i Auguste Comte EN ACABAR SABRÀS Distingir l'aportació fundacional de Saint-Simon de la sistematització d'Auguste Comte Contrastar els postulats individualistes de la Il·lustració amb els principis holistes del pensament conservador Explicar la noció d'organicisme social i el valor atorgat a les institucions tradicionals per mantenir l'ordre PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 31 Per què els primers sociòlegs donaven més importància a les institucions col·lectives que als desitjos i llibertats de l'individu?

El naixement de la sociologia no va sorgir com un exercici abstracte, sinó com una resposta urgent a les profundes fractures provocades per les revolucions polítiques i la industrialització (vegeu «Context històric — De l'Antic Règim a la Societat Industrial i la Democràcia»). Davant de l'enfonsament de les velles certeses de l'Antic Règim i el creixent individualisme promogut pel pensament il·lustrat, diversos pensadors van intentar restablir la cohesió col·lectiva mitjançant l'estudi sistemàtic de la realitat social. La gènesi disciplinària: de Saint-Simon a Auguste Comte La disciplina sociològica té les seves arrels intel·lectuals en les propostes d'Henri de Saint-Simon.

Aquest pensador francès va concebre originàriament la nova ciència amb els noms de fisiologia social o física social. El seu propòsit fonamental consistia a aplicar el mètode i el rigor de les ciències naturals a l'anàlisi de l'organisme col·lectiu humà. DEFINICIÓ La fisiologia social és el terme primerenc encunyat per Henri de Saint-Simon per definir l'estudi científic de la societat com si fos un cos orgànic viu, sotmès a lleis naturals de funcionament i desenvolupament.

Teoria clàssica 4 La reacció conservadora i Auguste Comte 5 Karl Marx i el materialisme històric Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 17 Més endavant, el seu deixeble i col·laborador Auguste Comte va sistematitzar aquest enfocament. L'any 1830, Comte va encunyar el mot sociologia en combinar l'arrel llatina socius (societat, associat) i la grega logos (estudi, ciència). Aquesta nova branca del saber pretenia superar la metafísica anterior i proporcionar un diagnòstic científic a la crisi contemporània. PROCÉS Evolució de la ciència de la societat 1 Fisiologia social Saint-Simon proposa estudiar la societat amb criteris de les ciències naturals.

2 Naixement de la sociologia Auguste Comte encunya el terme l'any 1830 unint socius i logos. 3 Recerca de l'ordre La nova ciència s'orienta a restaurar l'estabilitat i la cohesió col·lectiva. COMPROVA-HO 32 Quina relació conceptual i terminològica uneix Henri de Saint-Simon amb Auguste Comte? La reacció conservadora enfront de la Il·lustració Mentre que la filosofia il·lustrada posava el focus en l'individu racional com a titular de drets i centre de la sobirania política, la reacció conservadora va capgirar aquesta premissa fonamental.

Davant dels efectes que consideraven caòtics de la Revolució Francesa i de la urbanització accelerada, els pensadors conservadors van argumentar la primacia de la societat sobre l'individu. DEFINICIÓ La reacció conservadora és el corrent de pensament que s'oposa a l'individualisme racionalista de la Il·lustració, defensant que l'ordre col·lectiu, la tradició i les institucions preexistents són superiors i anteriors a la voluntat individual. Per a aquesta perspectiva, l'ésser humà aïllat és una abstracció sense sentit: és la societat la que modela i crea l'individu a través dels processos de socialització. L'anàlisi sociològica inicial va adoptar un caràcter marcadament holista.

La unitat d'estudi bàsica no és l'acció individual, sinó l'entramat d'estructures, rols, posicions socials i vincles institucionals que connecten els membres d'una comunitat.

Dimensió Pensament il·lustrat Reacció conservadora Unitat d'anàlisi L'individu autònom i racional La societat i les seves estructures Origen de l'ordre Pacte o acord voluntari entre individus Desenvolupament històric i tradicions consolidades Visió del canvi Progrés emancipador i desitjable Perill de desintegració i desordre social Vincle social Relacions jurídiques i contracte formal Sentiments comunitaris, rituals i lligams morals Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 18 COMPROVA-HO 33 Per què la reacció conservadora rebutja que l'individu sigui l'element fonamental d'estudi?

Principis del pensament conservador i organicisme social La visió conservadora concep la comunitat mitjançant el model de l'organicisme social: la societat funciona com un organisme viu complet on cada part compleix una funció indispensable per a la subsistència del conjunt. DEFINICIÓ L'organicisme social és la concepció segons la qual la societat s'assimila a un organisme biològic integrat per components interdependents, on la destrucció o alteració d'un element amenaça l'equilibri de tot el sistema. Aquesta interpretació es fonamenta en una sèrie de postulats claus: Interdependència estricta: les estructures socials estan estretament lligades.

Modificar bruscament un element pot desencadenar la destrucció dels altres. Temor a la transformació ràpida: fenòmens com la industrialització fabril, la burocratització o el creixement urbà sobtat es perceben com a vectors de desorganització moral. Defensa de les unitats primàries: entorns com la família, el veïnatge local i les corporacions laborals són considerats imprescindibles per protegir les persones de l'aïllament. Valoració dels factors no racionals: el culte, les cerimònies i els rituals s'entenen com a coles necessàries que uneixen els cors dels ciutadans molt millor que la pura lògica abstracta.

Defensa de la jerarquia: es considera legítim i útil un ordre social estratificat amb diferències d'estatus i funcions clarament delimitades. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Fractura revolucionària Por al desordre de les revolucions democràtiques i industrials. Individualisme il·lustrat Crítica a l'abstracció d'un subjecte al marge de la comunitat. La reacció conservadora en sociologia Holisme i organicisme Defensa de la societat com a organisme viu interdependent. Revaloració institucional Defensa de la família, la jerarquia i els rituals comunitaris. El projecte comteà: ordre, estabilitat i ciència El propòsit sociològic d'Auguste Comte se situa plenament en la recerca d'un ordre social durador.

Davant la inestabilitat derivada de les transformacions democràtiques i industrials, els sectors dirigents emergents demanaven consolidar una nova harmonia. Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 19 DEFINICIÓ L'ordre social és la condició d'estabilitat, cohesió i consens que garanteix el funcionament regular d'una col·lectivitat i evita la seva fragmentació o col·lapse caòtic. Comte es postulava com el científic capaç d'aportar les bases objectives d'aquest nou equilibri.

La seva sociologia conservadora no pretenia un retorn nostàlgic a l'Edat Mitjana absolutista, sinó la pacificació dels conflictes presents mitjançant el coneixement de lleis socials universals que regulen tant l'estabilitat com el progrés ordenat. ERROR FREQÜENT Creure que la sociologia de Comte pretenia fomentar canvis revolucionaris o que la reacció conservadora volia anul·lar la ciència. En realitat, el conservadorisme sociològic va emprar la ciència i el mètode positiu precisament com un fre contra la inestabilitat revolucionària i com a eina per consolidar l'ordre. COMPROVA-HO 34 Quina era la motivació fonamental d'Auguste Comte en desenvolupar la nova disciplina científica?

IDEES CLAU Henri de Saint-Simon va idear inicialment la disciplina com a fisiologia social o física social. Auguste Comte va crear el mot sociologia l'any 1830 unint una arrel llatina i una de grega. La reacció conservadora s'oposa a l'individualisme il·lustrat i defensa la primacia analítica de la societat sobre l'individu. L'organicisme social concep la societat com un sistema d'elements interdependents on el canvi brusc produeix desordre. Comte pretenia aportar les bases científiques necessàries per restaurar l'ordre i la cohesió col·lectiva. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 35. Com justificava el pensament conservador la importància d'institucions tradicionals com la família o la religió? 36.

En quina diferència fonamental rau la discrepància entre la Il·lustració i la sociologia conservadora respecte al concepte d'individu? Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 20 TEORIA CLÀSSICA 5 Karl Marx i el materialisme històric EN ACABAR SABRÀS Distingir el materialisme històric marxista de l'idealisme filosòfic hegelià. Explicar la relació entre la infraestructura econòmica i la superestructura ideològica. Identificar les quatre formes en què es manifesta el treball alienat sota el capitalisme. Analitzar la determinació política del salari i el funcionament de la falsa consciència.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 37 Per què Marx afirmava que els obrers moderns són formalment lliures però materialment esclaus? El materialisme històric i la inversió de la dialèctica La perspectiva de Karl Marx trenca de manera radical amb l'idealisme filosòfic anterior, especialment amb el de Georg Wilhelm Friedrich Hegel. Mentre que Hegel explicava la història humana a través de l'evolució de les idees i de l'esperit, Marx capgira aquesta premissa: són les condicions materials d'existència les que configuren el pensament.

Aquesta ruptura epistemològica es concreta l'any 1845 a Les tesis sobre Feuerbach, on Marx adopta el materialisme però el despulla del seu caràcter merament contemplatiu per vincular-lo a l'acció transformadora. DEFINICIÓ El materialisme històric és l'enfocament teòric que sosté que l'organització econòmica i la producció material de la vida constitueixen la base real sobre la qual s'aixeca tota l'estructura social, política i espiritual d'una època determinada. En lloc de considerar l'ordre social com el resultat d'un desenvolupament «natural» o immutable, el materialisme històric analitza els individus empírics en les seves relacions pràctiques.

El capitalisme, per tant, no és un estadi definitiu, sinó un mode de producció transitori que s'ha d'entendre històricament. Per explicar aquesta evolució, Marx empra la dialèctica com a mètode d'anàlisi de les contradiccions internes de la realitat material. Tot fenomen social conté una força dominant (tesi), la qual genera necessàriament la seva pròpia oposició interna (antítesi). De la col·lisió i superació d'aquest antagonisme sorgeix una nova configuració històrica (síntesi): Feudalisme: La societat feudal (tesi) engendra en el seu si l'ascens de la burgesia comercial (antítesi), donant pas al capitalisme (síntesi).

Capitalisme: La societat capitalista burgesa (tesi) crea i concentra la classe obrera assalariada (antítesi), el conflicte de la qual condueix a una societat sense propietat privada ni classes, el comunisme (síntesi). Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 21 COMPROVA-HO 38 En què es diferencia la dialèctica marxista de la dialèctica hegeliana? La relació entre infraestructura i superestructura A l'obra La ideologia alemanya (1846), redactada conjuntament amb Friedrich Engels, Marx formula el principi fonamental de la seva sociologia: no és la consciència la que determina la vida, sinó l'existència real la que determina la consciència.

La vida material dels individus produeix el seu marc de pensament, i no pas a l'inrevés. No és la consciència el que determina la vida, sinó que és l'existència allò que determina la consciència. L'arquitectura social marxista es divideix en dos nivells estretament interconnectats: ESQUEMA Estructura socioeconòmica segons Marx La superestructura no gaudeix d'una existència independent o autònoma. Té una funció coercitiva i de legitimació: transmet la concepció del món de la classe propietària, transformant els seus interessos particulars en el dret vigent, la moral pública i el model d'Estat.

ERROR FREQÜENT Pensar que segons Marx les lleis, les religions o la política són independents de l'economia. La superestructura està lligada a la infraestructura i actua com a eina de representació i legitimació de la classe social que posseeix els mitjans de producció. Infraestructura econòmica: És la base material de la societat. Comprèn les relacions socials de producció, les formes de propietat dels recursos i el mode en què s'organitza el treball per garantir la subsistència. 1 Superestructura jurídica, política i ideològica: S'erigeix sobre la infraestructura. Engloba les lleis, l'Estat, les institucions polítiques, la religió, la moral, la filosofia i els corrents culturals.

2 Infraestructura Base econòmica i relacions de producció Forces productives Treballadors, màquines i recursos materials Relacions de producció Propietat i distribució del treball Superestructura Aparell jurídic, polític i ideològic Estat i dret Lleis i poder polític coercitiu Formes de consciència Ideologia, moral i religió legitimadora Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 22 COMPROVA-HO 39 Quin paper compleix la superestructura respecte a la classe dominant? La mercaderia, el treball alienat i l'explotació En el mode de producció capitalista, la riquesa pren la forma d'una acumulació massiva de mercaderies.

Una mercaderia és tot bé elaborat expressament per ser venut al mercat per obtenir beneficis privats, i no per a l'ús o consum immediat del seu creador. La gran particularitat històrica del capitalisme és la conversió de la força de treball en mercaderia: l'obrer, desposseït de mitjans propis, es veu obligat a vendre la seva capacitat de treballar com si fos un objecte més.

Aquesta dinàmica condueix a l'alienació del treballador, una deshumanització que es desplega en diverses dimensions estructurals: Dimensió de l'alienació Manifestació concreta en el capitalisme Respecte al producte L'objecte que el treballador fabrica amb les seves pròpies mans li és immediatament usurpat i passa a pertànyer al capitalista. Respecte al procés productiu L'activitat laboral esdevé externa, mecànica i imposada; el treballador no controla el ritme ni el sentit de la seva tasca. Respecte a la condició humana L'ésser humà es desnaturalitza, perd la seva creativitat i es redueix a un mer engranatge productiu.

Respecte als altres individus Les relacions humanes es degraden: els assalariats competeixen entre ells per un lloc de feina en comptes de cooperar. L'explotació capitalista s'articula mitjançant la compravenda d'aquesta força de treball. La classe assalariada rep un salari que equival a un valor molt inferior al valor real que produeix durant la jornada laboral. Aquesta diferència no remunerada constitueix el benefici o superàvit del qual s'apropia el propietari dels mitjans de producció. El salari no respon a un càlcul tècnic neutral, sinó a una decisió política de la classe burgesa.

Els empresaris fixen la remuneració en el llindar mínim estricte perquè el treballador cobreixi la seva subsistència física i pugui continuar acudint a la fàbrica l'endemà. DEFINICIÓ La falsa consciència és la percepció distorsionada de la realitat que fa que els treballadors acceptin el sistema que els explota com a legítim, creient erròniament que venen la seva feina de manera lliure i en igualtat de condicions. Tot i que el capitalisme suposa un avenç formal respecte a l'Antic Règim en proclamar la llibertat individual, aquesta igualtat jurídica és una ficció jurídica: no hi ha llibertat real si una part de la població està desposseïda dels recursos productius.

Per desactivar la falsa consciència, la classe treballadora ha d'adquirir consciència col·lectiva de la seva situació precària per transformar revolucionàriament l'ordre social. Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 23 COMPROVA-HO 40 Per què la llibertat contractual de l'obrer assalariat és una ficció jurídica segons Marx? IDEES CLAU El materialisme històric defensa que l'existència material i econòmica determina la consciència social i no pas a l'inrevés. La dialèctica marxista explica la transició entre modes de producció mitjançant la contradicció entre una tesi i la seva antítesi.

La infraestructura econòmica constitueix la base real que condiciona la superestructura política, jurídica i ideològica. El capitalisme mercantilitza la força de treball humana i genera l'alienació de l'obrer respecte al producte, al procés i als seus semblants. El salari és una decisió política burgesa orientada a cobrir la subsistència mínima de l'assalariat, generant el benefici o superàvit dels propietaris. La falsa consciència impedeix a la classe treballadora percebre l'explotació estructural que pateix rere l'aparença d'igualtat jurídica. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 41. En quina obra fonamental i en quin any estableixen Marx i Engels que l'existència real determina la consciència? 42.

Quines són les quatre dimensions clau de l'alienació en el treball assalariat segons Marx? 43. Com defineix Marx el concepte de mercaderia dins de la societat capitalista? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 44. Qui va formular originàriament la disciplina sota el terme de fisiologia social? 45. En quin any va encunyar Auguste Comte el terme sociologia? 46. Quina és la premissa fonamental de la reacció conservadora enfront de la Il·lustració?

Voltaire a) Henri de Saint-Simon b) Denis Diderot c) Auguste Comte d) 1789 a) 1848 b) 1830 c) 1776 d) La revolució és el motor positiu a) L'individu precedeix la societat b) La raó pura elimina la religió c) La societat té primacia sobre l'individu d) Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 24 47. Com concep l'organicisme social la relació entre els components de la societat? 48. Quin paper té la infraestructura econòmica en la teoria de Karl Marx? 49. Com descriu Marx la fixació dels salaris durant la primera industrialització? 50. Què implica la falsa consciència en la classe obrera? 51. Quina tríada dialèctica condueix a l'aparició del comunisme segons el model marxista?

6 Resum per repassar Fonaments i mètode sociològic Concepte Què és Sociologia Ciència social que estudia de manera sistemàtica i crítica els grups, les institucions i les societats humanes, amb especial atenció al món industrial. Mètode científic social Procediment basat en l'observació empírica, la falsabilitat, la formulació d'inferències i l'ús de regles públiques i replicables.

Són elements dependents d'un acord contractual a) Són parts interdependents d'un conjunt viu b) Són peces aïllades i autosuficients c) Són estructures que cal liquidar ràpidament d) Regula exclusivament les relacions familiars i religioses a) Depèn plenament de l'evolució de l'esperit humà b) És un reflex passiu de les lleis establertes c) Determina i condiciona la superestructura jurídica i ideològica d) Un pacte d'ajuda mútua entre iguals a) Un càlcul tècnic neutral de mercat b) Un acord determinat pel consum dels obrers c) Una decisió política per garantir la subsistència d) El coneixement exacte de l'explotació material a) La creença que el treball es ven lliurement b) L'aliança conscient amb els amos de les fàbriques c) El rebuig absolut de qualsevol ficció jurídica d) Estat, religió i ciència positiva moderna a) Capitalisme, proletariat i societat sense classes b) Feudalisme, burgesia i societat mercantil c) Propietat privada, lliure mercat i consum massiu d) Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 25 Concepte Què és Perspectiva sociològica Mirada analítica que fa un pas enrere per anar més enllà de les aparences i desemmascarar els interessos i estructures reals sota els discursos oficials.

Caràcter relativitzador Enfocament que assumeix que els coneixements i fenòmens socials no són veritats absolutes, sinó que depenen del seu context sociohistòric. Problema social vs. sociològic El problema social és una situació considerada perjudicial per la comunitat; el sociològic és una pregunta d'investigació sobre el funcionament de les relacions socials. Neutralitat valorativa Principi de Max Weber que exigeix separar el deure científic d'analitzar els fets reals del deure pràctic de defensar ideals polítics o morals. Teorema de Thomas Postulat que afirma que si les persones defineixen una situació com a real, les seves conseqüències acaben sent completament reals.

Ètica de la recerca Compromís de prioritzar el benestar i la confidencialitat dels subjectes investigats per davant dels interessos de l'investigador social. Context històric i models de desenvolupament Concepte Què és Societat tradicional (Antic Règim) Ordre rural i estamental basat en la religió, la tradició, la comunitat local, la família extensa i la monarquia. Societat industrial Ordre urbà i capitalista estructurat en classes socials (burgesia i proletariat), centrat en la fàbrica, la família nuclear i la ciència. Mode de producció Forma en què s'organitzen les relacions socials de producció i la distribució de l'excedent (primitiu, feudal, capitalista i estatista).

Mode de desenvolupament Model d'organització sociotècnica definit per l'element tecnològic que impulsa la productivitat (agrari, industrial o informacional). Mode informacional Mode tecnològic definit per Manuel Castells on l'acció del coneixement sobre si mateix constitueix la font principal de productivitat. Il·lustració Moviment racionalista, laic i optimista impulsat per la burgesia contra l'absolutisme, assentat en la recerca de la felicitat terrenal i el pensament crític. La reacció conservadora i Auguste Comte Concepte Què és Fisiologia social Denominació inicial encunyada per Henri de Saint-Simon per a l'estudi de la societat com un organisme subjecte a lleis naturals.

Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 26 Concepte Què és Reacció conservadora Corrent contrari a l'individualisme de la Il·lustració que atorga primacia a la societat sobre l'individu, entenent que la societat el crea via socialització. Organicisme social Concepció de la societat com un cos interconnectat on les institucions tradicionals (família, religió, comunitat) són imprescindibles per evitar el caos. Ordre social comteà Projecte d'Auguste Comte per aportar bases científiques que restaurin l'estabilitat i la cohesió davant les fractures revolucionàries.

Karl Marx i el materialisme històric Concepte Què és Materialisme històric Doctrina de Marx i Engels segons la qual l'existència econòmica i material determina la consciència i el pensament social, i no pas a l'inrevés. Dialèctica materialista Mètode històric que explica el canvi social a través de la contradicció entre una força dominant (tesi), la seva oposició (antítesi) i la seva resolució (síntesi). Infraestructura econòmica Base material i organització productiva de la societat que condiciona la superestructura jurídica, política i ideològica. Superestructura Conjunt de lleis, formes d'Estat, moral i religió que representen i legitimen els interessos de la classe propietària dominant.

Mercaderia Bé elaborat per ser venut al mercat amb l'objectiu d'obtenir un benefici, convertint la força de treball mateixa en objecte de compravenda. Alienació Procés de deshumanització de l'obrer respecte al producte robat, al procés laboral extern, a la seva naturalesa humana i als companys. Salari capitalista Decisió política de la burgesia que fixa la remuneració en el llindar estrictament mínim per a la subsistència física del treballador. Falsa consciència Percepció distorsionada que fa creure a l'obrer que ven la seva feina de manera lliure i en peu d'igualtat jurídica amb el propietari.

Cronologia fonamental Any o període Fita històrica o sociològica 1776 Declaració d'Independència dels Estats Units: la sobirania i els governs s'entenen com a acords humans basats en drets inalienables. 1787 Aprovació de la Constitució democràtica dels Estats Units. 1789 Revolució Francesa i Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà: la societat passa a concebre's com a producte transformable per les persones. Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 27 Any o període Fita històrica o sociològica 1830 Auguste Comte encunya el terme 'sociologia' unint les arrels socius i logos.

1845 Karl Marx redacta les Tesis sobre Feuerbach, vinculant el materialisme a la transformació pràctica de la realitat. 1846 Marx i Engels escriuen La ideologia alemanya, establint la determinació de la superestructura per la infraestructura material. 1929 Crac financer de Wall Street: el pànic bancari confirma empíricament el funcionament del teorema de Thomas. Anys 40 (s. XX) Auge del paradigma estructural-funcionalista als Estats Units per consolidar l'estabilitat política de postguerra. Segle XX Expansió del pensament igualitari i consolidació de la investigació sociològica feminista. Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 28 Solucions de les preguntes de repàs 1.

Perquè les dades aïllades no s'expliquen per si soles: cal integrar-les en teories falsables i analitzar les relacions i els sentits ocults sota la superfície dels fets. 2. Combina l'arrel llatina socius (soci o societat) i la grega logos (estudi o raó). Va ser encunyat per Auguste Comte l'any 1830. 3. Perquè es basen en inferències que compten amb un marge d'error i perquè tota teoria científica és falsable: es manté vàlida només mentre noves dades no la contradiguin o la superin. 4.

El problema social és una condició que la societat percep com a perjudicial i vol resoldre; el problema sociològic és una pregunta d'investigació científica sobre el funcionament de les relacions i estructures socials. 5. L'aplicació sistemàtica del mètode científic, el suport en dades empíriques, l'ordenació d'aquestes dades en teories, la generació d'inferències provisionals, la submissió a la falsabilitat i l'ús de mètodes d'anàlisi públics i replicables. 6. En investigar nivells de realitat ocults sota la superfície de les accions i els discursos habituals, tot demostrant que allò que sembla natural o absolut depèn en realitat d'un context sociohistòric determinat. 7.

Sí, perquè si els clients creuen que el rumor és cert i retiren tots els dipòsits, exhaureixen l'efectiu i provoquen el col·lapse real de l'entitat. 8. El deure científic consisteix a examinar la realitat dels fets mitjançant un mètode rigorós, mentre que el deure pràctic correspon a la defensa de metes morals o ideals polítics en la vida ciutadana. 9. El rumor que els bancs no tenien liquiditat era una percepció; quan els clients van actuar retirant els dipòsits en massa, van esgotar l'efectiu real i van provocar la fallida efectiva del sistema bancari. 10.

Perquè l'estadística és només un instrument de quantificació; la sociologia necessita un marc teòric per interpretar les dades i analitzar els interessos i biaixos de qui les elabora. 11. Estableix que quan les persones interpreten una situació d'una manera determinada, actuen d'acord amb aquesta interpretació i acaben generant conseqüències objectives reals. 12. Genera el fenomen de la reactivitat, en què els subjectes modifiquen o alteren el seu comportament espontani en saber-se observats. 13. c) Auguste Comte. Comte va establir el concepte unint l'arrel llatina 'socius' i la terminació grega 'logos'. 14. b) Ser falsable i refutable.

Tota formulació científica ha de permetre la seva refutació mitjançant dades empíriques. 15. c) Qüestionar les veritats absolutes socials. Mostra que allò considerat universal sol dependre de factors i contextos sociohistòrics concrets. 16. b) És una pregunta d'investigació científica. Un problema sociològic és una interrogació teòrica sobre el funcionament social, tingui o no un caràcter perjudicial. 17. c) Separar conèixer els fets de defensar ideals. Weber exigeix diferenciar el deure científic d'analitzar fets del deure ciutadà de defensar ideals. 18. c) Situacions definides reals tenen conseqüències reals.

El teorema afirma que si hom defineix una situació com a real, les conseqüències seran reals. Apunts d'Introducció a la Sociologia: Temes 1 i 2 29 19. b) Obtenir el consentiment informat dels subjectes. El consentiment informat i voluntari és un pilar ètic fonamental en la investigació amb persones. 20. a) Per la reactivitat i complexitat humana. La complexitat conductual, el canvi pautat i la reactivitat davant l'observador limiten les prediccions universals. 21.

Perquè les societats tradicionals consideraven que l'ordre establert era d'origen diví o natural; només quan les revolucions van demostrar que les institucions són creades pels humans va caldre estudiar- les científicament per reorganitzar-les. 22. La Revolució Industrial va transformar de manera sobtada el…